l'espai de la mirada que cada dia arriba el divendres,
aquesta hora del matí, i en el temps de la tertúlia
l'hem decidit canviar i avançar el dia d'avui,
el dia de dijous, dijous.
I hem volgut també que aquesta mirada,
a l'actualitat de la setmana,
tingués com a protagonista, com a convidat,
una persona molt vinculada a l'actualitat d'aquests dies,
a les notícies de la Setmana Santa Tarra Unida.
Per això hem convidat avui el senyor Carles Batges,
que fins fa poc era vicepresident de la Congregació de la Puríssima Sang,
ara mateix és el responsable de comunicació i protocol d'aquesta entitat,
i el que segurament és més destacat de la seva feina
relacionada amb la Setmana Santa durant 25 anys
ha estat el coordinador general de la processó del Sant Enterrament,
de la processó de divendres Sant,
recordem una de les activitats més multitudinàries
que acull la nostra ciutat cada any
i que és festa tradicional d'interès nacional.
Senyor Carles Batges, bon dia.
Bon dia.
Estem contents, satisfets que puguem compartir
aquest matí de dijous amb vostè una estona del programa
per parlar de la Setmana Santa
i, en fi, parlar d'altres aspectes de l'actualitat,
però primer que res, com se sent en un dia com avui,
sense la pressió, imagino, d'estar pendent
de coordinar la processó de demà.
Primer que res, gràcies a vosaltres
per convidar-me a aquest programa,
però sí, realment és una altra sensació,
és una altra sensació.
A veure, és una sensació diferent,
però també és una sensació molt expectant
de veure com anirà.
A veure, hi ha la confiança absoluta
amb l'equip que s'està treballant,
amb el nou coordinador.
Amb aquest equip també hi estic jo,
aquest any, d'una manera més...
menys protagonista, diria,
però sí que realment es veu d'una...
es mira d'una altra manera.
O sigui, la idea és que aquests dies,
de fet, ja he anat veient
alguns actes de Setmana Santa
que s'han fet d'una altra manera
i, realment, demà penso que serà
la culminació d'haver-ho a una processó
amb un altre neguit
i, evidentment, senti,
senti, això no ho deixaré de fer,
però sí d'una altra manera
i amb unes altres inquietuds.
Què farà demà a la tarda?
On s'hi posarà?
Què farà?
Intervindrà?
Estar dins de la processó?
S'ho mirarà des de fora com a espectador?
Sí, no, no.
Intervindrà a la processó
amb una part organitzativa
i després intervindrà
amb tot l'apartat del protocol,
de tot el tema de muntatge,
de les parts de les confedies propes de la SANG,
les banderes, les presidències,
és a dir, una feina també important.
És a dir, no ho deixa del tot?
No, no.
És a dir, no ha canviat radicalment
el paper de Carles Batxas a la Setmana Santa?
No, el paper radicalment
de, com aquí diu,
quedar-me a casa o anar d'espectador,
no m'hi veig, a més a més.
En principi no m'hi veig.
Penso que seguiré fent...
La Setmana Santa seguirà tenint
les mateixes hores a mi
perquè em llevaré la mateixa hora
i veniré a dormir la mateixa hora que abans
perquè els actes no deixaré d'anar-hi en cap,
però vist és d'una altra manera.
És a dir, jo abans tenia una missió
que era més d'una manera
d'anar amunt i avall de la processó
per intentar solapar tots els problemes
i ara tenir una mica més estàtica,
diríem, d'alguna manera,
sense haver d'anar tant de pressa,
però sí també una missió important
dintre de l'organigrama
de la processó.
Sí, perquè aquesta part de protocol
deu tenir detalls, aspectes complicats, no?
Sí, exacte, concretar,
després resoldre problemes d'última hora,
vull dir, assegurar que tothom
que ha sigut cridat per un lloc concret
vingui, arribi a l'hora,
si no...
Bé, detallets perquè les coses surtin
com estan previstes.
Aquí qui ja s'ha de tenir en compte,
m'imagino tots els avant...
En fi, primer l'ordre, això està clar,
però després els abanderats,
les persones que l'acompanyen,
la part institucional i religiosa...
La part eclesiàstica, la part civil,
el que és la presidència de la pròpia congregació,
després les presidències que van amb el Sant Crist,
tot el tema aquest d'anar posant a les persones
una miqueta tal com toca.
Avui també mira el cel, com a altres anys,
en un dia com aquest?
Sí, jo el cel sempre el miraré,
perquè, vull dir,
i ahir em va saber molt de greu
que no pogués sortir la processó del dolor,
em refereixo que realment és una cosa
que portes dins
i em seguirà sapient molt de greu
si, per exemple, demà fes-me el temps.
I com em va saber ahir el cel,
sempre me'l miraré igual.
Què sap de les previsions meteorològiques?
Té una bola de vidre
i li ha dit que passarà demà?
No.
En fi, entre aquest vespre i demà, per allà.
Sí, demà.
Sí, bé, no ho sé.
Ahir, avui sembla que pinti d'una altra manera,
però ahir al matí també feia solet
i després es va complicar.
Esperem que les previsions ens aguantin,
amb el que sigui,
i les bones previsions que hi ha per dissabte o diumenge,
que es poguessin avançar unes hores
i deixar-nos una miqueta tranquil·lets.
De fet, jo sempre dic,
mira, ja vam deixar ploure ahir,
divendres sortim tots,
totes les cofradies tenen la possibilitat
i clar, òbviament,
sap molt més de greu que tothom s'aquedi a casa.
I ens hem quedat uns quants a casa,
però els altres,
que puguin sortir,
o que puguem sortir tots divendres.
Avui és en dijous sant,
la visília, podríem dir, del dia gran
de la Setmana Santa Tarragonina.
Com definiria Carles Batges el dijous sant de Tarragona?
Bé, el dijous sant de Tarragona
penso que, lògicament,
té un component bastant diferenciat
del d'abans.
Primer, pel fet de ser dia feiner,
en el qual es complica molt
el tema que les persones
puguin dedicar unes hores...
Però mig feiner, no?, potser?
Potser mig feiner,
perquè, bé, primer que hi ha moltes persones
que fan horari intensiu
i treballen només al dematí,
i llavors les tardes ja les tenen lliures.
Però, tot i així, jo penso que,
dintre del que és l'encant dels llocs tradicionals,
del que és el cor de la Setmana Santa,
es manté, i es manté amb força.
És a dir, nosaltres,
a partir de quarts de set,
que comencem l'ofici a la sang,
i, posteriorment,
amb el tema de la guàrdia dels armats i tal,
perdó,
aquella plaça del rei
té ambient de Déu Sant.
És a dir, realment,
la iglesia està plena,
no hi cap ningú més.
Vull dir que,
si la tinguéssim més gran,
s'ompliria més.
Hi ha molt de sentiment,
es fa com s'ha fet abans,
és a dir, les celebracions
i després les guàrdies d'armats
són atapeïdores de gent.
És a dir,
has de fer pas a cada vegada
que es canvien els llocs,
has de fer de policia,
entre cometes,
perquè, si no,
no podrien entrar.
Jo penso que aquest,
diguéssim,
potser amb aquest petit nucli,
un nucli que tancaríem
entre potser la sang,
Sant Llorenç,
la catedral,
les monjes del carrer del Carme,
diguéssim,
aquesta mica de nucli,
penso que es manté
l'ambient de Setmana Santa,
es manté allò de saludar-se pel carrer,
parar-se, tal,
com està la...
Aquells comentaris que jo recordo de petit,
si bé amb una altra intensitat,
perquè abans era molt més àmpli,
el ser festa.
I el divendres Sant,
en tota la seva esplendor,
el divendres Sant de Tarragona,
com el definiria Carles Batxes?
Bé, jo el divendres Sant de Tarragona
el considero incomparable,
és a dir,
penso que manté una sèrie de valors importantíssims
de persones que retornen a Tarragona
pel dijous,
pel divendres Sant,
i que potser no venen més,
és a dir,
perquè hi ha persones que,
jo conec persones que no venen ni a l'estiu,
perquè a més hi ha persones que no tenen ni casa a Tarragona,
i venen el dijous i el divendres Sant,
i van d'hotel,
és a dir,
que realment penso que sí que és un retrobament
de moltes tradicions,
i penso que hem aconseguit,
dintre de tots els valors
del que és la Setmana Santa,
tots aquests anys,
de mantenir els criteris d'història,
tradició, religió, cultura,
i amb tots aquests aplatats hem aconseguit,
penso jo,
dignificar i mantenir en un llistó molt alt
el que ha sigut la celebració pròpiament del divendres Sant,
la primera part que és la recollida,
i després la processó.
Penso que l'ambient i el sentiment que genera Tarragona
el divendres Sant és molt important.
Si poguéssim mirar l'agenda,
tot i que suposo que no cal que tingui l'agenda de Carles Batxes
hora per hora el que fa,
perquè ja ho porta i no cal que s'ho apunti,
però l'agenda de Carles Batxes d'aquesta tarda i de demà,
què diu?
Què posa?
Molt plena, molt plena.
Posa, ara està aquí,
després tornar a estar una mica pendent de vosaltres a la plaça del rei.
L'església ja s'obre el dijous, normalment?
Què estan fent en un dia com avui,
en unes hores prèvies,
tot i que després ja anirem nosaltres a la ràdio?
Ara estem preparant,
fent els últims retocs,
els passos a nivell floral,
perquè la part tècnica i tot això ja s'ha arreglat,
preparar el monument
i després a la tarda la celebració de l'ofici
i ja propiament els torns de vella.
Però clar, l'agenda està plena, plena.
L'agenda què diu després, a partir del vespre?
A partir del vespre d'avui?
El vespre d'avui, a part d'això,
quan acabem a la SANG,
pràcticament el vespre no res,
anar a descansar
perquè s'hem de llevar a les 5 del dematí.
Bàsicament perquè el divendres Sant
per nosaltres comença a les 5 del dematí.
I el divendres Sant,
què diu l'agenda de Carles Matxés?
Comença pel Via Crucis,
en el qual ja també he de tenir en compte
el tema de protocol,
que també és un acte molt multitudinari.
I després tenim a continuació
l'ofici a la SANG a les 12,
que també és una competència de la meva agenda.
I, posteriorment, aquí variaria una miqueta més
respecte als altres anys.
La pressió, a partir de la...
Participaré a la recollida dels misteris
amb una missió, lògicament,
que no serà la dels altres anys
i amb una pressió que,
tot i durant tot el suport que pugui,
no serà la dels altres anys,
però serà ser-hi
i continuar sent-hi
i després la processó fins que s'acabi.
És a dir, l'agenda vol dir
divendres sant, processó,
congregació de la SANG,
només diu això l'agenda.
Esmorzar i dinar, amb família,
amb companys de la congregació?
Esmorzar amb companys, dinar amb família.
On esmorzen, si es pot saber?
Tenen algun lloc tradicional en divendres sant?
Hi ha dies com Santa Tecla, Tarragona,
que hi ha alguns punts tradicionals.
Divendres sant també?
També, també.
Complint el precepte
de mantenir-se
amb el peix
o amb els ous.
Perdó.
Sí,
tenim un esmorzar de companys
ja de tota la vida
al tòfol.
I mantenim la tradició
del divendres sant.
I mantenim la tradició
del divendres sant, sempre.
Hi ha molta gent
que manté encara aquests hàbits?
Jo penso que els dies
claus
de divendres sant
i dimecres de cendre
penso que la gent ho manté.
Potser els altres divendres de Quaresma
m'atreviria a dir
que potser és més light
o potser s'ha difuminat una miqueta.
Però jo penso que
almenys jo sé
de persones
que ho estan mantenint.
Potser el meu entorn
és un entorn
molt identificat
amb el tema
i clar, també
és una opinió
potser una mica partidista
o poc objectiva
en aquest sentit.
Però penso
que sí que es manté.
Abans de l'esmorzar
el Via Crucis
que dèiem
que surt a un quart de set del matí
Sí, surt a un quart de set del matí
al Sant Cris de Nazaret
i a dos quarts de set
al Via Crucis
amb tots els fidels
de la catedral.
Digui'm un lloc
màgic
per veure
aquest acte
que segurament
no és segur
que no és ni de bon tros
tan multitudinari
ni tan conegut
com el de la processó
de la tarda de divendres.
Sí, mira, ara et diré una cosa.
Aquest acte
no hi ha cap lloc
per veure'l.
No és un acte per veure'l.
No és un acte d'espectador.
És per anar-hi.
És per anar-hi.
És a dir
i és més
no n'hi ha d'espectadors.
És a dir
l'emblemàtic
és passar
pels carrers de Tarragona
participant
del Via Crucis
és a dir
a mi se m'acudeix
molt emblemàtic
tota la baixada
del Pla de Palau
pel carrer de la guitarra
rodejant la muralla
cap al portal del Roser
pel tema històric
i emblemàtic
de Tarragona
on hi ha unes pedres
que ens poden recordar
els fets
que van passar
fa 2.007 anys
i que
realment
són molt emblemàtics.
Després
també
és molt
corprenedor
l'arribada
a la plaça del rei
o sigui
quan arriba el Crist
a la plaça del rei
tota la plaça del rei
plena de gent
fins a les escales
de la parroquia
de la Trinitat
i que
després passen
a adorar el Sant Cris
tot i que
adorar el Sant Cris
jo soc conscient
que hi ha
molta gent
que passa
que la que existeix
el Via Crucis
perquè això ho hem comprovat
numèricament
i ho entenem
perquè hi ha moltes persones
que tenen altres moments
per poder adorar el Sant Cris
i potser fan l'esforç
de vindre el Via Crucis
però tenen
canalla dormint a casa
i llavors
quan acaba el Via Crucis
marxen
perquè això ho hem comprovat
però
els agraïm igual
immensament
que vinguin a l'acte
i penso que
com he dit abans
és un acte per veure
no és un acte per veure
és un acte per ser-hi
per participar-hi
per ser-hi dins
en fi
el Divendres Sant
segurament té
molts moments
o molts indrets màgics
vostè que ha portat
25 anys
la coordinació general
de la processó
i que per tant
ha viscut el Divendres Sant
segurament
amb aquella pressió
d'estar al damunt
que tot surti bé
diria que hi ha
això
un moment
de tot el dia
o un lloc
especialment
amb una màgia
especial
i què recomanaria
a potser
algun tarragoní
que no l'hagi
viscut mai
bé
hi ha molts
hi ha diversos moments
a tal nivell del dia
com el teu de la processó
a mi particularment
un tema
un tema que
un moment que sempre
m'ho emocionat moltíssim
és la duració
de la creu
dintre de l'ofici
del Divendres Sant
a les gris de Nazaret
és un tema
on m'he emocionat
molts anys
no sé si és
pel meu sentiment
perquè ha passat
pel meu cap
imatges de la meva vida
records
de familiars
que no hi són
i que hi eren
en aquest acte
però aquest és un
després a nivell
de processó
hi ha molts llocs
on són emblemàtics
és a dir
bàsicament
de la part alta
pel tema
del contrast
de les imatges
amb els llums
i les sombres
i una miqueta
tot el tema
la baixada
del pla de Palau
cap al carrer
de Nostre
i del Claustre
tot i que
no és un lloc
massa bonic
per veure
perquè
allí la processó
no passa massa
massa bé
perquè s'han de fer
trífolques
amb els passos
i tallar una mica
les files
però
el pla de la seu
per suposat
és incomparable
el pla de la seu
mirat sobretot
sobretot
des de la dreta
mirant la catedral
és a dir
que veus
la sortida
des del carrer
Escrivenies
passar per davant
de la catedral
i quan desapareixen
els passos
és a dir
això
des del punt de vista
simbònic
espiritual
i estètic
és preciós
i després
fins i tot
hi ha algun punt
sobretot
tot i que no sigui
la part
la part
antiga
sinó
al mig
del cor
de la Rambla
que és
la recollida
dels armats
al Sant Cris
de la Sang
que és una cosa
que moltes persones
no han vist
perquè potser
ja es fa
bastant tard
però que valdria la pena
que després de
jo sé que moltes persones
ho fan
que després de veure
la processó
per la part alta
baixen a la Rambla
tot de camí
cap a casa seva
perquè molta gent
per allò
com s'ha d'un palà
soltat
molts han d'abaixar
perquè
viuen
més avall
i és un acte
molt emblemàtic
i és molt simbòlic
és a dir
penso que
la pujada
del Sant Cris
el resto
de pujada
del Sant Cris
fins a la Sang
i després també
com a culminació
l'arribada
del Sant Cris
a l'Esglés de Nazaret
on
es fa
l'últim acatament
dels armats
que és on els armats
acaben la seva tasca
on hi ha els últims
retocs de timbal
que entra primer
la imatge del Crist
i després els armats
Aquest és el moment
en què
d'alguna manera
es posa el punt i final
tot i que després hi ha
actes el dissabte sant
però és el moment
el punt i final
Bé
és un punt
culminant
el punt i final
és quan
dirigeus les paraules
el senyor que visve
a la Sang
quan ha entrat
aquest és el punt final
es canten els cotx
del Sant Cris de la Sang
i d'alguna manera
el senyor que visve
unes paraules de comiat
aquest és el punt final
de la professora
que és quan ja no hi ha
ningú desfilant
perquè clar
representa que quan arriba
el Sant Cris
tota la part del professor
del darrere
encara està desfilant
i s'ha de ser respectuós
amb tots els companys
que també existeixen
seguint amb aquest to personal
que dèiem abans
i que té la gent
del dissabte Sant Carles Batxés
descans?
Descans
sí, sí
el dissabte Sant
en principi descans
i un dia familiar
i no...
S'acaba molt cansat
després de...
en fi
el punt del que dèiem
no?
del moment aquest
del final
de la processó
bé
jo no sé com acabaré
aquest any
sé com acabava
i sé com he acabat
els últims 3 o 4 anys
és a dir que
els 25 anys s'han notat
lògicament
des del punt de vista
del cos físic
i jo realment
aquests últims anys
he quedat molt molt cansat
molt
molt perquè a més a més
hi ha el tema físic
i el tema psicològic
que també es traga
i després
si a més a més
has de
suplir
o fer alguna
cosa que no està prevista
encara és més complicat
Carles Batges
com dèiem
ha estat 25 anys
de coordinador general
de la processó
del Sant Enterrament
la primera que va dirigir
la primera processó
que va coordinar
com la recorda?
Quines diferències hi havia?
Perquè la Setmana Santa
en aquell moment
no es vivia
amb l'esplendor
segurament d'ara
no?
Home la recordo
la recordo
tot i que vagament
però la recordo
d'una manera
diríem
entre cometes
molt menys complicada
per dos parts
primer menys participants
significativament
i després
molts més passos
en rodes
és a dir
són dos problemes
importantíssims
que s'ha hagut d'assumir
amb el temps
és a dir
hem hagut de canviar
la filosofia
de la processó
al ritme
és a dir
era una processó
que entre cometes
anava sola
anava en rodes
és a dir
ja tenim
cura
però clar
no teníem
els problemes
a resoldre
que tenim ara
que són problemes
que tant de bo
han vingut
i han fet
que la revifalla
d'aquesta Setmana Santa
que no els descartem
al contrari
que benvinguts
però que són
realment
són dos professors
molt diferents
la primera
que vaig fer
de l'any 84
fins
era molt diferent
Aquests dies
es parla molt
de les processons
de l'esperit
religiós
per a molta gent
per als creients
però també es parla
d'ocupacions turístiques
i de trànsits
i de carreteres
col·lapsades
Carles Baig
és com veu
tot això
des de la seva perspectiva
què li sembla
quan veu
i llegeix
aquests dies
que és una tradició
d'aquesta Setmana Santa
doncs això
que hi ha moltíssimes gent
que s'escapa
de vacances
que busca
altres indrets
dels que són habituals
a veure
jo el primer que veig
és respecte
respecte
perquè
cada persona
és molt lliure
i cada família
és molt lliure
de fer
el que
li cregui millor
o el que necessiti
perquè a vegades
hi ha persones
que pel seu treball
pel seu estrès
pel que sigui
necessiten agafar
de festa
tot el que puguin
penso també
que probablement
hi pugui
força gent
que
a la millor
prové
de llocs
on
no hi ha una tradició
de Setmana Santa
important
i llavors
tampoc se sent vinculada
amb uns actes
que també pot ser
i després
també penso
que hi ha gent
que ve a Tarragona
a veure la Setmana Santa
i que ell
d'alguna manera
és una manera
de fer turisme
per ells
o de descans
però és una manera
de donar suport
als actes
que celebrem nosaltres
perquè aquest tema
del fenomen turístic
i de l'allau
cada cop més gran
de turistes
justament vist ara
des de la perspectiva
de Tarragona
i de la processó
del Sant Enterrament
de Divendresant
és un risc
és un perill
de desnaturalitzar
la pròpia processó
que hi hagi
massa gent
massa turista
massa persones
massa espectadors
que no acabin d'entendre
la tradició
i l'esperit
de la processó
bé
jo penso
que
això no
no
no serà així
o almenys
en principi
no és així
jo penso
que les persones
que assisteixen
inclús d'altres
nacionalitats
hi ha molt de respecte
jo
en diversos moments
i durant els últims anys
he fet explicacions
del patrimoni
de la sang
dins de l'església
a grups estrangers
hi ha molt de respecte
i molta curiositat
molts d'ells
tenen molta curiositat
és a dir
i
fins i tot
hi ha alguns
no estan tots els actes
però per exemple
ahir
ahir
ahir
ahir
ahir
hi va estar
en un grup
a la sang
ahir al dematí
que quan els hi vaig dir
que hi havia
que la professora
divendres
i els hi vaig dir
que n'hi havia una
a la tarda
van dir
oh
aquesta la podrem veure
que sí que serem aquí
és a dir
després
a l'hora del dia
em puguem veure
perquè no va sortir
però
d'alguna manera
encuriosits
en algun sentit
i penso
que hi ha molt de respecte
de la mateixa manera
que
nosaltres
respectem
les persones
que no estan
en els temes
de Setmana Santa
és a dir
que ensenyem a fer turisme
o anar a la neu
penso que
els que venen
participant
amb més
o menys
interès
o
religiositat
dient entre cometes
ja que això depèn
és molt íntim
de cadascú
però sí que penso
que
vull dir
respecten el que troben
no s'ha trobat mai
amb cap problema
d'això
de falta de respecte
en una processó
de divendres sant
no han tingut mai
cap incident
no es pot dir
que hi hagi
cap incident
remarcable
és a dir
jo penso que
a nivell
de les persones
de Tarragona
per suposar
que ho respecten
i les de fora
jo no me'n recordo
haver tingut cap incident
per un problema
de respecte
però un problema
de dir
jo passo d'això
senzillament
que el que passa
no hi va
o no ve
o es manté al marge
ahir vam contactar
amb una delegació
de tarragonins
que estaven a Càdix
que em sembla
que tornen avui
precisament
participant
en un germenament
de la confraria
de pescadors
de Tarragona
amb una altra
entitat
gaditana
avui contactarem
amb un dels nostres
col·laboradors
Jordi Bertran
que està a Sevilla
vivint
la setmana santa
sevillana
Carles Batges
no li sap greu
no haver-hi participat
o no haver vist
com a mínim
en els últims 25 anys
alguna altra setmana santa
jo no n'he vist cap
de setmana santa
per això
només
jo des de l'any 1959
vaig a la processó
és a dir
que
d'alguna manera
l'any que ve
sumant
aquests allò
faré els meus 50 anys
de participació
en la processó
no n'hi vist mai cap
i no li sap greu
no té una mica
de curiositat
o d'interès
o pesa més la tradició
les conec
moltes d'elles
per pel·lícules
per allò
el que sí que conec
bastant
és la
la imaginaria
i
i
i el que són
les peces escultòriques
perquè sí que m'he preocupat
quan he fet
viatges per Espanya
fins i tot
vaig fer
un
una bogeria
d'anar-me
un cap de setmana
a Segovia
a veure una exposició
d'art sacra
a la catedral
d'art sacra castellà
però això demostra
que hi ha turisme religiós
també no?
sí
hi ha un aspecte
turístic
sí sí
concretament
en aquest fet
es podria imaginar
la cua que hi havia
per entrar
jo ets
és a dir
era una cosa
una ocasió única
per veure
peces de
León
Burgos
Tamora
Valladolid
tot junt
tot junt
perquè això
i llavors
hi vaig fer un viatge
expressament
amb la meva esposa
fins a
la catedral de Segovia
per veure això
i pel que coneix
o pel que ha llegit
quina creu que deu ser
la setmana santa
del nostre àmbit
més pròxim
de la península
que potser li agradaria
més viure-la
in situ
és molt diferent
això és molt difícil
perquè a veure
les processons
castellanes
són més austeres
les
les llevantines
tipus
Múrcia
per exemple
o Cartagena
tenen un altre aire
potser més
més marcial
o més víncul
i després
les sevillanes
tenen
o les andaluses
tenen un altre
un altre caire
un altre caire
sobretot pel tipus
de processor
que és
perquè ells tenen
les processors
llarguíssimes
llarguíssimes
amb un altre concepte
és el concepte
d'acostar-se
a tots
a la part oficial
del recorregut
i tenen
10 i 12 hores
de camí
i això
representa
una sèrie
de coses diferents
això m'ho van fer comprendre
uns companys de Sevilla
que van 21 anys
combinats amb la sang
i m'explicaven
és que clar
aquí es parla
que si es para
si es menja
però clar
unes persones
que portin
un pas
de mil
i pico quilos
al coll
durant 12 hores
han de menjar
han de parar
és a dir
clar
lògicament
la tradició
l'entenen
d'una altra manera
és una altra manera
però
i és un altre tipus
d'entendre
també
el que és
la religiositat
el volcar-s'hi
el posar-hi mitjans
perquè aquí
tenim
moltes vegades
dificultats
en trobar mitjans
tot i que
a nivell institucional
no en tenim cap
de problema
però
caldria veure
si segons
quins esforços es demanessin
es cobririen o no es cobririen
a nivell
particular
Ja per acabar
senyor Batxas
un desig
pel futur
de la setmana santa
Tarragona
no necessitaria
no li aniria molt bé
tenir jo
el museu de la setmana santa
tantes vegades reclamat
Sí
a veure
és un desig
important
és un desig important
que penso que
acabarem tenint
d'una més o altra
acabarem tenint
Quin seria el lloc?
A veure
per mi
el lloc ha de ser
el casc antic
és a dir
casc antic
i tot el més apropet
de la passa del rei
que es pugui
I què ens queda?
Home, es queda algun canvi
algun possible canvi
d'alguna cosa
d'ubicació
Museu Nacional
Arqueològic
Ho deixo aquí
però
penso que seria
l'ideal
perquè tot el més
quedaria fora
de lloc
Però vaja
a part del tema
del manteniment
del tema
del museu
jo el que demano
per la setmana santa
Tarragona
és mantenir el nivell
a mantenir el nivell
penso que en tenim
ens podem donar
per satisfets
mantenir el nivell
de qualitat
d'assistència
de respecte
de solemnitat
I de participació
De participació
i d'organització
D'organització
Sí, d'organització també
Que és molt important
Que és molt important
En fi, amb Carles Batxer
s'hem volgut compartir
aquest matí de dijous sant
una estona del programa
aquesta mirada
una mirada avui
pràcticament monogràfica
els aspectes relacionats
amb la setmana santa
sense oblidar tampoc
que hi ha milers
i milers de persones
que avui el que faran
serà agafar el cotxe
i marxar fora
buscant això
una certa escapada
de la rutina habitual
i buscant una altra indreta
per passar unes minivacances
però hi haurà
molta gent
que es quedarà a Tarragona
i molta que vindrà
justament a Tarragona
per gaudir
per viure intensament
aquestes hores
que tenim per davant
Avui començàvem
la mirada fa mitja hora
amb sol
avui senyor Batxes
i ja han arribat els núvols
ja han arribat els núvols
haurem de continuar mirant el cel
sí
haurem de continuar mirant el cel
Carles Batxes
responsable de comunicació
i protocol
de la congregació
de la Puríssima Sang
durant els últims 25 anys
coordinador general
de la processó
del Sant Enterrament
de veritat
que visqui molt intensament
aquesta setmana santa
diferent per a vostè
moltes gràcies
i fins la propera
gràcies a vosaltres
adeu-sia
bon dia
bon dia