Doctor Azzerà, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Belén Vargas, bon dia.
Hola, molt bon dia.
No serem nosaltres els protagonistes,
tenen una convidada que ens pot explicar moltes coses.
La Belén és la supervisora, coordinadora,
allò per donar-li forma o títol a la seva tasca d'infermeria
a l'àrea de Llevant.
I tant la Belén com el doctor Azzerà
avui han vingut a parlar-nos de dues qüestions de molt interès
i que tenen a veure amb molts col·lectius.
Però on comencem?
Home, jo crec que abans que se'ns posi de part,
la Belén, no sigui que a meitat de programa es posi de part,
quasi que comencem parlant de l'alletament matern, no, Belén?
Sí.
Perquè a més val a dir que la Belén, com a professional sanitària,
que és el tema de l'alletament matern,
doncs òbviament és una gran coneixedora,
però a més és que està a punt de ser mare
i jo m'imagino que això encara ho té més per la mà, no?
Per vocació i per devoció, en aquest cas.
Això mateix, això mateix.
Només dir-vos que la setmana passada va ser...
se va dedicar a el que és l'alletament matern, no?
Per fomentar l'alletament matern.
Va ser a nivell mundial, va ser a nivell mundial.
Se va dedicar tota la setmana i nosaltres on treballem
vam fer un concurs de fotografia i així.
i l'objectiu d'aquest any era fomentar que la primera hora de vida
de quan neix el nen, el nen pugui estar amb la mare,
perquè s'afavoreix molt.
Immediatament després del part.
Immediatament després del part, fomentar que el nen pugui estar
a la primera hora de vida amb la seva mare
per fomentar que pugui agafar-se bé el pit,
perquè és molt important.
Tenen el reflex en aquell moment molt estimulat
i és quan es pot afavorir, perquè després hi ha els problemes
que sigui la pujada de la llet...
Que ja en parlarem també d'això.
Clar, que li costa agafar-se, que no li costa agafar-se
i en el moment que el nen neix
és quan té més estimulat aquest estímul per agafar-se el pit.
Clar, però això que d'entrada és tan bonic
i tan de sentit comú, no oblidem que obliga a establir
determinats protocols, determinats centres sanitaris,
perquè tot i que hi ha una norma general,
ara més que mai s'està parlant del moment del part de la dona,
jo crec que estem assistint a un moment de replantejament general
de tot el que implica ser mare i tenir un fill.
I la norma fins ara, si més no per l'experiència que podem tenir les mares,
és que tens la criatura, te la posen a sobre allò
perquè la toquis una miqueta i la abracis
i després se l'emporten per fer-li allò, el xequeo,
a veure que estigui tot bé.
Això obligaria una miqueta a modificar els protocols, no?
Sí, l'objectiu fonamental és el lletament matern.
El que passa és que aquesta promoció de l'alletament matern
porta molts anys ja i ja, tot i que costa i s'ha de seguir insistint
i s'ha de seguir insistint, de l'època del Pelergon
i de les llets, que no hi havia res més bo que les llets artificials
perquè s'havia fins i tot culturitzat que com que estaven fetes
a laboratori eren més bones que res.
Era més xic.
Era més bones que res.
Doncs això, afortunadament, primer es va poder demostrar
que no era veritat, sinó tot el contrari,
i després de demostrar això, insistir,
intentar insistir, que jo crec que és el que encara costa,
en que les possibles inconvenients que pot tenir la mare
que el pit és més gran, que després li puguin quedar...
allò hi ha senyores que no volen perquè diuen,
ui, després com me quedaran aquests pits,
que jo, estèticament, no m'interessa, no m'agrada,
doncs poder explicar que és molt important que ho faci
perquè pel seu fill això té unes avantatges molt importants
durant tot el període de l'alletament,
que és un període importantíssim en què el nadó és molt petit
i ha de créixer, a més té un sistema defensiu
que al cap d'unes primeres setmanes desapareixerà
i tenint l'alletament matern,
doncs a través de la llet de la mare,
segueix mantenint aquest sistema defensiu,
per tant li estalvia d'entrada
el risc de moltes malalties
que, per altra banda, pot agafar.
Independientment de les malalties,
la composició de la llet de la mare és perfecta,
per això està, per això és el que toca,
molt millor que qualsevol altre pot.
Tot això que, diem-ne,
poder promocionar, convèncer,
a dir-li a la mare,
escolta, si et costa una mica,
què hi farem?
Però has de pensar que realment és
substancialment,
molt, molt, molt, amb molta diferència,
molt millor que l'alletament artificial.
Tot això que ja s'ha aconseguit molt,
s'ha de seguir insistint,
però ja s'ha aconseguit molt,
fa que les campanyes anuals
intentis focalitzar en un punt,
i si pot ser un punt novedós,
doncs llavors concentres l'atenció
en una cosa nova,
perquè, doncs,
intentar l'impacte publicitari
d'aquella cosa nova.
I en això,
de cada any,
d'una cosa nova,
això també es fa amb la SIDA
i amb altres campanyes,
i cada any fem incidència en una cosa.
No és que les altres no siguin importants,
però les altres ja s'han dit,
també,
i ara insistim en una cosa nova,
que és la importància de l'estímul
que s'ha pogut demostrar
que hi ha tant per la mare com pel criu,
si en les primeres hores de vida,
on,
per la raó probablement del canal del part,
probablement per aquella estimulació
del canvi tan important hormonal
que suposa
el canvi de la circulació sanguínia,
de la pulmonar,
pel tancament del ductus del cor,
per tota aquesta situació,
diem-ne com d'estrès,
que suposa pel recent nascut
en aquell moment
que arrenca a respirar,
l'estímul de succió
està molt desenvolupat.
tant aprofitar això d'aquest moment
perquè tant per ell
com perquè ell ja l'assimili,
com per la mare,
perquè el xuclar això
facilita molt la pujada
del colostre primer
i després de la llet.
Per tant,
aquí hem de,
si és estar en aquesta línia,
és dir,
quan neixi la criatura,
s'ha de deixar la criatura
amb la mare al mateix peritori.
Sí,
això jo crec que a més a més
ja torna a ser d'aquelles coses
que estan bastant assumides.
És que han passat per períodes
que ni tan sols
es deixava veure la criatura,
és que ja arriba un moment
que dius,
home,
sort que estem posant tisseny
a aquesta qüestió de l'aparimenta.
Avui encara hi ha centres
on es fa les nurseries
i ja no hi ha ningú,
o sigui,
les nurseries ja estan buites.
Una altra de les coses
que ha canviat afortunadament
en aquest sentit
és que encara
a l'arquitectura hospitalària
encara hi ha hospitals
que es dissenyen amb nurseries,
i dius, escolti, miri, això
fos ni una quarta part
perquè és un lloc
per quan se canvien,
però després ha d'estar
amb la mare permanentment, no?
Tot això
és aquest entorn
que ja porta anys,
diem-ne,
canviant,
afortunadament,
ja està molt racionalitzat
i es va millorant, no?
Totes aquestes coses
que ja s'han anat
fent pedagogia,
doncs van sortint coses noves
i aquesta
també és molt curiosa,
molt important
i com vostè diu
necessita una incidència
molt clara
en el protocol de lli
perquè 60 minuts
són molts
però són pocs.
Llavors,
en aquest procés
del peritori
i de la reanimació
del res nascut
i veure com està...
Clar,
si a l'altre s'han de donar
quatre puntets
i s'ha de...
Clar,
tota aquesta feina
s'ha de fer en paral·lel
de tenir la criatura
al pit,
és a dir,
el personal sanitari
va fent la seva feina
i la mare s'ocupa
de tenir la criatura
a sobre
i la llevedora
i l'ajutament.
Uns fan una cosa,
els altres una altra,
del part,
o sigui,
en el procés natural
del part,
tot aquest protocol
que ha de fer cadascú
a més a més
de la reanimació,
un cop reanimat
el recent nascut
i vist que està bé
en la parella
que arrenca el volà
cap al pit de la mare.
Allí,
a xuclar,
que és el moment clau.
Ara,
mira'm l'altra part,
d'acord?
Perquè segur que hi ha
casos particulars
que n'hi ha molts
que diuen
sí, sí,
molt bonic,
què més hagués volgut jo?
Això,
segur que tu, Belén,
ho has sentit
moltes vegades.
En principi,
una mare
vol alletar
el seu fill,
la seva filla,
es passa
tot l'embaràs
llegint
com ho ha de fer,
perquè Déu-n'hi-do,
diuen que els nens
no porten un manual
sota el braç,
però les mares
quan anem a parir
una enciclopèdia sencera
portem.
Manual,
mira,
sí, sí,
el donaré de mamà
i veig allò
en plan anunci televisiu
jo amb la meva criatureta
el sillonet
donant de mamà.
Primera,
el nen no s'aferra.
Jo,
i que toveta que estic,
diuen que ho he de fer,
però no hi ha manera,
em sento frustrada,
m'avergonyeixo,
sóc una mala mare
perquè no ho puc fer,
quina vergonya
dir que no aguanto.
Un cop estan descartats
els problemes,
diguem-ne,
físics,
de salut,
que això ho determina
d'una banda el pediatre,
d'altra banda
el ginecòleg
o la llevadora.
però sí que hi ha
aquests processos
de frustració,
de vergonya,
d'ansietat
que passen
amb moltes mares.
És a dir,
que ho diem
i molta gent
ens pugui dir
ho posen molt bonic
però Déu-n'hi-do,
hi ha experiències
molt difícils.
Sí,
són molt difícils.
Com hem d'orientar
aquestes mares
perquè no es desanimin
i intentin trobar ajuda?
Els professionals
cada vegada
estan més conscienciats
d'aquests problemes
i tant les llevadores
com els pediatres
com les infermeres
de pediatria
s'ofereixen molt
i estan molt a l'abast
per poder ajudar
aquestes mares.
Aquell nen que plora,
que plora
i la mama diu
és que té gana,
pobra criatura meva
que té gana
i vinc a plorar
i no dormo a les nits
i estic morta de cansament
i aquesta criatura no menja
i està perdent,
ai que està perdent,
que està perdent.
Sí,
que els preocupa molt
però al principi
és normal,
els primers dies
és normal que perdin
una mica de pes.
Jo parlo
pel meu centre
en què treballo jo
que estan molt conscienciades
les llevadores,
els pediatres
i les infermeres
de pediatria
en aquest tema
i afavoreixen
i són molt...
pots accedir
molt fàcilment,
les mares poden accedir
molt fàcilment
a aquests professionals
perquè consultin
i donar-los un cop de mà.
No hi ha una regla fixa
afortunadament,
després parlarem
de com la part positiva.
Ara posem-nos
a l'altre costat
que crec que és important
que ho coneguin.
Quant de temps
en quina insistència?
I ja sé que no hi ha
una norma fixa.
Una dona pot llançar
la tovallola
i dir,
mira,
saps què?
Avui hi ha les llets preparades,
són molt bones
i també porten
tot el que ha de portar.
Això depèn de cada mare.
Però tu creus
que han de forçar
molt la màquina?
No,
a veure,
no és que hagin de forçar
si elles veuen
que el tema
els sobrepassa
o així,
no passa res
perquè donin llet artificial.
Però que busquen ajuda.
Home,
clar,
primer que parlin
amb la llevadura,
que parlin
amb la pediatra
i amb la infermera
de pediatria,
però si és un tema
que els hi supera,
no passa res
si no poden
donar el pit.
Hi ha molts nens
que han crescut
sense prendre pit,
no?
Que no s'obsessionin
amb el tema.
És un acte natural
i en teoria
no té per què haver-hi
cap problema
i te pot costar
una mica més
o una mica menys,
però en teoria
n'ha d'haver-hi cap problema
per donar el pit.
El cert és que hem de fugir
dels fonamentalismes,
perquè en el nostre col·lectiu
ara hi ha la llei del pèndol
i hi ha...
M'està agradant molt
el que està dient ara,
de tu atxarà.
Fugir dels fonamentalismes,
sí senyor.
Ho dir,
per què?
Per exemple,
però fills del pèl argon
probablement sóc jo,
per tant,
he arribat fins aquí,
bueno, calvo,
però he arribat fins aquí
amb el pèl blanc,
però que a la millor
no el tindria tant,
no ho sé.
Ara serà culpa del pèl argon.
Bueno,
alguns fonamentalistes
li posen tots els mals
del món
a no fer l'alletament.
Jo crec que hem de dir
que és excel·lent
pel criu,
que és el que hem explicat,
i també fugir
dels fonamentalismes,
perquè com vostè diu
hi ha moltes altres variants
i sobretot hi ha un tema
que a mi sí que em molesta.
Jo agraeixo
que hagi tret el tema,
perquè hi ha un tema
que a mi em molesta,
que és a vegades
una certa,
i ara em tiro pedres
a casa nostra,
a casa nostra
em refereixo
als professionals,
a vegades
aquesta convicció
d'alguna,
que estem tan convençuts
d'això,
i a vegades
el marge
de fins on fas pressió
o no fas pressió,
amb determinades persones
fa passar de la ratlla.
És molt difícil
valorar
el nivell
que si a lo millor
les tires una mica més
doncs ja està
i aguanta més
o no aguanta més,
o valorar
la personalitat
i la psicologia
de l'altra persona.
I llavors,
jo crec que la prudència
en el fet
que el consell
del professional
és el que acabem de dir,
i després de la prudència aquesta,
el respecte absolut
a la decisió
de l'altre,
perquè ni que sigui
algú que digui
escolta,
jo estèticament
és la meva llibertat
i ja està,
però jo he viscut
en alguna ocasió
i em molesta
fer-ho
i he tingut que dir-ho
que no n'estava d'acord
en alguna circumstància
d'algun professional
que estant convençut
com jo
d'això
es passa a dir
quasi, quasi
traslladant
en aquesta persona
que és una mala mare
i no sé què.
Culpabilitzant,
no?
Llavors, clar,
això tampoc,
no ens passem de rosca.
Jo crec que nosaltres
hem d'explicar
què és millor
el que estem fent avui,
que això és molt maco,
que això és molt bo,
que té totes aquestes incidències
que vostè diu
i més, eh?
Quan el nen s'ho véns a fer gran
agafa i mossega
i mossega i fa mal, eh?
Sí, perquè hi ha mares
que els hi va molt bé
i ho mantenen
fins que la criatura
té ja una certa edat.
Sí, aquí no tant.
Hi ha altres que no.
Però que si es pot
i tothom
hi està mentalitzat
i ha estat important
aquesta edat
que mentalització
que com tot,
acaba que amb algun llavors
no és que sigui del nasti,
i si no és forà,
cal passar-se,
doncs hi ha algun
que és molt foramentalista
i llavors no cal.
Aquí hi ha una cosa també,
s'han d'anar canviant
els protocols
als peritoris,
però també s'està canviant
afortunadament
d'una manera lenta
però efectiva
el paper de la mare
i el paper del pare.
En aquest sentit,
el pare també pot dir
home,
i jo no li podré donar
el biberó,
ja li donarà quan toqui,
però dins del que és
el període de lletament,
el pare d'alguna manera
pot col·laborar
i m'explico.
Realment,
el fet que si la dona
s'incorpora a la feina,
els 4-5 mesos
de tenir la criatura,
doncs deixar la llet
a la nevera
ben preparada
amb tota la higiene
que necessita
que el pare
li donés
el biberó
de llet materna,
es pot treballar,
és raonable,
ho teniu estudiat,
això que el pare
pugui intervenir
també en aquest període
de lletament?
I tant,
i tant.
El pare ha de col·laborar
i se li ha de fer
col·laborar,
no se li ha de fer,
ha de sortir...
Se li ha de convidar,
no?
Se li ha de convidar
que participi en tot,
en tot.
i de fet,
amb l'alletament materna,
mentre es dura,
el període,
o sigui,
el temps de presa
de la llet
és més llarg,
per tant,
al final,
una de les coses
que es queixen
amb moltes mares
i amb raó
és que ja no tinc temps
de res
perquè quan he acabat
he de tornar a començar
i això és veritat
perquè el nen
triga una mica
més de temps
quan el llet...
La pit pot ser
de mitja hora
a 40 minuts,
estem parlant
d'una hora i mitja,
en principi,
sí.
Per això dic
no saps la quantitat
de la gent,
que clar,
no sé quina quantitat,
amb el biberon
saps perfectament
la quantitat
i us ja em quedo tranquil.
Se'ls veu a la cara,
que no s'aguanten.
I clar,
en aquest període previ
que no sigui el biberon,
l'altre és molt còmodo,
molt automàtic
i això necessita
no només,
clar,
no pots donar-li el biberon
però hi ha tot
un acord,
un conjunt,
un entorn,
un entoraj de coses
que et donen
molta més feina,
al final,
per tots dos.
Per tant,
jo crec que,
evidentment,
tothom ha d'estar
mentalitzat amb això,
sobretot,
és que és molt bo
per l'estructura
alimentària del nen
i pensem que ha de créixer
i sobretot,
sobretot,
aquestes primeres setmanes
i aquests primers mesos,
a més,
a més dels ossos,
que,
mira,
els ossos,
tot el sistema nerviós
s'està construint,
tot el sistema,
i quan parlo del sistema nerviós
estem parlant també,
per exemple,
del sistema nerviós
com la vista,
no?
S'està acabant de construir tot.
Això,
l'equilibri alimentari
és una cosa
fantàstica
perquè pugui construir-se bé,
com una casa,
no?
Si li portes el material bo,
la casa serà bona,
no?
I estàs portant-hi el material
i després estàs preservant-lo
per la meravella
que és la nostra
economia humana,
que facilita
que a través de la llet
tots els anticossos
passin, no?
Llavors,
és que estàs donant-li
la protecció
que al llarg de molts anys
ha anat acumulant la mare,
li estàs traslladant el fill
fins que pugui
agafar-la per ell mateix.
Aquest fet tan meravellós
si es pot,
és tan important
per tot
que si es pot
mantindre
s'han de fer
els sacrificis
que calguin.
És evident
que les mares
que ens escolten
són conscients
de les dificultats
que implica
els primers mesos
d'una criatura
és absolutament esgotador.
Això no ho negarà ningú,
hi ha estones difícils,
però hi ha determinats moments
i entre aquests
pot haver-hi l'alletament
en el que realment
aquesta comunió emocional
és absoluta.
Probablement no hi hagi
una unió més ferma
que a determinats moments.
I no parlem
de l'esgotament,
del dió enme i ficats,
si ho arribo a saber
que això és normal,
que tampoc se senti
ningú culpable.
això és natural.
De totes maneres,
lògicament,
quan entrem
en el terreny
de la llibertat individual
hi ha mares
que diuen
que l'alletaré
el temps
que estigui
de baixa maternal
perquè vull tornar
a la feina,
refer la meva vida
i no vull tenir
una miqueta
aquesta servitud.
Però hi ha altres mares
que amb diferents sistemes
perllonguen l'alletament.
Fins quan es pot perllongar?
És indefinit.
Segons l'experiència
que teniu,
convenient,
perquè hi ha hagut
canalla que amb 3 i 4 anys,
no?
I encara continuaven...
Sí, però
la norma
quan diem nosaltres
és
lactants,
infants,
adults.
El que és el lactant,
un lactant,
arriba fins als 2-3 anys.
2-3 anys.
Més enllà,
ja ens estem passant.
Aquesta seria
la definició de lactant.
Per tant,
tot el temps
que un nen
és lactant,
el que s'entén
com lactant
per la cronologia,
doncs lactància
és tan artificial
com materna.
Per tant,
es podria mantenir.
Però insisteixo,
el més important,
també perquè ningú es posi
ara a flagiar
i diu,
oh,
els 6 mesos
vaig tenir que deixar
perquè ara no sortia la llet,
cosa molt habitual també.
Són els primers mesos.
O sigui,
els primers mesos
és el que el nano
no té
les seves defenses
creades,
no les té,
no les ha fabricat,
i això és important
pel que deia
de les infeccions
A i B
és quan s'està construint
només la computadora,
el servidor
que veia vostè abans,
però el biològic,
el que ens deixa,
vull parlar per la ràdio,
no de l'elèctric
aquest que no xuta,
aquest biològic,
aquest servidor
s'està construint
en aquella setmana.
Has mentat dues vegades
allò d'alguna certa recança
que poden tenir
algunes dones
per la qüestió estètica,
probablement no sigui
aquest un dels aspectes
que s'argumenten més,
no, Belén?
Per no donar el pit,
més aviat és que no m'agafa,
i que no puc, no?
Sí, més que res,
de vegades se senten molt culpables
perquè no els agafa
o perquè el nen no s'agafa bé,
surten clivelles,
fan molt de mal,
són molt molestes,
també hi haurà dones
que els preocuparà
el tema estètic, segur,
seguríssim.
I a vegades no només estètic,
sinó que et pot crear
problemes, ferides,
infeccions i així,
però l'estètic també
pot ser que hi hagi dones
que els preocupi, no?
I que no es passi,
ara,
tot el que jo he dit
que no provoqui,
que a certes dones
que se'ls aconsella que no,
com a algunes persones
d'algunes malalties
que tenen...
Que facin cas
a la seva llevedora de confiança,
ja està, no?
Això,
jo crec que és molt important
aquest consell
que ha dit la Belén
i ara abans, no?
De dir,
el nostre personal avui
està, bueno,
molt mentalitzat
en tot aquest procés,
pre i post,
part,
que no s'acaba
el procés
del seguiment
després,
en el dia,
moment del part,
hi ha un postpart
tan important
com tot l'aprenentatge previ,
això jo crec
que és un procés
que ja està
molt interioritzat
en tots els centres
de salut
i que, per tant,
el consell
que el demanin
tantes vegades
com sigui necessari
perquè ja hi ha
tot un sistema
però que s'hi pot afegir
tot el que calgui.
I el cos de la dona
es recupera abans?
Bueno,
sí.
Diuen?
No ho sé.
Sí,
diuen que sí,
diuen que sí
perquè tot el tema
de donar el pit
diuen que fa
que la dona
cremi més,
més energies
i recuperis abans
la teva figura.
Diuen,
continuem amb el capítol,
diuen,
diuen,
deien les àvies
que havíem de prendre
cervesa,
que era boníssima
quan estava...
No,
no ho havíeu sentit mai.
Jo no.
No ho havíeu sentit mai?
No.
Tota la vida
una cervesa
deien que era magnífica
i jo sé
que tota la vida
ho he sentit.
Però no a casa meva,
que a casa meva
eren...
Compte que l'alcohol
s'ha transmet
per a llet materna.
Per això ho dic,
tòpics d'aquests.
Altres tòpics,
no, no,
jo tinc molts problemes
d'ossos
perquè vaig a lletar
els meus fills.
Ho deien les senyores grans,
les àvies.
Jo tampoc conec
absolut i no tot el contrari.
Estic trencant tòpics, eh?
No, no, no.
Però sobretot...
Per això sí que ho ha sentit,
doctor,
et serà que diuen
no, no,
tinc problemes d'ossos
perquè vaig a lletar.
O em cau el cabell
perquè he a lletat.
No, no, no.
Tot això no està res
demostrat
que realment...
O sigui,
l'alletament
no provoca res
de tot això,
sinó tot el contrari.
és que quan tu tens necessitat
de fabricar alguna cosa,
tota l'economia humana,
tota l'economia de la persona
s'activa
i s'activa
per el que has de fabricar
i per tu mateix.
Per tant,
en absolut,
això provoca
ni anèmia,
ni provoca
descalcificació,
ni s'ha de menjar per dos...
Ni s'ha de menjar per dos,
tampoc.
I sobretot,
sobretot,
ni l'alcohol ni el tabac
que això es transmet...
I els medicaments,
molt de compte.
I molt de compte
amb els medicaments.
L'alcohol,
o sigui,
fem una reflexió fàcil,
no?
Quan nosaltres volem
netejar alguna cosa,
o sigui,
quan entrem en un bar
o en alguna cosa d'aquestes
que hi ha hagut gent fumadora,
ens acostem
en una taula
i sentim
la dolor tremenda
que té
la taula
del tabac.
Per què?
Perquè el greix
que hi ha allà dins
la xucla.
Què fem?
Hi posem un alcohol,
un líquid
que porten tots
com un desinfectant
i un desllonç
per alcohol
per netejar.
Per tant,
el greix,
que és el que hi ha a la llet,
és tremendament afí,
o sigui,
xucla,
molt absorbent
de l'alcohol
i llavors el traspassa
i també
de la nicotina
i del tabac.
Per tant,
són dos
altres medicaments,
també.
Però els medicaments
ja entenc
que no s'expandran
sense demanar-los.
Hi ha un cas,
i perdoni, doctor,
ets ara extrem,
molt extrem,
i ho dic perquè justament
ho podíem llegir
avui als diaris,
en de Bàs Nacional
ho podíem llegir
en tots els diaris,
el cas d'una família
que han retirat
la criatura
de la mare
que estava complint
a presó,
era una persona
drogodependent,
i la criatura
de 12 dies només
ha nascut
en un marcat
síndrome d'abstinència.
Aquesta criatura
se l'està tractant
en aquest cas
com si
salvan les distàncies,
però té
la mateixa
simptomatologia
que tindria
la mare
si deixés
en aquest cas
la metadona.
La metadona,
es veu que
que prenia
la milagriatura,
en 12 dies
l'han hagut
de tractar
de síndrome
d'abstinència.
Això és molt sovint.
És un exemple
extrem,
és sovint,
doctor?
Sí,
sí,
clar,
totes les,
totes la gent
que està
en tractament
de deshabituació
i els que no,
i els drogadictes,
doncs quan
normalment
aquestes persones
si estan,
això és una malaltia,
no estan curats
i si no,
no estaríem parlant
d'ells,
doncs quan és,
s'embaracen igualment
i quan és el moment
del part,
doncs tenim,
si tenim la sort
que,
que,
que,
que l'immensa majoria
amb aquest procés
previ es detecta,
doncs ja hi ha
un protocol previ
sapigut i conegut
de que si una persona
és addicta,
just abans del part
se li feien
unes mostres
d'analítica
per saber
on ens trobem,
per,
l'asseguiment
després del recent nascut
ja esperant
el síndrome d'extinència
s'ha de previndre,
fan unes crisis
pulgosèmiques
molt importants
i de molt difícil control,
i tot això
tot això
no és una anècdota
malauradament,
eh,
malauradament
ens hi trobem
tot sovint.
Volem parlar també
de la campanya
de vacunació
de la grip,
se'ns acumulen
les coses
de totes maneres
breument,
si parlem
de l'alletament matern
i tenint en compte
que,
diguem-ne,
és un consell,
és una invitació
que es fa
a nivell mundial,
alguna vegada
ho ha explicat
el doctor Atzerà
i ni que fos breument,
doctor,
m'agradaria que fes memòria
del que estan fent
algunes firmes
de llet artificial
als països
anomenats del Tercer Món,
que estan fent
que es perdi també
aquesta tradició.
Tota la campanya
que van fer aquí,
desgraciadament,
jo, per exemple,
ho vull viscut a l'Argentina.
Precisament en aquests llocs
no tenen recursos
per anar a comprar
la llet a la farmàcia
i estan fent
que les dones
deixin de lletar
els seus fills.
Sí, sí, sí.
Estan fent,
és trist i desgraciat,
jo crec que és el mateix
que probablement
jo no vaig viure
ja tant
que van passar
en el nostre país,
igual que passa
amb el tabac,
les cases comercials
van a buscar
els llocs
de menys informació
de la gent,
que hi ha menys cultura
de la població,
de més pobresa,
per, bueno,
aquí no hem pogut
doncs anem a una altra posta
a veure,
a llançar mercat
hasta que allí
reculin
i s'aniran a un altre lloc
i hi ha una campanya...
Veu una certa perversió
perquè donen mostres
primer perquè s'habituïn.
Sí,
és una campanya,
són campanyes,
bueno,
la típica campanya publicitària
de captació
de captació
perquè ara tu captes
un alletament artificial
i tens,
doncs mira,
X mesos
i no sé quants garantits
i això són un munt de diners
i un munt de pots.
per tant,
que en captes un
doncs ja està
i és el mateix que passa
amb les drogues,
quan captes algú
després ja hi ha molt de...
o sigui,
no és que sigui aquell dia
l'hi pots regalar ja
perquè després
ja t'ho tornaran
els diners
perquè com que és
un dia darrere a l'altre
doncs són molts diners.
Doctor Atzerra,
gràcies,
de veritat.
Gràcies,
moltes gràcies a vosaltres.
Belén Vargas,
supervisora,
coordinadora d'Infermeria
de Llevan.
Jo crec que
trigarem una miqueta
a tornar-te a veure
aquí a la ràdio
perquè la cosa està a punt ja.
Ah,
si deu vol parlar
l'any vinent
tornarem a estar per aquí.
Sí, dona, sí,
però d'estar uns mesos
allò que estaràs prou
enfeinada.
Sí, ara estaré enfeinada.
Moltíssima sort, eh?
Gràcies.
I com deien les àvies,
que sigui una ureta curta.
Moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Moltes gràcies.