Passa un minut de dos quarts de deu.
Benvinguts en aquest espai La Mirada,
aquesta cita setmanal per repassar l'actualitat dels últims set dies
o l'actualitat que el nostre convidat vulgui.
Avui el nostre convidat és l'Andreu Faro, Nino Taire.
Andreu, bon dia.
Bon dia, Jordi, com estàs?
Aquí li agraïm especialment que avui s'hagi escapat de la feina
perquè l'Andreu és mestre i ha fet avui mans i mànigues
per poder-nos acompanyar.
Digui-ho clarament, ha fet campana.
Ha fet campana.
No està bé, però bueno.
Els alumnes s'agraeixen, però...
No, ha fet una campana a mitges perquè, de fet, a aquesta hora no tenia alumnes,
que són uns que estan estudiant ara per selectivitat i no venen a classe.
Que els alumnes de segon de batxillerat ja han acabat classe
perquè s'han preparat aquest examen tant amut.
Sí, senyor, exactament.
Això és el que se suposa que estan fent.
Ara bé, no ho sabem.
L'Andreu, de ben segur que el llegeixen,
ja sigui per internet o el mitjà més tradicional,
el clàssic, podríem dir, cada dia,
a la contraportada del diari de Tarragona,
des de ja fa una bona pila d'anys.
Sí, des del...
Mira, aviat es compliran 10 anys,
que seria el 98, vaig començar el 2008.
Doncs...
10 anyets.
Hauràs d'apropar alguna cosa d'un matí especial.
No, no vaig celebrar ni els meus 40 anys.
Aquest acte tampoc crec que la celebri perquè, de fet,
sóc poc donat a aquest tipus de celebracions.
Passen com un dia més, de fet,
el que importa és l'acudit de demà i el de demà passat, no?
L'acudit número 100, número 1.000.
A mi, personalment, no per res, no em diuen gaire cosa.
L'Andreu aquests dies també està de campanya, podríem dir-ho.
Molts dels acudits de les últimes dues o tres setmanes
han tingut els responsables, els alcaldables,
com a principis els protagonistes.
No sé si consideres que els polítics en campanya
donen més motius, més arguments,
per aparèixer en els teus acudits.
De fet, intento triar pel tema de l'acudit,
allò que hi ha l'ambient i no hi ha dubte que a l'ambient
hi ha campanya, campanya, campanya d'una forma obsessiva, no?
I, per tant, això surt a l'acudit.
De fet, també la campanya és una època interessant
per treure totes aquelles contradiccions,
aquests tòpics sobre la política,
sobre les promeses, sobre el que farem,
sobre el que no farem,
sobre el descensís, sobre el passotisme
o sobre la demagògia.
I és una època propícia
que et motiva a treure
aquell gran subtema
de l'homòrgrafi que és
tòpics de la política.
i, de fet, quan obro el diari i començo a inspirar-me,
em surten aquells
aquells
topis i vaig intentar tocar-los un a un.
Avui, per exemple, parlo
d'aquella desconexió que hi ha entre polítics i realitat,
que sovint la gent es queixa
que ells estaven als núvols i la gent està a terra.
S'ha de dir, uns es toquen de peus a terra
i l'altre sempre està pels núvols
prometent que Tarragona serà una capital de projecció
europea o mundial
i el que veu el bé és que davant de casa seva
el contenidor està brut, no?
I una miqueta avui tocava això,
ahir tocava una altra cosa
i demà vas a saber.
Aquests dies has parlat d'urbanisme,
has parlat de promeses,
has parlat de finançaments,
d'immigració,
has tocat una miqueta tot el ventall.
De fet, sobre cada tema
acostumo a tenir dos o tres idees, no?
Quan intento,
quan trobo el temps per pensar,
per exemple, em centro en el tema d'immigració,
que és el que va sortir abans d'ahir,
si no recordo malament,
amb un estruç que ficava el cap sota terra,
que era una miqueta l'actitud dels polítics
quan els parlen d'immigració,
ficar el cap sota l'ala
i no afrontar el problema,
agafar el toro per les banyes, no?
Com es diu.
I després,
el dur és triar entre aquells que he pensat
quin seria el bo,
quin reflecteix l'essència d'aquella idea.
Sovint el que faig és trucar al diari
i comentar-ho amb alguns companys
i sí,
intento cada dia tocar un d'aquells tòpics
i faré com una mena de mostrari
de tòpics de campanya, sí?
O de tòpics de la política en general?
L'ubicació de l'acudit,
diguem-ne que és gairebé privilegiada,
perquè la Contraportada
és un dels païs més covejats
per qualsevol periodista.
Jo no sé si per això
és gairebé indispensable
poder parlar-ne
amb diferents companys del rotatiu
o fins i tot si la direcció del diari
dona un cop de mà,
aconsella en alguna ocasió,
perquè, home,
no sé si és difícil
poder comprovar un rànquing
de quines són les notícies
més llegides cada dia en un rotatiu,
però després dels titulars de portada
segurament el teu acudit
deu ser una de les coses més llegides.
Si em parles de la percepció
que tenim a nivell qualitatiu,
sí que la gent et comenta això.
Fa temps es va fer una enquesta
de què és el més llegit
i, efectivament, l'acudit...
Tot com ho has descrit, tu,
és perfecte, no?
És a dir, titulars de portada,
l'acudit i la plomilla,
la plomilla i l'acudit,
depèn de l'ordre,
però habitualment és una lectura
bastant automàtica
que la gent fa del diari
de Tarragona en concret
que porta l'acudit a la contraportada.
No respecte a l'altra qüestió
de la teva pregunta
sobre el comentari que faig
amb companys o amb direcció,
és una cosa que inyoro,
que la feia fa temps
quan era estudiant
i anava al nou diari,
no sé si te'n recordes
d'aquest diari
amb el que vaig jo, diguem,
batejar-me com a humorista gràfic,
amb el diari de Tarragona
ha canviat,
la relació és telemàtica,
és a dir, a través d'internet
i de fet, com saps,
des de fa un any i mig
soc pare de tres criatures
i per tant,
tot ha quedat molt diluït
i ara simplement
salvo la papeleta cada dia
intentant fer el millor possible
aquesta vinyeta
però sense, diguem,
el que seria obligatori,
que és comentar els temes,
assistir a redacció,
triar de les idees la millor,
això és impossible de fer ara,
per què?
Per falta de temps
i entre altres coses
perquè com tu has dit,
la meva dedicació
no és professional a l'acudit,
és a dir, comparteixo
amb classes de segon de secundària.
Hi ha tot plegat avantatges
i desavantatges
al correu electrònic,
podríem dir-ho.
Home, sí,
tens tota la raó.
La veritat és que
inyoro el contacte humà.
A mi m'expliquen
quan me trobo
amb companys d'humor gràfic
dels mitjans que tu coneixes
de l'Avanguària,
del País,
dels grans mitjans
que són els que, de fet,
els únics
que es poden permetre
pagar un humorista
en plantilla,
clar,
jo és que m'al·lucino
perquè recordo
que parlava amb el...
en Balleres, Ferreres,
Toni Ballori, Ferreres,
aquesta gent.
Era Ricardo y Nacho,
que ara és Ricardo,
que publicava en El Mundo,
diu, és que, claro,
jo és un problema
perquè me paso
toda la mañana
hablando con los compañeros
y al final
no sé qué tema es coger.
Digo, collons,
tot el matí
parlàvem amb els companys.
Jo pensava,
dic, hosti,
ja tens l'acudit fet.
Per què?
Perquè quan tu parles,
t'imbueixes
una miqueta de l'ambient
i sempre hi ha algú
que et dona un clac,
una frase,
una forma de veure
i pam,
d'estar dos hores,
surt alguna cosa bona,
sense dubte.
La meva realitat trista
és que de vegades
arribes,
dones de sopar als nens,
els vesteixes,
te demana que li facis
una balena de plastilina,
li fas
i queda mitja hora
per parir un gac.
T'imagines la situació?
De vegades
li dic a la meva dona,
escolta,
agafa els estrés
un momentet
i deixa en mitja horeta,
sisplau,
i intentes parir
en mitja horeta
alguna cosa
que de fet
parir alguna acudita,
parir un gac
és fàcil,
el difícil
és que aquest sigui bo,
que arribi,
i que la gent digui,
hosti,
aquí hi ha hagut alguna cosa interessant,
no?
I aquesta és la meva batalla diària.
Abans hem conegut
com l'Andreu Faró
Ninotaire
veia la campanya electoral,
com reflectia
la seva visió
en els seus
acudits gràfics,
però l'Andreu Faró
ciutadà,
que no va necessàriament
deslligat
del Ninotaire,
però com a ciutadà
com estàs veient
aquesta campanya,
aquestes eleccions municipals,
Andreu?
De fet,
crec que com la majoria,
crec que com la majoria,
sí que la,
si l'Andreu Faró
no fos ciutadà,
l'Andreu Faró
no podria fer acudits,
evident,
no?
Perquè algú va dir
que l'humor
és intentar reflectir
allò que la gent
pensa d'una forma original,
divertida,
diferent,
no?
És a dir,
si jo aconsegueixo
que en aquella vinyeta
reflectir un estat
d'opinió
del ciutadà,
de la maruja,
del pepe,
del que surt de la fenya,
del que entra,
del pare,
de la mare,
diguem que és un bon acudit,
i d'això es tracta,
de captar l'essència
del que hi ha al carrer.
I per tant,
crec que com a ciutadà
ho veig igual que a tots,
és a dir,
hi ha una,
diríem,
cansament pels missatges,
esgotament per la profusió
de pancartes
i lemes poc originals
en general,
ofegament per mil i una
promeses fantàstiques
del món
de les mil i una meravelles
i una miqueta
un cert,
no diria passar,
perquè no m'agrada el ver,
però un cert,
no fer cas de tot allò
perquè al cap i a la fi,
ningú té la prena confiança
que allò que diuen
es portarà a terme.
Desgraciadament,
a nivell gran
i a nivell petit
estem una miqueta
desencissats
de certes qüestions.
Per exemple,
a nivell alt,
el president del govern,
tothom l'ha vist
mil i una vegades
dient que aprovarà
l'Estatut que surti
del Parlament de Catalunya.
És evident que no l'ha aprovat,
és evident que l'ha retallat
i és evident que fins i tot
es pot retallar més encara.
La gent es queda impassible,
davant d'això,
perquè ja se sap,
no fan el que diuen.
A nivell petit,
també, desgraciadament,
tenim ara,
recentment,
el cas de l'alcalde de Ginestà,
que surt en un vídeo
dient,
en un vídeo,
dient,
escolta,
això m'ho fas així,
això no es pot dir,
això no és legal,
però que no surti el meu nom.
I al dia següent
surten els mitjans
dient que jo soc l'home
més honrat de Ginestà,
que és fantàstic,
això per si ja és un acudit,
no?
I al dia següent
surt el partit
dient apoio incondicional
i al següent
el foten fora.
Per tant,
davant d'aquest panorama
hi ha un cert escepticisme,
sap greu dir-ho,
però és que és així.
I per tant,
la campanya me la miro
amb aquest escepticisme
i tenint en compte
que venia pensant
ara mentre arribava
a l'emissora
amb la moto,
que me mirava,
he vingut amb moto
i anava llegint
les pancartes
mentre arribava
des de Vilaseca
i anava llegint
els lemes,
els cartells,
les cares
i dic,
ostres,
quin diner,
quin fotimer diner
d'energia,
de persones,
de favors
que s'hauran de pagar
perquè tot això
estigui al carrer,
de favors
que s'hauran de pagar
perquè tot això
estigui al carrer,
favors d'aquen tipus,
de la gent
que ha prestat el seu apollo
i de la gent
que ha pagat això,
que és el mal
de la democràcia
i les campanyes electorals.
I deia,
si el cap i la fi
el Pepe i la Maruja
ja ho tenen decidit
o ho tenen decidit passar,
el Pepe i la Maruja
voten
perquè mira,
tot està bé
o perquè hem sigut socialistes
tota la vida
o perquè hem votat
el Jordi Pujol
o per aquest tipus
de raonaments
tan, tan, tan, tan íntims
que res tenen a veure
amb el que surt
dels programes electorals.
És així
o perquè em cau bé.
Hi ha estudis
que demostren
que
i els propis partits
ho saben
que la campanya electoral
només decideix
un percentatge
molt minoritari
vora un 5-6%
de la decisió
dels electors
perquè la resta
ja ho han decidit
anteriorment.
Tenint en compte això
i tenint en compte
d'altra banda
que hi ha molta gent
que diu
que no estem de campanya electoral
el diu
de fet
sempre
permanentment
estem en campanya electoral
aquests 15 dies
protocolaris
s'obren
s'han de reformular
com ho veus Andreu?
No ho tinc clar
la veritat és que no ho tinc clar
jo de fet
saps el que penso
de tots aquests 15 dies
protocolaris
que tu dius
que són una enorme campanya
no per proposar programes
sinó perquè
quan arribi el dia 27
ningú pugui dir
que no se'n recordava
que hi havia eleccions
de fet
és l'única virtut
que li veig
amb això
aquest dia
quan la gent
surti al carrer
o surti a comprar
el diari
no podrà dir
hòstia
no vaig votar
perquè no em vaig
en recordar
per altres qüestions
de decidir el vot
efectivament
estic d'acord
amb tu
no decideixen res
i fins i tot
diguem home
com a aspecte positiu
fan moure un 5 o un 10%
de gent
a votar
jo ho dubto
però podria ser
però de veritat
t'ho he dit
coneixent una miqueta
que fonocionen els mecanismes
dels partits
i les grans maquinàries
per fer tota aquesta
macrocampanya
increïble
aquest embrutament
de carrers
s'han de pagar
després
durant 4 anys
molts favors
què vull dir?
que això costa
un molt de diners
que els partits
estan mal financiats
és l'altre problema
de la nostra democràcia
la financiació dels partits
i t'asseguro
que hi ha gent
que ha donat el seu diner
per ajudar
a tal o qual campanya
que tal o d'hora
d'aquí un mes
d'aquí un any
d'aquí dos anys
trucaran a una porta
i diran
alcalde
que te'n recordes de mi?
que vas venir a trucar
a la meva porta
per tal
doncs escolta
m'agradaria parlar
d'aquesta zona
que tenim aquí
al costat del Francoli
i aquest és el mal intrigse
de la democràcia
del nostre sistema
que per fer
aquesta inutilitat
inutilitat
entre comillas
després hem d'arrossegar
molts favors
i molts muertos
i moltes baboses
com deia
en un acudit
alcalde
una babosa
les sangoneres
que estem a l'espatlla
diu alcalde
li vinc a donar
aquest maletín
per ajudar
en les seves despeses
diu
i a canvi
què quiere
bueno pues ya sabe
reserva un sitio
durante los próximos
4 años
dice bueno
donde
chupen dos
chupen tres
i tenia dos
sangoneres
a més a l'esquena
no?
això és el que critico
i això s'hauria de reformar
i ells ho haurien de veure
els polítics ho haurien de veure
que no val la pena
per tot això
tenir aquest laste
després
durant 4 anys
i després veiem
coses rares
i veiem
recalificacions
i veiem
que aquest està més afavorit
o menys afavorit
i et diria que tot neix d'aquí
deixem aparcada
deixem a un costat
la campanya electoral
tot i que
deixem continuar preguntant-te
sobre un polític
en concret
perquè ahir
Joan Miquel Nadal
va fer
una roda de premsa
de comiat
els mitjans
parlen avui
que va ser una roda
força emotiva
va ser un dels
últims
contactes informatius
de Joan Miquel Nadal
amb els companys
dels mitjans
de comunicació
toca per tant
ja comença
a fer balans
comença a ser l'hora
de fer balans
del que han estat
aquests 18 anys
de Joan Miquel Nadal
com alcalde
l'alcalde Nadal
ha estat
per vostè
una font inesgotable
de recursos
i segurament
i per vostè
i per tots els mitjans
això
estem segurs
si féssim un rànquing
segurament serien
dos personatges
que més vegades
hi ha aparegut
quin balans
fa vostè
de Joan Miquel Nadal
bé
en totes
les seves vessants
que és un personatge
especialment polièdric
te'l resumiré
en una frase
l'alcalde Nadal
ha estat l'alcalde
amb la rambla
més llarga
i la paciència
més curta
aquest seria
diguem
la seva epitafis
sí, és cert
aquí sí que t'hauria
diferenciar
el Nino Taire
del ciutadà
com a Nino Taire
està clar
que és impagable
tenir un personatge
com l'alcalde Nadal
és impagable
perquè
les seves declaracions
per si transquites
tal qual
són
són un acudit
són un gag
tant se me'n fot
te'n recordes
d'aquella frase
lapidària
del tant se me'n fot
fa alguns senyets
s'ha de reconèixer
que era un alcalde
era el geni
i figura
és a dir
no es musicava la llengua
i aquesta és una qualitat
i ara et diré
com a ciutadà
et diré
que les seves maneres
que jo agraïa
com a Nino Taire
com a ciutad
diria
que
ostres
introduir aquest espai
aquest enfrontament
aquest atac directe
no és bo
no és bo
m'hauria agradat
diuen
hi ha una frase
que diuen
dichosos los países
que tienen una historia
avorrida
perquè són felices
dichosos las ciudades
que tienen una historia
avorrida
perquè vol dir
que no hi ha tensión
i de fet
aquest enfrontament directe
no sé si ha ajudat
a la ciutad
algunes vegades
penso ara per exemple
en la façana marítima
si no tens
una sintonia personal
amb
altres polítics
altres partits
de vegades
certs assumptes
no tiren endavant
de vegades
també penses
que si aquesta tensió
ha fet moure la ciutat
i en definitiva
queda un alcalde
que sense dubte
en aquests 18 anys
ha millorat Tarragona
i això ningú
ningú ho dubta
i jo també ho reconec
la Tarragona
de fa 18 anys
no té res a veure
amb la d'aquí
fins i tot
els propis socialistes
reconeixia ahir
el candidat Ballesteros
que els 10 primer anys
han estat fantàstics
m'agradaria veure
què deien els socialistes
de fa 10 anys
d'aquest tema
però queda
òbviament perquè
no es presentaven a campanya
dient que la gestió
era fantàstica
és clar
i queda un personatge
insubstituïble
que ja veurem
a qui dóna pas
però sigui com sigui
jo
la imatge
de l'alcalde Nadal
la tinc com a entranyable
els meus acudits
tot i que algunes vegades
s'han queixat
ha estat tractat
jo crec que en simpatia
com un personatge simpàtic
extrovertit
de certes vegades
irracional
però que sí
que no hi ha dubte
que s'ha estimat Tarragona
i que ha fet
i que deixarà
i que deixarà
empremta
tant per les seves formes
com el que queda
aquesta rambla llarga
és en definitiva
una metàfora
d'una ciutat
que s'ha transformat
clar
parlaves ara
de les característiques
entre cometes
especials
de Joan Miquel Nadal
d'aquest caràcter
explosiu
més explosiu
sempre més propens
a la polèmica
sembla
no sé si
hi estaria d'acord
que els alcaldables
de la nova generació
els alcaldables
que es presenten ara
tenen un perfil
força diferent
el perfil gestoria
com s'ha anomenat
algú
semblant fins i tot
a l'actual president
de la Generalitat
semblant fins i tot
a l'actual president
del govern espanyol
ha quedat enrere
l'època
de grans líders
sigui
Pujol
Maragall
Nadal
podríem estar d'acord
segurament que tots tres
tindrien alguns
trets de caràcter
que els farien com uns
ha quedat enrere
aquesta època
de grans líders
viscerals
i hem entrat
a l'època
dels responsables
de gestoria
no t'ho sabria dir
i això només el temps
ho dirà
però sí que és cert
que de les últimes eleccions
eleccions
autonòmiques
les de Catalunya
els membres del tripartit
si recordes
tots van baixar
excepte un
Saura
Saura
líder d'un partit
no majoritari
diguem-ne
durant aquells anys
que va estar
en la primera fase
del tripartit
en què es va anomenar
el Dragon Camp
de fet
va destacar
per no destacar
perquè les seves declaracions
mai eren polèmiques
no tenia responsabilitats
de govern
importants
en les relacions institucionals
te'n recordes
i aquí te pots lluir
perquè no t'has de mullar
cosa que ha canviat
ara
amb la seva responsabilitat
que precisament
no ho té tan fàcil
i ara jo
veient aquell
el resultat final
pensava
ostres clar
al final
la ciutadania
premia
aquell
que no ha fet
votats
que no s'ha sortit
de mare
que no ha fet
declaracions
intempestives
sinó que ha intentat
posar pau
això la ciutadania
ho agraeix
perquè precisament
estem vivint
una època
de bastanta crispació
i per tant
vaig dir
a veure si aquest
obre la línia
a una nova forma
de fer política
i de fet
el temps
dona la raó
perquè
si recordes
és que les republicans
i carot
sempre sortien
per alguna qüestió
la corona d'espines
les visites a Perpinyà
les polèmiques
inútils
i estèrils
i ara sembla
que han entès
el missatge
la ciutadania
vol gent pacífica
de fet
el millor
per nosaltres
no sortir a la premsa
crec que seria
la conclusió última
de la lectura
d'aquells resultats
el temps
està donant la raó
i estem veient
uns polítics tranquil·lets
i dius
escolta mira tu
quan menys titulars
tinguem
en contra
o crítics
serà millor
la gent
agraeix això
i de fet
ara tal com tu dius
a Tarragona
s'obre
una generació
de polítics nova
perquè tant
Ballesteros
com Arejo
no destaquen
precisament
per la seva
visceralitat
sinó més
pel contrari
què donarà
a pas a això
per nosaltres
era més difícil
treure punxa
però segurament
hi haurà
temes
però poder
sí que arriba
el temps
de treure crispacions
si la gent
ja està cansada
de contínuament
sentir les dues
espanyes
la visceralitat
l'odi
i la demagògia
contra l'altre
com a arma política
què opino jo
d'aquest tema
collons
però s'ho haurem
de veure
perquè la veritat
qui substituirà
Nadal en el sacudit
serà difícil de veure
de fet
sempre se li acaba
traient punta
tothom
veia
Zapatero
teòricament
era sosomant
i després
ha fet
córrer rius
de tinta
collons
però per exemple
per diferència
amb l'Aznar
no hi ha res a veure
sí que fa
rius de tinta
perquè al final
tot se li treu punta
però
hi ha alguns polítics
que són impagables
però per exemple
a Montilla
la gent de Polònia
per exemple
s'hi va preguntar
Maragall
Maragall
havia estat el personatge
que havia fet
gran Polònia
i en certa manera
el minoria absoluta
d'aquest programa
radiofònic
hi hauria
Polònia
després de Maragall
han demostrat
ser capaços
de treure
punta
un personatge
teòricament gris
com Montilla
evident
però
les intervencions
del president
Maragall
són impagables
les del Montilla
també
perquè a tot
se li treu punta
però el cert
és que
hi ha alguns personatges
que quan arriben
omplen
per si sols
el programa
la pantalla
o l'acudit
s'haurà de veure
jo
t'he dit
que enyoraré
la presència
de Nadal
però segur
que des de l'ombra
Nadal farà
alguna cosa
com a mínim
els dos primers anys
parlem de feina
parlem en aquest sentit
per acabar
aquests últims minuts
de la mirada
perquè aquesta setmana
aquests dies
es compleix
el 30 aniversari
si no vaig errat
de la revista
el jueves
d'acord
una revista
una publicació
cap d'alt
sense cap mena de dubte
en els últims anys
un aniversari
que coincideix
amb un descens
de vendes
força important
força preocupant
d'aquesta publicació
alguna vegada
amb l'Andreu Faró
l'any passat
en l'espai
a quatre bandes
havíem parlat
la gent ja no llegeix còmic
la gent no li interessa
tant la vinyeta
però en canvi
aquesta vessant
més humorística
aquesta vessant
més propera
al còmic
se sap explotant
en d'altres mitjans
sense anar més lluny
les referències
al Polònia
de TV3
com veus
aquesta situació
Andreu
sí
és cert
jo recordo
abans
quan anava a l'institut
aquí al costat
del Martí Franqués
que tothom
qui més qui menys
portava un jueves
portava un víbora
llegia còmic
això és història
ja no es veuen còmics
ni al carrer
ni als trens
ni al metro
de Barcelona
i està clar
i està clar
que
el mitjà audiovisual
les videoconsoles
l'ordinador
ha substituït
aquest
aquest món
de paper
fins i tot
es parla de la crisi
de la premsa escrita
que aviat
s'acabarà el paper
i la gent passarà
llegint
a través d'internet
em fa pena
perquè conec
el món del còmic
conec la realitat
del jueves
he parlat amb ells
he col·laborat
amb diferents iniciatives
i veig una generació
de gent buscant
noves formes
per arribar al públic
totes estan fallant
ja el paper
no triomfa
desapareixerà
és complicat de dir
però podria ser
ha desapareixut
el dibuix animat
Jordi
Walt Disney
el nostre estimat Walt Disney
que també hem viscut
ha desaparegut
per les noves tecnologies
si et dones compte
cada mes
cada dos mesos
cada tres mesos
trenen una pel·lícula 3D
amb ordenador
però ja
Mowgli
el llibre de la selva
los 101 d'alma
les pel·lícules fetes a la mà
que jo aprecio
que són la meva infantesa
probablement jo soc dibuixant
en part per això
ja no tornaran mai més
per què?
perquè és impossible
que una empresa
pagui a un professional
durant 15 anys
perquè arribi a l'excel·lència
de poder dibuixar això
és més fàcil
tirar d'un ordinador
no critico el mitjà ordinador
simplement em fa pena
que mitjans clàssics
que han omplert
la meva infantesa
desapareguin
i molt probablement
el còmic
travessarà una crisi
no desapareixerà
però travessarà una crisi
en concret en Espanya
que no té tradició
ni de llegir còmic
ni de llegir llibres
ni de llegir premsa
què passarà?
no ho sé
però de fet
la meva visió és pessimista
perquè conec el món
conec excel·lents professionals
a nivell espanyol i europeu
que els paguen 4 durs
per fer planes
per què?
perquè la gent no compra
i si la gent no compra
no hi ha mercat
i això em sap greu
de fet
l'espectador de fora
l'espectador que no estigui
basat en tot aquest món
les poques referències
que pot tenir actualment
del còmic
és quan veu esporàdicament
pels informatius
les notícies
de la quantitat de persones
que s'apleguen a iniciatives
com el Saló del Manga
per exemple
en què es veu tots disfressats
sí però és que allí estan tots
és que no hi ha més
entens?
és que allí no
sí
està massificat
però és que allí s'entra
hi ha uns quants milers
d'aficionats
i tots allí a plegadets
a l'estació de França
fan bulto
però és que són els que són
són els que són
i a més en aquest
ja t'ho dic
en aquest país
jo conec altres realitats
del còmic
per exemple a Brussel·les
per part de la meva família
i visito
i allí el còmic
és una altra història
allí la gent de 40 anys
de 50
les àvies compren còmic
tenen l'herència de Tintín
i tots els dibuixants
de l'escola franco-belga
que es diu
i és una altra història
entres a la llibria
Norma de Barcelona
que és un referent
en quant a còmic
a Catalunya
i veus
noies de 15-17 anys
amb les seves xupes negres
amb el seu aspecte de friki
que probablement tindran
30 euros per comprar un còmic
i prou
fins al mes que ve
te'n vas a altres puestos
com aquest que dic
i veus gent de 40-50 anys
professionals
famílies
que van a comprar còmics
com un producte cultural més
i t'ensenyen
les seves estanteries
plenes de còmics
i et fa enveja
hi ha una altra tradició
allí
diferent de la d'aquí
i això et fa
et fa sana enveja
però enveja al cap i a la fi
què és el que passarà
la veritat és que
no ho sabem
i potser trobem una fórmula
tipus
per exemple
Polònia
que ha trobat
un èxit
i una fórmula inexplotada
que faci ressorgir el mitjà
jo tinc els meus dubtes
la veritat
perquè la competència
és extrema
i fixa't
Spiderman
el meu heroi de la infantesa
era un heroi desapercebut
bueno
hi havia quatre samarretres
quatre cromos
jo els buscava com un boig
me'n recordo els meus 12 anys
i ara explota
Spiderman 3
la pel·lícula més tequillera
de la història
i ara explota
i dic
collons Spidermanet meu
tu que tantes planes
s'has omplert de paper
has hagut d'arribar
al cine
per triomfar
i a més en una tercera part horrorosa
si ens permet
sí sí
estic tot en el moment d'acord
que la vaig veure fa dos dies
la primera em va agradar
dir que hosti
una pel·lícula de superheros
ja veuràs
i tenia l'esperit de Spiderman
vaig veure la tercera
quin pegote xiquet
molts diners
però quines poques idies
quins gags més dolents
tu horrible no
però bueno
tot dia amb això ha explotat
i és que
el mitjà fa l'èxit no
i el mitjà audiovisual
dominarà sobre el paper
sense dubte
us haureu d'adaptar
a mig termini
la gent que dibuixeu amb paper
haureu de començar
a fer servir
l'ordinador
serà una via de subsistència
Andreu
bueno
ja ho estem fent
de fet
en quant al que
seria pròpiament
l'humor gràfic
l'acudit
jo crec que l'acudit
sempre ha estat
una peça fonamental
en els diaris
de premsa sobre paper
però també és cert
que aquests acudits
que veiem al diari de Tarragona
surten a internet
i no s'ha de modificar res més
no s'ha d'inventar res
és el mateix
vist en pantalla
i és cert
que obre un camp
il·limitat
de fet
la meva pàgina web
rep visites contínuament
d'arreu del món
i peticions
per reproduir els acudits
des d'Argentina
des de França
des de Guadalajara
des de Granada
i t'escriu
gent de Jaén
un amic
que em va escrivint sovint
felicitant-te
per un acudit
i jo deia
osti
doncs me n'alegro
perquè estan fets
en clau local
en clau de Tarragona
tot i que es toquen
temes nacionals
o de l'estat
i això obre un camp
il·limitat
per expressar-se
a través del dibuix
o de l'humor gràfic
per tant
el potencia
per tant ja t'he dic
no critico l'ordinador
al revés
és una nova eina
però sí que em sap greu
que desaparegui
el còmic escrit
per exemple
doncs Andreu Faru
moltes gràcies
per compartir
aquests minuts
serem molt atents
a veure què passa
amb el futur del còmic
felicitats també
per sobreviure
a la campanya electoral
és una de les felicitacions
més comunes
d'aquests dies
entre periodistes
i polítics
Andreu
moltes gràcies
i ens retrobem
de ben segur
gràcies a molt
a veure bon dia