Jordi Bertran, molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
T'he agafat amb l'aigua a la boca, com aquell que diu,
i no és un refrany que...
Fa temps que no et castigo amb els refranys.
Home, això de tant com castigar no...
Home, no sé, ja farem alguna cosa.
Avui ens proposes un programa curiós, singular, eh?
És com una mena de menuda degustació
de diferents aspectes que envolten el mes de juny,
que és un mes de canvi,
que és un mes que ens acosta a períodes festius,
sobretot de carrer.
I que bé, que té diferents aspectes
que val la pena recordar i comentar.
Sí, bàsicament per això del tastet, no?
És a dir, arriba un moment de provar diferents llepolies
i de provar diferents degustacions d'aquestes
que acompanyen les nostres celebracions populars.
I hem fet això una mica de pica-pica, no?
Avui hem servit diferents plats
perquè els nostres oients puguin conèixer una mica
com funcionen algunes de les característiques
de les festes que s'apropen,
o algunes que aquests dies encara es poden veure.
És a dir, per exemple, aquest darrer cap de setmana
les cireres protagonitzaven les coques de cireres.
Ah, i els gegants.
I els gegants i altres elements.
Però vaja, les cireres, ja que estem de tastet,
era un dels elements a tenir en compte, no?
I ho ves per on? Ves per on, doncs, remenant...
cireres.
Cireres.
I mai millor dit, no?
Remenant les cireres.
Remenant les cireres.
Hi ha molta gent que remena cireres aquests dies.
Segurament, no?
Fent tastets, també, o no?
Fent tastets, no ho sé, això ja.
Bé, bé, en tot cas...
La cultura popular és molt sàvia,
per això fa aquest refrange, aquestes dits.
Aquesta és bona, eh?
Aquesta és bona.
És bona, t'ha agradat.
Doncs ha estat improvisada, eh?
Doncs mira, a Caldes de Montbuí,
aquest proper cap de setmana,
doncs, es pot gaudir,
especialment el diumenge,
d'una festa basada en les cireres, no?
La gent de Caldes, doncs,
són uns gulafres de cireres, podríem dir, no?
I, de fet, han organitzat una mena de celebració,
festa, tast popular, àpat,
o senzillament gulafreria,
en què diuen que busquen els millors gulafres de cireres, no?
A partir de les 12 del migdia, el proper diumenge,
doncs, hi ha les quartes jornades gastronòmiques de cireres,
però especialment aquest acte de...
A veure, qui engrapa més cireres, no?
Això deixa tenir una certa gràcia, no?
Perquè això de les cireres, doncs,
té una certa dificultat per menjar-la, no?
Home, de pressa te'n passes el piñol i tot, ja.
I, bueno, també gener...
Jo no feies allò de penjar-te-les a les orelles, no?
Sí, eh, jo les arrecades de cireres.
Les arrecades de cireres, això ho han fet tots, de criatures.
Doncs, aquesta gent no...
I les imatges que he vist...
No els hi dona temps de posar-se-les a les orelles,
se les mengen directament.
Doncs veu que en aquesta localitat del Vallès,
doncs, aquesta passió és més aviat per menjar-se-la
més que per posar-se-les d'arrrecades, no?
De totes maneres,
la broma té bastant a veure amb el sentit
que aquesta àrea és una escena
on les cireres realment té una importància
doncs molt destacada
i si entreu alcaldes de bombulli.cat
a la web, doncs, es veuen que, a més a més,
hi ha tota una sèrie de, durant gairebé un mes,
de degustacions i de menjars
amb diferents restaurants basats
en el tema aquest de les cireres, no?
Això també ve una mica...
Aquest comentari també ve un interès
una mica especialment, perquè l'altre dia
llegia un mitjà de comunicació que deia
que les coques de cireres eren d'arreus, no?
Era un mitjà de comunicació de Barcelona.
Sempre s'ha dit, eh?
No, no, no, això és un greu error.
Jo no dic que sigui veritat,
però que s'ha dit i que se li ha atribuït
jo diria que és que es van mantenir
més fidels a la tradició de fer coques
durant el temps, o no?
Gent, gent, gent.
Això és una qüestió que qualsevol forner d'aquí,
Tarragona o pastisser, et pot contradir...
Et veig indignat amb aquest tema, eh?
Home, totalment indignat,
totalment indignat.
A veure, bàsicament també per un fet
que em sembla que és important, no?
Vull dir, les cireres no tenen cap altre sentit
amb les coques, que són el moment, precisament,
que hi ha més cireres i més producció
i, per tant, això és una cosa que és...
Entra dins de la cuina d'aprofitament, des deia abans.
Estesa amb molts indrets i, per tant,
s'ha de tenir ben present,
que és una cosa, doncs, ampliament estesa
i que jo m'atreviria a dir
que no et diria que és tan genèrica, potser,
com el torteig de reis,
però que les coques de cireres
és un producte molt estès i més a molt...
Home, com les coques de llardons, podríem dir, no?
Exacte, sí, sí.
Deia ser un símil.
Hi ha un calendari que marquen les coques,
que no és altra cosa que posar una pasta
que més o menys ve a ser la mateixa
amb determinats productes que singularitzen la festa.
El torteig de reis, la coca de llardons,
la de cireres, la de Sant Joan.
Sant Joan.
i podríem ser un...
Ara el podem trobar només,
però en tot cas hi ha unes quantes de característiques.
En aquest cas de les cireres,
i per veure la vinculació amb Tarraona,
la llegenda diu que un dels personatges
que més li agraden les cireres
és el negritu.
Jo això no sé si realment és perquè els negritos
menjaven cireres...
El negritu nostre, el gegant negritu.
O perquè, de tant en tant,
algun dels portants dels negritos
engrapava alguna coca més al conte.
però hi ha una certa...
Aquesta llegenda és una llegenda
escrita i explicada
en què, doncs,
pràcticament el negritu es converteix
en un devorador de coques de cireres.
Per tant, els de Reus
deuen tenir els seus gegants
que es menjan les coques de cireres,
però nosaltres també els tenim.
Indignadíssim.
Et veig.
Feia temps que no et veia tan disgustat
per un tema, eh?
Ara, això és un dels apunts.
L'altre punt que tenim ben present
i ja ens enganxa,
ens empelta una mica
amb el tema de Sant Joan,
evidentment per Sant Joan
hi ha un element que és essencial,
a banda de la coca, no?, també,
que són les fogueres, no?
Moltes vegades hem parlat
del sentit de les fogueres i tal,
però jo avui volia destacar
un apunt que ens va quedar
com en l'aire ja fa uns dies
quan vam parlar
d'un aspecte important, no?,
o vam parlar, potser no en profunditat,
però vaig dir,
això s'hauria hagut de parlar
del personatge, no?,
que és el tema de les herbes.
Recordeu, vam fer un programa
de licor d'herbes.
Sí, de la gent que anava
a recollir les herbes i tot això,
que era molt important.
Les herbes, doncs, donaven licors,
però també les herbes s'utilitzen
per una sèrie de coses.
I ja va haver algú
que em va dir,
molt malament,
molt malament a Rebona Ràdio...
Quins oients més crítics, eh?
Que no ho ha explicat res
de la feina que feien, doncs,
les persones que es dedicaven
a plegar, doncs, aquestes herbes.
Això...
Potser perquè no ho sabien.
No, no, ni se'n va alcorre, vaja.
En tot cas,
el que sí que és important
és pensar que les herbes
serveixen per fer licors,
però també servien i serveixen
per posar-les en fogueres aromàtiques.
Deixa'm fer un parèntesi.
Digues.
Tenim un oient que ens fa auditoria
cada setmana?
No, però hi ha gent que opina
que això està molt bé.
No, no, i tant.
És que em sembla magnífic.
Perquè si és un oient que fa auditoria,
molt bé, però, clar,
si són oients diferents
i que opinen tots
i que suggereixen coses,
doncs, a mi em sembla...
Aquí toquem temes diferents,
sempre, perquè és difícil que tothom...
Em sembla molt bé.
Sí, tarragonaradio.com
o .cat, ja.
Al matí,
arroba tarragonaradio.cat
i ja està.
Ah, també per mail, i tant.
Sí, sí, que et vegin tots els comentaris
que vulguin, només faltaria.
Sí, sí.
Jo, amb aquest tema,
sempre és interessant
perquè sempre
donen pistes
per fer un programa
o tocar un aspecte
que t'has deixat.
En tot cas,
aquell dia parlàvem de licors,
per això no vam parlar
d'aquest tema de les herbes.
Les herbes
s'utilitzen
per aromatitzar fogueres.
Per què?
Doncs, mira,
perquè alguna vegada
hem comentat
alguna altra aplicació
de les herbes,
sobretot les aplicacions
de colònia,
jo et diria.
És a dir,
antigament,
i encara es pot veure
amb algunes poblacions,
les herbes serveixen
per enremar els carrers
i per fumar-los.
És a dir,
per evitar,
doncs,
que d'una manera o altra,
doncs,
antigament les olors
doncs eren molt més fortes
que ara,
no?
Doncs,
molt sovint s'estiraven
doncs,
herbes de diferents tipus
per terra
i el simple fet
d'aixafar-les
el que generava
eren uns aromes
doncs,
en l'atmosfera
doncs diferents,
no?
Això,
com més estrets
en els carrers,
que per tant,
si ara en aquests moments
anéssim a la part alta
de Tarragona,
els carrers més estrets
estarien ombrígols,
no?
Doncs,
en aquests carrers ombrígols
quan hi havia molta gent
el que era important
és,
sobretot,
quan aquesta gent
es multiplicava per molt
amb motiu de celebracions
populars
era aromatitzar-los,
no?
Això potser els de foment
de neteja alguna vegada
haurien de pensar
en aquestes coses
perquè aquests trucos...
És com posar ambientadors
sí,
però naturals
van bé.
Bé,
en tot cas,
hi havia una altra manera
també d'aromatitzar l'ambient
que és llançant
herbes
aromàtiques
amb fogueres
de foc,
és a dir,
amb fogueres tipus
Sant Joan.
Això,
encara hi ha una població
que...
o unes poblacions,
no?,
que al voltant
d'una zona
que en diuen
la Vall de l'Avança
i Tuixent,
doncs,
tenen en aquesta zona
aquest costum
d'aromatitzar
les fogueres
i les celebracions
a partir del foc,
és a dir,
tirant
determinades herbes
remelleres,
determinades herbes
aromàtiques
dint de la foguera
que aglutina
el centre de la població.
Estem parlant
de l'Alt Urgell,
és a dir,
comarques pirinenques,
que en principi
el coneixement
de les herbes
possiblement
s'ha mantingut
d'una manera
més notable
que en altres zones
més urbanes
i això permet
que d'aquesta manera
es pugui també
mantenir
aquest costum
d'aquesta espectacular
foguera
de plantes aromàtiques.
Ho dic perquè
avui en dia
moltes vegades
en lloc de tirar
plantes aromàtiques
tirem coses
que no s'han de dirà
com per exemple
plàstics
que producen coses
que una mica...
Però fixa't que aquesta cosa
d'aromatitzar
que s'ha posat molt de moda
també a la nostra cultura
amb els cremadors
i les espelmes
i les essències
que abans això
era cosa del món oriental
i ara a totes les cases
hi ha algun cremador
d'encens
o alguna cosa d'aquestes,
no?
Sí, sí, sí, sí.
En tot cas,
això
de les herbes
el món de les herbes
tenia tota una sèrie
d'oficis
al seu voltant.
Els oficis
aquí
és el que no vam tractar
en aquell programa
és els oficis
tant són per collir
com per
en el mateix temps
també doncs
usar posteriorment
amb diferents aplicacions.
En el fet de collir
hi ha una professió
o un ofici
que són
les trementinaires
que són
aquelles persones
que recollien
les herbes
per utilitzar-les
posteriorment.
Que deu venir
de trementina
segurament.
Segurament, sí, sí.
Jo crec que és bastant clar.
Evident, no?
Avui en dia
segurament
aquests coneixements
han minvat, no?
Però
la gent que ha treballat
aquest tema
sap que
antigament es transmetien
era una professió
majoritàriament femenina
que es transmetia
d'àvia a filla
de filla neta
etcètera, etcètera
i
normalment
a banda d'usos particulars
com aquests
que podíem dir
de les festes
o d'anomatitzar
els carrers
o les fogueres
sobretot
servien molt
per generar
una sèrie
de farmàcia
o medicina
popular
que
també
ajudava
a curar
les persones, no?
Avui en dia
doncs
els antibiòtics
els antiinflamatoris
de totes les medicines
i això
vas al metge
vas a la farmàcia
i ja està
cap problema
però
antigament
doncs
aquests coneixements
mil·lenaris
no?
Vintres més
generacionalment
servien
per ajudar
per col·laborar
a resoldre moltes coses


que especialitzada
en anar-los a buscar
i els anava a portar a la botiga
i els hi pagaven
o anaven al mercat de Barcelona
també
gent de la zona
del Montsant
sí, quan no hi havia
aquesta falera
per anar a fer bolets
que s'encollien molts
hi havia professionals
o de tòfones
o d'altres tipus
de productes
de la terra
jo
així
una mica
com a
tria
doncs
hem
pescat
algunes receptes
d'aquestes
curioses
no?
d'algunes herbes
no?
A veure, a veure
si bueno
sempre
són possibles
doncs
algú pot dir això
a mi m'ha anat molt malament
però bé
algunes que aquestes
que són populars
per exemple
amb la valeriana
que és una herba
doncs una planta
que això
doncs mira
pren-te una valeriana
fan fins i tot
això a càpsules de valeriana
així dormiràs
la infusió de valeriana
doncs es considerava
bona
per al que en deien
el mal de mare
que en definitiva
eren els nervis
és a dir
això és una cosa
un relaxant
encara funciona
l'espígul
que és una altra
quina bona olor que fa
sí
aquesta
realment aquesta olor
barrejada amb alcohol
no servia per beure
no es feia licor
d'espígul
sinó que
barrejada amb alcohol
fer fregues
per als dolors
reumàtics
i en romaní
també diuen
que és molt bon
aquesta barreja
aquesta no
la tinc aquí
però segurament
després hi havia
per exemple
la tisana
de salsofragi
que s'usava
per les infeccions
d'orina
no tinc idea
què és això
això és una altra planta
visualment és d'aquestes
conegudes
hi ha bastantes
és a dir
són coses d'aquestes
tens alguna més
que és que fa com a gràcia
una planta
aquesta sí que no la tenia massa vista
que es diu
cagamuja
l'aigua de cagamuja
això és nom de
de guerrer japonès
cagamuja
realment era un laxal
un laxal
molt fort
cagamuja
no té pèrdua
aquest
bromes a banda
així com hem parlat
de la valeriana
o l'espigó
aquesta és una
que la gent
de les trementinaires
i els arboraris
avui desaconsellen
precisament
perquè bueno
algunes d'aquestes
d'aquestes
medicines
eren
de coneixement popular
però realment
no eren
suficientment efectives
o a vegades
destorotaven altres coses
en aquest cas
l'hem comentat
a nivell popular
però no vagin
amb una
arboristeria
cagamuja
no
suposo que tampoc
trobarien
el laxal
anomenat
l'accent busto
com el gol
de música
és a dir
que tot això
dels laxals
també ha anat
canviant
també és un tema
de cultura popular
sobretot
no vagin
no és que
he anat a Tarragona
a ràdio
i la doctora
García
i el doctor
Bertran
m'han recomanat
que vingui
a demanar
cagamuja
no seria la primera
vegada
aquell que va
a una farmàcia
a París
o a França
i demana
un medicament
per la constipació
pensant que és
per un refredat
i li dona
un laxant
no?
per un restanyiment
per cert
ja que parlem
d'herbes
puc dir un refrany?
digues
està molt vist
no és
res a l'altamont
però
ai ai
ara l'he perdut
aquest que era
de
sí
les herbes
de Sant Joan
tenen virtut
tot l'any
veus
sí
però hi ha un altre
que diu
per Sant Joan
espera
que està per aquí
sí
per Sant Joan
tot neix
i tot creix
veus
també és bonica
en tinc molts
però no te'n donaré més
me'ls guardo per Sant Joan
avui acabarem
ja
fent un
bueno
anant un moment
cap a terres
de Lleida
que les tenim com a molt oblidades
no sé per què
mai anem massa cap allà
tot i que avui hem parlat
de l'Urgell
però vull dir que
anirem pròpiament
a Lleida
perquè enguany hi ha un personatge
que a Lleida
compleix el centenari
i el fem avui
i no l'hem fet un altre dia
perquè precisament
sabeu que la nit
de Sant Joan
un altre dels elements
que funciona
pel món
doncs són tots els esperits
clar
fullets
bèsties mitològiques
i és allò que expliquem cada any
que si puges a una muntanya
enmig de la lluna plena
pots canviar de sexe
si balles nu
i recitant no sé què
això ha de ser tan incorrect
com el de la caga muja
ha de ser molt incorrect
jo vull sentir tota la vida
com el del peix Nicolau
m'entens?
de moment no ens ha trucat mai
cap ullent
per parlar-nos
de l'efectivitat
d'aquest ritual
que t'expliques
perquè potser no ho han intentat
cada any
si fossis un investigador
en cultura popular
com que l'ho provaries
per veure si és cert o no
però vaja
no sé jo
potser podríem enviar
un treball de camp
o enviar algú
algun becari
algun becari
o becari
en tot cas
enguany es compleix
el centenari
d'un personatge
que no és ben bé
ni un fullet
ni una bruixa
ni un bruixot
però té molt a veure
en tot aquest món
que és
l'Omarrako de Lleida
l'Omarrako
i on he sentit a parlar
l'Omarrako
per qui no ho conegui
doncs és un personatge
que és un drac xegantí
que hi ha a la ciutat de Lleida
que surt especialment
a les seves festes patronals
de Sant Anastàcia
el mes de maig
i també en d'altres moments
però
com en el seu moment
doncs no el van felicitar
doncs
i tots els sants
tenen cap buitada
doncs jo he pensat avui
que era un bon moment
doncs per felicitar-lo
aprofitant això
de les nits de Sant Joan
en tot cas
estaria bé
una mica
explicar
qui és aquest personatge
en el fons
és un drac mitològic
que fa cent anys
però
algú se'l va inventar
i bé
realment
té una certa història
tot això
és a dir
aquest
una colla
de podríem dir
gaire de sonats
fa cent anys
doncs va
construir un esquelet
de fusta
el va muntar
sobre un cotxe
de morts
perquè volien fer por
i
a partir d'aquest
esquelet
van muntar
mascajola
doncs el que seria
l'estructura
no
la forma
d'aquest
d'aquest
gran drac
no
el van cobrir
de paper d'estrassa
i
el van passejar
pels carrers
de la festa major
de Sant Anastasi
no
clar
imagineu-vos
cotxe de morts
un drac gegantí
bueno
terrible
no
per si fos poc
la
a la festa major
de Lleida
els camps
d'Elisis
doncs es va
representar
aquell any
una
doncs
es va fer una representació
de la cavalleria rusticana
no
que estava interpretant
en aquell moment
i
bueno
a la meitat
de la funció
aquesta colla
s'ho en vaig
van aparèixer
i es va sentir
un crit
doncs
allò terrible
no
que
resulta
que
semblava
que provenia
d'aquest drac
no
aquests individus
es veu que
van posar
dins
de la bèstia
com una mena
d'altaveu
primitiu
una mena
de trompeta
i a través
d'aquesta
trompeta
cridaven
és a dir
aquest drac
no tirava foc
ni tira foc
sinó que el que feia
era fer
brams
i abans
se'ls va córrer
fer aquesta
broma
enmig d'una
sinfonia
de violins
allò
en ple pianíssimo
el Marraco
va fer
un xiscle
a la meitat
dels camps
al·licis
que són
aquests jardins
que sabeu
que hi ha
a Lleida
que són
com una mena
de bors jardins
això d'ell
és un escàndol
de primer
això
va suposar
que els músics
s'enfadessin molt
però
va generar
aquesta imatge
dels brams
o dels bràmuls
aquests apocalíptics
i terribles
de l'home
Marraco
que van ser
absolutament
el públic
els va celebrar
i no sé
si és que
la cavallia rusticana
no els agradava
molt
o què
en tot cas
el dia següent
quan a festes
de Lleida
durant diversos dies
va tornar
a ser reclamat
pel públic
aquesta broma
aquesta cosa
i va sortir
pels carrers
a passejar
des d'aleshores
es diu
que
aquest drac
o cuca
també l'hi diuen
és un drac
que s'alimenta
d'infants
dels nens
de Lleida
que no es porten bé
i porta una llengua
enorme
avui un dia
digues un nen
que vindrà el drac
si no et portes bé
que s'ho creurà
bueno
home
depèn
aquesta
fa
una cosa
no no
la bèstia
fa impressió
en tot cas
diuen
en les cròniques
que en aquelles
sortides inicials
uns quants
guàrdies urbanos
de Lleida
anaven
caçant
els bailets
més
pròfugs
de la
població
els que s'escaquejaven
sempre
i aprofitaven
aquesta sortida
que de fet
va ser un gran
reclam
per tots els nens
doncs
els agafaven
i els posaven
allà
diguéssim
a l'interior
de la boca
d'aquest drac
que a les fosques
doncs feia
bastanta més por
del que sembla
Déu-n'hi-do
la guàrdia urbana
sí
es veu que la cosa
va tenir
tal
de totes maneres
es veu que van ser
tan animals
que al cap de 3 o 4 anys
doncs aquest
aquest marraco
aquest primer marraco
doncs es va fer malbé
no m'estranya
perquè si va crear
aquestes simpaties
entre els nens
més complicats
de la població
suposo que
hi havien de contribuir
però bé
en definitiva
es va
acabant
doncs
trencant
esclant
i va acabar
diuen les males llengües
que
alguns d'aquests nens
que eren de l'hospici
el van utilitzar
doncs per
fer llenya
en l'hospici local
i no passar una mica
menys de
més fred
però la cosa
no es va acabar aquí
i a la postguerra
l'any 1941
ja amb una cosa
també en aquest aspecte
més o menys
doncs
així de por
no
i gran drac
doncs
va tornar
a sortir
diuen que aquí
no sé si és que
ja la guàrdia urbana
era menys activa
o què passava
però
l'home arraco
i els guàrdies urbans
fèiem més bondat
i va durar
una mica més
aquesta peça
que de fet
va ser restaurada
posteriorment
en diferents moments
ha anat
patint
o experimentant
liftings
però aquesta peça
encara avui en dia
és un
exemple
doncs
molt clar
que seria
una readaptació
del bestiari festiu
que acompanya
totes aquestes festes
que comencen
per Sant Joan
i que podríem
o per Corpus
de fet
algunes poblacions
i que es van allargant
durant l'estiu
Déu-n'hi-do
doncs
en un programa
hem fet allò que deies
un tastet
molt interessant
de tres aspectes
de les festes
aquestes
cineres
herbes
l'omarracó
l'omarracó
esperem que l'omarracó
no li donin cagamuja
perquè si no
el laxant
pot ser terrible
breument
això que has explicat
és cert
la llegenda urbana
de demanar un laxant
que es digui
laxant busto
a la farmàcia
o tu ho acabes d'inventar
no és una llegenda urbana
és real
els laxant busto
era un laxant
era un laxant
era un laxant
sí sí
hi ha les caixetes
però existeix o no existeix
em sembla que ja no
ja no
però vaja
a mi
jo no ho sabia
a mi ho ha explicat
fa molts anys
el Pemi Fortuny
és a dir
l'ex cantant
de l'accent busto
i dedueixo
que deu de ser veritat
jo he vist les caixetes
que si no són imitació
i tal
he vist alguna caixeta original
i diuen que aquell
CD
bueno
aquell pinil
que hi ha
sí sí
que és l'etiqueta
del laxant
l'etiqueta original
del laxant
jo diria que no és una llegenda urbana
però
pot ser que sortim d'aquí
i algú digui
escolta
i es va colar
sí sí
és igual
sigui com sigui
és curiós
bé
hem sigut un programa
una mica d'alexants
un grup que es digui
aspirina
Jordi gràcies
fins la propera setmana
no testeu la caga mull
sobretot