Quatre minuts, tres quarts d'una del migdia.
La Guàrdia Urbana, vostès ja ho saben,
enguany celebra el 150è aniversari.
Ho saben, entre altres coses,
perquè bona part d'aquesta activitat
està adreçada a la ciutadania,
amb activitats que desenvolupen
des dels col·lectius més joves
fins a altres col·lectius ciutadans.
Un cop al mes parlem d'aquests actes,
de la feina que fan,
i ho fem avui, com sempre,
amb la Isabel Moedano.
Isabel, bon dia.
Hola, bon dia, Jolanda.
Benvinguda, Manolo Carrasquilla.
Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut, parlarem del llibre
150è aniversari de la Guàrdia Urbana,
es presentarà properament,
i el Manolo ha tingut la gentilesa
de portar-nos les proves.
Està allò sense cosir, com aquell qui diu,
i la veritat és que se'ns anaven les mans
i els ulls mirant les fotografies,
mirant els retalls de diari impresos,
les normatives més antigues.
Immediatament parlem del llibre,
però en tot cas, Isabel,
potser que comentem algunes de les activitats
que heu dut a terme en aquestes darreres setmanes.
A més, una l'hem d'esmenar,
perquè aquesta casa va cometre un petit,
jo diria que no és petit,
però un error, en definitiva,
i rectificar els de savis ens vam equivocar
i ho hem de reconèixer,
sobretot pel que té de transcendència,
perquè ja saben vostès
que es va fer el concurs de la mascota,
va sortir la mascota,
també es va voler atorgar un premi especial
i diguem que va haver-hi una mica de confusió
entre el premi especial i la mascota.
Per tant, Isabel, disculpes als guanyadors,
només faltaria,
i expliquem exactament
qui serà la mascota de la Guàrdia Urbana.
Molt bé, jo t'ho aclareixo ara mateix.
El dia 13 es va fer l'entrega de premis
als nens guanyadors.
Van haver tres premis per quart premi,
tres guanyadors per quart premi,
tres guanyadors per tercer premi,
dos guanyadors per un segon premi,
el guanyador va ser el títol,
li van posar el pop,
de David Sebastián Martínez Reina
del Col·legi Santa Teresa de Jesús.
I després va haver un premi especial,
perquè de fet el jurat ho va tenir molt difícil
per escollir els dibuixos,
perquè...
Quants es van presentar, Isabel, al final?
Uns 1.100 aproximadament de dibuixos.
La veritat és que va ser molt difícil,
perquè eren molt divertits
i alguns molt significatius.
Llavors, d'aquesta selecció
es va escollir un
per donar-li un premi especial
que li vam titular El missatge,
que el farem servir per imatge de la Guaribana.
Serà un dibuix amb una mica de retoc,
però ja l'hi vam dir al nen,
que el nen guanyador és Robert Celleros Mainyet
del Col·legi Sant Pau.
Aquest és que va guanyar un premi especial.
Així doncs ens simbolitzarà tots vosaltres un pop.
No, el pop és la mascota.
És la mascota.
La mascota, allò que està a tot arreu
i que té tantes potes com serveis pot anar donant.
Té una mica de tot, un cotxe patrulla, una moto.
És molt divertit.
I el que ens representarà d'alguna manera,
que serà la imatge,
el missatge,
que és un policia
que abraça la ciutat.
És un tema de protecció
maquíssim.
Home, realment la idea és molt bona.
i més si veus que surt
d'un nen,
un nen de tercer curs.
Ja comença allò de dir
si et portes malament
cridaré a la policia.
Aquesta imatge ja l'estem perdent a poc a poc, Isabel.
Ja l'estem afortunadament.
Mica en mica, eh?
I avui hem estat al Col·legi Estonac.
Ah, sí?
Que n'heu anat a fer allà?
Sí, perquè una nena
per problemes burocràtics
que va guanyar el segon premi,
un dels segons premis,
no va poder estar
al dia de l'entrega de premis
i avui hem anat personalment
amb el nostre conseller
a fer la entrega del seu premi.
Molt bé, doncs contents, no?
Fantàstic, fantàstic.
Estàvem esperant tota l'aula ja.
Molt bé.
De fet, bona part de l'activitat
que heu dut a terme
està relacionada amb els més petits
perquè vau fer també el parc
aquí de l'exposició de medis
i els nens van pujar els vehicles
i es van fer carnets de policia
i coses d'aquestes.
A la fira, ara la fira de Nadal,
volem...
Estem treballant ja
per tenir un estant
també encarat pels nens.
I demà estareu amb els joves
perquè també teniu alguna cosa a veure
amb la representació teatral
en hem parlat aquest matí
i aquesta que impulsa
la Fundació Viure i Conviure
de l'Obre Social de Caixa Catalunya
sobre seguretat viària.
Quin és el paper que teniu exactament
dins del que és
no tant l'obra de teatre
però sí el debat posterior?
L'obra de teatre...
Vosaltres no feu teatre.
No, no, no.
Ni que ni que us pensi que
l'Isabel o el Manolo
dient vinga va
llibres, teatre...
No.
No, l'obra de teatre
són els joves
qui la fan.
Després
hi ha com una mena
de col·loqui
i debat
que participen
tots els estudiants
i nosaltres
estarem allà.
De quina manera
poder quedar així
una mica
ho deixem una mica
a l'aire, no?
A veure què...
Perquè la idea
és que puguem participar
activament amb ells
per veure quina implicació
tenen
com
es sensibilitzen
després d'un accident
i llavors
serà com una mica
en funció
de com s'ha de desenvolupar
tot l'acte i l'obra de teatre.
Ho hem comentat abans
que la Guàrdia Urbana
va tenir la gentilesa
de deixar-nos participar
i donar-nos totes les facilitats
en una nit
fent un control
d'alcoholèmia
estem acabant
d'enllestir detalls
del reportatge
i el podran escoltar
lògicament
a aquesta sintonia
però així
ja que tenim la Isabel
i el Manolo aquí
em va sorprendre
dues coses
en positiu i en negatiu
d'una banda
grups de joves
amb cotxe
amb una alegria
unes ganes de festa
increïbles
0-0 d'alcohol
quan els aturaven
però amb aquesta alegria
que porten
sembla que l'eufòria
s'hagi de lligar
0-0
en el Drogotex
no havien pres
absolutament res
i d'altres que no
i dius
bé
és bo també explicar-ho
per no generalitzar
aquest binomi
jove-alcohol
no és inamovible
hi ha molts joves
que realment
tenen molt clar
quines són les normes
d'altres no
per tant
sempre val la pena
relativitzar-ho
i no culpabilitzar
un col·lectiu
en aquest cas
per l'edat
és molt important
que ho diguis això
Jolanda
perquè de veritat
que hi ha molta joventut
que està molt conscienciada
de la festa
i el que és l'alcohol
molta
molta
jo sempre dic
que a Tarragona
és una llàstima
que tenim una zona lúdica
important
que nois i noies
de Tarragona
es desplacin al port
o a la zona baixa
on hi ha els pafs
i tal
amb el cotxe
que vegin
i que a l'hora
de tornar cap a casa
tornin amb el cotxe
poden anar caminant
Tarragona
és molt petita
Tarragona
és molt petita
podem anar caminant
perfectament
i si
a l'endemà t'aixeques
vas a buscar el cotxe
tranquil·lament
i t'evites problemes
ja no t'evites
la grua
o el control
o la denúncia
no
t'evites problemes personals
t'evites tenir un accident
o tu
o en portar-te algú
per davant
això és un tema
que ho dic sempre
hi ha una segona part
que són els comas etílics
que també
que vegin
no podem estar
al costat
de cada jove
fent de pepito grilló
dient
ulla amb l'alcohol
ulla amb l'alcohol
el que sí és cert
és que es podrien passar
alguns
per urgències
i veure realment
en quin estat
queden molts joves
quan tenen els comas etílics
que no és un cas aïllat
una nit
sinó que són bastant habituals
no?
No, i et puc garantir
que jo m'he trobat
en diverses situacions
d'un grup de 4 o 5
nois i noies
que un d'ells
cau a terra
amb un coma etílic
i veus
la impotència
dels seus amics
que potser
han vingut
una mica
algú que no
però que se n'adonen
de veritat
de la problemàtica
i del que els ha passat
i això
sensibilitza molt
Anirem incidint
en aquestes qüestions
ni que sigui de passada
perquè de fet
la cita més immediata
que teniu
com a acte institucional
i de pes important
és la presentació del llibre
ja té data
la presentació
Manolo?
Si tot va bé
la presentació
s'ha de fer
l'11 de desembre
que és el dia
el dia D
és el dia
de la creació
de la Guàrdia Urbana
va ser el dia
que es va crear
la Guàrdia Urbana
a Tarragona
Exactament
la sessió
del plenari
de l'11 de desembre
de 1857
l'Ajuntament
l'Ajuntament
pren la decisió
de crear
un cos
de Guàrdia Municipal
Per alguna raó
fonamental
per què s'ho plantegen
aquí
qui tenia cura
de la seguretat
aleshores
com per plantejar-se
la creació
d'aquesta figura
que res té a veure
en competències
i en preparació
amb el que és ara
perquè la vida
també ha canviat
lògicament
Home, competències
bàsicament
és el compliment
de les ordenances
que han canviat
lògicament
amb els temps
però l'objectiu
és el cumpliment
d'aquelles ordenances
i la motivació
o sigui
hi ha molts estudiosos
que van a buscar
els antecedents
de la policia
a l'edat mitja
a l'edat moderna
fins i tot
se'n van a èpoques clàssiques
i sí que és cert
que hi havia
cossos
o hi havia
grups
de
soldats
diguéssim
o de gent armada
que es preocupava
de detenir
els delinqüents
o els lladres
però
hi ha una característica
que no surt
fins a la creació
de l'estat modern
a principis
del segle XIX
durant el primer
segle XIX
que és
la concepció
el concepte
d'un espai
o de la cosa pública
de l'espai públic
de lo públic
els anteriors
el que feien
era
a fi de contes
era defensar
els interessos
del senyor
del que manava
sí, sí
dels poderosos
quan agafaven
a un delinqüent
era perquè
un lladre
era perquè
l'havia robat
una ovella
però no l'havia robat
el pastor
l'ovella era seva
i el pastor també
clar
per tant
ens movíem
en un
és un concepte
modern
sense dubte
el del sentit
de comunitat
de respectar normes
etcètera
és un invent
nosaltres diem
que és un invent
de l'estat modern
quan s'ha creat
l'estat modern
s'ha creat
els cossos de policia
i per exemple
a Espanya
tenim el cos
paradigmàtic
d'això
és la Guàrdia Civil
que fa una extensió
radial
per tot el territori
de manera que
a l'últim racó
de l'estat
porta
la nova idea
de l'estat modern
que es crea
què calia
per ser guàrdia urbana
quan
dic guàrdia urbana
perquè només hi havia homes
la incorporació
de la dona
n'hem parlat
moltes vegades
va ser posterior
qui podia ser urbano
fa 150 anys
perquè eren els urbanos
aleshores
no era guàrdia urbana
era guàrdia municipal
però es deia l'urbano
vaja
això és més contemporani
d'any 60
policia municipal
eren guàrdies municipals
i qui podia ser guàrdia municipal
l'únic requisit
que es demanava
i realment
sobre el que tampoc
se tenia
un mirament així
molt estricte
era saber llegir i escriure
ja està
res més
Déu-n'hi-do
amb les proves
que heu de passar ara
no?
sí
no no
res a veure
i de fet
per exemple
els serenos
els serenos
era molt habitual
que passés
als fills
molt molt habitual
era allò
com a auditari
no?
sí
perquè
era un
o sigui
l'Ajuntament
feia el nomenament
però no
pagava
cada
els dissabtes
passaven
per les cases
de la zona
que estaven vigilant
i els veïns
com bonament
podien
li donaven
ja ja
clar
per això
aquell home
havia d'estar
sempre pendent
de donar un cop
de malgut
d'ajudar
perquè sabia
que després
trobaria la recompensa
que dura eh
que dura la vida
del sereno
devia ser terrible
fa 150 anys
i ara ens queixem
en Déu-n'hi-do
quants guàrdies
podia haver-hi
en el primer any
o els 10 primers anys
com va evolucionar
des d'aquests primers
guàrdies locals
farem una
clar
150 anys
no els resumirem
en 10 minuts
però sí una mirada
els primers anys eren 18
18 anys
18 guàrdies
i la novetat
al crear la guàrdia municipal
va ser crear un cos
diur
i a la ciutat
perquè els serenos
ja existien
i hi havia també un grup
que feien la vigilància
del terme rural
i la novetat principal
és la creació
d'un grup
de guàrdies
que treballessin de dia
i a la ciutat
el nucli
de la ciutat
molt bé
abans em comentaves
que clar
ja arriba el segle XX
la ciutat
canvia moltíssim
s'introdueix
el trànsit
jo m'imagino
que hi ha un abans
i un després
en el paper
de la guàrdia
local
en el moment
que comencen
a transitar vehicles
a motor
per la ciutat
sí
efectivament
en el decurs
del treball
aquest que hem fet
hem vist
que
la primera dècada
del segle XX
que comencen
a circular cotxes
i motos
hi ha moltes motos
de repente
apareix aquest problema
en la ciutat
problemes de trànsit
ja n'hi havia
a la segona meitat
però amb cavalls
i carruatges
que no sé
que és pitjor
perquè escolta
el freno
és el freno
però controlar
un cavall
quan està
al seu punt
per això
hi havia
aquestes ordenances
que obligava
que el que portava
el carro
havia d'anar a peu
al costat del cavall
no podia
damunt
no podia el portar
des del seixent
havia de baixar
però va haver un moment
hi havia trànsit
hi va haver un moment
que devien conviure
els carruatges
els cavalls
i els vehicles
a motor
aquí sí que devia ser
una empresa difícil
controlar el trànsit
ara és difícil
però déu-n'hi-do
cavalls
serrucs
vehicles a motor
gent caminant
l'asfaltat dels carrers
que lògicament
eren les llambordes
que hi havia a les hores
amb sort
estava el carrer empedrat
i clar
per exemple
hi ha moltes queixes
de la part baixa
del port
dels carros
que portaven
aquelles rodes
de ferro
que passaven
per els carres empedrats
i feien un soroll
terrible
llavors
hi ha un van
especialment
destinat
a que durant la nit
es prohibeixi
la circulació
de carros
perquè no deixaven dormir
els serenos
havien de controlar
la nit
i a primera hora del matí
els guàrdies
que entraven
al torn de matí
eren els que havien de vigilar
veus
la gent es queixa
d'altres
canvien
d'escombraries
i aquest tipus
cada generació
té els seus mals
i s'ha d'aprendre
i s'ha d'aprendre
a viure amb ells
és un treball
molt exhaustiu
pel que he pogut veure
així amb un primer cop
d'ullar ràpid
quant a informació
dificultat a l'hora
d'anar a cercar
les fonts
Manolo
no
hem tingut
més o menys
teníeu tot a l'abast
hem tingut certa facilitat
perquè com que
som de la casa
hem pogut anar a l'arxiu
amb molta facilitat
denúncies normatives
que ara ens semblarien
ja d'acudit
recordes alguna
suposo que n'hi ha moltes
alguna ordenança municipal
que ara ens faci gràcia
però que aleshores
lògicament
tenia la seva raó de ser
nosaltres
bueno nosaltres
dic nosaltres
perquè eren les guardes
de principis
de finals del 18
del 19
i principis del 20
per exemple
el problema dels gossos
que ara
va una mica més
ben encaminat
però hi havia
molts gossos abandonats
i els agents
havien de tirar
les boles
de estricnina
pels carrers
per eliminar
els gossos
que no tinguessin
morien i després
es recollien
en mesures tan expeditives
avui lògicament
no s'ha aplicat
ja avui no
home ara en tot cas
el problema el tenim
amb els propietaris dels gossos
que no es comporten
com s'haurien de comportar
el problema
no són els animals
són els que els acompanyen
en aquest cas
algun cas també curiós
que t'hagi cridat l'atenció
Manolo
moltíssims
Sí
perquè clar
sobretot això
al començament
quan hi ha aquesta
aquesta frontera
aquest canvi
del segle
del segle XIX
o el XX
que és el que comentaves
que van carros
van vehicles
la convivència aquesta
el fet que
per exemple
a les ordenances
es regulés
la velocitat màxima
a la ciutat
amb un objectiu
com era
que la velocitat
del vehicle
havia de ser
la d'un cavall
al trot
Escolti
depèn del cavall
aquí quedava
depèn d'agilitat
del cavall
i feien un càlcul
aproximat
o no?
Home, jo suposo
que devien estar
més acostumats
a veure cavalls
Clar, que no pas
vehicles a motor
Aviam, realment
aquest llibre
és una capsa
de sorpreses
es presenta el dia 11
jo us demanaria
que un cop ja estigui
tornem a parlar
en tot cas avui
què et sembla Manolo?
Podrem trobar una estoneta
i poder parlar àmpliament
hi ha moments importants
que hem tractat també
com la incorporació
de la dona
li donem molta importància
perquè sí que té
la seva part
d'anacdòtica
perquè hem parlat
de l'uniforme
de la faldilleta
de tot això
Isabel
que ens hem divertit molt
parlant d'aquestes qüestions
però hi ha altres punts
importants
com comencen
a assumir competències
com comencen
a integrar-se
en la ciutadania
més en les últimes dècades
de tot plegat
jo crec que podrem parlar
un cop estigui presentat
en societat
sí, comptarem amb tu
t'ho agraï moltíssim
i de veritat
enhorabona
per aquest llibre
perquè és un treball
de recerca
realment impressionant
Isabel Moedano
Manolo Carrasquilla
moltíssimes gràcies
per venir
fins al proper programa
que no sé exactament
quan serà
perquè tenim pel davant
les festes de Nadal
i tot plegat
jo crec que ens haurem de veure
després de festes
jo crec que sí
i ja podríem parlar
de la fira
i de diverses coses
molt bé
privadament ens veurem abans
per felicitar-nos les festes
evidentment
i continuarem parlant
d'aquest 150è aniversari
de la Guàrdia Urbana
al matí de Tarragona Ràdio
moltíssimes gràcies
bon dia
adéu-siau