Tenim, com sempre, tres socis, tres aficionats del Nàstic,
que ens acompanyen ja, com són el Jesús Grau, Pérez, Jesús, bon dia.
Hola, molt bon dia.
El Pere Bats, Pere, bon dia.
Bon dia.
I el periodista del Diària de Tarragona, Jordi Cabrè.
Jordi, bon dia.
Bon dia.
Què tal el dia després del dia després?
Heu fet ja reflexió diumenge, heu apaït la victòria del Nàstic
al partit davant l'Sporting, i avui un mira la classificació i diu
home, estem en terra de ningú, ni amunt ni avall ni cap enlloc,
però com a mínim sembla que la visió ha canviat, no?, una mica.
Sí, sobretot l'actitud dels futbolistes al camp va ser una mica
diferent, tot i que no va ser un gran partit, però es van posar allò
que diuen, no?, el mono de treballar, no?, i això, doncs, va portar,
va portar, doncs, que, bé, a partir del gol del penal, jo em penso
que el Nàstic va ser, no sé si el clar dominador del partit,
perquè no sé si diu així tan clar, però, doncs, es va assentar molt, no?
I el Nàstic, les ocasions que hagués pogut tenir, o que va tenir,
doncs, no les va poder aprofitar, i després va venir el segon gol,
que jo crec que va ser un gol molt bonic, no?,
evidentment això és un balsam i tot això, això són frases fetes
d'aquestes que es diuen, això s'ha de confirmar amb més partits,
si diumenge torna a perdre, tornarem a estar, ai, ai, no?,
llavors, bé, falta molta lliga, però hi ha coses, hi ha errors,
o sigui, errors que hi ha hagut de tornar a passar.
Jordi.
Jo vaig veure, possiblement, un dels millors rivals que ha vingut al nou estadi,
m'agrada moltíssim l'Elxel, posicionament tàctic,
em va agradar moltíssim l'Alba Tete, que vam vindre aquí, evidentment,
a arrencar la primera victòria, que no em portava en cap,
i em va agradar molt l'esporting, que porta el mateix estil,
des que va començar la lliga, no?,
possiblement la diferència, doncs, que Roberto va parar la primera
que li va arribar, i nosaltres vam tindre la sort que
l'Antonio López va estar molt inspirat, i amb un doble regat
va aconseguir un penal, doncs, possiblement n'era una jugada,
doncs, que no tenia rematador, no s'hi hagués centrat.
I a partir d'aquí, doncs, evidentment, posant reset
i tornar a començar de zero, però en aquest cas,
nosaltres anant al davant, i amb la tranquil·litat que et comporta,
que després de cinc jornades que no hi ha manera de marcar un gol,
doncs, ja et poses al davant, i ara t'ho mires des d'una altra perspectiva, no?
L'equip no em va desagradar, però tampoc, a veure,
no em va desagradar, vull dir, en el sentit que encara tinc la mel
als llavis del dia de l'Alevesa, del dia del Poli-Gido, no?,
en el qual, vull dir, quasi vens que hi ha la bava
i fèiem l'onada per l'agrada, i dient que, bueno...
Va tornar a l'ola, eh?, el dissabte.
Va tornar amb fragments,
amb fragments, i amb xiulada,
i amb xiulada per no haver-hi continuïtat
amb alguns sectors de l'agrada, correcte.
Però, vull dir, no em va desagradar en el sentit que
no era el joc plàstic que vam veure als principis de temporada,
però possiblement era un joc més escaient
a la categoria en què estem, no?
Vull dir, 1 a 0, a fer...
O sigui, a intentar tindre nosaltres a pilota,
o almenys desbaratar l'intenció de joc del rival,
i aguantar, aguantar, aguantar,
i a la segona que puguem, dins, vam tindre la sort de fer el 2 a 0,
i a partir de llavors sí que hi ha tranquil·litat
i a tocar, a tocar, a tocar.
Jesús?
Bé, sí, es va haver algun petit canvi
del que havíem vist últimament.
Potser es va tirar una miqueta més
de pilotada endavant
i no complicar-nos tant la vida al darrere.
No hi van haver, si més no,
no tants com altres partits
errades a la zona defensiva,
vam tindre la sort,
doncs que, com ha dit el company,
que amb l'1 contra 1,
quan anàvem 0-0,
el porter va treure la mà
i la va desviar corna,
que si allò hagués entrat,
doncs possiblement el partit
hagués donat un canvi.
I el que hem parlat el Pere i jo quan veníem,
vull dir, això és la segona divisió
i un dia l'enxufaràs,
un altre dia no l'enxufaràs,
i el que entenc que ha de fer aquest gimnàstic
és sortir cada partit
com entenc que va sortir a la segona part.
La segona part va sortir,
se li va notar un canvi a l'equip,
almenys jo així ho vaig veure,
una agressivitat
quan el rival tenia la pilota
de pressionar l'equip contrari
per no deixar-lo pensar,
i això és el que ha de fer el gimnàstic,
posar-se el mono de treball i anar a treballar.
Jo no soc d'aquells que pensa
que l'equip rival s'ha d'adaptar
a la manera en què ha de jugar el gimnàstic,
vull dir,
tots dos s'han d'adaptar a el que tenen
i tenen que jugar com millor saben.
i a partir d'aquí construir des de darrere
una solidesa defensiva
que fins ara,
si més no,
ha anat fent algun partit,
alguna aigua,
i a partir d'aquí
tindre alguna oportunitat
que, si més no,
el gimnàstic,
per mi,
el dissabte
va tindre dues ocasions.
Una la va transformar en gol,
l'altra no,
i després va tindre el tema del penal,
que efectivament no era cap ocasió manifesta de gol,
però que va ser un penal claríssim,
un derribo dins de l'àrea,
i tot i que no era ocasió clara de gol,
doncs era penal,
i vam tindre la sort de transformar-lo.
Recollint el que deia el Jesús,
el que veia el Jordi,
i obrint una mica el debat,
l'únic que va canviar de l'equip
va ser el fet que de cara a Porta
es va estar encertat,
va ser l'únic canvi que hi haurà
respecte a aquestes cinc jornades
que es venia de no guanyar,
de perdre dos partits consecutivament,
d'empatar només a Xerefs,
de sumar un punt dels últims 15 possibles,
arriba el partit de Val d'Esporting,
un dels grans de la categoria,
l'equip guanya 2-0,
i sortim a la premsa,
Manolo Apreciado,
diu que l'únic que ha anat bé per nàstic,
o sigui,
Javi López diu una cosa molt semblant,
l'interroguant que et ve és,
vaja,
l'únic que ha canviat és això,
que les fem enxufar i altres partits no?
El que va haver-hi també
és que el gimnàstic
va lluitar més
i se'l va haver-hi més enxufat
dintre del partit,
que altres partits.
De fet, potser als primers 10 minuts
hi va haver un cert descontrol
per part del nàstic,
hi va haver-hi alguna jugada
que hagués pogut acabar amb un 0-1.
Per tant, això seria el guió
que ens ha vingut passant les últimes jornades.
Jo aquesta pel·lícula l'any passat
ja l'havia vista,
no és nova.
No, ho dic perquè
no cal magnificar més.
Ens han canviat el guionista i el director,
per això.
Però la pel·lícula és la mateixa.
Llavors, la diferència
és que després el gimnàstic
es va anar
agafant confiança,
jo ho interpreto així,
i el penal,
escolti, el penal és perquè
la pilota està a l'àrea d'ell,
si no, no hi ha penal.
Si la pilota està a l'àrea d'ell,
vol dir que taques.
Però és una generalitat d'Antonio López,
abans ho deia el Jordi,
aquella pilota,
si l'Antonio López ha alçat el cap,
no hi ha ningú per buscar-la.
És que aquí sempre,
això sempre,
en el got mig ple o en el got mig buit,
és a dir,
i el penal és culpa de l'entral,
o sigui,
es fa gol perquè xuta bé
o perquè falla el porter.
Les dues coses,
perquè si no tindies a porteria
no entrarà.
Cap, el segon gol sí que és incontestable,
si volàs,
per res caire,
aquí és imparable,
i es podes tirar on vulgui.
Jo filat en prim,
no ho sé,
jo vaig veure al gimnàstic
que a partir de l'1-0
el gimnàstic es va fer
més amo del partit
que l'Sporting,
tot i que l'Sporting
a la segona part
quan va fer els canvis
doncs va donar un altre aire,
però jo penso que el va fer tard,
vull dir,
i la defensa
en línies generals
els va frenar molt bé,
no?
Que el gimnàstic no va
no va fer el gran partit,
evidentment,
però és que no havíem de fer el gran partit,
havíem de guanyar,
havíem de guanyar,
i havíem guanyat,
vull dir,
ara el gimnàstic
a segona divisió
grans partits
n'hi ha vorem pocs,
perquè és que allí la gent
les garrafos
guanyen d'una altra manera,
no?
Pere,
quants no vas veure
l'any que vam pujar a primera?
Un poquets,
un poquets,
jo recordo el dia
l'Albacete,
vaja,
dos de l'Albacete,
grans partits,
i el d'Allorca a casa també,
que guanyem 2-0,
que era un migdia,
també recordo com un gran partit.
Però eren
unes circumstàncies d'eufòria,
aquesta que deus,
és molt diferent,
l'eufòria fa,
l'eufòria,
la sort i tot això,
acompanya,
i acompanya el que va davant,
perquè el que va al darrere
prou feina té
que en vigilar-se
amb ell mateix,
no?
I això,
bueno,
no anem darrere,
no?
Hi ha gent molt més necessitada
que els dinàstics.
Anem transents,
que no ho hem dit
per cert,
ara mateix.
Però del quart,
quants punts el tenim?
Doncs ara mateix a 7,
que és l'Esporting de Gijón,
que en té 21,
el Nàstic en té 14,
no,
el quart a 6,
perdona,
amb 3 punts més
on estaríem?
Amb 3 punts més ara mateix
tindríem 17 punts
i el Nàstic seria 7,
molt bé,
per la manca del Celta
i del Ràssim del Cerral.
Del 7 al 13.
I amb 3 punts menys
on estaríem?
Espera,
les matemàtiques no són m'heu,
espera,
aviam 13 o 11,
mira,
estaríem 18 ens,
on està el Càdiz ara mateix
a punt de marcar la zona de 100
que l'ha marcat la 7 i el 9.
Imagina tu haver guanyat un partit més,
clar,
vull dir,
estem al mes de novembre,
imagina tu els toms que donarà això,
l'any passat el quart,
durant moltes setmanes,
estava més a prop del quart
per la cua que del tercer.
Perquè ara ens va escapar,
ha passat una cosa estranya,
el dia del Castelló,
que jo entenc que no ens mereixíem guanyar,
vam guanyar,
però de guanyar-lo a no guanyar-lo
és el que dius tu,
on estaríem?
I el dia de Xerets
i a l'últim moment no ens fan el gol.
Exacte.
Per exemple,
per dir coses d'aquestes.
O la setmana passada a Sòria.
Sí que el Mancilla va tindre moltes ocasions,
però solament no les va fer
i en canvi al final l'últim moment la fa.
Escolti,
això és un joc també.
I la segona divisió.
Jordi,
que estàs molt callat.
No,
i jo l'única,
quan tornem a la pregunta...
Tot diu el mal joc, eh?
Tornem a la pregunta,
a veure,
continuo,
jo repetiré això mateix,
o sigui,
no em va desagradar el Nàstic,
cuidad-ho,
o sigui,
a veure,
jo el que veig
és que va vindre l'esporting,
va ficar les dues línies,
la del mig,
la de defensa,
molt avançades,
per dues raons.
La primera,
perquè l'Esquerra Pont no jugués a les seves,
diguem-ho així,
amb el seu estil,
és a dir,
amb el toc,
toc,
toc,
i que la Bel Boadas
i el Jandro,
doncs que tampoc hi haguessin connectivitat,
bàsicament,
vull dir que bàsicament,
fixeu-vos-hi que el Mati
estava sol per allà,
el Tati,
perdó,
estava sol allà al davant
intentant lluitar amb les torres de l'esporting
i difícilment,
si no era per velocitat,
no n'hi havia cap que pogués agafar
i quan les agafava
l'ho tapaven de tal manera
que s'anés directe cap al corrent
o que en creix directe a porteria.
Solució,
doncs el que es va aplicar,
l'Antoni López en una banda
i es buscava les dues bandes
i intentava obrir el camp,
obrir el camp,
obrir el camp,
fins a arribar a l'àrea contrària,
via penal,
via falta,
via centrada en ramat,
etcètera,
etcètera.
És l'alternativa
a tindre tu
el control del joc
perquè l'equip rival
et deixa tocar la pilota
al mig del camp
i a partir d'abans busques el forat
o has de buscar el joc directe
per les bandes
o al mig de l'àrea.
Si a l'àrea tens un davanter petit
has de jugar per les bandes,
quan tens el davanter gran
que es diu calle,
doncs pots tindre les dues opcions
i a la segona part
vam jugar amb les dues opcions.
Ara que apuntaves això tàctic,
portava dos partits consecutius
l'han estic jugant
sense un mig apuntanat,
hem jugat amb Miku a Sòria
si no recordo malament
i amb la parella Tati Calle
en el partit a casa
davant l'Albacete
i aquest partit davant l'esporting
surt Jandro,
mig apuntanat,
a part perquè va fotre els dos gols,
canvia també l'estil de joc de l'equip.
Jo crec,
i és una opinió molt personal,
a dia d'avui
Calle i Tati
són incompatibles
durant 90 minuts.
Per la senzilla raó
de que crec jo que s'estorben.
Crec jo que s'estorben
perquè hauries de jugar
en 4-4-2
i a la millor et falta un enganxe,
digue-li Pinilla,
digue-li Jandro,
digue-li Gorka de Carlos,
digue-li una persona ofensiva
del mig del camp,
que clar,
que si l'utilitzes
amb dos davanters
a la millor tens una peça menys
al mig del camp
a l'hora de defensar
quan realment
l'equip contrari,
fixeu-vos-vos
que els mig del camp
dels equips rivals
sempre són quatre,
potser n'hi ha un dels quals
és atacant,
però hi ha tres
amb funcions defensives.
Per tant,
o sigui,
si estàs en minoria
al mig del camp
bastant difícil,
bastant perillós.
El que acabes de dir,
Jordi,
el Tati i el Calle
incompatibles.
Opinió personal, eh?
Vale.
Si juguen tots dos
en punta,
però valia la pena
perquè el Maldonado,
per exemple,
ens ha demostrat
alguna cosa aquí a Tarragona.
Hem vist que és un jugador
de classe
i d'una certa literària.
El passe que li fuma
al Jandro en el segon gol
és antològic,
és més pura estil
Mijal Audru
mirant cap a un costat
tocant amb l'exterior
cap a l'altre,
brutal.
Llavors,
creieu que valia la pena
fer la inversió tan forta
que s'ha fet amb el Calle
tenint un home
com el Maldonado al davant?
I si el Tati
es lesiona?
Perquè, per exemple,
a l'aflaterals,
què?
És un altre dels aspectes
que se'n passa pel cap
ara mateix
que tenim molt coixa
a la posició dels laterals.
Tenim el Mingu
i l'Oscar López
que els tenim allí
que es van recuperant
de les seves lesions perpètues.
Tenim el Fede Bessone
que l'altre dia
es va retirar
per precaució
però vaja,
que es va tornar a sentir
una estrabada
a l'inscrito i vial
que ja el té afectat
i ara mateix
el Neftic
de lateral, lateral, lateral
cap
per no...
Vaja,
perquè deus que a Rubio
l'hem reconvertit allí
i el tenim com un lateral
però no en tenim ni un més.
Bueno,
això s'ha de...
O el David García
que el podria recuperar
si volguessis.
Ho he dit
perquè comentava el Jesús,
per això del Calle
Maldonado als fitxatges.
Jo, si vols,
jo l'obro
i el tanco ràpidament
el debat.
Jo crec que el debat Calle
és al final de juny.
Per la senzilla raó
que ara ja has fet el pas,
l'has fitxat
i el tens al teu equip.
Per tant,
donar-li almenys
sis mesos de...
Diguem-ho així de...
De continuïtat.
De continuïtat
que es pugui adaptar.
Que el juny no ha funcionat,
segurament t'hauré de donar la raó
que la inversió
va ser mal feta.
Però a dia d'avui
jo crec incompatible
en el sentit
de la forma de jugar.
No et dic jo
que no sigui un gran davanter
i que per la historial
que té de gols
ens hauria de funcionar, segur.
Però també pensem
que porta
un mes i mig menys
que els altres companys
d'adaptació.
Per tant,
jo soc partidari
de...
A dia d'avui
a mi em sembla bé
el fitxatge,
per tant,
jo fins al juny
li he de donar la confiança
que es mereix
qualsevol fitxatge
que s'ha fet.
Ara,
que a dia d'avui
doncs malauradament
són dos davanters
que ocupen
el mateix espai
a la davantera
i a la millor
amb aquestes defenses
estan tupides
de segona
els hi costa
d'aquests dos
incompatibles
des del minut 1.
Però són molt diferents
l'un de l'altre, eh?
Però es posen
al mateix lloc.
Es bufega el Jesús.
Seria un debat etern,
eh, jo crec, aquest,
perquè, vaja,
això d'on té la seva opinió,
a més a més,
quan es van veure jugadors
i uns no va acabar
de funcionar
perquè es ficàvem els dos...
Aquest futbolista
ha costat molts diners.
Clar.
Vaja,
el fitxatge més car
de la història
és el que és lògic
perquè es demani,
se li demani resultats,
ja.
I això sabíem
en més de que Aller
fos Mico
que hi costés els calés,
el debat seria el mateix
perquè, malauradament,
el nano ho intenta moltíssim
però falla més
que no pas encerta.
I, en canvi,
el Mico és una persona
que no el trobes a faltar
quan juga de titular.
O sigui,
estàs d'acord
que l'entrenor
el posi a la dreta
a la banda?
Però, en canvi,
al Mico hi ha hagut partits
que no li ha sortit res
i dissabte
va estar més encertat.
Probablement,
i això ara és una opinió
però perquè, potser,
el xaval a la dreta
es troba més còmode també.
Sí, i probablement,
probablement,
el que tampoc,
i això és un altre debat
que corre per tot arreu,
fer anar a jugar,
fer marxar un futbolista
a Amèrica
i després no jugar
i anar a venir
i tot això,
hi ha gent
que els hi afecta més
que altres.
Però, no vols dir
que li afecta més
jugar un dia a l'esquerra,
un dia a la mitja punta,
un dia a la punta d'atac,
l'altre dia a la dreta,
que has d'acabar
d'esquiciar
i dient que gaire jugo?
El que passa
és que,
a banda del resultat
que tingui el seu joc,
el que no li negaràs
és que no para.
És una persona
que quan està jugant
tot juga,
i ho intenta
per una banda
i per l'altra
i el dissabte
va tindre algunes jugades
que jo crec que
va començar,
li vam començar a veure
alguna cosa
que encara no li havíem vist.
El que passa
que l'altre ronrón
que el Sánchez agrada
és que Mico juga sempre.
Teniu la sensació aquesta
d'aquells jugadors
que són intocables,
que l'any passat passava el mateix
i l'any que ve
també passava el mateix.
Sí, és veritat això.
Però, vull dir,
això és el que ell...
Per què l'any...
aquí hi havia aquell debat
del Marco,
que no jugava
i quan ja el dia
que l'havien de posar
perquè ja no quedava ningú més
llavors ja no el podien treure.
I això ha passat
durant tres anys
o dos anys i mig.
No començava mai de titular
i sempre acabava de titular.
Escolta,
el Pinilla no el volien
fa una colla d'anys,
va estar entrenant
pel seu compte.
I ara és Déu Nostru Senyor,
vull dir,
compte amb aquestes coses
perquè això són...
Algun diu manies,
vull dir,
cada entrenador
té la seva manera,
confia en uns,
evidentment si s'equivoquen
s'enfonsen,
però vull dir,
ell li confia.
Jo això és veritat
però no és més veritat
que altres anys.
A mi el que m'estranya,
no m'estranyaria,
per exemple,
que no jugués Pinilla,
que no jugués David García,
que no jugués Rubén Pérez
perquè no els ha portat ell.
Però el que m'estranya
és que un jugador
com el David Sánchez,
que a mi el dia del Bilbao
em va encantar
i que desapareixi d'un combate.
No l'hem vist més,
gairebé, no?
No.
Vam veure uns minutets.
El va portar ell
perquè dius,
no l'ha portat ell,
mira,
però aquest va ser
un dels fitxatges
que ell va
i en canvi no...
Bueno,
el que passa és que això,
suposo que si ho preguntes,
la resposta
deu ser molt etèria,
no?
Perquè clar,
no ningú et dirà.
La resposta és que n'hi ha dos més,
que a ell li ha agradat més
i s'ha acabat.
i el futbolista
i el futbolista
jo quan es queixa
que no juga
jo ho trobo bé
perquè ell no volgués jugar.
Malament no aniria
que no es queixes,
però compte-te com es queixa
també.
És a dir,
si diu,
és que si no jugo
me'n vaig,
doncs jo
ja te'n pots anar.
Quan una persona
diu això,
escolta,
vostè ja sap
que ha vingut aquí
només en jugar 11
i vostè jugarà
quan li toqui.
Perquè vostè
tant si juga
com si no juga
qui guanya la vida igual.
no jugues més,
o sigui,
no guanyes més per jugar.
Potser l'any que ve sí,
però no guanyes més per jugar.
Llavors,
el tipus de maneres
de dir les coses
i jo penso que t'ho va dir.
Si no ho va dir així...
Sí,
que el desembre miraria
que si no jugava.
Evidentment,
això no es diu així,
però es diu d'una manera
que es dona a entendre.
Ningú està en directe parlant.
Però això és així.
Escolta,
doncs tu mateix,
però quan un diu
és que si aquí no em voleu
me'n vaig,
la porto oberta.
Perquè
a la llarga
aquesta gent
posen mal estall
perquè ells volen jugar
i entre ells
ja hi ha coses,
no oblidem que són gent jove
i que també tenen
una altra manera de fer potser,
però això sempre ha sigut igual.
Era tot qüestió de confiança,
ara parlant de tot això,
a l'equip li faltava això,
només una victòria,
per creure's que pot ser
alguna cosa més en aquesta lliga
o creieu que encara li falta
alguna cosa més a aquest nàstic,
pel que heu vist fins ara?
No,
crec que és qüestió
plenament de confiança.
Mira,
et posaré un exemple.
La Belboades,
l'etern debat
volia tocar el tema,
em fa una mica de mandra,
la veritat,
jo us ho dic ara
perquè es fot molt pesat
i molt ferragós
ja començar a parlar
o tornar a parlar
del tema de Belboades.
M'emprenya,
i sincerament,
potser és de més opinió personal,
el xulès de Belboades,
perquè
no s'entén,
no sé vosaltres com ho veu veure,
que a minut 1
hi estiguin xulant
la gent a Belboades.
La gent pot fer el que vulgui,
el que li roti,
el que...
per això paguen un carnet
i per això van al camp.
Jo, per mi,
l'Abel Boades dissabte
va fer un gran partit.
Sí, senyor.
I crec que...
Si va tocar 50 pilotes,
45...
Ara tornarem al tema
de confiança,
però...
I més a més,
més a més,
se'l va veure amb ganes,
amb il·lusió.
Com és aquest xic?
Bueno,
però hi ha hagut altres partits
que se l'ha vist potser,
però jo crec que l'Abel
el tornem a recuperar.
I l'Abel pot ser
un gran puntal.
I vi els que xiulaven
i després quan feia una jugada
bona el que plovien.
Es que els juguen
per fer les jugades bé,
però tots els grans jugadors
en recordem-se'n
del Raül del Madrid,
del Botreguenyo,
del Charlie Reixac al Barça.
No l'han xiulat,
el Reixac al Barça.
Ara,
que ningú toqui el Charlie,
perquè allò és com
un déu a camp fanga.
Doncs el Boades
jo el vindria a comparar
a alguna cosa similar
per l'estil.
Tots aquests jugadors
que tenen classe
i que em sembla
que no tinguin sang...
Jo crec que té caràcter,
perquè parla molt clar
quan ha de parlar.
Això hi ha gent
que potser no els agrada,
però bé,
escolti,
cadascú és com és,
i a mi m'agrada
que la gent parli clar.
Bueno,
doncs jo estic content
i crec que el Boades
és el clar exemple
del que pot ser el gimnàstic,
que si et comencen
a sortir les coses bé,
aquest gimnàstic
té que tirar per amunt.
Jo crec que és un jugador,
independentment
de la forma de ser
i de la forma
de respondre
a les preguntes,
que és directe
i contundent,
que a mi em sembla perfecte,
perquè vull dir,
igual que tu,
Quim,
sóc per vist
i per tant,
m'agrada les coses clares,
crec que...
Que enyorem molts cops,
Jordi.
Sí,
i bueno,
ja saps que el món del futbol
a vegades només que arrofin el nas
pots escriure dues pàgines,
ja sap el que diran,
però bé,
tornant al tema.
Home,
amb el del Xuster,
i perdona que talli,
no s'han escrit
i tot el va fer dos preguntes.
Agafar un diari de l'any passat
i posar el mateix.
Sí,
sóc el Jordi.
No,
o sigui,
jo soc dels partidaris,
o sigui,
jo et puc confessar
que tal com...
Jo vaig arribar
un minús tard al camp
per motius laborals,
però vaig ser dels que vaig aplaudir
totes les vegades a l'Abel,
per una senzilla raó,
perquè al igual que el Pinilla,
són jugadors
que ho donen tot el camp.
I jo crec que l'Abel Boades
no ha jugat malament
cap dels partits amb el Nàstic.
Una altra cosa
és que ha tingut
una passada desafortunada,
no s'ha entès amb la defensa,
l'ha passat llarga
i se n'ha anat a la Conxinxina.
I que qualsevol jugador
pot tenir un millor
que l'altre,
vull dir que aviam,
ningú n'ha...
Si Abel jugava la ment
no ho fa bé,
però tampoc calxula...
Abel Boades juga 90 minuts
i Abel Boades,
recordeu-se'n d'una jugada,
va intentar fer un gol
des del mig del camp
si no paga la memòria
i li va sortir
a la Conxinxina.
Sí, sí,
el corner dret
de la porteria de Roberto...
Aquesta jugada,
el partit de l'Albacete
o el partit de l'Ellx
o el partit,
qualsevol partit
del que no es vagi al davant,
les broncades
se sent arreus.
Sí, sí.
Jo crec que és un jugador
que ell té molt clar
que només entre cometes
se'n llueix
quan el partit
ja està lligat
i el sac.
El sac i lligat,
perdó.
I jo crec que és un jugador
excepcional
per les seves funcions,
que és destruir
el joc del rival
i tindre un recolzament
la persona
que ha de tocar la pilota.
Digue-li David Sánchez,
digue-li l'Òscar Arpont,
digue-li Pinilla,
digue-li qui vulguis.
I hi ha xiulets?
Com els enteneu, Jordi?
Ja que ens hem ficat aquí...
Doncs per la senzilla raó
que surto d'aquí
i me'n vaig al Cádiz
i al Cádiz torno cap aquí
i aquestes coses.
Sí, no és així.
Però abans d'anar al Cádiz
ja se'l xiulava, eh?
Sempre ha sigut un jugador polèmic.
Primer any, ja se'l xiulava.
També recordo
que l'Abel Guades
no arriba aquí
i és la gran estrella.
L'Abel Guades arriba aquí
i a l'igual que Calla
li falta l'adaptació
i a l'igual que molts jugadors
li costa una adaptació
de més mesos que altres
perquè m'entenguis.
Perquè el Pinilla
també l'hem xiulat aquí
ningú que se n'oblidi, eh?
I ara el Pinilla
com aquell que diu
qui no l'aplaudeixi
el desterrem de Tarragona.
Com l'altre dia
al camp i a veure-hi un
que no va aplaudir
el van treure del camp directament.
Doncs mira...
Sobre l'inacció.
Jo la xerra conèixer.
Vull dir en aquest sentit
que a més a més
que després aquí
hi sumes els factors, no?
De que hi ha marxat i hi ha tornat.
De que ja quan parlo
doncs dic les coses clares
i a vegades
doncs pot sentar malament
en un grup d'una facció
o una part de la directiva
o una part dels companys
del vestuari.
Molt bé.
Però si només analitzem el joc
ho dèieu vosaltres abans.
Jo tant fi la prim
de si em va sortar 50
i em va fer 5
és igual.
Ho he dit en aquest sentit.
Però vull dir que segurament
si analitzéssim els números
de cada partit
de l'Abel Boades
o si no hi hauria...
Diria jo que no hi ha
cap de les seves facetes
d'analitzar
amb negatius.
Potser simplement
no xutar porteria
que potser jo amb el Cádiz
ho feia més que aquí
però la resta
que és la seva forma
que és contenció
al miss del camp
i si no fixeu-vos
quants cops
l'ha canviat l'entrenador.
Tanquem el tema
a Bel Boades ràpidament
perquè vam fatal de temps
com ens passa
a veure bé sempre.
Tema confiança
que el xerçó
s'havia iniciat el tema
dient que sí
que potser només
era qüestió de confiança
que li faltava a l'equip
creure en si mateix
i que aquesta victòria
va a l'esport
i em pot anar molt bé
era això només
el que li passa a l'Afti
que heu trobat
de faltar alguna cosa més
la pregunta de formular
amb abans.
A veure
jo
digue-li confiança
digue-li estat d'ànim
com deia el senyor Valdano
digue-li
recuperar una miqueta
doncs
no ho sé
una miqueta
els objectius
del principi de temporada
o sigui
si tu guanyes
i vas anar millorant
el joc
a vegades
xutant el córner
te toca el pal
i entra la porteria
perquè et situïs.
Vale?
Si tu vas anar perdent
doncs
te falta més confiança
tens més neguit
tens més pressió
m'explico
el cercle
és virtuós
però en aquest cas
cap a dolent
per tant
jo crec que
una cosa
és faltar confiança
i dos
que ens falten
la segona confiança
que és
els primers tres punts
fora de casa
i a partir d'aquí
doncs
a veurem què passa.
És que la confiança
és així
amb una paraula
és molt llarg
perquè són moltes coses
que donen confiança
de fet és el que deueu ara
falta això
falta que no ens posem
més nerviosos
tots plegats
perquè al final
a vegades aquí passem
de l'eufòria
a tallar coll
el gris no el coneixem
molt que parlàvem abans
a segona divisió
amb tres punts més
estaria el set
vam estar a punt
de fotre el carrer
i amb tres punts menys
no hi ha tanta diferència
llavors
evidentment
el que no pot ser
és estar cinc partits
no guanyant
i això està clar
perquè llavors
passen aquestes coses
però bueno
a segona divisió
tots els equips
tenen
aquestes ratxes
que pugen i baixen
i no saps
ben bé per què
perquè si el dia aquell
el dinàstic
si té dos partits
que s'acaben
mig minut abans
ara tindrien més punts
és així això
el partit s'acaba
quan s'acaba
no només és
el joc
no només és
el que tu estiguis bé
a vegades és l'encert
dels altres
a Sòria
jo no ho sé
però
hi va haver una mena de gol
que no sabem si ho era
jo crec que sí
el de Bram
no ho sé
és igual
però si t'haguéssim donat gol
ara estaríem parlant
d'una altra manera
i haguéssim jugat igual
de malament
tot igual
el que passa és que
si vas sumant
una cosa tapa l'altra
i els errors
guanyant
se superen
perdent
s'agrandeixen
de tota manera
jo soc partidari
i amb això suposo
que tindrem unanimitat
de començar
com estem començant
i acabar
el bé
que acabarem
recordem-se
el xerès
l'any que nosaltres vam pujar
va començar
que em sembla
que portava 18 punts
al segon
o a les places
d'ascens
i va acabar
que no va pujar
i el gimnàstic
que al mes de desembre
ha fet dues o tres
temporades així
el desembre
aquell any
volíem
fer fombre al carrer
al Luis César
i vam acabar pujant
el partit del Córdoba
dos minutets
haurem de tancar
aquesta tertúlia
però abans
recordar a tots vosaltres
que esteu escoltant
que aquesta nit
a partir de les 8 del vespre
convidat especial
al Sembra Nàftig
al president de la SAT
el senyor Xavier Salvador
que ens acompanyarà
a més a més
en una línia oberta
per tots els que li vulgueu
fer preguntes
al president de la SAT
del gimnàstic de Tarragona
a partir de les 8 del vespre
a partir de les 8 del vespre
ho podeu fer
marcant el 977-24-4767
977-24-4767
a partir de les 8 del vespre
per entrar en directe
i preguntar-li
a Xavier Salvador
tot allò que vulgueu
o ja ho sabeu
que també tenim
una adreça de correu
electrònic oberta
sempre a nàstic
arroba
tarragonaradio.cat
sempre a nàstic
arroba
tarragonaradio.cat
totes les preguntes
que arribin
li formularem
al president de la SAT
del gimnàstic de Tarragona
aprofitant
que tenim
tres contartulis aquí
començo per Jesús Grau Pera
Jesús
què li preguntaries
a Xavier Salvador
si te'l trobessis ara
pel carrer?
Li preguntaria
que em contestés
a final de temporada
però
si realment
val la pena
haver invertit
tants de calés
en un jugador
com el Calle
tenint
la plantilla
que teníem aquí
Per tant
tema Calle
tema fitxatge
és la primera pregunta
faria el Jesús
Jordi Cabret
què li preguntaria
al president
de la SAT
de l'estat
seguint amb la línia
de si tenen previst
pel desembre
el mercat d'hivern
mirar
mirar i remenar
mirar i remenar
i com es fa això
de mirar i remenar
suposo que mirar i remenar
ja ho deuen fer ara
suposo que llavors
t'obren les portes
i a partir llavors
Pere
en format flash
perquè anem fatal
per què vol un camp
de 25.000 seients
un camp de 25.000 seients
que és l'última proposta
que ha fet
el Consell d'Administració
pel nou camp
de Camp Clar
Jesús Grau Pera
Pere Valls
Jordi Cabret
que moltes gràcies
per acompanyar-nos
que li farem aquestes preguntes
al president de l'ESAT
Xavier Salvador
a partir de les 8
el sembranàstic
i totes que ens facin els oients
i que confiem
que la setmana que vés
trenqui
el que ve a anar
el que falta
la cirereta
que encara falta
guanyar fora de casa
guanyar el Ferro
la setmana que vés
0-2
carai tu
a dos quarts de set
jovent i saps
Jesús Pera
Jordi Cabret
molt bon dia
gràcies
bon dia
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
Fins demà!