Jordi Bertran, molt bon dia.
Bon dia, Benora.
Avui parlem de bruixes i altres éssers extraordinaris.
Avui viatjarem cap a aquest mes de novembre,
que és el mes consagrat a les ànimes del purgatori,
segons per exemple el recent aparegut calendari dels pagèsos.
Ja està a la venda?
Ja a la venda?
Què em dius ara? Doncs m'he d'anar a buscar un.
2,10 euros.
Jo em vaig arribar a comprar el calendari del pagès
per 50 pessetes, em penso.
Que bé, que bé.
Sí, sí.
Bueno, l'any que ve és un any d'aquestos de traspàs, eh?
Vull dir que, però bueno, nosaltres el mes de novembre
hem decidit fer cas a aquesta consagració
de les ànimes del purgatori
i ens hem dedicat a veure alguns d'aquests elements pirinencs,
sobretot de les muntanyes del nord del país,
que ja ha de fer bastant més fred que aquí.
I ja d'una manera moderna
hi ha hagut una actualització,
una reactualització d'això de les bruixes
i dels sessors fantàstics en aquestes comarques,
perquè un dels elements fonamentals
de la temporada nadalenca cap a la qual caminem
és la loteria.
Ah, ja sé per on vas.
Ja sé per on vas.
I hi ha un poble que és sort, precisament,
que és un poble situat a la comarca de la Noguera Pallarès.
Hi haurà algú que no conegui sort després de la loteria?
No ho sé, però allà han decidit identificar
la sort amb les bruixes, no?
Alguns dels nostres oients deu de pensar
això no coincideix massa amb la tradició
que s'ha explicat en aquest programa,
perquè precisament les bruixes
no s'identifiquen amb els elements positius,
sinó que meravellat s'identifiquen amb els elements negatius.
Depèn de qui se les miri, eh?
Segons la tradició, no.
Segons la tradició...
Les bruixes eren elements negatius.
Estan a la banda fosca.
A la banda fosca.
Tenen les bruixes, sobretot amb la identitat
o amb la significació que apareix
amb l'iconografia de la loteria de sort.
És una bruixeta d'aquestes ja
en pinta més aviat de dolenteta, eh?
Clar, amb l'escombreta i així, eh?
Una mica lleieta, això és un...
Es pertany a la tipologia de les negatives, diguéssim, no?
Bé, en tot cas, a partir d'aquesta idea,
doncs hem decidit avui dedicar el programa
a una sèrie d'elements al voltant de sort
i d'aquesta comarca de la Noguera Pallaresa
que tenen a veure...
Home, hi ha qui diu ja,
en un llibre de l'any 1906,
un personatge que era l'Agustí Coi,
un títol en les monografies locals d'aquella època
que es deia sort i comarca Noguera Pallaresa,
en què parla ja de les tradicions populars
al voltant del nom, no?
Ell remarca, bueno, la tradició, eh?
Perquè no deixa de riure's una miqueta
sobre el que després ell mateix explica, no?
I la tradició, una de les tradicions
o llegendes populars que hi ha al voltant
del nom de sort...
Clar, és que un poble que es digui sort
lògicament li han d'anar bé a les coses.
No?
Mira, d'entrada...
Vaja, no ho sé, he dit una evidència, però...
Un dels elements que va passar...
És que com que es diu, Felicia no,
doncs aquest senyor ha de ser feliç realment, no?
Hi ha una predisposició en la seva...
Ell identifica l'origen, mitjans rients, eh?
Però ell identifica l'origen del nom sort
amb un dels pobles més comerciants que hi ha hagut
en la història del nostre país, que són els fenicis, no?
Sí.
Sí, i hi ha una tradició d'aquestes populars
que diu que hi havia...
Ho explica així, eh?
Sí, sí, hi havia un fenici.
Hi havia uns fenicis que venien de la Seu d'Urgell.
Quins fenicis? Uns.
Tant se val, no?
Uns, uns.
Una parella.
Una parella de fenicis que venien de la Seu d'Urgell,
de veure el bisbe.
Després de travessar muntanyes i pujar-les i baixar-les,
van passar per un lloc que es denominava les Guixeres, no?
I, precisament, es diuen les Guixeres perquè hi havia Guix, no?
És tot tan evident, eh?, quan parlem de cultura popular.
Però, clar, és molt evident que el Guix és blanc,
però això si tu vens d'un poble o d'un territori en què n'hi ha Guix,
perquè, si no, el que et quedes és sobtat que hi hagi un tipus de material...
No saps ben bé què és allò.
Exacte.
Doncs aquests senyors...
Fenicis, Jordi, fenicis.
Bé, total, que quan aquests van consultar i van indagar,
se'n van adonar que realment aquest Guix servia per construir,
van dir, com els fenicis eren uns individus,
doncs que realment això del caler li anava bé, es veu?
Van dir, ui, aquí farem sort, no?
amb tant de material.
I aquesta és la primera versió popular que explica el senyor Agustí Coy,
l'any 1906, i que estem llegint textualment.
La bonica vila de sort.
La fortunada vila de sort.
Uns fenicis que van descobrir el material del Guix allà.
Que em diguin que el nom el deu perquè uns senyors van dir
aquí farem sort, és tan pobra...
Bé, però és el que explicaven el 1906.
Ja, ja.
Ja fa més de 100 anys.
Bé, en tot cas, aquesta és la teoria aquesta
que mitja el senyor Coy ja se n'enreia,
però això que durant molts anys s'ha explicat.
És igual que durant molts anys la gent ha explicat
i explica, potser amb més criteri,
que Reus prové del fet dels que vivien els Reus de la presó.
Ah, sí?
Explica, explica.
Això no ho havíem explicat mai.
Això ho farem un altre dia.
És a dir, Reus ve d'arreu de...
D'arreu, d'arreu, d'arreu.
Però això és molt lleig, no?
La veu popular, igual...
Bé, ens guardem i ho expliquem un altre dia.
Fem un altre dia amb monogràfic.
Bé, en tot cas, hi ha altre tipus d'investigadors,
sobretot els que se dediquen a la llengua.
En aquest cas, a Catalunya hi ha hagut un...
o als perilluns catalans hi ha hagut un monstre,
que és el Joan Coromines,
que té un diccionari etimològic de molts volums,
que vincula el nom de sort amb el que se'n diu
la travessera pirinenca, podríem dir,
en el sentit que hi ha d'altres topònims
que tenen a veure amb aquest nom en el Pirineu
i, per tant, va fer una investigació de comparació.
En tot cas, hi ha un nom, en aquest cas basc,
que és subi, que vol dir pont,
i sembla que tindria molt a veure amb suert,
que és una paraula...
El pont de suert.
Exacte, que vol dir això, pont.
Em sembla més raonable.
Llavors sembla que d'aquí vindria la paraula sort de pont,
a partir de suert.
Més acadèmic i més seriós.
Allò d'aquell senyor no deixa de ser divertit,
però això és com més seriós.
En tot cas, saps com li diuen als evidants de sort?
Ara, en l'actualitat?
Sí, sempre històricament.
Li diuen nerus.
Nerus?
Nerus, nerus, nerus.
I, segons aquesta tesi,
sembla que vindrien més per origen pirinenc,
és a dir, basc,
que no pas per origen fenici,
és a dir, marític.
Clar, és que el rotllo fenici
sempre ho relacionem més amb la Mediterrània,
aquest tipus de coses.
Costen imaginar-se uns fenicis
passejant pel Noguera Pallarés
a fer el ràfting.
També podrien arribar fent ràfting, eh, cert?
Sí, sí.
Bé, en tot cas,
aquesta seria una de la veu popular
i l'altra la veu més seriosa i etimològica, no?
En tot cas,
hi ha una de més moderna
que algú li deuen preguntar,
escolta, i aquest poble per què es diu sort?
Doncs, bo, perquè aquí venen loteria.
Això d'aquí cent anys,
els programes del que facin.
Els que facin el de cultura popular nostra.
Carre Nostra...
Què dius?
La ràdio?
Jordi, per favor,
un dia dins d'aquest espai de cultura popular
parlarem de la història de la ràdio.
I quan va sortir la tele,
expliquen als avis que deien
ui, hem begut oli,
la ràdio s'acabarà amb la tele.
Mira la ràdio, eh,
digital, a través d'internet el que vulguis,
però continua estant-hi.
Els que ho expliquin per on sigui...
Els que facin l'espai de cultura popular
d'aquí a un segle diran
no, no, sort deu al seu nom
perquè va haver-hi un senyor
que va vendre molta loteria de Nadal
que tocava.
Com es deu aquest senyor?
Xavier Gabriel.
Això mateix, i mira,
no me'n recordava ara,
però mira que jo crec
que és dels personatges
més populars d'aquest país, eh?
Sí, sí, per Nadal...
A més fa aquestes rutes
i aquestes caravanes
i aquestes coses per les ciutats
que va estar no fa uns mesos
aquí a Tarragona, també.
Després del Cagatió,
gairebé ja ve el Xavier Gabriel
superant el reix mag de Papaloel.
Jo diria que sí,
que dins del rànquing
de personatges nadalencs
ja forma part de la iconografia catalana, eh?
Bé, en tot cas,
a banda d'anar a comprar loteria,
a aquesta...
Tu n'has comprat mai, loteria a sort?
Me n'han portat.
Jo no, jo n'he comprat mai.
Però no he anat mai a sort de comprar-la.
No, he anat a sort,
però no he comprat loteria.
Jo he anat a sopar una vegada,
vaig anar a sopar.
I no vas comprar loteria,
jo tampoc.
En tot cas,
els habitants del Pallars
avui en dia
diuen que
hi havia diferents maneres d'enriquir-se, no?
Llavors, el que farem
és explicar-les
tres d'aquestes possibles maneres, no?
Prenc notes?
Són útils?
Sí.
Jo prenc notes, per ser del cas.
Són més boniques que aquesta dels fiscis.
Però si són inofensives...
A veure,
tres maneres d'enriquir-se.
Mira, la primera té a veure
amb la nit de Sant Joan.
Diuen que aquesta nit
es podia trobar
com una mena
de recipient
ple d'or.
A vegades aquest recipient
era de formes variades.
Una de les teories
que hi havia
és el que serien
pròpiament
les pells de cabra, no?
Buides, lògicament,
i relligades
com si fos un sac de gemex,
una cornamussa,
un instrument,
una gaita.
Doncs,
estaria plena de...
Aixecu la mà.
Per això és un mite universal.
Hi ha moltíssimes cultures
celtes anglosaxones
que també persegueixen
aquest recipient ple d'or, no?
Doncs,
aquest recipient ple d'or,
el Pallars,
es pot trobar
normalment
sota
algunes plantes màgiques.
Com ara?
Una, per exemple,
la sabina.
Ah,
la nostra planta.
N'hem parlat alguna vegada.
Alguna vegada.
És una mena d'arbre
que creix allà on,
entre altres coses,
fa bastant de vent
que li dona una inclinació específica.
I
sembla que seria
coincidint
en el moment
que aquesta planta màgica
rebés el primer raig de sol
de la matinada
de la nit de Sant Joan,
que seria el que indicaria
on està.
Imagina't,
allà,
al Pirineu,
la matinada de la nit de Sant Joan.
I te'n recordes
que alguna vegada
m'ha explicat
que hi ha una llegenda
que diu
que la nit de Sant Joan
en una muntanya determinada,
no sé què passa,
hi ha un conjur
que pots canviar de sexe
si balles d'espollat.
Imagina't,
nit complerta,
segons per aquí.
Podríem fer les dues feines?
Hi ha diverses teories,
a més,
el tipus de planta.
La Sabina,
aquesta és molt bonica,
de la Sabina,
de quan toqui
el primer raig de llum,
és preciós.
La Sabina,
hi ha diverses possibilitats
de plantes.
Aquesta seria la primera.
La segona
té a veure
amb aquests personatges
que de tant en tant
expliquem.
És a dir,
el dia que tu no hi eres,
amb el Jordi Sovinyac,
van sortir alguns personatges.
Avui en parlarem
d'un parell més.
Premi.
un teu nom
molt bonic
que són
els Mineirons.
Mineirons?
Mineirons.
Mineirons,
amb R.
Mineirons.
Mineirons.
No n'hem parlat mai
d'aquests senyors.
No,
no havia sentit
de parlar mai,
no.
Aquests
senyors
són com una mena
d'exèrcit
de personatges
fantàstics,
molt treballadors.
Com uns Warhammers,
no?
I els més jovenets
entendran
a què ens referim.
Molt treballadors
que
la tradició,
diu que són
els hereus
dels millors
masos
i cases
de les valls
pirinengues.
Però són petitets
o són de tamany normal?
En principi són petitets.
Ah, és que no me'ls imagino
petitets, clar.
Diu que
estan
com amagats
dins
d'una
caixeta
d'aquestes
petites
on s'ho guardaven
les agulles.
O on s'ho guardaven
les agulles.
Sí, sí, sí, sí.
Però han de ser molt petits.
I en un moment determinat,
exacte,
en un moment determinat,
quan aquesta caixeta màgica
es destapa,
surten, no?
I
es posen
urgentment
a moure's
per tot el
Pirineu, no?
Llavors,
en funció
de qui
era la favorit,
doncs,
si era un pagès,
per exemple,
es podrien
preparar els camps,
treballar,
sembrar,
llaurar,
d'una manera
impressionant
per un exercit obrés
amb un temps rècord,
no?
I, per tant,
aquella persona
es devenia rica,
no?
És a dir,
els minerons
aconseguien
fer ric
aquella persona
que, en principi,
no perquè ho sé.
Aquesta segona manera
és, diguem-ne,
que implica més feina,
més dedicació.
La primera és plantar-te
una hora determinada
en un lloc determinat.
Aquesta, doncs,
implica una mica
més d'activitat.
Hi ha una tercera.
Podríem fer moltes coses, eh?
Sí.
I la tercera
és femenina,
en aquest cas,
és un dels personatges
misteriosos,
també,
en aquest cas,
reben el nom
de les encantades.
Les encantades
són éssers
que viuen
a les coves
que solament...
Del Pirineu.
Sí.
Solament sortien
de les coves,
de l'interior de les coves.
Pensem que la cova
normalment tenia
un sentit
bastant negatiu, eh?
En general,
quan les hem tocat
altres vegades
sempre hi ha el drac
per amagar-se,
coses de tipus.
En aquest cas
és bastant positiu
i només sortien
per rentar-se
i per estendre
la seva pròpia roba,
també, no?
Sabien moltes propietats
de les pedres
que hi havia
a les muntanyes.
A les muntanyes.
Coneixien,
per exemple,
coneixen també
el lloc
de tresors determinats,
el lloc
on hi ha
les plantes
aquestes màgiques
que ens permeten
conjurar-nos
i aconseguir la sort.
En definitiva,
són la versió
positiva,
les encantades
són la versió
positiva
de les bruixes.
De les bruixes.
Perquè les bruixes
eren tot el contrari.
Eren, més aviat,
un aspecte...
Venen a ser
com unes fades,
doncs, eh?
Sí, però no reben
el nom de fades, eh?
Encantades.
Reben el nom
d'encantades.
que se suposa
que reben aquest nom
perquè en el seu dia
van experimentar
un encanteri.
Se suposa.
Se suposa.
És tot el contrari
de les bruixes
que vesteixen de negre,
que més aviat són...
Sí, que ja tot ve de sèrie,
com si diguéssim,
no?
Exacte.
En el cas de...
Ara,
jo crec que tenen
més prestacions
les bruixes
que no pas
les encantades,
aquestes.
Com a prestacions,
vull dir,
una bruixa
et pot donar
molt més...
T'equivoques.
M'equivoco?
Doncs vinga,
explica-ho.
Avui no parlarem
de les bruixes
perquè les bruixes
ja n'hem parlat
d'altres.
Però jo no hi era.
I ara,
no és broma,
una de les...
una de les...
àrees més importants
d'encantades
és una àrea
en què,
precisament,
a mitjans del segle XIX,
l'any 1858,
es va produir
l'aparició
de la Mare de Déu.
On?
A l'Urdes.
Ah, a l'Urdes.
Perdona,
és que com que hi ha hagut
moltes aparicions,
dic que allà no sé
de quina...
Parlem del Pirineu,
és la banda francesa,
la zona gascona,
concretament
amb una població,
bé,
una cova,
una zona
que es dèiem
a Salviela,
prop de l'Orde,
i,
precisament,
aquesta zona,
abans
del reconeixement
en què,
com bé
explica la història,
doncs,
una adolescent
va veure aparèixer
la Mare de Déu.
Bernadette es deia,
no?
Sí.
No ho parlo malament.
Clar,
hi va portar
la gran sort,
la gran sort
a tots els habitants
d'aquesta zona,
perquè,
mirant unes xifres
que són bastant impressionants,
avui en dia,
l'Urdes té
4 milions
de visitants,
no?
I,
precisament,
van aparèixer,
aquesta Mare de Déu
va aparèixer
en una cova,
en un sentit positiu,
i hi ha una sèrie
de coincidències
amb el mite
de la tradició popular.
Dins de la tradició popular
seria una encantada,
aquesta verge.
Sí,
el que passa és que és,
evidentment,
una cosa la tradició popular
i l'altra és la tradició cristiana
que tenen poc a veure.
La tradició cristiana
no reconeix
cap de les tradicions populars
que hem explicat
aquí avui.
Lògicament,
però ja sabem que sovint
va en paral·lel
sobretot el que té a veure
amb els cicles festius
i els cicles de pas,
etcètera,
etcètera.
Però el que és cert
és que
la sort,
el Pirineu,
arriba de moltes maneres.
La tradició popular
l'assignava
a personatges
o elements
que tenien poc a veure
amb les bruixes.
La tradició cristiana
l'assigna
a l'aparició
d'una Mare de Déu
en una cova,
és a dir,
quantes vegades
hem parlat
de les Mare de Déus
a les Balmes
que apareixen
com elements
simptomàtics
i en canvi,
curiosament,
el segle XX
ens porta
la sort
a través d'una bruixa
podíem dir
passada ja
per,
m'atreviria a dir
el Halloween.
Sí,
és una bruixa
contemporània,
moderna,
molt materialista
lògicament.
Molt diferent,
molt diferent.
Vull dir que
a sort
els hi ha arribat
set anys
i això em sembla
que ha tocat
la grossa.
Set anys?
si no m'equivoco
amb les nostres xifres
i doncs,
mira,
a l'Urdès
els hi va tocar
la Mare de Déu
que porta
cada 4 milions
de visitants
que em sembla
que és una més bona inversió
perquè si contentes
amb el 1858
fins ara
realment
em sembla que
s'haurien deixat
bastants més dinerents
tot el món
d'aquest del turisme.
Sí,
però no em facis triar,
jo em quedo
amb la de la loteria,
amb la de sort
perquè a mi
les multituds
com que no
m'acaben
de fer el pes.
T'has adonat Jordi
que en ple mes de novembre
al mes de les ànimes
hem començat ja
a dissenyar
alguna idea
de programes de Nadal
que resten
a veure
amb els programes
tradicionals de Nadal?
No, no, no.
Avui la primera entrega
sense vulguer-ho,
eh?
Sí,
de totes maneres
és allò que
jo també
com avui m'imaginava
que sortiríem
en temes
d'aquestos
de nadalencs
doncs, bueno,
és allò de
va tenir apareixer
un article
a l'Avanguari
si m'equivoco
que parlava
que hi havia
un estudi
de psicòlegs
i sociòlegs
que alertaven
del possible fàstic
que ens podia acabar
produint
el fet
que dos mesos abans
estéssim parlant
de Nadàlia, no?
En fi...
Ja han començat
els anuncis
i tot plegat
cosa que cada cop
es fa més prematura, no?
Per posar xifres
doncs 220 euros
de mitjana
es gastaran
en regals
als reis
per nen
podem dir
gairebé
o per família
si és una família
mitjana
clar, lògicament
això suposo
que si comptem
algun altre
i doncs miri
300 euros
en menjar
per la meitat
dels espanyols
doncs
es gasten
en això
ja en parlarem
una cosa
per acabar
hi ha dos
territoris
que tenim abandonats
jo ho he fet conscientment
perquè no volia
atabalar-te
en la teva reentrer
de temporada
del matí
de Tarragona Ràdio
t'hauràs fixat
que hi he estat
prudent
que hi he estat
compassiva
i no t'he deixat anar
ni un refreny
ni una dita
s'ha acabat
la setmana vinent
ja ho tindré preparadet
i home
una mica de revisió
de sentets
hauríem de fer
no?
algun dia d'aquest?
sí, sí, sí
què et sembla?
podíem fer-ne
podíem fer-ne
el que passa
que clar
hem fet així
els mites
aquests
menys
santificats
que
home
avui
Déu-n'hi-do
que ja ha introduït
el tema
de la Mara de Déu
de Lourdes
per favor
per tant
que em sembla
que també tocava
per tant
hi hem compensat
una mica
però havíem de fer
aquests elements
el mes de novembre
comporta
les històries
a la vora del foc
dels sants
dels grans miracles
d'aquelles postures
heroiques
jo portaré
refrenyets
d'acord
sí
no els enyores
una miqueta
una batalla
una batalla de refrenys
la setmana vinent
te'n prepares alguns?
prepararem algun
d'acord
d'acord
el mes de novembre
intentem trobar-hi
de coses que tinguin a veure
amb el mes de novembre
sí, sí
estem a les acaballes
molt bé
doncs en batalla
serem com els Pimpinela
de la cultura popular
Jordi Bertran
moltíssimes gràcies
com sempre
i que hi hagi sort
molta sort
encara que vingui dels Fenisses
és igual
i no cal que vingui
en forma de vines
gràcies, fins dimarts
i
es
es
mmbørs
fryllen
paper
相信
exactamente
tot
tot
l Sort
une
testimoni