Saludem a Laura Picó. Bon dia, Laura.
Hola, bon dia.
Molt encostipada, Laura Picó.
Per tant, si en un moment determinat defalleixi,
no pot continuar la seva intervenció,
ja ho entendran perquè ella també és víctima,
com moltes altres persones,
d'aquests encostipats que provoca el canvi de temps.
El Víctor Roca avui no ens acompanya
perquè està als jutjats, com tu la setmana passada.
Sí, jo vaig fer campana la setmana passada.
Home, campana, campana.
Diguem-ne que vas establir les prioritats
que és dedicar-te a la teva tasca.
A més, com a advocada d'ofici que ets també...
Oh, de guàrdia.
I ho direm perquè és un dels aspectes que tractarem avui
i per això ens acompanya Moisès Geballer.
Moisès, bon dia.
Bon dia.
No és la primera vegada que ens acompanya.
Vé de tant en tant,
perquè també, lògicament, és una persona ocupada
i avui estem encantats que estigui entre nosaltres.
Ell, entre altres coses,
és director de l'Escola de Pràctica Jurí.
I cap director és la nomenclatura que s'utilitza.
I, de fet, el que ens plantejaven els nostres col·laboradors avui
és parlar de l'ofici d'advocat.
I vostès diran, home, nosaltres no som advocats,
quin interès pot tenir per nosaltres
que parlin de sortides professionals, del paper de l'advocat.
Home, doncs, té molt d'interès.
D'entrada, perquè vostès sàpiguen exactament
quan necessiten els serveis d'un advocat,
doncs, els nivells de preparació,
de competència que han de tenir aquests professionals.
Per això hi ha tota una sèrie de mecanisme
que s'estableix des de la mateixa professió
i que avui volem conèixer ajuntament amb altres aspectes.
quan un jove, o no tan jove, surt de la facultat,
és un llicenciat en dret, en principi.
Però no és advocat, no?
No és advocat, és únicament llicenciat en dret.
Aleshores, a partir d'aquí, diguem-ne que té diferents opcions professionals.
Pot dedicar-se a qualsevol tasca directa o indirectament relacionada
amb l'activitat que ha estudiat,
però, en principi, per exercir com a advocat,
ara per ara, si ens ve que tenim aprovada
una llei d'accés a la professió d'advocat
però que de moment no és d'aplicació,
quan sigui d'aplicació, canviant les normes,
però ara per ara pot, inscrivint-se a un col·legi professional d'advocat,
pot exercir com a advocat.
Però no en qualsevol àmbit, que pot ser que es puntualitzarem.
Sense fer que, és a dir, amb la llicenciatura com a advocat
pot adonar-se d'alta el col·legi d'advocats i començar a exercir?
Ara per ara, sí.
Com a professió liberal, sí.
Com a tordo físic, com després parlarem, no.
Per cert, que donar-se d'alta el col·legi d'advocats
i, digueu-me, materialista, costa uns dinerons, no?
Tinc entès.
A veure, és una qüestió que potser ara no en competeix.
És lleig parlar-ne, potser, però...
Sí que som membre de la Junta de Govern,
però, clar, lògicament el col·legi d'advocats,
i potser en relació amb el que explicarem,
és un prestador de serveis.
I aquesta prestació de serveis que fa,
lògicament té un cost.
Té un cost perquè hi ha un servei de biblioteca,
perquè hi ha un servei de recerca documental,
perquè hi ha un servei de recerca de jurisprudència,
perquè hi ha tot un servei de formació continuada,
que com ara explicarem,
tota una sèrie de serveis que es donen al col·legiat,
les togues,
tot un ventall d'actuacions que es fan per part del col·legi
que té un cost.
I aquest cost, lògicament,
l'ha de fer front tot al col·legi.
Molt bé, doncs ens hem donat d'alta
al col·legi d'advocats
i, a partir d'aquest moment,
en quins àmbits, en quines àrees del dret
podem exercir, en totes?
A veure, en principi, en principi, sí,
que es pot exercir,
a excepció d'algunes jurisdiccions,
que hi ha algunes lleis
que ja han previst
que es necessita un mínim d'especialització.
Per exemple,
per molt advocat liberal
que vulguis anar pel teu compte,
en matèria, per exemple, de menors,
la llei t'exigeix,
la llei que regula
la jurisdicció de menors,
el dret penal de menors,
t'exigeix un mínim de formació.
I aquí també són els col·legis professionals
els que la llei ens obliga
a fer aquests cursos de formació
perquè el vulgui estar especialitzat,
perquè és una matèria molt concreta.
En altres matèries també es dona.
Però en general,
en principi, en general,
la norma general és que,
ara per ara,
ara per ara,
no cal una especialització
per poder intervenir com a advocat
davant dels tribunals
en defensa d'una persona.
Excepció del tema del torn d'ofici,
que si vols comentar.
El torn d'ofici és la Laura,
per exemple,
que abans deia justament
la setmana passada
va coincidir que aquesta hora del programa,
com que estava de guàrdia,
va haver d'assistir a una persona,
a més no sé si va ser...
En tractaments de Vendrell.
El Vendrell,
en aquesta partida judicial,
el torn d'ofici no s'accedeix així com així,
no?,
com diu el Moisés.
És que jo volia preguntar al Moisés,
la gent,
i això afecta molt a la gent que ens escolta,
en una gran majoria,
es pensen que,
i això ho heu sentit moltes vegades,
si tinc un advocat d'ofici,
llavors hauré d'estalviar
perquè vull tenir un de pagament
que aquest m'ho farà bé
perquè l'advocat d'ofici no.
I ara vull preguntar al Moisés
quines garanties té el justiciable
de cara a estar tranquil
quan té un advocat d'ofici
perquè no té suficient diners
com per tenir un de pagament.
A veure,
igual que, per exemple,
amb el supòsit de Laura,
ja parlaré també en primera persona,
jo també,
que tinc com a despatx professional,
com a advocat liberal,
també faig,
perquè voluntàriament vull,
torn d'ofici.
És a dir,
primera matització.
l'advocat d'ofici,
per norma,
no es dedica només
a l'advocat d'ofici,
sinó que té el seu despatx
professional obert al públic.
Vull dir perquè la gent
es pensa que és abogado de pago
o abogado no de pago.
No.
És a dir,
és un professional
que part del seu temps
el dedica...
I perquè vol.
I perquè vol,
perquè és voluntari,
part del seu temps
el dedica
a defensar temes
que venen designats
pel col·legi.
Això què vol dir?
Que és un servei públic.
Servei públic que ve
com a responsabilitat
que té la societat
de donar,
perquè així ho diu
la Constitució,
la justícia
el que ho necessita,
dret a defensar-se.
Per tant,
el col·legi
ha de ser un garant
que aquella persona
compleixi uns mínims
de requisits
i no només aquest accés
lliure
que comentàvem
al professor liberal,
sinó que se li posa
un plus
de coneixements
i d'especialització
en la matèria.
Per exemple,
una persona
recient acabat
la carrera
d'advocat
i de l'igència d'andret
es pot col·legiar,
però no pot accedir
directament
a fer funcions
en el torn d'ofici.
necessita
o tres anys
d'experiència
professional
o haver fet
l'escola
de pràctica jurídica.
Això,
ara per ara,
quan entra en vigor
la llei d'accés,
haurà de fer
aquests cursos
de formació
i haurà de superar
el d'haver fet
unes proves
d'aptitud professional.
Aquesta qüestió
que apuntava la Laura
és molt interessant
des del punt de vista
de la percepció
de la societat
perquè afortunadament,
i aviam,
agafem aquesta paraula
d'afortunadament
una miqueta
amb les cometes
posades,
s'ha dignificat
aquesta figura
de defensa jurídica
perquè a ningú
se'ns escapa
que durant molts anys,
i no és que ara
això d'estar
al torn d'ofici
es guanyi una fortuna,
però ha estat
una tasca
dels advocats
mal pagada,
per què no dir-ho així.
originalment
no estava ni remunerada.
Ni remunerada.
Fins fa no tant anys.
I poc reconeguda socialment.
Segur.
D'un temps cap aquí
sembla que es va esmenant
aquesta idea, no?
I jo havia sentit,
clar,
jo no estic posada
en aquest món,
però havia sentit dir
que s'estava plantejant,
no sé si al final
això tirarà,
doncs,
crear un cos específic
de funcionaris
que actuessin
en el torn d'ofici.
És un tema
molt controvertit.
És un tema
força controvertit.
Hi ha hagut molta polèmica.
Ja fa anys,
ja fa anys,
ara va sortir fa poc
des de la Generalitat,
l'antic equip de govern
de la Generalitat
de fa un any escaig
de l'antica Conselleria,
però també és cert
que ja fa més anys
ja el Govern Central
en l'època
de la ministra de Justícia
en Benlloc
també es parlava
d'aquest tema.
Es parlava
de la possibilitat
que es fes un cos
o privatitzar
una o dos
o fer un cos
de funcionaris
com a advocats
en defensa
com a Estats Units
o privatitzar-ho.
És a dir,
una concessió
externalitzar serveis
que és el que fa
l'administració
en molts àmbits.
una concessió
administrativa
a favor
d'un equip
d'advocats
liberals
o professions
en què
se li s'assinessin
aquests temes.
Des del col·lectiu
entenem,
o almenys entenem
que el sistema
que hi ha
és el més garantista,
perquè
és el més
neutre
que hi ha
i és el que
garanteix
més
el servei,
més el servei
en benefici
del justiciable,
perquè,
entre altres coses,
tens la independència.
El lletrat
és independent,
a diferència
que si directament
ets pagat
directament
per l'administració,
aquesta dependència
la pots perdre.
Però això també passa
amb els jutges
i els fiscals
que no deixen de ser
funcionaris
i que han accedit
a través d'una prova,
d'unes oposicions.
Sí,
però és diferent.
A veure,
el fiscal té el principi
de legalitat.
Aviam,
jo pregunto coses
que se m'acudeixen.
No, no, no, no,
per escoltar,
per escoltar,
el jutge té l'obligació
d'enjudiciar
el que se li planteja.
Però ell té un principi
d'independència
consagrada per la Constitució,
igual que l'advocat.
Però el fiscal té un principi
de legalitat,
ell s'ha de regir
per la llei.
Teòricament,
és cert que el fiscal
té un principi
de jerarquia,
és a dir,
segueix les directrius
del fiscal en cap.
Per tant,
no hi ha aquesta independència
que pot tenir
que pot tenir l'advocat.
I és bo,
en benefici de la societat,
que,
recordeu que hi ha hagut
èpoques
en què no hi havia llibertat
i els únics
que segons quins foros
podien parlar
era l'advocat en llibertat.
És a dir,
hi ha actualment
la pròpia Constitució
i les sentències
del Tribunal Suprem,
del Tribunal Constitucional,
així ho diuen,
que la llibertat
de l'advocat
per defensar,
en virtut del dret de defensa,
pot dir moltes coses
que segons altres
no poden dir.
I això és un valor
afegit
que té l'advocacia
que s'ha de defensar
i que millor defensar-ho
que des de la independència.
Després,
un altre tema
que em sembla molt interessant
és
els advocats
ens anem
reciclant
en quant a...
No des del punt de vista personal
que ho fem
jo diria que la majoria
perquè si no
ens quedem solets.
Estudies més
durant la carrera
que durant la professora
que durant la carrera.
Però el Col·legi d'Advocats
com a garant
i com a vigilant
de la funció
de l'advocat
hi ha aquesta formació
continuada?
És una preocupació
d'aquesta actual Junta de Govern,
de l'anterior,
des de fa hi ha bastantes
juntes de Govern,
que un dels serveis
que dona el col·legi
al col·lectiu
indirectament a la societat,
perquè hi ha aquestes jornades
a vegades de formació
també s'obren
a altres col·lectius,
s'obre a la societat,
una de les tasques
del col·legi
és la formació continuada.
Penseu que
cada vegada
la societat és més complexa
en tots els àmbits,
però especialment
amb la justícia,
amb tot el tema
que té a veure
amb la justícia.
El legislador
va canviant
constantment
les lleis.
Hi ha hagut normes
que s'han arribat
a modificar
abans que entressin
en vigor,
perquè entengui la gent.
Hi ha lleis
que s'han aprovat
una llei
que dirà
això es farà així,
però això s'aplicarà
dintre de 3 o 4 mesos
i entrarà en vigor.
A partir d'aquí moment
s'aplicarà.
Doncs abans que entri en vigor
ja s'ha publicat
una nova llei
canviant allò
abans que es pugui aplicar.
Doncs clar,
això demana
una formació constant,
un estudi constant
que en cada assunto
l'advocat.
Però a part d'això,
l'advocacia,
el col·legi d'advocats
aposta per una vocació
de qualitat
i què millor
que formant constantment,
posant mitjans
a la disposició
del col·lectiu
perquè es vagi formant
en aquests aspectes.
I és més,
i no només
fent-ho
que lògicament
té un caire voluntari
d'aquest servei
qui vulgui anar
a rebre aquesta formació,
però és que també
per aquest plus de qualitat
en matèria
al torn d'ofici
es fa obligatori
per la gent
que està escrit
al torn d'ofici.
Perquè com a garant
del dret a defensa
el col·lectiu,
el propi col·legi,
s'autoimposa,
perquè ara per ara
no hi ha cap norma,
s'autoimposa
aquesta obligació
de formar-se constantment
per a la defensa
del justiciable.
Què és l'escola
de pràctica jurídica?
A veure,
antigament teníem
el que era
la figura del passant,
que era aquella persona
que acabava la carrera,
que trobava un despatx
de son pare
o d'algun conegut
o qui fos,
on a poc a poc
anava aprenent
com qualsevol
professor artesanal,
un serraller,
qualsevol professor,
i anava aprenent,
aprenent.
I amb el temps
tenia un bagatge
i després és quan
ja es durava d'alta
l'exercici.
Per les circumstàncies
de la societat actual,
en què hi ha hagut
molta proliferació
d'advocats,
perquè la gent
no té aquesta vocació
tampoc de cada temps,
hi ha passants,
però pocs passants.
En molts llocs
no s'hi cap,
etcètera, etcètera.
Van néixer ja fa anys
les escoles
de pràctica jurídica,
que ve una mica
a substituir
aquesta figura del passant
i a complementar.
Dic substituir
perquè no hi havia llocs,
hi havia una demanda,
i a complementar
perquè en un despatx
professional
veuràs d'aquelles matèries
que porti aquell despatx,
però no de totes les matèries.
I l'escola de pràctica jurídica
compleix aquesta funció
de dir,
des de l'àmbit laboral,
l'àmbit civil,
l'àmbit penal,
l'àmbit contenciós administratiu,
estrangeria,
diferents matèries,
que un ventall
de totes les matèries
relacionades amb el dret pràctic,
i per això intervenen
amb la formació intervenen
advocats en l'exercici,
jutges,
fiscals,
inspectors d'agenda,
diferents àmbits
per col·laborar
en veure
el que serà
aquesta realitat
que després se trobarà
aquesta persona
que vol exercir.
Però és que a part
l'escola de pràctica jurídica
fa aquesta formació inicial
i també la continuada,
que és aquestes conferències,
jornades,
cursos,
oberts a tots,
a tot el col·lectiu,
a tots els advocats
en l'exercici,
per anar-se reciclant
constantment.
A vegades
els organitza
directament a l'escola,
a l'escola,
en el col·legi
o en col·laboració
amb la universitat,
amb altres col·lectius
professionals,
ara per exemple
estem pendents,
el mes que ve
en farem una
amb el col·legi Economistes,
anem fent
diferents conferències
i jornades
per anar formant
amb alguna cosa
que és necessària,
l'autoformació.
A banda d'aquesta autoformació,
el que és l'escola
de pràctiques jurídiques
en un sentit estricte,
quina durada té?
Actualment
el curs,
aquest any,
hem començat
la quinzena promoció,
és d'un any,
un any,
de formació
tant en pràctiques
internes com externes,
és a dir,
hi ha unes hores
per la tarda,
principalment,
que s'està a una aula
on es parlen
d'aspectes teòrics
i pràctics a l'hora
i també pel dematí
hi ha unes pràctiques externes,
estàncies
amb despatges professionals,
assistència de judicis,
diferents matèries
perquè la gent
vagi agafant aquest bagatge,
aquest coneixement
de què és
el que s'enfronta.
I en una societat
tan especialitzada
com és la nostra,
en l'àmbit del dret
també sorgeix
l'especialització,
però l'especialització
professional
en el món del dret
la va agafant
cada professional
pel seu compte
en funció
d'allò
que li interessa més,
que li atreu més.
A veure,
a totes les professions
tots mengem cada dia,
tenim aquesta desgràcia
o sort,
però sempre hi ha
un component
d'advocació
en tot ofici,
ho hauria d'haver-hi,
no només en el d'advocat,
sinó en tots.
Diguem-ne,
que és aquella cosa
més personal,
la que t'atreu la Laura,
sense anar més lluny,
doncs diguem-ne,
que la seva carrera professional,
tot i que pot treballar
en molts àmbits,
es decanta fonamentalment
el dret de família,
un altre professional,
no, no,
és que és molt bon penalista,
no, no,
si tens un tema
d'administratiu,
és aquest que és
molt bon administratiu.
Això sorgeix una miqueta
de la inclinació personal
de cada professional?
A veure,
jo crec que
cada cas és un món,
però hi ha una barreja,
primer,
de les teves inquietuds personals
i en lloc
on tu desenvolupes
la teva activitat.
No és el mateix,
i m'he trobat jo,
perquè parlant
amb companys d'altres
com a encarregat de formació,
m'he reuneixo constantment
amb els altres encarregats
de formació de tot Catalunya
en reunions que fem
al Consell de Col·legis d'Advocats
de Catalunya,
i clar,
no és el mateix
que t'explica
la persona que viu
a Figueres o a Vic,
que és com un metge
de capçalera
tota la vida,
que aquella persona
sí que hi ha
una mica especialistes,
però aquell home
toca una miqueta de tot,
aquell advocat
toca una miqueta de tot,
que l'advocat
que està a una ciutat
o a una capital,
com pot ser a Tarragona,
que en principi,
hi ha alguns
que encara toquen
totes les matèries,
però normalment
tendeixes a especialitzar-te.
Inclús hi ha despatxos
col·lectius
on cada un
porta una especialització.
La societat
és molt complexa
i abarcar-ho tot
és pràcticament impossible.
Per tant,
per garanties,
igual que la Laura
toca a un parell d'àmbits
de les diferents jurisdiccions,
però no toca
totes les jurisdiccions,
doncs jo personalment
també toco
totes les jurisdiccions.
I en principi,
difícilment un advocat
toca totes les jurisdiccions.
És a dir,
un advocat
no pot portar
dret marítim,
dret canònic,
estrangeria,
laboral,
contenciós administratiu,
saber d'urbanisme,
saber de successions,
saber de matrimonial,
saber de responsabilitat
contractual o extracontractual.
Si sap tot això,
que el posin
de president del món
directament.
No,
és una fal·làcia,
no pot ser.
S'adiria a Google.
S'adiria a Google.
Exacte.
S'adiria a Google
o no estarien garantits
els drets
del justiciable.
És que amb això
entra una mica
la responsabilitat
de cadascú.
És veritat,
fa dues setmanes
va venir Lluís Sales,
el company,
que em fa dret mercantil,
i va dir jo,
quan ve algú al meu despatx
que es vol separar,
li dic,
mira,
vostè,
vegi un advocat
que la separi
i que després jo
li portaré
el tema
de les empreses.
Això entra dins
de l'honestetat
del professional,
sobretot,
que en la majoria
de casos hi és.
Sí,
clar,
si tu vas a un taller
de reparació al vehicle,
i el millor resulta
que aquell vehicle,
ells no són especialistes.
Si tu no te'n vas
al concessionari,
que ets especialista,
te'n vas a un taller general,
a lo millor,
amb el teu vehicle
s'equivoquen.
I en el torn d'ofici
com es materialitza
aquesta especialització?
O aquí diguem
que el torn d'ofici
no permet
que s'actuï
des d'aquest punt de vista.
A veure,
en principi,
en principi,
un se pot apuntar,
com a advocat,
a diferents àmbits
de torn d'ofici,
però cada vegada
s'està tendint més
a demanar uns requisits,
és a dir,
a aquests cursos de formació,
a aquests coneixements,
o per exemple,
per poder accedir
al torn penal
de maltractaments,
doncs has d'haver fet
un curs
en tema de maltractament
o al tema
de torn penal
de menors,
has d'haver fet
un curs de menors.
És a dir,
s'està demanant
una especialització,
encara que la llei
no ens obliga,
el propi col·legi
ja exigeix
una sèrie de requisits.
Moïcés,
per exemple,
quan un fa aquest
curs de pràctica jurídica
i s'apunta
al torn d'ofici,
per tant,
és una mica novàtum
segons quins temes,
li pot caure,
per exemple,
un assassinat
en el que li demanen
molts anys al...
No,
efectivament.
Hagi fet o no
l'escola pràctica jurídica,
un recient licenciat
que es dona d'altre
al col·legi d'advocats
i que després
entra al torn d'ofici,
per poder fer
el que tu comentaves,
el torn penal especial,
es demana
un mínim de cinc anys
d'haver fet exercici
professional
en aquell àmbit.
És a dir,
el que no pot ser
és que una persona
que s'ha dedicat
a urbanisme,
per entendre'ns,
al tema
de la construcció
d'un municipi,
que després digui
no,
com ja porto cinc anys,
jo ara ja puc portar
un tema d'un homicidi,
d'un assassinat.
Doncs no.
El fet que hagis
portat cinc anys d'exercici,
no,
amb aquella jurisdicció,
amb aquell àmbit.
Per què?
Perquè com a garant
que ha de ser
dels drets constitucionals,
el dret a la defensa,
la societat
i el col·legi d'advocats
no pot donar
a qualsevol persona
la defensa
d'un ciutadà.
Una altra cosa
és que ara per ara
aquell ciutadà
sí que pot escollir
curiosament
a un advocat
recient col·legiat
com a advocat particular.
Aquell advocat
recient
pot arribar a defensar
aquell senyor
a arribar a l'Audiència Nacional
a arribar al Tribunal Suprem
a arribar a un bon...
Però ja ho fan
en ús de la seva llibertat.
Però com el tort d'ofici no.
I això diu molt
a favor del tort d'ofici.
Qui garanteix
el funcionament
d'aquest tort d'ofici
dels seus professionals?
El propi col·legi d'advocats?
El col·legi té una comissió
de tort d'ofici
que vetlla
pel compliment
de totes les qüestions
relacionades al tort d'ofici.
I el propi col·legi
també,
si no tingués relació directa
amb el tort d'ofici,
pot tingués que veure,
per exemple,
amb diontologia
professional
que pogués tenir una relació,
doncs també hi ha
la seva comissió
diontològica.
Déu-n'hi-do.
No és...
És complexa, eh?
És complexa.
És més complexa
del que realment sembla.
I a mi m'agrada
poder aportar
aquesta informació
perquè el ciutadà
estigui tranquil.
Que no és un desprestigi
que molts advocats,
que voluntàriament,
vocacionalment,
fan guàrdies
sense cap necessitat econòmica.
Però,
per no ha de prestar
un servei
al col·lectiu.
Jo, personalment,
faig guàrdies,
no tots els partits judicials,
però alguns sí,
perquè m'agrada encara
poder...
I és molest,
perquè tens família
i tens cap de setmana.
I pot ser en qualsevol dia
i en qualsevol hora, no?
I m'ha tocat un 31 de desembre,
que és molt desagradable,
però quan te toca, te toca.
Ha estat un pla de veritat
que ens hagis acompanyat
en una altra ocasió.
Recordem que el Moixell Giavellí,
a banda de ser llicenciat en dret,
advocat en exercici,
és director de l'Escola
de Pràctica Jurídica
i també està implicat
directament i de forma activa
al mateix Col·legi d'Advocats.
Gràcies, Moisés.
A vosaltres per convidar-nos.
Fins la propera, Laura Picó.
Moltíssimes gràcies per venir.
La propera setmana
esperem retrobar-te
i que et millori,
sobretot d'aquí tan costipat.
Fa uns ullets,
l'haurien de veure.
Ai, pobreta.
Adéu, Laura.
Bon dia.