Fa uns dies coneixíem la notícia, es va difondre arreu dels mitjans de comunicació de l'àmbit català,
que la regió sanitària de Barcelona, les comarques barcelonines, de fet,
s'havia propagat un nombre significatiu, força nombrós, de casos de xerrampió,
una malaltia de la qual, afortunadament, gairebé no ens sentíem a parlar en els últims mesos.
Avui volem focalitzar la nostra atenció sobre aquesta situació.
Què passa? Com és que una malaltia que, teòricament, ja no es donava, ja no es diagnosticava,
ha tornat ara, en aquest cas, a les comarques barcelonines, si això també s'ha produït a Tarragona
i com hem d'actuar si ens trobem davant d'un cas d'aquestes característiques.
Per parlar d'aquesta qüestió, ens acompanya avui, com és habitual, el senyor Zerà,
doctor Zerà, gerent de la xarxa, com estem?
Molt bé.
I avui també ens acompanya la doctora Anna Maria Velasco, ella és la cap del Servei de Pediatria de l'Hospital de Santa Tegla.
Senyora Velasco, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Primer que tot, si li sembla, doctor Zerà, emmarquem una mica tot això que s'ha venut comentant,
ampliem aquesta notícia que es va donar a conèixer fa dues setmanes, aproximadament.
Què és el que va passar a Barcelona, insistim, perquè es van detectar una vuitantena,
gairebé 89 casos de xerrampió a les comarques barcelonines d'una malaltia
que, insistim, durant l'any 2006 va tenir una incidència gairebé mínima.
Sí. L'objectiu, fins i tot, de la Comunitat Econòmica Europea era arribar al 2007,
havent erradicat el xerrampió.
Aquest era un objectiu perquè l'any 81 es va començar la vacunació sistemàtica i generalitzada
i això va provocar, lògicament, l'efectivitat de la vacuna, és altíssima,
més del 95 i llarg percent es demostrava la seva eficàcia,
i per donar xifres, podríem dir que en l'any 86 a Catalunya van haver-hi uns 6.000 casos de xerrampió
i d'aquests 6.000 casos del 86 van passar a 6 el 2005.
Per tant, quasi no arribàvem, però es comptava que probablement això es compliria,
que el 2007 aquesta malaltia ja no es donaria.
Gràcies a la vacunació.
Insisteixo, gràcies a la vacunació, perquè avui m'agradaria enviar dos missatges.
El primer missatge, això que ha passat aquest rebrot a Barcelona
i que l'avançada de la vacuna, que per cert és una vacuna que se dona a tothom,
però amb tots els crios, però es dona a partir dels 15 mesos,
el que s'ha fet és una primera dosi abans dels 15 mesos,
perquè és on hi ha hagut el contagi de 89 nens.
Que clar, lògicament, si estem dient que el 2005, a tot Catalunya,
n'hi ha hagut 5 casos, centrar en un espai com Barcelona Sol 89,
vol dir un rebrot molt important en aquella zona.
Això ha justificat la reacció del Departament de Salut
i fer que un nombre molt important d'uns 35.000 nadons
en aquesta franja d'edat de 9 a 15 mesos,
se'ls faci una primera vacunació a Barcelona,
per tant no és a Tarragona, aquest és el primer missatge, tranquil·litat,
a Tarragona no es dona això, no està prevista la vacunació en aquesta franja
i està prevista la normal, que és a partir dels 15 mesos,
la vacuna que es diu la triple vírica, que és xerampió, rubeola i perotiditis.
Aquesta vacuna, exactament igual, amb les franges d'edat que toca,
i a Tarragona no afecta aquest problema.
I es dona a Barcelona, i es donarà obligatoriament en aquests 35.000 nadons
en aquest espai d'edat per intentar frenar, bloquejar el progrés
de la contagiositat d'aquest virus.
Estem parlant d'uns virus d'una alta capacitat de contagiositat,
per tant se transmeten amb moltíssima facilitat d'uns als altres,
de fet als 89 hi ha tot un fil conductor d'un mateix origen,
per tant ser identificat d'on surt aquest brot,
A més a més, amb els nens petits el contagi encara és molt més fàcil.
Exactament, per l'escola, per les llars, per tot un seguit de coses
és molt fàcil la contagiositat aquesta.
Llavors aquest és el primer missatge.
El segon missatge, i també en algun moment m'agradaria fer algun comentari,
és que el que ha demostrat aquest descens importantíssim
de les malalties gràcies a la vacuna és l'eficàcia.
O sigui, aquest rebrot que hi ha hagut ara és perquè hem vingut gent d'un altre país,
gent de Centra Europa no vacunada, i que portava la malaltia.
Però no ens podem trobar amb la imatge del sentiment que la vacuna no funciona
perquè veus què ha passat.
El que ha passat és que justament és el contrari.
Són per conseqüència que malauradament no tots els sistemes nacionals de salut
estan tan avançats com el nostre país.
Hi ha països on això no es fa i per tant no estem aconseguint erradicar les malalties
perquè la famosa globalització del món està portant aquestes coses
i hauria de ser una globalització on també aquests nens d'altres països
poguessin tenir accés a una vacuna que ara no tenen.
Si li sembla, parlem amb la doctora Velasco,
veure com es materialitza aquestes qüestions que estem parlant a les consultes.
Els pediatres cada dia, quan parlen amb els seus pacients,
suposem que fruit de la immigració cada vegada és més gran
la presència de nens vinguts de fora, d'altres països d'Europa, del nord d'Àfrica.
Aquesta gent, els seus pares estan familiaritzats amb el sistema sanitari que tenim aquí.
El concepte de la vacuna, per exemple, els entenen o els costa en moltes ocasions assimilar-ho?
Hay de todo.
Hay gente que está muy enterada del sistema sanitario que hay aquí en España
y que acuden, van, consultan y sobre todo pues que van por las vacunas
porque en sus países no tienen el acceso tan fácil.
Y lo otro es que también es importante y que es una forma de controlar la vacunación
es que se necesita el carnet de vacunación para poder ingresar al colegio
y esta es una forma de controlar que todos los niños estén vacunados.
Y hay gente que no asiste.
eso también depende de sus creencias, de sus políticas religiosas.
Y hay gente también que, la verdad, es por descuido que no va.
Parlo del desconeixement.
¿Hay alguna doctrina religiosa que no aconselli la pràctica de las vacunas?
No lo sé, igual es, de pronto, que son las madres que no saben hablar bien el idioma
y entonces, como son los padres los que realmente hablan, pues ellos están trabajando
y son las madres las que quedan al cuidado de los niños y la comunicación a veces es difícil.
Es más cultural que religiosa, probablemente.
La facilitat o dificultat de l'accés cultural a la informació, perquè hi ha algunes d'aquestes poblacions
on hi ha una separació molt important.
I, bueno, és conegut el fet que a vegades les dones, que són les que estan a casa
i a la cura d'aquests nens que no van encara a escola, doncs són nadons de baixa edat,
doncs clar, no tenen accés a la informació, no els hi arriben, ni tan sols parlen en idioma,
estan molt recluïdes als seus domicilis, tenen un trànsit molt escàs
i si no ve, i també és veritat, doncs que l'home, el marit, doncs no té aquest registre en general
i menys en aquest, en general, diguem-ne, passa que llavors, doncs, quan tenen que anar al col·legi,
al col·legi, diguem-ne, obligatori, i quan els hi demanes els papers per poder entrar,
doncs es troba que no, han fet tot el procés vacunal.
I a vegades els traductors són els mateixos fills que van al col·le
i són nens petits, amb la qual cosa la informació que podem tenir és molt escassa.
Es troba amb vostès, segurament aquest és un problema quotidià del qual moltes vegades
molta gent no en té constància, però aquest problema que a vostès es poden trobar a les consultes
es deu reproduir en d'altres àmbits de la societat.
És difícil, doncs, poder parlar amb gent que, tot i fa uns mesos d'aquí,
encara no s'ha familiaritzat ni amb el català ni amb el castellà, no poden comunicar-se, no?
Claro, esto es muy frecuente.
I jo diria que no mesos, eh?
Ens trobem amb un grup, i insisteixo, que és el més habitual, són dones,
no es dona tant amb el marit perquè està treballant i està en contacte amb la societat
i la dona està recolida a casa, que porten anys aquí i no coneixen,
no en tenen l'espanyol i, evidentment, el català.
Avui hem parlat d'aquest fet com a pretext d'aquest petit brot de xarampió.
Hi ha d'altres malalties que, tenint en compte l'arribada d'aquests fluxos migratoris,
que puguin reproduir-se aquí novament?
Bé, dins dels malalties, el més d'això, o sigui, hi ha dos fenòmens.
Un, el que estem dient de malalties que té tothom,
hi ha, podem posar l'exemple d'identificar una diabetes juvenil amb els nens,
perquè cal que s'expliquin, que s'expliquin els pares,
intentar, per dir, una malaltia no infectocontagiosa, no?
Una malaltia comú en aquelles persones.
I això, doncs hi ha aquesta dificultat afegida.
I després hi ha l'altre problema, que és un problema de salut global,
que és el que estàvem dient, no?
És les malalties infectocontagioses.
I dins de les infectocontagioses n'hi ha dos grans blocs.
Les víriques, que estaríem parlant d'això que estem dient,
i després les que no són víriques, sinó són vacils o bacterianes.
I dins de les vacilíferes, fonamentalment, és la tuberculosi,
que és una malaltia que evoluciona molt lentament.
Pensem que des d'una prima infecció tuberculosa
a una possibilitat d'identificació via esput
o alguna qüestió de més de caverna poden passar anys.
Per tant, hi ha anys silents, que en diem nantros,
a lli, que ningú en sap res, que no dona cap clínica,
o una febrícula, o un cert malestar molt inespecífic.
I, clar, tot això fa que el no ser tan cridanera
com quan una malaltia febril aguda d'un víric,
i és silent a llistar i va fent els anys, els anys i els anys,
aquestes són les més fàcils que es puguin traslladar entre països,
perquè la persona que ha viatjat, a lo millor fa anys que és aquí,
i ho porta arrastrant des d'anys d'un altre lloc.
Aquestes, les infectocontagioses, són les que,
per la tuberculosi, s'ha rebrotat, i ha rebrotat, segur, per aquest fenomen.
Per tancar aquest bloc, hem parlat que s'havia produït
aquest augment de casos de xerrampió a les comarques barcelonines,
aquí a Tarragona no té constància, però per aquestes mateixes circumstàncies
podria ser que a curt, a mitjà o a llarg termini
es pogués produir algun cas.
Si es produís aquest fet, vostès, doctora Velasco,
quines recomanacions faria?
La consulta al mèdic, sobre todo porque hay que corroborar los casos
y hay que informarlo al Departamento de Salud
y ellos tendrán que hacer un control de los casos.
Y lo otro es que, como es una enfermedad muy contagiosa,
pues existe alto riesgo de que todas las personas que conviven
con el caso índice, los niños del cole, los de la familia, los amigos,
pues a estos pacientes también hay que estudiarlos.
Lo más importante es que, ante un síntoma de fiebre muy alta
y un exantema que empieza por la región del cuello, de la cara,
y confiere muy, muy alta, acompañado de tos, de rinorrea,
pues que consulten al médico.
Tanquem aquest bloc i insistim, ha estat aquest petit rebrot
que s'ha produït a les comarcades barcelonines.
No sé si voldria afegir alguna última qüestió.
No, només una cosa, que hi ha un fenomen que també s'està donant
darrerament i només hem posat, diguem-ne, l'accent
en població immigrant, per dir-ho d'alguna manera,
però hi ha una cultura que s'està extenent
i per mi em sembla molt perillosa,
que és dels pares que creuen en medicines alternatives
i en aquesta creença en medicines alternatives
i una d'elles és l'homeopatia.
Això, entre altres coses, perquè aquest cap de setmana
va sortir tot un gran dels diaris de tirada nacional
i catalana va sortir tota una separata
parlant de l'homeopatia, avantatges, inconvenients, etc.
Clar, o sigui, el que algú tingui una creença
en una medicina alternativa, jo no hi estic en contra.
Escolta, hi pot portar beneficis
i els que els porta, quan se demostrin i es demostren,
s'incorporen i fantàstic.
Però el que nosaltres considerem greu
és que el que un cregui en una cosa alternativa
no desautoritza la contrastada.
i la vacuna és una tècnica absolutament contrastada,
el que acabo de dir.
Llavors, hi ha persones que diuen,
no, no, és que jo de la medicina tradicional no hi crec,
jo ara crec en l'homeopatia
i deixo que el nen s'evacuni
perquè amb les pastilletes, els granos, el no sé què,
doncs ja ho curaré tot.
No, clar, escolti, aviam,
a lo millor allò serà una ajuda per altres coses.
Miri, no ho sé, i si li va bé, fantàstic.
Però això no desautoritza
ni va en contra
que una cosa absolutament contrastada
i que és de les millors eines en el món
que poden fer de veritat
modificar els paràmetres de salut del món,
doncs vostè se l'estigui carregant, sisplau.
S'han trobat en casos, a les consultes,
de pares que no creuen,
han perdut la creença en la medicina tradicional,
podríem dir,
amb la medicina contrastada
i busquen altres fórmules?
Sí, cada vegada és més freqüent
encontrar casos així.
I van ja al médico
quan la seva medicina alternativa
no ha funcionat
i el nen està en males condicions.
I en el interrogatori
és quan uno se da cuenta
perquè comença a preguntar
què medicació ha tomat,
ha consultat a la seva pediatra,
i és ahí quan ens enterem
que han anat a altres medicines.
I sí, és freqüent.
A nosaltres, la meva idea
és no desautoritzar-les, eh?
Però simplement dir
que això no exclou la convencional.
No, no.
i esclari, vull que vacunis i ara faci el que vulgui,
però no deixi de vacunar-se, sisplau.
Són compatibles les dues medicines, podríem dir-ho?
Jo crec que perfectament.
Sí.
A més a més, una és química.
La homeopatia és química.
És un producte químic que tu incorpores,
que afavoreix, doncs, teòricament,
i hi ha coses que segur que són veritat,
afavoreix, doncs,
retrasa l'oxidació,
són minerals que ajuden
que el sistema immunològic
pugui ser més ric,
és com si hi posis totxos,
doncs, facilites que la casa es construeixi,
i aquesta és la filosofia
de la incorporació de productes químics
amb la medicina homeopàtica.
La vacuna no té res a veure amb això,
és un altre món,
és com si parléssim d'electrònica
i estéssim parlant de mecànica de combustió.
És un altre món absolutament diferent
que el que fa és que incorpora
i activa el sistema immunològic
a través de l'especialització,
o sigui, li estàs dient al sistema immunològic,
miri, no un cotxe qualsevol, no,
un cotxe, Seat, 600,
color vermell, 4 portes
i pneumàtics d'aleació.
Aquest reacciona.
I estàs fent això amb la vacuna.
L'altre és absolutament genèric,
que és bo,
perquè ajuda el benestar general de la persona
i, millor, millores el seu estat.
Però, clar, no va en contra
dels seus i cents del color vermell.
Per tant, les dues coses són complementàries,
no són excloients,
i, sisplau, el que no poden
és desautoritzar-ne
i bloquejar la vacunació sistemàtica
perquè estem parlant de coses
d'alta contagiositat
i que un nou cas
torna a trencar tota la cadena.
Ara sí, tanquem aquest bloc,
però voldríem aprofitar
aquests últims minuts
de l'espai de salut
per reparlar d'una altra qüestió,
de gaire ben diferent,
però que és força interessant
avui aprofitant
la presència de la doctora Velasco.
Tot i que el fred aquests dies
no és que sigui
ni de bons tros especialment intents,
malauradament,
segurament fa massa calor
per les dates
en les quals les trobem.
De mica en mica,
els ciutadans anem callent,
ja ho saben.
Segurament vostès,
els nostres oients,
tenen alguns amics,
familiars,
o vostès mateixos,
companys de feina,
doncs que aquests dies
han caigut
per algun tipus
primerenc de grip.
Avui s'han de més lluny
i un dels nostres tartulians
s'ha trobat indisposat
aquest mateix matí
i no ens ha pogut acompanyar.
Aquesta situació
es reprodueix
especialment
a les escoles.
Entre els nens més petits,
segurament si féssim ara
uns sondets,
parléssim,
truquéssim en algunes
de les aules,
ens trobaríem
que el percentatge
d'assistència
aquests dies
mimba bastant.
Doctora Velasco,
aquests dies,
normalment cada hivern
i ara que ens trobem
en aquestes dates,
quines són les afectacions
més comunes
que poden patir els nens?
Principalmente las infecciones
de vías respiratorias altas
y precisamente
de eso estábamos hablando
con el doctor Atxera,
que a pesar de que no ha habido
mucho frío,
existen muchísimos casos
de infección
de vías respiratorias altas.
Igual estábamos pensando
que no es solamente
por el frío
que se presenta
en estos casos,
sino que igual es
el periodo de replicación
del virus
o la contagiosidad.
Y hay muchísimos casos,
muchísimos,
y están dando
con fiebre muy alta,
compromiso de la vía aérea,
con rinorrea,
con mucha tos
y también muchos cuadros
de infección intestinal,
gastroenteritis.
És allò que es diu vulgarment
en Josep,
es trobar malament
que hi ha una passa.
Sí,
podríem dir
que hi ha una passa.
Sí,
hi ha una passa.
Aquí a Tarragona,
des de fa,
la zona nostra,
des de fa,
jo diria,
bastants anys,
bastanta dècada,
el quadro viral
i de virus,
el pic màxim
d'afectació
dels vírus respiratoris
sempre és
la segona,
tercera setmana de gener.
En alguna vegada
s'avança
a finals del desembre,
però si fem
una qüestió estadística,
a partir de la segona,
tercera setmana de gener
comença
i dura un mes,
aproximadament,
el pic,
des de la segona de gener
a la segona,
els primers 15 dies de febrer.
Aquest és el brut màxim
que trobaríem
les aules
al 50%.
Avui,
segurament,
la pregunta que vostè em feia,
entre un 25 i un 50%
de la majoria
de les aules pediàtriques
estaran
sense crius.
El més probable.
No creiem
en les generalitzacions,
aquest espai
no ho hem promogut
mai pas,
però en qualsevol cas
el que hauríem de fer
és segurament difondre
un missatge
de tranquil·litat,
dir que aquestes coses
passen
en aquestes èpoques
del temps
i millor que pot fer
és portar
el nen
al metge
per especificar
exactament
quina afectació
té, no?
Sí, és una afectació
molt freqüent
i molt banal.
El tractament,
de fet,
és sintomàtic,
antitèrmics,
abundants líquids
i repòs en cama.
I consultar
en cas
que això
vagi a més,
que la evolució
no sigui
la esperada,
perquè un catàrro
de dies altes
pot durar
més o menys
una setmana,
però si el nen
persiste
més d'una setmana
amb fiebre,
no come,
està molt postrat,
en aquests casos
ja consultar.
Sí,
hi ha que fer esmena
que el...
aquesta...
O sigui,
el fet que sempre
expliquem aquí
que els virus,
aquests virus
que estem parlant,
no...
els virus respiratoris
en general,
el virus de la grip
i tots aquests
són mutants
i que canvien
i allò que dèiem abans
que probablement
el cicle viral
que necessita
per canviar,
aconseguir
un altre nou virus
que pugui fer realment
tirar endavant
en la cadena,
doncs fa aquests
cicles del temps.
Sempre
són molt semblants
de la simptomatologia
però amb lleugeres
diferències
d'un any amb l'altre.
Jo dic perquè
la d'enguany
dóna febre molt alta
i febres
de 39,
39 i mig
i ratllant
els 40 graus.
Això,
que tothom pregunta,
és que té molta febre?
Sí.
No, no, no.
És que és el que dóna
el d'enguany.
No pensi ningú
que està...
Això no vol dir
que no s'hagi de tractar,
s'ha de tractar
i sobretot la febre alta
s'ha de tractar.
S'ha de tractar
amb antitèrmics
i mitjans físics
també,
que els mitjans físics
acaben sent sempre
els millors
a més a més
de la química.
Allò de posar
el nen a la banyera,
banyar-lo,
no amb aigua gelada,
amb aigua tèbia,
però que s'ha de posar
amb mitjans físics
per baixar la temperatura
és absolutament important
perquè el pic
de la febre alta
és problema.
Però que ningú
s'esveri
que dóna molta,
molta febre
perquè és el que li està
donant a tothom.
L'alarma just
és innecessària
en aquest sentit.
Simplement que s'ha de tractar,
o sigui,
la febre a aquestes temperatures
no s'ha de frivolitzar,
no ens espantem
de forma immensa.
No ens espantem
però no tapem
el nen allí
perquè encara
li tinguem més temperatura
que és el que a vegades
es fa amb alguns domicilis,
sinó que l'hem de destapar,
l'hem de banyar,
l'hem de treure la temperatura
amb tranquil·litat
però sense alarmisme.
Davant d'aquests
processos gripals,
moltes vegades
els pares
es troben
en dues tendències,
els podríem englobar
en dos grups.
D'una banda,
aquells pares
que en la mesura
del possible
intenten controlar
tot el procés
i ja des dels primers
símptomes
fins i tot
de vegades
massa aviat
ja els porten
al metge,
cap a casa,
segurament vostès
s'ho han trobat
a moltes ocasions
i trobem
que un nen
pot estar-se
una o dues setmanes
sense anar a classe
per intentar recuperar-se
del procés
o en canvi
n'hi ha d'altres
que tenen
un altre criteri
i diuen
no,
el nen
el primer dia
que no té febre
ja pot anar a col·le.
Insistim,
no volem generalitzar
però
quina
possiblement
la millor solució
seria buscar
un terme mig
entre les dues opcions?
Jo crec
que la prudència
el seny
afortunadament
en aquest cas
sí que jo crec
que dins del món
de la gran intel·ligència
que té el sexe femení
aquest és una
de les seves grans virtuts
el seny
què vol dir
que això
ho deixem a la mare?
No, no, no
ara ho deia
perquè a més a més
és veritat
perquè sol ser així
o sigui
sol ser així
la mare
acaba sent
la millor cuidadora
dels seus fills
molt més que els pares
i jo crec
que és un dels valors
que tenen
les dones
i és cert
té en aquest sentit comú
molt fi
que identifiquen
molt bé
el que els passa
als seus fills
Segons qui
li replicaria
aquesta afirmació?
Bueno, jo crec
en això
jo crec que
el sexe feminís magnífic
intel·lectualment
i uns dels grans valors
que té aquest
és molt curiós
però és així
llavors
jo crec que
un cop ha passat
el procés
el que hi hagi
24 hores
24 hores
no cal passar-se
de dir
de sense febre
i normalitzat
el nen
ja endavant i crits
perquè
la mica de recuperació
que farà després
ja la farà exactament igual
ara
deixar el marge
d'aquestes 24 hores
sense febre
ja estable
jo crec que sí
que és prudent
Són aquests els dies
en què tenen més feina
de l'any
segurament
doctora Velasco
sí
moltíssima
sense cap tipus
sense cap tipus
de dubte
doncs esperem
que de mica en mica
les aules
es vagin reomplint
que els alumnes
vagin tornant
a classe
i que aquests
processos
es solucionin
de la manera
més ràpida
i millor possible
doctor Zerà
moltes gràcies
per acompanyar-nos
una setmana més
si li sembla
dimecres vinent
i tornem
tornarem
tornarem a conar-nos
en salut
i avui també
hem comptat
amb la col·laboració
de la doctora
Anna Maria Velasco
a tecla
moltes gràcies també
moltes gràcies
a reveure
bon dia