A escassos segons, en separant del punt de les 11 i 10 del matí,
saludem ja Víctor Roca. Víctor, bon dia i bona hora.
Bon dia.
Ho hem comentat fa uns minuts en el sumari.
Avui volem parlar d'un aspecte força quotidià,
en el sentit estricte, de dia a dia,
que pot ser especialment interessant avui per tots els ullents.
El títol amb què hem batejat l'espai d'avui és una cosa una mica etèria,
per què hem d'anar al jutjat, però darrere d'aquesta pregunta
s'hi amaguen moltes respostes, moltes explicacions.
Bàsicament, l'objectiu d'aquest programa és aprofundir alguns aspectes,
ja ho hem comentat, de rebot en d'altres programes,
però avui volíem dedicar-hi uns minuts de forma monogràfica
a per què els ciutadans de peu, podríem dir, hem d'acudir al jutjat.
Bé, d'entrada, la via judicial,
parlant també en aquest sentit abstracte que abans comentaves,
podríem dir que sempre és recomanable que sigui l'última instància
a l'hora de solucionar un litigi, un problema que pugui sorgir,
sorgir-te personalment o sorgir entre dues parts, o diverses parts, no?
És a dir, que quan venen a l'advocat,
arribar al jutjat és a l'última instància.
Però a vegades, com molt bé dius,
així com, insisteixo, en general,
no és perceptiu el fet d'acudir a la via judicial,
en algunes ocasions sí que hauria,
o estem obligats, els ciutadans de peu,
a anar al jutjat.
Precisament el tema d'avui és quotidià, Jordi, com bé dius,
perquè molta gent et pregunta,
escolti, per què tinc que anar jo al jutjat?
Escolti, estic citat, escolti, per què?
A més a més ho comentàvem,
perquè en Víctor s'hi passa el dia,
les nits i les hores en aquesta institució,
però la gent que no hi ha anat mai,
per ells motius,
ho veu com una cosa molt elevada,
molt llunyana,
completament allunyada del dia a dia,
com si aquella gent com vosaltres,
els jutges,
parlessin un llenguatge completament diferent,
doncs allunyat, insistim,
de la gent del carrer,
i en pic hi has d'anar per un motiu o un altre,
doncs els dubtes aquests s'esvaeixen,
però sí que hi ha un recel inicial,
una barrera molt gran,
i que d'entrada costa d'afrontar.
Mira, francament,
intentant fer una anàlisi
del que crec que acostuma a ser el jutjat,
crec que es combinen dues qüestions.
Una, que potser és més un desig que una realitat,
en moltes ocasions,
com molt bé estàs comentant en aquest instant,
que és que el jutjat
ha de ser accessible per a tothom,
perquè precisament el que es recaba en un jutjat
és un ampara per protegir-te un dret
o per reivindicar alguna situació jurídica
que puguis reivindicar.
I perdona, Catalli,
però abans comentàvem que anar al jutjat
és preferible que sigui l'última instància,
però anar al jutjat no és necessàriament dolent.
D'entrada, no és dolent anar al jutjat,
que hi ha molta gent que té aquesta idea preconcebuda.
No és dolent.
Home, òbviament,
a ningú li fa gràcia ni il·lusió.
Molta gent,
quan vas amb un judici
o amb qualsevol tipus de diligència,
doncs algú que ha tingut per primera vegada
un accident de circulació
i un cop s'ha posat la denúncia,
com ho has preparat tu,
i ha d'anar a ratificar aquesta denúncia,
ratificar significa donar fe
que realment allò ha succeït,
encara que estigui presentat pel teu advocat,
doncs diu,
vaja, jo no he estat mai aquí,
em causa cert respecte.
I a fil d'això,
exposo la segona idea.
És a dir,
aquesta idea inicial
que la justícia tindria que ser propera
al ciutadà,
perquè precisament,
doncs,
jo no vull pecar tampoc
i ser excessivament bucòlic,
però una mica a casa nostra,
però francament la realitat
dona a veure
que efectivament
la justícia és un ens
que a la pràctica
ve per utilització de llenguatge,
ve per alternar
de tots els que participem
en el món de la justícia,
funcionaris,
des de l'agent judicial fins al jutge,
advocats,
procuradors,
forenses...
Deixa'm afegir-hi,
ve per les notícies
que surten
del món de la justícia
en els mitjans de comunicació,
que moltes vegades
quan el món de la justícia
aprecia als mitjans de comunicació
generalment són per coses
embolicades i dolentes,
els dos conceptes
que normalment van junts.
Sí, és que la justícia
precisament
i els advocats
en nom dels respectius
clients
estem per
intentar solucionar problemes.
És aquesta la qüestió.
És...
Jo quan ve un client
moltes vegades
li faig la comparança,
la metàfora,
de que
és una miqueta
com anar al metge.
Tu vas al metge
perquè tens un problema,
una malaltia.
Doncs nosaltres
intentem també
donar-li una solució
a una malaltia jurídica.
Aleshores,
és el que et deia una mica,
no?
Efectivament,
tu vas a un jutjat
i moltes vegades,
normalment,
dona una impressió
de...
No diré de s'empara
perquè vas amb el teu advocat
i en principi
és el que defensa
els teus interessos
i et dona una miqueta
l'esperit protector.
Però, francament,
clar,
hi ha la llullenia
del llenguatge,
d'allò em sona malament,
de què han dit,
què estan dient.
Clar,
s'està tractant
un problema
que tu estàs patint
i amb un argot
i una terminologia
és, insisteixo,
similar a estar al metge,
no?
A vegades vas al metge
i la queixa,
oh,
és que no m'han donat
una explicació clara,
m'han parlat
de una sèrie de termes
absolutament tècnics.
Amb la justícia
passa alguna cosa similar
quan te trobes allí,
quan te trobes,
per exemple,
amb una vista
o amb un judici,
no?
Això,
clar,
seria objecte
potser d'una tortúlia
amb més companys
i molt més llarga
i acurada
que la breu
anàlisi
o tractament
que estic fent
en aquests instants.
però dit així en general,
clar,
hi ha gent que diu que és bo
i hi ha gent que és dolent
perquè,
dit clar i català,
es diu que el ciutadà
no se n'assabenta de res
del que està passant allí
i, esclar,
ja tu també li dic al ciutadà
que estigui tranquil,
que allí no s'està fent res,
que perturbi el seu dret,
al contrari.
Però es diu que és bo
per part de gent
perquè dintre d'aquest,
diguéssim,
desprestigi actual
que existeix en tot aquest món
jurídic, diré,
no només judicial,
encara que fa no gaires dies
va venir el Degà
en Toni Vives
i va comentar
que en una enquesta
recient
els advocats
estaven bastant ben valorats.
Però, indometentment d'això,
la justícia
prou desprestigiada
està actualment
com perquè no
es guardin
una miqueta
les distàncies.
Compte,
no estic dient
que sigui
classista
ni absolutament
llunyà
al món real,
però, òbviament,
es té que tenir
un mínim de,
diguéssim,
no diré disciplina,
no vull semblar aquí
militar ni que estrense,
però,
una miqueta de,
un mínim de formes
de formalisme
perquè,
a veure,
estem en una situació
o en un món
seriós
i, però,
ho insisteixo,
mal tractat,
a vegades justificadament,
no ho negaré,
però,
en general,
prou mal tractat
està com perquè no es tingui
aquest rigor,
perquè ens entenguem,
no?
Recuperarem aquest tema
en un altre espai,
de ben segur,
segurament en un altre format
amb més convidats.
Hem fet aquesta
breu introducció,
però, si et sembla,
reprenem el fil original,
Víctor.
La pregunta d'entrada
que ens donava peu
a parlar d'aquestes qüestions
era per què hem d'anar
al jutjat.
Hi ha d'entrada
dos tipus de respostes,
una,
si anem nosaltres
per iniciativa pròpia
o l'altra,
perquè ens criden.
Molt bé,
és una miqueta
una divisió
molt ben realitzada
en un principi
per iniciativa pròpia.
Bé,
aquí distingiria
també a tal vegada
dues línies.
Quan anem
perquè en principi
legalment és obligatori
o normativament
és obligatori
anari,
ara ho comentaré
dos o tres exemples,
o quan
hi anem
no obligatoriament,
no preceptivament,
sinó potestativament,
és a dir,
perquè volem reivindicar un dret
i no estem obligats
a reivindicar-lo.
Si jo,
per donar l'exemple,
però et vull reclamar
500 euros
que em deus,
doncs,
bé,
si no me'ls pagues
puc anar al jutjat,
però tampoc
estic obligat a fer-ho
perquè
si no te'ls puc
a una persona
i te'ls pagaré,
tranquil,
cap problema.
Molt bé,
queda gravat
i queda
escoltat
per tota la ciutadania.
Bé,
aleshores,
aquesta facultat
o aquesta potestat
està en molts casos,
no?
Ben via civil,
ben via penal.
però ja que parlo
en via penal,
és a dir,
quan es tracten
situacions
de tipus criminal,
delictes,
faltes,
ja hem parlat
en alguna ocasió aquí,
delictes més greus
que falten,
doncs,
en ocasions
s'obliga el ciutadà
a acudir
a informar
ja no només
a l'administració
de justícia,
normalment el jutjat de guàrdia,
sinó a les autoritats
que s'ha pogut
cometre un delicte.
En quins casos
estem obligats
a acudir
a la justícia?
A veure,
en principi,
per llei es contempla
que qualsevol persona
que contempli
una situació
que pugui,
segons el seu criteri,
però a veure
si algú està veient
com s'atraca
amb una altra persona,
és evident,
que s'està cometent
alguna acció
presumptament
constitutiva
de delicte o falda,
en principi
està obligat
a comunicar-ho
a les autoritats
competents,
bé siguin forces
de seguretat,
escolti,
te'n vas a comissaria,
escolti,
miri,
acabo de veure
com estaven atracant,
te tornaré a posar
d'exemple
el senyor Sorinyac
aquí fora
perquè li han tret
una navalla,
doncs,
a veure,
independentment
de que intervinguis
o no
amb ajut de,
sempre es té
que apel·lar
a la col·laboració
ciutadana,
però aquesta col·laboració
des del punt
de vista jurídic
seria,
doncs,
anar-te'n aquí
i a comissaria
i dir,
escolti,
miri,
acabo de veure
un atracament
amb un senyor
aquí davant.
Aquesta situació...
Si no hi anessis,
si no hi anem
quan estem parlant
de casos
d'obligatorietat,
perquè així
ho estableix
la llei,
hi ha amenaça
de sanció
si no s'hi va?
Home,
en principi,
en general,
sent una miqueta pràctic,
si no s'hi va,
moltes vegades
ningú se n'assabentarà.
Perquè és gairebé impossible
de comprovar.
Mira,
si no s'hi va,
és possible
que ningú se n'assabenti.
A més,
normalment
hi va el perjudicat
i anirà el senyor Sorinyac
una vegada
l'hagin atracat
a posar un coneixement
de les autoritats.
Jo em refereixo
a que,
per essència,
i crec que és una qüestió lògica,
si jo ho estic contemplant
estic obligat,
bueno,
ja no dic a cridar,
sinó a anar
i dirigir-me
a les autoritats
a comunicar-ho.
Si no hi vaig,
el més normal
és que ningú se n'assabenti,
com se sap
que jo estava veient això.
tampoc
la persona
a la que estan atracant
estarà pendent
de qui està mirant,
escolti,
aquest no ha anat
a denunciar-ho,
perquè precisament
tu et preocupes
de denunciar-ho tu mateix.
Però,
en principi,
per essència,
a més crec que és una qüestió lògica,
el que presencia
alguna acció
denunciable,
a veure,
si jo veig
que estan maltractant
amb un criu,
doncs,
en principi,
home,
doncs,
es té que
potser
ser una miqueta conseqüent
i no anar a la primera
de canvi,
perquè es té que,
és un tema molt delicat,
no?,
coneixement de...
Doncs, bueno,
si, per exemple,
és de sons pares,
doncs,
de sons pares
o de l'escola a l'escola,
doncs,
per analogia,
quan jo veig
una acció punible
o possiblement punible...
Imaginem-nos,
per exemple,
que veiem com aquí
a l'avinguda Romà
atracen un...
o roben un cotxe.
Allò,
veiem una persona
entre ens un,
trenca el vidre,
fa el pont
i s'endú el cotxe.
Hem d'anar a denunciar-ho?
Efectivament.
Com es fa aquesta denúncia?
Què és exactament una denúncia?
De la manera...
A veure,
dependent de la situació,
el pas que en general
la manera més ràpida possible,
si, per exemple,
estem aquí en l'estudi
i estem veient
que la cera del davant
doncs està robant un vehicle
o intentant forçar un vehicle,
el primer que farem,
bueno,
no sé si en aquest cas
potser ara
pacarem de massa
a veure si ens passarà
i amb entena
tindrem que trucar aquí en directe,
no?
però en principi
el que hauríem de fer
és agafar un telèfon
i trucar
doncs
al 0191
al 112
etcètera,
no?
És el primer
que hauríem de fer.
Si no,
si ens ve,
com es diu en castellà,
a tiro,
si ens ve a prop
doncs
algun tipus de gent
o algun tipus de dependència
d'algun cos de seguretat,
en aquest cas
a Tarragona Ràdio
doncs
ho teniu bastant a prop
sí, sí, sí.
i els jutjats,
també el jutjat de guàrdia,
no?
Doncs comunicar-ho
bàsicament sempre
per ser més pràctic
si és una qüestió
d'un delicte flagrant
és a dir,
que està succeint
en aquest moment
potser millor
acudir a la policia
però clar,
el jutjat de guàrdia
et dirà
que vagi a ser la policia.
El jutjat de guàrdia
és potser per situacions
doncs
escolti,
ahir vaig veure
com
o aquest dematí
he vist com
el carrer
o l'avinguda de Roma
estaven forçant un vehicle.
Jo estic dient tot això
perquè clar
bé,
clar,
nosaltres
els professionals
hem d'apel·lar
a la col·laboració ciutadana
moltes vegades
doncs
estem mancats
de col·laboració
del ciutadà
clar,
el primer que fas
és congir-te
i dir
bueno,
jo no dic res
i ningú se n'assabentarà
però en principi
legalment
estem obligats
de totes maneres
Jordi és el que et deia abans
clar,
si no hi anem
què passa?
home,
a veure,
sí que
en aquest cas
en el cas
de ser l'impulsor
via denúncia
d'un procediment
molt difícilment
molt difícilment
hi haurà
algun tipus
de
de conseqüència
per aquesta persona
a diferència de la segona via
que després comentarem
Quins altres suposits
tenim,
Víctor?
Segona via
els testimonis
això ja
canvia una mica
la cosa
perquè aquí
també he sigut
o també he presenciat
una acció
en principi
punible
o una situació
pròpia del dret civil
d'alguna reclamació
fa poc
m'ha trucat
un conegut
i em deia
escolta'm
m'avisen del jutjat
civil
primera instància
de Madrid
a testificar
en un judici
tal dia
escolta
tinc que deixar
la feina
tinc que deixar
tot
tinc que anar
a testificar
sí
aquesta va ser
la meva resposta
condonent
sí
a més
quan et citen
t'aperceben
t'aperceben
que si no hi vas
et poden sancionar
com funcionen
aquestes citacions
a través de quins canals
arriben
i com
per exemple
s'ha d'articular això
amb la feina
etc.
la llei
la llei
estipula
qualsevol tipus
de llei civil
penal
estipula
el tipus
de notificacions
que es té
que realitzar
en principi
de la manera
més
fer fein possible
més fer aciente
possible
el que passa
és que
també he de dir
que a vegades
els jutjats
jo he arribat
a veure
situacions
segons quin tipus
de procediments
per exemple
els famosos
judicis ràpids
d'avui en dia
que et citen
per telèfon
per una qüestió
de rapidesa temporal
és a dir
no hi ha més temps
demà has de vindre
al jutjat
fa poc també un client
m'he deia
escolta'm
a les 11 de la nit
m'han citat
per anar demà
al matí
a les 9
també hi has d'anar
pas que
a vegades
pots tenir
algun tipus
de compromís
el jutjat
és el primer
com sempre dic
però si tens
amb tan poc temps
impossibilitat
d'arreglar-t'ho
també
té solució
moltes vegades
la gent rep a casa
una citació
com el que he dit
abans
que tenia d'anar a Madrid
va rebre una citació
escolta
què és això
es va fer una gestió telefònica
el jutjat de Madrid
van ser molt en baules
van dir
escolta miri
això es tracta
d'un plet
amb el qual
vostè ha de venir a testificar
perquè una empresa A
i una empresa B
s'han demandat
i vostè
per l'obís
va participar
en algun negoci
o
bé
al final
per aquests motius
no hi va haver d'anar
però
si se'l s'ha de testificar
ja d'anar
estàs obligat d'anar
la feina
òbviament
ha de facilitar
que tu puguis
mantenir aquest contacte
amb la justícia
per exemple
continuant
amb aquest cas
de Madrid
la justícia
es fa càrrec
del cost del desplaçament
sigui transport
sigui llotjament
perquè estem parlant
és un viatge
que pot ser
hauria
clar
hauria
i moltes vegades
doncs
hauria de
satisfet-se
les quantitats
econòmiques
del tren
del desplaçament
i tal
el que passa
és que
en moltes ocasions
no
sí
es fa
en determinades ocasions
el que passa
és que
molta gent
no ho reclama
molta gent
li costa reclamar-ho
però bueno
en principi
però si ho reclames
normalment
no
no
s'hauria
a veure
aquí també
hi hauria
una casuística
que potser
seria complicat
entrar-hi
però es pot
reclamar
en molts casos
aquest desplaçament
esclar
hi ha vegades
que
no pot ser
fa poc
en un judici
m'hi deia
un senyor
escolti
he vingut a testificar
i he perdut
el matí de feina
dic
perdoni
però
està obligat
a testificar
si hi ha alguna
de les parts
o el jutjat
perquè clar
evidentment
quan es proposa
un testimoni
una prova
testifical
aquesta prova
ha d'estar
aprovada
pel jutjat
i fins i tot
a vegades
proposada
proposta
pel tribunal
aleshores
clar
molta gent
li diu
escolti
s'ha proposat
un testimoni
si aquest testimoni
no hagués aportat
res al procediment
o no es justifica
en moltes ocasions
el perquè
té que anar
el jutge
diu que no
a vegades
també he de dir
que vingui
el senyor Sorignac
a testificar
o sense per què
i et donen
aquesta possibilitat
de prova
sense més explicacions
però
bàsicament
el que voldria
comentar
i em sap greu dir això
perquè sé que molta gent
perd feina
hi ha molta mentalitat
també
he de dir-ho
que escolti
viri
vinga a testificar
perquè aquest senyor
ha reclamat uns dinerets
i s'embutxa
aquí una indemnització
bueno
efectivament
aquest senyor
ha reclamat uns dinerets
però si vostè
ha presenciat
un accident de cotxe
doncs vostè
té que
si és cridat
al jutjat
o per alguna de les parts
està obligat
a col·laborar
no amb el que reclama
sinó amb la justícia
parlem d'obligació
hi ha una
aquí sí que hi ha
clarament
una amenaça
de sanció
si no es compleix
amb aquesta obligació
en què ens sometem
si
ens citen
una
o en reiterades ocasions
i no acudim
a la crida
del tribunal
has utilitzat
una paraula
que jo intento
no utilitzar
perquè la gent
se m'esgarrifa
amenaça
de sanció
si
si amenacem
el personal
no
però broma
a part
no no
efectivament
és una amenaça
de sanció
el que passa
és que
a veure
efectivament
la notificació
que tu reps
acostuma
a recollir
bueno
a dir-te
doncs que vostè
té que venir
amb testimoni
que no té
que venir
amb advocat
perquè el testimoni
no té
que anar
amb advocat
en principi
un testimoni
no pot anar
assessorat
en principi
el que passa
és que a la pràctica
doncs
hi ha gent
que té
que anar
a testificar
i es queda
amb ell
bueno
jo particularment
cada advocat
actua
a la seva manera
però tinc
que dir
que en moltes
ocasions
la gent
es pensa
que preparem
els testimonis
no és sempre cert
hi haurà
qui ho farà
o circumstancialment
hi haurà
algun advocat
que potser
aprofundeixi
més
amb el testimoni
però normalment
se li diu
escolti
vostè està aquí
vostè ha vist
l'accident
doncs expliqui
el que hagi vist
i punt
és millor
perquè a vegades
masses explicacions
no porten enlloc
però
el testimoni
va sense advocat
llavors aquest testimoni
que el dia del judici
serà avisat
que té que dir
la veritat
i si no
ho la diu
pot incorre
amb un delicte
de fals testimonis
que clar li dius
això a la gent
i diu
el damunt d'això
puc anar a la presó
allò que hem sentit
a les pel·lícules
tantes i tantes vegades
i no seria la primera vegada
tampoc és freqüent
que s'obrigui intel·ligències
amb un testimoni
perquè l'enganxen
per dir-ho vulgarment
doncs no dien la veritat
a vegades és una cosa evidentíssima
i a veure
els jutges s'acostumen a ser
bastant
bastant
bastant
benabolents
però a vegades
és una qüestió
evidentíssima
i absolutament flagrant
però
en aquesta notificació
ja veus
que et posen
si vostè no concorre a judici
i ara potser
em fallir-li a memòria
però
el poden imposar-li
una multa
crec que és a partir
de 150 o 200 euros
fins
moltes econòmiques
per no presentar-te
fins i tot
en alguna ocasió
seduta a terme
en segons quin tipus
de judicis
amb el qual
aquell testimoni
és vital i fonamental
pel ple
a la pràctica
fer una trucada
jo he vist
fins i tot
a vegades
el mateix jutge
escolti
miri com
vostè té que vindre
perquè ha de vindre
i tal
igual
clar
hi ha testimonis
que no es presenten
i
això sí que
he de dir-ho
que es veu més
amb més freqüència
que obrir
amb algú diligències
per fals testimoni
com he dit abans
és menys freqüent
però el que sí
que és més freqüent
és que s'imposin
sancions
perquè francament
aquell testimoni
encara que et sàpiga
molt de greu
ha d'anar a testificar
una qüestió
hi ha hagut
judicis
moltes vegades
destacaria
doncs judicis
amb caire penal
doncs que
jo particularment
fa poc
un assumpte
es va celebrar
el judici
a la setena
convocatòria
per què?
quan no venia un
no venia l'altre
quan no l'acusat
quan no el trobaven
quan no aquest
faltava alguna cosa
no?
alguna peça
fonamental
en aquell judici
clar
un dels testimonis
va venir les set vegades
i va dir
escolti
clar
tu li has d'explicar
amb aquell senyor
i venia de fora
venia de 100 quilòmetres
en sa
vull dir que
venia expressament
deixava la feina
escolti
em sap greu
a més
a més
objectivament parlant
perquè per mi
cada petit problema
és un gran problema
però potser
m'entendran
quan digui
que era una qüestió
un delicte
molt petit
molt poca cosa
i deia
perquè ta poca cosa
tinc que vindre
escolti
es té que respectar
el sistema
i em sap greu dir-li
però ha d'assistir
7, 8, 10
és un cas extrem
de mala sort
però és un cas extrem
i l'obligació
hi persisteix
extrem però es dona
no diré molt sovint
però es dona a vegades
ocasions
que no es pugui celebrar
el judici
la primera ocasió
i hagis d'acudir
2, 3, 4, 5 vegades
potser 7
són moltes
no us enganyaré
però hagis d'acudir
a la seu judicial
per celebrar un judici
o per practicar
una prova testifical
efectivament
pas que
a veure
i tinc que dir
que hi ha gent
que s'enfada molt
molt
amb raó
no ho diré
perquè clar
la gent no entén
perquè és suspèn
i a vegades
sospèn
perquè el jutge
es posa malalt
perquè l'abogat no ve
o perquè
un altre testimoni falta
o perquè no s'ha trobat
l'acusat
perquè és una persona
com es diu en castellà
muller escurridita
però clar
aquell senyor
ha d'estar allí
ha d'estar allí
el que passa és que
també he de dir
que alguns jutjats
a vegades valoren
amb les parts
del ple
t'escolti
realment és necessari
que aquest testimoni
compareixi amb judici
home potser no
perquè del que es veu
a les actuacions
potser
podríem saltar-se
i si es posen d'acord
les parts
i el jutge
ho accepta
a vegades
pots renunciar
a la prova testifical
i li treus
un problema
amb aquella persona
volia dir
breument
una altra qüestió
també és possible
actualment
amb els mitjans
que hi ha
que es testifiqui
per videoconferència
i es pot demanar
ho pot demanar això
la persona
que s'ha citat
a declarar
sí
sí
ho pot demanar
la persona
ho pot
ho pot comunicar
al seu lloc
de procedència
i els jutjats
tal
o a vegades
directament el jutjat
ho demana
o alguna de les parts
escolti
en aquest cas
per exemple
si estem citats
amb un jutge
de Santiago
de Compostela
nosaltres
podem anar
escolti
em puc
testificar
allò del jutjat
de Tarragona
i funciona aquest sistema
de videoconferència
és possible
és possible
no més no és
no és possible
quan
és l'acusat
complet penal
el que tingui
que declarar
ara no recordo
si és per tots els acusats
o hi ha
segons la pena
que es demana
però en general
l'acusat no pot
declarar per videoconferència
perquè
a veure
la videoconferència
és permesa
a més
es fa
de jutjat
a de jutjat
i ha de tenir
el sistema
no és allò
que pots testificar
des de casa teva
amb una webcam
no
no perquè potser
hi ha algú
que pensa
d'aquí videoconferència
com que
com examinar-te a distància
com examinar-te a la UOC
que estàs a casa teva
no a veure
francament
ha de ser
entre seus judicials
a més aquí a Tarragona
concretament
els jutjats
de l'openal
una de les sales
de vistes
és la que
en principi
sempre està més adequada
doncs
a vegades
et fan canviar
la sala
que et tocava
sempre
et toca
doncs
el número 2
està aquí
el número 1
aleshores
hi ha una sala
que està habilitada
a l'efecte
i a vegades et diuen
no, avui canviem de sala
perquè estan fent un judici
amb alguna participació
d'algú
per videoconferència
a més a més
el lloc
on està declarant
la persona
que no està presencialment
en aquest cas
probablement
el testimoni
i hi ha
que haver
un mínim
de garanties
no
hi ha
que estar allà
sol
perquè
fora
allò de càmera
no es fa allò
un
com ni dieu
els experts
un barrido
que hi hagi
un escombrat
un escombrat
perdó
clar
lògicament pot haver-hi
un advocat
o algú apuntant
de darrere
normalment
estan els del jutjat
controlant
que allò
es dugui termes
o pots tenir
una xuleta
i uns apunts
no
home
un testimoni
pot portar
apunts
si no se'n recorda
d'alguna
però
no sé si ens entenem
es té que complir
o es té que garantir
una miqueta
que aquella prova
s'està practicant
d'una manera
pràcticament equivalent
al que fos incítum
Víctor Roca
moltes gràcies
per acompanyar-nos
avui al matí
de Tarragona Ràdio
crec que
hem resposta
a aquesta pregunta
complexa
amb iua
fins a cert punt
però que hem facilitat
informació de servei
als oients
de Tarragona Ràdio
Víctor gràcies
i fins de setmana vinent
a vosaltres
gràcies Jordi