Sintonia de Tertúlia, temps per comentar algunes de les notícies
més destacades d'aquest dimarts, 10 de juliol,
amb els tres convidats a punt.
Avui ens acompanya Josep Bertran,
cap de Relacions Externes de Repsol i PEFA.
Pep, bon dia.
Bon dia, Ricard.
També ens acompanya Manel Sant Romà, professor universitari,
responsable del Departament d'Informàtica de la xarxa de Santa Tecla.
No sé si ho he dit bé.
Manel, bon dia.
Sí, no?
El responsable dels ordinadors de la xarxa.
I Carles Tepero, director del Col·legi de Camp Clar
i exregidor socialista a l'Ajuntament.
Carles, també bon dia.
Bon dia.
Amb aquests tres convidats comentarem alguns aspectes de l'actualitat local
i diuen, alguns ja m'han demanat de parlar d'altres coses
de l'actualitat general d'aquests dies,
però si els sembla, a punts de l'actualitat local de la jornada,
notícies que ja recollíem ahir als informatius de la ràdio,
que avui són motiu de comentari a la premsa.
Per exemple, la reclamació de les cambres de comerç del Camp de Tarragona
que el Consorci del Camp signi de manera immediata un conveni
que s'havia de signar el passat mes de febrer,
el conveni amb Ryanair, perquè continuï operant
des de l'aeroport de Reus amb els compromisos aquells que tenia
la companyia de vols a baix cos d'augmentar les rutes.
Hi havia un compromís d'incrementar fins a 10 les rutes des de l'aeroport de Reus
i l'establiment de dos avions com a base operativa aquí a Reus.
Tot això recordem a canvi d'una subvenció de prop de 3 milions d'euros
per part del Consorci del Camp.
Ahir les cambres van dir que ja és hora que s'assigni el conveni amb Ryanair,
que portem molts mesos de retard i que tot i que el Consorci està congelat,
podríem dir, ho ha aturat, doncs que això s'hauria de fer de manera immediata.
Ara que es parla que aquests ja estan d'avions, d'aeroports i de problemes de companyies,
què els sembla aquesta reclamació de les cambres?
Josep, que s'hauria d'assignar ja?
No ho sé, a mi em sembla bé, en tot cas, que estigui endavant aquesta iniciativa,
que es doni una empenta amb tot això, és bo, ara.
No sé si la solució de tot això és només el conveni amb Ryanair.
Jo crec que hi ha altres coses, a més de fons, que s'haurien d'estudiar.
No pot ser que un aeroport tan proper a Barcelona com és el de Reus
estigui tan infrautilitzat i el de Girona, probablement, no sé si molt utilitzat,
però alguna cosa deu fallar aquí que no sigui només el tenir o no tenir el conveni.
I per altre cantó, em sembla una mica complicat tot això de les subvencions,
els vols, que em sembla que la Comunitat Europea ho està també discutint
i segurament deu ser una bona iniciativa per donar una empenta,
però, bueno, s'hauria d'anar amb cuidado.
A més, aquestes coses, doncs, home, sí que està bé que s'incentivin una mica al començament,
però després ha de ser també la competència i el llibre mercat el que marqui la normativa.
És a dir, em quedaria, jo, en entredita, jo de pagar 2.700.000 euros a Ryanair, no?
Jo també penso una mica en això, no?,
que segurament no és només el conveni, no?
Malgrat l'actual infraestructura i condicions de l'aeroport de Reus,
segurament deu requerir d'una injecció, d'una subvenció forta
perquè les companyies aeres, doncs, entre cometes, no?,
doncs s'aventurin a fer nous vols i noves rutes i amb més freqüència, no?
Però jo crec que això és una tendència en els grans aeroports europeus també
a no només tenir aquell gran nucli macroaeroport,
doncs, amb totes les rutes, que sí que moltes vegades convé
perquè els serveis resultin més eficients i més efectius,
sinó que un aeroport gran com el de Barcelona Internacional,
jo crec que ha d'anar acompanyat d'altres aeroports a la zona de Catalunya,
Girona-Reus i fins i tot Lleida, o el d'Urgell,
doncs, en el que es doti de més infraestructura, de més inversions
per part de tothom, per part de les empreses privades
i per part de les administracions, no?,
perquè, a més a més, s'està demostrant, no?,
hi ha dies en què els tinc entès mil i pico vols de Barcelona,
que si això ho comencem a dividir per hores i minuts,
doncs ja no saps quants vols pugen i baixen,
doncs, és fàcil que arribin al col·lapse, no?,
i, per tant, doncs, això requereix d'aquests aeroports propers,
perquè no deixen de ser distàncies curtes,
aquests 100 quilòmetres que hi pot haver
amb el gran aeroport de Barcelona,
doncs reparteixin el trànsit aèri, no?,
i a part que està demostrat, no?,
que hi ha una gran...
hi ha, sobretot, èpoques de l'any
en què el turisme i l'empresari,
doncs, busquen altres espais on aterrar
per poder anar a fer les seves tasques, no?,
i, evidentment, no cal parlar
de lo que és tota la zona 1 de Catalunya, no?,
amb tot el complex petroquímic, nuclear,
activitat turística, etc.,
doncs que jo aconsegueixo amb el PEM, no?,
que faria falta aquesta gran inversió,
que les administracions s'hi han d'abocar, sí,
que Renner, com a base, més que vols comercials,
vols turístics, doncs, també li fan falta,
també, però jo crec que aquí
ha de ser un plantejament, no només de les càmeres,
sinó també més global de tot el que és el govern de la Generalitat
i fins i tot també les empreses privades,
Manel.
Bueno, no, jo parlaré del Consorci, no?
Perquè de Ryanair no vols parlar.
No, no, perquè és que com que no conec el model de negoci,
perquè suposo que...
Estaries d'acord o estarien d'acord
en que el Consorci pagui l'administració,
que sigui, en aquest cas estem parlant del Consorci,
que pagui 2.700.000 euros
perquè Ryanair continua operant aquí?
Si és el que es fa en tot el món, sí,
és que jo no ho sé, la veritat,
no sé què fan a Girona, ni sé què fan a París,
ni sé què fan a Frankfurt, no sé quantos,
perquè són aeropols que estan com aquests,
a 100 quilòmetres de l'aeroport gran, no?
No sé què fan allí,
però la pregunta és, el Consorci ho sap, el que fan allí?
O sigui, perquè, clar, figura que li pregunten...
Si m'ho preguntessin a mi,
jo m'aniria a enterar del que fan allí
i llavors, no ho sé, sumaria la responsabilitat.
Per això el Consorci, francament,
pregunto com a ciutadà, existeix?
Tu dius que està congelat.
No, no, ho he dit jo, eh?
No, no, dius tu, tu, tu, tu.
No, no, no, no, semblava que assenyaléses,
com que no és la tele, no importa.
Ho estava dient a mi.
Tu ho has dit, ha existit mai?
Hi ha algú, hi ha un gerent del Consorci,
algú que s'encarregui d'això?
Qui era el president o l'alcalde de Nadal?
Bé, l'exalcalde de Nadal,
ja no ho és, no?, alcalde,
llavors, qui és ara?
Qui és el president del Consorci, no?
Per tant, dius, o sigui, Reiener,
una inversió important, en principi,
a veure, Reiener potser no inverteix,
però el que suposa els 100.000 de turistes que porta i tal
és important,
i resulta que qui ha de decidir no està,
això és el que em preocupa a mi, no?
Jo ja et dic, jo no sé ni,
no et sabria dir ni dues línies
de si el model ha de ser aquest,
de les subvencions o no.
Però bé, el que sí sé és que Reiener
porta riquesa a Girona,
que Reiener porta riquesa a Luton,
que Reiener porta riquesa a la zona
d'extraestària de París
i a Reus cada vegada hi ha menys vols,
això és el que jo sé.
I figura que li demanen
a una entitat que es diu Consorci
que es defineixi.
Pregunta, on està el Consorci?
Qui és? Què fan?
Jo sempre m'ha semblat això
fantasmal, aquest Consorci.
Però bé, potser m'equivoco.
El fill d'això de totes maneres
que diu el Manel...
El Carlos Riu, que ho sap més.
No, perquè a mi no passa
tres quarts el mateix.
I això que ha estat regidor a l'Ajuntament,
però el fill del que diu el Manel
sí que és veritat que podríem dir que,
en fi, i amb l'excusa aquesta
que parlem avui de Ryanair,
que el Consorci hauria de començar,
seria bo que comences una nova etapa
i això empreses com Repsol i PFE
suposo que també ho agrairien, no?
Jo crec que és...
Bueno, a les empreses i als ciutadans, en general.
No, en general.
Jo crec que és un organisme
que segurament ha estat mal explicat,
perquè si tots ho entenem tan malament,
deu ser que algú ho ha explicat malament.
Però el fotut és que hi ha vegades
que les coses no s'expliquen
perquè no es poden explicar.
Perquè no es poden explicar.
Bueno, això no...
En fi, no, no, és veritat.
Ara, com a ciutadà, doncs, home,
per certs que hi ha una...
On està la seu del Consorci?
Quan si jo em vull adreçar al Consorci...
Això està ben discutint, penso, encara, eh?
Si Vilaseca Reus o...
És que jo penso que això
haurien de fer allò del rei Salomón, no?
O sigui, que ho decideixi l'alcalde de Reus,
però que faci anar algú algú.
Sí, sí.
Perquè és que si se'n pot anar una...
No, ja dic, potser no hi ha una inversió,
però sí una decisió estratègica
sobre quants vols hi haurà, i tal.
Perquè és que ningú contesta,
doncs que ho decideixi l'alcalde de Constantiu
o l'alcalde de Reus, però que algú mani.
O sigui, who is in charge,
que diuen els americans.
No, qui mana aquí?
O sigui, què és el Consorci?
Qui decideix?
I fa anys que va això del Consorci, eh?
No ho sé.
D'aquesta legislatura,
potser l'entenia tot.
Que va, no ho sé.
Bueno, que va amb aquesta línia.
Que es parla, no?
Els objectius jo crec que sí que més o menys
tothom ha sentit parlar i els coneix.
Més o menys.
Sí.
L'acte de posar a ordre
és el camp de Tarragona.
A veure, jo la idea...
Exacte.
En el sentit de tenir profit
de tota una sèrie de serveis i infraestructures.
Sí, sí, perquè això, a veure,
però és un tema de sentit comú.
Sí.
Si hi ha una cosa que es diu Consorci
que vol dir que engloba diferents administracions,
el que és lògic és que s'hagi de dedicar amb això.
Amb això estem d'acord ara.
Estaríem d'acord de totes maneres.
És que el Consorci està format bàsicament per ajuntaments
i administracions que, recordem,
s'han renovat ara fa poques setmanes
a través de les eleccions, el 27 de maig.
Per tant, estem a les portes d'un canvi de representants
i fins i tot de presidència.
Recordem, el Manel ho deia,
que el president, no sabem si encara en funcions,
és l'exalcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal.
Caldrà veure ara si el nou alcalde de Tarragona
és el president del Consorci o és el d'un altre ajuntament.
Però estaríem d'acord en que segurament
hauria de començar una nova etapa del Consorci
amb més, no sé si dir-ne força, no?
Home, jo crec que el que s'hauria de fer
és refer-lo d'entrada, no?
Perquè el concepte aquest de què...
Jo crec que la idea és bona,
però la idea s'ha de posar en pràctica.
I el que no pot ser és una assemblea de facultat, eh?
Els que recordes, els que són prou grans
anàvem a l'assemblea de facultat
i allí no manava ningú
i el companyia o tal parlava i tal.
Aquí no és el compañero, sinó que és l'alcalde.
Hi ha massa gent aquí, algú, qui mana aquí?
O sigui, qui se'n fa carra?
Quan està el pressupost?
En quins mitjans comptem?
Qui marca les línies?
Qui fa un pla estratègic?
Clar, si comencem a sentar alcaldes a la taula,
no ho sé, per això ja està la Diputació.
Aquesta és l'altra,
la redefinició d'objectius,
perquè hi ha moltes administracions
que estan coincidents amb coses
al Consell Comarcal,
a la Diputació...
Jo tinc la percepció
que tot això és una mica difús.
Podríem que hagués pres la molèstia
de llegir més els diaris en aquest sentit,
però em sembla que no és aquest el tema.
Jo he pensat que per què no es pot...
A veure, posar-se d'acord
amb si l'objectiu general està clar
i té aquest sentit,
buscar objectius estratègics puntuals
i gairebé un per un.
No quatre a la vegada,
un per un.
Què ens interessa aquí?
El transport compartit
o metropolità,
digue'l com vulguis,
del camp
per tal d'estalviar serveis,
recursos,
funcionaris i treballadors?
Doncs anem per aquí només
i quan es resolgui això
ja buscarem altres coses.
Perquè a mi fa l'efecte,
ja s'han perdut
amb no sàpigui exactament
quin front atacar
o potser han estat
davant de diversos fronts.
Llavors,
entre tindries que entendre
amb l'administració de l'Estat,
amb l'administració de la Generalitat,
amb els ajuntaments,
posar-se d'acords uns amb els altres
i el diversificar tant
els seus objectius estratègics,
doncs aquí jo crec
que és on s'han perdut.
Perquè en algun lloc o altre
hem punxat.
I llavors, clar,
això crea decepció.
Ara t'ho imagina d'això, no?
No sé,
el de Ryan R,
o qui sigui,
que ve aquí i diu...
Ara és això.
Bé,
em queda signat.
Vé que parlava el consorci,
no, escolti,
miris que tal.
D'acord,
adéu.
Ara el Carles citava
el tema del transport públic.
De fet,
el consorci i el transport públic
també s'han parlat molt
en els últims anys.
Deixi'm apuntar
que avui hi ha una notícia
destacada també
a tots els diaris
d'una enquesta de mobilitat
que hi va fer pública
la Generalitat,
que parla de tot el país,
de tot Catalunya,
però que, per exemple,
del Camp de Tarragona,
només dues xifres.
Només un 6% dels habitants
del territori del camp
utilitzen el transport públic
en els seus desplaçaments habituals
i el 46,
gairebé la meitat,
el 46,
de forma quotidiana,
en el dia a dia,
utilitzant el cotxe.
Jo això ho he sentit,
però és que això també és allò,
transport públic,
quin transport públic?
Igual que el consorci.
Gairebé que un 6% seria molt.
Clar,
i a Barcelona,
les xifres de Barcelona
és perquè hi ha metro
i perquè hi ha autobusos municipals,
perquè no serà per les rodalies
que la gent està fent,
també ho fa servir,
malgrat tot.
Vull dir,
clar,
quin transport públic
estem parlant aquí,
de quin transport públic
estem parlant.
Si per anar a Reus,
jo l'altre dia
tenia davant meva
una senyora
a l'estació de Renfe
que volia anar a Reus,
i eren a les 10 del matí
i li deien que a la 1
hi havia un tren
que anava a Reus.
No,
per l'amor de Déu.
I llavors li deien,
bueno,
i aquella dona deia,
no,
hi ha autobuses.
Ui,
sí,
esto tiene que ir,
allà.
La setmana passada
em va sortir un.
Clar,
o sigui,
de quin transport públic
estem parlant?
La gent s'ha d'espavilar,
és que no hi ha altra solució.
Doncs potser aquest seria
un dels fronts vitals
que hauria d'atacar el consorci,
no?
Què us sembla,
totes maneres,
aquesta xifra?
un 6%
d'utilització
de transport públic.
Jo,
em sembla que és molt,
no?
Sí,
exacte,
exacte.
Jo crec que hauria de localitzar
aquests que,
el 6% aquest,
i fer-los-hi un manatge.
Aquests aquí els hi hem de premiar.
2.500 euros a cada un.
Un ajut,
també.
Sí,
perquè entre Terraona i Reus
les comunicacions
encara podríem dir
que són relativament
fàcils en transport públic.
Sí,
però també està poc clar això,
fins i tot,
perquè el que diu el Manel,
a vegades dius,
no,
però has d'anar a buscar autobús
a l'estació d'autobusos.
Ja,
però tens una via ràpida,
diguem,
un cop has localitzat a l'autobús,
tens una autovia
que t'hi va ràpid.
Sí,
clar,
estàs 7 minuts.
Per anar avall,
per anar avall,
has de sortir la setmana abans,
si vols arribar puntual,
perquè no pots estar col·lapsat sempre.
Sí,
és la freqüència,
és la...
I anar d'arreus avall,
doncs,
em sembla que encara és pitjor.
Aquest és el problema,
és a dir,
que encara que tinguéssim un autobús esplèndid
cada 20 minuts,
no podríem anar...
es pot criticar,
però jo què sé,
la Rambla de Tarragona,
per exemple,
que és força llarga,
hi ha gairebé 3 quilòmetres,
ja ho sé que és complicat moltes coses,
però em fa l'efecte,
igual que altres ciutats,
hi ha autobusos que donen toms,
fan una circunvalació
pel vial ràpid,
i allí la freqüència és,
jo què sé,
de cada 7 minuts,
i cada 7 minuts et para un autobús,
com si no era el metro,
i dona toms,
només dona toms,
dona toms.
Carles,
hi has plegat de l'Ajuntament,
tio,
si tens un munt d'idees.
i avall,
amunt i avall,
a veure,
agafa molta extensió de la ciutat,
perquè amb remals
puguis accedir a bastants llocs.
Digue-lo a l'Efele,
home,
que sí,
jo trobo...
Aquesta pot ser una línia d'aquestes
que dius,
hi passa cada 5 minuts.
És tan senzill com això.
No ho dic jo,
perquè cal facilitar una mica també,
que tu puguis arribar a un lloc,
acabar una gestió,
tornar a fer autobús
i marxar a l'altra punta,
no cal que et deixi a la porta,
potser de casa,
no?
No,
que t'apropi i ja està,
res més.
I amb aquest apropament
és un lloc,
crec que...
Nosaltres a la tecla
vam fer una cosa tan senzilla
com vam obrir llevant,
com vam obrir llevant,
teniu un sàtal
que cada quart d'hora
va avui i avall,
avui i avall,
portant gent avui i avall,
gent de l'empresa,
treballadors,
però també pacients.
Usuaris.
I és un èxit absolut,
vull dir,
a veure un èxit,
la gent ho fa servir,
a part que és gratuït,
com ha de ser,
perquè els pacients
no els hi pots dir,
ja no,
ara estem allà i per tant...
Però vull dir que és una idea
senzillíssima
que es va decidir
en una reunió de direcció
i pim, pam, pim, pam
i es va aplicar, no?
Ens penses tan difícil
començar a fer coses senzilles
i bé.
Jo diria que l'enquesta
aquesta a la Generalitat
l'únic que fa
és el mapa
de la realitat
del transport públic
a Catalunya,
és a dir,
a Barcelona hi ha
el 40% del transport públic,
a Tarragona
hi ha el 6% del transport públic.
No és que la gent
no el faci servir,
el faci servir,
és que fa servir el que té.
És que no hi ha més possibilitats.
En fi,
hi ha més notícies
que podem repassar ràpidament,
per exemple,
ahir l'Ajuntament,
l'equip de govern
anunciava que al mes de setembre
hi haurà una nova proposta
de logo,
de logotip,
de la imatge corporativa.
Recordem aquella polèmica
poc abans de les eleccions
que va haver-hi
amb el logotip
que havia encarregat
l'anterior equip de govern
que va estar acusat
de plagi,
de còpia
d'un altre logo
de l'Ajuntament
de Sant Sebastián de los Reyes
a Madrid
i ara diuen
que una comissió de tècnics
presentarà una nova proposta
i l'alcalde deia ahir
que el logo
ha de ser genuí,
va utilitzar aquesta paraula,
que quedi clar
que és la imatge
representativa
de Tarragona.
D'acord?
Que hi hagi un nou logo?
Jo sí, perdona,
m'es vaig votar en cor.
No, no,
l'opinió del Carles
queda clara.
La del Pep i la del Manel.
Està clar
que el logo
que hi havia fins ara
està ferit de mort
si és que no està mort.
Evidentment,
ja no es pot fer servir
per més justificat
que estigui el procediment
i per més el que vulgui.
No es podria utilitzar
després del que va passar?
Jo crec que no,
que tothom
quan veus aquest logo
recordes aquesta història,
potser d'aquí uns quants anys no,
però jo crec que aquest
s'ha d'enterrar.
Que n'hi ha d'haver un altre,
doncs segurament,
que ja no tinc clar
si n'hi ha d'haver un
del logo de l'Ajuntament.
No sé quina falta fa
que hi hagi un logo de l'Ajuntament,
però bueno,
és igual.
Si hi ha d'haver un logo,
doncs que sigui un altre.
Ara,
jo crec que aquestes coses
s'han d'acabar
identificant amb la ciutat
i no amb un equip de govern
d'un Ajuntament
i s'hauria de procurar
que hi hagués,
com es diu sempre,
el màxim consens
i que tothom ho tingués clar
i si m'apures
i per dir coses que és gratis
que hi hagués un referèndum
i que tothom assumís això
com un logo de la ciutat,
no només d'un equip de govern.
O,
si no és així,
que es faci bé.
Ho dic perquè,
perquè jo,
per exemple,
vaig veure a la universitat
el logo famós de la universitat.
De l'URB.
Allò va ser una iniciativa
pura i dura,
personalista,
del primer rector,
que ens el va plantificar
allà al davant.
Però, esclar,
és un Tàpies.
És un Tàpies
i, bueno,
a veure qui li diu que no,
no?
O sigui,
que jo,
que era molt crític
amb l'anterior rector,
doncs, bueno,
mira,
el primer rector,
doncs, bueno,
mira,
doncs,
t'aplantifico un Tàpies,
diu,
és que Tàpies ens ha regalat això,
dius,
doncs,
ja està,
no?
Doncs una cosa d'aquest estil,
és a dir,
si ho fas des del personalisme
de l'alcaldi
o de l'Ajuntament
no tal
i no consultes amb la gent
perquè és el jo,
almenys fes una cosa indiscutible,
no facis alguna cosa,
a més,
un pastix com va ser l'altre
amb el Gusenito
i Sant Sebastián de los Reyes
i ara,
o sigui,
ja,
per flipar,
no?
Llavors,
no sé,
jo suposo que ara ho faran millor
i si fan alguna cosa
ho facin ben fet
i això,
que ens hi puguem identificar tots
i que no sigui,
ja,
mira,
el dels socialistes
o el dels convergents
o el dels Convergents
per la mort de Déu,
no?
Carles?
Sí,
jo també a vegades
tenia dubtes
sobre el tema aquest
que em deia el Pepperdran,
no?,
de dir,
per què ens fa falta
el logo
i la imatge corporativa,
però bé,
això sembla ser que sí
que és el que...
Perquè estem en el segle XXI
i és una societat molt
d'imatge i de comunicació,
no?
La tecnologia,
pim-pam,
no?,
i potser sí que al final,
doncs bueno,
estic veient el de l'empresa
municipal de mitjans,
no?,
després veureu el de no sé on,
el d'esports
i hi ha potser
un excés d'imatge,
no?,
i potser unificar-la
amb una sola representació
que no sigui l'escut oficial
de la ciutat,
a mi em sembla bé,
no?,
i també doncs una mica
coincideixo amb el que esteu dient,
no?,
que no sé de quina manera,
quin hauria de ser el procediment,
no?,
perquè malament d'una manera
a vegades malament d'una altra,
però que ha de suposar
un amplíssim,
amplíssim consens
per part de totes les forces polítiques
i si pot ser també ciutadanes,
millor que millor.
Ara,
jo no hi dedicaria massa,
massa estona tampoc,
ni massa temps
al debat i a la discussió,
perquè si no,
sempre sortirà el detall,
el color,
la punta...
Un amuno deia
els catalanes
us pira l'estètica,
i tenia molta raó,
és veritat,
sempre estem discutint
la collonèsima.
Això que es veurien,
es trobarien coses,
segur,
i volies dir,
mira,
aquest punt d'allà dalt
està poc girat,
no?
De moment,
la proposta és que
els tècnics de l'Ajuntament,
de la casa,
de diferents apartaments,
facin una proposta
i se suposa
que al mes de setembre
la portarien
als responsables polítics.
Una altra qüestió,
també de passada,
però també interessant
des del punt de vista
estrictament local,
ahir van començar
a discutir-se
les ordenances municipals
de cara a l'any vinent,
de fet,
el tema dels impostos
anirà al plenari
del proper dilluns,
que és el primer plenari,
podríem dir que normal,
del nou mandat,
un increment
que proposa
l'equip de govern
de Mitjana
del 2,5%,
que és aquell IPC local
de Tarraona
que havien reivindicat
els socialistes
quan estaven a l'oposició,
però tenim una excepció,
per exemple,
que és la pujada
del 10%
de la taxa de la brossa,
i això és el que demano
que comentin,
perquè l'equip de govern
argumenta justament
que aquest augment
més gran
de la taxa
de la brossa
és per compensar
l'encariment
en el contracte
de la neteja.
De fet,
la setmana passada,
la regidora
de Medi Ambient
de l'Ajuntament
de Tarragona,
Carme Crespo,
deia que l'equip de govern
es planteja
amb l'empresa
de Foment,
l'empresa de la neteja
de la ciutat,
en fi,
modificar d'alguna manera
el contracte
que es va fer,
que es va signar
en el seu moment
per millorar
una de les qüestions
que diuen
preocupant més
els ciutadans,
que és l'estat
de la neteja
de la ciutat.
Considerem
que és un bon argument
aquest?
És a dir,
que s'ha de millorar
la neteja,
que això vol dir
que l'Ajuntament
pagui més a l'empresa
i que, per tant,
la taxa de la brossa
segurament pugi més?
Que s'ha de millorar
la neteja
és indiscutible.
Que s'hagi de pagar
més a l'empresa
perquè ho faci,
això ja és més discutible.
Poder sortir de mirar
com està organitzat
el sistema
i com està organitzat
el contracte.
I què es va signar
en el seu moment, no?
D'acord.
Llavors,
si com a conseqüència
d'aquesta revisió
s'ha de pagar
més a l'empresa
perquè s'ha de donar
més servei i tal,
doncs molt bé
que es pagui
i que recapti
la proporció corresponent.
Però jo crec que primer
s'hauria de revisar
el sistema que es fa servir
i els mitjans
que es fan servir
si són o no són,
que no en tinc ni idea,
proporcionats o no
i marcar
les regles del joc
i ja està.
I si hem de pagar més
perquè el cost del servei
efectivament és més car,
doncs, bueno,
això ja ho tenim assumit
una mica com a ciutadans.
Manel.
Sí,
la ciutat està bruta,
és evident.
Però a les coses,
perdona Manel,
això vol dir que es va fer malament
al seu moment
el contracte amb l'empresa
de la neteja?
Això no en tinc ni idea.
Això vol dir que el senyor Mallol
anava venent motos rares allí.
Escombres.
Escombres i tal,
que les comprava,
no sé,
vull dir una cosa patètica també.
La ciutat està bruta,
a veure,
això no dic cap,
no és una opinió,
és una realitat.
Vés pel món,
compara,
vés a Estambul,
vull dir,
no cal que vagis a Londres
o a París,
vés a ciutats,
diguem-ne,
de països que estan
per darrere nostre,
econòmicament.
El tema del contracte,
no ho sé,
jo la veritat és que
no puc opinar
perquè no tinc d'això
i que pugin els impostos,
hem guanyat els socialistes,
això ara sense fer,
em fan terrible.
Hi havia un xiste
en un diari francès
que posava,
pugen els impostos,
diu, que han guanyat els socialistes,
no?
Aquí ja sabien
que havien guanyat els socialistes
i que pugin els impostos,
doncs,
permeteu-me que faci
la petita votat.
Home,
les coses costen diners
i si això no és un tema
d'imposició general,
si realment
el contracte de neteja
costa diners
perquè la ciutat estigui neta,
el fotut és
que et pugin el 10%
i que d'aquí un any,
dos anys,
no notem la diferència.
Si d'aquí un any,
dos anys,
hem notat la diferència,
doncs, bueno,
què hi farem,
no?
Hem de pagar entre tots.
Carles.
No, no, com deia,
pujar els impostos
per millorar els serveis
i a tothom
i fins i tot
els que menys tenen
o els que menys poden
també moltes vegades, no?
Clar, aquesta és la base
de l'impost
que jo, a veure,
en principi,
també es conec
encara una mica
com van les ordenances
ara una mica des de fora,
però
entenc aquesta pujada
perquè si és veritat
que malgrat
el multimilionari
contracte
que es va signar
amb la presa adjudicatària,
doncs,
sembla ser que
per les prestacions
que s'han donat
i el que inicialment
doncs
s'ofertaven
des dels serveis,
la seva infraestructura
personal, etcètera,
doncs,
no arriben,
no hi arriben.
Els resultats no són
gaire positius.
Molt bé,
i llavors,
pel que tinc entès,
doncs,
fa falta aquest increment
o aquest complement
o aquesta,
no sé com si modificació
puntual del contracte
per poder completar
tota aquesta brutit,
bueno,
no neteja
que observem encara a la ciutat.
I una cosa,
si fan noves ordenances,
sisplau,
el que llença xiclets a terra,
que li fotin un paquet,
però,
perquè es pot demostrar
que una part important
és de la brutícia,
a més cal mirar per terra
les taques que hi ha,
un pensa,
quina quantitat de gent
que arriba a menjar xiclet
i quina quantitat
de marranos
que hi arriben a haver,
que quan el xiclet
el van llençar a terra.
Jo no m'ho creia
perquè a la Rambla...
Perquè n'hi ha tants.
No, no,
és que és tremendo,
o sigui,
tu els comptes
i dius
quants n'hi ha
per baldossa quadrada,
no?
Dius,
jo un dia
vaig fer el càlcul
i me vaig quedar al·lucinat,
o sigui,
surten 10 o 12 xiclets
per persona i més,
és una cosa,
dius,
jo no menjo,
aquest no menja,
no veus,
de manera que,
però,
no, no,
a Singapur,
per exemple,
que és una ciutat netíssima,
vull dir,
està prohibit menjar xiclet,
no llançar-los a terra,
està prohibit menjar xiclet.
No donis idees aquí.
No, no, no,
a veure,
és que és tremendo,
mireu a terra
les taques negres que hi ha,
són xiclets,
no són coloms,
són xiclets.
Si sumem els excrements de coloms,
tenim unes boeres...
Però aquests es poden netejar,
però és que els xiclets
no es poden netejar,
o costa una barbaritat netejar-los.
Una cosa,
volia dir-me a tot això
que estaves dient,
que a mi em fa falta
que els...
Crec,
que molts de nosaltres
a vegades observem
alguns racons
que poden estar bruts,
abandonats,
o una paperera mateixa,
però no quatre dies una setmana,
sinó mesos.
Jo crec que això
és el que no es pot permetre
de cap manera
en cap administració.
Jo fins i tot crec que,
no sé si haurien de...
No vull donar massa aïda,
és que després em diran...
Ara que està...
Ara que està...
No, però ara,
d'un telèfon que el denunciant
fins i tot rebia
algun tipus de recompensa.
Bé,
ho dic ara anecdòticament,
però jo he de dir,
donar-li valor al tema
de, per exemple,
en aquest sentit,
no d'aquella paperera trencada,
bruta,
que està alli tirada
des de fa no sé quants mesos,
escolta'm,
que no hi ha ningú
que ho arregli.
Una adreça de correu electrònic
que es posa.
Sí, però no només trucar,
trucar,
escolta,
i m'hi passa per aquí
que li regalarem una entrada
al fet.
A Barcelona em sembla
que hi ha una xarxa de gent,
un grup de gent
que no sé quin nom tenen,
que es dediquen...
A quins dirà fer això?
Hi ha una variada d'intervenció ràpida
que se potser que funcionarà.
Aquests són els que arreglen,
aquests són els que arreglen,
però a Barcelona,
si no ho tinc mal entès,
hi havia...
Són els que denuncien...
Que són els que van mirant
i prenent nota també.
A veure,
al carrer tal hi ha un banc
i aquests van passant al Parter
i llavors...
Jo espero...
Hi ha alguna web
que ha sortut això?
Sí, sí, sí.
Sí, hi ha una web
que...
Tarragona 2016,
em sembla.
Espero que a nivell local
es pugui notar
allò de l'administració,
perquè ara quan parles
de l'administració
me'n recordava
la notícia
que vaig llegir ahir a l'avui
sobre els passaports
i els DNIs,
les cues que hi ha aquí,
és espectacular, però...
L'altre dia vam estar
amb la unitat mòbil
aquí a les portes
de la comissaria,
gent fent cua
des de les 5 del matí.
El més heavy
eren les declaracions
cometes
d'un responsable
de l'administració central
que jo voldria localitzar
per denunciar-lo públicament
que deia que,
esclar,
és que la gent
em vol viatjar,
el teu,
i ara venen aquí
tots a fer cua.
Serà possible?
O sigui,
ens ho estan demanant ells,
perquè dius,
és que...
Escolta,
jo si em diguessin
una llei
que no cal passaport
diria fantàstic,
però ens ho estem demanant ells
i llavors encara
se'n foten conya
perquè anem tots al mateix dia.
Perquè anem tots al mateix dia.
Home,
poseu més gent, no?
Vull dir,
jo espero que la flexibilitat
de l'administració municipal
permeti coses d'aquestes,
que es puguin,
que almenys
els carrers estiguin nets
o que hi hagi transport públic
mínimament decent.
I després,
a més de la gent
que llença els xiclets,
la gent que deixa
les coses fora dels contenidors
i que tira tota mena de...
Tu un dia pots fer un experiment
i posar un paquet
al costat d'un contenidor
i al cap de deu minuts
allò ha criat.
Jo crec que això
costa pocs diners
i ens hi hauríem de posar
tots plegats.
Igual que hem aconseguit
que el tabaco
es vagi acabant
i que ningú...
Sí, però ha fet falta una llei, eh?
Fa falta una llei, sí.
Doncs bueno,
fem una ordenança.
Si no fas una ordenança.
Fem una ordenança.
Sí, sí.
Fem una ordenança.
Jo sóc fumador.
Comencem pels que llenci el xiclet, no?
Hi ha no el que el mengi,
però si no podem...
Si hem passat quatre anys
i continuen estant
els carrers com estan,
el que en mengi
i acabem amb els xiclets,
perquè jo et dic...
A veure, jo dic els xiclets
perquè és una cosa
molt concreta,
que és escandalós.
A més cal mirar a terra.
Vas mirant a terra
i veus el d'això, no?
Jo crec que les ordenances
haurien de contemplar
aquestes coses,
haurien d'impulsar
aquesta política
de neteja pública,
perquè tots...
La ciutat no està bruta,
l'embrutem tots.
No, això està clar.
I llavors,
si demà l'administració
no neteja,
doncs esclar...
Només ens queda un minut
de tertúlia, Manel,
que abans de començar
deia...
Deixa'm dir alguna cosa
de la proposta
de la promesa,
promesa,
que de fet ja és una realitat,
de pagar 2.500 euros
per fill del president Zapatero.
A mi m'ha semblat,
vull dir,
m'ha semblat molt bé
que el Zapatero
es tregui asos de les mànegues,
però he vist pocs comentaris
en el sentit de
Piluca,
que vive en el barrio de Salamanca
i va a tener mellizos,
se va embutxacar
5.000 euros per la cara
i que els pago jo,
entre altres,
vull dir,
entre això,
ho trobo...
O sigui,
aquesta proposta de 2.000,
de tarifa plana...
de tarifa plana per tots els fills
de totes les famílies de l'Estat.
La trobo més venent
d'un partit socialista,
la trobo impresentable,
Carles, digues...
No, no, no,
que això sempre és discutible
i és fàcil,
i és fàcil,
jo crec,
donar aquesta resposta.
Cuidado.
És fàcil,
però lo difícil,
lo difícil,
Manel,
és posar mecanismes
perquè la natalitat
i la població creixi.
Això és lo difícil i complicat.
Ja, carai,
però no,
què volem,
què volem?
No, no,
un moment,
què volem?
Que ens paguin o no
els jubilats
o que l'economia pugui rodar?
Amb efectes retroactius
des del 87.
Jo crec que és una bona mesura.
És una bona mesura,
jo crec que sí.
Acabem.
Ara continuaré
la tertúlia molt animada,
però, en fi,
aquesta és una qüestió
de la qual segurament
podrem parlar més endavant.
Carles Tepero,
Josep Bertran,
Manel Sant Romà,
gràcies per compartir la tertúlia.
Fins la propera.
Bon dia.
Bon dia.