Jordi Tinyena, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut avui en el punt de lectura,
seguint una miqueta el rastre d'alguns dels autors del camp de Tarragona.
Ens aturem en el que podríem qualificar un personatge,
perquè de fet té diferents envasants,
no només la d'escriptor, sinó també de personatge d'actor.
L'hem vist també fent d'actor, sobretot en temes de publicitat,
perquè ell ha estat publicitari, jo diria, de professió
i escriptor de vocació, segurament, no?
I de professió. De fet, és un personatge molt polièdric,
amb moltíssimes cares, molt inquiet, dèiem abans, és veritat,
perquè ell es presenta com a escriptor, fotògraf, publicista i actor.
I, efectivament, si es va a la pàgina...
Navalla suiça multiussos, diria jo.
Sí, sí, ell es presenta així.
I amb molt de carinyo, que el coneix amb el Jordi Fol
i estem encantats de parlar amb ell.
Sí. Doncs això, una persona que es dedica a moltes activitats.
I és veritat, és a dir, tu ara fa veus esment
els anuncis publicitaris en els quals participa com a actor,
però és que, a més a més, ha participat com a actor
de sèries dramàtiques de TV3.
Jo l'he vist al Cor de la Ciutat alguna vegada.
Al Cor de la Ciutat, sí, sí.
Va sortir al Cor de la Ciutat, va sortir a Dones d'Aigua, també.
També, i fa gràcia, però diu, si és el Jordi Fol!
Sí, sí, sí.
De fet, ella havia començat, explica que havia començat
de molt jovenet fent teatre a l'Orfeó Rausenc.
i que llavors allí es va interessar pel teatre.
I després, més tard, bastant més tard,
va fer alguns cursos de teatre a Barcelona.
Em consta que dintre de la seva formació
hi ha estudis teatrals cap a finals dels 90,
finals dels anys 90.
Per tant, és una activitat volguda.
No, no, jo m'haig llet perquè sempre li ha agradat.
Jo crec que li ha tirat sobretot el món aquest
de la interpretació i el faranduleo.
No, i el de l'art, perquè, mira, també és fotògraf.
I també de fotografia, ell recorda uns cursos a Reus, també,
de molt jovenet sobre fotografia, sobre revelat de fotografia.
Però és que després, bastant més tard ja...
S'ha molt lligat a l'agrupació fotogràfica de Reus.
Sí, a l'agrupació fotogràfica de Reus, sí.
Però és que molt més tard, l'any 2002,
va reprendre estudis de fotografia
a l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya.
És a dir, que aquelles coses que de jove ja apuntava,
com era, doncs ara comentàvem, l'actuació i la fotografia,
les ha recobrat després en el capítol de la formació
i en el capítol de l'activitat,
perquè des del punt de vista de la creació fotogràfica,
ell també ha fet exposicions.
Vull dir, l'any, em sembla que era el 2003,
va fer una exposició que es deia Praga,
que recollia fotografies en blanc i negre sobre la determinada...
Bé, fetes al llarg d'uns quants viatges que havia fet ella a Praga.
Per tant, les fotografies, d'una banda, aquesta faceta de fotògraf,
la d'actor de publicitat i de sèries de televisió,
que és la més visible,
nosaltres, en tot cas, parlaríem de la seva vessant d'escriptor.
Sí, a nosaltres ens interessa la perspectiva
pel tipus de programa del d'això.
També creador d'alguns jocs de taula.
Sí, sí, sí, i publicista, ho has dit tu abans, és veritat.
És un home que ha tingut empreses de publicitat.
Ara, em sembla que va liquidar tota l'activitat de fotografia
per dedicar-se a l'escriptoria i la fotografia.
Em sembla que és un propòsit, a partir de fa pocs anys,
que ha volgut fer-ho, però en el seu moment va ser publicitat.
I com a publicista va començar a escriure.
Sí.
Com a publicista va començar a escriure,
perquè els primers llibres van ser per encàrrec,
que els publicava a la seva mateixa empresa publicitària.
I fins i tot, més tard, hi ha un títol...
Folkigenius, si no m'han de parlar.
Sí, Folkigenius & Company.
Era el nom de la seva empresa.
Sí, sí.
I fins i tot hi ha algun títol de llibre curiós,
que és, si me'n recordo,
la història d'un bolígrafo, potser?
Podria ser.
Història d'un bolígrafo, sí,
que és un encàrrec de la Vic...
Imagina't, és que és genial.
Per celebrar el 50è aniversari, no?
Home, doncs això ens permet parlar també
d'una altra dimensió de la literatura, no?
Com una eina publicitària, també.
Els llibres per encàrrec,
no d'aquells allò de dir,
llibre per encàrrec, però que no se sàpiga.
No, no, això és un encàrrec
i he d'escriure la història d'un bolí
per explicar, per fer una campanya a la Vic, no?
Va escriure també un llibre sobre...
No recordo el títol aquest,
sobre consum,
que patrocinava i que pagava
l'Institut Català de Consum de la Generalitat.
Va fer un llibre sobre calçots.
També, també.
Però aquest dia és de contes.
Aquest dia és de contes, sí.
I té molt...
Sempre tenia molt...
I té en compte el territori, no?
A l'hora de fer, sobretot,
llibres infantils i juvenils,
sempre en funció una miqueta del territori,
del camp de Tarragona.
Sí, sí, sí.
Ell, des del punt de vista dels estudis,
va fer periodisme a l'Autònoma
i després va fer publicitat.
Si no recordo...
No sé si va fer el doctoral,
l'estava fent.
No sé si l'havia acabat.
Vull dir que...
Bé.
Doncs, personatge molt curiós.
Ah, personatge, i tant que sí.
Molt curiós.
I ara parlem, doncs,
de la Besana com a escriptor,
com dèiem, no?
Que és el que interessa.
Ja s'ha esmentat un perill de títols,
però en té uns quants, no?
Sí, és un escriptor...
Seguint la línia del que vam començar
la setmana passada,
que era parlar del llibre infantil i juvenil,
amb la Magés,
amb la Mamé Magés,
aquest també és un escriptor
de llibres infantils i juvenils,
amb més trajectòria
que la setmana passada.
Té més edat, també.
Té més edat.
Ella ha publicat bastants llibres,
potser una dotzena de llibres
de narracions.
I, a més a més,
alguns dels quals han estat
molt ben rebuts i premiats,
perquè és un home
en aquest món de la literatura infantil
força conegut.
És a dir,
mira,
per citar-ne alguns,
va guanyar el Premi Carmesina
de literatura infantil a València
amb un títol del qual
després parlem potser
un títol divertidíssim,
perquè aquesta és una de les altres coses.
és molt divertit
i és molt imaginatiu.
Sí, sí, sí.
Doncs aquest títol es diu
El viatge d'un tap de bassa...
De banyera, perdó.
El viatge d'un tap de banyera.
Va guanyar també
el Premi Guillem Xifré
de Colònia
amb la novel·la
La guerra dels xiclets.
Sí?
Aquí te'l recordo,
aquest títol, també.
Va ser finalista també
del Premi Enric Valor
de novel·la,
que és un premi
amb molta trajectòria,
amb les primeres aventures
de Pere Canxet,
que va ser dels primers llibres
que va treure, també.
Sí, perquè és molt reusent,
el Jordi Foc, eh?
Sí, sí, sí.
Tot i que em sembla
que no és d'arreu,
sinó de Montbrio.
Em sembla que és de Montbrio,
tot i que està fent que t'arreu,
és d'estar molt jovenet,
eh?
Des dels 10 anys
o dels 11 anys, però...
Per tant,
hi ha un reconeixement,
i algun dels llibres,
si no recordo malament,
de fa un parell d'anys,
l'últim llibre,
o el penúltim llibre,
va ser un dels més venuts
o de la jornada de Sant Jordi
de...
no recordo l'any.
El llibre era...
666 calaixos.
I, home,
és un llibre del qual
se n'ha parlat molt
en l'àmbit de literatura.
I també té un llibre
que havia estat triat
pels escolars
entre els 5 millors
que s'havien llegit.
Potser era
La guerra del xiclet, també.
I són,
tots ells,
són llibres adreçats
aquest públic,
aquest tipus de lector.
Per adults,
poca cosa.
Jo no l'hi conec.
No em consta
que hagi escrit.
Quines et diries tu,
a grans trets,
naturalment,
què són les característiques
d'aquesta manera
de fer una mirada
a la literatura juvenil
de Jordi Foll,
més humorística,
menys dramàtica,
com parlàvem l'altre dia,
que hi ha diferents tendències.
És que és un home molt...
La definició que ha fet al principi...
És molt ingeniós, no?
És que en la literatura
passa allò
que passa en la seva vida.
És a dir,
si ell s'autodefineix
com a escriptor, fotògraf,
publicista i tal,
i efectivament és això
perquè ha fet activitats
de les quatre
i s'ha format per fer les quatre
i això és veritat,
en el terreny de la literatura,
una vegada acceptat
que ens movem
en un terreny de literatura infantil
i juvenil,
també toca tot a les tecles
perquè hi ha...
A les novel·les hi ha musicals,
hi ha algunes novel·les
en les quals hi ha cançons
i fins i tot alguna d'elles
ha estat escenificada
i es mou
per circuits escolars
per veure-la, no?
Per tant,
hi ha homenatges
de determinats autors
ben clarament
i ben confessats,
novel·la negra,
en fi,
és que hi ha una mica de tot,
jo penso que més que
en l'aire del gènere,
jo penso que el que
podria caracteritzar-lo més
és el gust per la imaginació,
em sembla que és un autòpid
molt imaginatiu
a l'hora de plantejar
els temes.
I en això tots mantenen
el mateix to.
Sí, jo crec que sí,
jo crec que ho som.
Mira,
parlem d'alguns arguments,
si vols,
perquè ho veiem.
Comencem pel viatge
d'un tap de banyera,
que ell defineix
com una alegoria
de la creativitat
i llavors home té un joc
molt interessant,
és a dir,
són uns nens que van al cinema
i al cinema hi ha un tap de banyera,
el protagonista és un tap de banyera
que s'escola
per la lluera
i llavors
comencen a cantar i tal
i als nens
no els agrada la pel·lícula,
no estan d'acord amb la pel·lícula,
llavors comencen a cridar,
a xiular,
de manera que els personatges
al tap de banyera
para la pel·lícula
i s'enfronta
amb els nois,
li van a dir,
per què?
Per què xiuleu?
Què voleu?
Llavors els nens
li diuen el que volen
i llavors el tap de banyera
va fent les aventures
que els nens li van proposar.
No, no,
ara te n'has d'anar
a l'Oest Amèrica
i et passa això,
per això,
bueno, vinga, va,
bum, bum, bum, bum,
home, això és un toc d'atenció
als autors de llibres juvenils,
no?,
que a vegades escriuen
sobre coses
que probablement
no els interessen.
Sí, sí,
són llibres divertits,
llibres molt imaginatius,
no?,
o per exemple
el que havia estat finalista
del Premi Enric Valor,
que les primeres aventures
d'en Pere Ganjet
és les aventures
d'un detectiu de nou anys,
d'un petit detectiu,
d'un nen
que vol investigar
els robatoris
que es produeixen
en un supermercat
de sota casa,
no?,
i a partir,
és un llibre
que a més a més
que se'n pot treure suc
perquè és una crítica
a la publicitat,
per tant...
No, no,
són llibres pensats,
eh?
Sí, sí,
que pot servir
per moltes coses.
I viatgen molt
i passen coses fantàstiques
i coses inversemblants,
però que dins del context
del relat
ho trobes molt normal,
oi?
Que és aquells elements
fantàstics de la literatura
que...
Sí,
mateix inversamblants
i el llibre aquest
que dèiem
dels 666 calaixos,
que és un dels
que li ha donat més èxit,
que és la història
d'un nen
que l'acompanya el seu avi
amb un...
a l'oficina
d'objectes perduts,
ell va buscar
un espasa galàctica.
Que ha perdut,
segurament.
I va buscant
objectes perduts
i llavors, clar,
comencen a aparèixer històries
a través de tots
els objectes perduts
que hi ha per allí,
que és molt bonic,
no?
Amb tres personatges,
un arquitecte
que es ven l'ànima al diable
per poder ser gaudí,
una dona gran,
ell...
Llibres que estan força bé.
Doncs llibres
que caldrà tenir en compte,
recuperar
i en tot cas
pensant sempre
en un públic
que aniria
entre els 8-12 anys
aproximadament,
què diries tu?
Sí,
més o menys.
Més o menys,
10-12,
potser més avient
que no pas 8.
Segurament.
Més tard,
els 13 també
els podríem estirar encara.
Jo si em permeten
els oients,
perquè abans li comentava
al Jordi,
jo ho podríem explicar
amb el Jordi Folk,
que em vaig tenir la sort
de coincidir
en un programa de ràdio
en què ell feia
una mica
el que fa els divendres,
el David Serra,
és a dir,
parlava de cinema
i comentava
la cartellera
a les hores
de Ràdio Reus
i una vegada
va trobar
un filó magnífic
perquè,
clar,
lògicament
comentàvem
les pel·lícules
que s'estrenaven
a les sales comercials,
però va trobar
un filó magnífic
perquè un dia
vam descobrir
que realment
tant amb ell
com a servidora
les pel·lícules
porno
que es podien
projectar a cinemes
en principi
o manes
per fer-nos
els carrils clonets
però no ens hi
interessava gaire.
El que sí
vam descobrir
és que ens cridava
moltíssim l'atenció
potser per la seva
basant literària
que dèiem
els títols
que tenien
aquelles pel·lícules
pornogràfiques
que es projectaven
no només
als cinemes
de les ciutats
més o menys grans
sinó també
als poblets petits
i en una època
que no hi havia
ni internet
ni Google
ni res d'això
era capaç
de trobar
amb les cartelleres
dels diaris
dels setmanaris
tot plegat
autèntiques monografies
sobre títols
de pel·lícules
pornogràfiques.
El cert
és que
quan vam començar
aquella secció
vam deixar
la secció
de cinema
directament
el Jordi
no va deixar
de fer la secció
no perquè
la censura
ens digui res
sinó perquè
cada programa
era terrible
perquè no el podíem acabar
perquè
reiem tant
que els oients
ja suposo
que s'escandalitzaven
no pels títols
de les pel·lícules
sinó pel paper lamentable
que feien dues persones
amb aquesta pèrdua
del respecte
al micròfon
perquè clar
ja tu que el coneixes
també
arribava
a dir títols
que no eren
no eren
mals sonants
però eren realment
imaginatius
jo recordo
com a anècdota
quan explicaves això
persona inquieta
imaginativa
perquè els oients
es facin una idea
de quin perfil
estem parlant avui
parlant del Jordi Fogg
havia treballat
a més a més
de col·laborar
en Ràdio Reus
havia col·laborat
també
en Antena 3 Ràdio
al començament
amb l'Eri Terragona
després fins i tot
va estar
en l'època
va estar treballant
també
per la divisió
de publicitat
de Columna
de l'editorial Columna
també hi va estar
i després va ser editor
del correu
de l'UNESCO
i de la revista
Catalunya
inquiet
ha tocat moltes tecles
però moltes
pianista de primera
Déu-n'hi-do
la quantitat
de tecles
que ha tocat
home
era de justícia
fer referència
sobretot en aquesta línia
que tu esmentaves
de parlar
la guerra dels xiclets
que és una altra
de les que va guanyar
el premi
aquesta és
conèixer-me
una anècdota
de la reina
Isabel d'Anglaterra
que xafa un xiclet
i se'n fa de tant
que prohibeix els xiclets
i a més
està disposat
a tancar la torre
de Londres
a tot Déu
que mastegui un xiclet
o que l'enganxis
on sigui
que l'amagui
producte clandestia
llavors es crea
una resistència
de nens
per defensar
el xiclet
doncs és magnífic
els arguments
i el punt de partida
realment són
imaginatius
fins i tot
per llegir-ho
com a adults
per fer un tipus
de riure
i una mica
de regressió
hipnòtica
a la infància
Jordi
que et sembla?
sí, sí
són molt frescos
si es llegeixen
sense pretensions
són molt frescos
comencem pel del xiclet
per agafar-ne un títol
el dels calaixos
quina ens recomanaries
o per recomanar
als nostres fills?
així d'entrada
bé, el més complex
des del punt de vista
de l'estructura
seria el de 666 calaixos
tot i que segurament
és un dels millors
i els altres recomanables
molt altament recomanables
són el viatge
d'un tap de banyera
i la guerra dels xiclets
aquests serien els tres títols
més destacables
doncs per començar
no està gens malament
començarem per aquests
i anirem derivant
cap a altres títols
Jordi Tinyena
gràcies
a vosaltres
si no hi ha novetat
ens retrobem
la propera setmana
ara d'aquí uns moments
hem d'anar a veure
què ens explica
el flamant president
del Nàstic
tu ets Nàsticero
jo soc soci
i accionista
minoritari
com que som amics
o considero que som
una mica amics
no sé si fer-te pronunciar
sobre el tema
quasi que no
a més igual
o quasi que sí
no però com a Nàsticero
com a soci dels àntics
de tota la vida
jo m'imagino que
una miqueta de perplexitat
i soc fineta
sí que
deu sentir
davant de tot això
a mi no m'agrada gens
això
no t'agrada
això
no m'agrada gens
que el Raül Font
sigui president
del Consell de Ministres
per la qualitat
de representació política
sí
i crec que el polític
tot i que l'Ajuntament
és l'accionista majoritari
em sembla molt malament
que un polític
sigui el president
del Consell d'Administració
les alternatives
no estaven molt clares
tampoc
això ho han de discutir
però no em sembla bo
ni pel club
ni per la ciutat
que es barregin els dos temes
ja no em semblava bo
i no m'ha semblat mai
que l'Ajuntament
sigui el màxim accionista
si en el seu dia
jo recordo que ja
ho vas comentar
no m'ha semblat mai bé
però
que exerceixi
com a tal
posant
un membre
de l'Ajuntament
a la direcció
em sembla malament
després diuen
del món dels llibres
i dels escriptors
mira el futbol
Déu-n'hi-do
sí
clar
en fi
es despertaran
tota mena de suspicàcies
inevitablement
en fi
què hi farem
i escolta
de la part esportiva
que és on realment
els socis aficionats
patiu
escoltem
no n'hi ha per tant
no n'hi ha per tant
tenim el pressupost
que tenim
i per tant
amb això
tenim els jugadors
que podem tenir
i ja està
jo crec que
de veritat
la gent
exigeix més
del que pot
raonablement
demanar
és a dir
si tens el pressupost
més baix de la categoria
i les quotes
més baixes
de la categoria
aquesta és una altra
segurament
doncs home
el normal
és que tu siguis
un candidat
clar
anar per la cua
i no sé
què es pensava la gent
i per suposar
no hi ha cap jugador
quan surt al camp
que millora el seu joc
perquè els seus aficionats
el xeulin
així que
em sembla una tonteria
que la gent s'enfadi
i que es bronqui
els mateixos jugadors
de totes maneres
aquest plantejament
que acabes de fer
jo l'he sentit
moltes vegades
també per socis
veterans del Nasti
que diuen
escolta gaudim
del que tenim
xalem
disfrutem
ja veurem què passa
aquí t'ho hem vist
futbol de tercera divisió
de segona
bé
home fa dos dies
que en veiem de segona
i ara de primera
aixec
doncs disfrutem
doncs vinga
a gaudir-ne
del futbol
de la literatura
i el que convingui
Jordi Tinyena
gràcies
i també per aquesta
petita valoració
ara d'aquí uns momentets
escoltarem
en directe
la roda de premsa
que ofereix Raül Font
nou president del Nàstic
serà a partir d'aquests moments
en companyia
de Jordi Sorinyac
de Jordi Sorinyac