Entrem en el temps que dediquem setmanalment a la Biblioteca Pública.
Ens acompanya avui l'Esteba Massalles.
Esteba, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut. Volem fer un cop d'ull al club de lectura de la Biblioteca Pública.
En aquestes darreres setmanes, com hem parlat anteriorment,
s'ha treballat el tema de la tàrraco romana
a través d'aquesta col·laboració per segon any consecutiu
amb el Museu Nacional Arqueològic, no?
Sí, va ser.
Ja hi heu acabat aquest llibre?
Va ser només un sol llibre, que era Verde, el fos i morir,
que és d'una sèrie d'un detectiu romà, que és Marc Didio Falco,
que, doncs bé, doncs que aprofita...
És una obra que va sortir l'any 2006,
que tracta sobre els Jocs Olímpics a Grècia,
feta per una autora londinenca,
l'any en què van aconseguir la nominació
pels Jocs Olímpics de Londres, no?
I la va situar tot això de...
és dir, sí, vull dir, va ser, doncs va...
es van descriure els diferents tipus de Jocs
que hi van haver, doncs, a l'antiga Grècia,
es va fer una sessió, doncs, diguéssim,
de comentari com habitual en la metodologia dels clubs
i després, doncs, es va fer una visita comentada
a l'exposició que hi ha, doncs, al Museu Nacional Arqueològic.
Val a dir que va haver, doncs, que va ser...
un èxit, van ser, doncs, gairebé 60 persones
que vam aplegar i, doncs, bé, estem molt contents
i esperem que l'any que ve, doncs,
fer la tercera... la tercera sessió.
De fet, en aquesta convocatòria
podia participar-hi de les xerrades i de la visita
persones que no estiguessin directament vinculades
al Club de Lectors, no?
Sí, sí, vull dir, era obert.
L'únic que es demanava és que, doncs, que avisessin,
vull dir, perquè una mica per problemes així
de sempre d'intendència, no?
De que hi ha... la capacitat, doncs, és limitada,
fer les activitats en una sala o altra del museu
o, doncs, la visita mateix, vull dir,
si hi havia molta gent, doncs, esclar,
es dificulta la...
era per coses purament d'intendència.
El Club de Lectors és un dels molts tresors
que tenen a la Biblioteca Pública i segur que han parlat
més d'una vegada, però normalment quina freqüència
o quina seqüència feu en quant a lectures?
Perquè avui parlarem de tres propostes que teniu
per als propers mesos.
És un autor per més, un llibre per més, més o menys, o...?
Ara l'hem fet... aquest primer trimestre l'hem fet bastant atapeït
i tenim sessions cada 15 dies.
I, bé, doncs, potser ens plantejarem
de fer-ho una mica més espaiat perquè, doncs, esclar,
vull dir, s'acumula la feina.
Aquest també és en funció de l'obra, no?
S'ha fet, doncs, aquest Ver del Fosí i Morir.
Ara, demà i demà passat, doncs, ens toca
el món d'ahir, Memòries d'un Europeu de Stefan Sbright.
Després, doncs, tenim una sessió dedicada a Josep Anton Baixeres.
Després tenim la nit de l'oracle d'en Paul Ouster.
i encara abans de Sant Jordi tenim la Catedral del Mar,
o l'Església del Mar.
Home, aquesta...
Per tant, doncs, en quatre mesos, en tres mesos i mig,
doncs, són cinc llibres, no?
A més, equilibradíssim, perquè hi ha una mica de tot.
Aquell integrant del Club de Lectura que digui
que allà és que a mi aquest tipus de lectura no m'agrada,
però si no li agrada una, segur que li agrada a una altra.
Sí, no, no.
Perquè, clar, tot això que acabes de desmentar
són lectures absolutament diferents,
totes elles molt valuoses per diferents motius.
Bé, el plantejament que nosaltres fèiem
sempre va ser fer un clàssic,
fer un contemporani i fer un autor local.
El clàssic seria el Suey.
El Suey.
El Suey, que no sé, la pronúncia...
No, no, això ens passa a tots amb aquest autor, eh?
I és un autor magnífic i una mica oblidat.
Jo no sé per què.
S'ha recuperat.
S'ha recuperat, sí, i tant.
Però estem parlant d'una novel·la que no és una novetat editorial.
Estem parlant d'una novel·la, entre cometes,
és una autobiografia, però novel·lada.
Es pot llegir com una novel·la que té unes quantes dècades, no?
Em sembla que ell va escriure, vaja,
ell es va suïcidar...
Al segle XX.
Aquesta autobiografia crec que és de l'any 42,
un any abans de la seva mort.
És una lectura molt recomanable,
perquè és molt actual, eh?
Parlem d'un autoclàssic, però és absolutament actual.
Totes les reflexions i tot el que fa,
tot el que explica, tot el que sent,
a partir del fenomen de les guerres europees, no?
Del XX.
Sí, sobretot, i ara, això amb la construcció d'Europa,
també sovint el trobes com a punt de referència,
precisament, del que es voldria que fos Europa.
una Europa sense fronteres,
una Europa, doncs, que no hi haguessin divisions
entre els diferents pobles i nacions que hi ha,
perquè, vaja, perquè, doncs, l'Estefan Sbright,
doncs, va, doncs, es va oposar a la Primera Guerra Mundial,
vull dir, dels pocs intel·lectuals del moment,
que, doncs, es van, que no van donar crèdit o pàvol
a un esperit així revanchista i de nacionalisme així fora de mida,
i, vaja, i aleshores, doncs, van ser...
Ho sento, demano disculpes als oients,
però en moments que és impossible aguantar la tos.
Perdona, eh, Esteve, us l'avento moltíssim.
No, passa res.
Doncs, doncs, això, doncs, precisament,
ell és d'aquestes persones que sempre se cita
com un esperit europeu, no?
Sempre ha tingut un reconeixement discret, no?
No, però, en canvi, doncs, en el seu...
tant en vida com després, posteriorment,
va ser molt... se'n feien edicions
i va ser una persona molt coneguda.
Per exemple, aquí recordo, a vegades, doncs, comentant-ho amb gent,
tots en parlaven de...
d'un recull de novel·les curtes, de narracions curtes,
que és moments estel·lars de la humanitat,
i això, per exemple, ho ha llegit moltíssima gent.
Vull dir que parlaven, doncs, del banquer Roixil,
de què va ser el que es va...
la fortuna del Roixil, doncs, va ser a partir...
com es va crear, de Magallanes, etcètera,
d'una sèrie, doncs, ja...
Déu-n'hi-do, la tos és terrible.
Més enllà del Club de Lectura,
lamento moltíssim, és que em sento incomodíssima
davant dels oients i tu mateix,
doncs, amb aquesta tos tan desagradable.
A veure si Servidores recupera una mica,
un carmelet, alguna cosa,
moltíssimes gràcies a tothom.
Doncs el que dèiem, més enllà de l'interès
que pugui tenir dins del Club de Lectura,
és un autor més que recomanable,
més enllà d'aquest fet, no?
Sí, jo, particularment,
més que la seva narrativa novel·les o contes curts,
el que és realment un mestre
és amb la biografia.
Vull dir, les biografies del...
les seves biografies, doncs,
són molt conegudes, s'han llegit molt,
vull dir, hi ha una biografia, doncs, de...
ara, doncs, hi ha la pel·lícula,
doncs, ja és el...
és el de Maria Antonieta, per exemple,
té una biografia,
una biografia d'Erasma de Rotterdam,
de Balsac,
i per mi la que és millor
és la que dedica a això,
a Foucher,
que era el cap de la policia de París
durant la revolució francesa.
La segona revolució francesa, exacte.
La revolució francesa va ser el que va superar el règim de terror,
va ser cap de la policia,
és a dir, cap de la policia
durant Napoleó,
és a dir,
anava canviant el règim polític,
però ell quedava.
Doncs un autor per redescobrir,
si és que no ho havíem fet anteriorment.
Hi ha un altre nom propi destacat
que tractarem al Club de Lectura,
com has dit,
que és la tendència a poder parlar
d'autors contemporanis i locals.
Sí.
És un privilegi que tenim
de poder comptar amb la presència de l'autor
quan llegim una...
Ja estem referint-nos a Josep Anton Baixera.
Sí, a finals de febrer, sí.
I quina obra heu triat?
Hem agafat els primers contes
que va treure
en l'editorial Moll
de Parma de Mallorca,
que són el Parque Sí,
que és el primer conte,
i després un recull d'altres
del seu carnet tarragoní,
que és també un dietari
sobre les xerrades que feia ell
a la Ràdio Tarragona,
que van ser de les primeres
que es van fer en català als anys 60,
i després, doncs,
una serió...
i després, doncs,
un pròleg o una pila
que fa, doncs,
amb un llibre, doncs,
de Domènech Guancé.
Després també d'autors locals,
també possiblement a finals d'any,
al mes de novembre,
li dedicarem una sessió
a Artur Blader de Zumbila,
que afegint-nos
a la celebració dels 100 anys
del seu naixement a Benissanet.
També escriptor, periodista.
Escriptor, periodista,
un senyor que té fet,
ha escrit un dietari
des de l'any 61 fins l'any 1972,
és que es diu Viure a Tarragona,
en el qual, doncs,
anava anotant
les diferents desactivitats
que es feien, doncs,
a la ciutat,
amb anotacions, doncs,
sobre qui hi havia,
quin era l'ambient de la ciutat.
I possiblement també dedicarem,
si t'hi fixes,
tant Estefan Sruay,
que parla de la seva autobiografia,
hem parlat del Carnet Tarragoní,
que també, doncs,
són unes cròniques personals
de Josep Anton Baixeres,
del dietari de Blader,
una mica,
també aquest any
parlarem d'això,
una mica de la literatura del jo,
no?,
en el qual, doncs,
les impressions personals de la gent,
doncs, vaja,
queden no tant,
és a dir,
farem no tant llibres de ficció,
com també llibres d'aquests
de dietaris,
en el qual, doncs,
algú expressa, doncs,
les seves impressions, doncs,
personals.
De les altres obres de Paul Auster
o l'Església del Mar,
no cal dir-ne molt,
perquè, déu n'hi dos,
i s'ha parlat,
llibres autèntics,
superbendes,
bestsellers,
conegudíssims, no?
Sí, sí,
i una mica és donar la varietat
i les oportunitats, doncs,
perquè, doncs,
que el públic, doncs,
s'hi afegeixi, no?,
i, doncs,
donar, doncs,
cabuda a tota mena de sensibilitats, no?
Molt bé, Esteve,
un dia que estiguem més tranquils
i ens explicaràs una miqueta
la teva experiència,
fins i tot personal,
de portar un dels clubs de lectura,
perquè és molt diferent, no?,
la mirada que es fa com a lector
que tu has sigut sempre,
sí,
estar, doncs,
en contacte amb els lectors
i amb aquest club de lectura.
Clar, vull dir,
la lectura, no,
des de ser sempre una cosa...
Personalment, també,
per tu és una experiència diferent, no?,
veure aquests punts de vista
dels altres lectors
que no són el teu cercle personal,
que aquesta experiència personalment,
doncs, ja es té,
sinó que és en un cercle
de persones que són molt diverses, no?
Clar, l'important dels clubs de lectura
és que l'experiència personal,
una mica solitària,
de llegir tu el llibre,
doncs, és clar,
l'obres
i cap als altres persones
i les altres persones,
doncs, també t'expliquen
les seves impressions
i les seves opinions, no?
I, sobretot,
també és una cosa important
el que has dit,
de què, doncs,
que hi participen gent molt diferent, no?
És a dir,
no quedes reduït
tu i els teus amics
i els del teu cercle,
sinó que és obert.
Aquí la lectura
adquireix una dimensió
molt més plural
que quan es fan solitari.
Esteve, gràcies per acompanyar-nos.
T'asseguro que estarem recuperadíssims
la propera vegada que tornis a la ràdio.
Moltes gràcies i bon dia.
Gràcies.
Gràcies.