Un dimarts més al matí de Tarragona Ràdio
en companyia de Javier Terres del Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Parlem d'algunes qüestions legals que puguin ser d'interès ciutadà
des d'aquest espai que fem en col·laboració
amb el Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Javier Terres, bon dia.
Bon dia.
Benvingut.
Avui parlem de la protecció del menor
i de la protecció d'aquelles persones que, per diferents raons,
en principi i objectivament no tenen capacitat per decidir
o per defensar els seus drets.
És un marc legal molt ampli
i hi ha una sèrie d'institucions del propi estat
que, en principi, protegeix aquestes persones, no?
Sí, d'entrada, tot ser humà que viu en el nostre país
i, en teoria, hauria de ser en tots els països del món
per al fet de néixer,
doncs clar, si assumeix una sèrie de drets,
també una sèrie d'obligacions,
però, clar, com no té una majoria d'edat,
com encara no pot governar,
com encara no pot decidir
perquè encara no té el que es diu enteniment,
doncs clar, el dret ha de contemplar aquesta circumstància.
Llavors, doncs, encara sent subjecte d'un munt de drets,
doncs com durant un temps fins que no s'acabi formant,
fins que no s'acabi educant,
doncs aquella persona no podrà governar-se per si mateix,
doncs clar, el dret estableix una sèrie de normatives
per protegir-lo i aquest també perquè tota aquella mena de drets que tingui
siguin conservats o siguin ben governats.
Estem parlant dels menors d'edat.
En el nostre país seria de la persona des que neix
fins que compleix els 18 anys,
que és quan s'adquireix la majoria d'edat.
Normalment, els 18 anys és una edat
on en tots els països del món
s'estableix com a principal majoria d'edat,
però hi ha excepcions.
Hi ha països que l'extenen molt més,
l'extenen fins als 21 anys.
Després d'aquest primer àmbit,
hi ha un segon àmbit de protecció també,
de persones que potser no poden desenvolupar tots aquests drets,
tota aquesta capacitat de fer coses,
tota aquesta capacitat per poder decidir,
per poder governar-se en les seves pròpies decisions,
des de les més íntimes fins a les més complicades,
econòmiques o de caràcter familiar,
per posar un exemple,
que són les persones que estan malaltes,
són les persones que tenen algun tipus d'eficiència
o a insuficiència, per dir-ho d'alguna manera,
de caràcter mental, etcètera, etcètera, etcètera.
Llavors, com tu deies, en un principi,
tot aquest tipus d'individus,
ja siguin menors d'edat,
ja siguin aquestes persones amb aquestes malalties,
tenen una sèrie de proteccions en els diferents estaments,
i també en l'àmbit judicial.
En principi, la figura que s'estableix
per defensar aquesta protecció en els menors
o aquestes altres persones,
en el cas dels menors,
que seria la Fiscalia de Menors?
Sí, la Fiscalia de Menors,
alguna vegada en aquest programa
hem intentat definir el que és la funció d'un fiscal.
La veritat és que sempre el veiem,
suposo que una mica arrel del món cinematogràfic,
com el dolent de la pel·lícula,
quan no és així.
El Ministeri Fiscal d'entrada,
el que té com a objectiu o com a fi,
és que es vagi complint la legalitat establerta,
en el dia a dia.
El nostre referent cinematogràfic i legal
sempre és la cultura anglo-saxona,
les pel·lícules,
i allà el fiscal és aquell que aspira al poder polític
i per arribar a tenir un càrrec,
efectivament passa per la Fiscalia.
Aquí és diferent, aquí fan oposicions.
Aquí fan oposicions, no.
I a part també,
doncs sempre l'han volgut posar en la part acusadora,
quan resulta que el fiscal,
dintre del seu àmbit,
si creu que una acusació no està ben vertebrada
o no té fonament,
també hauria de fer tot el possible per no acusar
i fins i tot,
si hi ha algun tipus d'intenció o interès manifest,
doncs anar darrere d'aquestos interessos manifestos
d'acusació en compte.
Però bé,
en aquest àmbit,
doncs clar,
ens trobàvem que moltes persones
d'aquesta situació,
per exemple,
els malalts mentals,
i ja no dic els menors,
es podrien trobar que precisament
les persones més properes
que tenen que respondre d'ells,
doncs no siguessin les més adients.
Estem parlant,
i com en els darrers casos
que trobem en aquestes setmanes,
doncs són els menors d'edat,
on són, per exemple,
víctimes de maltractaments,
de lesions,
per qui?
Doncs d'una manera,
diguéssim,
desgraciadament,
pels seus propis pares.
Clar,
diguéssim que la llei
sí que otorga una sèrie de drets
de tutela,
una sèrie de drets de curatela,
precisament als famílies més directes
i, com no,
als pares que tenen la patria potestat
i la guàrdia i custòdia
sobre els seus fills.
Però si precisament són aquestes
les persones que estan acometent
tota aquesta sèrie de delictes
d'un menor d'edat,
doncs qui pot vertebrar
una defensa
o una protecció
d'aquestos menors?
Doncs el Ministeri Fiscal.
Entenem que el tema
que tractem avui
és molt delicat.
Aviam,
en algun determinat moment
algú pot pensar,
ui,
doncs no estan dient la realitat.
En fi,
el que sí que està claríssim
és que l'opinió pública,
en general,
i a través de tot allò
que es pot apreciar
a través dels mitjans
de comunicació,
no té una bona imatge
ni creu que siguin
doncs unes figures
i que es facin
unes accions
efectives.
Entenem
i volem pensar
que és així
que realment
en alguns casos
o en determinats casos,
o en molts casos,
és igual numèricament,
nosaltres no tenim
estadístiques,
segur que no ha funcionat bé
perquè veiem el resultat,
però entenem
que aquests són els noticiables
que de manera anònima
i quotidianament
sí que es resolen
favorablement
a través d'aquestes figures
en alguns casos.
Per tant,
ni tan malament
deu funcionar
ni també com a vegades
les autoritats
ens volen fer creure.
No sé si això és així.
Com sempre,
sí, no,
és així
i com sempre
coneix-se
l'estat exacte
de com es desenvolupa tot
i més en aquestes circumstàncies
que hi ha
molts àmbits foscos
és difícil
però efectivament
quan tu tens un mecanisme
de protecció
enllegar-lo
té la seva dificultat
i també el que pot succeir
com quan tens una bona màquina
és que
circumstàncies
no les arribis
a
otejar
a tindre
una observació
molt directa
però que això
no pot
inevitablement
pregonar
la seva inexistència.
Té que existir
aquesta sèrie de mecanismes
i jo crec que com un dels drets
fonamentals
per les persones
que no poden valdre
per si mateixes.
I és que ara penso
per exemple
hi havia quants casos
hi ha de nens i nenes
en acollida
en famílies
que nens i nenes
que tenen una vida
absolutament feliç
equilibrada
ordenada
i de cop i volta
apareix el pare
o la mare biològica
que fa una reclamació
i aleshores
contra la voluntat
d'aquell menor
voluntat manifesta
perquè a vegades
són nens i nenes
que ja tenen capacitat
per expressar-se
i dir el que volen
se'ls hi retira
el que és
la responsabilitat
a la família
d'acollida
tornen
amb els pares
o les mares biològiques
cada cas és diferent
però en general
a vegades
penses
home
dius
no no
és que per sobre de tot
els drets del menor
a vegades
per sobre de tot
està el dret
de la biologia
el pare i la mare biològic
tenen tots els drets
no sé fins a quin punt
si no exerceixes
el teu paper de pare
o de mare
en condicions
exactament
i són unes circumstàncies
molt crítiques
on moltes vegades
hem vist
com se'n tirava
si es pot dir
nens i que acaben
al final
en centres d'acollida
vent i una família
que els vol tenir
en condicions
i des del punt de vista
no únic
i exclusivament jurídic
sinó inclús psicològic
hi ha un munt d'informes
perquè aquestes persones
gràcies a totes aquestes entitats
organismes
que n'hi ha
doncs se'ls ha pogut
fer un seguiment
doncs veus
com
tirant enrere
i tornen al cau
d'on havien sortit
però bé
és que precisament
per aquesta mena
de situacions
existeix
tota aquesta circumstància
d'organismes
de departaments
la mateixa
direcció general
de la infància
en certa mida
doncs una mica
criticada
per aquests últims casos
on per un excés
de cel
doncs
en una lesió
d'un nen
que va acudir
amb uns serveis
d'urgències
doncs van començar
a engegar la màquina
i es van equivocar
per un excés
per un excés de cel
després d'anar
a altres casos
haver estat
una miqueta
mirant
a Bàbia
exactament
hem d'entendre tot
com es desenvolupa
i com s'inicia
i sobretot
quins són els protocols
davant de professionals
que d'entrada
doncs bueno
hem de
per raó
de la gran quantitat
de bueno
de circumstàncies
que ens trobem
doncs ho han de
posar en marxa
i això pot generar
algun tipus de confusió
ara bé
també possiblement
doncs hem d'anar
al cas concret
a veure com aquells pares
com aquella família
ha sigut tractada
i a partir d'aquí
si hi ha hagut un error
que aquests propis
organismes i responsables
demanin
les excuses
i també doncs
les compensacions
que siguin necessàries
però això
que tingui en compte
que tal com evoluciona
la societat avui en dia
no ho podrem evitar
cada dia aniran més
aquestes persones
i a més a més
avui en dia
com evoluciona
i de bueno
les necessitats
que cada dia
doncs
els menors d'edat
i també doncs
aquest grup
de malalts mentals
necessiten
això cada dia
estarà més fiscalitzat
i precisament
és una de les àrees
directes
del que és
un estat de dret
el que passa
que
dissortadament
no sé si ja són
trets a les víctimes
les dones mortes
a mans dels seus companys
o excompanys
en el que portem d'any
i només estem
al mes de març
són dones
que normalment
he terminat
i a algunes d'elles
doncs ja se'ls havia
marcat
una ordre
d'allunyament
a les seves parelles
eren dones
que havien denunciat
els menors
no denuncien mai
els menors són les víctimes
silencioses
fins i tot més
que les dones
per tant
l'única via
de denúncia
generalment
són els centres mèdics
que quan veuen
que la seva criatura
està malament
els porten
i és allà
on poden detectar
presumptes maltractaments
per molta oficina
per molta fiscalia
que hi hagi
si no arriba
una denúncia
no es pot actuar
si la societat
no denuncia
perquè moltes vegades
la pròpia societat
és testimoni mut
de maltractaments
de nens i nenes
però jo no vull problemes
jo no m'hi vull posar
potser aquí també
em val a dir
que és la societat
qui educa
no només la família
sí
i el Ministeri Fiscal
té els seus mitjans
de coneixement
de certs circumstàncies
d'aquesta mena
però no pot arribar
a tot arreu
si no arriba una denúncia
ignora que estigui passant
alguna cosa
efectivament
i en tot moment
la llei
la societat
des d'aquí
ja ho manifestem
perquè doncs
estiguin tranquils
si ets coneixedor
en tot moment
d'una circumstància
d'aquest tipus
estàs totalment habilitat
i autoritzat
per anar
a un jutjat de guàrdia
o anar directament
a la sovícil
o a la sovícil
la guàrdia civil
té un equip especial
de menor
i de dona
que porten aquests casos
a les forces de seguretat
per suposat
però si vol
de cop i volta
aquella persona
tindrà una visita
o una trobada
amb un fiscal
o amb algun departament
concret
del que és
l'aparell judicial
més directe
perquè
vol entrar per aquí
no tindrà cap problema
i si no
aquests mateixos organismes
de l'administració
en aquest cas
la Generalitat de Catalunya
que té bastanta competència
en aquest àmbit
també
no només
pot tramitar
aquesta denúncia
i posar-ho en coneixement
tenen els seus mecanismes directes
sinó també
pot començar
a iniciar una investigació
i en aquest aspecte
ja d'entrada
pot adoptar
una sèrie de mesures
de caràcter cautelar
com
anar a recollir
aquell menor
anar a recollir
aquella persona maltractada
i en tot moment
doncs
tindrà-lo
en els seus respectius centres
fins que allò
doncs
d'una manera
quasi quasi de
diguéssim cautelar
doncs
no
comenci a donar
una mica de llum
sobre on s'ha de fer les coses
no en el cas dels metges
ni els mestres
que en alguns casos
no estan obligats
tinc entès
que no estan obligats
els mestres
els metges
no
no
l'obligació directa
per llei
és del món
del sanitari
que en tot moment
coneix de la lesió
clar
moltes vegades
jo entenc
que persones anònimes
del carrer
que tinguin coneixement
que diguin
jo diria alguna cosa
però
després tindré molts problemes
em fa por
que puguin prendre
represàlies
de fet
la persona
que pot informar
si hi ha indicis
actuar d'ofici
la fiscalia
i no cal que s'impliqui
personalment
potser això cal explicar
o no
no
a veure
l'únic
i directament
quan tu tindràs
una implicació directa
en un procediment
d'aquesta mena
és quan siguis
víctima
directa
però si tu ets
una persona
que passava per allà
tindrà tot el caràcter
de testimoni
i de persona
que el que es nomenen
dret
que manifesta
la notícia
criminis
és a dir
el principi
del que podria arribar a ser
doncs
una actuació
delictual
aquella persona
no té per què ser vista
per la
persona
que ha acabat
denunciada
en cap moment
tenen els seus
mecanismes
de protecció
durant tot el procediment
inclús
posteriorment
si s'arriba
en algun moment
a fer
algun tipus
de vista
o judici
i en aquest aspecte
doncs
podrà
en tot moment
quedarà
tranquil·la
i quan vagi
a un jutjat
li tindran
que informar
fil per randa
de quines són
les actuacions
en aquest aspecte
tranquil·la
a més a més
que moltes vegades
ni tan sols
se li demanarà
una presència
constant
o efectiva
sinó
única i exclusivament
en el que és
la informació
determinada
ja amb les forces
de seguretat
els caients
amb els propis
departaments
del Ministeri Fiscal
o de les diferents
organismes
de la Generalitat
de Protecció
aniran fent
aquells expedients
fins que arribi
al port
que es necessiti
clar
com en tot allò
que és matèria
sensible
la nostra societat
té l'altra cara
que és el que tu deies
sí que realment
hi ha moltíssims
menors
que estan en una situació
de maltratenament
i d'injustícia
realment terrible
però a vegades
també
l'administració
s'equivoca
ja ho sabem
i en algun cas
es pot donar
que aquest excés de cel
moltes vegades
entre els pares
i les mares
ho hem comentat
que quan anem
al servei d'urgència
perquè tenim un filtre
a pell
i cau
cada 15 dies
et someten
a un interrogatori
amb la qual cosa
t'ho agraeixes
perquè dius
home
doncs veus
si arriba alguna criatura
amb problemes
ho detectaran
però hi ha pares i mares
que se senten molt incòmodes
i a vegades pensen
a veure si em denunciaran
per fer alguna cosa
al meu fill
quan realment
és que sempre està caient
perquè és d'aquesta manera
això també crea
doncs una miqueta
a veure
aquest cas
en concret
és el que s'ha donat
fa unes setmanes
amb una família
d'aquí de Catalunya
jo crec
que el tenim
i demano
que s'interpreti
d'una manera aïllada
perquè efectivament
aquests professionals
aquesta gent
que ens trobem
en els serveis d'urgència
o bé
doncs en els diferents
centres sanitaris
són coneixedors
no?
de normalment
com es produeixen
les lesions
tenen uns protocols
i tenen experiència
per saber
arrel d'aquest mateix
que ens fan
i que tenim
que contestar
també arrel
de quin tipus
de lesió
presenta aquell nen
efectivament
doncs
el grau
de les possibles ferides
que presenta
doncs
ells mateixos
donat que també
tenen estudis
del que és
la medicina forense
poden arribar
a un grau
de possible sospita
o no
i en aquest aspecte
doncs
ho han de transmetre
a la persona
que ha de decidir
en un jutjat
on també
no només el jutge
sinó el ministeri fiscal
es troben cada dia
amb una sèrie
de lesions típiques
que poden conformar
una lesió
poden també fer
aquest primer grau
no
d'interpretació
com va succeir
en aquest cas
doncs
al cap de 48 hores
se'ls va tornar
al criu
però mentrestant
doncs
s'investigava
i se sabia
doncs
bé
doncs
es va portar a terme
els termins necessaris
i sembla ser
que també
aquí
el que va ser
més abrupte
per part
de l'organisme
de l'administració
competent
que ho portava a terme
va ser el tractament
el tractament
és molt difícil
quin angoixa els pares
exactament
les formes
en aquest aspecte
i més amb un nano
de tan
temprana edat
doncs
deu ser
molt difícil
doncs
de dir
i més quan de cop i volta
doncs
sí que és veritat
que amb això
potser
hauríem de fer
una mica de cura
i potser
doncs
l'administració
hauria d'iniciar
la presumpció
d'inocència
i hauria d'iniciar
també
doncs
una mena de
protocol
de tractament
de les persones
això crec que va ser
bastant
doncs
dur
per aquella família
i precisament
de les declaracions
que jo he sentit
en concret
és del que realment
es queixaven més
bé
després crec que tot
arriba
que els van jutjar
exactament
ràpidament
a la calma
i per aquí
doncs
bé
doncs
bueno
tenen encara
doncs
un
un
un
un
un
és
i
d'aquest
departament
bé
si estem dintre
de la normativa
i de la reglamentació
que es demana
ho veig molt difícil
que arriba amb un èxit, diguéssim, total,
però sí que podríem potser analitzar
quins són els protocols de tractament.
No només hem de centrar-nos en el que és la protecció d'aquell nen,
sinó també hem de mirar exactament els drets d'aquells pares
que tenen uns drets molt fonamentals.
Una patria potestat i una guàrdia i custòdia
potser són dels drets possessoris respecte,
i no m'agrada utilitzar la paraula possessori,
però del dia a dia respecte a una criatura,
dels més importants i de l'àmbit de decisió més gran
que hi ha dintre de tota la normativa.
No hi ha dubte que els menors són un col·lectiu d'allò més vulnerable.
No hi ha dia que no aparegui als diaris notícies,
ja siguin breus o ja siguin notícies a primera plana
d'abusos de qualsevol tipus.
Hi ha altres col·lectius molt vulnerables,
les persones grans, les persones amb una certa discapacitat psíquica.
Qui els protegeix?
A veure, aquí la llei, com sempre,
llista una sèrie de persones adients
per poder també posar en coneixement com estan aquelles persones.
Si realment aquella persona té la sort de tindre una família,
uns amics, diguéssim, propers, que són bones persones,
doncs no hi haurà molt problema,
i són uns mecanismes, com tu ja tens uns antecedents,
normalment les persones grans tenen molts historials mèdics,
on poder basar-se, llavors això són decisions judicials,
perquè si realment aquella persona no coneix,
no sap quin és el valor dels diners,
per posar un exemple,
no sap distingir entre l'esquerra i la dreta,
no sap quan és de dia i de nit...
Quan a un metge...
Exactament, doncs aquella persona necessita d'un altre
que decideixi per allà,
és quan es constitueixen els nomenats tutors.
Si nosaltres tenim un ambient familiar proper,
ja dient, serà molt fàcil,
serà una acció que es presenta davant d'un jutge,
perquè només pot ser un jutge qui decideixi aquella persona,
treure-li aquella capacitat d'obrar, de fer,
que té respecte als seus propis drets,
i deixar-los aparcar,
sinó que mentrestant aquella persona estigui així,
o fins i tot fins que desapareixi o deixi del nostre món,
que sigui un tutor qui governi els seus propis drets
i les seves situacions econòmiques.
A veure, el problema d'ell és
quan ens trobem moltes persones grans
que estan soles
i que no tenen per res ningú que respongui d'ells.
També hauria de ser el Ministeri Fiscal,
si no hi ha ningú més,
i després també en el nostre país...
Hi ha un procés d'incapacitació.
Sí, hi ha un procés d'incapacitació judicial concret.
També en el nostre país s'ha habilitat
que els propis advocats d'ofici,
que els col·legis d'advocats tenen dintre dels seus respectius torns,
puguin constituir-se dintre d'una figura
que es anomena el defensor judicial.
Defensor judicial única i exclusivament
per al procediment judicial que es porti a terme,
perquè potser pot ser també que aquella persona estigui sola o aïllada,
però que precisament, potser per el patrimoni,
per l'interès econòmic que pugui generar,
perquè potser estan sols però no per això tenen que ser pobres,
generi una sèrie d'interessos de persones amb objectius no lloables
i això ha d'estar controlat.
Precisament dintre d'aquest procediment,
els col·legis d'advocats, mitjançant la Generalitat,
en el Departament de Justícia, nomenen un defensor judicial,
que si després a aquest senyor se li reconeix el dret de justícia gratuïta,
doncs tindrà un dispendi gratuït de tota la despesa que tingui
i podrà portar a terme la defensa d'aquella persona.
És a dir, un exemple,
un senyor que de cop i volta no té cap familiar,
però de la nit al dia apareix un que diu que sí,
que no fa falta que sigui molt directa,
potser sigui indirecta, de tercera o quarta branca,
que diem nosaltres, i llavors veus que aquella persona
té uns indicis de quedar-se absolutament per governar el patrimoni.
I un dia per l'altre no creix el carinyo.
Esplendurós que tingui aquella persona.
Un defensor judicial tindrà que, juntament amb el fiscal i de més parts,
veure quin realment és aquesta persona, d'on ve, quin interès té,
inclús s'haurà de fer un petit judici, fer-li les corresponents preguntes,
i si realment no ens inspira confiança,
doncs tindrem que informar en aquest sentit.
Si realment ens tranquil·litza i veiem que és una persona dient,
doncs endavant.
I qui administra els béns d'aquella persona, si es canta,
i qui se'hi decideix si va a una residència,
si continua vivint a casa seva,
qui porta aquest control, a qui s'anomena si aquesta persona no té ningú?
Quan acaba aquest procediment d'incapacitació,
ve el moment d'anomenar un tutor.
i llavors aquest tutor en tot moment també passarà a una sèrie de tràmits
i d'idionetat, per dir-ho d'alguna manera,
i quan ja aquella persona sigui així,
doncs considerada dient,
el jutge li anomenarà a tutor.
Aquest tutor, doncs, podrà controlar absolutament tot,
tot si el jutge li deixa,
perquè podria ser una tutoria parcial o total,
i llavors aquell tutor podrà governar,
fer i desfer respecte als interessos.
Però estarà sotmesa a una certa vigilància, a algunes auditories?
Sí, sí, la llei diu que el jutge ha d'establir un període de control,
és a dir, en el moment donat, per exemple, cada cinc mesos,
si el jutge vol demanar les comptes que s'han generat
respecte a la tutela d'aquella persona incapaç,
doncs li farà anar al jutjat i li farà presentar les comptes,
li farà presentar, doncs, un estat de, bueno,
del que és la vida d'aquest senyor,
quines circumstàncies, doncs, viu,
circumstàncies de caràcter parentori, higieniques i, bueno,
i diguéssim, consustancials al que és la seva vida,
i també si de cop i volta es detecta,
no només pel jutge, sinó de les altres parts,
que hi ha algun tipus de mancança,
hi ha algun tipus d'interès,
hi ha algun tipus d'error,
i, bueno, i aquella persona mereix ser revocada
en el seu càrrec de tutor d'aquella persona,
doncs es podrà instar directament
i aquella persona acabarà, doncs,
bueno, deixant la tutoria d'aquella persona.
Molt bé, doncs, avui els drets dels col·lectius
més vulnerables, menors, persones molt grans,
persones amb discapacitat,
ens han ocupat en aquest espai
que fem en col·laboració amb el Col·legi d'Advocats de Tarragona
i en companyia de Javier Terres,
que, com sempre, li agraïm moltíssim
la seva col·laboració desinteressada.
Gràcies, Javier.
A vosaltres, gràcies.
Gràcies.