Sintonia de Tertúlia, temps per comentar l'actualitat de la jornada.
Avui amb quatre convidats, que ja els tenim a punt.
Avui ens acompanya Carme Crespo,
la tinent d'alcalde responsable de l'àrea de Medi Ambient.
Carme, bon dia.
Bon dia.
Al seu costat tenim Arga Sentís,
professora del Centre de Normalització Lingüística,
portaveu del Partit Iniciativa per Catalunya aquí a Tarragona.
Arga, bon dia.
Bon dia.
Tomàs Carot, periodista de l'empresa Comunicació PIC.
Bon dia, Tomàs.
Bon dia.
I Maria Mercè Martorell, advocada i exregidora de l'Ajuntament.
Bon dia, Maria Mercè.
Avui tenim quatre convidats per comentar algunes de les notícies de la jornada.
Avui una de les notícies sobre els diaris.
Ja ho hem explicat àmpliament als informatius de la ràdio.
De fet, ahir ja ho vam seguir bastant en directe.
Va haver-hi aquesta activació de sirenes.
Recordem que el proper dimecres hi haurà un simulacre d'accident químic
al polígon nord de Tarragona.
Ahir es van activar sirenes.
Totes les sirenes que tenim repartides pel camp de Tarragona
sembla que van anar prou bé, que la majoria van funcionar.
Només un parell van fallar o se sentien malament.
I, en fi, la constatació que l'exercici va ser positiu,
però també és veritat que ahir, anant,
nosaltres vam estar a Sant Salvador i a Bona Vista en directe amb la ràdio.
Doncs molta gent encara davant de les sirenes
el que fa més aviat és sortir, sortir al carrer,
obrir la finestra, que no pas confinar-se a casa
i escoltar la ràdio, que seria el que s'hauria de fer
en un accident químic real, si passa així.
En fi, tenim el simulacre a la setmana vinent.
Entre l'1 d'ahir i l'1 de la setmana vinent,
consideren que això va bé, que funciona,
que s'han de fer coses així o que és molt difícil convencer el ciutadà?
No, jo crec que sí, que s'ha de fer.
I, a més a més, conforme n'anirem fent,
cada cop més el ciutadà anirà percebent que això és seriós.
És a dir, jo la veritat és que he rebut correus electrònics
felicitant-nos perquè a les cases ja s'ha rebut tot el que cal fer,
vull dir, tots ho hem rebut, no?
I diu, per primer cop, tant parlar del pla secta,
rebem a casa informació del que és el pla secta.
Llavors, està clar, jo anava pel carrer en aquell moment
quan van sonar les sirenes i em vaig posar en un portal d'una casa.
Però, clar, jo vaig mirar la gent
i la gent no tenen encara aquesta percepció, no?
Però jo penso que ho hem d'anar fent, ho hem de continuar fent
i com a d'altres països funciona.
És a dir, un cop la gent ja, els ciutadans sàpiguen que existeix això,
doncs a poc a poc jo crec que ho hem de fer.
És que no podem fer d'altra cosa, eh?
Perquè, clar, jo entenc que també pels mitjans de comunicació
s'havia fet difusió que això era un simulacre.
I quan és un simulacre també ens costa prendre-nos-ho en sèrio, no?
Però jo el que vaig trobar positiu és que per primer cop
anant pel carrer vaig sentir sonar les sirenes.
Jo potser cap vegada ho havia sentit.
I això és important.
Tret de petits llocs, doncs, que per això es fa això,
per saber si funciona o no.
I ara, doncs, posarem remei i ja continuar.
Jo crec que sí, eh?
Que és molt positiu que la gent sàpiga
i que tots nosaltres estem vetllant per ells.
Arga.
No, no, és evident que s'ha de fer.
I a més està molt bé que quan se faci el simulacre
surtin els problemes, perquè per això es fan els simulacres,
per saber què és el que falla o què s'ha de millorar i millorar-ho.
El problema seria que no surtissin problemes als simulacres.
Home, aleshores, podria dir que tot és perfecte.
Algun dia potser, eh?
Ho aconseguirem, és complicat.
Tomàs, com ho veus?
Bé, jo, a part de compartir això,
estic d'acord també amb el que diu la majoria de la gent
que avui surt en els mitjans,
que s'haurien de fer més simulacres,
i anar més enllà.
És a dir, la cultura preventiva del risc,
i, per exemple, l'empresa municipal de mitjans de comunicació
té un premi de comunicació, precisament,
en aquesta matèria.
I, sense anar més lluny, vull dir,
de vegades és el pla secta que focalitza
tot el tema del risc químic.
Vivim un risc i s'ha de controlar
i conèixer les mesures d'autoprotecció.
Això és important i es nota ja un canvi
en la cultura de la població,
en el sentit que diu
jo sé el que és, majoritàriament,
sé com hauria d'actuar,
no sé si actuaria així,
però vull dir, ja és un avenç important.
Mirant, per exemple, la premsa d'avui,
un incendi a Reus han ferit,
la gent sap com actuar davant d'un incendi.
Ara, extrapolem, per exemple,
una discoteca, un lloc d'activitat pública,
un hotel, que en molts països
és freqüent fer simulacres d'evacuació.
Les pluges a Andalusia.
Mirem el que mirem, fins i tot, fixeu-vos,
una notícia que surt avui a Gran Bretanya
que s'han perdut dos discs magnètics
amb informació de persones,
amb informació fiscal,
vull dir, és la prevenció dels riscs.
A un nivell,
ahir va ser la informació de l'aigua de Barcelona,
que genera més alarma que altra cosa.
És a dir, cultura de prevenció dels riscs,
i això vol dir informació,
vol dir coneixement,
vol dir avançar en la societat del coneixement
i no estigmatitzar.
És a dir,
hem de veure la indústria química en positiu,
en tant que és la primera que realment,
des de fa anys,
l'administració i l'indústria treballen
per una cultura preventiva
i per mesures d'autoprotecció.
Noia Mercè, què et sembla?
Bé, jo crec que, com s'ha dit,
està molt bé fer aquesta sèrie de simulacres,
i, de fet, aquest ha funcionat, jo diria, molt bé,
perquè, que a les 30 i tantes sirenes
n'hi hagi hagut dues que no hagin funcionat,
doncs perfecte,
per això és per detectar aquests problemes que hi hagin,
que possiblement hi ha zones
que s'ha d'augmentar el so de les sirenes,
hi ha hagut zones que han dit que l'han sentit millor o pitjor,
doncs per això són els simulacres,
afortunadament és un simulacre
i no una realitat,
però, sobretot, jo crec que sí que la gent
ha pogut veure d'una manera molt clara,
tant amb els fulletons que s'han enviat,
com les enganxines per la nevera,
aquestes imans de la nevera,
com amb totes coses,
això, exactament, què ha de fer?
Doncs això, no vagi a buscar els nens al col·legi
perquè els educadors ja saben el que tenen que fer,
doncs algú tan normal com que tothom automàticament
col·lapsi i vagi a les escoles,
doncs sí, realment tu t'ho llegeixes i penses,
mira, doncs jo faria o no ho faria,
o si jo ho sabia o no ho sabia,
o el que deia la Carme de dir,
jo em vaig a refugiar dintre una escala,
de dir, doncs no surti, tanquis,
escolti les ràdios de referència,
Tarragona Ràdio, per exemple, és la primera,
igual que ja ho va ser amb el seu dia
amb l'explosió del RAC,
i després les altres ràdios també de referència
i d'informació en cas d'un accident.
Per tant, jo crec que això és molt bo
i sobretot, jo crec que poquet a poquet
s'anirà al·logrant en una zona
que, de fet, estem molt sensibilitzats,
perquè ho tenim tot molt a prop
al polígon petroquímic, etcètera,
s'anirà sensibilitzant cada vegada més la gent
i arribarà un moment que, per molt que sigui un simulacre,
doncs bé, amb el moment que sonen les sirenes,
la gent farà allò que té que fer,
que és com quan un va amb un vaixell
i fan el simulacre
i tothom ja sap que és un simulacre,
però fa el que té que fer.
Jo crec que poquet a poquet
aquesta sensibilització n'hi haurà
i cada vegada més,
però s'ha de anar repetint
amb la mateixa línia que s'han fet,
perquè la gent arribi un moment
que en comptes de sortir al balcó
a dir, ai, mira, a veure, què passa,
com és que sonen,
qui no ho hagi sentit,
o bé, senzillament, a veure què fa la gent,
que cada vegada faci allò que sap que té que fer.
Ahir vam estar, insistim,
amb veïns de Sant Salvador i Bonavista
per posar dos exemples de barris
on s'activaven sirenes.
En fi, els líders veïns, com a mínim,
ja estan molt conscienciats
i alguns fins i tot demanaven més sirenes.
Per exemple, el cas de Sant Salvador,
que és un barri que ha crescut molt
cap a la zona de Sant Ramon,
doncs clar...
Sant Isabel.
De fet, ahir el secretari d'Interior, Joan Boada,
després fent balanç,
va dir que segurament s'hauran d'instal·lar més sirenes.
És a dir, que com més vagi creixent la població,
doncs hauran de fer més sirenes.
Alguna cosa més sobre aquesta qüestió?
Jo remarcaria, dos...
Bueno, una qüestió,
i és el fet que es faci a nivell de Catalunya,
també és significatiu,
perquè, dius, val,
no és un risc exclusiu de Tarragona,
sinó que és la realitat del país i del territori,
i el fet que, a nivell mediàtic,
Catalunya no té la repercussió que té aquí,
lògicament,
que, per tant, també els mitjans
haurien de jugar al paper
que tenen, en aquest cas,
de transmetre a la població
i fer arribar aquests missatges, no?
I també comentar,
a tall de curiositat,
un exercici que vam fer
amb una persona resident a Tarragona,
que no és d'aquí,
que està ocasionalment,
i que va rebre a la bústia això, no?
I fes l'exercici de valorar-me
com ho interpretes i com ho veus?
Diu, ah, jo en principi anava a llançar-ho
perquè em pensava que era publicitat
perquè no va personalitzar,
val,
però en obrir-ho he vist que,
bueno,
és la primera vegada que rebo un missatge,
el que diu la Carme, així,
i que, per tant,
jo soc professora
i demà ho explicaré als alumnes.
Per tant,
és una actitud positiva
i és una cosa que s'està fent, no?
I a més en quatre idiomes,
en raó del que dius,
doncs si algú acaba d'arribar,
doncs els quatre idiomes
que són més comuns a Tarragona
estan a la nostra bústia.
Jo trobo que això és positiu.
I això s'hauria de fer regularment
i anar implementant coses,
ara veurem en el simulacre,
i el paper de mitjans,
que és un dels cavalls de batalla,
diem-ne,
particulars nostres,
de la professió,
en el millor sentit de la paraula,
no corporativista,
sinó per realment
poder arribar millor a la població.
I és i pensa que segurament això,
sobretot en escoles,
amb els més petits,
i ja des de,
justament quan són petits,
en escoles es van fent simulacres,
doncs, en fi,
perquè es tanquin en l'escola
durant un exercici d'accident.
Se'n fan, eh?
És positiu,
perquè les noves generacions
vol dir que estaran segurament
més consciències que no les grans, no?
Que no les persones grans.
A la universitat en fem,
ja les escoles en fan
i a les empreses,
ja no cal dir-ho, eh?
Les empreses estan totalment al dia
d'un possible problema,
vull dir que això ja està assumit
per aquests sectors,
llavors la població en general
és la que ens falta una miqueta,
però jo confio molt.
I coses així ajuden a millorar
la convivència,
si em permeten aquesta expressió,
convivència ciutadans-indústria química,
o la convivència no cal millorar-la
perquè ja és molt bona?
O al revés,
o si es parla molt de simulacres
i d'accidents,
creen sensació de...
Jo crec que no,
perquè jo sempre soc de l'opinió
que com més informació té la població,
més tranquil està,
que la gent que els representa
i que tenen cura de la seva salut
i de tot el tema ciutadà,
doncs està més protegida.
Jo estic segura
que com més informació donem,
en aquest cas,
informació coherent,
està clar, no?
Doncs millor,
si sap que estem tots preparats
perquè en un moment donat passi,
fixeu-vos,
no té per què passar,
però no podem pensar
que no passarà mai,
tant de bo no passi mai,
però si estem preparats,
ells estan tranquils
i doncs sabem que tots
hem d'actuar com hem d'actuar,
perquè, clar,
l'anterior cop tenim experiències
que el col·lapse de la ciutat
i dels voltants
va ser impressionant
i això és més aviat perjudicial,
llavors jo crec que la gent
s'ha de conscienciar,
i jo crec que a les escoles
ja es fa,
és que a vegades parlem
de què s'ha de fer,
jo crec que ja es fa
la major part d'escoles
i el professorat sap
el que ha de fer,
llavors potser és això
que mentalitzar-nos als pares
que hem de tenir cura
de saber això,
que no pot ser que tots anem a l'escola
a buscar els nostres fills
en el moment en què es produeixi això,
també hi ha el telèfon,
s'han rebut moltíssimes trucades
de les sirenes de Ciutadans,
això vol dir que hi ha ciutadans
que no s'han enterat
de què és un simulacre,
que això és bo,
llavors han trucat molt
de gent preguntant què passava,
doncs això també és bo,
però també hem de ser conscients
que un cop ho escoltem,
els telèfons els hem de deixar
per les emergències,
bé, totes aquestes coses
que jo crec que anirà per bé
i la informació,
jo soc de l'opinió amb tot,
que com més, millor.
Arga.
Sí, sí, és que és evident.
Com més sàpigues què pot passar
i què has de fer si passa allò
que pot passar,
que no necessàriament ha de passar,
t'evites alocubracions.
T'ha quedat molt bé aquesta frase.
T'evites aquelles sospites,
aquelles alocubracions,
les llegendes urbanes,
que sí, no sé què, no sé quantos,
i va sobre segur
i la cosa funciona millor.
Efectivament el mateix
i en tot cas es veu
la ciutadania pot visualitzar
que les empreses
en una actitud de compromís
i responsabilitat
junt amb l'administració
que té l'obligació
de fiscalitzar totes aquestes coses
treballen conjuntament
en benefici de la comunitat.
Això també és positiu
de veure com s'avança en aquesta línia,
no?
I potser els missatges
que ara transpuen
van en aquesta línia.
quan més es parla,
més confiança
i més tranquil·litat.
Exactament el mateix,
vull dir el que deia la Carme,
jo crec que a les escoles,
a la universitat es fa,
fins i tot a les escoles
amb els nens
se'ls va inculcant
pràcticament com un joc, no?
El tema d'entrar
en aquesta dinàmica
de el que seria la seguretat
i les emergències
i en el cas de les empreses,
doncs cada una ja té,
les grans empreses
ja tenen els seus mitjans
de seguretat pròpia,
moltes vegades fins i tot
amb els seus parcs
de bombers propis
o vinculats, etcètera,
però per tant,
aquest tema està molt cobert
i el que quedaria seria
aquesta població
i més tenint en compte
això que la ciutat
ha anat creixent molt
i que poden haver-hi
diferents zones
que poden quedar
més ben protegides,
menys protegides, no?
Però jo crec que
com més informació
hi hagi,
com deien els companys,
millor.
Això és com que diguem,
el fet de veure
Mossos d'Esquadra
o Guàrdia Civil
en una carretera
ens fa por
que vol dir
que tinguem un accident.
Doncs no,
o sigui, al contrari,
vol dir que en definitiva
si em passa alguna cosa,
si m'accedeixo
o a fare el que no
he de fer-me molt d'ara
però si em passa alguna cosa,
sé que m'ajudaran,
no?
Perquè en definitiva
estan per això.
Per tant,
aquesta molta informació
fa que,
com deia l'Arga,
es perdi una miqueta
la por,
el recel,
el què pot passar
i que al mateix temps
la gent sàpiga exactament
què té que fer
en cada moment
i què costaria
per això?
Perquè això que deia
abans la Carme
dels idiomes,
per exemple,
a Nova Orleans
van dir
que un col·lectiu
de xinesos
que va morir
precisament
va ser perquè
no en tenien
a l'anglès,
no?
Vull dir que això
és molt important
i que sempre hi ha punts
que poden quedar negres,
ja ho sabem,
però en definitiva
es tracta
que siguin
els menys possibles
o cap.
Per tant,
aquesta sensibilització,
més val que la gent digui
que passats
ja hi tornen
una altra vegada,
que no el fet
de dir
en un moment
passar alguna cosa,
què tinc que fer?
Molt bé,
doncs veurem
com evoluciona
el simulacre
que hi haurà
el proper dimecres
en el polígon nord,
el que afecta
el Morell,
la Poble
i Puig del Fi.
Seguirem pendents.
Altres temes d'actualitat,
la veritat és que
aquesta setmana,
després del plenari
de dilluns
en què es van aprovar
els pressupostos,
ara hi ha hagut
com una mena
d'abaixada
d'actualitat
de temes
d'aquells candents,
però jo els hi proposo
avui un
perquè ahir
el tinent d'alcalde
de Mobilitat
i Seguretat Ciutadana,
Carles Castillo
en una entrevista
en aquest programa
va parlar
un altre cop
de les comissaries
dels Mossos d'Esquadra,
ja sabem que hi ha d'haver
dues a la ciutat,
una a Campclar
i una altra
al centre de la ciutat,
ja sabem que l'equip
de govern planteja
que la segona,
la del centre
de la ciutat
vagi a Batestini,
a l'aparcament de Batestini,
però ahir també
Carles Castillo
va dir que
si es troba
una solució millor
o una alternativa millor
que estan disposats
a replantejar-se
el tema.
Així que jo els plantejo
el tema de debat
si volen
que vagi a Batestini
o si creuen
que l'Ajuntament
encara ha de mirar
altres alternatives
que puguin ser millors
que la de Batestini.
Jo vull fer
una mica d'història,
com que hi ha la Maria Mercè
que m'ho pot corroborar,
és a dir,
quan la consellera d'interior
era la consellera d'atura,
o sigui,
jo diria
que a la comissió
de territori
d'aquest mandat anterior
que jo hi vaig formar part
durant quatre anys,
com a mínim
durant tres anys
vaig estar sentint
que es demanava
on fer
la comissaria
dels Mossos d'Esquadra
i reiteradament
la consellera
ho demanava
un cop i un altre cop.
Aquí anàvem donant
situacions possibles
però que no eren reals.
Remenant la perdiu,
com sempre.
Per què?
Perquè dèiem
que es faríem uns terrenys
que resulta
que l'Ajuntament
no n'era propietari,
per tant,
havia de comprar els terrenys.
Quan llavors
es van anar
a comprar els terrenys
se sabia
que hi havia
com a mínim
dos propietaris
que no volien vendre
de cap manera,
que no ho vendrien,
que és el cas
dels quatre garrofes
i així està.
Després es van
dir en diferents llocs
i al final
tots
ja quan ja portàvem
tres anys
amb aquest tema
van dir
a la Camp Clar
vam estar tots d'acord.
Llavors,
clar,
què veiem?
La necessitat
que aquí
al centre de la ciutat
hi hagi una part
perquè seran
més de tractament
al públic,
d'oficines
on s'han de presentar
les peticions
o les demandes.
Llavors,
la Generalitat
accedeix
a fer-ne dues.
Llavors,
quin centre de la ciutat
tenim en aquest moment
disponible?
No podem esperar més.
O sigui,
els Mossos d'Esquadra
s'incorporaran
en barracons
a Tarragona.
No podem esperar més.
És a dir,
aquests senyors
que ara endemanen
un lloc alternatiu
han tingut
durant tres anys
inclús quatre
parat el tema.
I ara el que no ens poden dir
és que estem
més temps parats
per aquest cas.
Tal com va dir
el conseller,
és a dir,
nosaltres
al carrer Setian
el que volem fer
és que aquelles
dependències
siguin
vivenda pública,
ja està,
és que a més
ja està
pràcticament
concedit
i en marxa
i a sota
un nou cap
perquè el Jaume I
es veurà
col·lapsat
d'aquí poc temps
en tota la quantitat
de pisos
que s'han de fer
a la tabacalera
i voltants.
Llavors,
ja accedi a la Generalitat
també a fer un cap
en allà.
Per tant,
aquesta situació,
a part de què,
els accessos
per allà
doncs tenen
molt a desitjar,
no?
I,
doncs,
hem vist una alternativa
que era aquesta,
ocuparà només una part
de l'aparcament
i jo crec
que és més fàcil
que trobem
un aparcament
disuasori
en algun lloc
perquè és el que hem de fer,
un aparcament disuasori
en aquesta ciutat
i ho estudiarem.
Evidentment,
doncs,
ja com diu el conseller,
si d'avui mateix
ens presenten
un lloc damunt la taula
totalment viable,
doncs podem dir que sí,
però el que no han fet
aquests senyors
en tants anys
dubto molt
que ara ens ho puguin
referir.
A veure,
més opinions.
Ara que...
És que,
a veure,
el problema que tenim ara
és que vindran els Mossos
i els haurem de fotre
amb unes instal·lacions
provisionals
perquè no hi ha unes instal·lacions
pels Mossos.
És aquest el problema
i començar a marejar la pare
i dius si aquí o si allà.
És que jo començo a estar preocupada,
començo a tenir
que tenim una mena de xip
als tarragonins,
de començar a discutir-nos
per llocs
i per si jo ho posaria aquí
o ho posaria allà,
que és una discussió
absolutament absurda.
Què vols dir?
Que és un xip local?
És un xip terragonins?
Em temo que sí
perquè és que
sempre estem
amb la mateixa història.
Començo a estar preocupada.
Per començar,
ja el tema
de les dues comissaries
he de reconèixer
que no l'acabo d'entendre.
S'ha presentat
com dues comissaries.
Ara tu has dit
i em sembla
que és un bon aclariment
que no són dues comissaries,
que la comissaria
va a Camp Clar
i el que es fa a Tarragona
és un centre d'informació
o un centre
que no acaba de ser
dues comissaries.
És un concepte diferent
i això és important.
A veure, Tomàs,
què et sembla el debat?
O no n'hi ha debat?
A veure,
és que em sembla
que ja està dit
per una banda
i abundant
el que deia Larga,
vull dir,
això d'emplaçaments
tindríem un altre exemple
i no és ara
per distraure l'atenció
però seria
el de l'Escola Oficial
d'Iriomes,
per exemple.
Vull dir,
a veure,
hi ha altres llocs
cap a l'interior
a 12 quilòmetres,
els veïns,
que quan hi ha temes
de ciutat
fan pinya
i fins i tot
històricament
recordem,
per exemple,
el cas de la facultat
de Medicina
que li va costar
un càrrec i tot
però quan són temes
de ciutat
hi ha consens
i es fa pinya
i es busca
la viabilitat
dels temes,
no?
I pot ser
que hem de superar
la síndrome aquesta
de la discussió
gratuïta.
És que jo no sé
si és qüestió
de consens
o pinya
perquè durant molts anys
que la Generalitat
era del mateix
partit polític
que l'alcalde
d'aquesta ciutat
van estar demanant
l'Escola Oficial
d'Idiomes
i eren ells
els que no
acceptaven.
És a dir,
que la pinya
en aquest cas
per part
d'aquell moment
del nostre grup
que estàvem
a l'oposició
era totalment d'acord
en que diguessin
un lloc
sigui el que sigui
nosaltres
no ens haguéssim oposat mai
i ara
doncs igual
nosaltres ja hem agafat
aquesta decisió
perquè és que l'hem de prendre
llavors doncs
si el que no s'entén massa
doncs és que aquests senyors
ara després de tant temps
diguin que busquem
un lloc alternatiu
el que passa és que
jo plantejava el tema
perquè ahir el regidor
de seguretat
va després de
dir clarament
que la seva proposta
és el destini
va donar a entendre
però si trobem un altre lloc
doncs
busquem-lo
doncs és això
si no hi ha alternatives
la més encertada
per tant endavant
a veure
Maria Mercè
per tancar la ronda
a veure
jo crec que és el problema
de sempre
i abans la Carme ho deia
dels que ja hi hem estat
en diferents èpoques
i sabem
de què s'hi va
bé
és senzillament
que el que diu
el govern
moltes vegades
o el que diu
el paper de l'oposició
en moltes ocasions
amb altres no
doncs és sempre
el dir en contra
o sigui
basta que el govern
proposi una cosa
el que sigui
té que dir en contra
i això
vull dir
no és correcte
perquè si la proposta
és bona
és que tant fa
qui la digui
o qui la faci
a veure
abans la Carme ho deia
si no es té
temps material
vull dir
les expropiacions
no es fan d'avui
per demà
tenim un exemple
per exemple
hem cal·legar-se
i hem vist
el que ha durat
i ho dic un
perquè per exemple
era un que me va afectar
a la meva regidoria
ja per no parlar
de ningú més
per tant
una compra
no és fàcil
perquè suposa
amb molts diners
si estem parlant
d'una expropiació
és molt més complicat
i molt llarg
per tant
s'ha de fer
en els espais
que hi hagi
si el que són
la seu central
d'aquesta comissaria
està claríssim
i a més a més
està consensuat
per tothom
i s'està parlant
d'un punt
que sigui cèntric
que sigui de fàcil accés
etcètera
etcètera
doncs
en definitiva
estem parlant
de la plaça Imperial
Tarracó
que tenint en compte
l'arribada
del cort inglès
etcètera
queda una zona
molt cèntrica
per tot aquest espai
del que podria ser
la part
de la Rambla
de la meitat
cap a baix
de la meitat nova
podríem dir
cap a baix
per tant jo crec
que és un espai
municipal
el pàrquing de Batestini
és un espai
públic municipal
i que en definitiva
si el que s'intenta
és preservar el pàrquing
sempre es pot fer
és un pàrquing de superfícies
es pot fer un pàrquing subterrani
a la part que sigui
doblar les places
que es perdin
etcètera
per tant
a veure
jo crec que és una bona
alternativa
i que
com sempre
com sempre
i això els que sempre
hem intentat
una mica arribar
a acords
i tant la Carme
com jo
serien dos casos
sempre se'ns ha criticat
moltes vegades
per voler arribar
a acords
perquè la tendència
generalitzada
és polititzar les coses
i basta que ho diu
la Carme
jo no hi estic d'acord
per exemple
o basta que diu
jo que sigui
qui sigui
jo no hi estic d'acord
perquè clar
no queda bé dir
que jo hi estic d'acord
o que jo
si no són els meus
si una cosa
aquesta és la falsa oposició
clar
si una cosa
és correcta
o senzillament
ni que no sigui la millor
o si no tens una alternativa
millor
és l'única opció
no hi ha més remei
que aquesta màxima
quan el temps apreta
i és un espai
que sigui municipal
és tan fàcil
com dir
es comença demà a fer-ho
on es posaran
si no està feta la comissaria
és que és aquest el tema
tots a camp clar
oh si està
està acabada
és que tampoc estarà acabada
la de camp clar
encara els fotran a tots
a la tabacalera
tal com anem
i aquí discutint-nos
i va destinar
i se sentillant
jo crec que no discutirem
ja s'ha aprovat
i es tira endavant
una cosa és que amb una emoció
volguessin tenir un cert protagonisme
de fet l'han obtingut
perquè estem parlant d'ells
però jo crec que això
ja no té volta de fulla
deixem parlar
els últims 4 minuts
a la tertúlia
d'una altra qüestió
entre aquelles de discussió
d'acords
de si falta acord o no
sobre un tema
d'aquells molt casolans
ahir qualificava així
de casolar el tema
però és en fi
és una d'aquelles qüestions
que fins i tot ara
enfronta a l'Ajuntament
o a l'equip de govern
amb un col·lectiu
com és el dels artesans
pel tema de la fira d'artesania
de Nadal
en què insisteixen
i diuen que no
volen anar a la plaça de la Font
tal com proposa
l'equip de govern
ahir en fi
en la tertúlia van dir
els contartulis
van estar tots d'acord
que s'ha d'imposar
el criteri de l'Ajuntament
i que els altres
s'han de sacrificar
en alguna cosa
recordem que els artesans
sempre han anat
a la coca central
que hi ha davant
del banc d'Espanya
però com que aquest any
està ocupada dos dies
pel mercadet
doncs els demanen
que es traslladin
i no volen traslladar-se
Arga
s'ha d'imposar
el criteri de l'Ajuntament
i ja està
i que consti
que a mi no m'agrada
el mercat a la Rambla
que consti
que no estic d'acord
amb el que s'està fent
el mercat central
però el que no pot ser
és que aquí tothom
digui on es vol posar
quan es vol posar
i de quina manera
es vol posar
a més jo crec
que se'ls ha ofert
la plaça de la Font
sí, sí, sí
però és que diuen
que la plaça de la Font
que no
és que no
ni la Font ni cap
és a dir
ells no s'han mogut
des de l'inici
ells no han negociat
ells han dit
nosaltres el lloc de sempre
o no
bé
doncs
les coses estan així
i què hem de fer
doncs amb aquesta situació
tan
o no
ells poden decidir
ells decidiran
tu Tomàs
estaries disposat
que l'Ajuntament
per exemple
digués
doncs
no es fa la fira
com a alternativa
per exemple
allà baix
al passeig
a la vora del mar
per exemple
ja tenen molt d'espai
els ofereixes
el cor de la ciutat
el centre neuràlgic
i sobretot
en festes nadalenques
al costat d'una zona peatonal
llavors
per espai
a la vora de la platja
segur que no us en falta
no
accessos
i accessibilitat
també molt fàcil
jo crec que al final
suposo que s'arribarà
a un acord
però el temps s'ha premiat
tal com va dir
el tinent d'alcalde
l'exigència
no és bona
i llavors
els més interessats
arriben a un acord
són ells
la pregunta que ens hauríem
de fer tots
és perquè tothom
es vol posar
en dues coques centrals
de la Rambla
quan munta
la paradeta
sempre ve de l'expressió
Maria Mercè
jo crec que en definitiva
no som capaços
de sortir d'aquest tram
perquè aquí hi ha un problema
que sigui perquè va ser
el moment
d'un període preelectoral
es va cedir
amb unes
determinades pressions
que en un altre moment
no es haguessin cedit
amb aquestes pressions
amb el tema
de la instal·lació
del mercat
a la Rambla
i jo vaig ser
ho sento molt
l'única que vaig dir
ho vaig votar en contra
i ho seguiria votant en contra
i em sembla que és un
absolut desastre
que ha portat a molts altres
desastres
i que ha portat a solucions
d'emergència
com ha sigut el tema
de la pavimentació
i altres coses
perquè és que si no
la gent s'hagués matat
per al mig de la Rambla
però en qualsevol cas
és un desastre
encadenant un altre desastre
i com que tothom
s'ha acostumat
en plan pataleta
d'anem petit
doncs si no
o m'adonen el caramelo
que jo vull
o m'enfado
i faig una pataleta
doncs clar
ara això
s'aniran encadenant
amb el del mercadet
de Nadal
amb el no sé què
i en el seu moment
jo recordo que per exemple
i la Carme ho recordarà
perquè estàvem totes dues
que s'havien denegat
mercadets a la Rambla
de coses com eren
els estocs
que no molestaven a ningú
i que en el seu moment
el Francesc Ricomà
per exemple va dir
no, res a la Rambla
perquè només era un dia
que era un dia
i a més a més
per als comerciants
de Tarragona
i després s'ha accedit
i no es podia fer a la Rambla
perquè em molestava
i després
com que era un període
preelectoral
tothom va trobar perfecte
que s'estalés el mercat
i altres fires
i altres fires
per tant jo crec
que clar
es pot donar tot
clar, aquí el problema
és que com que es va accedir
a un determinat
podríem dir
no diré xantatge
diré pressió
en un moment determinat
doncs ara tothom
es creu legitimats
amb això
jo crec que la plaça de la Font
és un lloc fantàstic
immillorable
i vamos
jo crec que s'acostumarien
a la plaça de la Font
i llavors feina rai
perquè jo crec que és un lloc
increïble
què deies Tomàs
que no t'havia sentit
si no hi casera
no es va
doncs adéu
no hi casera
jo crec que s'arribarà
amb una entesa
perquè puguin estar
però pensem
que durant 4 anys
hem de conviure amb això
i després ja veurem
si reestructurem
els usos
que ho haurem de fer
de la Rambla
perquè la Rambla és això
la Rambla
perquè la gent passegi
acabem
que no hi ha més temps
de tertúlia
gràcies a tots 4
Carme Crespo
Arga Santís
Tomàs Carot
Maria Mercè Martorell
els 4 convidats avui a la tertúlia
gràcies i fins la propera
que vagi bé
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres