Tres minuts, un quart de dotze del migdia,
temps per a la Biblioteca Pública de Tarragona.
Anabel Lambea, bon dia.
Bon dia.
Recordem primer que tot perquè no se'ns oblidi
que aquests dies d'estiu la Biblioteca Pública
fa un altre horari, no obre a les tardes,
tret del dijous, que sí que obre,
dissabte és tancat i obriu fins a les tres,
però no sé a quina hora obriu les portes.
De nou a tres.
S'amplia l'horari, de nou a tres, intensiu,
s'obre dijous a la tarda si han de tornar a algun llibre
i bé, i es continuen fent moltíssimes activitats
perquè justament en parlàvem la setmana passada
que a la sala infantil sobretot s'estan fent moltes activitats
adreçades als més joves.
Recordem que hi ha també el concurs de còmic,
un concurs en què es juga
i s'ha de respondre a tota una sèrie de qüestions
relacionades amb el món d'astèrics i obèlics
i amb el món de massa gran.
Només cal anar a la biblioteca,
omplir els formularis amb aquestes preguntes
i els premis són molt bons
i molt relacionats amb el tema
perquè són lots de còmics.
Ho dic ara perquè després jo coneixen el panorama
tant de tu com jo
que comencem a parlar i perdem el món de vista.
Millor dir les coses allò pràctiques
primer que tot.
Què ens has portat avui, Anabel?
A veure, porto moltes coses.
Ja et veig, ja.
Parlem poc de cada llibre.
No, a veure, he mirat de portar una mica de cada,
com sempre, no només novel·la,
que la novel·la sempre té la seva...
és ben sola.
Té els seus canals ja.
És ben sola, no?
És veritat.
Però he portat una
que m'ha fet molta gràcia,
que es diu
Me muero por ir al cielo.
Flanny Flack és l'autora
i és autora de Tomates verdes fritos.
Home, això ja és un...
I, clar,
continua amb la...
O sigui, no és que sigui la mateixa història,
però sí que és el Missouri, saps?
És a dir,
l'escenari és el mateix,
però no és una continuació d'aquesta història.
No, no, no, és una continuació.
Exacte, és independent.
Però, bé,
sembla de l'estil.
A mi m'agraden molt aquests títols tontets, així.
Me muero por ir al cielo.
És com bonic, no?
De fet, he llegit que ella,
el que va fer molt era guionista,
de programes de televisió, no?
O sigui que...
Tu has llegit la novel·la
de los Tomates verdes fritos?
Jo no, jo només he vist la pel·lícula.
I què tal, la novel·la?
A veure, ara aquest llibre
no es pot ni trobar.
Suposo, no sé si ara traient aquest,
possiblement el reeditin, no?
Perquè ja passa,
ja ve amb això, no?
Que quan treuen una novel·la...
Però em va sorprendre
perquè, vaja,
la vam intentar comprar a la biblioteca
i no la tenim a la biblioteca,
Tomates verdes fritos.
El llibre, eh?
No la pel·lícula.
La pel·lícula, sí.
I això que hi ha gent
que ho ha demanat de tant en tant.
I jo crec que ara
amb aquesta la tornaran a treure.
Està molt bé.
Està molt bé, la veritat.
És que si aquest és com
Tomates verdes fritos,
molt bé.
A més,
hi ha la recepta
de los Tomates verdes fritos,
si algú no l'ha fet,
que ho faci,
que és boníssim.
Però al llibre.
Al llibre.
I a la pel·lícula també ho explica.
Ai, no me'n recordo jo.
Potser no ho expliquen.
Espera,
hi ha un llibre...
Com a aigua parat xocolates,
i què t'explica totes les receptes?
Doncs el llibre no t'ho explica,
però hi ha un llibre,
com hi ha diversos,
però hi ha un que és allò,
receptes de pel·lícula.
Sí, sí.
Ai, que bon.
I llavors,
vaja,
però és molt simple,
tal qual...
Fregir les tomàquets.
Tomàquets verdes,
però ha de ser verdes verdes.
Aquí fem el contrari,
a la nostra gastronomia
la fem madureta.
No, no,
has d'agafar la tomàqueta verda,
tallar-la,
i ells fan un rebossat
amb farina,
però de blat de moro.
De blat de moro.
Com una tèmpora,
però amb moresc.
Amb pebre i sal,
i ja està.
Allò ho fan arrebusat, veus?
Sí, arrebusat amb blat de moro.
Encara ho provarem.
Li tiran sal
i li tiran pebre negre,
i està boníssim.
Ja deus.
Mira per on, eh,
de la novel·la,
prenent bona nota.
com dius?
Me muero por ir al cielo.
Molt bé.
Això com a novel·la.
De novel·la,
també havia portat,
ha sortit una nova
de la Sarah Waters,
que es diu Ronda de nit,
aquesta vegada
la situa a la història,
també és Londres,
són quatre personatges,
tres dones,
tres homes i una dona,
i la situa
entre el 40...
Primera Guerra Mundial,
Segona Guerra Mundial,
la Segona Guerra Mundial,
a Londres.
També és un bon totxo,
quan s'ho posa a escriure...
Home, doncs aquests
són llibres d'estiu.
Trobo que s'hi posa, eh?
Però són de cama de thriller,
o...?
No, bé,
continuo una mica
amb la història de...
És un...
Retrats...
Són uns personatges
una mica peculiars,
no?
I són quatre històries
dependents,
però que al final
les seves vides
en algun moment determinat
es troben, no?
De fet,
un dels personatges
la dona
ha sigut...
És conductora
d'ambulàncies
i durant la guerra,
llavors a partir d'aquí
l'ambient
és un ambient
de guerra, no?
De moment...
Bien ambientadet,
allò...
Sí, sí, sí.
Vaja,
escriu-ho bastant bé,
aquesta dona,
la veritat,
és que...
Molt bé.
Doncs això com a novel·la.
Ara deixem ja la novel·la?
Deixem la novel·la.
Fem aquest,
que és molt divertit,
que es diu
Millones de mujeres
quieren conocerte.
No és així?
No és ben bé novel·la.
De fet,
és un...
un tio,
un tio anglès,
que...
de fet,
ara té 44 anys
i fins al 2003
va estar solter
i ell durant molt de temps
va estar entrant a xats
allò per conèixer
dones, no?
Llavors,
finalment el 2003
amb una de les que va conèixer
per internet
es va casar.
I ara ha explicat
l'experiència
que ella ha tingut
entre en xats,
com escollir un xat
o un altre
i de fet,
la publicitat
que han fet
per aquest llibre
la diferencien
i sempre
tota la publicitat,
inclús el mateix llibre
et posa
per a ells
i per a elles,
no?
Què ofereix aquest llibre
amb ells
i què li ofereix
amb elles, no?
Llavors,
clar,
en teoria
ell
fa una anàlisi
de que realment
els tios
que entren
en aquests xats
què busquen,
què pensen,
quin tipus de sexe
busquen,
quin tipus de persona,
si diuen la veritat
o no la diuen.
llavors,
la publicitat del llibre
és aquí
direm
el que pensen
realment
els homes,
no?
Perquè des de la perspectiva
d'un home...
Com una guia informal
de com entrar
en aquest mundillo
dels xats
i tot això,
que en principi
tenen una reputació
una mica dubtosa,
no?
Per allò de la norma.
ell explica una mica
la seva experiència,
no?
I com arriba
a escollir
uns i no uns altres
segons el que ell...
Per què et poses en contacte
amb aquesta
i no amb aquell altre,
no?
Sí.
I, clar,
no és novel·la,
però...
Home,
però a vegades
la realitat
supera la ficció.
de fet és un cas real,
o sigui,
ell va estar uns anys
entrant a matí...
I va deixar de ser
un solter d'or
perquè va trobar
la nòvia a internet.
Sí, sí, ha trobat la...
Però llavors
intenta parlar molt
o, evidentment,
no?
de cibersexo,
de...
He trobat tan raro,
jo, això de trobar
nòvia o nòvia
per internet.
Sí, bueno...
Però deu funcionar
perquè hi ha molta gent
que ho fa, no?
Sí, de fet, sí.
Llavors, bé,
el que ven per les dones
és, a veure,
si tu alguna vegada
has quedat amb un tio,
ha anat tot bé
i el dia següent
no t'ha trucat,
per què no t'ha trucat?
Jo t'ho explico.
Ah, doncs,
lectura d'estiu divertida,
informal sense pretensions,
imaginem,
això no és cap
estudis sociològics,
sinó un llibre de divertiment,
un llibre de divertiment
a través d'experiències personals.
De fet, ja et dic,
ell...
No té més.
El títol mateix
s'ho diu, no?
Millones de mujeres
queren conèixer-te,
perquè, clar, diu,
parla molt de com fer el perfil,
de com els tios
es fan el perfil
quan entren en un xat
i en funció del perfil,
de cop i volta,
això,
milions de dones
volen conèixer-lo,
tu,
que estàs allà a sobre...
Però és que això
deu ser molt divertit
perquè tu, de fet,
pots,
sense dir mentides,
sense dir mentides fins i tot,
i aquí diran mentides,
però sense dir mentides
pots dibuixar-te
un perfil idíl·lic
i no estàs dient cap mentida,
però tampoc estàs reflectint com ets,
no?
Està bé,
ja el mirarem aquella llibre,
faré-me un cop dur,
sí, senyora.
Sí, sí.
Bé,
i...
una altra cosa,
ni novel·la ni assaig,
és una antologia
sobre contes
del món del llibre,
es diu Passió de papel
i està...
Vaja,
jo la idea
l'he trobat molt bona,
no?
De fet,
són quatre persones
que,
des de punts de vista diferents
del món del llibre,
és a dir,
un escriptor,
un editor,
un crític,
han fet,
han agafat,
bueno,
i un llibreter,
han fet una selecció
de textos
d'autors
que han escrit
sobre llibres,
o sigui,
no han encarregat
uns contes,
no són contes inèdits,
no han encarregat
a escriptors
que facin un conte
sobre el món del llibre,
sinó que,
des de quatre punts de vista
molt diferents,
han escollit
ja relats
que ja existien,
que ja hi eren,
però relacionats
amb aquell vessant
del món del llibre,
no?
Ah, molt bé.
L'escriptor
des del punt de vista
de l'escriptor,
l'editor
des de l'editor...
Una tria personal
de contes...
Sí, sí, però trobo
que, a part
que ells fan
el seu relat,
per exemple,
el Mario Múnich,
que és la part
de l'editor,
doncs ell fa
un escrit
i, a part,
doncs ha fet
una selecció
de quatre o cinc textos.
Són contes
universals,
Anabel?
Sí, mira,
per exemple,
la part aquesta
del Mario Múnich,
que és la part
de l'editor,
per exemple,
ha agafat
un relat
de l'autobiografia
de Mario Benedetti,
ha agafat
un...
en l'hemísferi
sur
de Cristina Fernández
Cubas,
una bona capacitat
de síntesis
d'Alberto Escudero.
O sigui,
són llibres
que ja...
I coneguts,
a més a més,
sí.
I són trossos
de llibres,
no són relats breus,
però que tenen
a veure
amb el món
del llibre
i amb aquella visió
des del punt
de vista
de l'editor
i l'escriptor
és el Jorge Volpi,
el llibreter
és Lola
la Romba Doral
i els que llegeixen,
perquè està pensat
des dels que el fabriquen,
els que el fan,
els que el venen
i els que ho llegeixen.
Al final
és un crític,
que és
Lluís García
Hambrina.
Vèiem que hi ha
contes
de Pere Caldés
també,
fins i tot,
no?
Sí,
de la Carme Riera,
de Monterrosso,
de Luis Sepúlveda...
De molt variat,
pots trobar-me un llibre
d'una gran variató.
del Pedro Zarraluqui,
de l'Enrique Vilamatas...
Molt bé.
Hi ha una mica...
Recordem el títol?
Sí,
es diu
Passió de papel.
Passió de papel.
Cuentos sobre el mundo del llibre.
Oiga,
aquest llibre és molt d'estiu,
de relat breu,
allò en relaxadet...
Més una manera de...
Per exemple,
si un dels relats dius
ostres,
potser descobreixes un escriptor
que no has llegit
i que veus
que el seu estil...
Això ho fa molt
el relat breu,
que dius
com m'agrada,
a veure si té alguna altra cosa
que m'interessi.
Sí,
la veritat és que sí.
Doncs bueno,
aquesta és l'opció.
I aquest...
Veig un títol molt divertit aquí.
Sí,
és molt divertit.
Mi jefe es chino.
És totalment seriós,
aquest llibre seriós.
Es diu Mi jefe es chino.
I surt la fotografia
d'un senyor jove xinès
amb aspecte d'alta executiu,
en principi,
i és de Carolina...
Millata.
Millata.
Aquesta noia és una noia súper jove,
que jo...
Però dones,
és d'aquí, no?
Sí, sí,
és d'aquí.
És que amb aquest cognom
em sembla oriental,
japones.
El pare és asiàtic.
Asiàtic.
No especifica d'on,
però asiàtic.
Xina és un poc cognom,
però asiàtic segur.
No, perquè...
Bé,
el títol és Mi jefe es chino,
però en principi parla d'Àsia,
no en concret només de xina.
Del gegant asiàtic,
que diuen ara així,
una mica cursi, no?
De fet,
el llibre és un llibre,
des del punt de vista,
sí que aporta la visió aquella...
Bé,
aquesta noia és llicenciada
en Ciències de la Informació,
Màster d'Economia,
patat i patatol,
llavors la van enviar
a treballar a Sengai
i a partir d'allà
ha anat a Hong Kong,
a molts llocs, no?
Llavors intenta ser una visió
de com hauríem de mirar
realment el món asiàtic, no?
Una mica una visió
per no entesos, no?
De dir, escolta,
si tu no...
De fet,
el pròleg,
que el fa un...
Pedro Nueno,
que jo no el coneixia,
però és el...
Ara t'ho diré.
Que és un economista.
És un president executiu de Xina,
bueno, de...
D'una multinacional d'aquestes.
No d'una multinacional,
d'una escola internacional
de negocis a Sengai.
I ell el que diu és,
mira,
si has llegit molt
sobre Àsia
i coneixes moltes coses,
salta't el pròleg i tot
i ves directament
a llegir el llibre, no?
I si no has llegit res,
bueno,
doncs primer llegeix el pròleg,
perquè ells el que intenten
és donar la visió
de com funcionen
els negocis
a Àsia
i per què funcionen
de la manera que funcionen.
És a dir,
nosaltres no...
si no entens una mica
la filosofia...
No faràs negoci allà.
Oriental
no pots entendre
com funcionen els negocis allà.
Per nosaltres seria
per curiositat,
però hi ha tot un col·lectiu
de joves altament preparats
que necessiten
doncs
tot aquest tipus de...
Perquè nosaltres,
tu i jo,
per exemple,
no anirem mai
a treballar,
a fer negoci.
No, a muntar un negoci no,
però sí que és veritat que...
Però sí que són claus
que et donen una idea
de com funciona
l'economia al món.
Sí, a més és curiós
perquè et compara, no?
Et compara molt
l'Orient amb Occident
en el sentit
de com funciona
una multinacional
o una fàbrica.
I tota la ritualitat
del món del treball
que és molt important
segons la cultura.
Clar, ja, per exemple,
parteix de la idea
de tu imagina't
que de cop i volta
tu arribes a la teva empresa
i resulta que
han canviat
els seients de color
perquè així
harmonitzen millor
amb els nobles i tal.
Això ho fan allà.
Sí.
O que han tret
la màquina de cafè
i han posat una màquina
amb 10 tipus diferents
de T.
o el teu cap
te'l trobes fent
tai-chi
o te'l trobes fent yoga
abans d'una conferència...
Però m'estàs dient
que allà
a l'Orient
a les grans empreses
i els grans
holdings
aquests tracten millor
els treballadors
i més uns els executius
els deuen mimar molt
pel que expliques, no?
També els deuen
exigir moltíssim.
Sí, jo penso
que van molt apretats.
El que passa...
No, que és que...
Mira, per molt de tai-chi gratis
que em posin
i màquines
amb 15 dotzenes de T
i un sofà llit al despatx...
No, no, és interessant.
Bueno, de fet,
a veure,
ara ja,
si tu mires seccions
o edicions,
catàlegs de llibres
empresarials,
hi ha moltíssims...
i aquí s'estan adoptant
moltes mesures...
S'estan anant
a l'Orient total.
Per què?
Perquè així estan funcionant
els negocis
i a Occident
no s'estan entenent gaire
per què, no?
Llavors, ella intenta explicar...
És un concepte nou
de l'organització,
del treball i de l'empresa.
Ella intenta explicar
per què
una organització asiàtica
s'està menjant...
A la nord-americana,
per exemple.
A l'europea,
a la nord-americana,
sobretot a europees.
Clar,
per què s'estan menjant?
Intenta explicar
una mica per què, no?
Ella parla molt
que a Occident
sempre s'ha mirat molt
la normativa,
la regla,
tenir unes coses
preestablertes
i funcionar
en base a aquelles
i, en canvi,
ells sempre han mirat
molt més
l'organització
en general.
És menys individualista,
probablement,
des d'aquest punt de vista.
Sí,
o que miren més
les relacions
entre les coses,
entre el personal
i els caps,
entre el propi personal,
que no s'ha de complir
una norma
i aquesta és,
segons ella,
la gran diferència
que hi ha.
Diguem-ne que tenen
més capacitat
d'adaptar-se
a la realitat particular
de cadascuna
de les empreses.
Podem començar
amb el T-Roig
i el Tai Chi
i, bé,
ja veurem
si la cosa és diferent.
Una curiositat.
Poca broma
perquè jo recordo
que vas portar,
ara quedaré fatal
perquè no me'n recordaré
del títol,
però potser tu tampoc,
però és igual,
un llibre que vas portar
d'economia
així molt pràctica
per explicar-nos
com funciona
l'economia
del món
amb uns termes
així com a més domèstics
i està resultant
un llibre
un èxit de vendes.
De fet,
hi ha quatre o cinc d'aquest
estil,
hi ha l'economista camuflado.
L'economista camuflado,
efectivament.
Doncs aquest,
en les llistes
dels llibres
de no ficció més venuts,
surt dels primers.
S'està llegint moltíssim
i diràs,
tothom que llegeix
aquest llibre
són executius
o són gent d'empresa?
No,
són senzillament
persones normals
i corrents
com nosaltres
que a vegades busques respostes
a preguntes molt complexes
de l'economia.
Sabem que l'economia
mou molt el món
i bé,
entendre l'economia
fins al punt de,
no sé,
la borsa,
que per mi
és com Japó
és entendre la borsa.
Però sí,
determinats conceptes
que dius,
bueno,
jo vull entendre.
Això de la borsa
jo faré un llibre.
Sí?
Sí,
perquè l'altre dia
ho parlàvem,
no sé amb qui ho parlàvem
aquí en un programa també
i ho compartíem
amb els oients.
La borsa
havia de ser com el preu
de la fruita i la verdura.
Avui tens l'encià
Miseberg
a dos euros trenta
i demà
ho tens a zero seixanta.
Tu segueixes una miqueta
de la ruta
i el circuit
que fa l'encià
i segur que podria
buscar un paral·lelisme
entre l'índex Nikkei
i totes aquestes coses.
Bueno,
hi ha també un llibre...
L'índex encià
amb l'índex tomàquet...
Bueno,
hi ha un llibre també
que és el manual
del bolsista
que també el que pretén
és explicar
d'una manera simple
la borsa,
no?
Entendre...
Hi ha molta gent
que juga a borsa
particulars
i no precisament potentats
que estan molt al dia,
no ens faríem creus
de la quantitat de gent.
És una secció
fixa-la a les notícies.
És igual que fas
la travessa de futbol,
qui pot i qui vol
doncs jugar a la borsa.
En fi,
tens alguna altra coseta més
i ens estàs cridant
l'atenció el Pep
que està a la Rambla
amb els savis?
Bueno,
t'explico.
Mira,
l'últim que he portat
és aquest de la
Luc Ferri
Aprendre a Vivir
Filosofia
para Mentes Jóvenes.
A veure,
jo tendeixo a comprar
llibres d'aquests
de filosofia...
D'anar per casa.
Sí,
a mi m'agrada molt.
I de fet,
el Luc Ferri
és...
Vaja,
es pot llegir
perfectament,
és molt assequible.
Jo,
si el veus en una entrevista,
a mi em va encantar
que tu,
en una entrevista...
Molt bé.
Que és sociòleg o...
És filòsof.
Filòsof.
És filòsof.
De fet,
ara hi ha una tongada
de filòsofs francesos
que estan força bé.
És el nostre
José Antonio Marina.
Sí,
de fet,
li fa el prolec a ell.
Ah,
veus?
És clar,
és que som tots
de la mateixa escola.
No,
aquest no.
Li fa el prolec
a un altre...
Però també a el Luc Ferri.
Sí.
Jo he lligat...
Això et deia
que hi havia
una tongada
ara de filòsofs francesos
que estava molt bé
i l'altre
que ja havia parlat
alguna vegada
aquí d'ell,
que és el
Michel Donfray.
Sí,
sí.
Doncs del
Michel Donfray
és on fa el marina
el prolec.
I és de l'estil.
És de la mateixa generació.
És a dir,
anem a apropar
la filosofia
a...
Llavors,
el Luc Ferri
en aquest llibre
el que pretén
és això,
explicar la filosofia.
Diu,
evidentment,
no tota,
és impossible,
però sí,
cinc grans moments
de la filosofia
des de la clàssica
fins a la contemporània,
agafa cinc grans moments
de la història
de la filosofia
i a partir del moment
històric del que parla
planteja dos o tres visions
que surten del món
arrel d'aquella filosofia.
Per exemple,
parla de Nietzsche.
Després de Nietzsche,
què va passar?
Doncs,
el món el pots concebre
d'aquesta manera
o d'aquesta altra.
Una mica com aquell
èxit de supervendes
de Mas Filosofia
i Menos Prozac.
Aniria en aquesta línia
que anava presentant
des d'Aristòtil
fins a...
Sí,
però no és tan
agafar un autor
i treure d'ell
el que pots veure,
sinó que...
No és tan utilitari
com aquest,
eh?
No,
intenta explicar
què és la filosofia
i com ens pot ajudar
per viure a nosaltres
millor individualment,
perquè individualment,
si vius millor individualment,
tothom viurà millor,
no?
Llavors intentes...
Clar,
ell ja ho diu,
és per a joves
però ho pot llegir tothom,
no?
Però intenta apropar
la filosofia a gent
que en un moment determinat...
En el moment en què
saps que has d'escollir
quina ideologia has d'agafar,
no?
Intenta explicar
per què estem
en el moment
en què estem,
filosòficament,
què ens ha passat,
no?
Aquels cinc grans moments
de la història
de la humanitat
en la revolució
de les idees,
no?
Quan han canviat?
Per què la visió
del món
ha canviat
en un moment determinat
i tot parteix
evidentment
de la filosofia,
no?
Entens la vida
i el món
i la vida
i tot
de manera molt diferent
en funció
del que en aquella època,
no?
Doncs un altre llibre,
com sempre l'Anabel Lambé
ens ha creat un problema
perquè clar,
tots no els podem llegir,
n'hem de fer una tria.
Tots aquests llibres
són a la biblioteca,
estan al fons
de la biblioteca.
Alguns són
novetats editorials,
d'altres
doncs mica en mica
van omplir
els prestatges
i de tant en tant
a l'Anabel.
Li agrada treure'ls
i presentar-los
en societat
des d'aquest espai
que compartim
des de ja fa temps
en la biblioteca pública
de Tarragona.
Anabel,
moltíssimes gràcies
de veritat
per totes les idees
que ens has donat
i ens retrobem
en un proper espai.
Em penso que serà
quan tornis de vacances
que també te les mereixes
com tothom,
només faltaria.
Moltes gràcies
i bones vacances.
Gràcies.