Un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Enric Garrigà, molt bon dia, benvingut.
Bon dia a tothom.
Aquí el tenim dels darrers.
És el penúltim programa?
És que no ho sé, què acabem, el 20 o el 27?
No, acabem el 20.
Doncs és el penúltim.
El penúltim programa.
M'agrada perquè avui és el 229, vol dir que acabarem amb el 230.
Mira, números rodons.
Números rodons sempre m'agrada a mi.
Clar, és que el 25 de juny comencem, com és habitual,
després de Sant Joan comencem la programació d'estiu.
Doncs a l'estiu tot el que viu, menys un quart de català que fa...
Nosaltres ho fem al revés, la letargia la fem a l'estiu.
Clar, el que passa és que aviam, no ve perquè no vol,
perquè nosaltres les portes li tenim obertes els dimecres,
però vol fer vacances que faci vacances.
Clar, i com que no sabem mai quan les farem, doncs...
Ja s'ho trobarà, la temporada vinent, a veure si el deixem tornar.
Ja ho veurem.
Algú s'ho perdrà, si no torno, algú s'ho perdrà.
Has portat la motxilleta, com sempre?
La motxilleta...
Amb la generositat que et caracteritza?
Sí, però adverteixo, la setmana passada vam donar l'última samarreta.
Ja no en tenim de samarretes.
Home, però hi ha cosetes dins, no?
Sí, sí, per l'estiu, que tot el que viu,
la motxilleta va molt bé per anar a on sigui,
portar l'ampolleta d'aigua dintre...
Per això ho posen ells, els guanyadors.
Jo hi poso el buf, que ara a l'estiu no fa gens de servei.
Sí, senyor, si es fa servei, pel cap, com a cinta.
Com a cinta, veus?
És una de les formes en què es pot posar el buf,
sí, però per posar-se a l'acoll no és gaire reconellat.
Però ja, una altra cosa útil per l'estiu
és aquest clouer per penjar-se el mòbil i les claus.
Les xiques t'esprimes s'ho poden posar de top, el buf, també.
Ah, el buf, el clouer de top seria...
No, el clouer...
Seria interessant, seria interessant, probablement.
Anem al que anem.
Deixa'm dir una cosa, només, i és per deixar-te bé.
L'Enric m'ha fet un regal avui, i estic molt contenta,
perquè després de reivindicar-li,
durant molts episodis d'un quart de català,
un exemplar d'aquests llocs de paraules i passatems,
que té les seves sopes de lletres,
els seus encreuats, els autodefinits, veu?
Boníssim, doncs.
Tot el que cal, tot el que cal.
Me n'ha portat, i d'això en teniu?
Dos.
Per donar als oients i...
Sí, això de fet és pels voluntaris, ho donem als voluntaris.
Però a la moxilla n'has posat algun?
A la moxilla sempre n'hi poso.
Doncs ja està, perfecte.
I els dos capítols, el volum 1 i el volum 2.
I sé que existeixi el volum 3, però encara no el tenim,
i quan el tinguem, el repartirem.
Perfecte, doncs comencem molt ràpidament,
informacions diverses, tot acaba en aquesta vida,
i hem de parlar de l'acte de fi de curs
del Servei Lingüístic de Català de Tarragona.
Serà el dilluns, en 18, a les 6 de la tarda, no?
Sí, senyora.
Com cada any, més o menys, sempre al voltant d'aquesta setmana
de Sant Joan, o dels dies previs,
és quan fem l'acte de fi de curs.
Ja fa alguns anys que el fem a la sala d'actes
de l'antiga audiència, que és on tenim la seu,
i que a més a més hi ha aire acondicionat i s'està molt fresquet.
I no es passa calor.
Llavors l'acte és més...
On no es passa calor?
A la sala d'actes de l'antiga audiència.
I a la planta baixa, on es fa el piscolabis,
de clausura...
Que hi ha piscolabis, també.
I què hi poseu?
De tot.
Ho posa a l'àrea de relacions cidadanes de l'Ajuntament,
i s'ha de dir que cada any es fan un piscolabis,
la mare de maco, tothom surt d'allà berenat.
I n'hi ha que ja donen la cosa per berenar a sopar.
Si són de poca vida, sopats i tot.
També begudes i tal.
Molt bé.
Llavors hi haurà els parlaments protocolaris,
l'alliurement de diplomes,
l'acte, diguem, més o menys celebratiu,
que els últims anys era allò de les cartes de bon dia de l'amor,
en guany no s'ha fet,
en guany hi haurà una cosa especial que fem amb els alumnes,
en què llegiran unes frases sobre això,
depèn de català o no,
alumnes de diferents procedències,
que cadascun dirà la mateixa frase
en l'idioma del seu país,
o en el seu idioma matem, no necessàvem del país.
Intercanvi lingüístic.
Una cosa d'aquestes.
Aquest és el dilluns que ve a les 6 de la tarda,
insisteixo, a la sala d'actes amb dibodiància.
I aquests dies també hem fet, per exemple,
l'1 de juny vam fer la clausura similar al Vendrell,
el dia 7 de juny es va fer la de la Conca de Badabarà, Montblanc,
el dia 8, que era el divendres passat,
es va fer la de Calafell, dilluns fem aquesta,
i l'última, de les que tenim aquí, serà el dia 21,
la de Constantí.
Tot això, les clausures dels cursos, etcètera.
Avui mateix s'estan fent ja les matícules
dels cursos intensius que fem a l'estiu.
Per tant, que ja poden anar...
Sí, això la gent...
De fet, per als nous alumnes serà demà la matrícula.
A partir de demà poden venir...
Però els que ja han fet, han cursat estudis de català...
Sí, poden venir avui.
Molt bé.
I bé, això a més surt el butlletí que ha vist,
que acaba de sortir el butlletí municipal
i allà hi ha l'anunci amb l'edat,
amb els dies i hores per anar-se'n a matricular.
Molt rebé.
Parlant d'anuncis, parlem d'un estudi
de la plataforma sobre la llengua
dels anuncis a la premsa diària de Catalunya.
Què diu aquest estudi, Enric?
Bé, amb el rigor i l'extensió habitual
dels de la plataforma, aquest any ens estan...
Quasi cada setmana tenim un estudi...
Si a més els fan llocs, molt acurats, eh?
Els fan complets, els fan amb lupa, ben medits,
allò amb mostres concretes, ben detallat, tot, etc.
L'estudi, evidentment, com sempre,
es pot baixar en format de PDF complet,
amb colors i amb tot,
a la web de la plataforma,
3b10.plataforma-guio-altllengua.cat
i es diu
Usos lingüístics dels ents empresarials
i de l'administració
en la publicitat a la premsa generalista
diària a Catalunya.
L'estudi es va fer entre novembre i desembre del 2006,
es va presentar el resultat
ara, la setmana passada,
si no m'equivoco,
si la setmana passada es va presentar,
i han estudiat en aquest període,
que dèiem, de novembre i desembre,
van estar estudiant la premsa
de tots els dies dels següents diaris.
La Vanguardia, el Periodigo,
tant l'edició catalana com la castellana,
l'Avui i el Punt en edició de Barcelona.
Principals conclusions.
La cosa, globalment,
és que la publicitat en català en aquests diaris,
el conjunt global arriba quasi al 50%.
L'altra gran dada que destaca d'aquest estudi
és que, i a més la que surten titulars
en diferents webs,
no només a la plataforma,
sinó també als diaris com el Record Català,
Tribuna Catalana o La Malla
i alguns altres que encara no ha sortit
però anirà sortint,
és l'escandalosa xifra
de la publicitat
de l'administració de l'Estat.
La publicitat que fa en aquests mitjans
que acabem de dir
és, a veure, exactament,
és del...
Xifra, important xifra.
A veure, a veure.
Trobem la xifra.
No arriba al 4%.
Encara va, eh?
O sigui, el 96% dels anuncis
de l'administració de l'Estat.
Mira si és petita la xifra que no la trobaves.
diaris, no la veia.
El 96% és en castellà.
Digitals, diaris digitals.
No, no, no, diaris en paper,
els que compres al quiosc,
a qualsevol lloc de Catalunya,
aquests que hem dit.
Llavors, una cosa que constata l'estudi
és que, evidentment,
si el diari és en català,
la publicitat n'hi ha més.
Llavors, els percentatges que ens donen
ho il·lustren.
Avui, el 96,9,
el 97% dels anuncis són en català.
El punt, el 83,4.
Perdona, deixa'm fer un parèntesi.
Aquí comptem els de sexe,
que n'hi ha un bon grapat.
Sí, compten tots.
Els de les empreses
i els de l'administració.
Ells empresarials,
i aquests també són d'empreses,
i de l'administració,
de totes les administracions.
Llavors, dèiem,
l'avui, el 97%,
el punt, el 83,4.
El periódico en català, 54,5.
En canvi, en castellà, 31,9.
I l'avantguàrdia,
com que és tot en castellà,
doncs aquí només arriben a un 22,1%,
tot i que fa 10 anys era zero.
El que és curiós és que l'avui
i el punt que són íntegrament en català
no sigui del 100%.
És com estrany, o no?
Bé, perquè sempre hi ha algun anunciant
que, de totes, totes,
per exemple,
si aquests diaris l'Estat fa anuncis,
els fan en castellà.
Els hi fan en castellà.
I llavors, una altra última cosa
que podem dir d'aquest estudi
és el que es denota
que hi ha alguns sectors professionals,
que han adoptat pautes de fidelitat lingüística,
que, sigui en l'idioma que sigui el diari,
ells fan l'anunci en català.
Això es dona molt, per exemple,
als mitjans de comunicació televisius,
que la publicitat televisiva
la fan en un 96,1% en català.
I un sector curiós és el sector energètic,
que fa el 100% de la publicitat
a la premsa en català,
els fan en català.
No trobaràs anuncis d'Andesa,
per exemple, en castellà.
En canvi, de qualsevol ministeri,
sí.
L'estudi complet, amb detalls,
i més cifres i tot això,
per si us interessa,
està allà a la web de la plataforma.
Ara m'hi fixaré.
Fixeu-ho.
M'hi fixaré més.
Més coses.
Tots rucs.
Ai, és veritat,
m'ha cridat molt l'atenció.
Ja comença a insultar,
només arriba.
Però no,
realment aquest és el nom
d'un nou portal en català
per descarregar material audiovisual
en català,
de forma legal?
Sí.
Ah, perquè dic,
home,
sí, sí, sí.
No, de fet,
a més,
és una de les coses
que ja s'han preocupat
de cobrir-se bé les esquenes.
Molt bé.
I la gràcia del portal
president és aquesta,
l'adreça és molt senzilla,
3BWtotsRucs.cat.
Per què hem triat aquest nom?
Perquè juguen amb el tema
que és un sistema de descarrega
via emule, per exemple.
I l'emule és una mula.
I l'altre és que el ruc
ens identifica molt,
allò del ruc català i tal.
Aquest és un tema
que mai l'hem tractat
i l'hauríem de tractar un dia,
Enric.
Però avui no.
Avui parlem de la web.
Però jo t'ho dic un altre dia.
Per l'últim programa, bé?
Potser sí.
Vinga.
Potser parlarem de Cina
la setmana que ve.
Vinga,
TotsRucs.
TotsRucs.
Què trobem aquí?
Què podem descarregar?
En aquesta web,
ells el que fan és...
Perdona,
repeteixo,
atenció,
prenguin nota,
què podem descarregar?
Poden descarregar documentals,
per exemple,
jo he estat mirant
a veure quin tipus de documentals,
per exemple,
tots els del Cronos,
en la temporada de Cronos,
per allí.
Sèries.
No només sèries recents,
algunes de les quals
sí que encara es poden trobar
al mercat amb DVD,
per exemple,
però també s'hi troben sèries
antiquíssimes i històriques,
com el Roper.
I els Barrufets.
Barrufets,
Mr. Bean,
N'hi ha que néixer en estrellats,
Alo, Alo,
totes les temporades d'Alo, Alo.
Totes.
Totes.
La de l'hotel,
aquella com era...
Hotel Foldy.
Totes les sèries que tenim
als de la nostra edat,
més o menys,
a la memòria,
que vam veure a TV3
igual fa 10 anys o 15 anys,
i són.
Escolta,
perdona, Enric,
dels Roper,
allò que era després,
en castellà,
recordo un nombre en casa,
n'hi havia en català?
No, no era abans,
va ser...
Ah, sí.
Sí, sí, després, després.
Abans del Roper
hi havia hagut el Niu de Robin.
El Niu de Robin,
vale.
Això també està en català
i ho podem baixar.
Bé, aquesta no l'havia fixat.
El Roper, sí.
Però coses d'aquestes.
Però bé,
les més famoses.
Pel·lícules,
pel·lícules que existeixen en DVD,
però que els DVDs
no estan en català.
En canvi,
la pel·lícula en català existeix
perquè l'han doblat
i l'han emès a TV3.
I te la pots baixar.
I es poden baixar.
Programes de televisió,
programes especials...
A més legalment, no?
Que això és el que més
te t'omple de felicitats.
Bé, és que ells ja
s'han cobert les esquenes
legalment
amb la manera com ho fan.
I sovint,
tots aquests són continguts
que, per exemple,
amb el TV3 a la carta
no es poden adquirir fàcilment.
Per exemple,
fan coses d'aquestes
que són coses difícils de trobar.
són un equip de gent...
Això va començar a funcionar
a finals del 2006
i el gener d'enguany,
2007,
van obrir un fòrum
que va molt farcit
de...
És una de les coses
interessants d'aquest...
No, un bloc i un fòrum
en obert, eh?
A els fòrums hi ha molt de debat
sobre la qualitat de les sèries,
la qualitat dels doblatges,
les traduccions, etcètera.
Algunes coses estan tretes
fins i tot dels originals
amb VHS,
amb vídeo,
que avui en dia ja són hidrovales
i molta gent ja no en té.
Altres estan tretes,
per exemple,
de les plataformes digitals,
de la TV3 digital,
que permet agafar...
Llavors aquí fins i tot
poden trobar coses en dual.
I és clar,
a veure,
les pel·lícules són trobables
en DVD,
però sèries ja no és tan fàcil.
Documentals,
bastant més difícil.
I a més que tinguen
una certa coherència cronològica.
Exacte.
I a més,
a lliure t'hi posen
tota la temporada sencera,
està indicat,
els títols i tal,
però l'únic que...
Això es vincula,
es baixa a través de l'EMUL,
per exemple,
o programes d'aquest tipus.
Has de tenir un instal·lat a això
i llavors
quan tu obres la web
se't vincula
i pots baixar coses d'aquestes.
Sí, sí,
ja directament tu cliques
i se'n va.
La idea d'això és
posar a l'abast de tothom
productes audiovisuals en català
perquè si anem a les botigues
de coses audiovisuals
ja sabem que sovint
no trobem pel·lícules
ni hi ha altres coses sèries
i això que es trobin en català
i és més complicat.
I per tant,
és omplir un buit
i em sembla que és un tema interessant
per a la gent
que li agrada coses d'aquestes
en català.
Doncs prengui'm una nota
3B dobles punt
tots rucs punt
i avui sí que tenim
anecdotari primaveral
dos adaptacions
de títols de pel·lícules
a fets que tenen a veure
amb l'actualitat
aquella a vegades més sinistra
podríem dir.
Azul oscuro,
quasi negro.
Aquest és el color
en què podem pintar
la situació del català
en el món de la justícia
policial.
Azul oscuro,
quasi negro.
Sí,
aquest és un...
No,
Rosa Palo.
No,
no,
no,
Rosa Pàlid
li podíem aplicar
a altres sectors
però el de la justícia
policial
és aquest,
el color.
Azul oscuro,
quasi negro.
És la famosa pel·lícula
guanyadora
al Festival de Màlaga
l'any passat
i aquest color
és el color
en què pintem això
perquè no hi ha setmana
que no apareguin notícies
de problemes lingüístics
o a les seus
de les policies
o als jutjats.
Aquí en tenim dues,
una,
fa poc
un xic de Reus
el van detenir
perquè es va negar
a parlar en castellà.
Bé,
això és el resultat.
El resultat
és que aquest xic
a casa seva
tenen acollit
un noi algerià.
El noi algerià
la policia
entra a un bar de Reus,
fa una redada,
el noi algerià
li demana papers,
no els porta,
l'acompanyen a casa
i la casa és la casa
d'acollida on viu,
no és la seva.
És una família de Reus
de tota la vida
i allà
la policia entra a casa
sense demanar permís
d'agafar el xic,
li demanen papers,
se l'enduen a comissaria
i la mare
de...
a l'algerià.
Sí,
alto.
Fins aquí
és això.
Llavors,
la mare,
la mestressa de la casa
i una de les filles
van cap a comissaria
a veure què passa.
Dona un cop de mal,
no és que està visquent
amb ells.
I allà a la comissaria
comencen a haver
problemes lingüístics,
la mare i la filla
parlen en català,
la policia els diu
que ho han de fer
en castellà
i en tot això
la situació
es posa una mica tensa.
Arriba un dels fills
de la senyora,
que és el Jordi Parelló,
és el fill
de la mestressa de la casa
i veient que veu
segons la declaració d'ell
que veu com una gent
està aixecant la mà
a la seva germana
i que li exigia
de males maneres
que li parlés en castellà.
Llavors,
el xic li diu
al policia
que és un xernego
i llavors aquí
ja està,
ja està.
Llavors l'acusen
i el detenen
per desobediència
a l'autoritat,
diu que se li tinen
al davant
cinc o sis agents,
després el detenen,
l'insulten,
tot tipus d'insults,
no li llegeixen els drets
perquè li diuen
que és un català de merda,
suposo que això
li diuen en castellà.
Sempre en versió
de la persona
que denuncia els fets.
Sí,
però tot això
ho trec
de la bateria
de preguntes
que presentarà
el senador
Lluís Aragonès
al Senat.
Lluís Aragonès
té preparada
una bateria de preguntes
que presenta
al Senat
aquesta setmana
sobre aquest cas
i d'altres.
Llavors,
bé,
la cosa,
també li diuen
que aquí estem a Espanya
i s'ha de parlar
en espanyol
i li parla la novitat
de l'estado
i de la lengua
en castellà.
Són tan antic tot això?
Sí,
doncs bé,
això encara passa
i com se soluciona
la cosa?
Doncs resulta
que un germà
d'aquest xic
és mosso d'esquadra.
La mare el truca,
el mosso d'esquadra,
com a mosso d'esquadra,
truca a la comissaria
i llavors
tot canvia.
Puni a part.
Tens parents?
Sou amics?
Els cossos policials?
O sigui,
a la millor
per poder parlar
en català
hem de tenir familiars
policies.
Jutges no,
perquè resulta
que un jutge
d'edènia
amonesta
amb un arquitecte
que ha d'anar a fer
allà de pèrit
i declarar,
això d'edènia,
l'arquitecte
s'expressa en tot moment
en valencià,
quan li diuen
que ho faci
amb l'altre
i em diu
que no,
que estan a la seva
data de parlar
en valencià.
Finalment,
el jutge
l'acusa
o el critica
de falta
de tolerància
i de falta
de decorum
perquè...
De decorum?
Què vol dir decorum aquí?
Bona educació.
Ah,
però és que no interpretava
els d'edicis.
Literalment li diu
que és un mal educat
perquè no deixa
de parlar en valencià.
Parlar en valencià
és de mal educats.
El jutge
el considera
que això
és ser un mal educat.
I,
a més a més,
després
el fa esperar
que s'acabin
els judicis
per firmar l'acte
i coses d'aquestes.
Si no te posis
tontet
que encara tindrem
més problemes.
I com acaba la cosa?
Així.
Ja està.
Alguna pregunta?
Algum parlament?
Alguna cosa?
No.
L'arquitecte
suposo que pensa
que s'hi posin fulles
no presenta cap denunci
i aquí acaba
a mor el tema
l'anècdota
que el jutge
considera que és de mal educat
no abandonar
la llengua pròpia
en un judici.
Has m'han llevat
un títol
que sí és el títol
de la pel·lícula
que jo crec
que són unes pel·lícules
horroroses.
Això és
A terra com puguis?
Sí.
I és
Aprenc català com puguis
tres i mig.
Tres i mig.
Perquè d'aquestes pel·lícules
la gràcia és que més...
En lloc de fer línia
ocho i mig...
No he volgut posar
trenta tres i mig
que també n'hi ha
però d'aquestes
hi ha les de
A terra com puguis
i són horribles, eh?
Espia com puguis
són parògies
dels cines de gènere
de les d'avions
de les de policies
i agents secrets
doncs bé
i aquesta jo he fet
la d'aprendre català
perquè coses...
I què vens a dir amb això?
Vinga, dir.
De què vols parlar?
Que per aprendre català
no és gens fàcil
i poso...
Aprenc català com puguis.
Per exemple,
un cas
a l'Escola Oficial
d'Idiomes de Màlaga
fa deu anys
que els alumnes
demanen tenir classes de català.
Els alumnes de Màlaga.
Els alumnes de Màlaga.
Per què?
Per què vols saber
una persona de Màlaga
que parla català?
Doncs per dues raons.
Segons la directora
hi ha dues raons principals
per les quals
aquesta demanda
té lògic.
Té lògic
i és que...
Catalunya és una zona turística
i poden venir a treballar.
I tant per la gent
que ve a fer el turista per aquí
que es troba
que la cosa
de la via pública
a vegades està en català
i ja està bé
saber una mica
de l'idioma
del lloc on vas
per entendre els rètols
perquè tu ves
sempre és convenient.
Ves-te a Alemanya
sempre és convenient.
Ves-te a Alemanya
sense tenir ni idea d'alemany
i intenta agafar un mapa
i trobar adreces
sense saber alemany.
T'hi trobes aquelles paraules
que són tan llargues
per nosaltres.
Costa molt trobar
les adreces
en un idioma
que no les coneixes.
En el cas del català
és diferent
perquè entre el català
i el català
no hi ha diferència
però bé, serveix.
I també evidentment
perquè hi ha molta gent
d'Andalusia
que a les temporades turístiques
va a treballar
a les zones turístiques
entre altres a Catalunya.
Per aquests dos motius
hi ha interès a Màlaga
depèn de Catalunya.
Per tant, el problema
és que no hi ha.
La Junta d'Andalusia
no ho autoritza.
No ho autoritza
des de ja fa alguns anys
tot i que
tot i que hi havia una
hi havia un acord
de la Junta d'Andalusia
de prioritzar
l'ensenyament
de les llengües
de l'estat
a les escoles d'idiomes.
A més, l'any que ve
a l'Andalusia
hi haurà 12 noves
escoles oficials d'idiomes.
Quina sort que tenen.
Sí, sí, però en cap d'aquestes
es podrà estudiar català.
Aquesta és la cosa.
Així està.
I la Junta d'Andalusia
considera que no és prioritari
que diu que
abans que poder ensenyar
a català
les escoles d'idiomes
s'han de dotar
més escoles
s'han de donar
escoles al territori
i que no hi ha pressupost.
Al País Valencià
sembla que hi ha també
alguna que altra dificultat.
El País Valencià
llengua pròpia
el País Valencià
resulta que
al País Valencià
hi ha
2.000 col·legis
d'educació infantil
i primària.
Doncs d'aquests
800 són concertats
i en aquests centres
concertats
només n'hi ha 40
dels 800
només n'hi ha 40
on es pugui fer
l'ensenyament en català.
Aquesta és la cosa.
No estan obligats
per lleis d'immersió?
Jo suposo que sí.
Jo suposo que sí
que la llei
de l'equivalent
de la llei polilingüística
catalana
una cosa és aquesta hora
ara que diuen
que bé que cada centre
pot ser sobiran
decidir que fa
però no té res a veure
amb això.
La cosa és que
al País Valencià
només hi ha 40 escoles
concertades
on es pugui estudiar
en català.
La resta
evidentment és en català.
I encara en tenim una
molt interessant
la bona
d'aquestes
en potenciades de dolentes
la bona és que
hi ha un institut de Galícia
que sí que fan
que la seva de català.
Per què?
Perquè els dona la gana.
Per què?
Perquè hi ha un professor
ara m'estic posant terribles.
Veig que t'he vist
de color el cabell roc
t'he vist així
els talonets
i molt bona t'he vist.
Tots és igual.
És un professor
que es diu
Eduardo Castillo
que és llicenciat
en filologia galega
i catalana
i que ell
és conscient
de la similitud
i tal
i llavors
són unes classes
que es fan
extraescolarment
dues hores a la setmana
de català
els ensenya allò
de la interessant
que és
com que té moltes similituds
la competència passiva
d'entendre el català
és fàcil
i tal
dues hores a la setmana
de moment em sembla
que són uns 20 alumnes
sí, 20 alumnes
en horari extraescolar
és voluntari
és una cosa
per tant
si vols aprendre català
fora de Catalunya
potser més val anar a Galícia
no m'ho diguis
això
que al centre
sí que ensenyeu català
sí, però fora de Catalunya
no
fora de Catalunya
això
és un institut
que es diu
i és Pedregal d'Irimia
de la població de Meire
província de Lugo
si algú va viure a Galícia
per aquelles circumstàncies
de la vida
que mai se sap
i no vol perdre
el contacte català
que s'apunti als seus fills
que els apunti a aquest institut
i ja està
una mica de música
en tot cas
Enric
mentre donem pas
a la pregunta
a la qüestió d'avui
la qüestió d'avui
que és exactament
una que té a veure
amb
la música
no ens arriba
en fi
doncs ens quedarem
l'explicaré
tenim previst
que sentirem
per fi
la cançó que no vam poguer sentir
en el seu dia
que era
la participació d'Andorra
a Eurovisió
la dels anònims
que es deia
Salvem el món
cançó en català
amb la tornada en anglès
i a més a més
avui casualment
he aconseguit veure
el vídeo de l'actuació
no del videoclip de cançó
sinó
el vídeo de l'actuació
dels anònims
a la semifinal
d'Eurovisió
d'enguany
que era el 12 de maig
em sembla una cosa així
la semifinal aquella
que com és ja tradicional
ja comença a ser tradicional
4 anys seguits
ja és una tradició
no va passar d'allí
a Andorra
doncs he vist el vídeo
de l'actuació
i home
està bé
la cançó
és una escola Green Day
i té ganxo
el que passa és que
últimament a Eurovisió
que no saps mai com anirà la cosa
i a més a més
hi ha el pacte
de l'ex bloc soviètic
que sempre s'ho rebenen tot
total
deixa-ho córrer
escoltem la cançó
una miqueta
fas la pregunta
i acabem d'escoltar-la
ja no entenc
perquè tot el món va al revés
i no volem trobar solucions
problemes que hi ha
no vulguis ser
el que no és
sempre estàs pensant
en si vius bé
i no hi ha temps
però de més
el món en joc
i no fa res
tot el món en joc
vinga
enric
fes els honors
una pregunta
una pregunta
molt ruc
és una pregunta
molt ruc
de veritat
jo crec que està tornant
a l'adolescència
és la primavera
digues
la tonteria
entre cometes
primavera
fes la pregunta
però que no truquen
tu vols que primer truquin
i després fas la pregunta
si no truquen
no la dic
doncs vinga va
truquin
ara em poso ruc
i si no la fan
no la dic
24
47
67
truquin
que és senzilleta
i la motxilla
està molt bé
i cap la tovallola
per la platja
i el que la ve
com a top
això ho has dit tu
no dic jo
que tornes a l'adolescència
si és que tens un rampell
en fi
ja truquen bé
treballa una mica
home saluda tu
i fes els honors
i tot això
jo m'escolto
la musiqueta
de fons
anonimus
hola
bona
bon dia
com et dius
David Aranda
David Aranda
a tu em sona molt
la teva veu
i el teu nom més
no és la primera
que truques
no?
no, no
és la primera
però tens una nova oportunitat
avui tens una nova oportunitat
la pregunta és
molt ruc
perquè és
què es pot trobar
al portal
tots rucs
en general
no cal que em donis
un títol concret
quin tipus de coses
es troben
i per què serveix
aquest portal
tots rucs
què s'hi troba aquí?
tots rucs?
sí
música pot ser?
no
justament d'això no
no
el ruc català
i tipus de rucs
llavors?
no, no
tu no devies estar escoltant
el programa no abans?
no, estava treballant
i anava a dir
aquí
és que és un portal
que és nou
i si no m'has sentit
no sabràs què és
no, ara no
David ho deixem per un altre dia
la setmana que ve és l'última oportunitat
gràcies per trucar-nos
adeu, bon dia
ai, el David
sort que és un oient fidel
home
la veritat és que és el que t'ho dius
si no has sentit aquesta introducció
tenim una altra trucada
ara fes ordenadament
bon dia
com està
no sé què
com es diu
fes-ho així més formalet
home
hola, bon dia
hola, bon dia
ha posat veu de senyor de ràdio
ara
com anem?
bé, mira
i tu que ens truques
com et dius?
Josep Maria Vallverdú
Josep Maria Vallverdú
i tu ens has estat
escoltant abans?
sí
així sí que saps què és
això del Tots Rucs
sí
què hi trobarem aquí?
a veure
Tots Rucs
o Tots Rucs
Tots
Tots
T-O-T-S
aquí estem tots posats
i l'adreça va junt
Tots Rucs va junt
per si vols veure el web
no, no, això sí
és Tots
Tots Rucs
puntcat
què hi trobarem aquí?
home, tu has dit
documental, sèries, pelis
sí senyor
és un portal
de material audiovisual
és que com que el que ha trucat abans
diu música
potser no
justament música no
com no sigui en forma de videoclips
les pelis tenen so també
però
però el que és això
productes audiovisuals
que normalment
són difícils
o impossibles
de trobar al mercat
en català
i a més a més
aquí són gratuïts
molt bé
doncs ja tens el lot
de primavera-estiu
i ho tens aquí
a la ràdio
gràcies Josep Maria
bon dia
adeu-siau
Enric
no et puc deixar parlar
de les novetats editorials
perquè t'has allargat massa
tenim el convidat esperant
i em sabria
com ho deia
que ell jutja d'edènia
una falta de decorum
de decorum
a fer esperar un convidat
ni que el fem esperar en català
tu m'entens
jo t'entenc
i t'ho explicaré
això que votava avui
és molt interessant
però ho explicaré la setmana que ve
doncs guarda-ho
perquè així tindrem temps
d'explicar-ho bé
a més és un tema
que no caduca
perquè és tan fresc
i tan nou
veus que ve
que la setmana que ve
encara estarà a punt
d'acollir
Enric gràcies
no sé si podrem suportar
tot l'estiu
sense la teva companyia
sort que tornes
el proper dimecres
dimecres més
i prou
Adéu-siau