Temps de tertúlia, amb aquesta sintonia saludem avui els nostres convidats,
quatre que ja els tenim aquí a punt,
el cap de relacions externes de Repsol i PFE, Josep Bertran.
Josep, bon dia.
Bon dia.
Al seu costat, l'arqueòleg municipal Joan Menchon.
Bon dia, Joan.
Ave Maria Puríssima.
A l'altra banda de la taula, l'escriptor i inspector d'ensenyament França Roig.
Bon dia, Francesc.
Molt bon dia.
I al seu costat, el de Gada, el Col·legi d'Advocats de Tarragona, Antoni Vives.
Antoni, també bon dia.
Amb aquests quatre convidats comentarem notícies de la jornada i de la setmana,
notícies molt variades, tenim una mica de tot.
Podem començar per una de les notícies de la setmana,
que ja hem comentat en les tertúlies d'aquests dies.
En fi, l'inici de les obres, de la reforma del mercat,
amb la instal·lació primer de la carpa a la plaça Cursini
i el trasllad, per cert, del mercat amb volant a la Rambla.
D'això en vam parlar especialment ahir i el dimarts,
perquè el dimarts va ser el primer dia,
avui és el segon dia que el mercadet s'instal·la a la Rambla Nova.
No sé si hi han passat o no, o si passaran,
en fi, un moment o altre segur que passaran per la Rambla
i no sé si tenen alguna opinió formada com a ciutadans,
com a tarragonins, del fet que, això,
tinguem dos dies cada setmana la Rambla ocupada pel mercadet amb volant.
I això durarà durant dos anys.
I avui més ambient encara, perquè hi ha manifestació...
d'aquí una estona hi ha manifestació de pagesos i anirem amb la unitat mòbil
per veure si hi ha molt col·lapse o no.
El que vaig trobar ahir voltant per aquí és un racó on no hi ha obres.
I em va semblar curiós trobar un racó a la ciutat que no hi havia obres.
Es pot saber.
No, perquè començaran a fer alguna cosa, si ho dic, no?
En fi, què opinen?
No, però dic perquè ahir, a més, coincidien...
Jo visc a la zona de Boscos.
Estan fent la rotonda del Catllà.
Ens feien desviar per un lloc.
Ara ens fan anar fins a la Mora.
Ahir va haver-hi realment un col·lapse
i companys de la ràdio han comentat una informació
de la qual nosaltres no teníem notícia o advertència prèvia
que ahir els esviaments s'havien d'anar fins a la Mora.
Fins a la Mora, girar i tornar.
I, a més, en els diaris s'amenaçàvem
que començarien les obres d'asfaltat de la variant en el tram de...
De les Gavarres a la Sabinosa.
Després del parxajat associació que han vingut com a seqüències prèvies.
Sí, sí, sí.
Amb la qual cosa, no ho sé, ens comprarem una rulota?
Sí, sí.
Primer han consolidat els ferms defectuosos
i ara posen la capa definitivament última.
Espero.
Sí, sí, amb la qual cosa, és això, hem comprat una rulota
i ens n'anem instal·lant per on podem
i ja passarà tot això.
També hi ha eleccions cada quatre anys.
Això és atribuïble a les eleccions?
Jo crec que sí.
Sembla.
O és una casualitat?
No ho sé, home.
A veure, recobrem el que dèiem del tema del mercadet de la Rambla.
Que els hi sembla?
Joan, que encara no has dit res.
Tu segur que ho has vist.
Sí.
I què et sembla?
Aviam, el mercadet o tot el tema de l'obra?
El mercadet primer a la Rambla.
A mi em sembla que...
A mi em sembla bé.
Ja, té les seves complexitats a nivell d'intendència i de funcionament,
però escolta'm, tenir un mercadet,
que penso que és bastant important els dimarts i els dijous a la Rambla,
pot ser un actiu més compassiu.
El que passa és que jo vull fer una reflexió.
Tenim el mercadet dels dijous i el del dimarts consolidats,
però n'estem perdent un altre,
que és el dels dimecres i els dissabtes,
a la plaça, al fòrum,
pels pagesos.
Cada vegada n'hi ha menys.
I després, potser és una impressió meva,
el mercadet que teníem els diumenges al voltant de la catedral,
que fa uns anys trobaves coses interessants,
ara, penso jo,
i no li sentim malament a ningú,
especialment a la gent que hi està allà,
hi ha un sector molt important que estan venent coses,
diguem-ne, bastant tristes,
i s'està perdent allò d'aquell mercadet
que hi havia abans de certa antiguitat
o cert element brocanter,
que s'ha perdut bastant.
En tenim un de molt ben consolidat,
però en tenim dos
que penso que...
En situació de risc.
Està en una situació de risc molt important.
Pel que fa al mercadet de la Rambla,
com que hi ha opinions diverses,
alguns diuen que dona una imatge poc atractiva de la ciutat,
del príncipe al passeig de la ciutat...
El tema dels mercats a la Rambla...
Que vagin a Londres, a veure, el mercadet.
Sí, jo no sé per què hi pot haver opinions,
i són, de tots els estils,
però ja hi estem habituats.
Quan ve Nadal ja hi ha mercats successius,
sigui pel tema nadalenc,
o sigui després pel tema del vi,
o sigui després per una altra història.
Per tant, jo penso que tenir una via,
com la que és la Rambla Nova,
on s'hi puguin instal·lar,
just a la mèdula de la ciutat,
un mercat, clar que genera estèticament,
si vols, uns efectes visuals
que a algú els pot resultar encantadorament desencisadors.
Però la mecànica de l'economia funciona així.
Vull dir, moltes vegades ens queixem de què,
per exemple, és l'altra estètica combativa, no?
La gent es queixa dels molins de vent.
I dic així, que són les energies alternatives.
A veure, escolti, en què quedem?
O posem energia alternativa,
o hi suprimim les nuclears,
o continuen les nuclears i les incrementem i les renovem,
perquè, si no, ni ningú en aquest país
tindrà possibilitats de fer un pas, eh?
Perquè, esclar...
Hi ha una cosa que a mi em va cridar l'atenció del mercadet.
Un dia parlant amb un bon amic
que té una botiga de corcateria
on s'ha fet el mercadet fins ara.
El Barça Gursina.
Al carrer Redding.
I jo li deia,
i no us afecta els dimarts i els dijous que es vengui menys?
Diu, no, precisament.
I fora que es ven,
concertaria, però d'oferta o més econòmica,
els dies que té més entrades de diners
són els dimarts i els dijous
i ven aquest senyor a la corcateria i l'enceria cara.
És un factor d'atracció que no li perjudica.
I després, en un altre aspecte,
els mercadets i aquest tipus de comerç a la menuda
amb volant o no,
o cíclic,
el que està creant i està mantenint
és el teixit comercial i el teixit social.
Que és una cosa que fins a cert punt,
i ho hem vist a França,
que la creació de grans superfícies comercials
està destruint el teixit econòmic
i en conseqüència està destruint
les complexitats i les relacions humanes
a partir del teixit social.
Josep i Antoni.
Sí, jo crec que, home,
sí, estèticament podrà haver-hi opinions i tal,
però jo crec que li dóna caliu
en aquest tram de la Rambla
i com deia ell mateix,
també per Nadal hi és
i hi ha altres menes de mercats que s'hi posen.
Jo crec que està bé.
És una Rambla on, a més,
la gent hi va fer gestions de tota mena,
és un lloc de pas,
és un lloc que jo crec que és adient
i, a més, ja estem acostumats també
a que hi hagi enredo de cotxes.
D'una manera o d'una altra,
doncs ens acostumarem ja a anar caminant
per tota la Rambla.
I després hi ha una altra qüestió.
A veure, històricament,
on han estat els mercats?
Les places.
Les places principals, no?
L'estoporí no cal anar més lluny,
només cal anar a Reus
i veureu el mercadal.
O sigui, on és el mercadal?
Just a la plaça de l'Ajuntament.
Recordem que a Tarragona,
a la d'Amitjana,
es feien fires a la plaça de la Font.
Antoni, que no has dit res en cadascú.
Jo discreparé.
Home, així ja m'agrada
que hi hagi una mica de tertulia.
Però això et paga el Ricard.
Jo crec que provisionalment,
mentre se fan les obres,
s'instal·li la Rambla.
Doncs bueno, si no hi ha cap altra opció.
No, estem parlant provisionalment.
Clar, però provisionalment,
recordo també,
la provisionalitat durarà dos anys com a mínim.
Com a mínim.
Jo faig un acte de fe...
Hi ha provisionalitats que són més extenses.
Faig un acte de fe
amb els polítics que ho han decidit.
Si no hi ha altra alternativa,
doncs que estigui allí.
Però bueno,
jo destinar la Rambla
amb un zoco permanent d'activitats,
a mi em sembla que no.
A mi em sembla que si volem ser una ciutat moderna,
una ciutat patrimoni de la humanitat,
a mi arribar a una ciutat
i veure uns sostenidors penjats
a l'entrada del passeig principal,
la veritat és que ho considero antiestètic.
Veure parades d'embotits,
sense cap tipus de control sanitari.
Home, considero que estem...
És així, és així.
Jo me'n faig creus
quan veus la fira aquesta mitjabal,
que amb un comerciant de la Rambla,
amb un comerciant establert,
li obliguen a complir
una sèrie de mesures sanitàries.
I si no el sancionen,
i que un senyor que posa un tandaret
tingui allí a l'abast
de tots els estornuts,
de tots els respiracions...
i de totes les mosques,
una sèrie de gèneres.
A mi em sembla
antiestètic
i perillós sanitàriament.
Que és una qüestió provisional,
doncs ho tindrem que suportar,
com suportem altres coses,
però em sembla que amb això
hi havia un acord unànim
de tots els partits polítics.
Recordem de totes maneres.
Primer els partits polítics
no volien anar a la Rambla,
però vam veure
que no hi havia opcions alternatives.
Jo per això he dit
que jo feia un acte de fe
amb el segon decidit.
O sigui,
si no hi ha cap més alternativa,
doncs m'assem molt bé
que ho posin allí provisionalment.
Però jo crec
que estem al segle XXI,
que al comerciant habitual
se li exigeix
pagar uns impostos,
se'ls exigeix
complir unes mesures sanitàries,
se li exigeix
complir uns controls de qualitat
i que moltes vegades
el que s'instal·la allí
no reuneix res.
Llavors,
hem de ser una mica coherents.
Clar, efectivament,
amb això estic absolutament d'acord,
però això
és amb l'independència
de la producció de la Rambla.
A la Rambla,
posar el mercat,
el mercat del vi,
el mercat de no sé què,
estem convertint allò
en un lloc intransitable.
A mi,
de vi realment no m'agrada.
No hi ha passat,
això que tinc al despatx
i al costadet,
ho he vist de lluny,
però a mi,
personalment,
m'ha molestat,
potser perquè no he comprat
mai en un mercat
i ni sóc d'anar als mercadets
ni de deambular
per aquests llocs.
Però no crec
que sigui el lloc
de posar-ho.
el mercat de bona vista,
a mi em sembla molt bé,
qui vulgui que hi vagi.
No és el lloc
per on passa tothom.
Però jo crec
que hi ha vies emblemàtiques,
no crec que a ningú
se li agurrís
als Champs-Elicè
o al Passeig de Gràcia
de Barcelona,
posen una fira de llibre,
però no posen mercadets
cada dimarts
i cada dijous,
no ho sé,
dic jo,
és una opinió molt personal.
Alguna rèplica,
aquesta argumentació de l'Antoni?
Perquè aquesta és una opinió,
jo crec que,
en fi,
a tenir en compte
d'una part considerable
de botiguers
i d'altres ciutadans
de Tarragona
que ens ho han expressat
a nosaltres.
Jo, en el fons,
del que explica
també estic d'acord amb ella.
A mi no em sembla
que la Rambla
hagi de ser lloc
permanent de fer això.
Una altra cosa
és que ara mateix,
mentre es fan unes obres,
no hi hagi cap lloc.
Jo trobo més natural
que aquest mercadet
sigui al costat del mercat,
també estem ja més acostumats,
queda una mica més recordat
que no la Rambla.
És una ubicació històrica,
una ubicació...
Ara,
de moment,
bueno...
Home,
jo crec que el 2016,
quan Tarragona
sigui la capital europea
de la cultura,
això ja haurà desaparegut.
Per tant...
El mercat o el mercadet?
El mercat de la Rambla.
Però el mercadet continuarà,
no?
Sí,
no ho sé.
Les obres del mercat,
Joan,
ja que tenim aquí
l'arqueòleg municipal,
des del punt de vista
de pedres,
tindran algun problema?
Aviam,
la part de plaça Corsini
no hi ha problema.
He de pensar
que aquella zona
va ser rebaixada
a diversos metres
al segle XIX
a l'encència de la ciutat.
Però la zona
que podíem dir
carrer Colón
i les connexions,
les embocadures de Colón
amb Reding
i governador González,
allà hi ha una problemàtica
arqueològica important
i és una de les tasques
que estem a punt
d'engegar
d'una manera immediata
que és una intervenció
arqueològica.
Penso que jo
serà de les importants
d'aquests anys
a darrere del mercat.
Clar,
perquè allà
en el projecte
s'inclou
que es pugui fer
estacionament
soterrani.
Hi ha una afectació
de subsol important
i les prospeccions
arqueològiques
i el de GeoRadar
que vam fer el 2004
i el 2005
que vam pagar
des d'Espimsa
i els antecedents
que hi ha
és que allà
hi ha restes
arqueològiques
importants.
No sabem
si estan molt
afectades
per serveis
de clavegar
del refugi
de la guerra civil
etcètera
però hi són
ja veurem
una vegada
estudiades
ja es resoldrà
la Generalitat
de Catalunya
que fem això.
De tot això
no hi ha
la famosa
coborbana
en aquest tram?
Tant més
cap a Corsini.
Sí,
cap a Carrer Soler
i plaça Corsini.
A banda d'aquesta
qüestió
que ja veurem
com evoluciona
de les cates
arqueològiques
la necessitat
de reformar
el mercat
la veuen
imprescindible
perquè aquest sí
que és un plantejament
gairebé un àni
però acaba de tocar
un tema
que és
just a la mèdula
i és on realment
toca la fibra sensible
perquè en el moment
que es facin
les cates
arqueològiques
i trobem alguna cosa
en el moment
que es detecti
ara previsiblement
hi poden haver restes
però esclar
de restes
tot Tarragona
i moltes altres
localitats
en tenen
i si són
ordinàriament
estàndards
cap pega
s'aixeca
es fa l'aixecament
es detecten
i fins i tot
es preserven
d'una manera
estàtica
i es pot construir
a sobre
per entendre
però depèn
del que es trobi
i depèn
de la importància
perquè això
és imprevisible
clar
diu ell
el refugi
de la guerra civil
sí
però és una
de les altres coses
a preservar també
clar
perquè no pensem
només en el món romà
la història
és acumulativa
i per tant
en aquest moment
on
hi ha una campanya
de sensibilització
pel tema dels refugis
de guerra civil
o búnquers
per exemple
l'última
el pascule
no
doncs
aleshores
hem de pensar
que esclar
s'ha de ser molt curós
en aquest aspecte
perquè no tot
és a dir
la solució
de fer un pàrquing
per estabilitzar
la part de trànsit
exterior i externa
i superior
a la ciutat
no ha de dir
malmetre forçosament
la part d'història
que en aquest moment
desconeixem
i que per ignorància
tothom
no s'ho ha plantejat
però que quan es detecti
hi haurà de ser
no tornarem a cometre
un altre error erosqui
per exemple
ara amb el que s'ha estudiat tot
no es pot intuir
més o menys
si ja es pot trobar
alguna cosa
de certa importància
o no
en aquella zona
estem just
just fora muralla
i precisament
en aquests espais
fora muralla
relativament prop
de portes
que entenem
que n'hi hauria una
a la zona
de la plaça Ponent
es creen barris
el que diem
suburbis
de certa categoria
amb un teixit urbà
intens
i ocupat
doncs potser
des d'època d'August
fins al segle 3 o 4
i després necròpolis
és a dir
els indicis
i les excavacions
que s'han fet prèviament
a la zona
poden haver restat
de certes dimensions
el que passa
que hi ha una cosa
el que està clar
és que abans
de fer una intervenció
urbanística
d'aquest tipus
tenim l'obligació
i tenim
tan legal
com moral
com històrica
estudiar-les
escova arqueològica
estudis
tant d'època romana
com ibèrica
com els elements
de la guerra civil
que ara s'ha de tenir
molta consciència
lògicament
tot això
a partir d'aquí
hi ha un altre tema
que és molt més complex
de com gestionem
aquestes restes
si val la pena
conservar-les o no
si val la pena
musealitzar-les o no
si val la pena
traslladar-les
en vertical
o en horitzontal
etcètera
etcètera
que és la segona
gran part del debat
fins que no tinguem
el tema
excavat
estudiat
i avaluat
no ens podrem
enfrontar
amb aquest tema
això sí que pot
implicar
directament
en el projecte
de reforma
del mercat
i endarrerirà
i endarrerirà
és un tema
d'organigrama
d'obra
i de com
estructurar
les fases
d'obra
i d'un altre tema
que l'Ajuntament
del Departament de Cultura
aprovi definitivament
el projecte
és molt veient
per parlar-ne
però serien partidaris
que si realment
es troben
unes restes
d'interès
de mirar
de fer compatibles
si és possible
l'obra
la reforma
del mercat
amb la conservació
preservació
d'aquesta resta
i fins i tot
el fet
que es puguin
visitar
em sembla que els tècnics
estem obligats
a fer-ho al màxim
compatible
a veure si el 2016
que deies tu
encara no estarà
no tindrem mercat
tindrem el mercadet
a la rambla
no volia tornar
a dir aquest tema
però amb les perspectives
actuals
hi ha dret
de pòrroga
no siguem tan negatius
en fi
altres
qüestions
de l'actualitat
avui que tenim
el degà
del col·legi d'advocats
ell li van preguntar
aquesta setmana
per aquell recurs
a súplica
del fortí
de la reina
ell ens va explicar
que ho veia
molt malament
jo voldria
deixar clara
una cosa
que jo
no tinc cap interès
en que enderroquin
el fortí
de la reina
o sigui
que a mi m'encanta
que el fortí
de la reina
que estigui allí
que estigui molts anys
soc molt respectuós
amb les decisions
el fortí o la reina
les dos
més aviat
la reina
que el fortí
amb les decisions
que pren l'Ajuntament
però a mi se'm va preguntar
sobre el tema
ho dic perquè
em dóna la sensació
que he sortit
com el pepito grillo
del tema
del fortí de la reina
jo no tinc cap interès
em pregunto
i contesto
contesto des del meu punt de vista
estrictament professional
jo entenc que
que hi ha possibilitat
d'interposar el recurs
mentre hi ha vida
i hi ha esperança
que ojalà guanyin el recurs
però el meu
pot desentendre
el mateix nom
del recurs
la suplica
ja no és un recurs
de reposició
o d'apel·lació
sinó de suplica
o sigui que on hi ha suplica
la clemència
doncs bueno
ja d'alguna manera
qualifica el tipus de recurs
i l'argumentació
doncs bueno
ojalà
ojalà sorti
com ho veu
jo soc pessimista
Joan, què volies dir?
en el fons
el que s'està demanant
és un indult
i que el responsable
no faci un enterado
com feia un senyor
fa uns anys
el que passa és que
hi ha un tema semàntic
que a mi sempre m'ha preocupat
aquí què es demana
l'enderroc del fortí
o del restaurant
que hi ha dintre del fortí
el restaurant
que hi ha dintre del fortí
en teoria
s'hauria de reposar tot
a com estava abans
quan parlem del fortí
pot haver algú
del restaurant
és que hi ha persones
a nivell de carrer
es que ara aixafaran el fortí
el fortí
és una fortificació militar
protegida per lleis
bé cultural
d'interès nacional
o monument històric
que es deia abans
com el fortí Sant Jordi
que està al costat
ara algú
s'ha posat a pensar
que enderrocant l'interior
no es malmetrà part
això és un altre tema
és que suposo
que hi ha d'haver un pla
d'enderroc
perquè tampoc pots anar
allà amb una màquina
com s'ha construït dins
en la destrucció
del de dins
també es pot destruir
part com se podia haver destruït
en el moment de la construcció
i que no es veu
suposo
i em corregireu
jo suposo que tampoc
és qüestió
que el dilluns
que ve
no has de presentar un pla
pots presentar un incident
d'execució
precisament per veure
què és d'enderrocar
o sigui que jo penso
que hi ha moltes fases
dins de l'execució
potser
jo entenc
com a tècnica en patrimoni
que
en el cas
que s'hagi de fer
l'enderroc
del restaurant
que hi ha dintre del fortí
segurament s'ha de fer
un seguiment arqueològic
i amb control
d'arqueòlegs
per aviar
fins on vostè
pot enderrocar
i fins on vostè
no pot enderrocar
per tant
és una situació
molt més complicada
del que aparentment
les persones del carrer
podem pensar
no anirà
una excavadora
no és entrar
a una giratòria
de cadenes
i començar a fotre patades
més coses
començant
fent algun comentari
sobre les obres
les moltíssimes obres
que hi ha a la ciutat
estem a un mes i mig
de les eleccions
els plantejo
comentar alguns aspectes
de l'actualitat política
perquè avui expliquem
de fet ja ho explicàvem ahir
que tindrem moltes candidatures
en les eleccions
del 27 de maig
a banda de les 5 formacions
polítiques
que presentaran
la seva candidatura
a les eleccions
a l'Ajuntament
tindrem com a mínim
4 grups
que sembla que presenten
segur
la seva candidatura
i entre aquests
hi ha també
la novetat
la possible
aparició
de l'exregidor
del Partit Popular
Emili Mateu
que ahir ens confirmava
a Tarragona Ràdio
que s'ha donat de baixa
del partit
i que podria
encapçalar
una nova candidatura
d'independents
com veuen
tota aquesta gama
de candidatures
extramunicipals
en aquests moments
és a dir
que no tenen representació
a l'Ajuntament
considerant que anem
cap a un consistori
més dividit
entre cometes
o això és molt difícil
de perveure
Antoni com ho veus?
Jo crec que els grans partits
continuaran governant
la ciutat
que aquests
aquestes candidatures
difícilment arribaran
a treure un regidor
em sembla
no sé quin número
de vots necessites
per tant un regidor
em sembla que són
més de 1.500
sí, més
clar, depèn de la participació
més amunt
5.000
jo crec que arribar
a treure
aquest número de vots
és pràcticament
impossible
i per mi
els que entraran
a l'Ajuntament
són els partits
que estan
en quina proporció
doncs
no ho sé
seria una sorpresa
que entrés
alguna candidatura
però troben que és
un símptoma
d'alguna cosa
el fet que hi hagi
tants grups
jo crec que sempre
n'hi ha hagut
de candidatures
ara fa 4 anys
no
no
ho dic
perquè ho recordo
perfectament
amb els primers anys
de la transició
els primers anys
i jo normalment
a les eleccions
agafo
paperetes
de tots els partits
i a les últimes
recordo
de les autonòmiques
em vaig agafar un munt
hi ha partits
no
no
sí
per això
parlant dels municipals
no ho recordo
no ho recordo
sí
però per exemple
deies que hi hauria
moltes
candidatures
i tal
per exemple
en aquest moment
com que encara no tenim
aclarit el tema
de la canonja
la canonja
també s'assuma
aquesta presentació
de candidatures
per l'alcaldia
candidatures
a l'alcaldable
eh
per tant
també
mai com ara
n'hi havia hagut
tantes
com n'hi ha ara
en aquestes municipals
a la canonja
Joan
trobes que és un símptoma
d'alguna cosa
que es presentin
tants grups
que potser
fins a cert punt
a nivell ciutadà
comença a haver
un cert cansament
o desencís
del sistema
de partits clàssics
i llavors
estan naixent
doncs
o candidatures ciutadanes
amb ganes
d'intervenir
en la vida municipal
que és un tema
interessant
o potser
estan carneixent
nous
partits polítics
tipus ciutadans
o altres coses
que poden sortir
per donar-li
un giro
un canvi
d'orientació
a la manera
de fer política
que estem tenint
els últims anys
això és un tema
per un cantó
pot ser preocupant
perquè poden sortir
grups polítics
no gaire democràtics
estic pensant
per exemple
a la Pena a França
o es poden sortir
candidatures
que també poden tenir
una feina
important
a desenvolupar
però vols dir
que representen
alguna cosa
jo crec que
aquí hi ha gent
que no representa
res
hi ha una certa inquietud
Tarragona
concretament
el que ha sortit
tenim
la senyora
Maria Mercè Martorell
Tarragona
grup independent
el grup de ciutadans
que per cert
després parlarem
amb el seu cap de llista
ja ha decidit
i ha anunciat
que es presentarà
a les eleccions
tenim
una altra candidatura
encapçalada
per Héctor Álvarez
que va ser candidat
fa quatre anys
per Esquerra Unida
i alternativa
tenim ara
aquesta possibilitat
d'Emili Mateu
encapçalant
una llista
també d'independents
que ja es presenten
a altres municipis
del Baix Penedès
i del Tarragonès
però no són moviments
majoritaris
jo ara
comparteixo una mica
el que diu
en Joan Manchon
però també m'estranya
que alguns d'aquests moviments
no s'hagin manifestat
fa més temps
és una cosa
molt oportunista
i d'aquest moment
que dius
que representes
que hi ha redere
perquè
la crisi
ha passat
quan ha passat
però altres moviments
que jo crec
que seria bo
que participessin
en aquestes eleccions
s'haurien de generar
en temps
i treballar
l'opinió
un coneixement
les enquestes
que sortien ahir
a nivell
de voluntat de vot
a nivell
de Catalunya
semblava
que hi hagués un empat
que fa uns mesos
no hi era
entre Ciu i PCC
però per exemple
el tema de Ciutadans
pel que deien
s'havia desonflat molt
si
transfèiem la traslació
dels vots
de Tarragona Ciutat
de les autonòmiques
haguessin entrat
dos regidors
de Ciutadans
s'havia dit
si ara fem cas
de l'enquesta d'ahir
resulta que Ciutadans
no tindrien números
per tenir regidors
és un tema
què estem fent
estem votant
amb clau autonòmica
d'una manera
amb clau municipal
d'una altra
o és que
hi ha iniciatives
de tipus polític
que en un moment
determinat
han frapat a la gent
i després
no han agradat
jo crec que sí
que hi ha un tipus
de vot
perdó
no no no
anava a dir
em sembla
a vegades
la clau
és una mica diferent
és a dir
és com el dels experiments
i amb tot el respecte
potser votar
segons quines candidatures
amb unes autonòmiques
et sembla un exercici
com de protesta
i t'afecta
de més lluny
Parlament Europeu
una altra cosa
és a les municipals
i poder en aquest cas
que tu comentaves
una cosa és el que es pugui fer
al Parlament de Catalunya
una altra cosa és a la ciutat
que et sembla
que necessites
un coneixement més directe
de la gent
i un coneixement
del candidat
número 1
del número 2
i del número 3
la gent vota un gestor
i a mi m'ha sorprès
la poca renovació
potser dels gestors
jo esperava que hi hagués
un canvi
amb totes les llistes
més
el PP ha tingut un canvi
important
el PP és l'únic
que ha renovat
el PP és l'únic
és més de lo mismo
que potser
l'aparell del partit
pesa més
que la categoria personal
dels candidats
aquest és el greu problema
dels grans partits
que pesa més
l'aparell del partit
i crec que les llistes
municipals
potser es tindria
que aportar més gent
inclús independents
o millor no ho sé
les llistes obertes
les llistes obertes
és molt perillós
Francesc
a tu què et sembla
això
de la proliferació
d'aquests grups
o d'aquestes candidatures
per exemple
a mi em sembla bé
que tothom
busqui
camins alternatius
per no
mantenir-se
el procés estàtic
de la política
que això
és importantíssim
i si partim
d'aquesta base
el que
és lògic
és que
aquell qui
manté una certa
dissidència
de criteris
en un plantejament
de línia política
sigui de partit
o sigui d'acció
de govern
ja fa temps
que ho hauria hagut
de demostrar
per exemple
per tant
que ara de cop i volta
surti un bolet
i digui
ara aquests
es presentaran
com a independents
i què han fet
per avalar
perquè el ciutadà
conegui
el procés
però esclar
això d'anar a votar
una persona
perquè és veí meu
de l'escala
o anem a passar
les vacances junts
a l'apartament
no és per cas
doncs miri que
la presidència
de la comunitat
no està bé
però res més
però per exemple
una línia
de
de
disgregació
o
descaixament
com s'ha produït
en el Partit Popular
i que
tot
era indicable
que derivaria
en una candidatura
pròpia
que per cert
encara no s'ha fet pública
potser
de totes les que hi ha
és l'única
que no sabem
quina és
tota la que
quina
Maria Marce Martorell
no?
bueno
la de Convergència
jo no tampoc
no se sap
però em refereixo
que
d'altres
sí que
ja hi ha més indicis
no?
doncs penso
que té més lògica
ara
això d'anar
hi ha hagut altres
altres
compteses electorals
que hi havia
moltíssimes
candidatures
i fins i tot
doncs
et sorprenia
el dia d'anar a votar
que n'hi havia alguna
fins i tot
que ni la coneixies
que hi havia
les paperetes
allà
dius
no ho sé
aquí ets
a la Palàcia Espanyola
jo estic d'acord
amb tu
és una cosa
com molt
que fins i tot
jo he pensat
alguna vegada
tampoc m'ho he plantejat
a nivell de números
això com si serveix o no
però que no siguin
candidatures promogudes
per algun dels grans
per intentar treure vots
en la competència
el que sí que és evident
és que en les municipals
es vota més la persona
que la ideologia
i això
algú
sembla que
també ho vol aprofitar
com molt bé
tu acabes de dir
es presentarà
aquest senyor
però
i darrere
què hi ha
o aquesta senyora
i darrere què hi ha
jo t'he d'anar avalat
per una estructura
per un aparell
a veure
per un aparell
sí home
però es presenta un senyor
recordo de Montblanc
amb en Pepe Gomis
bueno home
però un senyor
amb molt de prestigi
es presenta
amb una candidatura
sense l'aval polític
i què pot esperar
el que passa
és que aviam
Tarragona
ja tenen certes dimensions
que la diferenciarien
per exemple
amb un poble
sí
amb un poble
sí
perquè un poble
és quasi votar
el que deia abans
el francès
però amb una ciutat gran
acabem
a veure
10 segons
sí
10 segons
no vull mal pensar
però a vegades dius
es volen estalviar
una campanya publicitària
trient-la
per una campanya municipal
i d'aquesta manera
t'estalvies
bueno
Ricard
et votarem a tu
ho deixem
jo no presento candidatura
de moment
tot i que es podria
muntar des d'aquesta tertúlia
però en fi
ho deixem aquí
Josep Bertran
Joan Menchon
Francesc Roig
Antoni Vives
gràcies a tots quatre
per compartir
aquesta estona amb els oients
i fins la propera
bon dia