Temps ja de tertúlia en aquest matí de Tarragona Ràdio.
Temps per comentar algunes de les notícies destacades a la jornada.
Avui amb els tres convidats ja a punt.
Pitu Rovira, Pitu, bon dia.
Molt bon dia.
També ens acompanya Àngel Conesa.
Àngel, bon dia.
Hola, bon dia.
I Rafa Muñoz, Rafa, també bon dia.
Hola, bon dia.
Amb aquests tres convidats donarem una ullada a l'actualitat del dia.
Avui tenim un cert protagonisme.
Es poden veure a les pàgines dels diaris,
i ho s'ho explicava mai a la tarda.
Torna a ser protagonista de l'actualitat local,
l'Hostal del Sol, aquell edifici, jo diria que emblemàtic,
situat a mig camí de la part alta i de la zona del Miracle,
és a dir, el passeig de Sant Antoni.
Jo crec que pràcticament tots els tarragonins coneixen aquest edifici,
abandonat des de fa anys, on havien hagut ocupes
i hi havia hagut també persones indigents.
Ahir va haver-hi un incendi, un petit incendi,
però poques hores després l'Ajuntament anunciava a la tarda
l'inici d'uns tramits per enderrocar l'Hostal del Sol.
Així que si els hi sembla, comencem per aquest tema.
Primer que els hi sembla la decisió d'iniciar aquesta tramitació
de l'Ajuntament per enderrocar l'edifici.
Estan d'acord amb enderrocar l'Hostal del Sol?
Em sembla que és el seu futur immediat,
i hauria de ser-ho, no ara, ja fa anys que aquell edifici
hauria de ser fora d'allí.
Dixant de banda les qüestions estètiques,
si és bonic, si no és bonic, si és un bolet allà al mig,
o el que sigui. Dixant de banda això, és un edifici que és ruïnós,
que l'han intentat tancar diverses vegades, soltant-li la porta,
però qui vol entrar-hi, doncs, evidentment, té les mesures
o utilitza les eines adequades per entrar-hi.
I, home, si això es converteix, entre cometes, si voleu,
en un bon perill, doncs, escolta,
triem-se del damunt aquest problema,
i els seus propietaris, si escaneant del solar,
en facin el que n'hagin de fer,
però l'utilitza és que això s'hagi de fer
amb un procediment d'urgència,
quan portem tants anys, i jo em sembla que
anteriors governs municipals ja n'havien parlat,
de treure's del damunt aquest edifici,
i així ha anat quedant, no?
Un petit incendi, bueno, doncs, mira,
un petit incendi, tampoc podia ser un incendi
de grans magnituds, perquè desconec
el que hi pot haver dins, perquè pots comptar
que hi haurien els quatre parets i quatre matalassos.
Matalassos, brossa, deixalles...
Àngel.
Jo recordo que inclús s'havien fet algunes
ocupacions de l'edifici,
que hi havia hagut pancartes fora en una temporada,
i jo, com que soc fill de la part alta,
ho recordo perfectament, inclús que s'hi feien casaments
a la primaria, jo recordo haver anat
amb algun casament, però després va quedar
completament abandonat, no? Jo vaig ser testimoni
també d'un petit incendi que hi va haver
no sé si fa un any o un any i pico
també que hi havia els bombers allí, i realment
ja vaig treure el cap i no hi havia absolutament ningú.
A mi personalment, des del punt de vista estètic,
encara que diu que Puig no entrar-hi,
a mi sempre m'ha fet mal a la vista, no?
Sobretot passant per la carretera de Barcelona, no?
Vull dir, veus aquell edifici que sobresurt
per damunt dels altres i trenca una mica...
Però és un edifici recrescut.
Sí, sí, exacte.
Les tres plantes de baix són les originals,
i fer un recreixement d'adoptors
de tota l'estètica, no?
Digues, digues, no, Àngel.
Per tant, d'acord amb l'enderrocament.
Sí, en principi sí, jo penso que sí,
que s'hauria d'escenejar aquella zona
i deixar-ho una mica, vull dir,
que sigui d'acord amb l'entorn
en què està aquell edifici, no?
Rafa.
Sí, home, jo recordo un sopar de carrera,
no me'n recordo, de quinc us de carrera,
l'any 74, i suposo que va ser dels últims
sopars que es van fer allà,
en aquell hostal, no?
Home, clar, és que estem parlant de més de 30 anys.
Costa molt d'entendre
com un edifici d'aquestes característiques,
vull dir, sense entrar-hi,
en què si el propietari té dret o no té dret,
edificar, no edificar,
vull dir, és un tema que no hi entro.
Però costa d'entendre
com un edifici abandonat durant 30 anys
en un lloc de la ciutat,
que, com diu l'Àngel,
vull dir, com vèncer el carterà de Barcelona,
que ara s'ha dignificat i ha quedat molt maca,
vull dir, troba això jo allà,
vull dir, costa d'entendre,
vull dir, per tant, jo si som de roca, estaré content.
De totes maneres, clar, tenim en compte
que aquí els interessos d'un propietari
que, a més, durant molts anys
ha demanat la possibilitat
que allò es reconvertís una altra vegada
en un hotel,
fins i tot es deia en un hotel
d'alta categoria, de luxe, gairebé,
tenint en compte, doncs, això,
les vistes, en fi, privilegiades
que tenen sobre el mar,
és a dir, estan d'acord, en principi,
amb l'enterrocament, però,
i què hi fem després, allà?
Home, això és una qüestió del propietari,
hauria de presentar un projecte
per fer-hi, o es ven el terreny
o s'instal·la una altra història, no?
El que passa és que jo estic segur
i no sent un gran,
ni petit ni gran expert
en la qüestió,
però estic sobre aquest edifici,
home, potser valdria més la salsa
que els caragols
recuperar-lo, aquest edifici, no ho sé.
El que no pot ser és que estigui d'aquesta manera,
que cada any, cada sis mesos,
o quan sigui, doncs, hi hagi ocupacions
i problemes.
Caldria conèixer una mica la situació urbanística,
que potser nosaltres no la coneixem directament,
però vull dir, a veure,
si és que realment se pot construir
al nivell que sigui,
al nivell dels edificis del costat,
evidentment, podria ser un bon negoci,
entenc jo, no?
El que passa és que entrant...
Però hauria de ser condició urbanísticament
que no sobressortís l'alçada
respecte als altres edificis?
Suposo que hi ha hagut una normativa amb això, no?
Sí, suposa.
Aleshores s'aplicar la normativa,
jo sempre vaig a parar el mateix,
ja amb la normativa s'aplica la normativa
i si aquest edifici, tal com està ara,
doncs incompleix aquesta normativa
i passa de l'alçada,
escolta, això és un tema.
L'altre és si aquest edifici està en condicions
o no està en condicions,
fins i tot per la pròpia seguretat
de la gent que l'ocupen
en determinats moments.
No, jo dic que aquí hi ha un aspecte
que és el del propietari,
és un aspecte que s'ha de tenir en compte,
que estem en un estat de dret
i s'ha de veure quins drets té,
i hi ha un aspecte del aspecte urbanístic,
s'ha de veure què es preveu allà urbanísticament,
però hi ha un aspecte estètic,
i només per estètic,
allò no pot ser tal com està ara.
Que després allò es declara
que hi ha de ser zona verde,
doncs escolta,
el propietari tindrà el camí judici
i el pas el que hagi de fer.
Que es pot edificar,
doncs que s'edifiqui en condicions,
però el que no pot ser
és que durant 30 anys
un edifici ruïnós en el mig de la ciutat
estigui allà ben ben sorbent.
I en un entorn turístic,
de visita,
que fa pena veure,
passar per allà i veure que...
Veure aquest edifici,
i ara entraríem amb un altre,
i tu, Àngel,
ets de la parada,
i jo també ho soc,
i el passeig de Sant Antoni,
penso que estaràs d'acord amb mi,
és un problema que mai s'ha resol,
el propi passeig.
Sí, sí.
Està deixat.
Aquella pèrgola que hi ha,
jo la recordo de petit
amb jardinada,
fins i tot,
i amb llum.
I encara...
Les parelles a festejar
perquè els amagaven,
les herbes els amagaven.
Sí, però si observes encara
les travesses de la pèrgola,
encara hi ha
unes restes d'instal·lació elèctrica.
Allò està...
Estava previst que se'n remessin les...
Sí, però...
però és que allò està deixat, no?
I la part més baixa de les escales,
diríem,
de sota pilats,
per dir-ho d'alguna manera,
ara veig que s'ha netejat una mica i tal,
però fer uns quant de temps
allà sortia nerba,
i era vergonyós.
Un dia vaig parlar,
que no és molt verba i veu,
no sé qui li vaig comentar,
com és que estem al centre de la ciutat,
a la zona de visita turística,
i està pràcticament molt descuidat.
El passeig de Sant Antòria,
que està parlant de l'estal del sol,
i està allí,
és un indret,
un pèl descuidat.
Han arreglat els jardins
de davant de la Diputació,
lluny a la bassa,
han arreglat el de baix,
en canvi,
la zona del mig,
sembla que se n'hagi oblidat,
però si està previst,
i tornem la sorpresa que...
Estem esperant enderrocar l'estal del sol.
O fer-hi el pàrquing.
En qualsevol cas...
Home, potser ha sigut la solució,
en ve de l'invent del col·legi Jaume I.
Recordem que allà va haver-hi la proposta inicial
de fer un pàrquing,
el que després va anar a l'interior de la part alta,
el de Jaume I,
en principi s'havia de fer allà,
però recordo també d'aquella època,
que cap empresa en aquella època
es va presentar per fer aquell equipament de pàrquing.
Potser era massa fàcil.
Potser era massa fàcil,
i esclar, llavors...
No era un repte.
Els guanys eren menors.
De totes maneres,
i per tancar el tema de l'estal del sol,
i tenir en compte que els tres contartulis
recorden que aquesta situació s'ha allargat anys i anys,
se li hauria de demanar responsabilitats a algú.
Com es pot entendre que durant tants anys
allò hagi estat deixat de la mà de Déu?
És culpa del propietari?
És culpa del propietari de l'Ajuntament,
que no s'han posat d'acord?
És culpa moltes vegades de la burocràcia administrativa?
Que, en fi, doncs això.
A part més, durant tants anys,
tenir un edifici abandonat en una zona tan turística com aquella?
No sé, a mi és que em costa d'entendre,
però si jo he dit en un principi,
ja que avui som ciutadans de peu,
m'acosta entendre com a ciutadans de peu això.
M'acosta.
Perquè segurament si jo tingués
el meu pis abandonat d'aquesta manera,
segurament hauríem vingut 50.000 denúncies.
i no dic res més,
però avai a ser cosa d'entendre.
No, i és possible que sigui també una falta...
una falta de voluntat fins i tot política, no?
De decisió, de dir a veure què en fem d'això.
Et pots trobar amb el que el propietari,
i ara fem moltes ocasions, no?
Però et pots trobar que el propietari
es rebel·li contra que l'Ajuntament
li faci enderrocar l'edifici.
Però, esclar, hi ha allò de resoldre un problema,
de no allargant el temps.
Jo entenc una cosa que quedes amb 5-10 anys a llarg i potent.
Jo crec que de vegades també hi ha una mica
de passivitat per part del ciutadà de peu.
Jo que som ciutadans de peu,
i nosaltres sempre es miram les coses una mica des de la barrera, no?
I ho encolomem els polítics, els no sé què i tal,
i a vegades potser el moviment ciutadà s'hauria de moure més, no?
Avui ja està passant això de la platja llarga,
o s'està fent... Hi ha coses que si es mou la ciutadania,
també s'activen, no?
I penso que a vegades som una mica passius tots plegats.
Sí, però amb aquest tema,
a diferència de la platja llarga,
té un diferencial força important.
És un edifici que està allí,
tampoc no saps ben bé el que passa.
s'ha dit de tot, eh?
S'ha dit des que el reobriarien i s'hi faria una redolació,
que l'enderroguem la setmana que ve, no?
Amb aquests...
Sobretot en els últims 15 anys,
hi ha hagut una...
De tant en tant ha anat gotejant notícies, no?
És una notícia que han vingut als Socupes,
i els desallotgen, i...
Bueno, ha sigut mediàtic, eh?, l'interès.
Molt bé, doncs veurem què passa amb l'hostal del Sol,
i si realment ja finalment arriba...
A veure si el Sol s'hi pot.
Ha arribat aquest enderrocament,
com a mínim s'han iniciat els tràmits d'urgència,
i ja que s'hi daven ara de pas la platja llarga,
ho deia l'Àngel,
avui també hi ha una notícia,
ahir vam parlar amb el tinent d'alcalde d'Urbanisme,
i en una àmplia entrevista parlant del Pla General d'Ordenació Urbana,
i de totes les polèmiques que hi ha hagut
en els últims mesos i reunions amb els veïns,
també ens va explicar que pel que fa a la platja llarga,
els més de 500 habitatges previstos,
i que s'havien de construir en aquella zona propera,
s'edificaran en una zona més cap a l'interior,
per damunt d'amunt nas,
ja sé que això és difícil segurament d'explicar per ràdio,
i que seria millor fer-ho davant d'un plànol,
però que en fi,
que totes les previsions d'edificacions que hi havia
darrere de la carretera nacional 340,
van més enrere, més amunt d'amunt nas,
i que fins i tot es reduirà el volum d'edificació,
d'alguna manera atenent les reivindicacions,
alguns col·lectius que s'han manifestat a favor
de preservar aquell entorn de la platja llarga.
Consideren que aquest és un tema vital,
important, preservar l'entorn de la platja llarga?
Recordem que hi ha una plataforma, des de fa temps,
reivindicant que no s'hi facin determinades edificacions?
Home, jo crec que hi ha dues coses importants.
Per un costat, que hi ha hagut un moviment ciutadà,
com deia abans l'Àngel,
que ha fet una campanya,
jo entenc que fruit d'aquesta campanya,
i d'altres coses, perquè no només el moviment ciutadà,
però, entre d'altres d'això,
al final les autoritats replantegen un tema urbanístic
que segurament tindria un impacte enorme,
perquè estem parlant d'una zona
que ja està excessivament construïda,
i per tant preserva un entorn natural.
I d'altra banda, el fet de fer aquestes vivendes
al darrere d'on s'adamplenistes...
De Montnàs.
De Montnàs, i reduint també el nombre,
doncs ho farà que aquella zona,
l'impacte urbanístic tampoc acabi convertint-se
en allò que de vegades hem comentat en aquesta tertúlia,
la zona de la platja del PNDES,
que és un desastre urbanístic,
de conseqüències incalculables.
Per tant, sigui benvinguda aquesta decisió.
A veure, jo en aquest cas sóc radicalment oposat.
Jo em penso que no som conscients
del valor que té el que tenim, de vegades.
Vull dir que a Tarragona tinguem un espai
com la platja llarga, el bosc de la Marquesa,
la zona aquella de la Punta de la Mora,
Rocaplana, etcètera,
en què els que som aficionats a caminar
o a fer footing
o simplement a escoltar els ocells,
vull dir, puguem passejar-nos per aquí,
sortint de casa a peu, com aquell qui diu,
vull dir, això és d'un valor incalculable
i això no ens ho podem carregar de cap manera.
Posant ciment, com s'ha posat, com diu ell,
a la zona del Penedès,
que avui els passejos són molt agradables de passejar,
però tenim una zona verge
que jo em penso que s'ha de defensar com sigui.
Per tant, qualsevol decisió que sigui...
Qualsevol mesura que es prengui a favor d'això
ja el trobaria encertat.
Pitu.
No, no, totalment d'acord amb l'Àngel, vull dir...
És que...
És que, cert, no puc dir alguna cosa que repetir-ho, no?
Vull dir, el bosc de la Marquesa,
i no tan sols el bosc,
abans d'arribar-li al bosc,
jo diria que de mitja platja,
de mitja platja llarga
cap a...
cap al bosc,
és que allò jo diria que és intocable, no?
La zona del càmping Les Palmeres, no?
Més o menys seria això.
Allò hauria de ser intocable,
perquè és una platja totalment verge,
fins i tot, els que aneu més o menys a la platja,
cap a aquella zona ja no hi ha tanta gent, no?
A veure, la platja llarga,
jo entenc que sí que s'hi han de fer un retocs.
l'accés mateix a la platja.
Una platja tan gran,
és petit aquell accés.
La zona d'aparcaments, escoltem-ho,
no podem tancar-nos els ulls,
perquè la gent a la platja va amb cotxe.
I el que no pot ser amb una platja tan gran,
no hi hagi uns aparcaments adequats.
Que hi hagi una esplanada
punçosa i
plena de rocs,
i allí hi aparquin els cotxes.
No...
És que la pròpia imatge de la ciutat, no?
No, no és això.
Ara, que això es pot dividir en dos parts
i fer-hi en una part de la platja
una adequació amb uns serveis,
un aparcament, uns serveis,
unes dutxes, el que sigui, sí.
L'altra banda,
jo penso que hauria de ser intocable, no?
I fer-hi d'això una qüestió urbanística,
home, hauria de ser un no rotund,
no de la ciutadania,
sinó de les autoritats
com a representants
d'aquesta ciutadania.
El que passa és que el Pitu planteja
d'alguna manera també,
recordem que el projecte
que és del Ministeri de Medi Ambient,
perquè això pertany a la Direcció General de Costes,
planteja això,
una urbanització d'aparcament,
és a dir, una zona urbanitzada
per una esplanada per aparcar
i, de fet, un passeig marítim,
en què, en fi, una part de ciment
hi ha d'haver-hi perquè, en fi,
perquè hi hagi un passeig marítim
per passejar i per anar amb bicicleta,
alguna cosa s'ha de fer.
Amb això, en fi,
ho acceptarien aquesta proposta?
o tenint en compte l'Àngel,
que és molt radical, no?
Jo l'acceptaria fins a meitat de platja,
perquè entenc que potser sí, no?
Sí.
Ara, de mitja platja...
A mi em fa una miqueta de por, no?,
que és allò de posar una primera pedra
i després les coses s'han...
Perquè una cosa és el tema dels pisos
o dels habitatges,
que he dit que la decisió de l'Ajuntament
sembla exportar totes les edificacions...
A mi, personalment,
no m'agrada un passeig marítim
a la platja llarga.
Vull dir, així de senzill,
entenc que està bé tal com està,
adescentant-lo, cuidant-lo...
A veure, jo de vegades m'esgarrifo
que es pugui apagar foc,
per exemple, a la zona buscosa,
aquella allí, no sé,
millorant la vigilància,
que hi hagi neteja,
que la platja estigui també més neta,
va, i això suposo que afecta l'administració.
No, però on hi ha la zona
que hi ha el Club de Vela,
em sembla recordar,
i que hi ha aquella zona d'aparcament
sota d'unes morires que hi ha,
tota aquella zona,
allò s'ha d'adequar.
Sí, sí, sí.
Allò és correcte.
Allò és correcte.
Allò és una espècie de camp de futbol
que és un aparcament, al final.
Exacte, i llavors aquella esplenada...
De fet, a la Cala Romana també es va fer,
hi havia una zona de Tarrosa,
completament horrorosa,
i ara ho han quedat descents,
se pot aparcar allí,
està cuidat i bé, no?
Rafa.
Sí, és que, clar,
el tema de passeig marític
és molt complicat,
perquè un passeig marític,
al final,
acaba sent una zona urbanística.
I és veritat que hi ha ciutats de l'Estat,
i algunes de Catalunya,
que han plantejat aquest tema,
en platges, per exemple, amb dunes,
d'un interès natural,
evidentíssim,
ho han fet amb fusta,
és a dir,
s'ha fet d'una manera més ecològica,
s'hauria de veure aquest projecte,
quin és,
però en tot cas s'hauria de veure
per què s'ha de fer aquest projecte.
Si no cal, no cal.
Aquest és el cuit de la qüestió.
És a dir,
si al final el projecte es fa
perquè a algú, a Madrid,
o allà on sigui,
si li ha ocorregut
que podré fer un passeig marítim per aquí
perquè la gent vagi a passejar,
escolta,
jo que passejo per la platja llarga,
no en cal cap passeig marítim,
hi ha passeig per la...
Per la sorra,
per l'aigua.
No, per la sorra,
al costat de l'aigua,
hi passejo,
a l'hivern i a l'estiu,
i no tenim cap problema,
per tant,
a mi no em facin cap favor,
jo hi passejo per allà.
Ara,
si dius,
no,
és que aquí s'hauria de preservar,
no sé què,
vols que ens ho expliquin,
però no veig que sigui un tema
de preservar cap entorn natural
fent un passeig marítim.
Ara,
estic d'acord amb el Pitu
que el tema de l'aparcament
és indigne
d'una ciutat com Tarragona,
recordant que al costat
d'aquest aparcament,
que no és aparcament,
que és un sorral,
que no és un valor ecològic,
allò,
perquè,
doncs,
bueno,
hi ha tres restaurants,
vull dir que,
per tant,
la gent que hi va,
també,
s'hauria de tenir un lloc
mitjament decent.
Molt bé,
doncs veurem què passa també
amb el tema de la platja llarga.
Més temes.
Repassant l'actualitat del dia,
avui us hem explicat
als informatius
de Tarragona Ràdio
un estudi
que ha fet la CEPTA,
la Confederació d'Empresaris
de la província de Tarragona,
sobre el tema
del caos ferroviari.
Estem ja a la tercera setmana
del caos,
si em permeten aquesta expressió,
perquè, en fi,
jo crec que hem de parlar
d'un caos
i de les molèsties
que provoquen cada dia
a milers de persones
de l'àrea metropolitana
de Barcelona,
però també a milers d'usuaris
del camp de Tarragona
que s'han de traslladar
a la capital catalana,
o, en fi,
o a alguna de les zones
properes a Barcelona.
Hi ha un estudi
fet, en principi,
per la patrona del CEPTA
que diuen
que els talls ferroviaris
aquí,
els habitants del camp de Tarragona,
poden tenir un impacte,
un cost econòmic
d'entre 27 i 30 milions d'euros.
Han fet uns càlculs
a partir de les hores
que estan perdent
els prop de 24.000 passatges
del camp de Tarragona
que es desplacen habitualment
a Barcelona
amb rodalies i regionals.
Tenim aquesta xifra,
l'impacte econòmic,
i després tenim
les molèsties
que no s'acaben
i que sembla que van per allà,
perquè recordem que dilluns
el secretari d'Estat
d'Infraestructures,
Víctor Morlán,
va dir que, com a mínim,
fins a finals de novembre
tenim aquest tall
de rodalies.
No sé si són habituals
o no dels rodalies.
I que el conseller de...
Com se diu?
Joaquim Nadal.
Joaquim Nadal
no s'ho creu.
No s'ho creu.
Això ho va dir
i públicament, eh?
I que, per tant,
la cosa pot anar per allà.
Jo tampoc, eh?
Jo, en aquest cas,
coincideixo
i accepti com soc.
No m'ho crec.
Què fem amb aquest tema?
A veure,
quan els hi pregunto què fem...
Home, de moment,
dues coses podem fer.
Una,
que revelar-nos,
però revelar-nos
allò de veritat,
o doncs carregar-nos
de paciència
i ja en parlarem.
Però de moment
és aquesta segona opció,
no?,
la que està triant el ciutadal.
Sí, perquè...
Home,
hi ha una altra opció
que ahir me la comentaven.
Jo hi vaig anar
a Barcelona,
o sigui,
tinc fresa la qüestió.
No hi vaig anar en tren.
Vaig estar amb dubte.
Si tu vas en trens
i fas l'excursió aquesta
d'anar fins a Sant Vicenç,
llavors un autocar
o un altre tren
passant per Vilafranca,
i al final vas anar?
I vaig anar en cotxe
dues hores,
no?
Ja està.
A veure,
també cal dir
que si vas en cotxe
a Barcelona
o ara,
de sempre,
allò és un tap.
Quan arribes a la Diagonal
o al passeig
o a la Ronda Litoral,
allò és un tap.
Per què?
Perquè les ciutats
tampoc estan preparades
per engollir el trànsit
que avui en dia hi ha.
Allò ha d'entrar
tot allà dins
i allò és el que...
El passeig de Gràcia
és el que és
i la Diagonal és aquest,
no es pot fer més gran
i ja està.
I aquí s'ha acabat.
Ara,
tot aquest dalt a baix...
Home,
jo em sembla
que aquí
encara no sabem
de qui és la responsabilitat.
La responsabilitat
no pot ser d'un ens.
Un ens és una cosa etèria.
I darrere dels ens
hi ha unes persones
i aquelles persones
ens són els responsables
d'una malifeta,
d'una cosa mal feta.
No d'una malifeta
en el sentit
que han comès
un assassinat,
no?
O un robatori.
No, no,
és una cosa mal feta,
mal estructurada,
mal pensada,
segurament que no s'han fet
els estudis geològics
que s'havien fet.
Segur,
perquè si s'hessin fet ben fets,
doncs,
a 30 o 40 metres
s'hessin trobat
el que s'hessin trobat.
I això és una...
és un cúmul
de circumstàncies
d'una gestió
molt mal feta
i això
tens responsables.
I els responsables,
home,
doncs,
escolta'm tu,
a l'empresa privada,
perquè sempre hem de fer
aquesta...
Malauradament,
sempre hem de fer
aquesta...
Comparació.
Aquesta comparació.
L'empresa privada
i l'empresa pública
o l'administració,
no?
Sembla ser que
quan una cosa d'aquesta
es passa per l'administració,
no passa res,
s'apliquen els pressupostos
i aquí, doncs,
es fan ampliacions
de pressupostos,
al final no se sap
els costos
que té això,
a tots,
perquè una cosa
són aquests costos
que deies tu,
però els altres
són els costos
pressupostaris
que també els paguem
entre tots,
però,
escoltem tu,
això,
amb una empresa privada
és que no dura
15 dies,
els personatges
que...
Sí,
perquè recordem
que tot aquest muntatge
d'autocars
i de serveis especials
i de la gratuïtat
dels trens,
en fi,
això també té un cost
per les arcades públiques
de l'estat,
en aquest cas,
és a dir,
és un dispositiu
que a més s'allargarà
durant setmanes.
A part que la gent
que entra en els trens,
i això ho sé
de bona fe
i de gent que t'ho diuen,
no, no,
entren al tren
i no paguen,
i no compren ni el bitllet,
ja.
Està clau.
Aquí vols dir?
Sí, sí.
A Tarragona.
I tant.
O dir,
perquè aquí teòricament...
A Tarragona,
Vilanova i on sigui,
la gent puja al tren
sense el bitllet,
el revisió ja no passa.
Àngel,
què,
rebel·lió o resignació,
al fil del que comentava el Pitu?
Jo volia fer
dues o tres consideracions.
En primer lloc,
per què el tren
a Barcelona
té l'estació
al centre de Barcelona
i a Tarragona
el tenim a Perefort?
És la primera qüestió.
Això seria
un altre,
no, no,
però...
No, no,
ho dic una mica
amb l'estil de les coses.
Per què hem de pagar nosaltres,
vull dir,
tota una sèrie de coses
que en principi
no són culpa nostra, no?
Jo vaig estar a Barcelona
també fa cosa de...
Abans de que passés
tot el full.
En aquests dos dies
o tres abans,
un dels esborancs
que hi havia hagut,
hi vaig passar arran de via
i em vaig esgarrifar.
Vull dir,
realment em vaig esgarrifar
perquè el tren passés per allí,
no?
I això és un tema
de seguretat
per mi que és important.
Llavors,
a mi em sembla molt bé
el de l'estudi de l'Acepta
però jo em penso que,
a més a més,
ho hem de dir
a un lloc on s'ha d'anar
a reclamar aquests diners
que anem perdent cadascú
perquè, a veure,
aquí hi ha dos tipus
de persones,
les que hi van cada dia
en tren a Barcelona,
que hi ha molta gent
que ho fa servir,
però els que som ciutadans
de dir que utilitzem
anar a Barcelona
per gestions
i que abans vull dir
agafaré el primer tren
que passi
per anar a Barcelona
i ara t'has de fer
una planificació
si hi vaig en cotxe,
si no hi vaig,
si marxo tres hores abans,
si no sé què.
I això vull dir
que és un cos
que no està calculat
amb l'estudi aquest ni molt més.
Jo diria
que és impossible de calcular.
Rafa.
L'Acepta és un estudi parcial
el que ha fet
perquè no ha calculat
el cos psicològic
dels emprenyaments
de la gent,
pujades de tensió,
etcètera,
que s'estan acumulant
aquests dies.
I fins i tot
espècies addicionals
com poden ser allotjament,
és a dir,
potser t'has de quedar
a dormir a Barcelona
o fer guarderies
perquè has de marxar
tres hores abans.
Però el psicològic
és important,
perquè això genera
una agressivitat
que després és trasllada
a casa amb l'aparente,
amb els fills,
etcètera, etcètera.
A veure,
és una vergonya,
però és que no té...
Jo buscava qualificatius,
a veure,
que siguin políticament correctes,
no n'hi ha cap
de qualificatiu
políticament correcte.
És una vergonya,
però des de fa molts anys.
És a dir,
jo vaig treballar
quatre anys a Barcelona
i anava cada dia en tren
i encara no es parlava
ni de l'AVE.
Bueno, però escolteu,
tota la via fèrrea aquesta
de Rodalies
des de Sant Vicenç
hasta Barcelona,
sempre ha sigut un desastre.
Queia en quatre gotes
i els trens s'aturaven
durant tres hores.
La catenària
queia contínuament.
Jo vaig saber
que era una catenària
perquè era usuari del tren
i clar,
i al final,
escolta,
això de la catenària
que no era una senyora.
La línia de Vic
és patètica, ja.
Bueno,
doncs escolteu,
com pot ser
que en tants anys,
com deia abans el Pito,
com es coneixi?
No hi ha cap responsable.
Abans serà res,
fareu-s'hi a DIF.
Clar,
jo no sé si...
Però això és un ent,
això és una cosa,
jo la porta, eh?
Jo la ministra
no sé si s'ha de dimitir,
no ha de dimitir la ministra.
En qualsevol cas,
la ministra
a mi em cau molt lluny,
està a Madrid.
Voleu dir que aquí
més a prop
no hi ha ningú
que tingui culpa d'això?
És que aquesta impunitat
en la que el ciutadà
l'estan fotent contínuament.
El que passa és que,
clar,
la pregunta
resignació o rebel·lió,
home,
doncs ja ho hem vist,
vull dir,
el ciutadà
al final
és tan resignat
que l'únic que fem
és queixar-nos
a les sandanes,
als passadissos,
ens emprenyem,
no paguem billet,
això és veritat.
No paguem el billet
però el pagarem després.
Però segur que el pagarem després
o ja ens l'han cobrat,
no?
I clar,
jo m'imagino
que els d'Adiv,
el fet que la gent puja
i el tren sense ser pagat,
ja em diràs tu
el que els importa a ells.
Vull dir,
si al final
tampoc tenen productivitat,
no cobren per client.
Bueno,
doncs clar,
això és una miqueta vergonyós,
no?
I ho estem patint.
Però això té unes conseqüències,
no tan sols aquestes
que podríem dir,
aquestes són les conseqüències domèstiques.
Això és d'interior.
Però això,
fora d'aquí,
o sigui,
fora del país.
La imatge externa.
La imatge externa.
Per ètica,
finlandès,
que són les notícies
que li arriben,
i me'n vaig a Finlàndia,
i baixem a Alemanya,
que és el tio
que diu,
calla tu,
saps què?
A la zona logística.
No hi ha
del voltant de Barcelona
que sabem que s'està escampant
i arriba fins al camp de Tarragona.
A veure,
jo vaig instal·lar
una indústria,
una empresa,
amb aquestes infraestructures
que tenen aquest personal allà,
les carreteres col·lapsades,
qual cosa vol dir
que si aquell transport
que surt del port de Tarragona
i ha d'anar a Sabadell,
em ve d'estar-hi dues hores,
que és la distància
amb aquest quilòmetre,
n'estarà sis.
Per què?
Perquè es que li col·lapsen
les carreteres,
que el tren
no el poden utilitzar,
perquè...
Escolta,
tot aquell tio s'ho pensa,
agafa,
i l'empresa la posa a Polònia.
Sí, sí.
Clar,
això sí que és una cosa,
a recuperar això,
són 25 o 30 anys,
això tenim en compte,
econòmicament,
l'impacte d'una cosa
que dura tant de temps,
que s'apaguen les llums,
que es cremen el no sé què,
que els trens es paren
dins dels túnels
i aquí no passa res,
que les vies s'ensorren,
però clar,
també cal pensar,
si això és ensorrat,
com estaven aquestes vies
fa un any,
quan passaven els trens
per sobre d'aquestes vies
que s'han ensorrat,
al treure'ls-hi
una paletada
o dues de terra,
que això és ensorrat,
com hi passàvem
amb aquests trens,
quin risc
corria
passant cada dia
amb aquests trens
per aquestes vies,
això que deia l'Àngel,
amb aquell callat al costat,
si en un moment d'una
li treuen una paleta
de terra
i allò s'ensorra,
com hi passaves tu
amb aquest tren per allà?
Només hi pot haver un aspecte positiu
que potser des de la resta
de l'Estat
es veu
aquells pobres catalans
que un munt de coses
que els hi passen,
no?
No, sí,
la tenen a fora,
però clar,
això,
els impactes econòmics,
no els veiem fins que
al cap d'uns anys,
doncs per què?
Això no creix,
això no creix,
perquè aquella gent
que pensa
en posar una planta
de no sé què
o...
Soltem allà
tota la Polònia
o Argèlia
o el que sigui,
no?
I llavors podem anar...
Cuidado que aquests impactes
es nota al cap de 25-30 anys.
I més coses,
perquè d'alguna manera,
clar,
després comencem de creure
que hem d'utilitzar
el transport públic.
Sí,
perquè això és el que deia
aquest responsable de l'EFEPTA,
la pèrdua de confiança,
ara el Pitu posava l'exemple,
va dubtar ahir,
entre agafar el transport públic
va decidir el transport privat
i això
pot tenir conseqüències també.
El que passa
és que,
a veure,
jo que hi vaig sovint
perquè em toca per treball
anar al Baix Penedès,
és que la decisió
ja no és agafar el tren
o agafar el cotxe,
escolteu,
és que porta no sé quants mesos
en obres
i sempre està en obres
ara més,
d'acord,
quan estigui en breta
quedarà molt bé,
tot el que vulguis,
però jo ara tardo per autopista
més de mitjana
no arriba el Vendrell.
I pagant.
I pagant.
I si em vaig per la carretera nacional
és que ja no cal que parlem
perquè jo,
més que la carretera nacional,
clar,
per tant,
quina alternativa tinc com a ciutadà?
És que no tinc cap alternativa.
Emprenyar-me.
No,
no,
però el transport públic
en aquest país
és la gran fal·làcia
i és la gran mentida,
no?
A veure,
estarem d'acord
que l'AVE
és un gran mitjà de transport,
però la pregunta és,
escolta'm,
necessitem l'AVE,
ciutadans,
vosaltres?
El necessitem?
No.
Jo el que necessito
és un tren.
Jo si vull anar de Tarragona
a Girona
amb tren,
he de fer una excursió.
I tant.
o agafo un talgo
o un bun de rodalies
que seria el normal,
he de baixar l'estació de Sants,
esperar-me una hora
perquè damunt els trens
els horaris no coincideixen
i agafo un altre tren
que em portarà a Girona.
És a dir,
jo surto de Tarragona
a les 7 del matí
i arribo a Girona
a la 1 o a les 2 del dia,
el tonto,
el tonto.
No té sentit.
El transport públic aquí
és nefast,
però és que no cal anar a Girona.
Intenta anar a Cambrils.
Altafulla
és una cosa.
En fi,
ho hem de deixar aquí.
Em sembla que del tema dels trens
haurem de continuar parlant
com a mínim
durant tot aquest mes de novembre.
Veurem si la resignació
dels usuaris es manté
o, en fi,
acaba d'esclatar d'alguna manera
perquè la cosa va per llarg.
Acabem avui aquesta estona
de Tartúlia
que hem convertit
amb el Pitu Rovira,
amb el Rafael Muñoz
i amb l'Àngel Conesa.
A tots tres,
moltes gràcies
i vinga,
fins la propera.
Que vagi bé.
Adéu-siau.
Bon dia.