Ara són dos quarts de deu del matí, un minut.
Seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio.
Obrim la mirada.
És aquesta estona que reservem tots els divendres
al matí de Tarragona Ràdio
amb la voluntat de comentar aquelles qüestions
d'actualitat més estricta, més particular,
més local o general de la setmana
amb un convidat o convidada.
En aquest cas, avui ens acompanya
el degat del Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Antoni Vives, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
Li asseguro que jo no volia
per el fet que ens haguem quedat sense llum
aquest matí uns 2.200 abonats
em fa parlar per anèssim cop en aquest espai
i no per voluntat pròpia
sinó també perquè els convidats
pels serveis públics d'aquest país.
És horrible, és horrible.
Quan hi ha una mínima...
No una mínima imprevisió,
perquè és previsible, tot això és previsible.
O sigui, jo m'imagino, no sé a què ha sigut degut.
Una obra que fan a l'Avinguda Catalunya,
doncs una màquina ha fet mal donada.
és previs i no es poden quedar 2.200 abonats.
Però és que és en general amb tot,
amb els transports públics, amb els serveis públics...
Les companyies aèries de Baixcosa,
la gent de Clique Air, que t'assegna.
Que qualsevol...
No imprevisió, perquè és previsible
que a l'Istiu viatgi molta gent.
Llavors, un ha de ser diligent
i preveure tot el que ha venut vindran, no?
Però bé, sempre passa el mateix.
I el que hem de donar gràcies a Déu
és que no passin coses pitjors,
perquè, vist tot el que hi ha,
sembla que algun dia
hi hagi que haver una debacle.
I a mi em dóna la sensació
que no es preveu
i que això funciona una mica per inèrcia.
Funciona una miqueta per inèrcia
i que hi ha una irresponsabilitat
per part de tothom,
des del que està més baix
fins al que està més amunt.
Perquè si no...
Sí, perquè això s'encomana, no?
Això és com una cadena.
Tant quan funciona bé
com quan funciona malament.
S'encomana de dalt-baix.
O sigui, jo penso que el que ha de predicar
és el que està dalt.
I el que està dalt s'ha de romangar
i ha de predicar amb l'exemple.
Si no predica amb l'exemple,
el pobret de baix,
bueno, doncs, fa el que veu
o fa el que li diuen
o fa el que li ensenyen
o si ningú li exigeix no fa res.
No és de fàcil solució
i no és que es vulgui tenir
una visió pessimista,
però només cal sortir al carrer
perquè sigui un clàssic ja.
Jo m'atreviria a dir de dècades, eh?
Parlar amb l'A340,
ara que tenim el tema
de la passarel·la de l'A340
per anar a la platja,
la Renfe,
ara la llum,
les companyies aèries.
Quan arriba l'estiu
es posa tot a més...
Es fa més evident, no?
És que hi ha hagut una imprevisió total.
O sigui, jo penso que estem al 2007
i encara és una imprevisió total
que a Tarraón encara tinguem
la Nacional 340 com tenim.
O sigui, estem al 2007.
Jo penso que...
Que fa 30 anys que estem igual.
L'última ciutat d'Espanya
que estem aixins
perquè vas per qualsevol ciutat
de l'interior petitet o poblet
i tenen el seu desviu.
I aquí, que és la carretera
més transitada d'Europa,
el més transitat d'Europa,
perquè això uneix el nord i el sur
i l'est i l'oeste,
aquí encara circulem
amb una carretera,
el que deies,
de l'any 70,
o no sé de quin any és, això.
O sigui, patètic, patètic.
Però això demostra
la imprevisió dels polítics
que tenim.
És una imprevisió total.
Jo no sé què n'estat fent
durant aquests 30 anys,
perquè això ho veia,
es veia vindre
que acabaria així, no?
És el que molta gent
es pregunta, no?
Els polítics,
els tècnics,
l'administració pública en general,
els ciutadans,
que jo imagino que tampoc...
Els nostres representants,
els ciutadans,
la societat civil,
jo penso que la culpa
la premsa,
la tenim una miqueta tots
per no denunciar
el que tenim que denunciar,
que són totes aquestes evidències
que es tindrien que denunciar
i posar vermell
potser a més d'un,
perquè potser el que cal
a aquest país
és que algú es posi vermell,
que no s'hi posa ningú,
perquè aquí,
per molt que diguis,
la gent es queda igual.
Però bé,
potser cal que fem una reflexió tots
i que denunciem
el que tenim que denunciar
en vez de barallar-se
per tonteries,
que la gent reclami
el que tenim que reclamar,
perquè jo la infraestructura
viària de Terranón
és preocupant.
Surtis per on surtis,
la carretera de Lleida
és preocupant
que avui en dia
per arribar a Lleida
tardis el que tardes
fins que arribes a l'autopista.
Dos ciutats catalanes
tindrien que estar unides
per una autovia
o una autopista.
Ara ho estan,
no sé si estan desdoblant
ja la carretera de Montblanc
o no sé què desdoblen.
Sí, sí, fa molt.
Però bé,
no, és que estem al 2007.
Estem al 2007.
És com si haguéssim d'aplaudir
quan comencen
a fer una infraestructura
i aixina.
És que això tindria
que està al port de Tarragona
que és la sortida natural,
no?
Jo no n'entenc
de transports
ni de logística,
però és que cada vegada
que vas a Lleida
o a Saragossa
i agafes,
jo vaig per Montblanc
i agafes aquella carretera,
és realment buxornós.
Vostè deia,
els ciutadans
hem de denunciar,
vostè és advocat
i hi ha una gran diferència
entre la denúncia
i la queixa, no?
Bé,
la queixa o la denúncia,
sí,
una cosa és denunciar
i l'altra és queixar-se.
Però queixar-se
és el que estem fent aquí
vostè i jo ara,
per exemple.
A més,
queixar-se és molt fàcil,
a més.
Ja sé el que estem fent ara,
no ens enganyem.
Queixar-se és molt fàcil.
Denunciar fora
que es mobilitzés
la societat civil
i ja fos a través
dels tribunals de justícia,
a través de...
Una queixa,
una queixa,
la paraula és queixa.
És queixa.
La paraula és queixa.
La paraula és queixar-se
i a la societat civil
estem adormits.
Jo parlo en primera persona
del plural,
perquè jo també hi estic.
Ah,
però diuen,
si ja votem
i han de fer la feina ells
que per això els paguem,
és que no ho sé jo exactament.
Tindríem que obrir la boca,
no?
I tindríem que obrir la boca
i dir,
escolti,
que això està malament,
escolti,
que això necessitem no sé què.
Perquè potser el polític
des del lloc on està,
jo m'imagino que veu
aquesta problemàtica,
jo m'imagino que la veu
o potser dóna importància
a solucionar altres problemes,
però és que aquests
que dius,
però estem al 2007,
com pot ser que no s'hagi solucionat
totes aquestes qüestions?
I que encara,
bueno,
això el que deies,
aplaudim,
no?
Quan comencen,
dius,
menys mal,
no,
no,
menys mal,
escolti,
que ens tocava.
Estic d'acord amb vostè
que probablement
hi ha molts polítics
en determinats àmbits
que coneixen les problemàtiques,
si parlem d'infraestructures,
naturalment,
perquè són grans temes.
Després,
quan passes al detall
de la vida quotidiana,
jo m'atreveixo a dir
que a nivell general,
potser el polític
no veu tant,
tant,
tant la realitat
i les dificultats
que poden tenir
les famílies
i els ciutadans
en el dia a dia.
Si parlem del debat general
d'aquests dies,
no sé si l'has seguit
amb interès o no.
No, no l'he seguit,
no l'he seguit,
perquè l'he seguit una miqueta
per la premsa,
però llegint els titulars
perquè llegi...
Perquè molt de baralla tot,
no?
Sí, molt de baralla,
molt de crispació,
llavors tampoc no veus
que facin un debat
que sigui interessant,
no?
Jo penso que és una cosa
més de titular,
endavant.
Jo li ho deia,
per això de la problemàtica,
vostè a més és pare de família,
com la majoria de persones
que ens escolten,
el titular,
justament des dels 1.500 euros
per fomentar la natalitat.
Sí, doncs és una...
Bueno, a mi sembla molt bé,
perquè els pares de família...
Jo ja els tinc grans,
no?
Jo soc pare de família marosa,
tinc tres fills
i a mi no ha ajudat ningú.
Els he pujat.
Jo crec que és el que ens passa
a la majoria de persones
que tenim fills,
que no han rebut mai res.
I et puc dir
que la primera ajuda
que jo vaig tindre
amb la família marosa
va ser quan el meu fill
va arribar a la universitat
que em va fer un descompte
a la matrícula.
Veu que bé.
Llavors estava a tindre una il·lusió,
perquè...
Bueno, i a la Renfe
quan vas a Barcelona
en tren,
et descompten no sé si mig euro.
Home, i quan compres un cotxe,
segons el cotxe, no?
I quan compres un cotxe
també et descompten.
A veure, el cotxe
també em van descomptar.
Quan vam comprar un cotxe
em van descomptar,
però poca cosa.
Jo me n'alegro
que la gent que té fills ara
me'ls ajudin.
Jo és que per això...
Però miri,
això que diu
que han de tenir.
I parlant, comentant,
i al carrer també són coses
que aquestes són les que
comenta la gent al carrer.
Sí, sí, per això, esclar.
Realment, 2.500 euros
quan neix una criatura,
aviam,
no pagues ni els bolquers
del primer any,
n'atreviria a dir.
No, jo penso que...
Però hi ha una segona part.
2.500 euros i ja està?
No caldria...
I el que diu la gent,
perquè no incentivem ajudes
al llarg de tota la creixença
de la criatura, no?
Jo faria ajudes mensuals,
a més igualitàries, no?
Perquè no sé si això
no ho he acabat de llegir,
però per l'únic...
És que encara no està definit,
però em sembla que és una desgravació,
no?,
la declaració de renta.
No saben si seria,
doncs, un efectiu,
ajuda directa,
desgravació fiscal...
Jo penso que ha de ser
una ajuda directa,
directa, mensual,
durant tota la creixença
de 2.500 euros
als bolquers i la llet.
A veure, home.
No perquè és un pressupost...
Però fixi's que els ciutadans
se'ls hauria d'escoltar més.
Jo he sentit coses aquesta setmana,
doncs, a la botiga,
comprant,
de dir, home,
en lloc d'això,
per exemple,
que traguessin
l'IVA dels Bolquers.
Sí, sí.
Una ajuda molt més efectiva
que els dels micis...
Sí, però...
Detalls de carrer, eh?
Però el ciutadà també barrina, eh?
Però jo penso que...
El ciutadà el que li agrada
és que li donguin
una ajuda en metàl·lic.
Vol dir...
Això no va enlloc.
No.
Sí, ho està creu?
Jo preferiria que em donguessin...
No ho sé,
el que donen llegeixes
en aquests països a Suècia,
no sé,
tercer fill,
150.000 pessetes
o 900 euros,
però això és el que agraeixes, no?
Clar.
Dius, escolta,
jo amb això
puc demanar l'excedència.
Però cada més,
diu vostè.
Clar.
Ah, clar.
És que aleshores ja...
Home, jo penso que...
Jo li parlo de misèria,
si no et donen cada més
com a mínim que traguin...
Per donar aquells punts
que donaven abans jo
quan mereix el meu fill gran,
et donaven 300 pessetes cada més.
Allò no era...
Això és curiós
quan va la teva parella
a inscriure la criatura,
també ja fa molts anys...
Et donaven no sé quant,
6.000 pessetes.
Jo no sé quan em va dir,
diu, mira,
dic, mira que bé,
ja tenim per un esmorzar.
Donaven una petita ajuda
que no arribava enlloc.
Déu-n'hi-do.
Avui, per exemple,
també ens hem despertat
amb una notícia
d'aquelles que jo crec
que podries devenir
un dels culebrons de l'estiu,
perquè ja sap vostè
que cada estiu al mes de juliol
diguem-ne que es gesten
aquells culebrons que diran
que parlarem juliol i agost.
Per omplir els noticiaris.
Jo crec que parlarem
en bona part,
perquè té ganxo
el tema d'aquest estudi
que realitza Esquerra Republicana
de Catalunya.
És un document
del partit
que volen ja
portar instàncies
diguem-ne parlamentàries
que els professors
només parlin català
mentre estiguin a l'institut,
s'adrecin exclusivament
en català
als seus alumnes
i que exigeixin
que els alumnes
només puguin parlar
o s'adrecin en català
amb els professors
per tal d'incentivar
l'ús de la llengua,
perquè sembla ser
que són els alumnes
els que marquen
una mica la pauta
i que bona part
dels professors
parlen a secundària.
bona part
dels professors
de secundària
no utilitzen
el català
com a llengua
en vehicular
en l'àmbit acadèmic.
Fins a les hores
del pati.
És un document
del partit.
Ja veurem
on va a parar
hi ha altres apunts
dins d'aquest document.
No sé jo
com pot anar la cosa.
Jo crec que s'ha de fomentar
l'ús del català,
és la nostra llengua,
però el que no podem fer
és imposicions.
A mi les imposicions
em preocupen.
i tenim una societat
que és la que és,
que és bilingüe
i que per molt
que ens vulguem
imposar
la societat
continuarà fent
el que cregui.
S'ha de fomentar
el català,
evidentment
això estem d'acord,
és la nostra llengua,
però aquestes imposicions
jo penso que és una mica
problemàtic
i més
amb la societat
que tenim
que és una societat
jo no diria
que bilingüe
sinó multilingüe.
avui dia ja tenim
gent que parla aquí
idiomes
que desconeixem.
No ho sé
si serà
una problemàtica més.
M'assembla bé
que es fomenti
el català,
però jo també
fomentaria l'anglès,
fomentaria el castellà,
fomentaria
el prurilingüisme.
La comunicació
definitiva.
Perquè en definitiva
no ens podem aïllar.
Això és un document
de treball
d'Esquerra Republicana
i que es discutirà
en l'executiva
del partit
el proper dilluns.
Afegeixen altres àmbits,
com per exemple
el dels mitjans
de comunicació.
A la Corporació Catalana
de Ràdio i Televisió
l'estudi
o el document
millor dit
planteja
que es subtituli
els convidats
que parlin en castellà,
que es subtituli
en català,
que s'emprei
exclusivament
el català
en les emissions
dels mitjans públics
de la corporació.
Perdó?
Si veu en castellà.
Doncs li hem de posar
el traductor
i subtitular
en català
la resposta
que està dient.
i exigir
a col·laboradors
i treballadors
el coneixement
de la llengua.
A mi em sembla
bé el foment,
però dic
totes aquestes imposicions
no crec
que
crispen més
la situació.
Per tant,
vostè creu
que serà
un col·laborat
de l'estiu?
Sí,
però no crec que...
D'això se n'ocuparan
els mitjans,
jo crec que no
dóna per molt
això.
Vostè no ens ha vist
quan ens hi posem.
Sí,
però bueno,
jo penso que la gent...
I vostè sap a l'agost
les poques notícies
que hi ha?
Sí,
però la gent
està posicionada
i ho té molt clar.
quan hem tingut
problemes
de comunicació?
Jo crec que no
l'hem tingut mai
en la nostra vida quotidiana.
Jo no he tingut mai
enlloc
que he tingut
un problema
de comunicació.
Em dirigeixo
en català,
i en castellà.
I en els últims anys
no conec ningú
que n'hagi tingut.
Ni en els últims anys
no he tingut
que n'hagi tingut.
Per exemple,
jo que em bellugo
en un lloc
on el català
s'utilitza molt poc,
que és l'administració
de justícia,
però bueno,
tu et dirigeixes
a l'administració
de justícia en català
i no tens cap problema.
Mai he tingut
cap problema enlloc.
Llavors,
que s'ha de fomentar
el català,
estem d'acord,
però jo crec
que s'ha de fomentar
la cultura.
Jo crec que hem de fomentar
la cultura.
La cultura en general
i no l'enciclopèdica només.
Em preocupa molt més,
fa poc va sortir
una notícia
que els estudiants,
els espanyols,
els estudiants espanyols
eren els que tenien
el nivell d'anglès
més baix d'Europa.
Això és més preocupant,
no?
Molt més preocupant.
Llavors,
una llengua
com l'anglès,
que t'hauria de ser
la tercera llengua
i per als nostres fills
el t'haurien de parlar.
Avui en dia
encara és una assignatura pendent?
Home,
parles amb canalla
si els nens
que van i venen
i que fan cursos d'estiu
et venen i t'explicen.
No, no,
si és que, per exemple,
Alemanya...
La gent parla l'anglès,
doncs llavors
aquí també t'haurien
que fer esforços.
Això,
el català,
perfecte.
Però fem-ho amb totes les llengües.
Clar, però miri,
per exemple,
el conseller d'Educació
Maragall parlava
que a partir d'ara
les pel·lícules
fossin en anglès
subtitulades en català.
A veure...
Se n'ha donat compte
el cine,
per exemple,
en català,
que té èxit?
Jo diria
que més aviat...
El que passa,
també sostenen
els que recolzen
el cinema en català
és que no es projecta
prou cinema en català
perquè la gent hi vagi.
Però el poc que hi ha
la gent hi va?
Pregunto.
No m'hi fixo,
com vaia al cine.
Però no hi ha...
A veure,
jo penso que la societat
reclama el que vol.
Penso que la societat
li és...
Home,
que es fomenti la cultura.
Jo estic totalment d'acord.
Però les imposicions
són molt perilloses,
no?
Però aquí si ajuntem
lingüistes,
polítics,
ciutadans,
des del punt de vista
sociolingüístic,
el que convé,
el que no convé,
al final dius
el que fos fantàstic
en un país multicolor,
que dic jo,
i en un món ideal,
és que moltes vegades
el que fas amb la lectura,
agafes un llibre
i no ets conscient
d'en quina llengua
estàs llegint.
Però és que és el que passa...
En què llegeixes?
Ai, calla,
ara no sé si l'estic llegint
en català o en castellà.
Però és el que passa
a la societat catalana,
tu no ets conscient
de l'idioma en què parles.
Jo, si hi hagués aquí
una persona castellana,
contestaria en castellà
i no m'en donaria.
No s'en donaria.
Llavors,
aquest és la nostra riquesa,
no?
Que la gent que està aquí
té l'obligació
de conèixer la llengua.
Efectivament.
O sigui, aquesta gent...
Però és que avui en dia
tothom fa l'esforç
de conèixer-la, no?
Doncs, mira,
avui és el dia, eh?
Estem amb aquests temes
perquè justament d'avui
llegim textualment
del diari El Punt.
El 77% dels ciutadans
considera que cal exigir
per llei al català
els immigrants.
La meitat dels catalans
no veu les polítiques socials
com a prioritat del govern
i el 44,8%
no sap que són les vagaries.
És la primera enquesta omnibus
que ha realitzat
al Centre d'Estudis d'Opinió
i que permet veure al govern
les preocupacions immediates
dels catalans, eh?
O sigui, que la gent
està més preocupada
per la llengua
que per la política social.
Però, dintre,
quina presència
considera que ha de tenir
Catalunya al món?
Autònoma?
Esperi,
en temes d'infraestructures,
creu que...
No, només el català
ho treuen com a titular,
però diu
en dotació d'infraestructures
creu que
el que hi ha ara a Catalunya
es la dient per la majoria,
un 32%
diu que és bastant adequada,
miri allò que dèiem
de les estructures,
poc adequada,
el 39%,
gens adequada,
el 21%,
per tant,
la percepció
de les nostres infraestructures
és nefasta.
En fi, miri,
de l'administració de justícia,
li deixo jo mateix
que s'ho miri.
L'administració de justícia...
Per aquí la tenim,
la valoració que fan.
En general,
molt bona,
un 1,3% bona,
un 26%,
ni bona ni dolenta,
dolenta un 34%,
bueno,
ha anat millorant,
ha anat millorant.
Ha anat millorant, eh?
Ha anat millorant molt.
Sí, en general,
fins ara hem estat crítics,
però també hem de dir
que amb els 30 anys
de democràcia
hem avançat moltíssim
i que mai,
mai havíem estat
tan bé com ara.
Mai,
jo penso que mai
el món
havia estat tan bé com ara.
Des del punt de vista econòmic?
O tots, en general?
En general,
amb tot,
amb tot.
Els nostres fills,
jo penso que tenen
una societat
que mai havia estat tan bé.
Jo només pensem
en la mortalitat infantil,
en la mortalitat,
en la mitja d'edat,
no?
Abans les famílies
tenien sis o set fills
i se'n morien la meitat
de petitets, no?
I escolti,
els avenços de la ciència,
que no hi parem compte
i és fascinant aquest món, eh?
Llavors, també hem de mirar
la part plena de l'ampolla,
no?
De dir,
el bé que estem,
el bé que estem,
però com que som tan exigents,
hem de millorar encara
una mica més.
Clar.
Si sense esforçar-nos
estem com estem,
imaginem-se
si s'esforçéssim
una miqueta
com estaríem, no?
A mi hi ha dues dades,
una, per exemple,
diu que davant de la pregunta
considera que l'administració
de la Generalitat
ofereix una atenció
de qualitat,
el 51,7%
diu que sí.
I això sempre és una mica...
Una atenció de qualitat
en què?
En general,
en general,
no determina
si és des del punt de vista
de l'ensenyament
la sanitat,
perquè no oblidem
que també formen part
de l'administració pública.
Bé, tenim un estat,
un estat social
que realment
dona moltíssimes prestacions.
Però jo, miri,
aquí valoro molt
la feina
que fan bona part
dels funcionaris
que fan l'atenció
directa al públic
perquè ens queixem molt
i sí que realment
a vegades
tens unes relliscades
que dius,
dius,
dius,
dius,
el que dona la imatge
és el que contesta el telèfon
o el que està darrere
el taulell a l'entrada.
Aquí el que dona la imatge
és la noia
que està aquí a l'entrada
que somriu quan entra.
Bueno,
doncs la nostra imatge
és magnífica
perquè la Maria Jesús
és una passada.
Per això dic
que al final
la imatge
la dona el primer
que està a la porta.
Llavors cal,
però en l'administració
només un 51%.
Tenim un estat
i una generalitat
realment
és un estat social
amb unes prestacions
impressionants.
Per això dic
que també hem de ser optimistes
i dic
que mai havíem estat
tan bé com ara.
Només una dada
i deixem les enquestes
que són molt interpretables.
A més,
jo conec
que jo tinc un conegut
que cada cop
sap que hi ha gent
és com les taules electorals
que et toca molt sovint.
A mi no m'ha tocat mai res
ni no el vosaria.
Aquest conegut
que li dic
sempre contesta
i contesta cada vegada
una cosa diferent.
Per tant,
la fiabilitat
de les enquestes
des que jo conec
aquesta persona
me la reservo
perquè dic
només dius mentides
o molta gent
contesta en broma
o jo penso que sí.
A mi m'ha sorprès molt
que diu
la seva economia familiar
ha notat una millora
per l'actual situació econòmica
i un 87%
com a 5
diu que no
i mai s'havien vist
tants cotxassos
mai la gent
havia viatjat tant
i mai havien estat
als restaurants tan plens.
Bueno,
perquè la gent
vivim el dia
o vivim el passat demà
i penso que ens gastem...
el 7% que digui
que la seva situació
econòmica familiar
no és bona.
Jo penso que es viu
molt de crèdit, no?
La gent viu de...
No ho sé, no ho sé
no desconec la situació
Home, els sous
no ho sé si s'han pujat
o han baixat
no ho sé, no ho sé
però la gent es queixa
no?
La gent es queixa
els mileuristes
no?
La gent...
Però bueno...
L'altre dia em comentava
un jove
diu mileurista
ja m'agradaria ser mileurista
perquè passat a les pessetes
es cobra unes 160.000 pessetes
al mes
i hi ha molta gent
que no és mileurista
no, no, no
l'altre dia
que està per sota dels mileuros
una universitària
em comentava
a Barcelona
que està treballant
a 7 euros
l'hora
que
en una empresa
de disseny
o sigui
que això
és
com una dona
pitjor
no?
Les dones de la llimpiesa
no sé què cobren
una dona
que frega escales
cobren molt més
que...
I amb aquesta formació
doncs dilluns
Laura Picó
col·lega seva
va ser una de les damnificades
de Clicker
i comentava
que l'hostesa
quan tothom
l'abrumava
què passa
què passa
després de 14 hores
d'aeroport
deia
jo ja
es va
la pobra dona
es veu que va dir
a mi em paguen
50 euros
per 14 hores
diàries de treball
50 euros
50 euros
per 14 hores
diàries de treball
un entrepà i un suc
dic home
això és per anar
al tribunal
d'Estrasburg
si no
realment
hi ha molta explotació
si és cert
és una barbaritat
molta explotació
però això
també tenim la culpa
nosaltres
perquè
hi ha els dos extrems
sectors de la societat
que compleixen
la normativa
arrajatable
i altres sectors
de la societat
que realment
exploten la gent
i això ho hem de denunciar
això no és de queixa
això és de denunciar
això sí que s'ha de fer
això és de denunciar
això no és de queixa
això és de denunciar
però que no
però la gent
doncs es conformem
o tenim por
o diem
mira
per almenys tinc això
que si no no t'interessa
tinc massa feina
per dedicar-me
sí però no
jo penso que també
ens deixem explotar
no
val la pena
denunciar o queixar-se
és xorronós
que es paguin
aquestes quantitats
avui dia
14 hores de feina
home
que treballi qui vulgui
d'entrada
que es treballin 14 hores
de feina
però és una explotació
això és de
això vull dir
vostè sabrà millor que ningú
però això no és legal
no és legal
de les de tu
dels treballadors
no és legal
això és per denunciar-ho
i per queixar-se
quasi quasi de delicte
contra els treballadors
clar però ja veu
però també és la responsabilitat
del treballador
però hi ha molta molta gent
que veixins
moltíssima
moltíssima
preocupant
Déu-n'hi-do
vol parlar de casa
o ja li va bé
que fem aquest tomet
pel món
i pels temes generals
no parlem de Tarragona
avui tenim aquest tema
del fortí de la reina
què ha passat al fortí
encara esteu amb el fortí
doncs miri
avui podíem llegir
que l'Ajuntament
va assumir
la multa
que s'havia de pagar
per no tirar-ho a terra
ara ho llegia
i hi ha un col·lectiu
a la ciutat de Tarragona
que reclama
que l'exalcalde
Joan Miquel Nadal
ho pagui
de la seva butxaca
home la multa
és personal
la multa
la sanció
no la posen
a la corporació
sinó que la posen
però això és un tema legal
no?
a l'alcalde
si ara que la Junta
de Portaveus
acordi
pagau
no ho sé
no ho sé
no he reflexionat
sobre el tema
el que sí és cert
la plataforma
veu ciutadana
diu que
el que sí és cert
és que la multa
la multa
és personal
no la posen
a la corporació
i la multa
la tindria
que pagar
l'alcalde
que en definitiva
és el responsable
de l'incompliment
això seria el legal
i el just?
el just
jo penso que la pagui
l'alcalde
també no
i tanta gent
que no volia
que tiressin
a terra
el fortí
hauria de posar
una part
o no?
no
jo penso que
a veure
parlo de justícia
no de llei
que a vegades
no és el mateix
a veure
però
el principi
de legalitat
jo no estic
ni a favor
ni en contra
no no
jo tampoc
jo és que plantejo
les dues postures
però fai una reflexió
si estem en un estat
de dret
hem d'aplicar
el principi
de legalitat
perquè si
anem bellugant
el reser
en funció
dels interessos
això és molt perillós
i un dia
el bellugarem
el reser
de la legalitat
pel fortí
de la reina
i l'altre
el bellugarem
per no sé què
si hi ha un principi
de legalitat
l'hem de respectar
i que aquí
no es pot construir
que era una zona verda
molt bé
perquè allò
de crear jurisprudència
no sé fins a quin punt
pot passar
amb qualsevol ciutadà
que li arribés
una sentència
d'aquest tipus
jo ho veig
diàriament
ho veig
amb els assuntos
que veus
posar una sanció
de 3.000 euros
amb un pobre home
que guanya
1.500 euros
al mes
perquè un dia
anava 3 copes
van a sopar
que no és injust
això
aquest home
que treballi 3 mesos
oi aquest tema
és molt complicat
per la xiu
però llavors
aquesta problemàtica
la veuríem
milions de vegades
cada dia
i mai aplicaríem
el principi
de legalitat
perquè
realment
el principi
de legalitat
està allí
i el tenim
que respectar
i més
els polítics
jo crec
que a l'acció
política
hi ha una labor
docent
importantíssima
com els pares
amb els fills
predicant l'exemple
i a mi
per mi
és molt preocupant
que un senyor
que ocupa
un càrrec
públic
se salti la llei
perquè digui
no
per això
és interès
general
l'interès
canvi la llei
però
jo crec
que bellugar
el reser
del principi
de legalitat
en funció
d'un interès
determinat
és un tema
la discrecionalitat
bueno
es pot fer
però és molt
excepcional
jo és una reflexió
que és molt perillosa
molt perillosa
llavors la discrecionalitat
en mans
de qui la deixes
del poble
d'un règim
assembleari
que decideixi
en cada moment
ja veiem
els règims
assemblearis
el que comporten
en mans
d'un polític
bueno
ja sabem
el que és
una decisió
personal
si ens donem
una llei
precisament
l'estat de dret
el que creixi
és això
és a dir
que per això
estan els tribunals
de justícia
per dir-hi
allò que la societat
no pot resoldre
allà sola
llavors
que un tribunal
déixi això
jo crec
com de que
i les sentències
les hem de complir
no podem donar
aquesta imatge
que hi ha una sentència
aquesta no
perquè això
no sé
que és molt bonic
i fem dinars
escolti
el pobre home
que condemnen
a 10 anys
per robar una gallina
que no és injust
és que
en definitiva
no dic que jo
sigui just o injust
que això
estaríem
tot el dia
això seria
al final
jauja
no?
no ho sé
jo és la reflexió
és la reflexió
que faig
que són
són temes
molt perillosos
deixar la discrecionalitat
jo a la discrecionalitat
li tinc molta por
li tinc molta por
jo prefereixo
el principi
de legalitat
i seguir
unes pautes
i unes directrius
que et donen
una seguretat
si això s'apliqués
en tots els ordres
de la vida
seríem una societat
bastant més organitzada
de la que som
i la gent
la gent sap
amb una normativa
sap el que ha de fer
en cada moment
sap que si tu t'apartes
doncs te castigaran
o saps que
i això realment
és el que és
la convivència
hi ha unes regles
de convivència
si no això seria
m'aplico jo
la discrecionalitat
quan vull
a parlar de convivència
ens queden
dos minutets
només
vull acabar
amb una notícia
divertida
si més no
acabem optimistes
jo he volgut donar
el missatge optimista
perquè només critiquem
clar que sí
hem de ser
hem de ser positius
hem de ser constructius
crítics però constructius
vostè sempre ha sentit
allò segur
aquell tòpic
que les dones
parlem molt
i vostès no
bueno
hi ha de tot
doncs miri
hi ha un estudi
parlat d'estudis
és que és molt divertit
hi ha dones
que parlen molt
i hi ha dones
que parlen poc
hi ha un estudi
jo no sé si mirar
si l'estudi
bueno
l'ha fet la Universitat
de Texas
que sempre fan
universitats de fora
però és igual
ens serveix
per reflexionar
de manera divertida
la investigació
revela
que les dones
parlen tant
com els homes
els resultats
desmenteixen el tòpic
que elles parlen més
i empatem
amb 16.000 paraules diàries
carai
jo una mica més
perquè m'hi guanyo la vida
han comptat
les paraules
i tot
el meu senyor
és a dir
el que és diferent
és que utilitzem
emprem
el llenguatge
de maneres distintes
elles parlen més
d'emocions
de les relacions
entre persones
diuen més sovint
paraules com
mare
contenta
jo
i ells
tendeixen a parlar
més d'objectes concrets
de les ocupacions
immediates
és a dir
de l'ordinador
de la hipoteca
de la gasolina
però fixis la nota
picant
tots dos parlen igual
de sexe
això ja m'agrada
en això ja entesa
ja està
ja està
ja està
ja veu eh
la universitat de Texas
com era allò qui no té feina
al gat pentina
són estudis originals eh
sempre són de Texas
de Kentucky
un dia mirarem un vap
a veure si hi ha universitats
en aquests estats
potser igual
és un il·luminat
que hi ha allí
que estudia
i es dedica
a filtrar la notícia
però bueno
almenys ens fa reflexionar
això
ens fa reflexionar
ens fa riure
i prendre'ns la vida
amb crítica
naturalment
però amb molta alegria
i tant home
la vida sempre
te l'has de prendre
amb alegria
i amb un somriure
Antoni Vives
hem allunyat els temes
allò contundents
forts
però crec que hem fet
una xerradeta
de divendres
divendres
i hem de mirar
el cap de setmana
a més farà bon temps
ja crec que sí
i focs artificials
i tot plegat
dilluns ja vindran els problemes
però bueno
estem al juliol
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
fins la propera
adeu-siau