Com cada dimecres, a aquesta hora aproximadament,
ens curem en salut, en col·laboració amb la xarxa social i sanitària de Santa Tecla.
Ens acompanya el seu director gerent, el doctor Joan Maria Atzerà.
Bon dia, doctor Atzerà.
Hola, molt bon dia.
Avui ens acompanya José Antonio.
Podríem dir plenament que és infermer, però a veure,
és infermer, però a més és l'expert de la consultoria de ferides cròniques.
José Antonio, bon dia.
Sí, molt bon dia.
Per què no ens expliques una miqueta?
Perquè, clar, infermer és el que ets,
però després, clar, al llarg del temps i l'experiència
has desenvolupat tota una sèrie de responsabilitats, podríem dir, no?
Sí, bueno, la responsabilitat ja fa molts anys.
He estat durant 14 anys pràcticament responsable dels cuidatges
a la unitat de cirurgia de l'Hospital de Santa Tecla.
I ara, a partir de primers d'any,
doncs s'ha creat dintre de l'organització
una figura de, podem dir, un infermer consultor en cuidatges d'infermeria.
I, a part, doncs, amb la meva formació a nivell de cuidatges a ferides, úlceres,
doncs hem presentat un projecte de la consultoria de ferides cròniques
per arribar allà on no arriba l'habitual, no?
Una mica d'especialització.
I m'imagino que molt adreçat a les persones grans, sobretot, no?
Sobretot, sobretot.
Estan inactives...
Bé, en parlarem un altre dia, que és prou interessant,
però donada la proximitat de la celebració de la nit de Sant Joan,
avui es presenta al programa de Revetlles amb Precaució,
des del centre d'emergències.
En fi, cada any repetim el mateix,
però cada any s'assucceeixen fets no excessivament greus.
A vegades, doncs, s'ha de lamentar algun problema.
Del que parlarem, avui sí que es pot prevenir.
D'entrada amb la prudència,
però a banda de la prudència hem de tenir en compte altres coses, no, José Antonio?
Sí, sobretot, ara que s'acosten aquestes les Revetlles,
tant la de Sant Joan com la de Sant Pere,
no oblidem que la de Sant Pere també estiren petardos.
Sí, sí.
És molt important, sobretot, incidir en la prevenció.
Tots sabem, i sempre ho diem,
que és millor prevenir que no curar.
I en aquest cas, possiblement, és molt, molt important,
sobretot, ser molt, molt, molt curós
el que és el que fem amb aquests elements que després...
ens donen molts problemes.
Jo no ho entenc.
Quan tantes campanyes, tothom sap perfectament el que és una cremada.
Sí, i estem tot l'any que no s'apropi el criu a qualsevol cosa
dintre la cuina de la caçola...
I després li deixem una capsa de petardos...
Aquell dia li donem una bomba de rellotgeria.
Exacte.
Que simplement amb una flama,
doncs, li pot deixar les recuelves per tota la vida.
Prevenir, prevenir, què vol dir en aquest cas?
És a dir...
Prevenir.
Doncs, si tots som curosos,
quan ha passat l'accident,
sempre pensem, això no ho hauria fet.
Amb un nen de 8, 10, 12 anys,
no li podem deixar en les seves mans una bomba,
perquè no deixa de ser una bomba.
És una espòlvora, allò és espòlvora.
Llavors, el que hem de fer és no deixar-los.
Tots sabem, sí, que s'ho facin molt bé
i a vegades els grans són els grans culpables d'aquestes situacions
i després ens queda tota la vida per reparar.
Perquè que bé estar la rebella, calla,
els donem quatre petardos i no ens molesten, no?
Perquè van a la seva i que bé que s'ho passen.
I mentre les famílies també estem allà,
que ens ho passem molt bé,
ignorant que paral·lelament pot haver-hi un accident.
Jo ja sé que això cada dia a mares
és políticament poc correcte,
però és així com passa, no?
O ens arriba un nen perquè el seu pare estava manipulant
de forma incorrecta una sèrie d'elements
i li han anat a parar amb ell,
doncs, a la mà, a la cama, a l'ull, a la cara...
És que aquesta és una altra.
No és només la persona que ho està manipulant,
sinó l'accident que pot causar algú
que és a l'í a aquella situació.
Sembla que per Sant Joan tot perd la seva...
la dolentesa que té aquest element.
Sí, sí, no l'hi veiem.
Hi ha un marge d'arrigstrament, eh?
Perquè la gent tira aquells cuets molt grossos amb canya.
Que estàs sopant a vegades i et cau a la taula.
Sí, sí, et cau al costat i tira en el buc.
El que passa és que ja podem tenir lleis,
lleis, legislació,
que no s'han de vendre els nens o els menors.
Sí, pel comprar al pare i li donar al fill.
Exacte, doncs aquí ja s'ha acabat.
I després, perquè moltes vegades això que diem,
que dius, bueno, però aquest petard que és molt gros, no,
però aquest que és molt petit, sí.
Llavors, si no estàs a l'aguai del que es fa,
els crios, que són espavilats,
ho agafen i llavors ho posen dins un pot,
dins una botella, dins algun...
Les papereres.
Per augmentar la potència.
M'han donat una coseta que semblava no res,
però aquest petardet petit posat dins una botella,
una llauna, un pot tancat,
allò és una autèntica bomba.
I llavors no té valor,
pràcticament,
no té cap valor,
el fet que sigui, teòricament, menys feble o més fort,
perquè els crios al final ho manipulen.
Jo puc explicar una experiència personal, familiar,
del meu germà i meva.
de la rebella de Sant Joan,
van sobrar un munt de petardets i coses d'aquestes que tires a terra i fa pap, no?
Sí, les sabetes aquelles que deien, no?
Sí, clar, dius això, oi que és innocent?
Sí, això és molt perillós.
Però això és l'únic que jo he tirat i no he tingut mai cap problema.
Si això ho desfà i ho barreix amb pòlvora,
allò es fa així, pap,
perquè allò és un fulminant.
No és un petard, és un fulminant.
Si no, no ho faria, perquè no necessita...
La diferència és que quan un encén,
un petard necessita foc,
si no, no peta.
I llavors la pòlvora peta.
Però el fulminant és allò que fa l'inductor d'una bomba.
Quan cau una bomba,
una bomba d'aquestes del cel,
necessita un fulminant que encengui la pòlvora.
Per tant, les sabetes aquestes són fulminants.
És res, una tonteria,
però és un fulminant.
Llavors això el que fa és,
si tu els crios jugant i barregen,
pòlvora de no sé què,
i sabetes que és una rocadeta,
amb un cop aquest encén tot el de més.
I és una autèntica bomba.
Llavors, ho dic com a reflexió
que no hi ha una bomba petita.
No hi ha una sola.
Si ningú fes res,
si ningú toques res,
si ningú manipulés res,
si ningú es fes allò així,
al 100, al 100%,
que en tot cas és el que la família ha de guaitar,
doncs d'acord,
el C va així,
però a la que la sabeta,
la barregem amb una altra cosa,
estem provocant,
podem provocar una autèntica catàstrofe.
I insistim,
una família pot ser molt responsable,
però pots tenir una altra família al costat,
que no ho és,
i sense buscar-t'ho t'han fet la guitza,
o han provocat un accident a tu mateix o a la teva família.
Imaginem que no hem fet la prevenció,
que disordadament tornarà a passar per aquestes rebelles.
Quin tipus d'accidents en general,
o quin tipus de lesions es poden provocar,
les més generalitzades,
per la manipulació de material pirotècnic de petars?
Bé, no només en el material pirotècnic,
també són les fogueres,
perquè hi ha la tradició,
o no sé fins a quin punt saludable,
de saltar aquestes fogueres,
i al final acaben també amb cremades.
No és l'aclarre de les bruixes,
no?
Sí, sí, sí.
La nit de Sant Joan.
Les cremades després són...
Sí, però no són bruixes, eh?
Molt importants.
La nit més curta i el dia més llarg.
Sobretot per serveis d'urgències, eh?
La nit més llarga per urgències.
Exacte.
Sobretot, és la nit més curta, no?,
però és la nit més llarga,
sobretot en serveis d'urgències.
Són cremades, són sobretot ferides,
són sobretot cremades,
o lesions a nivell ocular,
a nivell...
Sobretot el gran afectat d'aquests elements
és la pell,
la pell d'aquell gran òrgan
que tenim al nostre organisme,
i que ens protegeix, doncs,
en aquell moment és com si trenquessin l'armadura
i ja deixem una porta oberta.
Les mans, sobretot, no?
Les extremitats.
Sí, sobretot les mans,
les parts exposades,
i com que és estiu i anem de curt,
doncs, a vegades, les cames,
les mans, la cara...
De cremades,
o de tipus de cremades,
avui ens centrarem en el que són
les cremades per foc,
per dir-ho d'alguna forma.
Per foc i per material pirotècnic.
O alguna cuspira que et pugui caure, no?
Exacte.
De cremades n'hi ha de molts tipus,
i com a tal hi ha diferents tractaments,
depèn del tipus de cremada.
No és el mateix una cremada per un químic
que una cremada per el foc.
Possiblement el tractament sigui diferent.
La gravetat també és diferent?
La gravetat també pot ser diferent.
El que passa és que potser la gravetat
aniria en funció d'una sèrie d'elements,
com pot ser l'extensió o la profunditat.
Això és molt important.
Que és el que dona el grau de la cremada, no?
Exacte.
Depèn del tipus de teixit
que ens va afectant en profunditat,
doncs, direm que té un grau o té un altre.
Un dels grans problemes de les cremades seria el dolor.
Per sort, les cremades fan molt de mal.
Per sort.
Perquè a vegades ens trobaríem,
doncs, que com que no hi ha dolor,
depèn de la ferida que ens fem,
doncs no anem a buscar un professional,
perquè, bé, com que no fa dolor,
doncs, associem el dolor a gravetat.
Sí.
Això és molt important,
perquè si no, tindríem molta seqüel,
més de les que encara hi ha.
quan es produeix una cremada,
potser l'important no és què fem,
sinó què no hem de fer.
Què no hem de fer, efectivament.
Què no hem de fer.
Què no hem de fer.
Encara continuem posant oli d'oliva i coses d'aquesta?
Sí, i encara ens trobem a vegades veritables amanides.
I això és el greu,
perquè quan es produeix una cremada,
si no sabem què hem de fer,
potser millor no fer res
que fer alguna cosa que no estarà bé.
Perquè, a veure, ens podem trobar fins i tot
la típica pasta de dents.
Jo m'he trobat fins i tot
una persona que s'hagi posat lleigiu.
Lleigiu a la cremada.
Sí, perquè li havien dit que anava molt bé
perquè així no s'infectava.
Bueno, una cremada que ha de fer
és molt improbable que s'infecti.
És una de les grans complicacions que pot haver-hi.
La infecció posterior.
La infecció posterior,
perquè, a veure,
estem traient la primera capa de protecció
del nostre organisme
i, com a tal,
és una porta d'entrada
als microorganismes patògens.
Per tant, no posar oli,
no posar cap producte.
No posar sal, no posar vinagre,
no posar...
Ara s'ha posat molt de moda,
tenir una torreta de la planta aquesta
de l'aloe vera.
I aleshores,
doncs el que fas és tallar el full
i ràpidament,
per calmar el dolor,
posar l'aloe vera.
A veure, això anirà en funció...
Si la cremada la podem tractar a domicili,
a la nostra casa en aquell moment,
o no la podem tractar.
I això hem de tindre clar també.
Perquè després les conseqüències
poden ser greus.
Una cremada de primer grau,
tipus...
Superficial, per tant.
Superficial,
anem al sol un dia de platja
i s'estem més del compte,
bueno, doncs...
amb una crema hidratant,
amb una sèrie d'aloe vera,
per exemple,
qualsevol crema que porti a l'aloe vera,
per exemple,
ens podria anar bé.
El problema és que
aquestes cremades que ens produiran
aquesta nit,
a la nit de Sant Joan,
no són cremades de primer grau
en el 98%.
Potser m'atiboco,
però el 98% seran cremades més profundes.
Cremades que poden arribar a afectar
fins i tot
a estructures nobles,
com poden ser tendons i osos.
I ja no estic parlant d'extensió,
sinó de profunditat.
Un element periótècnic
que ens esclati a la mà
ens pot arribar a produir
lesions molt importants
a nivell profund.
Hi ha una amputació,
fins i tot.
I fins i tot una amputació,
exacta.
Per sort,
són les menys,
són les que surten a les notícies,
són les menys.
Clar,
sense amputació,
però amb una cremada
que ja sigui considerable,
res.
El primer que hem de fer
sempre és intentar
refredar aquella zona.
Aigua,
aigua de la ixeta,
sense cap problema.
I depèn de l'extensió,
a la banyera directament,
ràpid,
quan més aviat
refredem aquella zona,
menys probabilitats tenim
que hi hagi més lesió.
No anirem amb el termòmetre,
però la temperatura
molt freda
o del temps,
com si diguéssim,
tèbia,
tèbia,
tèbia,
tèbia.
Serà l'únic que també
ens al·liderarà el dolor
amb una cremada important
o a la mà.
Bueno,
tots estem a la cuina
alguna vegada
i ens cremem
i sempre posar
la cremada
o la zona afectada
sota la ixeta.
Però, José Antonio,
què passa si tenim roba enganxada?
Mai s'ha de treure.
Mai.
Si la roba,
qualsevol element,
queda enganxat,
l'únic que farem
serà augmentar la lesió.
Això ha de ser extret
per un professional
que sàpiga què és el que està fent.
Per tant,
aquesta aigua
sobre la roba
que estigui enranxada la pell.
El més important
és refredar aquella zona.
Fem el que fem.
Si té roba
com si no té roba.
No toca res,
simplement sota la ixeta.
Molta estona?
Fins 20-30 minuts
sense cap problema.
Això depenirà molt
de l'extensió
de la cremada.
Pensem,
una vegada
comença a baixar,
comença a passar el temps,
el nostre cos
és molt savi,
comença a generar
una sèrie d'endorfines
que seran com una sèrie
de calmants
que ens farà
baixar també una mica
el dolor
i llavors
depèn
si ho podem tractar
al domicili
o no ho podem tractar
al domicili,
ens donarà temps
d'arribar
al centre.
Independent.
Tot i que hi anem
al servei d'urgències,
prèviament hem de refredar amb aigua
o immediatament
anar cap a urgències?
No.
El primer que s'ha de fer sempre
és buscar una ixeta
i aigua.
Aigua corrent
sense cap problema
i que vagi rejant.
És l'única forma...
I tranquil·litzarà el pacient també,
no?
I tranquil·litzar la persona, sí.
Perquè marxa una miqueta el dolor.
Sobretot tranquil·litzar-la
perquè si hi ha,
per exemple,
una mà catastròfica,
doncs
així que no podrem estar
molta estona
i ho hem d'anar.
Per una cremada.
Una altra cosa que també
sempre estem,
que si fem,
que si no fem,
és a veure,
quan hi ha una cremada,
sempre
quan passa de primer grau
surt una flictena,
la típica bufolla.
Sí.
Què fem amb aquella bufolla?
Perquè ella sempre hi ha...
Sí, amb líquid.
Un líquid que,
un líquid que és un,
en definitiva,
és un líquid,
un líquid molt ric en proteïnes.
És un líquid que,
a mesura que van passant les hores,
és un líquid que es va fibrosant
i és un,
per dir-ho d'alguna forma,
és un element molt, molt ric
i que als germens els agrada molt
i és un cadu de cultiu impressionant.
El problema d'aquestes flictenes
és que,
quan es comencen a fibrosar
o hi ha massa líquid,
aquestes flictenes estan com a tensió.
Sí.
Afortunadament,
aquestes flictenes moltes vegades
esclaten d'una forma,
per dir-ho així,
espontàniament.
Espontàniament.
Aquestes flictenes s'han de retallar.
Aquestes flictenes no es poden deixar
perquè, a més a més de la lesió
que podem tenir,
que no sabem fins a quin punt
ens està arribant a la profunditat,
ens trobem que pot fer-hi
una altra lesió,
que és per pressió.
pressió.
Perquè, com que hi ha una pressió
d'aquell líquid,
la primera capa de la pell
s'ha despegat,
per dir-ho d'alguna forma,
i enmig hi ha un líquid,
atenció,
i que està fent,
a més a més de la lesió
que hi ha a la pell,
a teixis més profuns,
està fent també una pressió.
I, a vegades,
quan retires aquell flicten,
et pots trobar fins i tot
una necrosis d'aquella zona.
Déu-n'hi-do,
i potser va fent
i tu no t'adones,
perquè no necessàriament
ha de ser excessivament dolorosa, no?
Aprendre de la profunditat
de la cremada,
ens podem trobar
amb una cremada
que sigui més greu
que una altra,
i no fa mal.
Ens trobem que no fa mal.
Una cremada de segon grau profund,
ens trobarem...
Aquesta és més perillosa, no?
Sí, és més perillosa,
perquè, a més a més,
veiem una cremada
que, a simple vista,
no és,
sembla que no sigui greu,
però ens podem trobar
que al tocar
al mig d'aquella cremada
no fa mal.
Això és un signe
que ens diu
que aquella cremada
és un segon grau profund.
Per tant,
aquella zona està morta, no?
Exacte.
Per això no fa mal.
I tampoc sabem
l'abast de la lesió
que pot acabar sent
més important encara.
Per això no deixa d'anar
a urgència
i després seguir
les consultes mèdiques, no?
Sobretot,
davant d'una cremada
que no sabem què fer,
aigua freda,
refredar
i agafar la zona afectada,
tapar-la
amb un llençol,
cap drap
o cap roba
que ens deixi fils,
que ens deixi elements.
Per tant, tovalloles no.
Tovalloles no,
sobretot,
perquè després comencen
a haver-hi aquells fills
dintre de la cremada
que llavors s'han de retirar
i llavors també fa mal.
Un llençol
i si escuta 100% millor,
clar.
Si encara alguna casa hi ha,
millor.
Segur que té ganes
de planxar, segur que en té.
Sobretot que sigui net,
no passa res,
embolicar la zona,
no treure la roba,
no posar cap tipus de pomades,
cap tipus d'element
que després interferirà
amb la cremada.
Pot haver-hi
una sèrie de complicacions
i anar al servei d'urgències
on el professional valorarà.
I si no hi ha cap problema,
doncs després continuarà
les seves cures
al seu domicili
o no.
Sempre en funció
de la gravetat que tinguis.
Perquè la gravetat
de les cremades
moltes vegades
hi ha unes complicacions
no només a nivell local
sinó a nivell sistèmic.
Ah, també?
Sí.
Sembla que només sigui
aquella cosa...
No, no, no.
És que depèn
de la gravetat
de la cremada
podem trobar
fins i tot
problemes a nivell renal.
Pensa que
si traiem
la primera capada
a la pell
depèn de l'extensió
ens podem trobar
a una pèrdua
molt important
de líquids
que pot necessitar
fins i tot
a vegades
6-7 llitros de suero.
Estem parlant
de cremades
més importants.
Però bé,
ho hem de tindre en compte
i no és per alarmar.
No s'hem d'alarmar.
Però hi ha una sèrie
de complicacions
que hem de tindre en compte.
Precisament,
quan dius
no ens hem d'alarmar,
mantenir la calma
és fonamental
per poder seguir
aquestes passes
que són molt senzilles.
És molt senzill.
Sempre i quan
no perdem els nervis.
Exacte.
I si és una cremada
petita,
és una cremada superficial
que no hi ha cap...
que no veïn...
A veure,
la persona també
té els seus coneixements.
Sobretot,
hem de tindre en compte
què és el que hem de posar
i què no és el que hem de posar.
L'aigua igualment.
L'aigua igualment.
L'aigua.
El primer i més important
amb aquest tipus de cremades
és refredar la zona.
Així,
ens assegurem
que no anirà més la lesió.
Perquè si hi ha roba
o encara hi ha...
Hem de baixar la temperatura
d'alguna forma
perquè la temperatura
és el que ens està cremant.
Clar.
Per tant,
estem reduint el temps
d'agressió.
a la pell.
Exacte.
I sobretot,
si és una cremada
per un element pirotècnic,
anar al servei d'urgències
perquè s'ha de valorar
moltes coses.
Penseu que aquestes cremades
seran a les mans,
als dits
i això ens pot donar
després a afectacions
a nivell del moviment
que és molt important
d'anar en compte.
I el temps
és un factor fonamental
perquè si retardem
d'anar a urgències
quan hi ha algun tipus
de problema afegit,
clar...
Però el més important
és l'enfredat.
Després,
el temps de la cura,
més d'això,
una estoneta més,
un clar refredat de la ferida,
o sigui,
emergència ja no és,
però,
clar,
s'ha de curar.
Podria fer dos exemples didàctics
perquè s'entengui
amb la diferència,
o sigui,
amb el que estàvem dient.
Hi ha,
com hem dit,
un tipus de cremades
que no és el cas
que normalment
són en aquests pirotècnics,
que és la cremada química,
sigui,
sigui per,
que per una bafarada,
per exemple,
de calor,
com pot ser
aigua calenta a pressió,
no?,
una gran cremada d'aquestes,
una gran cremada química,
que no hi ha cap projectil,
sinó és química,
i el més exemple,
més fàcil,
és que rebenti,
per exemple,
una caldera a casa,
una caldera d'aigua calenta,
i cau al damunt
o una olla bullint,
no?,
això és una cremada química
perquè al final
l'aigua està calenta
per calor,
o si aquest líquid,
en lloc de ser
un vapor d'aigua calenta,
és un vapor
d'un reactiu,
doncs això provocarà
la lesió
d'aquest reactiu químic
contra el meu.
I diguem que,
Solana,
si és una olla de caldo
que du greix,
deu ser pitjor encara,
dic jo,
no ho sé,
per la cosa de l'oli,
no?
Sí,
jo crec que molt poca diferència
en aquest cas,
quan parlo de química
estem parlant
d'una bateria de cotxe,
una altra,
o sigui,
aquesta,
hi ha la química
i la que d'alguna manera
és tèrmica
de la vafarada.
I això solen ser
zones molt extenses.
La intensitat
serà en funció
de l'agressivitat
que ha tingut
o de la quantitat
de calor
i solen ser
zones molt extenses.
Llavors,
això és molt complicat,
perquè aquí a Tarragona
contínuament
surt de tant en tant
algú que diuen
jo vull una unitat
de cremats.
Fem referència
a aquests cremats,
a aquests grans cremats.
I en alguns
d'aquests casos,
a més a més,
aquesta vafarada,
la respires
i hi ha una gran cremada
química,
química o tèrmica,
però interna.
Per tant,
aquest és un malalt
molt,
molt,
molt,
molt complex
d'una alta complexitat
i que necessita
les grans unitats
de cremats.
Totes les guerres
dels americans,
aquests cremats
van a un o dos
sols hospitals
als Estats Units.
No els tracten
arreu del món,
sinó a aquests hospitals.
I aquí tenim
dos grans hospitals
que ho fan molt bé,
que un està a València
i l'alt de la Vall d'Hebró,
i això s'ha de concentrar
perquè no és en aquell moment
el risc immediat,
sinó totes les conseqüències
posteriors
que hi ha d'aquesta,
i de més a més,
de la reparació.
Això és una pel·lícula.
Una altra pel·lícula
és aquesta
que estem parlant
habitualment,
que en el fons
és una cremada de guerra.
Quan hi ha un fusell,
pam,
peguen un tiro,
o a les èpoques
de les guerres
encara més convencionals,
doncs la cremada
del petard
és un projectil
que entra
i una cremada
de pòlvora,
que és la cremada
típica de guerra.
I perquè ens entenguem
i que tinguem un flash
de què,
que això ha de ser
una cosa
que s'ha de curar
i s'ha d'obrir
i s'ha de ser neta
i el més oberta,
és que la gran revolució
que va fer
el doctor Trueta
al món,
la gran aportació
del doctor Trueta
al món,
va ser
que va aconseguir
saber
que
a les guerres
el millor tractament
que hi havia
per les ferides
de guerra
era agafar
una estisora
i quan hi havia
una cremada
i un projectil,
que en aquest cas
és la pòlvora
que es pot estar
encostada dins,
agafar una estisora,
clac, clac
i fer una creu
per obrir-la,
plop,
i deixar-la que es curés sola,
tractant-la
i que no,
perquè amb això
va reduir la mortalitat
de totes
les ferides
de guerra
que eren
per la infecció
que es provocava
amb aquella caixa
tancada
quan la pell
morta
dins del cos
allà dins
quedava allò
pressionat.
Llavors,
el doctor Torreta
que és conegut
mundialment conegut,
la seva principal aportació
va ser
la cura
de les ferides
de guerra
i això
va salvar
a milers
de milers
de persones
que no es morissin
de les complicacions
d'una cremada
que és la de la ferida
de guerra.
Per tant,
adaptat a aquesta
pràctica
reballera
s'ha d'obrir.
S'ha de netejar
i s'ha d'obrir.
Si és superficial
tractaments?
Si és superficial
i no hi ha
la frictena
que és simplement
l'envermelliment
i el dolor.
I el dolor.
El dolor
possiblement
a partir
que passin
dues o tres
horetes
haurà disminuït
molt.
Aquí
l'important
és
tractar
de forma local
amb alguna
crema hidratant
fins i tot
allò que hi ha
després del sol
ens podria anar bé.
Una crema
amb aloe vera
seria el més indicat
aplicar
i sobretot
que la pell
estigui ben hidratada.
És el més important.
Alguna vegada
d'una cremada
absolutament superficial
d'aquelles
de cuina
ens podem aplicar
una pomada
específica
per a cremades
i comença
a coure
i a fer un malalló
terrible.
Dius,
home,
em poso això
perquè em guareixi
i fa més mal.
És que la pell
té moltíssimes
terminacions nervioses
i com a tals
estan,
per dir-ho d'alguna forma,
alguna cosa
les ha tocat
i llavors
estan molt,
molt sensibles.
A modus de conclusió,
aigua?
Aigua.
Tranquilitat.
Refredar.
Sobretot tranquil·litat
però fins que no estiguem
sota la ixeta
corre,
corre fins a la ixeta.
És el més important.
Com més aviat
refredem la zona
menys complicacions,
menys abastin a la lesió.
Aturem,
aturem el dolor
i aturem l'extensió.
Exacte.
controlar el dolor,
calmar la persona,
no treure roba,
no treure elements
que estiguin enganxats
amb aquella cremada
i
si no sabem què fer,
sobretot demanar consulta
a un professional.
Anar ràpidament a urgències.
No posar,
sobretot no fer allò
que això no és com
allò dels detergents,
que la roba de la vina
està més blanca,
el que li ha servit a un
no li servirà a un altre
i
sobretot hem de treure
molta cura
i no fer res
que no sapiguem
què és el correcte.
Perquè les complicacions
poden ser
fins i tot
a nivell
de moviment
de les mans,
a nivell estètic
és més important,
però sobretot
amb les persones,
sobretot
els nens,
després el gran problema
és la mobilitat,
per exemple,
perquè moltíssimes cremades
aquestes
exploteixen a les mans.
Clar,
tenim poc temps
però ni que sigui breument,
persones que tinguin
una malaltia crònica,
ara penso diabètics,
tot aquest tipus de persones
necessiten una prevenció especial
o un tractament especial
o aquestes primeres normes
són iguals per tothom?
Aquestes normes és igual,
tinguis la que tinguis,
tinguis la patologia
que tinguis.
El problema
vindrà després
a l'hora de cicatrització
perquè el procés
de cicatrització
serà totalment diferent.
No és el mateix
tindrà 60 anys
que tindrà 12
perquè els processos
de cicatrització
són totalment diferents.
Per tant,
la farmaciola
sempre l'hem de tenir
a punt a casa
però el que es requereix
per assistir d'urgència
al primer auxili
d'una cremada
tots en tenim
que és l'aigua.
I sobretot
el seny.
I quan dèiem
amb la farmaciola
les gases,
aquelles gases
de quin tipus
de tejit
estàvem parlant gases
i aquestes gases
que n'hi ha al mercat
que tots haurien de tindre
per allà a casa
doncs això és el millor
allò i mullat
i cap urgències.
I que escolti,
que ningú es faci mal
si pot ser.
I sobretot
si el trajecte és llarg
fins al centre sanitari
on haig d'anar
agafant
i que sigui una ampolla d'aigua
intentant anar refredant
la zona
perquè és l'únic
que ens calmarà el dolor.
Algun tipus d'anàlgia psicoral?
No, no, sobretot
no donar res.
Cap medicació.
No donar res.
Amb l'aigua
es calmarà el dolor.
José Antonio,
moltíssimes gràcies
per benuir.
Sabem que els teus alumnes
t'esperen
per algun que altre examen final
per tant
t'ho agraïm moltíssim.
Ens retrobarem un altre dia.
Doctor, et serà gràcies.
Fins la propera setmana.
Gràcies.
Adéu-siau.