Som ja en el temps de la tertúlia, en aquest matí de dijous.
A temps per comentar algunes de les notícies de la jornada.
Avui ens acompanya un periodista,
el company del diari de Tarragona, Carles Sengosalvez.
Carles, bon dia.
Hola, bon dia.
Avui també ens acompanya l'inspector d'ensenyament,
Rafael Muñoz. Bon dia, Rafa.
Hola, bon dia.
El vicepresident de la Societat d'Estudis Econòmics, Joan Besora.
Joan, bon dia.
Bon dia.
I la quarta convidada, esperem que s'incorpori de seguida,
és la regidora i portaveu del grup municipal MIX
a l'Ajuntament de Tarragona, Maria Mercè Martorell.
Amb ells podrem comentar algunes de les notícies destacades a la jornada.
Nosaltres, entre d'altres, hem destacat l'anunci
de que hi haurà un simulacre químic
amb població a la ciutat de Tarragona el pròxim mes de novembre.
Ahir va haver-hi un exercici amb tema de sirenes
en la zona del Polígon Nord,
en els municipis al voltant de Tarragona,
Constantí, Parafort, El Morell, el poble de Mafomet.
En tots aquests va haver-hi aquest exercici
que va funcionar prou bé,
tot i que va haver-hi algun problema concretament al Morell
i el delegat del govern anunciava ahir
que segurament al mes de novembre
farem aquest simulacre en població a la ciutat de Tarragona.
Un anuncie que ja s'havia més o menys dit en altres ocasions
però que sembla que no s'acabava de concretar.
Ara tenim ja una data.
No sé, vostès cal si sembla de fer exercicis d'aquesta mena,
si serveixen d'alguna cosa o no,
si la ciutadania de Tarragona està ja tan conscienciada sobre el tema
que no cal.
Com ho veuen? Rafa, tu que més...
Com a director d'institut i de centres educatius en altres èpoques?
Sí, bueno, nosaltres a Ensenyament ja fa molt de temps
que fem simulacres i a més és lògic,
perquè parlem de canalla.
I la veritat és que jo per els dits que tinc
d'aquest últim simulacres que s'ha fet
en aquests municipis que esmentaves
s'han fet uns dos allotjaments de centres molt ràpids, rapidíssims.
De fet, els centres de primària i infantil primària,
que són més petits, van tardar el problema de tres minuts
i els instituts al voltant d'un o dos minuts ho feien.
Això vol dir que estan ensinistrats.
I per tant això és bo.
A nivell de ciutat, no s'ha fet res,
que jo recordi des de l'explosió del RAC
i hem de començar a fer cosetes d'aquestes.
Jo continuo dient el que ja vaig dir fa un parell d'anys en aquesta tertúlia.
Es va fer un simulacre fa temps a la Canonge
i que afectava a Bona Vista també.
Per això dic, el que és ciutat de Tarragona no ho hem fet.
Jo continuo dient el que vaig dir fa dos anys en aquesta tertúlia.
No sé si la població està suficientment informada
del pla secta, de com funciona, què hem de fer, etcètera.
Això em preocupa una miqueta.
I per tant, qualsevol iniciativa que vagi encaminada
cap a la més seguretat benvinguda sigui.
Carles, tu com a periodista, com ho veus?
Tu creus que realment...
Jo crec que si es fan bé i s'expliquen bé,
lògicament som positius.
Però jo aquest matí, a l'escoltar la vostra emissora,
m'ha generat un gran dubte.
En quin sentit?
He sentit que es valorava molt
la rapidesa del desalotjament d'escoles.
D'altra banda, quan anem a Bona Vista,
es parla de confinament de la població.
Llavors, m'ha generat,
un agra d'interrogant, no?
Depèn de l'accident que es provoca.
Hi ha accidents que et diuen que t'has de confinar
i has de baixar persianes.
Cosa que en molts centres...
Per exemple, aprofito,
els centres del Complexo Educatiu de Tarragona,
jo recordo una directora en concret
que deia, escolteu,
si hem de tanca finestres,
arreglem les finestres i col·loquem persianes.
Clar.
Per això ho dic,
que jo que, com a periodista,
he escrit i he seguit aquest tema,
al sentir la informació, insisteixo,
m'ha obert una interrogant.
Digueu, hi ha d'haver confinament
o s'ha de desalotjar?
M'he quedat amb el dubte.
Joan, com ho veus?
No solament són positius,
sinó que són necessaris.
S'ha demostrat que aquests simulacres
fan diverses funcions.
Una d'elles és precisament
conscienciar la població,
ja sigui estudiants o la població,
diguéssim, del centre de la ciutat
o de les rodalies,
sinó que també de cara als tècnics.
O sigui, hi ha uns mecanismes
que necessiten constantment ser comprovats
perquè a l'hora que hagin de funcionar,
funcionin i estiguin tots correctes i bé.
Jo crec que són necessaris.
i també te n'has deixat un.
Avui també, el que passa,
potser no s'ha arribat a la informació.
El port també es fa una demostració,
entre bombers de les Generalitats,
s'ha semblat el vent marítim,
el port de Tarragona també,
de cara a vessaments al mar i tot això.
Són un tipus de simulacres...
Home, les indústries segurament
són els que estan més preparats, evidentment,
perquè deu haver fet simulacres interns.
Sí, sí, sí.
I per posar el dia, per posar l'hora,
a vegades t'adones compte
que no fallen coses importants,
no fallen coses importants,
potser falla la telefonia, per exemple.
quan tot sembla que hagués de ser aquella cosa.
Resulta que, potser,
aquell punt on s'arregut la sala de crisi,
on s'acordina,
allà n'hi ha prou cobertura, per exemple.
Doncs, bueno, són tonteries,
però són coses que s'han de portar.
Sí, i és important,
perquè en el cas que et trobis
en una situació d'aquestes,
com reaccionar llavors, no?
Sí, sí.
El que no pot ser...
No, és que falla la telefonia
i ja no sàpigues què fer, no?
Per això que és important,
ja més perquè la gent ho tingui present, no?
Ho vagi tenint present, no?
I que el dia que passi,
i que esperem que no ho passi mai,
que sàpiga,
tingui algunes nocions de què ha de fer,
no com ha de reaccionar.
Jo crec que em dóna la raó al Rafa.
Em sembla que al Japó,
precisament,
els nanos de les escoles,
no sé si molt periòdicament,
no sé si digui una veritat,
com dir,
un cop a la setmana
tenen simulacres de terratrèmols
i coses d'aquests tipus, no?
En països com al Japó,
hi ha aquest en risc de terratrèmol.
S'ha de dir que el sistema educatiu català
en aquests moments,
aquests simulacres són obligatoris
un cop a l'any com a mínim.
Segurament serien els que estarien més preparats, no?
En cas d'un accident aquí a Tarragona,
segurament que els entres educatius
són on tindrien les coses més clares.
Jo crec que sí,
però no estic tan segur que ho tinguessin els pares.
Això també és veritat,
perquè els pares bloquejarien.
Els pares anirien...
Segurament bloquejarien
totes les sistemes de seguretat.
Saludem a Maria Mercè Martorell,
portaveu del grup municipal mix
a l'Ajuntament de Tarragona.
Maria Mercè, bon dia.
Bon dia.
Estàvem parlant d'aquest simulacre,
d'aquest exercici de sirenes ahir,
de l'anunci del delegat Javier Sabater
de fer un simulacre en població,
un simulacre químic en població
el proper mes de novembre a Tarragona.
Vostè estaria d'acord en què es fes?
Jo coincideixo totalment
amb el que comentava ara precisament el Joan.
Aquests mecanismes realment
que d'aquests temps,
jo crec que estem bastant acostumats,
siguin simulacres de més embargadura o de menys,
se van repetint,
perquè el que no es poden confiar
és que els mecanismes funcionin
i que després, si un dia realment
hi hagués una necessitat, fallés.
Jo crec que amb aquestes coses
és allò que diuen que el que abunda no danya, no?
Més val que sigui per escreix
que no per defecte.
També crec que no suposa cap alarma
ni cap una molèstia, evidentment, sí,
però una molèstia necessària
per assegurar, doncs, aquest,
podríem dir, aquesta seguretat,
valga la redundància de la pròpia població,
i, en definitiva, jo crec que són necessaris
i que és correcte que se faci
i que, per tant,
el greu seria que vingués una necessitat
i que no s'haguessin dut a terme.
Veurem com és concret això,
perquè, clar, cal veure
a quin sector de la població afectarà.
L'altra vegada va ser la Canongi i Bonavista,
que, clar, són nuclis més petits
i veurem, com deia abans, el Carles Gossalvez
i afecta realment a la població del centre de la ciutat,
que és la més nombrosa.
En fi, canviem de registre, canviem de tema.
Avui també estem parlant
en els informatius de Tarragona Ràdio
de qüestions relacionades ja amb la precampanya,
amb notícies polítiques,
per diferents motius.
Ahir començava el termini de presentació de candidatures,
un termini cura en el temps.
El proper dilluns,
tothom que es volviu presentar
a les eleccions municipals de Tarragona
haurà de presentar la candidatura.
Avui tenim, per exemple,
la presentació en roda de premsa
en diferents actes de fins a tres candidatures.
Ahir, el vespre, Unió Democràtica,
celebrava l'Assemblea Local
amb els noms que aniran en la llista
de Convergència i Unió.
En fi, tenim diferents elements
i tenim moltes candidatures.
Ahir ho comentava en la tertúlia
i avui, per arrencar aquesta qüestió política,
també els hi plantejo,
perquè a més tenim la protagonista
d'una d'aquestes candidatures.
Com a mínim,
deu candidatures es presentaran a les eleccions.
Recordo, Carles,
que fa quatre anys va haver-hi set.
Els cinc partits
que després van tenir representació parlamentària
i després dues formacions més,
podríem dir, anecdòtiques,
però Déu-n'hi-do,
aquesta vegada,
deu i encara no sabem,
per exemple,
la incògnita d'un exregidor
del Partit Popular
com Emili Mateu,
que sembla també
que podria presentar candidatura.
Això, com ho valores?
Què et sembla?
A mi no em sorprèn en absolut.
És més,
fa cosa de tres, quatre mesos
parlàvem amb una persona
en el sentit
que estem tornant
als primers anys de la democràcia,
que es presentava en molts partits.
I per què creus que passa això?
Jo estic convençut
que és perquè des de fa molt de temps
la població,
el ciutadà,
l'elector
al que va a les urnes
i no està excessivament implicat
en la política
però va votar,
demana un canvi de discurs
als partits tradicionals,
als grans partits.
Aquest canvi de discurs
no s'està produint
i hi ha molta gent,
i només cal sortir al carrer
i parlar
a les tertulies de cafè,
amb la gent
que una de les crítiques
que fa és aquesta.
estic fart
de les picabarallars,
dels polítics.
Volem un altre sistema,
volem que es treballi
més que es discuteixi,
perquè ara se discuteix
més que es treballa.
Això,
quina reacció porta?
Doncs que hi ha gent
que es vol introduir
en el món de la política
que està aprofitant
aquesta situació
perquè veu
que té possibilitats.
Em refereixo a candidatures
com l'Agrupació Democràtica,
etcètera, no?
Tenim l'Agrupació Democràtica Municipal
nascuda al voltant de Bona Vista.
Tenim el Tarragona Grup Independent
que encapçala Maria Mercè Martorell.
Tenim Ciutadans
que es va presentar
per primera vegada
a les eleccions al Parlament.
Tenim l'Assemblea
de la Unitat Popular,
un grup, podríem dir,
a l'esquerra
dels partits tradicionals d'esquerra.
Tenim Escòns Insubmissos,
que, en fi,
pot ser un grup anecdòtic,
però també es presenta
i no sé si tenim alguna més.
I els partits tradicionals, clar.
I també hi ha el que es presenta
per fer negoci
com el Partit Humanista.
A veure...
No, dic negoci
perquè el fet de presentar-te
ara no sé exactament
com funciona,
però en funció del número de vots
reps uns diners, no?
A veure...
Què més?
Quines subvenies?
No sé si això és bo o és dolent
per la ciutadania,
en tot cas,
d'aquellos ploros
viuen en estos lodos, no?
I el que deia el Carles,
en certa manera,
ho comparteixo, no?
Hi ha un de 106
generalitzat.
I això propicia
aquestes coses
i a part que els partits tradicionals,
els grans partits,
moltes vegades actuen
de manera molt monolítica,
molt poc democràtica
amb alguns dels seus components
i això propicia
inclús el de 106,
no hi ha del ciutadà de peu
que ja fa temps
que està desencissat,
sinó del propi militant.
I suposo que això
també explica en bona part
alguns d'aquests partits.
Ara pensem en el cas
de l'Emili Mateu,
per exemple.
A veure,
jo evidentment,
democràticament,
no pots dir
que això sigui dolent,
al contrari,
tothom té dret,
diguéssim,
a manifestar
la seva opinió,
no?
I si convé,
doncs,
presentar una candidatura,
doncs,
per això s'està.
Evidentment,
no es pot extrapolar,
diguéssim,
a altres tipus d'eleccions,
com potser les autonòmiques
o les generals.
Les municipals
tenen un caràcter molt especial
i això comporta
tot aquest tema,
no?
Lectura positiva o negativa?
Bé,
doncs,
cadascú ho farà la seva.
Potser pels partits grans
serà una lectura negativa
en el sentit
que,
doncs,
bé,
doncs,
aquestes petites candidatures,
com jo no tenen ni expectativa
de treure ni un sol regidor,
els hi pot restar
amb el que sigui
una mínima quantitat
que siguin aquests restos famosos
que la llei de Jón
fa que adjudiquin
l'últim regidor
o no l'últim regidor.
Per part de cara
a aquestes candidatures,
diem entre cometes,
petites,
doncs,
jo crec que fins i tot
la part positiva
s'ha de mirar des del punt de vista
que poden incrementar
la participació ciutadana,
no?
Davant d'aquestes prediccions
que hi ha
d'una gran abstenció,
perquè, doncs,
aquesta és la tònica
que estem portant
a través de les darrers
conteses electorals,
doncs,
jo crec que,
potser,
doncs,
aquestes persones,
doncs,
aquells mil vots
que potser s'emportaran
a una candidatura petita,
doncs,
potser no anirien a votar,
no?
Jo crec que,
bé,
tot s'ha d'observar
des d'aquest punt de vista
positiu,
no?
Bé,
jo com a,
jo diria que,
implicada,
implicada,
crec que,
bueno,
però permeti'm la broma,
tindrà molta competència,
sí,
sí,
tindrà molta,
bueno,
la competència és molt bona
i molt sana,
jo a vegades dic
que m'adona la sensació
que he obert una mica
la caixa de Pandora,
no?
La servició,
sí,
perquè jo vaig dir
que em presentava
i automàticament,
buf,
m'han començat a sortir,
però,
bueno,
sempre està bé,
no?
Aquest havia de ser líder,
sempre està bé.
Home,
seria millor que haguessin
a tenir el teu grup,
no?
No,
no,
no,
no,
no,
jo crec que no,
perquè,
clar,
són opcions molt diferents,
vull dir,
no haguessin encaixat,
home,
la candidatura,
ja ho veureu aquesta tarda,
de bones a primeres,
vam dir que era una candidatura
molt plural i molt variada
i ho veureu,
però,
clar,
tan plural i tan variada
com perquè càpiga tot aquest ventall,
doncs realment no,
no?
No tenen cap insumís
a la candidatura?
No,
francament no,
francament no,
no tenim cap insumís,
però,
de totes maneres,
jo crec que,
bueno,
totalment d'acord
amb tot el que han dit
els altres companys de Tertúlia,
però jo crec que en definitiva
sí que la gent,
a veure,
aquí hi ha dues coses,
primer que les eleccions municipals,
la gent cada vegada,
podríem dir,
la cultura democràtica
està més arregada
i això ho veiem,
que la gent vota molt diferent
en unes eleccions municipals,
autonòmiques,
europees o generals,
o sigui,
la mateixa persona,
per exemple,
vota en un lloc,
jo que sé,
a la meva Convergència
i en un altre moment
vota PP
o vota Partit Socialista
en funció que siguin
i hi haurà un altre que no,
que serà un votant fidel
i que es mantindrà
absolutament en totes.
Bé,
la gent diferencia molt
i en el cas de les municipals,
jo crec que
el que cada vegada
la gent demana més
és el fet
de les llistes obertes.
Amb unes generals,
amb unes autonòmiques,
amb unes europees,
la gent entén
votar un partit,
però amb unes municipals
i fixeu-vos
que fins i tot,
per exemple,
la FIC,
els independents de Catalunya
no se'ls presenten
aquesta vegada a Tarragona,
presenten a Barcelona,
que és una gran ciutat.
O sigui que això
que els independents
només són per localitats
petitetes o poblets,
s'està veient
que no funciona així, no?
Bé,
a la gent li agradaria
a les municipals
poder votar
en funció del coneixement
que té de la ciutat.
Les ciutats són,
inclús a la mesura nostra,
a la mida de la nostra ciutat,
lo suficientment petites
com perquè la gent sàpiga
a dintre de cada llista
de cada partit
qui val,
qui no val,
qui treballa,
qui no treballa,
qui va,
doncs bé,
més o menys
per la dinàmica del partit
que el porta a estar en un lloc
o per inclús,
perquè, bueno,
ha madrat molt a dintre del partit
i s'ha col·locat
i qui realment no, no?
Bé,
a la gent li encantaria
poder posar la creu
i poder posar una creu
amb un representant,
jo què sé,
del partit socialista,
amb un de Convergència,
amb un d'Esquerra,
amb un d'Iniciativa,
amb un del PP,
amb un de cada un dels partits,
amb un d'Unió,
amb un...
I dic els tradicionals.
I llavors,
això no ho pot fer-ho.
Davant d'això,
doncs és quan comencen a sorgir
totes aquestes opcions.
I després és cert,
jo estic totalment d'acord
amb el que deia el Rafa,
la gent està molt tipada
que els partits
s'es dediquin
tota la...
I em sembla que
també ho deia el Carles
i el Joan,
tota la campanya
a posar-se literalment
en el cas d'obert
els uns als altres.
Que en un mítin
o en una conferència,
són tres quarts d'hora
de conferència o de mítin,
un quart de propostes pròpies
i mitja hora
de tirar els trastos
al cap del contrari.
I la gent això
ja comença a estar
molt cansada.
Llavors, això fa que,
bé, expectatives
o propostes,
podríem dir,
novedoses,
fresquetes,
que donin allò de dir,
uf,
jo crec que això també
explica molt
la lèxica
que va tindre Ciutadans
en el seu moment.
I que es pot mantenir,
no es pot mantenir,
però en qualsevol cas,
aquella frescura
els va donar
una empenta forta.
I creuen que a l'Ajuntament
pot haver-hi més partits
en la provera legislatura,
Carles?
Tu que tens allò
en back grau
i que coneixes
la casa per dins?
Els partits petits
tenen moltes més possibilitats
d'entrar ara
que fa quatre anys.
Per què?
Perquè si no passa res
especial,
penso que l'abstenció
serà superior
i l'abstenció
afavoreix
els partits petits.
És a dir,
tu penses al revés
que el Joan.
El Joan diu
que pot fomentar
la participació
que hi hagi més candidatures.
Tu creus que no?
No,
crec que estem parlant
de cosa diferent.
Jo volia dir que,
exacte,
em pot fomentar,
com tu has dit,
que alguns
que potser es quedarien a casa
vagin a votar.
Ara,
evidentment,
té raó
aquesta regla
que l'abstenció
favoreix,
diguéssim,
la major abstenció
favoreix també
aquests partits.
I per la tendència
que hi ha
de les darreres eleccions...
I això és bo o dolent,
perquè ara,
si me'n poso una mica
d'advocat del diable,
alguns diuen
que tants partits
en una cambra,
sigui el Congrés,
el Parlament,
o en aquest cas
el plenari municipal,
que tants partits...
Això és la democràcia
i el poble té dret
a escollir
a qui es presenta.
Com si ara surt
el Partit Humanista
i guanya,
doncs per alguna cosa
serà,
si guanyés,
no?
No,
evidentment,
no passarà
per on pot passar.
Política tot.
El 5%
que ha de superar,
també per entrar
al consistori,
també és una barrera.
És un guistor
molt alt,
no?
Molalt o no?
Ho consideren molt alt?
És alt.
És alt.
Un 5%.
Això ho diu
una de les implicades,
ara.
No és baix.
No és baix.
A les últimes
eleccions municipals,
Esquerra Republicana
i Iniciativa,
que van ser els que van
sortir,
van obtenir menys vots,
van tenir el 8%,
8,1,
8,3.
El següent partit,
que no recordo el nom,
va tenir el 0,1%.
Rafa,
tu com ho veus?
Creus que hi haurà
més partits a l'Ajuntament?
És molt possible.
Sí.
Molt possible
per la mateixa raó
que el Carles,
perquè l'abstenció
afavoreix.
I això és bo o és dolent?
Depèn.
Depèn de quin sigui
el partit que entre
i les ganes de treballar
que tingui.
i la seva visió política
de la ciutat
i per què ha entrat
en política.
Perquè
si es trobem
en un partit
que el que fa,
jo no sé si la comparteixo
la definició del Carles o no,
perquè no,
el Carles segurament
deu tenir un servei jurídic,
l'assessora millor que a mi,
si el porten a judici,
però potser
algú que estigui en política
per enriquir-se
o per fer no sé què,
doncs aquesta persona
que pugui entrar,
si entra per aquest motiu,
serà dolentíssim.
si la persona que entra,
entra perquè té un projecte
de ciutat
i aquest projecte de ciutat
el pot compartir
i pot fer
que la decisió al final
passi per un govern
de coalició,
jo penso que és bo.
Joan.
Sí, sí,
amb possibilitats
que entrin nous partits.
I bo o dolent?
Mira,
bo o dolent,
és una disjuntiva
molt difícil de respondre'm,
no?
El que sí et diré
és que sí que fomentarà
un cop més
la qüestió aritmètica
a l'hora de llegir al calde,
no?
Clar,
llavors els números
ballaran sobre la taula
i en funció
dels resultats,
doncs bé,
doncs potser la Mercè
la tinc aquí a la meva dreta
amb un regidor,
perdona,
no vull dir
que entriquen regidor.
Una regidora seria.
Una regidora,
potser que entriquen dos,
potser que entriquen més,
no?
Agraïda.
De tota la manera
que me'n donguis,
però potser pot ser clau,
no?
Aquest 1
pot ser clau.
Pot decidir.
I això és molt durent,
jo insisteixo,
perquè clar,
com que hi ha molts que diuen
que...
que sigui alcaldessa
la Maria Mercè Martorell o...?
No, no, no,
això no ho discutirem des d'aquí.
Mira,
és una regla parlamentària,
és una regla parlamentària
i com a tal,
com diu el Carles,
s'ha d'acceptar.
Una altra cosa és que a vegades
sigui legítim o no,
com ha passat a alguns pobles,
que només un partit
que ha tret un sol regidor
s'ha emportat a l'alcaldia.
Perquè ha aconseguit
que els altres
li donin suport,
no?
Jo més m'estimo
un govern de coalició,
però equilibrat,
equilibrat en el sentit
que es portin bé els dos,
que no hi hagi pica barallars
entre els socis,
que no pas una gran majoria
absoluta.
Per què?
Perquè ja tenim experiències,
aplicació del rodet,
no?
Però si hi ha diversos partits,
dos, tres partits,
es pot negociar.
Un exemple el tenim a Tarragona,
jo penso que l'experiència
d'ells,
de Convergència i del PP,
doncs ha sigut un exemple
de govern de coalició
sense fissures,
o pràcticament...
No, no, no hi ha hagut fissures.
Perquè la fissura
no ha vingut pel pacte,
ni almenys.
Han fet la mateixa política.
Com a govern ni una fissura.
Ni una fissura.
Com a govern ni una fissura.
Al ple han votat sempre junts,
pràcticament sí,
el 99,9%
de les qüestions
que s'han votat
s'han votat d'acord.
Per tant,
més m'estimo
un govern de coalició
sempre
que no provoqui
una desestabilització
de la ciutat
i de la política,
que no per una gran majoria
d'aquelles
que te mirin
pel damunt de l'ombra.
Estic totalment d'acord.
Jo crec que,
per exemple,
el Carles posava
aquest exemple,
per exemple,
amb el govern de l'Estat
de l'època del PP,
tothom sempre diu
que el primer mandat
va ser molt millor
que el segon,
perquè el segon
hi havia una majoria absoluta
i llavors el partit,
sigui el que sigui,
doncs això
posa en marxa
tots els seus mecanismes
perquè no té
ningú
amb el que tingui
que pactar
ni tingui que negociar.
En canvi,
quan tens un partit
més gran,
més petit,
que et serveix
de bisagre
i que,
a més a més,
t'obliga
a modular
una miqueta
el teu discurs,
jo crec que és molt bo.
Jo crec que és molt bo
perquè,
doncs permet,
a veure,
radicalitzacions
avui en dia
són bastant difícils
perquè ningú
està a nivells
de radicalitzacions,
però podríem dir
que,
bueno,
posar els programes
en una aplicació
absoluta i total
que a vegades
no agraden
a tota la població.
Llavors,
quan hi ha una força
més petita
permet aquesta modulació,
jo crec que això
realment
és bo.
Jo crec que és bo
i, a més a més,
que jo sí que crec
que això
augmenta la participació.
De fet,
llocs que tenen
moltes llistes,
molts partits
i que estan acostumats
a pentapartits,
jo,
com, per exemple,
a Itàlia,
i a mi comentaven,
per exemple,
els de Pompei,
amb els que tenim relació,
per patrimoni,
que ells tenen una participació
a les municipals
del 80 i pico per cent,
i nosaltres ens sembla,
i quan els hi vam dir
els 60 o els 60 i pico,
les municipals,
ja no diem autonòmiques
o altres,
els hi va semblar
molt poqueta participació,
però ells això
de les llistes cíviques,
és a dir,
aquestes llistes ciutadanes,
o molts partits,
estan molt acostumats
i després
aquells pactes i aquelles...
Jo crec que,
a veure,
jo crec que tot això,
doncs aquesta cultura democràtica
que tenim ara
ja ho permet,
i el fet
que a l'Ajuntament
hi puguin haver-hi més forces
i es puguin fer
uns determinats pactes,
jo crec que el Carles té raó,
vull dir,
el cas, per exemple,
de convergència del PP
al llarg d'aquests anys
ha sigut un exemple
i que fins i tot
amb el que nosaltres
no estiguessim d'acord
en continuar afiliats
no ha trencat,
o sigui,
en realitat no ha trencat,
ens han fet fora,
però nosaltres hem seguit votant,
o sigui,
que fins i tot aquest punt
i quan hi ha hagut
votacions separades
perquè eren qüestions
a més a nivell d'Estat,
etcètera,
ni tan sols això
ha posat en risc,
o sigui,
cada un s'ha treballat junt
per allò que convenia,
després ha votat per separat
per allò que era important.
Jo crec que si això s'entén
pot ser absolutament
amb el partit que sigui
i que pot permetre
modular molt
la política municipal
i que això és bo,
això és bo
perquè representa
diferents visions
del mateix
tenint en compte
que amb unes municipals
no estem tan lluny ningú.
I de dues maneres
insisteixo en això
perquè la pregunta del Ricard
era la bondat o no
d'aquesta unió de partits
amb el govern.
Jo hi torno a insistir,
serà bo
en tant en quant
els partits
que puguin entrar
a l'Ajuntament
tinguin vocació de govern
i projecte de ciutat.
El problema moltes vegades
d'aquests partits petits
és que entren
sense vocació de govern
i sense projecte de ciutat.
Entren a l'empara
de...
Vés a saber
quines circumstàncies.
Interessos personals
o el que sigui.
Totes legítimes,
perquè aquí
la participació democràtica
és aquesta
i no podem posar
frents.
Clar,
les experiències
que tenim
de coalicions
amb partits
que tenen vocació de govern
i projecte de ciutat,
t'agradin o no t'agradin
aquests partits,
és una.
Moltes vegades,
sobretot en viles
més petites que la nostra,
hem trobat
aquests tipus de partits
que no tenen
un projecte de ciutat.
Van en contra de...
Clar,
tractar d'entrar
en un govern
en contra de
és perillósíssim.
I després,
és curiós també observar,
Carles,
també com a periodista,
suposo que ho veuràs,
la participació dels independents
en llistes
de partits tradicionals,
no?
Els grans partits tradicionals
sempre busquen
els independents.
Ara, per exemple,
tenim el cas ja conegut
de Josep Ius Navarro
a la llista del PSC,
el cap de relacions externes
del Port de Tarragona
que s'incorpora
com a número 3,
crec,
de la llista del PSC,
o 4.
En fi,
és igual,
en un lloc important.
Convergència,
també sembla
que tindrà
alguna persona independent.
És curiós, no?
Que tots els partits...
Sí.
La pròpia Maria Mercè Martorell
va entrar com a independenta...
Sí,
i va estar-hi durant 8 anys
i l'Esteve durant 4.
Però en canvi,
fixeu-se que...
Però per què creuen
que passa això justament?
que el...
Per captar això.
Per captar el vot
d'aquell que no...
Que quan veu unes cicles,
a vegades li fan una mica
les que siguin,
doncs perquè no s'assimila
massa a cap cicle
en general
i que en canvi,
doncs, bueno,
a l'haver independència
d'allò de dir,
bueno, sí,
però no tots són
del partit que sigui, eh?
Són,
però no tots són, no?
Però de totes maneres,
també,
és cert que, per exemple,
tant a Convergència
com al Partit Socialista
hi ha independents,
però jo diria que
amb altres llistes
n'han desaparegut,
i a més a més
en general
potser n'hi ha menys.
L'aparició
de candidatures independents
potser ha propiciat
que a les llistes oficials
n'hi ha algunes
que els mantinguin,
n'hi ha altres que no,
que hagin optat més
per tot el que és
partit-partit,
inclús a parell,
i amb altres
que hagin desaparegut
totalment, no?
O sigui,
és diferent,
cada partit
s'ho ha plantejat
d'una manera diferent
de l'aparició de nous,
de partits independents
i d'independència.
D'altres maneres,
hauríem de definir
que és un independent.
Això jo crec que d'entrada
aquesta és la primera
definició que hem de fer.
Clar,
si un independent
us penses que no té
el carnet de militant,
doncs molt bé,
perfecte,
però escolteu,
tothom coneixem gent
que no tenen un carnet
i en canvi potser
són més militants
que alguns dels militants
que paguen la quota.
Per tant,
aquest és un independent
que a mi no em serveix.
En qualsevol cas,
va sota unes sigles,
per tant,
que va sota unes sigles,
home,
nobleza obliga,
i per tant,
tu d'alguna manera
estàs obligat a...
I d'altra banda,
suposo que és aquesta projecció,
que hi poden dir
de captació de vot,
però que no cal dir
de captació de vot,
és la política
d'obertura a la societat.
D'obrir-se més enllà
de l'estructura del partit,
no?
Perquè,
de fet,
jo no sé els altres partits
com tenen la militància política,
però, bueno,
és a dir,
els partits
que més militants tinguin,
vull dir,
quin tant percent
poden tenir respecte
dels seus votants?
És un tant percent
tan escàs
que al final
tampoc potser seria bo
que només entréssim
els militants
en les llistes,
perquè en definitiva
hi mengem unes municipals.
Però també és veritat
que moltes vegades
l'incorporació
d'aquests independents
provoca...
Problemes interns
als militants.
Sempre.
Que per això són militants,
no?
Sempre provoca
molts problemes interns.
Sempre.
Sobretot
quan aquell
que està dintre
de la llista
va fora.
Carles.
Home,
jo crec que
la presència
d'independència
en una llista
dona la sensació
de partit obert
a la societat.
És una qüestió
d'imatge,
no?
No,
no,
home,
penso que
no és només d'imatge,
malgrat que penso
que a través
de la figura
de la independència
es busca
una qüestió d'imatge.
Per això
es tracta
de buscar gent
que siguin conegudes,
que estiguin
en el món social,
en aquest cas
de Tarragona,
que tinguin un nom,
que no posaràs mai
un independent
que no el coneixi ningú,
perquè no tindria
cap sentit
i perquè després
les feres del partit
se't llençarien
a la llogular.
Lògicament,
per això
estàs militant
en un partit,
perquè tens
aspiracions
d'entrar
en una llista
i a més
ben col·locat
a ser possible.
El que sí,
entenc molt bé
que un independent
estigui
en els primers llocs
d'una llista,
però el que ja
no entenc tant
és que estigui
en llocs
que ja tenen
dificultats
per sortir,
no?
Amb un UB,
un DZ,
un 11,
això ja,
no sé,
ja m'estranyà més.
Joan,
com ho veus?
Jo ho veig en tema
totalment personalista,
en el sentit
que primer que tot
la persona,
el candidat
en aquest cas,
Ballesteros
trien unes persones
pel seu perfil
i aquesta persona
doncs personalment
no vol donar el pas
encara a la candidatura
a l'afiliació
al partit,
però jo crec que sí,
que en tot cas
els caps de llista
estarien encantadíssims
que aquestes persones
passessin per guixeta
i s'afiliessin,
no?
És un primer pas,
creus,
que siguin afiliats
o militants
en el futur?
Sí,
sí i no,
però jo crec
que dintre del partit
s'aprecia encara més
la militància.
En fi,
veurem com
acaben aquests dies
en què recordem
que dilluns
s'acaba el termini
per presentar candidatures,
veurem quantes
es confirmen al final
i quina és la composició
de totes les llistes,
algunes ja les coneixem
però d'altres
s'han de decidir
en les pròximes hores.
Acabem la tertúlia,
Carles Gossalvez,
Rafael Muñoz,
Maria Mercè Martorell,
Joan Besora,
gràcies a tots quatre
per compartir aquesta estona
amb els oients
de Tarragona Ràdio
i fins la propera.
Bon dia.
Bon dia.