Ara passa un minut de dos quarts de deu del matí fins al punt de les deu.
Avui comentem l'actualitat dels darrers dies
sota la mirada de Magí Isoñé, escriptor, professor universitari.
Magí, bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per acceptar la nostra invitació.
Cada divendres a l'inici d'aquest espai
intentem mentalment administrar el temps i els temes,
però no ens en sortim.
Sempre ens quedem amb alguna o altra qüestió
que crida més l'atenció del nostre convidat.
Com a punt de partida, adonat que ets escriptor,
professor universitari que dilluns a Sant Jordi
i que has fet un llibre sobre els mites de Catalunya,
ens caldria algun Sant Jordi ara, tu creus?
Potser que vingués una mica a paivagar aquests ànims
que tenim tan exaltats?
O encara contribuiria més a muntar més en renou?
Què creus?
Potser sí, que encara embolicaria més la troca.
Realment està tot molt esbarat.
Espero, però amb autèntiques ganes,
que passin en aquestes eleccions que ve
i les altres eleccions,
per veure si la cosa es calma una mica
i podem estar una miqueta tranquils
i no estar tota l'estona amb notícies
que són autèntiques imbecilitats, realment.
No sé si ens caldria un Sant Jordi,
per aquesta qüestió, potser val més
que el reservem per altres coses.
Com que la personalitat de Sant Jordi,
que ha crescut al llarg de la mitologia,
la seva personalitat,
encara és un gran interrogant, m'imagino,
no sabem si realment era un guerrer cruent
o era un jove, magnífic, tendre, sensible
i una mica trobadoresc,
perquè encara no ens en sortim,
de quina era la personalitat de Sant Jordi, o sí?
No, no, no, no.
Més aviat tot sembla indicar
que en realitat no va existir.
Aquesta és la primera, no?
Ara, és la força aquesta extraordinària
de les fabricacions que, podríem dir, literàries, no?
D'alguna manera.
Doncs perquè, bé, potser no va existir,
però és patró d'una quantitat de països impressionant, eh?
Ahir ho deien, i em penso que com d'una dotzena de països,
que de seguida està dit, i això.
Ara, la tendència popular és intentar aglutinar
totes les virtuts, no?,
que trobem a l'heroi, en Sant Jordi.
Esclar, això és el que fan els mites,
és a dir, sempre busquen la part més positiva
i les altres qüestions que hi pot haver
doncs queden més amagades, i això és evident, sí.
Res a veure d'aquests mites amb els mites moderns
que podrien ser els futbolistes.
Aquests dies no se'n parla d'una altra cosa
que del dol gol de Messi,
i dius, home, està assolint aquesta categoria de mite,
aquests personatges, o què?
Tu creus que transcendiran?
No, necessàriament.
Com que és una societat d'en déu saritirar,
que deia aquell, no ho sé.
No necessàriament.
El que passa és que, esclar,
tenen aquest impacte tan gran
si dediquen a aquesta quantitat tan enorme de diners
que és lògic que quan hi ha una acció que és extraordinària...
Jo també l'he mirat, eh?
Jo no em miro mai al futbol, però també l'he mirat.
És gairebé impossible, diríem,
no anar aquí, no?
Me n'he anat a internet i ho he mirat a internet,
el Fomos Gol, no?
Doncs, Roman, és molt bonic.
A mi m'agrada el futbol.
Jo sempre dic...
Sí, a mi m'agrada molt el futbol
i deu fer uns 25 anys que no he vist cap partit sencer.
Vull dir que sóc un aficionat al futbol una mica curiós, diríem.
A veure, jo sé que això que diré no queda gaire bé,
però jo conec persones que els agrada el futbol,
que han estat molt vinculades al futbol
i que fan el mateix que tu justament per això.
Perquè diuen que no és fàcil veure un bon partit de futbol
que compleixi amb els objectius,
que és la diversió, l'entreteniment, no?
Sí, això també, això també.
I contribueixen altres coses en el meu cas, eh?
Si jo fos davant d'un televisor
on fessin un partit de futbol, me'l miraria,
perquè és inevitable.
Suposo que és una cosa que si des de petit
pràcticament no fas altra cosa que jugar a futbol
quan tens una estona,
doncs després t'agrada molt, no?
I és molt a l'ambient o així.
Ara, això que dic, eh?
Els últims no sé quants, però molts anys,
vi, no més anys,
jo em penso que no he vist cap partit sencer.
Vull dir, ets en un restaurant que hi ha un televisor encès,
t'ho mires un moment,
ets en passes per un lloc que mires una altra cosa,
amb unes notícies, unes jugades, però res més.
De totes maneres, s'està creant una certa marginalitat,
hi poso cometes,
aquells que no estan dins d'aquesta gran afició multitudinària del futbol,
perquè cada cop hi ha més cercles
que aquest comença a ser el tema únic de conversa,
juntament amb la crítica als polítics, no?
I dius, home, per poder parlar d'altres qüestions,
que no cal que siguin profundes i transcendents,
o qualsevol altre tema,
cada cop costa més, no?,
trobar un petit auditori o un cercle
en el que no t'automarginis
si no vols parlar de futbol, per exemple.
No, és veritat, és veritat.
A veure, en el cas concret del futbol,
és gairebé impossible,
si un té una mínima introducció,
i en tinc molts anys,
dels meus primers anys d'introducció al tema,
no està al dia,
perquè les notícies,
els programes, de tot,
doncs,
doncs,
t'ho dona sense falta, no?
Ara, això és veritat,
això és veritat.
Fins i tot,
jo ara diré una cosa,
és una mena de confessió personal.
Jo,
amb el meu grup d'amics,
i tot i que jo tinc uns amics
que acostumen a estar interessats
per la literatura,
per la cultura i tot això,
acostumen,
no necessàriament.
Jo,
hauria uns anys,
fa anys ja,
en què jo em queixava molt amargament
que no es parlés de determinats temes,
fins que al final vaig desistir,
vaig claudicar ja,
perquè és que hi ha uns temes
que et dominen,
i realment s'hi pot fer molt poca cosa
davant de tot això.
I és una mica desesperador,
però mira què has de fer.
Clar,
això que dius dels teus amics
interessats per la cultura
i altres temes
i que també estan interessats
pel futbol,
la percepció absolutament personal
que tinc
és que fa un quant temps
el futbol era cosa
de persones
que no els interessava
res més que el futbol,
però d'un temps cap aquí,
el futbol,
i a través sobretot del Barça,
es van anar incorporant
noms de la intel·lectualitat
del país,
del món econòmic,
és a dir,
amb aquesta cosa
que sempre se li ha volgut
donar d'aglutinador
de tota la societat,
de vertebrador de la societat,
que si vingués un extraterrestre,
potser li estranyaria
que a partir d'una pràctica esportiva
es pogués vertebrar un col·lectiu.
Sí,
és així.
Hi va haver un moment
que es va associar
allò que diríem
a la droga
que es donava a la gent
perquè no pensés.
L'òpia del poble,
exacte,
l'òpia del poble,
exacte.
doncs perquè la gent
no pensés,
però després
els mateixos
que haurien hagut
de mantenir aquest discurs,
doncs els veies
amb les samarretes
i els d'això
al camp del Barça
i la gent va dir
ah,
doncs bé,
potser sí que...
potser sí que hem de ser aquí.
Potser sí que és això.
Potser era un cas paradigmàtic,
que pobra és mort,
ja no?,
d'una persona molt admirable,
el Basques Montalbán,
un personatge crític
amb tot i tot això,
però que si li deies
que es perdés
un partit del Barça,
doncs es posava
molt nerviós,
no?
Sí,
és curiós,
és una d'aquestes qüestions
realment curioses.
Deixar-me que ho estudiïn
els sociòlegs deies
tinc unes ganes
que passi tot això
de les campanyes
i els polítics.
La veritat és que
la precampanya electoral
ja fa temps que ha començat,
en tot cas ara
s'intensifica encara més
amb la presentació
de les llistes definitives,
però tot aquest període
de precampanya
i campanya electoral
el que també ens dona a conèixer
són tot un seguit
d'estudis i enquestes
que si més no són curioses
o que es poden prestar
al comentari.
Avui, per exemple,
llegim una enquesta,
un estudi
que està realitzada
i elaborada
pel Centre d'Estudis
d'Opinió de la Generalitat.
Citem la font
i diu
un estudi demostra
que les classes altes
a Catalunya
voten,
tenen vot nacionalista,
voten generalment
Convergència i Unió
i Esquerra Republicana,
mentre que les classes baixes
ho voten
al Partit Popular
i al Partit dels Socialistes
de Catalunya.
Jo penso que això
és molt dubtosa.
Per això t'ho dic
que la setmana que ve
veurem una altra,
que farà una valoració diferent.
Penso que és molt dubtosa.
Com s'ha simplificat tot, oi?
A veure,
hi ha una cosa
que sí que és certa
i que també
des de la meva
innocència
en determinats temes
em va estranyar molt
en un moment determinat.
Hi va haver un moment
també
que hi havia
el gran tòpic
que els barris obrers
votaven
les esquerres
o les temes esquerres.
I a més,
era veritat.
En un primer moment
era veritat.
Era el cinturó roig
de Barcelona,
no sé,
Bona Vista
o d'això, no?
Això era veritat.
Esclar,
a partir d'un moment
va deixar de ser veritat.
I aquests barris
van començar a votar
amb percentatges molt alts,
doncs,
Convergència
i el Partit Popular.
Això és veritat,
o sigui,
que pot ser aquesta part
de l'enquesta.
Ara,
jo em penso
que no hi ha gaire
mena de dubtes
que determinats barris
i determinades classes socials
ni pensen
a votar altra cosa
que no sigui
el Partit Popular
o coses similars
que puguin sorgir
i com a molt,
com a molt
i dubtosament
encara Convergència.
Precisament,
a veure,
un dels problemes
de tot el segle XX,
diríem,
i del que ho diem
del segle XXI,
del catalanisme conservador,
i ara em refereixo
a Convergència,
en un altre moment
la Lliga,
és que no van ser capaços
d'aglutinar
la burguesia
amb més diners,
diríem,
que ja estava
absolutament,
diríem,
tirada
cap als partits
del règim
o ara avui en dia
cap al Partit Popular.
Jo això ho veig
molt dubtós,
potser les xifres,
esclar,
potser els rics
no són tants,
diríem,
i aleshores no compten tant
amb una enquesta,
aquesta potser és
una altra qüestió.
Tu parlaves d'innocència,
jo he de confessar
que aquesta setmana
em vaig quedar sorpresa
per una situació
personal i casual
i és que em van trucar a casa
per fer-me una enquesta,
cosa que no m'havien fet mai.
I et diré més,
em va fer il·lusió i tot,
perquè veus,
això realment existeix
i et fan preguntes.
Ara no explicaré
l'experiència personal
que aquí no pinta res,
però sí que ve a ton
perquè em vaig pensar,
després vaig estar pensant,
em van preguntar,
em van fer valorar
tot el govern de l'Estat,
ministre a ministre,
la valoració de l'UALD,
em van fer preguntes
respecte a tot el tema
del pacte antiterrorista,
en fi.
I després,
quan parlàvem d'això
de dretes i esquerres,
em va sorprendre moltíssim
la manera de plantejar
la pregunta
i és que et feien situar
els partits polítics
que hi ha en l'actualitat
amb representació
en funció
d'una escala
que anava
extrema dreta,
dreta,
centre,
esquerra
i extrema esquerra.
Clar,
amb la cultura
que tenim del segle passat
i mai millor dit
del que era la dreta
i l'esquerra,
aquestes definicions
d'extrema dreta,
extrema esquerra,
però no com una cosa,
diguem-ne,
que tingués connotacions
negatives,
sinó com que estan presents
dins de la pràctica política,
potser m'he perdut alguna cosa
en el camí
i estic descol·locada.
És a dir,
quan et fan aquestes enquestes
són preguntes
que no permeten matisos.
No.
Per tant,
sempre aquests estudis
s'han de mirar
en una reserva
i és això el que vaig pensar
a la teoria,
mira,
mai m'havien fet una enquesta
i això no és i tot
a tu t'han fet alguna vegada
d'aquestes exhaustives
que et pregunten de tot.
Ara fa temps que no,
però hi va haver
una temporada
que bastant sovint
en trucaven,
a més a més
amb aquell recurs terrible
que és que tu dius
tinc pressa,
no pateixi
que són dos minuts.
I després penses
que aquella persona
està treballant
i que home,
com a mínim
està treballant.
Sí,
i quan 20 minuts després
encara estàs contestant
l'enquesta,
dius,
però això no s'acabava,
ja s'acaba,
ja s'acaba
i continues tenint
aquesta consideració,
no?
Aquesta persona
no en té cap culpa,
no?
És evident,
a veure,
la persona que contesta
què pensa
que és l'extrema dreta
i que és l'extrema esquerra
o que és el centre
o que és no sé què.
i aleshores,
esclar,
tot va en funció d'això.
Hi ha llocs
que em diuen,
seriosament,
que pensen
que el PP
és un partit
pràcticament d'esquerres,
per exemple.
Hi ha llocs,
hi ha determinats llocs.
El PP d'esquerres.
Hi ha determinats llocs
i determinades persones.
Esclar,
aleshores,
resulta,
imaginem una persona
que estigui d'aquesta mentalitat
de pensar,
bé,
és un partit de centre,
centre progressista
o així.
Centre moderat.
Doncs,
te pot marcar
PP com a esquerres
i aleshores les esquerres
pugen d'una manera important
en aquell lloc
i d'això.
O al contrari,
hi ha algú que consideri
que el partit que governa
fa una política conservadora
i els posi de dretes,
perquè, clar,
el seu criteri és lliure,
no?
Sí, sí, sí.
I,
bé,
jo tinc moltes reserves
respecte d'aquestes consultes.
Avui hi ha una notícia
que jo m'imagino
que poc o molt
em voldràs comentar
que és aquest pacte
al qual ha arribat
el PSOE,
Iniciativa per Catalunya,
Esquerra Unida,
també en aquest cas,
sobre el tema
de la llei
de la memòria històrica,
en aquell punt
que declara
il·legítims
els tribunals franquistes
i totes aquelles sentències
que es van dictar
queden anul·lades
sense detallar-les,
a més a més.
Esquerra Republicana
per uns motius,
Partit Popular
per uns altres,
no ho han recolzat
aquest pacte.
Aquesta llei
està costant molt
que tiri endavant,
no, Magí?
Sí,
mira,
ara aniré
pròpiament
al que em dius,
però ahir
em van demanar
que fes una xerrada
amb un institut,
a l'Institut de la Salva del Camp
i aleshores
em van demanar
que parlés
de Puig i Ferreter
perquè a l'Institut
s'adiu
Joan Puig i Ferreter
i aleshores
va sortir
l'actuació
de Puig i Ferreter
durant la República
que va ser especialment
polèmica
perquè era un home
molt
molt visceral
i aleshores
el Congrés dels Diputats
insultava els diputats
de dretes
i es deien de tots,
estaven en punt
de pagar-se
i tot això.
I aleshores
em va sortir espontàniament
i vaig dir
bé,
més o menys com ara,
més o menys com ara,
per què feia
tota aquesta introducció?
És la raó
per la qual em penso
que costa tant
de tirar endavant
aquesta llei.
A veure,
jo no estic al corrent
dels detalls,
no sé exactament
per què
Iniciativa
i Esquerra Unida
han arribat
a l'acord
d'aprovar-la,
per què Esquerra Republicana,
doncs,
no estic al corrent
dels detalls,
ho he de deixar bé
i ho he de deixar,
no?
Però el que sí que és cert
és que hi ha
un posicionament
molt clar,
el que abans
tu deies del futbol
però més greu,
doncs que
hi havia un temps
en què,
evidentment,
anomenar-se
franquista,
diríem,
era una cosa
massa dura
i ningú no ho volia ser,
ni tan sols
l'aliança popular
de l'època,
encara que tingués,
doncs,
darrere qui tingués,
no?
i en canvi,
doncs,
hi ha hagut un moment
que això ha estat
un motiu d'orgull,
ha estat un motiu d'orgull
clar,
claríssim
i jo penso
que és bastant
enregistrable
el moment
en què s'aconsegui
s'entraduir
a una falca.
A veure,
hi ha una cosa
molt clara,
si algú
manté
una posició,
diríem,
clara
i que no
tira enrere,
té prou diners
per mantenir-la,
prou mitjans
de comunicació
i ho fa durant prou temps
i amb prou paciència
i després,
a més a més,
té el govern,
esclar,
durant vuit anys
aconsegueix introduir
moltes coses.
Jo recordo
un gran amic meu,
molt més gran que jo,
deia una cosa
respecte de la universitat,
deia,
la universitat
no tornarà a ser mai
el que hauria hagut de ser,
deia,
això potser era
excessivament pessimista,
perquè el franquisme
la va matar per sempre,
això és el que va dir
el que deia
aquest home
que ho podia conèixer,
diríem,
no?
Doncs aquí passa una mica
el mateix,
no?
No es pot revisar,
o sigui,
a veure,
això no és ni tan sols,
entenem-nos,
allò de dir
acabem la guerra civil,
deixem-la estar,
però deixem les coses
al lloc
on han de ser,
que els morts
siguin enterrats
on han de ser enterrats,
que els processats
de manera irregular
doncs
se'ls revisi el procés
o senzillament,
doncs com es diu ara aquí,
doncs es consideri
que els tribunals
doncs no eren
hàbils,
esclar,
això no és ni tan sols això,
això és senzillament
una posició
de dir,
no, no,
nosaltres com que tenim
prou poder,
decidim que tot això
no es toca
i prou.
Aquesta és la raó
per la qual costa tant
de tirar endavant
diguem lleis
d'aquest tipus
i qualsevol resistència
té un resultat
perquè segur
que si no hi hagués
hagut aquesta resistència
la llei hauria estat
d'una altra manera
perquè llavors
el govern
o qui presenta la llei
doncs en aquell moment
doncs també recula,
no,
si hi ha una resistència
molt forta.
Jo penso que això
és una cosa
absolutament lamentable
però absolutament
i que a més a més
crec realment
que no condueix en lloca.
A més segurament
des de la part
més emocional
de la societat
les lleis
tenen sempre
un camí molt lent
lògicament
aquesta no pot
anar tan lenta
perquè les persones
a les quals
en tot cas
que desitgen
que es reconeguin
determinades coses
són persones molt grans.
O molt grans, sí.
Mira,
ja et diré un cas...
Les seves famílies
també són molt grans
i el que els agradaria
probablement
sigui enterrar
en el lloc
en per tocar
els seus familiars
o per exemple
saber que
deixar
neta
el currículum
del seu familiar
que no era un delinqüent
i que va ser
condemnat
pel que va ser
condemnat
i no per les raons
que es podia atribuir
en el seu moment.
Probablement
aquest sigui
de la part
més emocional
de la societat.
Sí, sí,
és evident.
De tota manera
hi ha una cosa
que també s'ha de dir
que aquest és un tema
que ha costat molt
de tocar
fins i tot
per institucions
com la Generalitat.
Tinguem en compte
que les indemnitzacions
i ho sé
molt directament
les indemnitzacions
per presó
indeguda
van arribar
si no m'equivoco
l'any 2000
o l'any 2001
o una cosa així.
Després d'un procés
llarguíssim
de petició.
A veure,
jo ho sé molt directament
perquè precisament
Montpadrí
va ser a la presó
de Tarragona.
Montpadrí
va morir
l'any 70
no sé quants.
Evidentment
això va arribar
més de 30 anys
després de la seva mort
però
fins i tot
va arribar
a aconseguir
uns diners
mon pare
que mon pare
ara farà 80 anys.
Vull dir que
estem parlant
ja
d'uns nivells
ja importants
en què la majoria
de gent
és morta
i que
fins i tot
aquest aspecte
emocional
s'hauria hagut
de resoldre
l'any 77.
Però justament
el que s'argumenta
des de determinats sectors
és que aquesta llei
el que ve
és a carregar-se
i perdó
per l'expressió
la transició.
Això fa pensar
els que eren
molt jovenets
a la transició
que una de les coses
que es va pactar allà
és allò
oblidat
tancat i barrat
perquè si diuen
que aquesta llei
el que ve
és a carregar-se
un dels aspectes
de la transició
vol dir que
en aquell moment
es va pactar
que això
s'oblidava
una mena de llei
de punt i final
en plena transició?
Jo suposo que sí.
A veure,
jo no vull ser
injust
No ho sé,
ho pregunto
perquè no ho sé.
No, no,
jo tampoc no ho sé
però suposo que sí
tot fa pensar que sí.
De tota manera
jo no vull ser injust
amb els que
podrien haver fet
aquest pacte
o amb els que
possiblement
van fer aquest pacte.
A veure,
de vegades
s'idealitza molt
la transició
i jo mateix
que en aquell moment
tenia menys de 20 anys
doncs de vegades
ho he fet
però jo
cada vegada
tinc més consciència
que més que no pas
carregar contra els polítics
hem de carregar
contra el poble.
N'estic convençut.
La idealització del poble
penso que és
una cosa
bastant nefasta
i que no condueix en lloc.
Falta aquesta
cosa de l'autocrítica
personal.
Com a societat
som poc crítics
amb nosaltres mateixos.
Jo penso que sí.
Jo penso que sí.
Aquí hi ha una cosa
molt clara.
Jo posaré un exemple.
Des del meu punt de vista
i des de la meva ideologia
hi va haver un moment
per exemple
que era molt clar
que el cicle
del Partit Socialista
s'havia acabat
i hi havia tots
els escandos del Gal
etc.
i tot això.
Ara, jo pregunto
per què al poble
no se li va acudir
altra idea genial
que votar
el Partit Popular?
No hauríem pogut votar
una cosa més a l'esquerra?
Si aquells...
Esclar,
a veure,
parlem-ne del poble.
Parlem-ne.
Que el poble
vota el que vota,
condiciona el que condiciona
i penso que precisament
potser en aquest moment
polític en què som nosaltres
en moltes qüestions
contra el tòpic
possiblement els polítics
van per davant del poble.
Segurament, sí.
Jo penso que sí.
Clar, això que diuen
de l'alternança
dels partits polítics
quan hi ha ideologies
tan diferents
i tan distants
dius
com és possible
que aquell poble
que dius tu
ara vota una posició
d'esquerres
i després vota
una de dretes
quan individualment
una persona
en principi
sembla que manté
la seva ideologia
que va evolucionant
però lentament
i com en un període
de quatre anys
el poble
pot canviar
tan radicalment.
Un plantejament molt simple
però a vegades
les coses més simples
són les que ens fan pensar.
Sí, però aquest
em penso que és
el gran tema
del segle XX
i suposo que encara
ho serà més
del segle XXI.
Aquest és el gran tema
plantejat
per la millor literatura
potser del segle XX
que és el tema
de la massa
de la multitud.
Vull dir,
quan,
com deia el poeta
Joan Maragall,
quan una persona
deixa de ser
una persona
amb el seu pensament
i la seva sensibilitat
que s'ajunta
amb altres
que tenen
el seu pensament
i la seva sensibilitat
o
és una agrupació
de persones
que tenen
un únic esperit.
Nosaltres ara
parlem d'eleccions
però i el nazisme?
Esclar,
per exemple,
no?
Per exemple,
i el franquisme?
Hitler va pujar
després d'unes eleccions
democràtiques?
i esclar.
I el franquisme?
I el franquisme?
Nosaltres ara
dèiem de la transició
però la transició
va començar
en el moment
en què es va morir
el general Franco
no en el moment
en què va venir
cap revolució
ni res de tot això
i a més a més
amb una majoria
del poble
que jo crec
sincerament
que
era molt dubtós
que volgués
un canvi important.
És que allò
de con franco
vivíamos mejor
no era una cosa
de col·lectius
molt conservadors
ho deia la gent
que anava a treballar
cada dia
i venia
és el que dius
Déu-n'hi-do
com es construeixen
els mites
eh Magí?
Clar,
clar,
clar,
si es té
suficient
poder econòmic
i suficient
el paper aquí
dels mitjans
d'informació
és importantíssim
i suficients
mitjans
al teu abast
doncs
es poden construir
moltes coses
però moltes,
moltes
i avui en dia
en som testimonis
o i tant
mirar ahir
les televisions
aquestes
amb aquest
múltiple
homicidi
de Magnicidi
homicidi
no magnicidi
perdó
de la Universitat
de Virginia
de quina manera
els mitjans
de comunicació
doncs
li donen la raó
al criminal
segons apuntaven
alguns comentaristes
perquè de fet
aconseguia el que volia
ser famós
al món mundial
que era el seu objectiu final
és la deixar
és la maniobra
propaganda
és terrible
eh?
el que et diguin
la maniobra
de l'artista
al segle XX
no?
això que
un artista
sigui un escriptor
sigui un pintor
o el que sigui
moltes vegades
fa primer
la seva publicitat
d'una manera escandalosa
que no pas escriu
o pinta
o el que sigui
doncs seria això
però esclar
d'una manera molt més dura
no?
deixant aquesta qüestió
a banda
però
consideres que és un escàndol
el que ha fet
la Maria del Pau
Janer?
ai
perdona
ets escriptor
mira
un minutet
només
30 segons
o si vols
no en parlem
no no
parlem-ne
perquè es tracta
que estiguem bé
parlem-ne
parlem-ne
parlem-ne
a veure
jo penso que
jo he sentit de tot
a mi m'ha sorprès
sempre que se li hagi fet
tant de caça
la Maria del Pau
Janer
però abans i tot
abans
abans
abans
sobretot
com a escriptora
per exemple
com a escriptora
sí sí sí
com a escriptora
sí
jo puc dir
tranquil·lament
que fa molt de temps
que no llegeixo res d'ella
senzillament
perquè quan jo llegeixo
un parell de novel·les
d'una escriptora
o d'un escriptor
i no m'interessa
el deixo de llegir
sí
jo no he llegit una
i és una mica
salvant les distàncies
corintellado
la catalana
però més ben fet
si vols
però
novel·la romàntica
però que tampoc no és
per tenir aquesta rellevància
segurament
no no no
però realment
se l'ha convertit
no dic ara
que s'ha fet del PP
i sembla que
servem encara
una certa cosa
de convergència
segons el que diu
doncs
però
se li ha fet un cas
que jo no acabo
de comprendre
va guanyar el planeta
no però abans
abans i tot
abans i tot ja
molt abans
sí és cert
suposo que el fet
de ser jove
de ser
de tenir un atractiu físic
i sortir molt als mitjans
cosa que moltes escriptors
i escriptores no fan
però s'ha d'aconseguir
sortir als mitjans
clar
clar
tampoc no és fàcil
jo no ho sé
com que aquests mecanismes
els he dominat mai de la vida
no he sabut mai com
com es fa diríem
i tampoc no m'aniria preocupat gaire
doncs no ho sé
de fet en aquest cas
ja no crec que sigui
no crec que tingui
cap mena de transcendència
és que no
no
pot anar
aquí volent
no crec que
a Mallorca
hi hagi
pràcticament ningú
de més que voti
el PP
per això
és una transformació
a més a més
anunciada
jo penso que a partir del moment
que el seu pare
es fa càrrec
de l'Institut d'Estudis Baleàrics
i que planteja
un cert enfrontament
amb els seus orígens
perquè
el Gabriel Genemanil
és un catalanista
de primer moment
diríem
i aleshores
no crec que tingui
més transcendència
el vot del PP
a les Illes
penso que és un vot
bastant clar
i que si aconsegueixen guanyar
no serà
per la Maria de la Pau
i gener
crec
quin enrenou hi ha
a la universitat
ara no Magí?
de què?
home
amb tot el tema
de la conselleria
el retardament
del finançament
tot això
la dimissió
del director
d'universitats
potser és que
aquesta idea
de la conselleria
que aglutina
tanta cosa
potser no està tan certat
no ho sé
a la universitat
el que passa
que jo m'imagino
que prou feina teniu
no?
al dia a dia
sí
de fet
nosaltres no ho sabem gaire
això s'hauria de preguntar
al rector
o als vicerectors
bé
en qualsevol cas
el que sí
el de l'AUR havia dit
que fins que no parli amb l'Uguet
no opina
cosa que és molt raonable
vol conèixer tots els punts de vista
lògicament
home
suposo que encara més
perquè hi ha
una persona
doncs que és
professor de l'AURB
clar
efectivament
una de les més afectades
o la més afectada
diríem
que ha presentat la seva dimissió
com a dirigent
en aquesta conselleria
sí
suposo que
vaja
el que he llegit jo
als diaris
és que hi havia una intenció
de
de renovar
diríem
el personal
i
i d'això
i el
ha tardat un temps
diríem
i esclar
això sempre promou
moltes coses
entre mig
han aprovat
a la
a la Unió Europea
abans parlaves
del nazisme
i del tema dels nazis
han aprovat
una lleu
un acord
que acorda
que la xenofòbia
i el racisme
siguin
declarats
delicte
a tota la Unió Europea
i que les persones
doncs que atenten
en aquest sentit
doncs puguin ser
empresonades
aquell que negui
el genocidi
etcètera
però
curiosament
o no tan curiosament
perquè atribueixen raons
històriques i antropològiques
l'esbàstica
que és allò que
identifiquen amb el nazisme
no està prohibida
diuen que
és un signe
que van
manllevar els nazis
i que tenia
doncs
altre significat
en segles anteriors
és una curiositat
sí esclar
és un símbol
romà
és un símbol romà
el trobem
a Tarragona
moltes vegades
no?
en la resta
romanes
bé
és un tema
molt delicat
però que
realment
s'hi ha d'entrar a fons
perquè
si no aquí
s'organitzarà
i perdona'm el
col·licalisme
un cacau
que no ens aclarirem
això és la veritat
jo penso que
s'ha d'organitzar
a fons
una convivència
i deixar ben clares
les regles
per una i altra banda
penso que
que s'ha de fer
perquè si no aquí
això pot ser molt greu
per tant
a veure
jo es trobo bé
en principi
també som-ho amb el mateix
s'ha de llegir
a veure què diu la llei
i tot
però
jo trobo molt bé
en principi
doncs que es persegueixi
la xenofòbia
i el racisme
ho trobo molt bé
perquè hi ha llocs
en què això
doncs és molt greu
ara
controlem bé
diríem
totes les situacions
diríem
intentem controlar bé
totes les situacions
i construir una convivència
perquè si no
això serà
pot arribar a ser molt greu
sembla que ens ho haguem preparat
però els asseguro
que el Magí ha arribat aquí
sense saber de què parlaríem
i justament parlar de convivència
i en un minut
a mi m'agradaria comentar-li
que justament
una de les notícies
de la jornada
és que el conseller de Governació
d'Administracions Públiques
Joan Puigcercós
va anunciar
i la creació
d'un observatori del civisme
jo sostinc la idea
que mai s'havien fet
tantes lleis
tants observatoris
i mai havia estat
més difícil
la convivència
no sé per què
no sé
em dóna aquesta sensació
a veure si serveix
per alguna cosa
tot plegat
a veure
també és clar
s'ha de considerar
que si nosaltres
nosaltres mateixos
20 anys enrere
ens haguéssim presentat
el panorama social
que tenim avui en dia
potser no ens ho hauríem cregut
segurament
aleshores
a veure
és interessant
intentar regular-ho
perquè les coses
que es preveuen
i regulen
potser no es noten
però després
no es tenen
les conseqüències negatives
mentre que
si després hem de començar
a córrer a posar pedaços
malament
sigui com sigui
som fills del nostre temps
l'hem de gaudir
viure al present
i intentar millorar
aquest futur
Magi Sunya
de veritat
que ha estat un plaer
com sempre s'ha fet
el temps
molt curt
t'esperem un altre dia
molt bé
moltíssimes gràcies
i bon Sant Jordi
que venguis molts llibres
entre altres coses
adeu-siau