Temps de Tradicions i Cultura Popular, Jordi Bertran, bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora.
En Jordi ens ha portat gairebé en primícia, podríem dir,
el programa demà de les festes de Santa Tecla,
calent, calent, perquè acaba de sortir d'impremta, no?
Sí, sí, em sembla que sí, vaja, a mi m'han donat un
que s'ha portat a l'altre, però vaja, sí, sí, encara no...
És aquells primers que relliguen per veure com queden.
Doncs vaja, suposa que aquí en un llibre ja inundarà 75.000 exemplars, no?
Bones 75.000 edicions.
Amb tota garantia, a partir del dissabte en l'estat de la Rambla Nova
i abans del dissabte, doncs segurament en alguns punts d'informació turística
i d'informació cultural, doncs suposem que el dijous a la tarda o divendres
ja es podrà començar a trobar.
Doncs de mica en mica ja ens anirem imbuint de les festes de Santa Tecla.
Arriba que sortegeu lots i tot.
Sí, sí, vaja, ja saps que aquí som la ràdio teclera per excel·lència,
o sigui, això no en tenim cap tipus de dubte.
Se'ns podrà acudir a moltes coses, però de viure a les festes amb intensitat...
L'any passat, el dia de la pluja, va ser bastant simptomàtic
la manera en què es va assabentar molta gent dels canvis,
vull dir que no hi ha dubte.
Doncs vaja, tenim Santa Tecla en un horitzó molt proper,
però en qualsevol cas avui no parlem de Santa Tecla,
temps tindrem per fer-ho.
Vaja, com és habitual, Tarragona Ràdio a partir de dimecres 12 de setembre
dedicarà una programació àmplia i accensa a parlar de la festa major de la ciutat,
però avui en Jordi Bertran ens porta a un altre punt de la geografia catalana,
en concret ens portes fins a Solsona.
Sí, avui anem cap a un nord.
Què sí cou a aquests dies?
Doncs a Solsona, que és la capital dels solsoners,
s'hi cou una festa major també molt important,
potser sense tantes distincions com la de Tarragona,
que és d'interès nacional, d'interès estatal.
Diria que la festa Solsona és una festa que té un caràcter potser
menys mediterrani, més d'interior,
potser això li ha impedit projectar-se més cap a fora.
Després també té un altre problema, que és molt a prop,
té una festa que l'ou fosca totalment,
que és la Patum, de Berga,
i realment una mica sempre hi ha aquesta dualitat Berga-Solsona
també en quant a festa que també a vegades s'hi afegeix
a la tria de Manresa, que també queda molt ofoscada per la Patum.
Però bé, això acostuma a passar quan relativament pors quilòmetres
hi ha una concentració de festes importants,
que a vegades algunes reben més titulacions o més coneixement
o més reconeixement que d'altres.
Deixa ser dolent, és el que passa a Reus en Misericòrdia,
que a més a més coincideixen temporalment i queden ofoscades.
Sí, sí, però és una mica això de Reus,
és com si Sant Maggi vulguis competir amb Sant Pere.
És que no es tracta del mateix, es tracta de dues coses diferents.
Bàsicament, ja pel nivell de participació que les festes petites tenen,
que sempre és inferior que les grans en quant a organització,
i després també a vegades en el cas de la Misericòrdia que dius és la coincidència,
doncs també augurària, que penso que porta malament, eh?
És a dir, jo penso que a Reus s'han equivocat bastant en el sentit de...
La seva festa hauria d'anar cap enrere, mai cap endavant.
És a dir, no ho sé, deuen d'intentar fer la competència a Santa Tecla,
però des del 1321 que es veu que algú ja va venir a Santa Tecla
per damunt de la Cama Misericòrdia, i això ens ajuda.
Tornem a Solsona, Jordi, que estem enrere en terreny perillós.
Que en piqui a restarregora sempre és bonic, eh?
La Solsona és una festa que es té constància, si més no, des de l'any 1675.
En aquest cas, potser no és una de les festes més antigues que té el país.
És una festa de llarga tradició, però no és de les més antigues.
Hem de tenir present que hi ha moltes celebracions de les que estem parlant
que es remunten a l'edat mitjana, no?
I, doncs, en aquest cas és una mica més enrere, no?
Tres, quatre segles més enrere.
Tot i així, la talla que dona origen a aquesta festa,
que és la talla de la Maredeu del Claustre,
doncs és una obra romànica del segle XI-XII
i en les enciclopèdies d'art i tal,
doncs normalment es considera que és una de les millors obres,
o a vegades es diu fins i tot la millor obra del romànic universal, no?
És de pedra i, bueno, porta tota una sèrie de complements posteriors,
com les corones que són del segle XX,
però que, bueno, li adonen una certa personalitat important,
que és la que dona origen a aquesta festa, no?
Realment, en aquesta festa se celebra els dies 7, 8 i 9 de setembre
i al botany, ja sabeu, del 7 i 8 de setembre, sobretot,
hi ha moltes festes dedicades a les Mare de Déus trobades.
Les Mare de Déus trobades són Mare de Déus que,
per alguna anècdota concreta,
doncs que normalment està vinculada a algun pastor,
a algun ramat, a alguna bèstia com un bou.
Per exemple, recordo que alguna vegada hem parlat aquí
de les festes del Tura d'Olot,
que les festes del Tura vol dir les festes del Toro,
en el fons la Mare de Déu del Toro,
perquè va ser trobada per un bou.
És aquest període de l'any en què se celebren moltes Mare de Déus.
A la nostra demarcació,
possiblement una de les més destacades
sigui la Mare de Déu de les Borges del Camp,
que també coincideix amb aquestes dates
i que té també una llarga tradició
i ha estat durant molts anys un dels pocs reductes
en què el Vall de Diables va estar existint dins de Catalunya.
És a dir, d'una manera bastant notable
i amb una llarga continuïtat.
Bé, en tot cas,
sembla que la història, la tradició,
explica que va haver un moment al segle XVII
que la Mare de Déu del claustre,
que ja era coneguda anteriorment,
perquè sabeu aquesta data,
si penseu que és del segle XII, segle XIII,
doncs la devoció ja era anterior,
però sembla que en el segle XVII
es va produir un fet extraordinari
que va potenciar el culte,
la virtut de cura,
de capacitat de devoció
per part dels solsonins.
En aquest sentit, això també és molt habitual
en les devocions marianes
i les devocions en general patronals.
Sant Magí també, a Tarraona,
agafa una empenta molt forta
a principis del segle XIX
a partir de la Guerra del Francès
i substitueix, fins i tot,
en quant a devoció,
Sant Fructuós,
que és l'antic patró,
o encara és el patró,
però diguéssim que el passa
a un segon terme,
podríem dir,
si més no en quant a devoció.
Això és un fenomen
que s'ha produït en moltes poblacions.
Així, fent una ràpida repassada,
Mataró, Vilafranca, Vilanova,
doncs han viscut aquests processos
també respecte als seus patronatges principals.
Sabem el motiu concret
d'aquesta revifalla
i algun possible miracle.
En els casos aquests,
normalment són relacionats amb malalties
o amb finals de guerres i tal.
Normalment, en aquests períodes,
la guerra o les malalties
són els processos
que delmen més la població
i, per tant,
quan es produeix una gran pesta,
una gran epidèmia
i hi ha una intercessió
de la Mare de Déu
o del patronatge,
pot arribar a ser tan gran
que canviï el patronatge.
En el cas de Tarragona,
de Sant Magí,
la guerra francesa
destrueix la ciutat
i, per tant,
el procés és absolutament increïble.
És a dir,
s'atribueix aquesta substitució
amb això.
La majoria de vegades
guerra i pestes
van molt lligades
i van existir
a tot arreu.
En el cas aquest
de la Mare de Déu
del claustre
també es produeix
un procés molt similar.
No sé quina devia ser
l'antiga patrona anterior
de Solsona,
però, en tot cas,
aquest es produeix
a mitjans del segle XVII.
Hi ha algun cas
que fins i tot
s'ha volgut llegir
que hi ha alguna maniobra
fins i tot
volgudament
organitzada.
Conspiracions, Jordi.
Sí, sí.
És curiós,
però,
en els finals
del segle XVIII
jo crec que
hi va haver
una crisi
molt important
de fer
amb moltes poblacions
perquè
es produeixen
la substitució
de molts
patronatges
d'una manera
increïble.
El cas
aquest de Vilafranca
de Mataró
és impressionant,
és molt semblant.
Hi ha altres llocs,
per exemple,
a Tarragona,
que s'ha de construir
una capella nova
a Santa Tecla
per reformar
el patronatge.
Crec que
aquells finals
del segle XVIII
que hi havia
tots els il·lustrats,
hi havia
una certa crisi
de fer,
va motivar
situacions d'aquestes.
No és aquest cas
que estem parlant
perquè estem parlant
de 100 anys
abans,
és a dir,
de fet,
la situació
diguéssim
de canvi patronal
es documenta
el 1653
a Solsona
i el 1675
és quan
podem conèixer
ja les primeres notícies
de la festa
més al carrer.
És a dir,
d'una manera
ja molt
clara.
Hi ha un esquema
de tres dies
que des del
protocol
que s'estableix
amb el 1675
fins ara
pràcticament
no ha canviat res
i destacarem
alguns dels elements
més interessants
tant d'aquesta
estructura
festiva
com
dels mateixos elements
que la integren.
la seqüència ritual
la seqüència ritual
la seqüència ritual
és una etiqueta
que jo dic
que sempre
hem ajudat
a posar de moda
des de Tarragona
però que realment
se la va inventar
l'Antoni Arinho
que és un estudiós
valencià
que l'estructura
molt bé
abans això
no tenia nom
la seqüència ritual
vol dir
explicar realment
aquests fets
que se succeeixen
un any rere any
i que tenen
una estructura
que tothom coneix
o majoritàriament
les poblacions coneixen
en aquest cas
sovint
quan es parla
de Solsona
així com
a Tarragona
es parla
del Seguici
que és la denominació
que s'ha estructurat
més en tota l'àrea
del Camp
i del Penedès
doncs
hi ha d'altres llocs
a Olot
en parlen
de Faràndula
en les comarques
de Girona
normalment
es parla
de la Faràndula
aquí
a Solsona
tot i que potser
no és tan popular
però sovint
es parla
d'improperis
que és una cosa
molt religiosa
perquè els improperis
són el que aporten
els penitents
per la Setmana Santa
hi ha alguns documents
que parlen
d'aquesta
denominació
segurament
per l'esteta
vinculació
amb la religió
però tot i que
avui en dia
costa una mica
de lligar
però en els documents
antics
parla d'això
en tot cas
el dia 7
de setembre
és quan comença
la festa
ja en aquest cas
manté
una estructura
bastant antiga
perquè els ball
els elements
d'aquests
improperis
d'aquesta
sèrie d'elements
festius
surten
al migdia
això és curiós
perquè
no passa
tot arreu
en el cas de Tarragona
per exemple
no succeeix
sí que succeeix
a Sitges
o succeeix
a Vilafranca
o a Vilanova
però aquí
Tarragona
per exemple
no es troba
tot i que antigament
sí que existia
un llibre
de la segona república
i Santa Tecla
que en parla
hi ha una autora
l'Anna Fuggia
que fa referència
clara
a aquestes
passacarrers
de migdia
això és normal
perquè
normalment
els balls
aquests
se'ls contractava
per jornals
i quantes més hores
estaven al carrer
millor
millor
per als que organitzaven
també
i també
per als que ballaven
bé
en tot cas
hi ha una sèrie
d'elements
curiosos
hi ha alguns
molt propers
als nostres
com poden ser
els gegants
els nans
el drac
el bou
la molassa
l'àliga
els cavallets
o el ball de bastons
però hi ha per exemple
un que a mi sempre
doncs
m'assopta
molt especialment
que són els ossos
és a dir
vostès imaginen-se
doncs
els nanos
que tenim a Tarragona
doncs
en lloc de nanos
hi ha
els quatre ossos
que
parlant de la fera
de l'animal
sí
l'os del Pirineu
doncs aquí
traslladat a la
baixa
fins a Solsona
esperem que no l'atropelli
cap vehicle
i
és un dels elements
curiosos
d'aquesta festa
aquests ossos
ballen actualment
però sembla que
antigament
formaven part
o tenien una altra funció
potser no estaven tan elaborats
avui són com uns nanos
podríem dir
però antigament
eren més unes figures
molt senzilles
que podien ser una disfressa
amb un cap
una mica
doncs
emmascarat
podríem dir
en forma dos
això
el B&B Moya
que és un estudiós
de la festa
de Vilanova
i ben conegut
perquè ha treballat
moltes festes
del país
ho etiqueta
com
esperllot
i de fet
la paraula
esparriot
en els diccionaris
apareix
com realment
definit
com a l'home
que en els pobles
surt disfressat
durant el Carnestoltes
empaitant
la mainada
i fent altres facècies
per exemple
el Penedès
el Llobregat
bé
fent
aquesta màscara
podríem dir
de Carnaval
la realitat
la realitat
és que
aquestes màscares
van existir
i han existit
en Carnaval
però també
en altres llocs
és a dir
hi ha
diferents festes
com per exemple
la de Vic
la de Figueres
la de Torruella
que tenen encara
aquests personatges
jo diria una miqueta
més elaborats
perquè no només
és una màscara
sinó que realment
hi ha una evolució
cap a un cap gros
però es tracta
d'un personatge
que com els ossos
de la festa de Solsona
doncs obre pas
a les figures
de més difícil moviment
és a dir
d'una manera o altra
antigament
els gegants
quan
sembla que
quan sortien al carrer
portaven
uns nans
al voltant
que els obrien pas
això
realment
tampoc podem parlar
d'una gran antiguitat
d'aquesta funció
perquè
realment
notícies de nanos
amb claretat
amb aquesta
amb un cap de nano
no es poden trobar
fins a finals del cel·le 18
principis del 19
realment
els primers nanos
de Tarragona
que es coneixen
que són del principi
del 19
o de la primera meitat
del cel·le 19
feien una mica
aquesta funció
és a dir
d'obrir el pas
de guàrdia pretoriana
podria dir
més o menys
sí
és a dir
d'un servei d'ordre
podríem dir
aquí també tenim
una mica
aquesta funció
sense màscara
actualment
però
una mica
existeix
potser
amb poca contundència
però els dimonis
del ball de bastons
per exemple
per posar un cas
o els dimonis
de dames i vells
o del ball de pastorets
per Santa Tecla
doncs fan aquesta funció
d'esperriot
és a dir
el que aquí en diem
diable burlès
és a dir
de personatge
que obre pas
en aquests ballos
a la vida
et foten un cop
un cop de garrot
i diuen
et xec
estigues del tanto
que ara
exacte
en el cas de les dames i vells
o en el cas dels pastorets
per exemple
el que a més a més
és com són ball parlats
doncs els hi ha
afegit
algun vers
se'ls hi va afegir
en el seu moment
no dir que sigui
una cosa moderna
però realment
serien el nostre equivalent
amb aquests ossos
no deixa de ser curiós
perquè jo
de personatges
d'ossos
no crec
que n'hi hagi masses
com a
os
antic
i alt de valls
que avui en dia
té forma de gegant
però
sembla que antigament
el podem veure ballar
sí
no sé si és abans de Sant Joan
crec
abans de la diada
de Castellera
és un personatge curiós
sembla que també
podria estar relacionat
amb aquest tipus
d'ossos
de Solsona
i després
hi ha
l'os
ja
en aquest cas
sí que pirinenc
dels carnavals
del Pirineu
que n'hi ha
doncs
en dues poblacions
en gran continuïtat
que són
Prats de Molló
i Senyorens de Cerdan
però
també n'hi havia existit
d'altres
i sembla que
s'està produint
un procés
de recuperació
d'altres
festes de carnaval
sembla que
aquests ossos
doncs
eren una mica
això
és a dir
una barreja
entre una màscara
carnestoltenca
traslladada a la festa major
amb funcions
més o menys
d'obertura
del pas
i és un dels personatges
més curiosos
que tenim
en aquesta
festa
del claustre
i després
hi ha un altre
un altre grup
també
que em sembla
molt interessant
que
sobretot
per la seva
llarga tradició
i pel que
en un moment determinat
van ser pràcticament
dels pocs grups
que van sobreviure
d'aquest estil
que són
els trabocàries
de Solsona
els trabocàries
de Solsona
fa uns anys
els vam tenir aquí
a la processó
de Sant Magí
recordo
encara
alguns anys
més enrere
hi ha la documentació
dels anys 70
que vam participar
en algun acte
de la festa major
de Tarragona
també
en tot cas
els trabocàries
de Solsona
és un dels grups
aquests
que
ha usat
la pòlvora
d'una manera
més antiga
en la festa
potser no són
tan antics
com els ossos
els ossos
no ho he dit
però són
les primeres notícies
dels ossos
de Solsona
són de l'any 1431
això és molt
és a dir
són anteriors
a la creació
de la festa
de la Mare Déu
del Clàstre
com a festa
popular i patronal
cosa molt diferent
a la resta
d'elements
que tot i que
són bastant antics
doncs
no tenen
una antiguitat
superior a la
del segle XVII
els trabocàries
de Solsona
en un moment determinat
en aquest país
eren els únics
pràcticament
els únics
trabocàries
que sortien
hi havia un fet puntual
que també s'ha comentat
en aquest programa
algunes vegades
que és pel darrer dia
de l'any
o el penúltim dia
de l'any
concretament
la festa
del pi de Sant Elles
doncs també
utilitza una mena
de trabocàries
que són els galejadors
però no era
una colla estable
sinó que
a Sant Elles
una vegada a l'any
surten
els drets del poble
exacte
la colla de Solsona
és una tradició
molt llarga
en aquest sentit
té aquest estil
de sortir
organitzadament
pel carrer
des de fa molts anys
té un moment
molt clar
també
que és
les matinades
de Solsona
del dia 8
es fan
a cop de traboc
et desperta
segur
una mica més contundent
que les gralles
i els timbals
i això també
té a veure
amb un altre acte
interessant
de la festa major
de Solsona
que moltes vegades
tampoc
destaquem
suficientment
que és que
en aquest cas
igual que els companys
de Reus
tenen una tronada
d'aquestes
de regoró
de pòlvora
pel carrer
és a dir
no és una tronada
com la que
podem conèixer
a Tarragona
ja més evolucionada
amb metge
que connecta
un morter
amb l'altre
sinó que aquí encara
d'una manera
diguéssim
paralegal
perquè molt legal
no és això
doncs connecten
els morters
d'una en una
amb un regoró
amb un fil
de pòlvora
pel terra
si tu vas allà
amb una cigarreta
doncs muntes
un pollo
o si vas allà
i escombras una mica
també
xafes la guitarra
i és un dels actes
també interessants
per acabar
aquesta ronda
del foc
podríem dir
tot i que foc
n'hi ha
amb diferents actes
perquè algunes
de les peces
que he dit
doncs
com per exemple
el ou o la molassa
fan petar
coets
doncs
és interessant
un altre aspecte
que també passa
bastant desapercebut
que és
bastant singular
avui en dia
antigament no ho era
però avui
és bastant singular
que és la nit
del 7
al 8 de setembre
després
del castell de focs
podem dir
seria
la vigília
del dia 8
hi ha
una encesa
de tots els carrers
principals
del nucli
de Solsona
amb talleres
les talleres
són
recipients
de ferro
que serveixen
per posar
teia
aquesta és la manera
en què
antigament
s'il·luminaven
els carrers
és a dir
normalment
només es podia fer
quan eren
grans cerimonials
festius
perquè així no
doncs no donava
a pressupost
per tant
però és la primera
il·luminació pública
en aquest cas
coneguda
per festes
que té lloc
i en aquest cas
a Solsona
és una de les coses
que es manté
amb molt de rigor
i es fa molt bé
llavors podríem dir
que aquella nit
l'enllumana tradicional
no funciona
i els carrers
només estan
il·luminats
per aquest
això exactament
no seria del tot exacte
perquè avui en dia
Solsona
és molt gran
però vaja
en algunes zones
que són les més
característiques
doncs
es produeix
aquest efecte
d'enllumenat
que és curiós
jo crec que és
un dels altres elements
més interessants
que tenen
en quant
a la seva
celebració
hi ha
diferents aspectes
hi ha una estructura
tant el dia
aquest
del 7
com el 8
com el 9
els actes
de tots els elements
festius
surten matí
i tarda
i podríem
anar comentant
algunes coses
l'estructura
potser
la simbologia
és molt semblant
a la de la general
que s'ha anat
comentant
sempre
en festes
d'aquest tipus
en què surten
aquests elements
festius
però hi ha
alguns detallets
d'aquests curiosos
per exemple
Roma
és a dir
el Vaticà
l'any 1900
doncs
va
proclamar
el dia
9
de setembre
en aquest sentit
normalment
les Mare de Déus
trobades
tenen lloc
el 7-8
ells van aconseguir
afegir
un tercer dia
de festa
de manera especial
a través
d'una petició
directa
al Vaticà
l'any 1900
de manera
la Mare de Déu
del Claustre
passava
a tenir
aquesta data
adicional
per això
avui en dia
tenim els dies
7-8 i 9
com a festa
és a dir
un tercer dia
avui en dia
és estrany
en aquella època
no era tan estrany
que a Tarragona
el 1900
el dia
de la Mercè
era tan important
com el dia
de Santa Tecla
podem dir
el que passa
és que la festa
tenia més lloc
a la zona del port
o de l'Eixample
que no
per la part antiga
però l'estructura
era
molt semblant
de fet
l'existència
dels pilars
caminant
avui en dia
a Tarragona
no és altra cosa
que aquest
aquest
rest
de la festa
que
fins fa pocs dies
encara va ser
un dia laboral
fins que no
es va establir
el calendari laboral
amb dos
festes locals
per la ciutat
Tarragona
també tenia
aquesta
prerrogativa
de la festa
de la Mare de Déu
de la Mercè
com a adicional
de fet
és un dia
semifestiu
podríem dir
la ciutat
sí, sí, no, no
en guany és festiu
perquè
s'ha de teclas diumenge
i es corre
el dia
però vaja
la Mercè
la gent
s'ho combina
de la millor manera
a tots els efectes
i després
un altre detallet
i no sé si
l'últim
és el tema
del ball de bastons
que
és curiós
que només hi ha
dos balls de bastons
a Catalunya
que la seva funció
és acompanyar
pròpiament
la figura
eclesiàstica
que surt
és a dir
li fan com
una mena
d'escorta
a la Mare de Déu
en aquest cas
són els ball de bastons
de Sursona
i el de Cardona
que són els dos únics
a tota Catalunya
que tenim
consciència
d'aquesta
escorta específica
separat
del que seria
pròpiament
un altre ball o dansa
aquest cap de setmana
aquest proper cap de setmana
ja festa grossa
se'ls són
aquesta Mare de Déu
del claustre
tota la gent
que s'hi vulgui
acostar
podrà veure
comprovar
que hi ha
diferents elements
d'interès
Jordi Bertran
moltíssimes gràcies
a vosaltres
fins a
dilluns
vinent
no fem pont
eh
no fem pont
ens la retrevem
Jordi gràcies
salut