4 minuts, seran 3 quarts de 12 del migdia.
Ja saben que la Guàrdia Urbana de Tarragona està de celebració.
Molts anys de celebració, 150.
Isabel Moedano, bon dia.
Jo sempre no m'ho he mirat, però he creuat els dits.
Perquè a mi 150 anys em semblen molt sempre per tot,
sobretot quan se celebra alguna cosa que encara existeix.
Celebres la mort d'un compositor, dius, bueno, ja està pesat.
Però celebrar alguna cosa que encara existeix,
que existeix, doncs allò que t'has de mirar són molts anys, no?
Són molts anys i amb molt orgull els que estem a peu del tema, ara mateix.
Hi ha molts canvis com hem anat sabent al llarg dels darrers programes.
Al llarg de tot l'any, ho dic perquè potser algú ha agafat vacances,
no ens escoltava habitualment a aquesta hora,
i s'incorpora al llarg de tot l'any,
dediquem una estona a aquest 150è aniversari.
D'una banda, per aproximar-nos al cos, a la seva tasca i a la seva història,
i d'altra banda, per conèixer les activitats que desenvolupen,
quotidianament i les activitats extraordinàries
que fan amb motiu d'aquesta celebració.
De moment heu estat molt amb la cosa esportiva,
i encara queden moltes activitats per celebrar,
i moltes d'elles relacionades directament amb la ciutadania, no, Isabel?
Certo. Ara mateix estem treballant amb moltes coses
que queden pendents pel segon semestre, per dir-ho d'alguna forma.
Com estem a l'estiu, sembla que s'hagi paralitzat una mica,
però no és cert, estem treballant amb moltes coses a la vegada,
que suposo que el mes de setembre, entre setembre i octubre,
començaran a sortir a la llum, diguéssim.
Ara a l'estiu, que canvia molt la feina,
no només des del tema d'organitzar-se, de la coordinació amb altres coses,
que són temes més formals, sinó en el dia a dia, la quotidianitat,
la típica imatge del turista despistat, que busca, que no busca...
Hi ha més gent per la ciutat, no? Hi ha més moviment, obres...
Evidentment, hi ha molt més moviment al carrer i això implica més feina.
Saludem la Mària del Carme i l'Amadeu. Bon dia a tots dos.
Bon dia.
Benvinguts, són integrants de la Guàrdia Urbana.
I avui venen una miqueta en qualitat també de deformadors
en educació vial infantil, no, Isabel?
Sí, perquè el tema de l'educació vial infantil és un tema que ens preocupa a tots.
perquè hem de pensar que els nens seran els futurs conductors.
Llavors, és un tema... I els nens, en una edat determinada, a partir dels 4 anys,
són esponges, ho serveixen tot. Llavors, l'educació des d'una edat molt inicial
és molt important.
S'interioritza, eh? Ja no és ni assumir-ho intel·lectualment,
sinó que vas interioritzant tot allò i és com un gest natural.
Efectivament.
La típica imatge, però que és ben certa, del semàfor en vermell o verd.
Moltes vegades els adults traspassem el carrer
i el nen és qui ens reté, no?
Sí, o creuar el carrer per un punt que no s'ha de creuar.
Com materialitzeu, Mari Carme o Amadeu,
intervingueu quan ho considereu oportun o més faltaria,
com materialitzeu aquesta educació vial?
Perquè jo tinc entès que aneu a les escoles i que feu xerrades.
Sí, sí, efectivament.
O sigui, ho fem de dues maneres.
O sigui, primer anem el mateix dia, normalment,
fem una classe teòrica a l'aula
i després al pati hi muntem un circuit amb conus, senyals.
Ells porten les bicicletes normalment de casa,
perquè nosaltres fins aquí no arribem.
Com que hi ha molts barris així aquí, això es pot aprofitar.
Ells porten les bicicletes o monopatins així de casa
i fan el circuit després de fer la classe a dins.
Què ho feia? El primer cicle de primària?
L'ESO? El segon?
És molt petitets, no? Més aviat.
Sí, cicle mitjà, tercer, quart, és el que acostumem a treballar.
El que...
Si volia recalcar que aquest any hem treballat
una cosa molt novedosa, que ha sigut infantil,
que alguna vegada havíem fet, però molt poques vegades,
i hem treballat en guarderies,
que en realitat no ens havíem demanat mai.
Tan petits, no?
No sabíem com aniria, però els hi ha anat molt bé,
o sigui, s'ho han passat pipa,
els he importat material nostre,
o sigui, les furgonetes, les motos...
I clar, ens han vist de prop...
Això és jugar amb avantatge, eh?
Perquè quan veuen un estri d'aquests ja...
Bé, perd l'enorèmol.
Va ser molt... O sigui, molt curiós, no?
Perquè quan vam arribar hi havia molts dels petits
que, clar, et veuen un uniforme i algun que plorava, no?
I quan vam marxar ens van donar petons, abraçades...
O sigui, que a mi m'agrada molt una experiència...
Perquè aneu d'uniforme, no, Amadeu?
Sí, sí, sempre.
Nosaltres anem d'uniforme pel fet
que el que hem de veure és el guàrdia que hi ha al carrer.
Clar.
No l'hem de veure com una figura distant
o el que diuen moltes vegades els pares.
Portes malament, te portem la policia.
Per això plorava en aquell dia, eh?
Aquell dia que deies, aquell dia que explicava l'Isabel un dia.
Si et portes malament, et trucaré al guàrdia urbana.
Això és un recurs que pels pares va molt bé,
però a l'hora del carrer ens complica una miqueta la feina.
Si espera un criu, l'entrada d'anar és a un uniforme,
el que sigui, bomberos, creu roja, el que sigui.
Llavors, nosaltres quan arribem als col·legis,
el que fem no és només la teoria,
sinó que ens coneguin,
que sàpiguin que el guàrdia és una eina més
que tenen els nanos al carrer...
Que esteu de la seva part.
Que estem de la seva part.
Hem d'entendre això, no?
En tot cas, els pares, des d'aquí un avís
que es recuperin la figura de l'home del sac
i us deixen una miqueta tranquils com a l'ament disuasori, eh?
Si la canalla no vol menjar o es portava l'ament.
Sisplau, recuperin l'home del sac.
Entranyable, sempre, de tota la vida.
No estem parlant del tema de les tradicions,
doncs tornem-hi a aquest personatge.
Quan arribeu a l'aula,
l'uniforme, jo m'imagino que poc o molt, com dèiem,
també impressiona, la gorra,
allò que dius, calla, segons les edats,
fins i tot els hi deu fer il·lusió
i alguns nens també us deuen veure com una autoritat que sou, no?
Sí, el que passa és que des del primer moment que arribem,
o sigui, posem com que, clar,
nosaltres som normalment dos
i, clar, que ells recordin el nom teu és més fàcil,
però nosaltres ells des no.
Llavors, som molt de tu a tu.
Tu et poses una etiqueta que posarà el teu nom
i jo també me'l posaré.
Llavors, jo per ell som Mari Carmen,
ell és l'Amadeu
i tu ets el Josep, la Maria, el que sigui.
Llavors, és molt a prop.
Ja aquí trenquem una mica el que és,
som el policia i te deuen així,
però que som més propers.
Amb això ja trenquem aquesta...
Com obria una mica una sessió d'educació vial?
Així, a grans trets, eh?
Ara no en farem una classe pràctica,
però per fer-nos una idea.
A veure, normalment el que fem és,
els hi passem...
O sigui, tenim diversos mètodes de programació.
Llavors, que ahir sempre comencem amb un petit vídeo,
ja sigui de dibuixos animals,
ja sigui de pel·lícula,
amb el qual se'ls planteja un dilema.
I aquest dilema l'han de resoldre ells.
Nosaltres el que procurem sempre
és que no siguin una classe magistral,
que sigui una classe teòrica.
El que estem intentant sempre
és que siguin ells els que arribin a la solució
i que s'interioritzin a la manera correcta d'actuar.
Llavors aquest vídeo ens ajuda molt.
Sobre aquest vídeo després se fa un treball,
un grupal, se fa en petits grups,
se discuteix entre ells, se fa un feedback,
ploja i idees, tota una sèrie de coses
depenen de l'aula en què anem
i de l'edat de la canalla.
Aquesta és la manera que nosaltres tenim de treballar
i que fins ara està funcionant molt bé.
Sí, a veure, vosaltres com una miqueta
com copseu els resultats
que han aprofitat aquestes sessions
que deuen ser molt atractives
perquè el món de la ciutat, la circulació,
tot plegat, atreu molt a la canalla, no?
Doncs sí, a veure, aquest vídeo
el que se'ls crea és un dilema
que és com un problema amb un perill.
O sigui, hi ha una cosa que han de fer
que o té més perill o té menys perill.
No se'ls dona mai la solució
però se'ls fa parlar amb ells, entre ells,
de quin és el perill
i si ho fas, per què ho fas
i si no ho fas, per què no ho fas.
Mesurar les conseqüències de l'acció,
l'efecte que té aquella acció...
Clar, sempre té un perill.
Fer-la sempre té un perill, el que passa...
I clar, hi ha uns que diuen que sí que la farien,
nosaltres que no.
Llavors ells mateixos se donen les raons
del per què la fan o per què no la farien.
I s'han d'intentar convèncer entre ells.
Llavors és molt dinàmica
i te dones compte que els hi entran molt més
que si tu ara vas i els hi dius
és que has de passar pel pas de Vianants.
Si hi ha un pont has de passar per dalt
perquè ho saben.
Des de bastant petits ho saben.
Llavors que tu tornis a dir-li una xerrada allà
d'alguna cosa que ja saben els avorreix.
D'aquesta manera els fas pensar ells mateixos
i que parlin ells mateixos
que normalment els hi entren.
No estan obeint un ordre
sinó que estan actuant amb responsabilitat
i ells prenen la decisió, no?
Per tant fa que se sentin així com a més adults.
I tu moderes.
Tu en realitat l'únic que fas és moderar.
Mai li dones una solució.
Sempre queda obert.
Qualsevol de les dues opcions és bona.
Però ells s'entenen coneixements, no?
Perquè clar, tots aquests dilemes que els hi poseu
ells els han de resoldre a partir de la seva experiència.
De saber que el pas de Vianants,
que el pont i tot plegat,
ho resolen bé generalment?
Sí, no, generalment ho resolen bé.
A veure, partim de la base
que avui dia hi ha
els mateixos professors a dintre de les aules
i els hi estan impartint
el que és normativa de trànsit molt bàsica.
El que són senyals,
com circular pel carrer.
I a més a més, els pares,
també quan conduixen amb el cotxe
o no van pel carrer,
acostumen a fer-ho bé
i els hi acostumen a dir,
és sorprenent,
però els hi acostumen a dir
el que és el que ha de fer,
com ha de creuar,
quan s'han d'esperar.
Llavors, clar, nosaltres ja venim amb avantatge
perquè tot això ja ho tenen interioritzat.
L'únic que fa falta és
la cosa perquè ho treguin a fora.
però que ho treguin a fora
de la manera que ells voldrien treure-ho.
No com s'ha de dir normalment, allò.
Has de dir,
per què no pots passar
perquè el sabà fos vermell?
No.
Que diguin per què no es pot passar,
quina conseqüència tindria.
Clar.
Això és el que estem procurant.
Donar-los la possibilitat
que pensin per ells mateixos, no?
Exacte.
Bastant més estimulant
que aprendre's el Codi de la Circulació.
Clar, és que...
Sorgeixen preguntes a l'aula?
Un munt, un munt.
De quin tipus?
Recordeu algunes així?
Moltes vegades preguntes
sobre el que estem parlant,
però sempre s'acaba parlant
de les tasques de policia,
de les pistoles,
això és un tipi.
Però, bueno, vull dir,
clar,
nosaltres hem uniformat-se a l'escola
i un uniforme de policia
inclou l'arma.
Se'ls minimitza tot el que es pot,
el que és un arma,
i, bueno,
això passa ràpid.
Clar, però totes les mirades
en el primer moment
deuen anar cap a l'arma.
No, no, no, però no, eh?
Hi ha algun que sí,
però amb la majoria no.
No, no,
veuen l'uniforme complert.
Alguna,
i jo imagino que també
hi ha aquell moment
de dir,
jo de gran vull ser policia
o guàrdia urbana.
En les noies també passa?
Sí.
Clar, a més.
Allò que parlàvem d'ahè,
Isabel,
alguna vegada
de la incorporació
de la dona
als cossos de seguretat,
que acaba de ser
bastant més tardana,
lògicament,
doncs dius,
home, ara potser també
les noies
ho veuen molt clar, no?,
això?
Sí, sí, els agrada.
volen ser policies,
però hi ha moltes nenes
que també, sí.
I pel que fa al tema
del trànsit,
de la circulació,
el tema dels accidents,
per exemple,
que és un dels grans drames
que té la nostra societat,
les morts a la carretera,
la Canella és conscient
que conduir,
que circular,
que els automòbils
sempre tenen un risc,
un perill,
com tracteu aquest tema?
Perquè poc o molt,
clar,
parlar de seguretat
i de trànsit
és parlar de conseqüències
també negatives
que pot haver-hi.
Com treballeu aquest tema?
Perquè no és fàcil,
no?,
abordar la qüestió.
És que en realitat,
a veure,
sí que a vegades
si t'ho pregunten,
ells saben que hi ha un risc,
o sigui,
que hi ha moltes morts
i que,
o sigui,
adoptar actituds
de perill,
això
té conseqüències
i ells ja van sapiguent
que aquestes conseqüències
són dolentes,
que cada vegada són més,
els cotxes són més potents,
ells ja ho van assumint.
També deuen haver-hi
aquells episodis fantàstics
que diuen,
doncs,
el meu pare ho fa així
o la meva mare ho fa així.
Sobretot els petits.
Explica que ho fan malament
i el pare i la mare glups.
Sobretot els petits,
però si els pares ho passen,
els amants.
Oh, no,
i deus al cor.
Ja ho diuen,
que els nens són els que diuen
sempre la veritat.
Sí, sí.
Aixem-nos trobar moltes vegades
que dius,
bueno,
doncs ja anirem a parlar
amb el teu pare,
no perquè...
No,
però també el que procurem molt
és no dramatitzar...
No culpabilitzar...
No culpabilitzar...
Exacte,
el que és la situació.
I també recalcar
que no és només
el que tu puguis fer
conduint-ho
d'una manera malament,
de manera temerària,
sinó el que et puguin fer
per molt bé que vagis.
Llavors,
si fas veure
que el perill
no és només el que tu pots crear,
sinó que has de vigilar
també dels altres.
Vau triar vosaltres
a fer aquesta activitat
dins de la Guàrdia Urbana?
Una mica se us va donar
la possibilitat.
Us hi trobeu a gust?
Ja sé que és una pregunta
una miqueta personal,
però bueno,
la podeu respondre,
no?
Com vulgueu,
només faltaria.
Jo porto 25,
del 150 ja porto 25.
25?
Mira,
formes una porció important
de l'aniversari, eh?
I jo porto ja un munt d'anys,
no sé,
va començar...
Però fent educació vial,
també.
Sí,
però va començar
com una mica...
Hi havia un sergent
que es dedicava
una mica a això
quan algun col·legi
t'ho demanava,
que era molt esporàdic,
i llavors va començar,
doncs vinga,
va,
que m'acompanyes
i que anem al col·legi
i que no sé què,
jo tinc un caràcter així
molt obert
i així m'imagino
que s'aprofitava
una mica d'això
i, bueno,
va començar així.
I vam anar començant
en algun col·legi
d'alguna vegada
que trucaven
i poc a poc
cada vegada
ha sigut més.
Al final ja vaig fer
el curs de monitor
d'educació vial
a l'escola de policia.
Ja he fet dos
i, bueno,
ara ja estàs una mica
més especialitzada,
però la veritat
no va ser una cosa
que jo hagués demanat
o que jo hagués...
Van arrugat, no?
Sí,
que jo hagués volgut fer-lo
perquè tenia
un interès especial
o així
perquè era molt esporàdic.
Ara sí que es pot dir
que ja
hi ha bastant demanda
als col·legis
que consideren
que és important
el treball que fem i tal.
Us ho demana
a l'escola d'anar-hi?
Sí,
sempre ho demana
a l'escola.
De fet,
Jolanda,
jo volia dir que
l'Ajuntament
s'ha implicat ara
en un compromís,
un compromís,
una cosa ja seriosa,
sembla ser que
hi ha voluntat
de fer un parc
aquí a Tarragona,
un parc de seguretat vial,
només perquè
la feina
que estan fent ells
ara
dels col·legis,
sinó perquè
els caps de setmana
els pares
puguin portar
acompanyar
els fills
aquest parc.
És una idea
que és el que
t'ha comentat
al començament,
que s'està treballant
ja en molts projectes
i moltes coses
i una és aquesta.
Però de manera fixa?
Sí,
deixar-ho de manera
fixa.
De fet,
seria una cosa
molt bona
per a la ciutat
perquè Tarragona
ja és una ciutat
important,
el número
de col·legis
també és important,
hi ha alumnes,
hi ha molts nens,
molts,
i això sí que estaria
molt bé.
I de fet,
ja et dic,
des de l'Ajuntament
és un compromís seriós
i s'està treballant
amb el tema.
No tant de bo
que es pogués materialitzar
en l'any del 150è aniversari,
no?
Bueno,
no sé si arribarem
a fer-lo aquest any
perquè tot això
implica trobar un lloc
i tal,
però penso que sí,
s'arribarà a fer.
Amadeu,
fa temps que fas
educació vial també?
Doncs no,
jo fa més o menys
uns quatre anys
que faig educació vial
i el fet
que a mi...
Correcte,
el 2012.
I el fet
que...
Com controla,
és terrible.
El fet que...
vol fer el curs junts.
Allí ens vam conèixer.
Llavors,
el fet que a mi
m'adongués per triar
l'educació vial
és perquè sempre...
Veritablement
m'atreia.
Perquè crec
particularment
que és una de les tasques
més boniques
que té
un cos policial
en quan estàs
prevenint
des d'un principi
unes actituds incorrectes
i pot,
no sé,
és molt maco
tractar-me la canalla.
Compensa.
Compensa.
Jo no sé
compensar
després de tants mesos
de dir,
si tenen queixes,
preguntes o suggeriments,
faci...
A lo mejor no compensa,
però bé,
hem rebut un correu
d'un oient
que diu que es diu Carles.
Diu,
volia fer-lo saber
que al carrer Vila-Roma
s'estan fent obres
en una casa particular
des de fa mes
d'un mes
i que posen
un d'aquells sacs
per omplir de runa
al mateix carrer.
Està en una zona estreta
i hi ha moltes dificultats
per passar amb el cotxe.
Fins i tot
vaig enratllar
el retrovisor
del meu vehicle
per poder passar.
Fa més d'un mes
que vaig trucar
a la Guàrdia Urbana
i em van dir,
és a dir,
vosaltres,
i em van dir
que ja enviarien
una patrulla
però en cap moment
s'ha retirat el sac
sols per buidar-lo
i tornar-lo a omplir.
El carrer és molt estret
i si en algun moment
hagués de passar
una ambulància
o un cotxe de bombers
seria impossible
amb aquest sac.
Així,
si no actuen
per consideració
els veïns,
almenys
per la seguretat
dels mateixos.
Parlant amb els operaris
de l'obra
diuen que ells
tenen permís
de l'Ajuntament
i que no pensen
retirar-ho.
Espero que puguin fer
quelcom.
És un tema
de normativa
segurament això.
Bé,
jo això
ho miraré,
ho prendré,
però d'entrada
he de dir
que els sacs
és el que està
autoritzat ara
per fer les obres,
que s'han tret
els grinyors,
el que era abans
el grinyor,
i evidentment
suposo que
tal com
diu el mail
tenen permís,
llavors el sac
es buida
i es torna a col·locar
fins que acabi l'obra.
El sac no pot estar
al cap de setmana
quan ho han de retirar,
però durant els dies...
De dilluns a divendres
sí que pot estar allà.
Efectivament.
Per tant,
si està allà
i no s'ha retirat
és perquè està
dins de la normativa.
Efectivament.
De totes maneres
ho prenc nota
i us miraré
una altra vegada.
En fi,
mira que tot
sigui això,
no?
Sí.
Perquè aquests dies
com deies
d'estiu i d'obres
és una mica
complicat
i complexa
sortir pel carrer.
Molt bé,
doncs aquest mes d'agost
que comencem,
Isabel,
jo m'imagino
que aturaré
una miqueta
l'activitat
per poder
fer vacances
i descansar
i ens anem
alternant
a fer vacances.
I hi ha
cap al setembre
també més activitats
per celebrar
aquest 150è aniversari.
Serà qüestió
de parlar-ne
en propers programes.
Sí,
molt bé.
Ha estat un plaer
com sempre.
La vostra companya
Isabel Moedano,
gràcies.
Mari Carmen,
amadeu,
moltíssimes gràcies
per venir.
De tant en tant,
a veure si se'ns
acomana als adults
també alguna coseta
i veniu a ensenyar-nos
com ens hem de comportar
vialment.
Moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
Adéu-siau.