Ara són dos quarts d'una del migdia, nou minuts i mig, ja feia una estoneta
que ens acompanyava Pep Calvet de Neil Travelcom cada divendres
preparant el terreny i mai millor dit per gaudir de la natura,
de l'excursionisme, de l'aventura, activitats que ja estan organitzades
i altres que ens proposen, tenint en compte que venen tres dies de festa,
les rutes avui ens portaran una miqueta més enllà de les nostres comarques.
Pep Calvet, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut. La propera setmana ja tindrem el Transaventure.
Sí, a més el temps diu que farà una miqueta de fred, que ja va bé.
Sobretot quan es posin dins de l'aigua, no?
Sí.
Sí, perquè, a veure, és una cosa que amb aquesta calor se fa més difícil, no?
Però a veure, si fa una miqueta de fred, com vas fent esport, ho agraeixes.
Toc a dir allò de qui ho havia de dir ha passat un any,
però realment és que ha passat molt ràpid.
Feia quatre dies que anunciàvem el proper mes de març el Transaventure.
Quants equips tens fins ara apuntats?
A veure, aquest any s'estan espaiolant molt tard.
M'espanta una mica perquè després haurem de córrer.
Clar, com sempre.
Sí, però bueno, ja ho tenim assimilat també.
Però bé, ara n'hi ha, així que hi ha confirmats per telèfon
i algú que ja ha fet l'inscripció, n'hi ha dotze.
Però està bé.
Bé, sí, està bé.
O sigui, tampoc, donat que aquest any no m'ha donat massa temps
de poder-ho preparar tot com...
Publicitar-ho, sobretot.
Molt bé, això.
Perquè la publicitat és el que fa i també com han començat abans els altres,
de raids, doncs partim una miqueta d'esvantatge.
I cada cop s'organitzen més també i clar, la gent, els equips s'han de repartir.
En fi, dotze de moment, fins quan tenen oportunitat de...
Bé, fins al dimecres de la setmana que ve, dijous,
perquè els d'aquí, o sigui, és dia de festa el dilluns,
doncs podrem aguantar fins al dijous o dematí.
Clar, no són proves visuals com una prova d'atletisme en determinats moments,
perquè són proves que cadascun va fer al seu camí,
però des del Transaventures sempre s'ha volgut donar una mica d'espectacle
en el bon sentit de la paraula, tant al començament com al final en guany.
Això sí que ho podem comentar.
Sí, sí, perquè, a veure, sempre ha sigut la idea del Transaventures
d'anar a conèixer aquestes històries,
perquè molts diuen, oh, que bones històries serieu!
No, no són històries, o sigui, són coses que normalment no se fan aquí,
perquè has d'anar a la muntanya, has d'agafar, baixar per un riu,
i això no ho tenim aquí dins la ciutat.
Però bé, portem més o menys, a l'entorn el portem aquí,
o sigui, la muntanya no la tenim, però bé, fent baixar, fent ràpel pel balcó del Mediterrani.
Per tant, es torna a repetir allò del ràpel pel balcó que agrada tant.
La gent ja ho espera.
I tant.
A més, és l'única oportunitat que pugueu fer, no?, amb aquesta prova.
Llavors, fem també la prova de patins per allí,
perquè vegin els patins en línia, doncs cada vegada hi ha més...
Sí, enguany em deies que amb l'associació Terracó Patina faré una exhibició a la plaça de la Font.
Sí, perquè com el diumenge acabem a la plaça de la Font,
i, clar, la gent ja ve més separada,
no és com la sortida, que estem tots allí,
sinó que van venint els equips a manera que van acabant,
aleshores, doncs la gent gaudirà d'això, d'aquesta exhibició de patins,
a veure aquesta gent fins on és capaç de fer virgueries, no?
Virgueries, de veritat, eh?
Hi ha alguns que és increïble el domini que arriben a tenir amb patins.
En parlarem, continuarem parlant, perquè no és aquest cap de setmana,
sinó l'altre, que té lloc el transament dur.
Aquest cap de setmana hi ha altres cites,
algunes properes a la Selva del Camp, per exemple, no?
No, la Selva del Camp la vull dir que és per a final de mes.
Ah, és per a final de mes, exacte.
Per a final de mes, però, bueno, per dir-li que la gent s'hagi preparant.
Sí, no, no, val la pena apuntar-s'ho, clar, d'un dia per l'altre, això no es pot fer.
Aquest cap de setmana, doncs, hi ha Castells de la Segarra,
que són 51 quilòmetres a peu.
Hi ha també la segona cursa de muntanya a Vilanova i la Geltrú,
també està aquí al costat.
Que són 67 quilòmetres.
Són 67 quilòmetres i és per tot el massís aquell que tenim per allí,
que a més poden preparar l'aigua perquè farà calor, no?
Farà calor i tant.
Després, a Berga, aquesta ja és més llarga, és la mitja marató,
però també, paral·lelament, faran una mini marató,
que li diuen que són per diverses categories,
per nens benjamins, infantils...
I què té d'aquest? Quina és la mini marató?
La mini marató, segons ells, perquè, clar, la fan venir per...
Són entre dos quilòmetres pels més petitets, que Déu-n'hi-do,
i després cinc quilòmetres ja pels cadets.
Oh, està bé, no?
Però està molt bé perquè, a més, és muntanya i, bueno,
se la poden fer caminant, la poden fer corrents.
I la fan simultàniament.
Sí.
Al mateix i a la mateixa hora, pensant que potser, doncs, els pares
i que els nens també la puguin fer.
I els nens per allí. Perfecte.
Això sí que és crear afició, eh?
Sí, sí, està clar.
Això és ja anar buscant des de començament.
Això és per crear fundistes nous, eh?
I tant.
I llavors, en BTT hi ha la marxa, la primera marxa BTT,
sempre busco les primeres, a veure,
al Madrid, que és a Balaguer,
organitza el Centre Excursionista Balaguer,
i, bueno, i parlant de la zona de Balaguer,
doncs, se m'ha ocorregut, doncs,
fer una ruta per allà dalt, que jo crec que els agradarà.
Avui ens proposes dues rutes.
Sí.
Una és, per a la gent que els agrada anar més
tirant a la platja, platja muntanya,
doncs, és la pujada al Puig d'Arques.
Aquest, per a la gent que...
Això és al Baix Empordà.
Molt bé, és al Baix Empordà.
és la part de Santa Cristina d'Aro,
Platja d'Aro, Calonge,
i aquesta se pot proposar tant des de Santa Cristina d'Aro
com des de l'Avisbal.
Aquesta, doncs, bueno...
Amb cotxe, fins allà, amb la bicicleta,
i podem partir de Santa Cristina d'Aro, per exemple.
Seria una de les sortides.
Molt bé, seria una de les sortides allí.
I l'altra sortida, que és a Santa Cristina d'Aro,
no hi ha cap problema, perquè està tot indicat,
i l'altra, per la gent que, bueno,
que tingui una miqueta més de por d'anar sols,
des de l'Avisbal de l'Empordà,
se surt, perquè allí hi ha un centre BTT a l'Avisbal,
se surt per la ruta 27, que tenen ells marcada.
Llavors, els quilòmetres són uns 36 quilòmetres,
un desnivell són 700 metres, que, bueno, que Déu-n'hi-do.
I llavors, llavors, l'horari són 3-4 hores,
tampoc és massa enyà.
I la dificultat és mitjana alta,
perquè hi ha un tram ja arribant a dalt,
el Puig d'Arques, que pica una mica.
Llavors, bé, aquesta ruta, hem dit que surt,
és la ruta 27,
se surt cap a la pista de Fitor,
s'arriba al coll de la cadena,
uns 9 quilòmetres aproximadament.
Llavors, se segueix un sender fins a Fitor, precisament.
I llavors, la pista atreveça la carretera
que va de l'Avisbal a Calonja, a la platja.
La travessem.
Llavors, a partir d'allí, és una...
De veritat, és molt bonic,
perquè hi ha una quantitat de selva d'arbre,
que dic jo, però molt bonica, eh?
Castanyers, després hi ha una sèrie de cases, masies,
antigues, no?
Aquelles boniques.
Aquelles boniques, que a més hi ha l'Empordà
de per si és molt bonic per aquest tipus de masies.
Llavors, tenim unes ruïnes del mas d'Alenyà,
el quilòmetre 20, aproximadament,
i després hi ha un llogarrat que es diu
Sant Sabrià dels Alls, molt bonic.
L'Edre s'ha menjat molt la façana de pedra d'aquestes masies
i realment val la pena visitar-ho, no?
Sembla una casa vegetal, no?
Sí, molt bé, sí, sí.
Té el seu cementiri de la família, no?
I és molt bonic, no?
És que a vegades, si no és així, amb BTT,
no pots descobrir aquests paratges.
No s'hi pot pujar, que no sigui amb bicicleta o caminant, no?
Llavors, doncs, tota aquella zona,
ja dic, a la gent que hi vagi els hi agradarà molt.
Després, una vegada passem per Sant Sabrià dels Alls,
passem cap als plans de Cal Sabater,
també una d'aquestes zones que, bueno,
hi has d'anar expressament, no?
Perquè, ja dic, és molt bonic
i són uns punts que, si no t'ho diuen, no hi arribes, no?
Llavors, des d'allí, ja baixem cap a la castanyera de Mas d'en Genoé
i cap a la font del Mercader,
ja això és anant baixant cap a l'Avisbal,
atrevessem, ja seguim,
a partir d'aquí hi ha unes senyals de color blanc i grogues,
com si fos un PR,
i llavors se passa pel pont de les Dobles i el riu d'Aro
i arribem a l'Avisbal.
Aquest circuitet també és molt bonic des de Santa Cristina,
com he dit, o sigui, Santa Cristina d'Aro,
tot està marcat també,
passes per un balneari d'aigua picant,
m'assembla que és Font Picant,
sí, la Font Picant, ara m'ha sortit.
D'aigua amb gas.
Sí, molt bé, sí.
Un manantel a l'aigua amb gas.
És que, clar, volia un oboguista sobte, no?
Sí, sí, clar.
Doncs passes pel balneari,
hi ha una forta pujada
i llavors ja vas arribant a tot aquest indret
que, bueno, és com si diguéssim la part que mira cap al mar.
I del que ara parlàvem,
doncs ja vas en direcció a l'Avisbal,
que és a l'altre costat de la Carena.
És de cap de setmana, més aviat, no?
Sí, sí.
Que són aquesta ruta uns 30...
Sí, uns 36 quilòmetres, 37...
Que com a distància no,
però és el que dius,
el desnivell que hi ha en determinats moments.
Clar, o sigui, necessita una miqueta de cames, no?
Aquesta és una, però n'has portat dues, avui.
Sí.
L'altra, si aquesta era bonica,
l'altra és ja bonica per...
Perquè sí.
Perquè sí, no?
L'altra és el Congost de Montrebell.
Sí, t'has portat fotografies, és increïble.
Això és aigua.
Oh, que preciós.
És el pantà de Canelles.
I llavors, o sigui,
tot està, el camí està, part del camí.
Aquesta també la proposes amb BTT?
Sí, aquesta també.
Però podríem fer a peu?
Se pot fer a peu també.
El que passa és que a peu,
doncs s'ha de sortir des d'un altre lloc,
perquè ja són uns quants quilòmetres,
perquè aquestes són 58 quilòmetres.
Aquesta ja són de 6 a 7 hores.
Cal una despesa molt dura.
Aquesta la podem dir per la gent
que quan li diríem aquestes rutes,
diuen, ma, això no és res.
Això pels convidats que portes tu a vegades,
com el Jesús que va venir la setmana passada.
Aquest segur que el Jesús no l'ha fet
i li podem dir i a vegades com després ens explicarà.
O sigui, l'itinerari se surt des d'Àger.
A Àger, doncs, bueno, per anar a Àger,
anem cap a Lleida,
de Lleida a Balaguer,
i de Balaguer en direcció Àger o a Trem,
o sigui, els dos s'hi pot arribar.
Àger, l'escena a la gent els hi sonarà més
perquè hi ha un centre a la Delta i de Parapent,
t'ensenyen una escola molt bona.
Un poblet que ha canviat molt per tot això.
Amb tot el tema del negoci de l'esport d'aventura.
Molt bé, a més és que me va sobtar molt
perquè hi ha un bar que a través d'internet
pots entrar, o sigui,
té tot com si fos allò, un medidor de...
un mèteo, no?
Sí, sí.
Tot allí pots saber què pots fer d'entra d'una hora,
o sigui, tot ho té informatitzat i molt bonic.
Sembla de massa.
Previsió meteorològica,
en quina sota es troba aquesta zona, l'altra.
Com tota aquesta gent...
Viuen d'això.
Viuen d'això, doncs és que ho han fet allí,
és que molt bonic.
Escolta, ja que es fa que es faci bé, no?
És una curiositat que ho poden veure, no?
Llavors, doncs surt d'Àger,
se va cap a la cima del Montsec d'Ares,
se passa pel poble d'Alzamora,
un poble que té una torre mora molt important
i amb una visió sobre...
D'aquí el seu nom.
Sí, sí, molt bé, sí, està clar.
Llavors, se passa pel Congost de Montrebell,
que és el que parlàvem,
que val la pena prendre la càmera fotogràfica.
Entrin per internet i mirin-ho,
perquè la veritat que entren ganes d'anar-hi.
Jo aquí tinc una fotografia que ha portat el Pep i és magnífic.
Molt bé.
Llavors, el que sí que cal tindre és molt de cura
quan se passa per aquesta paret,
perquè allí sí que no podem vedar,
perquè una tonteria amb la bici...
És molt estret, no?
Sí, és molt estret,
hi ha unes parets a l'aigua de 80 metres
i són importants, no?
Llavors, la recomanació, doncs, evitar com al màxim la calor, no?
O sigui, quan hi ha allò un dia d'aquest forç de calor,
o anar de tranqui o portar força aigua,
perquè allí, tot i que la veus tot el rato, la veus a sota, no?
Sí, però no hi arribes.
Llavors, doncs, bé, la sortida hem dit des d'Àger,
a 700 metres, al nivell del mar,
després passarem per una pista que puja per damunt del camp del Camping Valia,
queda molt marcada,
però aquesta pista ja puja cap als 1.500 metres,
o sigui que si partim de 700, és el doble el que pugem.
Clar, és que no són aquells 51 quilòmetres que deies,
és aquesta...
i, a més, o sigui, comences ja a pujar de forta i pica, no?
Per això he dit que la despesa física és important,
però, bueno, tenim tres dies, la gent allí se pot aclimatar.
Se bivar, eh?
Sí, està clar.
I fer-la en tres etapes.
Llavors, des d'allí arribarem a uns 15 quilòmetres,
doncs, a la cota màxima, no?, a 1.500, 1.600 metres,
i a partir d'allí, doncs, podem començar ja a baixar.
baixarem i trobarem...
És fàcil de trobar, també, perquè trobarem unes marques de GR,
eh?, de color vermell i de color blanc, eh?
i, a partir d'allí, arribarem fins al poblet aquest d'Alsa Mora,
un poblet molt bonic, se pot visitar amb la bici,
perquè, a més, els carrers són superestrets, no?,
és molt bonic, molt coqueto, no?, que diuen aquest poble.
Llavors, des d'allí agafarem cap a l'oest, cap a on comença,
o a l'estrem del pantà de Canelles,
i des d'allí, doncs, creuem un pont metàl·lic
i és tota aquesta zona que has vist a la fotografia,
que va entrant per dins de la pedra, no?
A mi si ja fa impressió caminant amb bicicleta, no ho sé, eh, Pep?
No, no, bé, a veure...
A pesar de tenir una certa experiència, eh?,
per resistència física, sobretot.
Sí, sí, sobretot perquè, clar, quan la bici,
moltes vegades caus, no perquè no sàpigues anar,
sinó perquè estàs cansat i t'afallen una mica les cames, no?
Però, bueno, és...
De tota mena, ja, si entren a la pàgina web,
a web ja et diuen màxima precaució, no?,
perquè, a veure, realment és dificilet aquell pas,
no dificilet, sinó que no pots caure, a veure,
no et pots permetre el luxe de caure, no?
És que si caus, te'n vas al precipici, directament.
Doncs, una vegada ja sortim d'allí
i anem, dirigim cap a Mas Carlets,
al Mas Carlet hi ha un refugi
i, bueno, si trobem gent allà al refugi,
doncs podem fer una miqueta de parada i fonda, no?
És aproximadament el quilòmetre 40,
ja haurem suat el nostre.
Home, doncs aleshores, si fem parada i fonda,
bueno, si feu, perquè, clar,
tornar a agafar la bici...
No, però després ja ve més o menys...
Després de 40 quilòmetres?
Baixadeta i Pla fins a Àger.
Llavors ja passes per cursar
i cap a Àger ja és tot planer,
però ja dic, val la pena
portar la càmera fotogràfica
i veure tot aquell entorn
que és el que parlàvem.
Si no és anant caminant o anant amb bici,
no hi podem passar per allí.
Clar.
I un cop Àger, doncs,
si ens quedem forces,
una mica de parapent.
Perfecte.
Parapent o a la delta,
ja sabem que ho podem practicar.
Això abans parlàvem breument,
perquè no és el tema que ens ocupa avui.
Ja en parlarem algun dia,
que és una afició d'aquelles
que dius, home, és xulo,
però fa molta impressió
i potser és més la impressió
que fa des de fora
que no pas quan ho practiques.
Molt bé.
Diferent és el tema del paracaigodisme,
que ja n'hem parlat, no?
Sí.
Però el parapent i això...
El parapent el que passa
és que la gent,
el problema que ve
és que no sap mai allò...
Estic preparat per anar sol
i agafar...
La por de saber si dominaràs, no?
Molt bé.
Si tens prou coneixement del vent,
de tot plegat.
Perquè, clar, són moltes coses
i a més tot i això
hi ha gent molt professional
i tenen fallos perquè...
Perquè el primer salt no els fas sol.
No, no, no, està clar.
Vas amb algú.
Vas amb algú,
llavors te diuen com vas,
després hi ha els altres salts,
sí, el fas sol,
però estàs lligat a terra,
com si diguéssim,
amb un cable, no?
I llavors des del terra
amb unes banderes
que prèviament
hi ha un walkie, no?
Te diuen, doncs,
la bandera dreta,
doncs tira dels cables de la dreta,
si vas amb parapent, no?
Perquè en el parapent portes
una sèrie de cables
i els fas anar
com si fossis una marioneta.
Sí, sí.
Som una marioneta al vent,
allà, llavors fas anar
a un costat o a l'altre,
vas girant
per agafar les tèrmiques,
i d'això.
L'ala delta ja és una miqueta...
És més complexa.
Sí,
perquè és més tècnic encara,
baix el meu punt de vista, no?
És molt més tècnic encara
perquè, bueno,
és rígida
i no te perdona tant
com te pot perdonar
un parapent, no?
És que és una mica
el mateix que passa
quan fas windsurf
o vela,
en windsurf,
per exemple,
que ets més autònom encara.
No és el fet
de mantenir-te a la taula,
de poder pujar la botabara,
sinó és el fet
de conèixer
el tema dels vents.
Clar.
Si no coneixes
el tema dels vents
per molt d'equilibri
i resistència física
que tinguis,
no t'has res a fer.
Molt bé.
I ve a ser el mateix,
m'imagino, no?
Sí, sí,
més o menys igual
perquè, a veure,
el moviment és el mateix, no?
T'has de guiar
per unes tèrmiques
que et trobes,
llavors saber les reconèixer,
saber sobretot
el que no pots fer, no?
O sigui,
a millor baixes massa
i estàs molt a prop
d'una paret
i, clar,
el vent aquí a la paret
és com quan passes
amb el cotxe
per al costat d'un camión, no?
O sigui,
t'aixuparà a l'aire
doncs ell és igual.
De totes maneres,
les persones
que practiquen
parapent o a la delta
no s'aventuren
a anar sols
ni a llançar-se
sense bons coneixements.
De fet,
jo mai he sentit
cap incident
que estigui relacionat
amb aquesta pràctica.
Bé,
en la pràctica,
l'incident
a vegades
és quan realment
has tingut un fallo
de les cordes.
O el fallo
que més tenen tots por
és quan se't plega
llavors, clar,
si et plega
no s'ustenta.
Llavors,
te'n vas a terra
com si fos
quan tires
per amunt
una pedra
amb una bossa de plàstic
i baixa volant, no?
Allò...
Sí, com allò
que agafàvem
que agafàvem un nino
li posàvem molts fils
i una bossa de plàstic
de la fruita
i ho tiraves des del balcó, no?
Perfecte.
Si s'omflia,
si s'omfla bé.
Si no s'omfla,
ja està treball, no?
Doncs el mateix.
Ja en parlarem
un dia d'aquests.
Sí, perquè, a més,
aquí a Tarragona
des de la Mossara
tenim també
un company,
a més,
un company de feina meu
que s'hi dedica.
Doncs, escolta,
en parlarem.
I tant,
i més sabent
i que no cal
desplaçar-se fins a
per fer aquesta pràctica
del parapennil
a la delta.
Pep Calvet
de Niltravel,
moltíssimes gràcies.
I vostès,
si tenen interès
a fer alguna activitat
ni que sigui més a prop,
no tan esforçada
com aquesta,
sinó més senzilla,
es posen en contacte
a Niltravel
a través de la seva
plana web
o bé a Anamasté
al carrer Lleida.
Anamasté i els posem
el dia.
Gràcies, Pep,
i bon cap de setmana.
Igualment.
Adéu-siau.
Adéu.