Obrim el temps dedicat a la Biblioteca Pública de Tarragona.
Sempre hi ha novetats i no només literàries,
sinó també activitats que es desenvolupen
a l'entorn dels llibres, de la cultura, de la informació en definitiva,
perquè és el que és la Biblioteca,
després de tot un centre d'informació.
Cristina Barber, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I en aquest sentit no us passen desapercebudes determinades dates,
com per exemple que el proper dimecres
s'escau la commemoració del Dia d'Europa
i en aquest sentit des de la Biblioteca
també teniu alguna cosa a dir, no?
Tenim coses a dir i papers a distribuir també.
Molts papers, molts llibres...
Perquè tenim una taula commemorativa del Dia d'Europa
perquè aquest any diguem-ne que hi ha una altra celebració
juntament al dia 9,
que és el dia dels 50 anys de la Unió Europea.
En realitat, el naixement de la Unió
és el 9 de maig de l'any 1950,
quan el ministre francès d'Assumptes Exteriors,
que va ser el Robert Schumann,
que a algú potser li sonarà també el tractat aquest...
Ara, no sé, aleshores ens ho feien aprendre a l'EGB i al BUP, això, eh?
Doncs ara ho refrescaràs aquests dies
perquè a nivell de tota Europa
els esdeveniments que s'estan preparant són importants.
Avui m'assembla que ja hi ha concerts.
Saps aquests actes que a vegades es fan
a nivells de les grans capitals europees?
Doncs aquesta setmana segur que se'n parla
a tots els teladiaris i a tots els teladis.
Mira, l'IES Torreforta aquest dimecres
també faran del Centre Educatiu
tota una jornada dedicada al Dia d'Europa.
Nosaltres hi anirem perquè està bé
que els joves prenguin també aquestes iniciatives.
Doncs sé que impliquen bastant els escolars,
o sigui que això ho he vist en diferents llocs,
que també els escolars també,
inclús polítics, qui n'hi aniran a parlar.
Doncs bé, va ser l'any 1950
quan el Schumann va fer una crida
a la que invitava els països europeus
desgastats per la guerra
a fer una autoritat comuna,
a crear una autoritat comuna
que en principi gestionés els productes,
la producció del carbó i l'acer.
El mercat econòmic europeu.
Encara no era ni el mercat econòmic, no?
Va ser el que després seria
el camí cap a la cooperació europea.
I després, set anys més tard,
ja saps que aquestes coses van a poc a poc,
encara ara, però set anys més tard,
el 25 de març del 1957,
aquest somni es va fer realitat
quan els dirigents de sis països
es van reunir a Roma
i van signar el Tractat de Roma,
que és el cinquantè aniversari
que ara es comemora.
Que és l'autèntica llavor de la Unió Europea.
L'autèntica llavor de la Unió Europea,
que és una cosa que tenim la imatge
que és molt burocràtica,
que a nosaltres no ens toca per res.
Però que si et connectes a la web d'ells,
doncs veus que posa 50 anys,
a què s'ha aconseguit?
Doncs sí que s'ha aconseguit molt.
I sobretot la llavor
és la cosa bona, no?
Aquesta Unió,
una Unió que també és per a la pau, no?
I per a l'unificació.
Bé, entrat al llarg de 50 anys
hi ha diferents ritmes de creixement
i ara justament s'estava en una via
una mica parada, no?
Però bé, suposo que aquest cinquantè aniversari
servirà, si més no,
per recordar-nos una mica el naixement d'aquesta Unió.
No hi ha molt, molt, molt, molt d'entusiasme
per a la societat en el dia a dia.
Això es va demostrar quan es va fer
el referèndum de la Constitució Europea
en quant a nivells de participació.
Ja veurem si és que això de les onnes
ens costa una mica,
o és que realment ens costa una mica
interessar-nos per la transcendència
que té el fet europeu.
Ara que hi ha lectures i lectures
i molta informació avui en dia,
qui vulgui saber realment
quina és la transcendència de la Unió Europea.
A la biblioteca tenim uns llibres de la UOC
que han sortit darrerament,
que és la història,
breu història de la Unió Europea.
Aquesta col·lecció és fantàstica
per tots els temes, eh?
És una col·lecció que té de tots els temes.
És petiteta, llibre de butxaca,
molt bé de preu.
I està actualitzat.
I si veniu a la biblioteca,
grotits del tot.
Però si algú se'l vol comprar és molt assequible
i es diu així,
història de la Unió Europea
i està posat al dia.
Molt bé.
Tenim unes quantes activitats i destacables, no?
Aquests dies a la biblioteca,
com és habitual, aquest mes de maig?
Sí, mira, comencem avui,
doncs ja hem dit,
la taula d'exposició del Dia d'Europa.
Després, aquesta setmana de demà,
tenim taller d'internet bàsic.
Tenim visites a la sala infantil.
Ple, els tallers, clar, com és habitual, no?
Ple.
I després, dimarts i dijous,
tindrem comentari del Club de Lectors Adults.
Tenim, com sabeu, dos grups.
I el comentari es basa en l'obra
que es diu Laura Sanz,
la darrera obra publicada per Militeixidor,
a qui hem convidat el dia 17 de maig
i que farem la sessió a les 6 de la tarda.
La setmana vinent, doncs.
A les 6 de la tarda, sí,
de 6 fins vora a les 8.
Apliqueu, diguem-ne, la norma, entre cometes, de sempre,
que en principi és un acte obert a tothom,
no cal ser-hi el Club de Lectors,
però que val la pena que truquin o que passin per allà
una mica per fer-vos una idea de l'espai que necessiteu, no?
Que ja sabem que sempre a la biblioteca l'espai és reduït.
Sí, no tenim una sala d'actes.
Normalment ho fem a la mateixa secció local,
que és on hi ha les reunions del Club de Lectura,
i, clar, allí cap 30 persones ve,
de 30 a 40, però més no.
Aleshores sí que agrairíem que l'acte és obert a tothom.
Parlarem de Laura Sanz i també parlarem de Pa Negre,
perquè són les dues darreres obres
i molta gent del Club de Lectura s'ha llegit les dues.
però Emilio Teixidor és conegut també
per la seva literatura que ha escrit
adreçada als nens, als nens més petits.
Molta obra d'ell està premiada
i la que ha aconseguit fins i tot premis a nivell internacional
són les històries de la formiga piga.
No ens centrarem en la faceta d'escriptor per a nens,
però bé, és una xerrada oberta i, per tant, sortirà el tema.
Home, i la vessant de crític literari, també, no?
La vessant de crític literari, segur,
i sobretot la vessant de pedagog,
perquè és una persona que ha publicat molts articles
i de molta qualitat per al foment de la lectura.
Un d'ells el va premiar la Fundació Germán Sánchez Ruiz Pérez,
que es dedica també a aquests temes,
per l'article que va sortir publicat a l'avantguàrdia,
un article que es diu
Estratégies del deseo o trucos para leer.
Això es va publicar el 14 de desembre del 2005
i el premi nacional a nivell estatal va ser el 2006.
És a dir, que aquesta faceta ens interessa molt
i tenim moltes ganes de preguntar-li coses en aquest sentit
en un moment que sembla que això de llegir
sigui anar una mica contracorrent, no?
Sí, però també diuen que mai no sabia llegir tant com ara.
Què es llegeix? És un altre tema personal, no?
Però que diuen que es llegeix molt, eh, Cristina?
No sé jo.
Home, donat la feina que tenim a la biblioteca,
jo veig la gent que llegeix molt.
Tu digues que la gent llegeix molt, no?
Jo conec que els llegeixen molt.
Si mires els números de les editorials potents,
que són les que estan venent, dius, home, es llegeix molt, no?
Perquè déu ni d'ells calerons que guanyen.
Potser també hi ha molta indústria al darrere i també es vol vendre molt.
Llavors, potser sempre solí la plena expectativa deu ser difícil, no?
I depèn de qui fa la mirada, no?
Allò del tarannà de qui diu si es llegeix molt o es llegeix poc.
Però, en tot cas, hi ha altres hobbies, diríem, a part de la loïcola.
I tant, sigui com sigui, la presència d'Emili Teixidor és interessant.
Per tant, si vostès volen anar-hi,
s'han de posar en contacte amb la biblioteca abans del dia 17.
Però no res, només per dir, escolta, que vindré i que pugueu fer una previsió de places,
d'ocupació literal de la biblioteca.
Hi ha alguna activitat més així destacable?
Activitats n'hi ha moltes, però...
Després hi ha, al cap de setmana, els clubs de lectura infantils,
que es reuneixen els dissabtes, els infantils i els juvenils.
Hi ha el club dels devoradors de llibres,
que llegiran i comentaran la meravellosa medicina d'en Jordi, de Roedal.
I el club de les llirafes lectores,
llegiran un còmic que és Vols 714 Sidney, de Hergué,
perquè també es comemora el tema del naixement del Hergué.
I també un altre, el de les feres lectores,
que llegeixen el Temple del Sol,
amb motiu del primer centenari del naixement del creador de Tintín,
que era l'Hergué.
I després, excepcionalment, el dissabte,
hi ha una activitat complementària del club de lectors,
però que està adreçada a la gent del club de lectura.
quan vam llegir el llibre de la Fina Anglès,
que es titula Un passeig amb els sentits.
Un passeig amb els sentits és una ruta artístico-literària
sobre els paisatges del Camp de Tarragona,
en concret dels pobles de Mas Pujols i de l'Aleixà,
que van ser els paisatges que Mir va pintar quan va estar aquí,
visquent aquí.
Després d'una casualitat que Maria Manent també va fer poemes
sobre aquests mateixos paisatges,
i la Fina Anglès, que és professora de la Rubí i Virgili,
i és filla de l'Aleixà,
doncs ha aprofitat d'aquesta benentesa,
que dos artistes han treballat sobre un mateix paisatge.
I que és el seu poble.
I és el seu poble.
I l'ha posat una miqueta en el mapa, ha dit.
Quan Mir ho va pintar fa cent anys,
és a dir, que Mir pintés patates o pintés pagesos,
això no ho feia ningú, els referents eren uns altres,
eren el Perís Cosmopolita, per exemple.
Ningú pintava aquestes coses.
I d'aquí ella, doncs, aquesta curiositat
de voler ajuntar aquest treball,
que ha sigut un treball de 15 anys de feina,
segons va dir, i posteriorment s'ha vist reflectit
amb la publicació d'aquest llibre magnífic,
que és un llibre preciós,
que a més a més va acompanyat d'un DVD.
Doncs, al Club de Lectura farem aquesta ruta
acompanyats de la Fina Anglès.
Els que hi vulguin, perquè s'ha de caminar una miqueta, això sí.
I no s'hi vala presentar-se així bones,
jo vinc a la ruta, no, no, s'han de presentar,
perquè cal fer reserva prèvia,
i marxaríem el dissabte a dos quarts de deu,
per començar la ruta a les deu,
perquè dura ben bé unes quatre hores, eh?
I s'ha de caminar molt, eh?
És un advertiment que es fa...
Molt, molt, molt, no.
Home, també si hi ha algú que es pot quedar al cotxe,
però, clar, no vens per quedar-te al cotxe,
vens per caminar,
i la ruta es fa amb la Fina Anglès
i amb la biblioteca porta els llibres
per tal que anem a buscar els indrets aquests
que Mir va pintar,
i llavors, doncs, l'autora dona l'explicació pertinent.
Doncs deu-n'hi-do un altre dels avantatges
de fer-se del club de lectura, no?
Poguer eixamplar activitats literàries i artístiques.
Sí, però no sempre hi ha aquesta ocasió...
No sempre, dona, però quan hi és,
doncs val la pena aprofitar-la.
Però bé, aquest llibre valia la pena
perquè està ben buscat el tema del llibre, no?
I què més tenim?
Doncs bé, ja ens en aniríem a la setmana vinent
i ja ho deixarem.
Per la setmana vinent.
A motiu de Sant Jordi,
vau publicar una guia amb una selecció
d'alguns dels llibres,
les novel·les més premiades,
els llibres així com a...
que tinguin alguna característica
que els faci especial pel fet de ser locals,
pel fet de ser, doncs, els més demanats.
És una guia de Sant Jordi
que està en paper i també està virtual, no?
Sí.
I que es pot consultar
i la podríem comentar una mica, no?
Quina és la selecció que heu fet en aquesta guia?
Vam fer una mica, una selecció
basant-nos en allò de...
A veure, què ens demanaran més els usuaris
o allò que tindria una mica més d'importància.
Pensàvem a priori,
perquè ho has d'encertar, això, no?
En alguns casos sí, d'altres no.
Però bé, vam fer,
per no equivocar-nos de massa,
vam fer una tria
que incloués els premis literaris més importants.
Els vam posar...
Com veus, no és un llistat,
sinó que és una guia il·lustrada.
Són recomanacions.
Recomanacions,
on hi ha una ressenya de l'autor,
en molts casos,
i el comentari sobre l'obra.
Vam triar el Premi Nobel de Literatura
del 2006 a l'Omar Pamuk,
perquè és un Nobel
del que se'n parla molt
i la gent hi té molt d'interès.
Tota la seva obra es basa
en el seu referent, que és Estambul,
una ciutat entre l'antic i el modern,
entre un Orient i Occident,
una ciutat que desperta molt
la curiositat de tot aquell
de qui viatja.
La narrativa d'ell no ha passat gens
desaperçutada.
Hem ressaltat Estambul,
perquè n'havíem de ressaltar un,
però bé,
diria que totes les seves obres
són molt ben acollides
per la gent.
És d'aquells autors que,
disortadament,
passa a vegades que quan es fa publicar
el Premi Nobel,
disortadament i sortosament,
molts lectors els descobreixen.
L'autor d'aquest Premi Nobel
de Literatura del 2006
era ja molt popular,
molt conegut entre els lectors habituals.
Sí,
jo noto una mica diferència
respecte a...
Altres anys que no teníem ni idea.
Altres anys que la gent no en té ni idea
i passa el temps
i continuen sense tenir ni idea.
Sense tenir ni idea.
Aquesta és la veritat.
Després, doncs mira,
ja vam parlar d'ell,
el Ramon Llull del 2007,
va recaure sobre el Gabriel Genemanila,
és un autor que en aquest moment
presideix l'Institut d'Estudis Baleàrics
i és catedràtic d'Antropologia d'Educació
a la Universitat de les Illes Balears
i ha escrit 40 llibres.
És a dir que en aquest potser
se surt una mica del seva...
fa una mena d'intriga
sobre uns banquers molt poderosos mallorquins
que jo no me l'he llegida
però me fa pensar
en una família ràpidament,
en una de les més famílies...
Jo en tots els respectes...
Famílies de banquers més conegudes.
Aquestes temàtiques,
com que no m'interessen en la literatura
perquè ja llegint els diaris
ja et fas una idea de com va el món.
Intrigues de banquers i assassinats.
Bé.
Com la vida mateixa, no?
Exacte.
En tot cas, la novel·la es diu tigres.
Si això en lloc de ser un programa local,
modesta, fos un programa
de xafarderies importants,
diríem que és el pare de la Mària Pau Gené.
Però com que això no és un programa de xafarderies,
doncs ho podem obviar.
A més a més, és el pare de la Mària Pau Gené.
Sí, sí.
Que molta gent no ho sap.
No ho sap?
Doncs que cal saber-ho.
Doncs el pare de la Mària Pau Gené
és important per si mateix.
Sí, sí, sí, exacte.
No és pel pare de...
Doncs és el Premi Ramon Llull del 2007.
Folclòric ni de bon tros.
Un llibre que també m'agradaria...
Bé, vam parlar del Premi Carlemany de novel·la
que el 2006 va recaure sobre Blau de Prússia
de l'Albert Villaró,
que ja en vam parlar el seu dia.
Un que no n'hem parlat...
A què t'està agradant, aquest que acabes de dir ara?
En tenim tres o quatre exemplars i no paren.
No paren.
És un tema bastant bon aspecte, aquest llibre, no?
Fa bona cara, sí.
Però també és així...
Vaja...
També d'intrigues, de banquers i assassinats i...
De banquers no.
Està situat a...
No sembla que és a Andorra, el Premi Carlemany.
Però també de temes així immobiliaris i coses d'aquestes.
Oh, fixa't a la literatura i tot arriba al tema.
Un autor bastant jove ha guanyat el Premi Mercè Rodoreda
amb el títol Defensa pròpia.
i l'autor és Borja Bagunyà.
Aquest autor no és la seva primera obra,
però està entrant amb bastanta força.
L'obra és molt curteta, té poquetes pàgines,
però la crítica la qualifica d'una obra excel·lent.
És una novel·la.
És una novel·la.
I jo diria que dona una mica de...
La pauta del que ha passat aquest any
amb els premis literaris més importants,
que no han recaigut, la majoria d'ells,
amb gent d'aquesta tan consagrada i coneguda.
Aquí hi ha un canvi, jo diria que generacional.
I per bo, segurament, no?
I el Borja Bagunyà crec que és un exemple,
perquè de tota la crítica,
que no he llegit el llibre encara,
però m'he llegit bastantes crítiques,
i aquest el ressalta tothom.
Està tenint èxit, doncs, aquest llibre.
Sí. Borja Bagunyà, Defensa pròpia.
Després, bé, l'Afred Bosch, l'Inquisitio,
també és un llibre...
No ha sortit ara mateix.
No, ja fa gaire un any.
Ja fa un temps, dins aquest...
Sí, però no...
Bueno, havia sortit a la guia de Sant Jordi
de l'any passat, diríem.
Exacte, però, de fet, tenen molt de temps de vida.
Mira que un dels més venuts enguany
va ser l'Obra del Vénon.
Però aquest any també s'ha endosificat molt.
No han sortit tant, potser, darrere d'hora,
i han anat sortint per Sant Jordi
tot allò que ha sortit allà de l'any,
que potser és una cosa una mica més raonable,
perquè et puguis llegir més llibres, no?
El Premi Josep Pla,
que va caure sobre Martí Domínguez,
i l'obra es títula Retorn de Voltaire,
on el novel·lista Martí Domínguez
s'endinsa en el segle de les llums
i recrea el final de la vida
d'aquest personatge, del pensament universal, no?
Hem posat també, com pots veure,
més referències a pàgines web,
per qui vulgui més informació sobre el tema.
El Premi Nestor Luján de novel·la històrica
és per l'obra Intrigues de Palau,
de la Carme Roca i Costa,
que també ja en vam parlar un dia,
sobre l'acord a finals del segle XIV
i durant el segle XV,
Intrigues de les Corts
i per aconseguir el poder.
El Premi Sant Jordi del 2006...
Si fa o no, fa com allò dels banquers,
però fa molts segles.
Sí, sí, sí, sí.
Doncs exactament és això.
D'aquest en vam parlar
i també fa un temps,
ja que va com a un d'Inquisitio,
de l'Alfred Bosch...
Sí, va fent, eh?
Va fent el seu camí.
Però potser diríem,
de tots aquests premis,
el que jo destacaria és que no n'hi ha cap que diguis,
és que majoritàriament el públic...
tots van avançant alhora, no?
El que has dit tu del Falcón
és que encara es continua demanant,
encara que la mateixa editorial
té a la reserva o a la recàmera
té la clau Gaudí,
que hi ha la mateixa editorial,
que jo crec que em fa l'efecte
que mig el frenen per no...
Sí, no, perquè un no es mengi l'altre,
clar, fins que no s'esgoti del tot.
Però la clau Gaudí,
escrita per la meitat Carrança...
Sí, però, Cristina,
allò que dèiem,
aquest Sant Jordi,
llegint allò dels venuts,
un dels llibres molt venuts així,
d'autors que no són catalans,
eren els pilars de la Terra,
o els pilars de la Terra,
del Ken Follet,
que és un llibre que no sé quants anys té,
però 10 anys el té,
i un altre dels llibres molt venuts
ha estat un altre cop
L'ombra del vent, de Ruiz Zafón.
Per tant,
se l'haurà de reservar molts anys,
perquè hi ha llibres que tenen una sortida
i, escolta,
van venent, van venent any enrere any.
El Ruiz Zafón,
em sembla que se l'estem reservant.
També?
Ah, bé, l'últim del Ruiz Zafón,
sí, perquè ell havia dit
que tenia acabada una nova novel·la.
I van començar tímidament a anunciar-la,
però han parat, eh?
Sí, sí, sí, han parat.
Jo crec que s'ho reserven
perquè...
Mentre l'ombra del vent continuï venent,
tira.
A veure,
Els pilars de la Terra
és una obra que s'ha llegit sempre.
Sí, però sempre, sempre.
No s'ha deixat de llegir.
I venut.
I venut.
Per Sant Jordi?
Sí, sí.
Perquè, clar, és...
Venut per Sant Jordi,
potser no era un llibre que sortís
a les llistes de Sant Jordi,
però jo crec que, en aquest cas,
un llibre fa llegir l'altre.
Hi ha gent que, per exemple,
ha començat amb els pilars de la Terra,
llavors busca un altre llibre
que parli de les catedrals.
De fet, va ser un dels que van iniciar
aquesta història, eh?
No ens enganyem.
I llavors venen a buscar el del Falcones.
O l'inrevés.
Jo suposo que si s'ha venut
a qui li ha agradat
el llibre de l'Església del Mar,
doncs potser té curiositat
perquè algun porta,
diuen que té similituds,
doncs és fàcil que vulguin
llegir el que diuen que s'assembla, no?
Però bé, en tot cas,
això fa que la gent llegeixi
i que aprengui també.
El Premi Sant Jordi
és per Sayonara Barcelona,
Barcelona, del Joaquim Pijuan,
un altre autor
del que no en sabíem gran cosa fins ara.
És a dir que hi ha
el Premi Fiteu Rossell
és per Lluís Olivan Sibat
i amb el títol
Un pare possible.
I el Premi Llibreter,
que és un premi molt fiable,
molt recomanat per tots els llibreters,
és el cinquè...
El quinto en discòrdia,
en català em sembla que es diu...
No es diu bé el cinquè en discòrdia,
té una altra...
No li han fet la traducció?
No la porto ara,
no la porto,
no és la traducció,
el cinquè en joc.
El cinquè en joc,
però sabem l'autor...
I l'autor és Robertson Davis.
I a més a més té dues parts més,
aquesta obra.
És a dir que qui llegeixi
el Premi Llibreter d'enguany,
el cinquè en joc,
té dues parts que continuen.
Després hem seleccionat
el Premi Cervantes,
del que ja també havíem parlat,
l'Antonio Gammaoneda,
que li van donar ja a la tardor,
li van donar el Premi Cervantes,
però el recull el 23 d'abril.
I és un autor
que ha escrit poesia en castellà,
és una de les grans veus
de la poesia espanyola actual
i cronològicament
podria pertanyer a la generació dels 50,
però la seva obra
restaïllada de qualsevol tendència poètica.
És molt personal.
És bastant personal
i t'he de dir que vam comprar,
quan li van donar el Premi,
vam mirar a veure què faltava,
quins llibres d'ell no teníem
i gairebé sempre estan prestats
i són llibres de poesia.
No es llegeix.
Ai, Cristina,
tantes coses es diuen.
A la biblioteca ens venen a buscar coses
que sempre estan prestats.
És que és molt rara,
la gent que va a la biblioteca,
és molt rara.
Ara són molts, eh, raros,
perquè Déu n'hi do,
la quantitat d'usuaris que hi ha.
I el Premi de Novela Històrica
Alfonso X,
molt sàvio,
del 2007,
que ha caigut amb el Jordi Molís
i el títol és
La Reina Oculta.
Tant en català com en castellà,
el títol és així.
Clar, no de la històrica,
doncs lògicament és...
Però vaja,
el Premi està escrit originàriament
en castellà, aquest.
Després,
en la mateixa guia,
hem fet l'aparador de les novetats,
on hem fet la nostra pròpia selecció,
és a dir,
a veure,
què,
de quines obres de la biblioteca
creiem que ens demanaran més els usuaris,
que no siguin literatura, no?
Sí.
Doncs, mira,
vam destacar una,
amb aquesta crec que l'hem saltat,
una obra de Luan Brissendin,
que es diu El cerebro femenino,
i que ens explica que...
És magnífic aquest llibre, Cristina.
L'has llegit?
És magnífic,
però no, no,
si no...
L'has de centrar una mica, eh?
Si no tens ni idea de bioquímica,
que és el cas de la majoria d'humans,
que no en sabem d'aquestes coses...
Sí, sobretot els que venim de lletres
no en sabem gaire de bioquímica.
Doncs, escolta,
ho explica també aquesta dona,
que ho entens tot.
Molt bé.
Està molt bé.
Doncs, molt bé.
Es basa en que el cervell masculí...
Només el cervell es torna masculí
vuit setmanes després de la concepció.
Exactament.
I la senyora que escriu aquest llibre
és doctora en medicina i neuropsiquiatria,
repetim el nom,
Luan Brissendin,
i recopila les últimes troballes de la ciència
per mostrar que l'estructura peculiar del cervell femení
determina com pensen les dones,
què és el que valora,
com ens comuniquem,
a qui estimem, etcètera.
No és un llibre d'aquells
per fer propaganda
que les dones no contraposa en gènere.
Al contrari,
perquè ens consta
que està enllestint un
que també investiga
i particularitza
sobre com funciona el cervell masculí.
És a dir,
el que ve a confirmar ella
amb la seva tesi
és que la biologia,
al final,
és la que determina
aquestes maneres d'actuar,
aquestes emocions,
i explicar
quines són
aquells
o quines són
aquells mecanismes
que fan
que funcionem
de manera diferent
fins i tot
des del punt de vista emocional
homes i dones.
I està preparant un
sobre el cervell masculí.
Interessant aquest llibre.
El recomanem, eh, Cristina?
Doncs ens hem vingut a buscar el...
Ja el teniu prestat, segur.
Sí, en tenim dos o tres.
I ja van.
També té fort èxit
el llibre
de l'Eduard Ponset.
L'Eduard Ponset,
tot i que fa un programa
nocturn,
és des que fa aquests programes
a la televisió
que s'ha posat a escriure
després ciència divulgativa.
Sí, però es veu
que els llibres
són més divulgatius
que no pas els programes
de la tele, no?
Diuen.
No ho sé, eh?
Sí, el que passa
és que tampoc no són llibres
tan i tan senzills de llegir.
És el que jo tanava dir
perquè és molt complex
a vegades aquest senyor parlant.
No són tan i tan senzills.
Potser els venen
com si fossin molt fàcils,
després a la veritat
no ho són tant.
Però vaja,
el darrer,
que és
l'ànima està en el cervell,
que també el tenim en castellà,
l'alma està en el cerebro,
radiografia de la màquina de pensar,
és un llibre
del que molta gent
també ens n'ha parlat
molt bé,
molt positivament.
També vam ressaltar
el llibre de l'Algor.
Se'ns està passant el temps
que ara hem de rellotge.
El llibre de l'Algor,
en català en castellà,
el tenim també,
Una veritat incòmoda,
la crisi planetària
de l'escalfament global
i com afrontar-la.
On aquest senyor
ens ve a posar
sobre paper
i amb unes magnífiques imatges
doncs una mica
l'estat del planeta.
És molt curiós,
està molt ben
compaginat aquest llibre
i bé,
ens diu que
deixem de pensar
en altres coses
i que ens centrem
en el que és important
que és tenir cura
del nostre planeta.
Aquest en deu rodar
moltíssim també
perquè ha tingut
molta difusió
i moltíssima gent
ho està demanant.
Molt bé,
també hi ha
llibres locals.
De la paraula de la història,
diríem,
el Mans a 1707,
que ara s'en comemoren
els 300 anys,
els mestres de la República,
el de Josep Sánchez Cervelló...
Tots,
tots estan,
tots.
Poden consultar aquesta guia,
està en paper
al taulell de la biblioteca
però també a través de la web.
Senzillament
entrant a la web
de la biblioteca
es podria trobar.
Cristina Barber,
gràcies
per deixar-nos
tot aquest
bé de Déu de llibres
i ens trobem
en un altre programa.
Molt bon dia.
Adéu.
Adéu-siau.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.