Temps de tertúlia en aquest matí de dijous.
Temps per comentar l'actualitat del dia
amb els tres convidats que ja els tenim a punt.
Avui ens acompanya l'escriptor i inspector d'Ensenyament,
Francesc Roig. Francesc, bon dia.
També ens acompanya l'historiador i professor
de la Universitat, Josep Maria Sabatebos.
Bon dia, Josep Maria. Bon dia, farà, si plou.
I avui també tenim el llibreter Ramon Marrugat.
En Ramon, també bon dia.
Estem pendents de la pluja. Diuen que, en fi,
el Pla i Nuncat fins i tot està activat.
De moment, aquí no ha plogut gaire, però, en fi,
és una de les previsions
de les que estem avui pendents.
Aquest risc de temporal que pugui venir
a les pròximes hores. En fi, més enllà de la pluja,
avui podem comentar altres temes d'actualitat.
Alguns estrictament de la jornada
i altres que arrosseguem en els últims dies
arran de la mort sobtada
de Josep Lluís Navarro,
tinent d'alcalde d'Urbanisme
a l'Ajuntament de Tarragona, cap de relacions
de projecció exterior de l'autoritat portuària.
Després parlarem en el programa
amb el president del port, perquè demà
s'inaugurarà finalment l'acte que s'havia de fer
el dia 24, el dia que va morir Josep Lluís Navarro,
l'acte d'inauguració de la façana maríptima
del Serrallo. En fi, la mort sobtada
del regidor ha portat
tota una sèrie de notícies,
entre les quals cal destacar
aquesta setmana el nou cartipàs municipal
i la substitució de Navarro
pel nou regidor Javier Terrés.
De tot això que ha passat en els últims dies,
alguns comentaris, tenint en compte que vostès encara no havien vingut
a les tertúlies.
Com ho veuen? Què els sembla?
Francesc?
Sí, primer ja va passar solou aquesta situació imprevista
i, a més a més, també molt similar.
Algú amb un malabarany, diria, que és a causa del considerable estrès
de la vida que ens té reservada aquesta societat.
Però, esclar, també hi ha factors de tipus personal
o fins i tot
de Constitució, doncs, mira,
és simplement lamentar, sobretot perquè
tots tres, els que érem aquí,
suposo que el coneixíem bé
i, a més a més, hi havíem tingut molt bona relació,
tenia molt bon caràcter.
Era una persona amb la qual
cada vegada, ho hem de dir així,
pot ser que cada vegada
n'abundin menys,
són els que faciliten el diàleg
i pots parlar sense discutir-t'hi
i, a més a més, acabar de discutir-te amb ell
amb una queixada de mà.
Per tant,
jo crec que a aquesta societat
en falten més navarros.
Josep Maria,
també el devies de conèixer bé, no?
Bastant, una miqueta.
Ha estat una sorpresa,
però ja sabem que els camins del senyor
són inversemblants, no?
I aquestes coses acostumen a passar.
A mi el que m'ha sorprès més
ha sigut la descoberta
per part de molta gent
del Josep Lluís.
Perquè era una persona
que passava sense gaire bé fer ombra.
I això que la seva ombra
també era allargada.
Perquè deixava la petjada
a tots els que el coneixien.
Home, anava de la part alta al port.
Sí.
Vull dir, era un home
que el coneixia molta gent,
però no era una persona d'aquelles conegudíssima.
Per què?
Perquè no es feia veure mai.
Corregeix-me si la cita és de Machado,
allò d'un hombre bueno.
Jo em sembla que Navarro era massa bo.
Massa bo.
Es feia de les coses,
ho agafava com una cosa personal
i suposo que aquestes coses
a la llarga passen la factura corresponent.
Feia esport.
Jo el veia molts dissabtes al matí
o diumenges al dematí
amb la bicicleta a peu d'escala
perquè un company, un veí meu,
també corria amb bicicleta.
I els veia a les 7 o a les 8 del matí
i després els veia a la 1 o a les 2
i em deien 60, 70 quilòmetres.
Dic, però escolta'm,
a què heu fet anant amb bicicleta?
Feia un esport,
que és una d'aquestes coses
que em sorprenien,
que treia temps d'on fos
per estar pràcticament a tot arreu
i no figurar,
que això és el que jo li alabo,
li alabava més,
perquè a vegades hi ha aquells
que volen sortir en totes les fotografies
i a ell m'assembla que fins i tot
li feia una miqueta de vergonya
aparèixer en una fotografia.
Era d'aquelles persones
que estaven molt a l'ombra,
però que feia moltes coses
i s'ha vist,
perquè jo recordi
tantes esqueles en un diari,
passarà temps de veure-la
i cartes al director,
que encara en van sortint,
cada dos per tres,
avui em sembla que en apareix una
també al diari de Tarragona,
en què se li reconeix
la fenya feta.
Ramon.
Sí,
tot allò,
molt d'acord amb tot el que heu dit,
a més jo ho ficava a afegir-hi alguna cosa més,
va tot en la mateixa línia,
però jo penso que,
has parlat de la renovació
del cartí Pasc,
que s'ha de fer.
És a dir, tot el que es deriva
de la mort de Navarro.
Jo penso que aquí,
en fi,
en política sovint s'han dit coses del tipus
de tothom és necessari
però ningú és imprescindible.
Aquestes frases fetes
i tot plegat,
hi ha moments
que ho poses en dubte,
que sigui així,
i aquest és un cas exemplar.
Evidentment,
tothom s'ha de substituir
perquè la vida segueix,
però jo penso que
per l'equip de govern,
és un...
perquè ell formava part,
diguéssim,
de l'esquema,
de l'esquema ja
del que havia de ser
l'Ajuntament
i, clar,
llavors,
doncs,
una persona com ell
que...
que tothom és bo,
però, esclar,
ell,
aquí,
aquí s'ha dibuixat,
una persona com ell
que coneixia la ciutat del meu,
que la coneixia,
que estava introduït
al món associatiu
del manera que ho estava,
que quan venia una persona
ja sabia d'on venia
i com venia des...
i a més a més,
a més a més,
amb un terrenat moderat
que per governar
al principi
no és una cosa
dolenta,
negativa.
I jo penso que això,
evidentment,
és desnonament.
A més,
s'ha de dir també
que aquí a Tarragona
hi ha dos entitats
a les que tenen una porta
que deu tindre ja
unes marques a la porta
perquè allí
hi anem a trucar tots.
Una és l'EQT
i l'altra
és l'autoritat portuària.
I a l'autoritat portuària
el Josep Lluís
representava la continuïtat.
han passat per allí
des del Pep Muntner
fins ara
no sé quants
presidents
o directors
de l'autoritat portuària
i qui marcava el camí
i aquesta continuïtat
era el Josep Lluís.
I mai tenia
un no
per ningú.
Mai tenia un no
per ningú.
I hi ha molta gent
que
si deu coses
a l'EQT
o a l'autoritat portuària
de fet
a qui els deu
és a qui
coneixia realment
les necessitats.
Portava.
A mi
fins i tot
el que em va sorprendre
és que agafés
un
bueno agafés
es carregués
a les espatlles
la tinença
d'alcaldia
d'urbanisme
amb tot l'enrenou
que hi havia al damunt.
Perquè me'l vaig trobar
un dia
en el moment
però segurament
el va triar
l'alcalde
precisament pel que
valia
i pel caranà
perquè ho podia fer
perquè ho podia fer.
I a vegades
hi ha gent
que no pot fer les coses
i les agafa
amb il·lusió
i no les farà mai
i ell
que les podia fer
va veure
que això era
una càrrega forta
però no deia que no.
No deia que no.
Per a fer d'això últim
que estan comentant
el Ramon i el Josep Maria
el buit que deixa
Josep Lluís Navarro
en política
tot i que només
hagi estat 100 dies
a l'equip de govern
serà difícil d'omplir
tenint en compte
el que estava afrontant
que era l'àrea d'urbanisme
i la revisió
del pla
d'ordenació urbana municipal.
Francesc, com ho veus?
Home, en primer lloc
em va sorprendre bastant
que es decidís
entrar en política
i que formés part
d'una candidatura.
Altres de les tertulians
en els últims dies
per ser francès
el fet d'això últim
deien que
podia ser una conseqüència
lògica
de la seva vida
plena
i d'estar molt vinculat
amb moltes entitats
de la ciutat
i que la conseqüència
era entrar en política.
Home, no
la conseqüència és
que
com diu el Josep Maria
algú li demana
i ell
no gosa dir que no
perquè hi té molta relació
i a més a més
hi té franquesa
i a més a més
té disponibilitat
clar
per la ciutat.
La segona part
que tu em dius
clar
afrontar el repte
de
l'aturada
del pla
general
la
dialogada
conseqüència
que això comporta
de modificació
i la planificació
de futur
no és gens fàcil
no és gens fàcil
tenint en compte
tot el dragon cant
de situacions
que s'han produït
fins avui
clar
una
aprovació
molt precipitada
unes situacions
de desinformació
generalitzades
uns
diguem
o unes
actituds
lògiques
per altra part
dels afectats
que davant
de la situació
doncs diuen
en qui ho hem de dir
en qui ho hem de negociar
a mi no m'han dit res
o no ho he llegit
etcètera
etcètera
clar
això
jo fa
una setmana abans
que es produís
la fatídica circunstància
va venir
precisament
a la inspecció
per resoldre un tema
d'escolarització
i
i realment
són aquelles coses
que quan
ens vèiem
doncs
utilitzàvem
el to irònic
dic
deus estar molt
acostumat
a tenir
molta
capacitat
de
conversa
i
d'orella
diu
ui
més de la que et penses
clar
perquè
és evidentment
aquesta feina
d'escoltar
de mansir
de pa i vagar
i
de fer
entrar
en un cert
raonament
de lògica
administrativa
costa molt
eh
costa molt
sobretot
en segons quins col·lectius
i aquesta manera de fer
creuen que la podrà
fer
el substitut
si és que el coneixen
que no sé si coneixen
el Xavier Terrés
amb el Xavier Terrés
sí
és que
és molt difícil
perquè quan un es troben
situacions d'aquestes
és difícil
de saber
com un pot reaccionar
perquè moltes vegades
li agradaria fer
el que després
les circumstàncies
no li deixen fer
aquesta és l'altra història
perquè un pot tenir
el taranà que té
i acabar
havent d'actuar
una mica
en funció
del guió
del programa
o de l'obra
Ramon
com ho veus?
bé
serà com ara
com ara us agrada dir
els mitjans
serà un perfil
diferent
i aleshores
esclar
cal veure
unes virtuts diferents
i penso
les virtuts diferents
és que
però el traçat
que ha marcat Navarro
en aquests 100 dies
es pot mantenir?
jo penso
evidentment
això sí
perquè l'alcalde
està per damunt
i el Navarro
no feia res
que l'alcalde
no hi participés
això està clar
i jo penso
que la línia
més o menys
seguirà
la línia
respecte
al PUM
i això
i les perspectives
no volíem
que hi ha
hi ha un programa electoral
que s'ha de complir
i això
penso que
això marca una línia
i llavors
els regidors
estan
amb la mesura
de les seves possibilitats
les han de complir
però en aquest cas
cal veure-hi
el món segueix
i penso que
seguint el pensament
del Josep Lluís Navarro
precisament
doncs
hem de ser
esperançats
és a dir
el que ara entra
té unes virtuts
per exemple
per raons d'edat
d'empenta
o d'ogir
que poden suplir
les que
l'experiència
donava
amb el Navarro
i hem de veure
la part positiva
de les coses
també
Josep Maria
jo veig que
clar
sempre l'esperança
és el darrer que es perd
els molts
no se sap
exactament
si seran bons
o no seran bons
fins que s'obren
i cal
donar un vot
de confiança
a l'alcalde
que és qui
ha pres la decisió
i aquest meló
que s'haurà d'obrir
ara
té una tasca
dura
té una tasca dura
en fi
veurem com evoluciona
tot el tema
del pla general
que és una d'aquelles
qüestions
que arrosseguem
des de l'anterior mandat
els hi proposo
parlar d'una altra qüestió
que també
es va decidir
amb polèmica
al final de l'anterior mandat
i que ara torna
al primer pla de l'actualitat
avui veient els diaris
suposo
que s'hauran adonat
que torna a ser notícia
el tema del logo
del logo
de l'Ajuntament
de Tarragona
es va aprovar
de la manera
que es va aprovar
aquell logo
al final de l'anterior mandat
que després va ser
d'alguna manera
anul·lat
pel nou equip
de govern
i ara
entre les forces
de l'oposició
que abans
estaven al govern
com el Partit Popular
doncs demanen
a l'actual equip
de govern
que es demostri
que demostri
que va haver-hi plagi
i a més a més
dient que el nou logo
que ha sortit
i que avui apareix
a la premsa
recorda molt
el que ja s'utilitzava
als anys 80
per part de la Corporació Municipal
què els sembla
aquesta polèmica?
Absurda
vull dir
si no fos massa gruller
diria que me la bufa
és a dir
hi ha coses
molt més importants
que un logo
un logo
vull dir
nosaltres aquí
tenim Tarragona Ràdio
amb tres zones
així a l'aire
que marquen els micròfons
pels que estem parlant
però l'important
no és l'embolcall
aquest que hi ha aquí
sinó el contingut
sinó el contingut
i deixem-nos d'històries
vull dir
que què
representarà Tarragona
vull dir
Tarragona el pot representar
des de
jo què sé
el braç de Santa Tegla
si voleu
fins als xiquets
de Tarragona
fent castells
fins al
el que es vulgui
el que es vulgui
i el que menys
és això
està clar
avui en dia sembla que tenim tots la imatge
d'aquella marca
aquella marca
esportiva
per la samarreta
o aquella marca esportiva
per un jersei
o per un polo
i si no és aquella marca
sembla que ja no
allò no val
estic segur
que hi ha samarretes
que són molt més bones
i com que no porten
un cocodrilo
o com que no porten
una mena
de
fulla de llaurer
que
representa allò
sembla que allò
ja no tingui importància
i no tingui valor
vull dir
el que té valor
per Tarragona
no és un logo
sinó
el que sigui
una ciutat
que no perdi la il·lusió
que tiri endavant
i que funcionin les coses
com han de funcionar
i a vegades
agafem
una bandera
com ara s'agafa
la bandera del logo
per gastar paraules
que
a mi em sobren
jo passo
passo del logo
francès
és veritat
és una polèmica estèril
es pot passar
del logo
però vivim
de les imatges
i el procés mediàtic
ens marca molt
per tant
ens marca
encara que no ens n'adonem
perquè moltes vegades
un to
de música
o un
reclam publicitari
sense que et diguin res
identifiques
de què es tracta
i això no és ara
ja fa temps
per tant
tenir
una identitat
d'imatge
ajuda
a consolidar
les identitats
de sempre
posada d'una manera
o posada d'una altra
jo crec que la identitat
de la tau
és una identitat
intransferible
a través dels anys
per tant
la posis com la posis
torta inversa
o
amb una mobilitat
o sense mobilitat
és un símbol
que identifica
un
et refereixes al colom?
no
la tau
ah la tau
havia entès la pau
perdona
no no
la tau
i el colom
perquè esclar
jo ja
m'ennava els coloms
i deia
vull els coloms
perquè els hi tinc
una mania
home també és un símbol
de Tarragona
el colom
els coloms
els coloms
però és positiu
no
sento que la fonètica
hagi tradicionat
això és l'edat
i l'orella
la tau
la tau
és una identitat
històrica
a través dels segles
que per tant
jo crec que
s'ha de mantenir
s'ha d'identificar
i a més a més
una tau sola
ja identifica
ara
la posem de la manera
que la posem
això ja sí que és
una qüestió d'estètica
per tant
vaja
però ara s'assembla
el que han presentat
el nou equip de govern
s'assembla dels anys 80
jo amb això
ja considero
que potser sí
que aquí estaria d'acord
que és una qüestió
d'esterilitat
de discussió
bizantina
en el tema
de si m'ha imitat
o m'ha imitat
a veure
els clàssics
mai plagiaven
els clàssics
un es copiava
l'altre
el concepte del plagi
l'hem fet servir
tant ara
que sembla
que tothom
sigui còmplice
o s'hagi d'avergonyir
d'utilitzar
no només
allò
sinó
és a dir
les idees
però és que les idees
són permanents
i a més a més
evolucionen els anys
és difícil pensar
que ara tenim idees
tan diferents
com podien tenir
el segle
el segle cinquè
de pericles
per entendre'ns
perquè el concepte
polític
ja hi era
i estava molt consolidat
ara li posem
una altra roba
una altra manera
de fer
hem passat èpoques fosques
és evident
i val més no recordar-les
però les èpoques de llum
les idees sempre ens han estat
semblants
a Occident
a veure Ramon
com ho veus?
sí
jo distingiria dues coses
l'una
el fet que hi hagi hagut
si o no hi hagi hagut
irregularitats
diguem-ne
administratives
o política
respecte
a alguna cosa
que hagi passat
això és un tema
que s'ha de resoldre
l'administratiu
i tot plegat
i si hi ha responsables
que ho paguin
es va apagar la factura
d'aquell lloc famós
jo d'això
se suposa
però tampoc
d'això no en sé res
vull dir aquest és el problema
aquests milers d'euros
no però aquest és una
aquest és una qüestió
aquí hi ha un tema
de fons
que és l'espectador
jo això
no té
per mi no té importància
hi ha una cosa
evidentment
que estic d'acord
amb el Francesc Roig
la importància
que sembla
tenir en aquest moment
tot plegat
per exemple
la tau
que identifica Tarragona
és que la tau
la tau
és insubstituïble
és una
a més a més
que gràficament
jo fa molts anys
ho vaig sentir
dir amb un que s'hi dedicava
que és una lletra
extraordinària
per treballar
i és que
que és bonica
vull dir
la tau
que de vegades
fa servir
com a imatge
de Tarragona
és preciosa
vull dir que
és una imatge
que a part
que t'hi trobes
identificat
és que gràficament
és bonica
que per cert
que ara
mentre parlava
això
m'ha vingut
a l'ideu
una cosa
que recordo
ara fa uns anys
que no recordo
era
van inventar-se un logo
que havia de representar
Tarragona
per alguna cosa
el que van petjar
i tot plegat
que precisament
jo no entenc
a vent i la tau
que era una T
horrorosa
que la T
que és de les lletres
més agraïdes
del punt de vista
gràfic
com a bonica
van fer una T
minúscula
una cosa
una cosa
que van voler
que fos
que va l'imatge
però d'això
no se n'ha parlat més
que es va invertir
i té moltes calés
això deu fer
5 o 6 anys
i va sortint
no ho recordeu
una T
horrorosa
bé
doncs
però la tau
la tau
és que és extraordinària
total
que la polèmica aquesta
que és qüestió
de polítics
i de partits
ara els que estan
a l'oposició
i abans
estaven al govern
i els que abans
estaven a l'oposició
estan al govern
i no té feina
el gat pentina
però el problema
és que hi ha molta feina
eh
vull dir que
que sí
que es deixin
de pentinar
i els gats
i mentre parlem d'això
no parlem d'altres coses
o podem parlar de coloms
si volen
perquè aquest tema dels coloms
sí que seria
d'aquelles qüestions
que en fi
clar
el dia que surti la tau
hi haurà algú
que dirà
que això té
unes connotacions religioses
perquè la tau
apareix
amb tota la vaixella
dels canotges
de la catedral
també
eh
de sempre
home
després
hi ha un abús
abús
a veure
els xiquets
a treure la porta
a la tau
també
a tot arreu
però vull dir
la porten
per què?
perquè tenim unes arrels
religioses
i algú dirà
que això té
connotacions
i que no sé què
vull dir
polèmica
n'hi haurà
sempre que vulgueu
per què?
perquè fent polèmica
de qualsevol cosa
intrascendent
estèric
és l'inicial
de la propera ciutat
jo crec que el problema
no és
que algú digui
que té arrels
religioses
és que la religió
es va posar
en les arrels
històriques
que és diferent
la tau
és anterior
a l'arribada
de l'església
jo trobo que
això
sí però
la tau
de Tarracol
el logotip
tau
que si
Santa Tegla
que si Tarragona
que si
el capítol
metropolità
i primat
de les Espanyes
no?
totes aquestes coses
vull dir
està aquí
està aquí
i si algú
vol embolicar
la troca
l'embolicarà
l'embolicarà
per què?
escolta
això em fa recordar
una cosa
i lateralment
per la lliure
del dia de l'interro
del Navarro
que és que
es va per dir
un fet
un fet molt curiós
el dels sacans
sí perquè
és que
els símbols
que deies tu
que allò
que és
esclar
jo com me vaig a trobar
que veig l'església
de Sant Joan
i protegida
per déus mitològics
és a dir
jo trobes
que la religió
jo
el bisbe
en teoria
no he cregut
d'haver entrat allí
no
jo se l'havien permès
és a dir
els pagans
prenen possessió
de l'església
de l'església catòlica
escoltes
que és molt gruixut
això
et refereixes
a la mitologia
que simbolitza
els gegants
el neptú
i una de les deieses
de tantes
que van estar amb ell
en fi
deixem doncs
qüestions
de logos i d'imatges
anàvem a dir
alguna cosa
francès
pensava que
mirem d'una manera
i una altra qüestió
no
seguim una mica
la línia del tram-camp
per què dius
el tram-camp
esclar
ja hi ha un projecte
i què vols dir
que amb això
ja tenim un projecte
jo crec que
és important
que la gent
sàpiga
on són els carrils
sí
perquè no passen
per la canonja
vols dir tu
ni van cap a
l'estació del camp
ja que m'ha tret
el futur pla
territorial parcial
que hi ha
un traçat subterrani
tenim estació
a la canonja
a veure
ja que m'ha tret
aquest tema
el francès roig
és una d'aquelles
qüestions de debat
ciutadani
prou interessant
recordaran els oients
que fa unes setmanes
just abans de Santa Tegla
durant aquest mes de setembre
es va donar a conèixer
aquest avantprojecte
del pla territorial
del camp de Tarragona
i hi ha una d'aquelles qüestions
que en fi
sobretot el ciutadà de peu
que no hi entenc gaire
o que encara que no segueixi
gaire la política
és el tema
del debat
del tren
del tren per la costa
del soterrament per la costa
la façana marítima
o del desviament
pel tren de l'interior
i com que és una d'aquelles qüestions
que tothom
hi pot opinar
i segurament és interessant
conèixer l'opinió
dels ciutadans
i en aquest cas
els tertulians
jo els hi plantejo
aquesta qüestió
que se n'ha parlat
després de
durant uns quants anys
allò
el tren per la costa
mirem de soterrar-lo i tal
la proposta
de l'avantprojecte
del pla territorial del camp
és dir
desplacem el tren
cap a l'interior
i posem l'estació central
de Tarragona
doncs
al costat de la plaça
imperial Tarragona
o en fi
després l'Ajuntament va dir
que potser estaria millor
a prop del riu
a la zona
a veure Francesc
què et sembla?
jo no és que sigui expert
costa o interior
seria la pregunta
però he vist
he vist els
els plànols
i he vist la proposta
evidentment
d'entrada
és una primera aproximació
no m'ha semblat malament
no m'ha semblat malament
no m'ha semblat malament
perquè entre altres coses
estalviem
continuar trinxant el territori
i per tant
la part subterrània
dona una solució
que allibera
la part de costa
però això vol dir
que alliberar
la part de costa
del tren
no sigui
una via
de camp
i qui pugui
per les immobiliàries
que ara
fagocitaran
la zona
això no
simplement
que
s'aconseguirà
aquell objectiu
tradicionalment històric
que sempre ha tingut
Tarragona
de poder tenir
una sortida al mar
sense
la limitació
del tren
tot i que
la limitació
del tren
ha preservat
en les últimes dècades
l'especulació
és evident
això
però aquesta proposta
de fer venir
aquest plat territorial
el tren
de manera subterrània
no m'ha semblat
del tot malament
perquè a més a més
hi ha un estudi
que identifica
els nuclis de població
com de mitjana
o petita
o alta
i clar
som en una
conurbació
que després de Barcelona
és la segona
més important
de Catalunya
i que hi hem de donar
és a dir
el transport
la comunicació
independentment
de si ens agrada més
que passi per aquí
o per allà
hem de buscar
la comoditat
dels usuaris
perquè per exemple
això de l'AVE
que no tingui estació
i que t'hagis de desplaçar
tan lluny
o a Barcelona
passa exactament el mateix
és com
el ciutadà normal
el ciutadà
de mitjana edat
ho troba
com un absurd
per tant
que aquí
puguis tenir
un accés
realment
bastant
còmode
de proximitat
ho he trobat encertat
una altra qüestió
són les qüestions tècniques
a veure
que ens queda poc temps
Jose Maria
costa-ho interior
jo interior
interior
però
però que arribi
fins al més a prop
de la plaça Imperial Tàrraco
a més a més
vull dir
clar
Tarragona
no sé com som
o com
ens fan ser
a Girona
l'estació
està al mig
de la ciutat
a Lleida
l'estació
està al mig
de la ciutat
a Barcelona
malgrat Sagrades Famílies
i Torres Agbar
o el que vulguis
la posaran
al mig
de la ciutat
a Tarragona
no tenim
per no tenir
ni la nostra universitat
porta el nom
de la ciutat
que és l'única
diríem pública
que no té
porta el nom
de la ciutat
deixem-nos de raons
i de polèmiques
una altra vegada
i pensem
en un futur
immediat
i no comencem
a fer plans
que el cap
de plans
que costen diners
i que no es porten
a terme
gairebé
mai
decidim
que per això
hi ha tècnics
i gent especialitzada
de dir
a veure
de cara
no a demà
de cara
a 100 anys
o 200 anys
jo he vist
el traçat
que publica
avui el diari
i està clar
no
però és que
això és el tramcam
sí el tramcam
però estem parlant
ara del pla territorial
parcial
si el tramcam
el fem per un costat
l'estació
el fem per un altre
i aleshores resulta
que per empalmar
l'estació
amb el tramcam
encara tenim
un altre problema
i passa
com passa
amb l'estació
de l'AVE
ara
a Perefort
la Seguita
mirem-ho
perquè després
es barallaran
els taxistes
a la porta
de l'estació
després hi haurà
els problemes
amb les empreses
de transport
que si han de portar
els autobusos
fins allà
o no han de portar
i la persona
que viu
a la Canoja
i vol anar
a l'AVE
fer-ne rai
tindrà
per agafar l'AVE
perquè ha de fer
i amb els aeroports
tres quarts del mateix
avui en dia
jo miro
la llista
de vols directes
i escolta'm
per anar
a no sé on
haig de perdre
tres hores
a Madrid
amb aquella
com se diu
allò
la Barajas 4
la T4
home
a veure
Ramon
que ets queda
només un minutet
bé
veig que
la meva
i jo que tu ja la coneixes
de fa temps
que posar
el TGB
a l'AVE
posar l'AVE
fora d'una ciutat
ho trobava una bestiesa
això
això és una cosa
jo ho he dit sempre
això ja ho saps
aleshores
amb l'altra línia
és a dir
com a Tarragoni
preferia que fos
a Reus
com a Reusenc
preferia que fos a Tarragona
abans
el què?
una estació
les estacions
a tota Europa
són urbanes
que això és
aleshores el tren
aquí cal distingir
l'una de la tramvia
està claríssim
que aquesta
conurbació
aquí s'han de
realitzar
solucions tramviàries
no sé de quina manera
quan l'altra cosa
a l'interior
i això voldria
fer un referent
a una cosa
que s'hi relligir
aquests dies
que és
els textos
de viure a Tarragona
de l'Artur Blader
i justament
la setmana passada
estava
dient
penso que devia ser
el 67-68
fa una reflexió
sobre la
sobre la
la via
i diu
a veure quin dia
quin dia
això ho traurà d'aquí
que és el desig
de tants tarragonits
això
això fa 40 anys
això fa 40 anys
una cosa que està escrita
i a més a més
deu fer molts més
que algú ja ho va dir
i 40 anys
després continuem
de cinxar-t'ho
ara amb aquesta proposta
de tren per l'interior
en fi
així acabem
aquesta estona
de tertúlia
que avui hem convertit
amb el Francesc Roig
amb el Ramon Marugat
i amb el Josep Maria Sabatevos
a tots tres
moltes gràcies
que vagi molt bé el dia
i en fi
fins la propera tertúlia
gràcies
bon dia
noia