Dos minuts i mig és el temps de la Biblioteca Pública de Tarragona.
Una setmana més saludem a una de les col·laboradores,
perquè la majoria són col·laboradores,
tot i que de tant en tant també ens acompanyen alguns col·laboradors
d'aquest servei públic de la ciutat de Tarragona,
com li agrada dir a la seva directora.
Avui ens acompanya la bibliotecaria Cristina Barber.
Bon dia, Cristina.
Hola, bon dia.
És allò de servei públic, no?,
que sempre des de la biblioteca us agrada molt subratllar.
Sí, sí.
Serviu a veure a tothom.
Totalment d'acord.
I la Cristina avui ens fa una proposta
molt corredeta, eh?,
perquè diu, calla,
que com que aquesta tardor hi haurà molts llibres
que parlen de Barcelona,
sembla que ara hem descobert la sopa d'all,
i ja fa temps que molts autors van triar Barcelona
com a escenari de les seves obres, no?
Sí, a veure,
ara hi ha dels llibres,
dels darrers llibres que més llegeixen la gent
o que més es venen,
doncs hi ha títols que han fet Barcelona famosa,
a l'escenari de Barcelona.
és escenari de la novel·la,
com l'ombra del vent,
del Ruizafón, per exemple,
o l'església del mar,
situada en una altra època,
i recentment una obra que es titula
La ciutat sense temps,
d'un tal Enriqué Muriel.
I hem dit, ah, mira,
és un autor nou, aquest Enriqué Muriel, no?
Però esbrinant una mica,
perquè aquesta novel·la és molt nova,
i és una novel·la que,
on la ciutat de Barcelona, doncs,
també hi apareix en altres fons,
però al llarg de la història, a més a més,
no se situa a l'acció ara,
però a més a més surten personatges
que ja venen, doncs, des del segle XV.
Doncs resulta que aquest Enriqué Muriel
no és un autor nou,
sinó que també és un autor que ha escrit sempre sobre Barcelona,
que és el Francisco Fernández Ledesma.
L'ha publicada amb aquest pseudònim,
cosa que ell ja ha fet.
Abans escrivia novel·les d'aquestes de bequers,
i ja escrivia ell amb un pseudònim.
Jo no sé per què ho ha fet,
perquè si esbrines una mica,
no costa gaire saber què és ell.
És a dir, que jo crec que ho ha fet
amb una intencionalitat, no?
És a dir, puguem dir, no sé, potser...
És a dir, segons el que escric,
sóc un, sóc un altre, no?
Per una mica de separar les diferents facetes
com a escriptor, segurament.
És un autò que ho ha fet forces vegades,
i realment, pensant una mica,
veus que sí,
que totes les seves novel·les
pràcticament s'ambienten a la Barcelona
ja de la postguerra,
i...
Però si t'hi fixes,
hi ha tantes novel·les?
Ara, mira, només el momentet
que ara estaves parlant pensava
en la felicitat del Baulenas,
novel·les de Juan Mercé,
de les més conegudes i famoses,
de Bàzquet Montalbán, clar.
La ciutat de Barcelona
és tan absolutament increïble, inacabable,
que això provoca moltíssima creació literària, no?
El tema d'això,
de la creació literària
que dona peu a una ciutat,
és un signe bastant de modernitat.
I de vida, no?
De molta vida.
És una cosa que trobem també
en el Londres de Dickens,
en el París de Balçac,
a l'Alexandria de Durrell
o a la Nova York de Paul Auster.
Sí, em semblava dir la Brooklyn.
Ja són autors que fan...
De la seva ciutat en fan un referent
que cada vegada veus
com una nena de referent mític, no?
Clar, perquè a més la proximitat que dona, no?
També del propi autor
de cercar la realitat, no?
Dona un coneixement de primera mà
que t'ho fa molt versemblant
tot allò que expliquen,
perquè l'autor allò s'ho ha trepitjat, no?
Clar.
Doncs en aquest sentit,
aquí s'ha publicat un llibre,
ja fa un cert temps,
un llibre d'aquests col·lectius
que es titula
Passejades per la Barcelona literària.
Setze itineraris urbans
seguint la pista dels escriptors medievals.
El Quixot, Alvaro de Maldà,
Verdaguer, Maragall,
els autors costumistes,
George Orwell o Mercè Rodoreda,
fins a arribar a Vázquez Montalbán,
l'autor que hem citat,
Montserrat Roig, Mendoza o Ruiz Zafón.
És a dir, que mira si...
Oh, doncs va estar tot un període allò
agafant una miqueta de cada època.
L'estructura del llibre
és un llibre, doncs...
A mi m'has comentat abans
que aquest llibre t'havia agradat molt.
A mi m'agrada molt,
potser per aprendre també, no?
Perquè sí que a vegades
vas per un carrer de Barcelona,
però quan te saps la història de...
Si vas pel barri gòtic,
per exemple,
i t'has llegit alguna lectura
ambientada sobre aquells carrers,
veus que a cada casa
hi ha una història.
I tot això et trobo que motiva molt.
I de fet no és a mi sola.
s'estan fent rutes literàries ara,
a torn i a dret.
La literatura,
a banda del que puguis llegir una obra,
té aquesta virtut també, no?
Que et familiaritza amb coses,
per exemple,
jo recordo que em van parlar
amb l'Albert Salvador
quan va treure la novel·la aquella
de l'Alibé.
Aviam,
la majoria de gent
no sabien ben bé
qui era l'Alibé,
perquè també dius,
home,
era un carrer de Barcelona.
Un carrer de Barcelona.
Era un carrer de Barcelona.
Al principi era un carrer de Barcelona.
I després d'una novel·la
com l'Esfalt Albert Salvador,
així molt populars,
molt a debast de tothom,
dius,
no, no,
doncs era un català
que va anar a veure món
i es va fer passar per àrab
i vinga i tira...
I dius,
ja veus, eh,
a partir d'un carrer de Barcelona.
Clar,
coneixes el personatge,
és molt útil,
és molt útil.
A partir de molts carrers de Barcelona,
doncs,
si has llegit literatura,
pots arribar a conèixer
aspectes de la història.
A mi m'agrada l'estructura
perquè encomanen
a un especialista
cada un dels capítols.
Per exemple,
un dels capítols,
el primer,
el dels orígens,
diem,
els orígens
de les referències literàries
a Barcelona-Ciutat.
Els trobem
en un capítol
que es diu
Les Pedres Gòtiques de Barcelona,
una passejada
amb d'esclot,
metge i buscant.
I el capítol introductori
el fa el José Enrico Rodoméne,
que és un especialista
en literatura
i història medieval
de la Universitat Autònoma
de Barcelona.
Aleshores,
t'explica el per què,
no?
t'explica la importància
d'aquells moments
de la Barcelona gòtica
que tenia com si haguéssim
dos objectius.
Un era posicionar-se
en el món,
en el món mercantil,
en el Mediterrani
com una potència,
crear una ciutat forta
amb unes muralles
en el moment que neixen
i tot això,
però també l'objectiu
de posicionar-se
d'una manera identitària
amb la llengua
per competir
o per
els seus veïns
amb Gènova,
amb Pisa,
amb Florència.
És a dir,
que és un moment
molt definitori
per Barcelona.
I llavors,
al final del capítol,
a veure si ho trobem,
perquè el llibre
és llarguet,
al final de cada capítol,
tot això està il·lustrat
amb imatges
de l'època
i et diu,
ara m'he saltat
de capítol,
et diu els textos
on trobaràs.
A més,
és el que dius,
hi ha fotografies
molt maques.
Sí, sí.
És una altra manera
de visitar Barcelona,
realment.
Diu els espais
on trobaràs
aquesta Barcelona medieval.
Ahà.
Tinguin que
la plaça del rei,
la plaça de l'Àngel,
la plaça de Sant Just,
el Palau dels Requesens,
el carrer de Moncada,
el Passeig del Born,
Santa Maria del Mar,
la Llotja...
És a dir,
que tu pots anar
fent aquesta ruta,
amb aquests itineraris.
I va acompanyant
de textos literaris,
no?
Textos literaris
dels autors.
Acumillats
i després una mica
d'explicació.
Està molt bé, eh?
Fotografies
dels diferents escenaris
i al final
de la procedència
dels textos,
doncs,
qui ha escrit
sobre la Barcelona
literària gòtica,
dient-me.
Doncs Bernat Desclot,
La Crònica,
Bernat Metge,
L'Ossomni
i Joan Buscant,
la Biblioteca
d'Autores Espanyoles
és on té
les seves obres, eh?
Això,
aquesta estructura
tan ben feta,
perquè és un...
dóna gust
de llegir.
I ben feta
amb la voluntat
que no sigui un llibre
que digui,
ai, calla, no, no.
Un llibre...
Un llibre...
Què va?
Un llibre...
Un llibre...
Doncs ho repeteix
amb altres èpoques.
Per exemple,
la que ve a continuació
és la ruta del Quixot.
El Quixot
és la primera obra
que parla literària...
Bueno,
que...
Sí, sí,
que fa referència
en castellà.
que surt al Quixot
o l'única ciutat
que surt al Quixot
com a ciutat
és Barcelona.
Llavors,
ens explica,
doncs,
anem a la ruta del Quixot.
I qui la fa,
aquesta,
a part?
A veure qui fa
la ruta del Quixot.
A veure,
a la trobem.
És que veus,
ens saltem del Quixot
a Verdaguer.
Clar.
Jordi Galvés.
Ajà.
Jordi Galvés,
a la pàgina 30.
Després,
trobarem
la Barcelona
del Baró de Maldà,
feta pel Joan de Déu Domènech.
Home,
aquesta deu tenir
molta miga,
eh?
Que diria aquell.
Molta molla.
Molta miga.
Maldit,
maldit.
Doncs sí,
sí,
sí.
Ara me l'he posat
els punts una mica...
La Barcelona
del Baró de Maldà,
la Casa de la Caritat,
el Palau Maldà,
la Catedral,
el Passeig de l'Esplanada,
tornem al Carrer
de la Peixateria.
I què ens diu
de la Barcelona
del Baró de Maldà?
Doncs ens diu,
per qui no ho tingui present,
doncs que el Rafel de Mati
de Cortada,
Baró de Maldà,
va començar
a 23 anys
un dietari
que va batejar
com calaix de sastre.
El va escriure
durant 50 anys
fins pocs dies
abans de morir.
La constant dedicació
a l'escriptura,
la vocació
de cronista que tenia
i també el seu tarannat
xafarder,
que això es veu molt...
I vividor.
Sí.
Van fer del dietari
del Baró de Maldà
un valós document
per conèixer
la vida
barcelonina
dels 700.
Està editat,
eh?
El dietari
del Baró de Maldà.
Està editat
i en alguna edició,
no sé si de Curial,
en diferents parts
i algunes de les parts
costava de trobar.
Però vaja,
com a referent
és conegut.
Després hi ha
la Barcelona
costumista,
que aquesta
n'han parlat
també molts autors.
Santiago Rossinyol,
per exemple.
que s'anava a dir allò
dels manguitos.
La Rambla,
Riera de Vides,
aquesta la fa el Sergi Doria.
Anem a mirar a veure
què ens diuen
de la Rambla
de Riera de Vides,
que crec que ha donat
molta obra literària.
Home,
la Rambla,
sí.
78.
Anem passant.
Hi ha un plano,
d'un plano
com si fos
d'una guia turística
en iniciar cada capítol
que marca perfectament
els carrers,
les avengudes...
Que surten
a les obres literàries
que donen peu.
Mira, veus,
Procedència dels Textos,
ja n'hi ha forces, eh?
Potser és el capítol
que n'hi ha més.
Que n'hi ha més textos.
I surten autors
com Sempronio,
amb la Vall dels Reis,
Maria Aurelia Cammany,
amb un lloc entre els morts,
Carles Sol de Vila,
amb Fani,
Josep Plava,
el Quadern Gris,
el David Castillo,
amb el Cel i l'Infern,
el Josep Maria Carandell,
el Narcís Ullent la Febre d'Or,
l'Ignasi Agustí,
Mariona Rebull,
és a dir,
surten gent amb...
Joan Janet també,
hi surt,
Josep Maria de Sagarra
amb la seva vida privada,
també cita la Rambla,
i més cap aquí
el Carlos Rezafón,
amb l'Hombra del Vent,
i el Juan Mercè
amb Últimes Tardes Contaressa,
també hi surt,
exacte,
és a dir,
que veus que me n'he saltat molts,
però que són molts els autors.
I sobretot molt diferents,
uns dels altres,
vull dir que aquest llibre
pot omplir les expectatives
de tot tipus de lector,
no?
Perquè hi ha novel·les
i narracions
i llibres de tota mena.
Home,
te pots llegir aquest llibre en si
per aprendre,
i aquest llibre
et dona peu a llegir-ne
50.000,
perquè n'hi ha molts necessitats.
I anar a Barcelona
i fer la ruta.
I anar a Barcelona
i fer la ruta,
però quedaràs molt cansat
si ho has de fer tot.
Bé,
hi ha les novel·les
de la Mercè Rodoreda,
que dóna peu també
a un capítol per allò sola,
Mercè Rodoreda
i les novel·les de Barcelona.
Pensem que les novel·les
de Barcelona,
per exemple,
a Mirall Trencat,
és de les obres
internacionalment
més conegudes fora,
obres catalanes
més conegudes fora
i que més s'han llegit.
Un capítol a part
és la Barcelona revolucionària
i els intel·lectuals europeus,
on es cita
George Orwell
i Simone Bale,
la filòsofa Simone Bale
que va venir aquí.
La Barcelona dels treballadors
i el paisatge
dels Pijuaparte.
Això del Juan Marce,
clar,
les últimes tardes
conteressa.
I saps qui fa
el capítol introductori?
Doncs,
Josep Maria Huerta
esclavaria.
És a dir,
que han anat a buscar
en cada cas
la persona
que més pot conèixer
o més pot donar
a conèixer
aquell tema.
De la Barcelona
dels treballadors
em sembla
que surt
la Maria de Barbal
surt força.
El Joan Marce,
com tu has dit.
A veure si trobem
els llibres
que en citen
de la Barcelona treballadora.
Ara,
de la Barcelona treballadora
difícilment
podem fer
el recorregut
que es podia fer,
sobretot del llibre
del Marce,
perquè aquesta Barcelona
ja no existeix.
la part més antiga
sí que la pots trobar.
Barri del Maresme
en cita,
que és el carrer Bolívia,
clar,
la del carrer Bolívia
de la Maria Barbal,
la Rambla del Pobla Nou,
la Placeta de Prim,
el parc
d'Ioga en el Mar,
la Torre del Rellotge,
el Mercat de la Boqueria,
els jardins
de Joan Managall,
la Zona Franca
i el Carmel.
Clar,
el Carmel,
per exemple,
ja seria molt diferent.
Potser és la part
més transformada
de Barcelona.
Però el que és la part
més antiga,
doncs ja sí que la trobes
igual,
no?,
lògicament.
Però potser sí que la part
més conservadora,
el Passeig de Gràcies,
se mantingui com estava,
però potser la Barcelona
treballadora...
Però el cas aquest
que deien
del Pijo Aparte,
doncs totes la zona
de les xaboles
i tot allò
que ja no hi és,
no?
Sí, sí.
Els textos
que en donen
mostres
serien
Maria Barbal
amb Carre Bolívia,
el Javier Bengarel
amb Icaria Icaria,
el Juan Goytisolo
amb l'obra
Para vivir aquí,
Francesc Candel
en Van matar
d'un hombre
en Rot un paisatge.
N'hi ha d'altres,
però d'aquestes
cita textos,
no?
El Joan Mercè
amb Últimes tardes
amb Últimes tardes
con Teresa,
o també
amb Un dia
Volveré
amb Ronda Guinardó,
és a dir,
que Joan Mercè
i Teresa Pàmies
també
amb Amor Clandestí.
És a dir,
que és una obra
que a mi...
No m'estranya
que t'agradi aquest llibre,
eh, Cristina?
Jo quan l'havies dit
que li agrada
a veure quines són les claus
per què li agrada
i tant ja ho entenem, ja.
No,
i al final
també parla
de Barcelona
com una ciutat de paper,
diu,
Arxius i Biblioteques.
Aquí no cita llibres,
però sí que ens dona
la visió d'una Barcelona
com una ciutat
on hi ha hagut sempre
tela i paper,
o de la tela
es ha passat al paper.
Barcelona
com un arxiu històric
impressionant
que diu
que després
de l'arxiu del Vaticà,
doncs,
ho hem dit
que l'arxiu
de la Corona d'Aragó,
que en realitat
és l'arxiu reial
de Barcelona,
el cita
o l'esmenta
com el segon arxiu
d'Europa
en quant a importància
als seus documents.
Ah, sí?
Després del del Vaticà, no?
Sí, sí, sí.
Vaja,
no sé qui és l'autor
que fa aquesta...
Mira,
l'Ignasi Agaray.
Home,
si ho diu
deu ser veritat.
No crec que
tingui cap sentit
fer una afirmació
d'aquestes
no et porta enlloc.
Doncs aquesta cosa
de Barcelona
com aquesta ciutat
plena
d'aquests recursos,
d'aquesta vida,
d'aquest va-hi-bé
i també
d'aquest arxiu
impressionant,
jo crec que és
el que explica
després
que sortint novel·les
ara
que les citen
com una...
com la del Ruizafo
mateix,
on el món dels llibres
és una cosa important,
que amb una visió
molt peculiar,
potser,
però
crec que sí,
que això,
aquest llibre
dóna bona fe
de...
I continuen sortint,
eh?,
cada cop més.
De Barcelona
com una ciutat,
doncs,
molt present
en la literatura.
Esmentaves també
el Ruizafo,
Eduardo Mendoza,
lògicament,
que hi ha més
la Barcelona olímpica
i la Barcelona...
Està a la part
de la ciutat del...
Barcelona postmoderna,
dos punts
la ciutat dels prodigis.
Ja, ja.
Hi ha molts
podríem seguir, eh?,
però bé...
Sí, no, no,
no ens ho acabaríem,
en tot cas,
està a la biblioteca,
que ho sàpiguen,
i recordem com es titula.
Passejades per la Barcelona literària.
Molt bé.
I els editors
són Sergio Vila San Juan
i Sergi Doria.
Molt bé.
Pel que fa a activitats,
tenim alguna cosa
aquesta setmana, Cristina?
O ja com que s'acaba el curs
aneu més pausats i tranquils?
No, no, no.
Com que s'acaba el curs
hem d'acabar-lo i bé.
Més llenya el foc.
Hem de continuar
i sí que aquesta setmana
és una setmana
bastant de normalitat.
hem tingut unes setmanes
plenes d'esdeveniments,
de convidats i tot això,
aquesta setmana és més tranquil·la.
Demà ja continuem
amb el taller d'informàtica,
demà toca el d'informàtica
molt bàsica,
tant demà com dijous.
I després,
us volem convidar
a les persones
que no coneixeu tots
els serveis de la biblioteca
o només teniu el costum
de venir a agafar llibres
però res més,
no sabeu, per exemple,
com s'agafen
altre tipus de material,
que vingueu,
que us apunteu
a una de les visites guiades.
En concret,
el dia 13
n'hi ha una
a dos quarts
de
cinc.
Dos quarts de cinc?
Sí,
a dos quarts de cinc.
En tot cas,
ens podeu trucar
a la biblioteca
al 977-24-0544
i si algú
intenta res,
doncs li...
Si val la pena
que s'apuntin,
perquè el grup
tingui una dimensió
bona per fer la visita.
Sí,
i si són menys persones,
doncs també es pot fer.
Es farà igual,
el tema és que siguin
moltes més.
Dura una horeta,
una horeta i mitja
la visita aquesta guiada
i els ensenyem
tots els serveis
de la biblioteca,
els que són més habituals
i els que són,
diem-ne,
que estan més amagats.
Després,
a la vessant
de la sala infantil,
tenim l'hora del conte,
el dijous,
dia 14,
a les 6 de la tarda.
I ens explicaran
Granets de sorra
amb Patricia McWill.
Els contes,
el tram d'edat
és de 3 a 6 anys,
és a dir,
que diem que són contes
per als nens més petits.
I el dissabte 16,
12 a 12,
hi ha Club de Juvenil
que comentaran
l'Òscar
i la Peggy Blu
d'Emmanuel Smith.
que deuen estar pobres
també amb els exàmens.
Sí,
potser és mal època
ara per anar...
No,
per mirar també
i tenint en compte
que són grans lectors,
aquests joves
també serveix
una miqueta
de relaxament,
no?,
entre examen
i examenal,
donar un cop d'ull
a una lectura
que els allunyi
del tema acadèmic.
Sí,
sí,
sí,
sobretot si hi ha...
És el que fem
els avuls també,
no?,
per trencar la...
i bé,
el dimarts que ve
tindrem...
No,
el dimarts que ve
tindrem
un comentari
de la Felicitat,
l'obra que tu nomenaves
precisament
de Barcelona,
de la reforma,
de la gran reforma
de la Barcelona
de l'Eixample,
sí senyora.
Que crec que és
molt original
en plantejament,
no ho sé,
ara miraré aquest llibre
si algú més
ha parlat
de la Barcelona
de l'Eixample,
no?
A més,
en aquest de la Felicitat
i la Barcelona
de l'Eixample,
literalment,
i mai millor dit,
enderroquen els edificis
i comencen a aixecar-ne
nous edificis.
A mesura que va
desenvolupant-se
la història,
la que sigui,
no ho diré ara,
doncs es va desenvolupant
també tot el que és
l'entrellat urbanístic,
no?
És curiós,
és interessant.
Fa gràcia la visió
d'una persona immigrada
a Barcelona
en aquella època
que li sobta
com en una ciutat
que ve d'un poblet,
com una ciutat
comencen a fer
l'urbanisme
de l'Eixample,
comencen a fer
fent els carrers,
l'asfaltat dels carrers,
l'enllumenat
i els arbres
i sense cases.
Sense cases, clar.
Havia de tenir
una sensació
d'una mena de cosa
fantasmagòrica.
Sí, justament per aquí.
Justament per aquí va
la història.
Per aquí va la cosa.
Comença la cosa
amb cases i fantasmes.
Doncs el dia 21
tindrem el gust
de tenir-lo al club
a veure què ens explica.
I tindreu el Baulenes.
Tindrem el Baulenes
el dia 21
a dos quart de set de la tarda.
Val a dir
que és una persona
que sempre es mostra
molt disposada a anar-hi
i que és un gran admirador
dels clubs de lectura.
Ho hem dit alguna vegada
però és que ell sempre
aprofita l'oportunitat
per dir-ho.
i que se sent, diguem-ne,
com molt orgullós
i molt satisfet
quan pot tenir contacte
amb els seus lectors.
Ell ho ha dit
més d'una vegada.
Doncs li agraïm
i està tothom convidat.
Tothom, eh?
No només les persones
que estan al club de lectura.
No, tothom.
Si algú està interessat.
O si algú ha llegit
alguna altra obra d'ell
i li ve de gust comentar.
El que passa que, clar...
I portar-ho perquè li dediqui
que això fa gràcia.
El nostre comentari
es centrarà bàsicament
en l'obra que hem llegit tots.
Altres n'han llegit,
la millor abans,
anteriorment havien llegit
alguna cosa.
Recentment molta gent
ha llegit per un sac d'ossos,
per exemple.
Sí, també.
Però, clar,
la que donarà peu al comentari
perquè bàsicament tots
l'hem llegida
és la felicitat.
Home, ara té aquesta última
que és d'aquesta noia
d'una ONG.
No l'he llegida encara.
La tinc per llegir encara.
És un altre estil, eh?
Sembla que fa una com a més
de retrospecció històrica
i una més actual.
Se n'ha anat en una època molt...
Va passar d'aquella
després de la mort d'idiota,
de la mort d'idiota
per un sac d'ossos
i ara torna amb l'àrea de servei.
Sembla que se centri
en un personatge
molt marginal
a la societat actual.
No el vam triar
precisament potser
per aquest tema,
potser perquè tenim gent
una mica gran,
amb esperit molt jove.
Amb edat.
Gent amb edat, eh?
Gran, no.
Però bé,
ens va semblar
que potser aquesta darrera
costaria més.
Però a vegades
tenen sorpreses, eh?
A més,
aquesta és un novel·lon,
novel·lon
d'aquells gruixuts, eh?
Que em dona gust
de llegir-ho, eh?
La felicitat
potser és una mica...
Enganya una mica en el títol.
Sí, però bé,
no diem res
perquè potser
hem despertat
les ganes de llegir-la, eh?
Com que ha passat
pel Club de Lectura
i hi haurà molts exemplars
quan acabin de fer-ho.
Per tant,
vostè,
si els hi ve de gust,
és una bona lectura
per les vacances, eh?
No cal buscar
la novetat literària
per gaudir-ne
de la literatura.
O alguna d'aquestes
de Barcelona.
O d'aquestes.
O finalment,
l'emblemàtica d'ara,
la darrera,
que és la clau gaudí.
Oh, i tant.
no podia faltar
aquesta novetat.
Cristina Barber,
com sempre,
un plaer.
Moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i ens retrobem
la propera setmana.
Molt bé.
Adéu-siau.