Ara són dos quarts d'una del migdia, en vuit minuts.
Segueix endavant el matí de Tarragona Ràdio.
És el moment de saludar Pep Calvet, Daniel Travel.
Pep, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut. Avui ens acompanya també el Joan Carbonell.
Joan, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut. Avui dedicarem aquest espai a parlar dels raids.
Per què? Primer, perquè apostem per aquesta pràctica
i perquè aquí a casa nostra estem a punt d'iniciar
un petit circuit propi que tenim,
tot i que la transcendència va més enllà també de les nostres comarques.
Està clar. O sigui, aquí l'amic Joan Carbonell,
ell parlarà del raid.
Cal dir que, bueno, ara si no me'n deixo cap,
tenim el de la Pineda, tenim el Transaventure
i tenim també els de les Terres d'Hospitalet.
I algun més també.
I algun més. O sigui que vol dir que,
però em refereixo que dins la província de Tarragona
ja vam agafar el filó i anem a veure si realment
l'organització entre tots aquests, doncs, podem arribar bé, no?
Doncs immediadament parlarem dels raids,
però si m'ho permeteu, hem de parlar d'una altra aventura,
d'aquella que t'ho donen tot fet, podríem dir, eh?
Perquè als raids t'ho has de currer molt,
però hi ha una altra aventura que només has de seure
i deixar-te emportar. Parlem de portaventura.
Aquest matí han presentat la nova atracció
i aquí té totes les dades, és el Josep Sunyer,
que ens explica algun que altre detall
de forma no excessivament extensa, podríem dir,
de com ha anat aquesta presentació
i que ens pot explicar.
Josep, molt bon dia.
Hola, Joanda, bon dia.
Ja heu acabat la visita d'aquesta atracció,
que, si no m'equivoco, és una muntanya russa
que fa 880 metres, no?
Mira, 860.
Ah, 60.
Sí, no, no, és que aquí 10 metres són molt importants, eh?
Ara, quan t'expliqui de què valla,
veuràs com 10 metres són molt importants,
perquè aquests 860 metres de muntanya russa
es triguen a fer 30 segons.
Ala!
30 segons per fer que ha recorregut
de 860 metres de distància,
860 metres de longitud.
Quines presses, eh?
La gent té unes presses.
Aquí la clau està, òbviament, en la velocitat
i sobretot l'acceleració,
perquè és una muntanya russa tematitzada
amb l'acceleració, fonamental en l'acceleració
i tematitzada en el món del vi.
Això és una novetat important.
Estarà situada, perquè l'estan construint a hores d'ara,
a la zona de la Mediterrània.
Van començar a construir l'any passat,
aproximadament cap al mes de juliol
i tindrem per vista tenir-la oberta
cap a partir de l'abril, abril-maig,
més aviat al maig,
perquè a l'abril faran les primeres proves.
Nosaltres hem pogut veure, in situ,
l'obra de com estan aquestes obres.
Ja es veu, de fet, l'estructura,
el que serien els raïls d'aquesta muntanya russa,
que va, perquè es fa una idea,
no és com el Dragon Can, és molt diferent.
Aquesta va, més o menys, a poca distància del terra.
La part que puja més són 9 metres...
I passa pel llac de la Mediterrània, no?
Passa per sobre.
Mira, justament, ara escoltarem una entrevista
que hem fet de breu,
a sobre de la...
O sigui, justament en aquest punt,
al llac de la Mediterrània,
hem pogut parlar amb l'enginyer mecànic responsable,
que és Fernando Lempreeve,
que ara podrem escoltar la breu conversa.
Però, sí, sí, efectivament,
passa per sobre del llac de la Mediterrània,
és a dir, més o menys, a l'entrada del part temàtic,
i arriba fins a la cartera de l'autovia de Saló,
perquè es fa una idea.
Llavors torna, val?
I a la sortida d'aquesta muntanya russa,
aquí està la clau, aquí té la qüestió,
es passa de 0 a 125 km per hora en tan sols 3 segons.
Això és una acceleració que s'aconsegueix
en un dispositiu molt complex
i que la fa que sigui pràcticament única,
per aquestes característiques, única al món,
aquesta atracció que podrà obrir portes el mes de maig.
Per cert, el part temàtic obre portes d'avui en un mes,
si el proper 23 som a febrer ara,
doncs el 23 del mes que ve obre portes.
Escoltem, si sembla, Joana, ràpidament,
perquè tenim poc temps, no?
I imagino...
Poquets, sí, la veritat és que sí.
Doncs escoltem el que ens explicava l'enginyer mecànic,
Fernando Lampreame,
justament en aquest punt que comentava,
a la zona mediterrània.
Hola, què tal?
Què hem vist hoy?
Què ens has ensenyat pel parque?
Bueno, jo hem estado viendo
la que va ser la nueva atracción de Port Aventura,
la nueva montaña rusa.
Hemos estado viendo un poquito el desarrollo,
cómo va a quedar,
para que la gente ya se vayan haciendo un poco la idea
y que vaya cogiendo ganas de montarse.
¿Dónde estamos ahora exactamente?
Ahora mismo estamos en la rambla de la Mediterránea,
en la entrada del parque,
en la zona, bueno, en la área de Mediterránea,
y estamos viendo toda la parte de la atracción
que pasa por encima del lago,
por encima de la rambla y de la propia gente.
Bueno, estamos ahora todo el grupo aquí comentándolo.
Hemos contado antes que son 800 metros,
860 metros de longitud la atracción,
que todavía no tiene nombre, ya estáis en ello.
¿Cuánto tiempo se va a tardar en recorrer
con estos nuevos vagones la atracción en sí?
La experiencia en sí, bueno, consta de dos partes.
Una primera que es el espectáculo,
ya con la gente montada dentro de los vehículos,
que duran unos 40 segundos,
dentro de todo el concepto de la historia,
del inventor, de la masía, con sus elementos,
un inventor logo que hace inventos con vino,
que utiliza vino como combustible,
y a partir de ahí, pues bueno,
ya el recorrido en sí que son 25 segundos.
Y luego también añade, bueno,
lo original, una de las partes originales
son el tipo de vehículos,
que llaman Wink Walker,
y bueno, son vagones que te permiten ir
con los pies colgando y con las manos colgando,
siendo que únicamente es el vehículo
lo que va sobre las vías,
entonces te da la sensación de estar solamente el peligro.
¿En la salida, de 0 a 135 kilómetros por hora,
en tan solo, cuánto?
Tan solo tres segundos.
¿Cómo se consigue esto?
¿Cómo se consigue?
Bueno, es un sistema relativamente nuevo,
no tiene muchos años,
y bueno, se consigue a través de unos tanques gigantescos de aceite
que transmiten aceite a unos acumuladores,
con nitrógeno, el nitrógeno se comprime,
y entonces permite una salida brutal del aceite,
que permite que un gran tambor de la vuelta
a un coche que coge lo que son los vagones principales.
A partir de ahí, consigue llevar los vagones
a 135 kilómetros por hora en estos tres segundos,
y ya este vagón, este pequeño catch car,
que se llama, se frena y viene ya,
busca al siguiente tren que está esperando en la sala del show.
Has contado antes, Fernando, que son tres trenes, creo, ¿no?
Tres trenes, y cada tren, ¿cuántas personas caben?
Sí, en cada tren serán 24 personas,
son seis vehículos,
y en cada uno van, en cada una de las salas, dos personas,
o sea, cuatro personas por vehículo,
seis vehículos, son 24 personas por cada tren.
¿La diferencia entre esta atracción nueva
y, por ejemplo, Dragon Camp, cuál sería?
Bueno, son diferentes, son diferentes conceptos,
son perfectamente complementarias,
porque en este caso, lo que esta atracción busca
no es competible, el Dragon Camp ya tiene sus loopings
y en esa es, bueno, es única en Europa,
y no, no, no, no, no se pretende,
simplemente es una estación diferente
y es una estación de velocidad.
Aquí lo que buscamos es pasar más cerca de elementos,
es buscar una aceleración más constante
para intentar hacer un recorrido muy rápido
de forma que nunca, siempre estés en tensión, ¿no?
Que nunca pierdas, nunca pierdas esa emoción
y nunca consigas entrar en tranquilidad,
sino que siempre estés cerca de objetos,
cerca de elementos, dando loopings,
pasando por el lago, la trinchera.
Bueno, creemos que es un recorrido muy rico
para lo rápido que es.
¿La trinchera, cuéntanos un poco cómo es?
Creo que hay nueve metros de profundidad en algún sitio, ¿no?
Sí, es una trinchada de unos 100, 150 metros de longitud
y tiene en algunos puntos de profundidad
nueve metros aproximadamente.
Y, bueno, la gente, por ejemplo,
va a ir muy cerca del recorrido,
perdón, muy cerca de lo que es la propia piedra,
y entonces la sensación creemos que sea bastante buena.
Fernando Lampere, bueno, por cierto,
es ingeniero mecánico, responsable de esta obra.
Creo que hay unas 500 personas trabajando,
no llegan aproximadamente.
¿Cuándo tenéis previsto acabarla?
¿Cuándo estarán, cómo se van a hacer las pruebas definitivas?
Sí, las pruebas, bueno, en principio,
la idea es empezar a hacer a principios de abril,
pero, bueno, creemos que sí, a principios de abril,
luego ya con cargas, a mediados,
y ya con personas la parte final.
Y, bueno, lo que comentabas,
que personas puede haber unas 400, 500,
dirección facultativa, el resto de compañeros de Singwell,
gente de Porta Aventura,
constructora, tematización, gente de Suiza,
bueno, ha habido, se ha hecho parte del recorrido
de muchas nacionalidades,
entonces, es un grupo humano tremendo, gigantesco.
Paraules a la Ferran de l'empreve,
a la banda que, d'anido, l'atracció prometi molt,
estará oberta el mes de maig,
portará un año en construcción,
vull dir que haurà costat, a més o menys,
un año, 12 meses, per fer-la,
i ha costat, ha tingut un cost econòmic
de 15 milions d'euros.
En fi, preveuen que això sigui un gran actiu
de cara a aquesta temporada, que obriran d'aquí a un mes,
i que, a més a més, aquesta atracció,
ho comentava el Fernando, tindrà tres trens,
cadascun hi cabran 24 persones,
aniran penjant, això està més important,
perquè aniran amb els teus penjant, imagina't-ho,
a més a més, dos a cada banda,
i al mig hi ha una bota de vi,
està buida, m'han dit, la bota de vi,
però al mig hi ha una bota de vi...
Sort que la ministra ha tirat enrere
la llei aquesta del consum d'alcohol
i tota la polèmica del vi,
si no ja els veig l'atracció una mica penalitzada, eh?
No, no, i tindran problemes pel nom, també,
perquè el nom el volen relacionar amb el món del vi,
amb aquesta tematització de la part de la Mediterrània...
Ulla amb la ministra de Sanitat
que no tiri endavant el projecte de llei.
Per cert, plantaran vinyes, també,
en aquesta zona plantaran vinyes,
és a dir, parla de l'atracció,
hi haurà aquest xou inicial,
hi haurà vinyes, plantaran vinyes
perquè sigui encara més tematitzat,
i, en fi, preveuen, de fet,
que aquesta temporada que s'obre el mes que ve,
el 23 del mes que ve,
puguin arribar, superar els 3 milions 900 mil persones
que ja van passar l'any passat,
és una previsió important, eh?
i actualitzar totes aquestes dades
a l'informatiu Tarragona Actualitat.
Moltíssimes gràcies per atençar-nos
tota aquesta informació.
Per cert, que he sentit que buscaven nom,
no és per fer-me-la graciosa.
Feu una porra, va, a veure si...
Mira, per exemple,
tot i que aquest nom està registrat
perquè és d'una pel·li,
però li podrien dir entre copes.
Vigila que ens escolten, eh?
Per exemple.
Entre copes.
Per la cosa tematitzada, dic jo, no ho sé, eh?
És una proposta, mira, és una proposta.
És una proposta,
i, a més, la donem gratuïtament
perquè som així de generosos.
Pep, moltíssimes gràcies, de veritat.
Continuem parlant d'aquesta qüestió
perquè se'n parlarà molt.
De fet, és un esdeveniment important
dins del que és l'àmbit de Port Aventurar
i el que és l'espai de lleure a les nostres comarques.
Gràcies, Pep. Fins després.
Demà anava a dir, demà caminen als diaris els oients
perquè veuran 20 periodistes i fotògrafs amb casc blanc.
De fet, aquestes festes de Nadal,
si algú visitava el parc,
es podia observar perfectament
tota l'estructura inicial d'aquesta atracció.
Es veu, es veu, és el Tobias de Sabou.
Gràcies, Pep.
Parlem d'un altre tipus d'aventura.
Des del matí, demanem disculpes al Joan i al Pepe,
que avui hem robat una part del seu temps.
Entre copes, no està malament.
L'aventura que feu vosaltres,
que són aquestes curses d'aquests raids d'aventura,
són ben diferents.
Aquí no et seuen ni et lliguen,
sinó que tot ho has de fer tu.
I una miqueta el raid que obre,
aquí a les nostres comarques,
és el que feu a la Pineda.
Així com el d'aquí es diu Transaventura,
el vostre es diu?
Ray la Pineda, platja.
Ray la Pineda, platja.
I no té més, i així ningú s'equivoca.
Explica'ns una miqueta on trobem l'origen,
perquè, vaja, tu mateix ja has participat en raids
a nivell internacional de Copa del Món.
Per tant, no només saps de què parles
quan parles del raid que representes,
sinó del que és aquesta pràctica en general, no, Joan?
Sí, sí, sí.
Bueno, aquesta cursa, en principi,
aquest any serà la novena edició ja,
que té els orígens una mica seguint la línia
que va començar el Pep amb el Transaventura.
Que tu has participat al Transaventura.
Sí, sí, sí, clar que sí.
I, home, ha sigut un referent aquí a les comarques de Tarragona.
I, bueno, doncs amb aquesta línia serà la novena edició
i cada cop anem pujant un esgraó.
I en guany la gran diferència és que ja no només serà
de la Copa Catalana,
sinó que passa a ser ja de la Lliga Espanyola.
I això implica ja un grau superior d'organització
i a nivell d'equips, per exemple,
hem passat dels 20 equips a l'any passat a 50 equips en guany.
I vull dir que és un fet dinamitzador molt més important.
Ja teníeu inscrits 50 equips, dius?
Sí.
Déu-n'hi-do, eh? Són molts equips.
Són molts equips.
I, a més, és que ha fet el tope 50 perquè...
Sí, sí, és a dir, que encara s'hagués apuntat a alguna cosa més.
Sí, el que passa que a nivell de logística ja,
vull dir, es fa una mica, no?
Has de buscar punts per aparcar 50 vehicles, també.
Has de buscar 50 caiacs per tothom.
I, bueno, és una mica ja...
Agafar més equips ja és una mica més complicat.
A veure, hi ha una modalitat només?
Allò és molt extrem? No és tan extrem?
És assequible?
Cada cop poseu el llistó més alt?
Perquè també els participants són més exigents?
Bueno, el que es fa una mica sempre,
com que tu ho has dit abans,
que estem molt en contacte amb aquest mundillo,
doncs tenim un grau de sensibilitat molt important.
i llavors sabem més o menys cap a on hem de derivar la cursa, no?
En aquest cas, intentem sempre
que tothom que passi per la cursa acabi content.
I una de les millors maneres és dissenyar una cursa al seu nivell.
I per això el que fem és tres categories.
Cenguany, per exemple,
que fem una categoria èlit de lliga espanyola,
amb la qual cosa, doncs,
tota la gent que ve de fora competeix
en una sèrie de condicions
i sabrem que tothom s'ho passarà bé.
I l'altre extrem, per exemple,
és la categoria de promoció, que es diu aventura,
que és una categoria, doncs, bueno,
que es baixa el nivell de dificultat,
el nivell de quilometratge,
perquè la gent que es vulgui iniciar
a fer raits de dos dies,
doncs, bueno, tinc una porta d'accés a aquest món.
Clar, jo m'imagino que,
tot i que hi ha un sector que cada cop demana més,
que si ho limitéssiu d'aquesta manera,
tancaríeu la porta a gent que vol introduir-se
per algun lloc que han de començar, no?
Sí, és que és la mateixa gent que competeix,
va pujant ells mateixos el nivell,
però, clar, no tots estan al mateix nivell.
Llavors, hi ha gent que hi voldria,
però per qüestions d'entrenes,
per qüestions de feina, de treball,
doncs, no poden entrenar
com els que realment s'hi dediquen, no?
Perquè, a veure, els que s'hi dediquen
reben primer a nivell de subvencions,
doncs, estan ben subvencionats
i poden perdre més dies de feina
per dedicar-s'hi, no?
Llavors, d'aquí, que és una de les grans...
Jo, per mi, una gran idea
que ha tingut el Joan per poder-ho fer, no?
Clar, el Joan a més coneix el món dels raids
des de totes les vessants.
Jo deia que havia participat al Transaventure,
si m'equivoco, em rectifiqueu i no passa res,
però jo diria que el teu equip
ha guanyat alguna vegada.
M'ha guanyat un cop, ja fa 400 anys.
Per això, i és que ho recordo,
perquè fem sempre el seguiment
i l'equip d'aquest de la Pineda,
platja, doncs, jo recordo que
en alguna ocasió havies guanyat.
Has participat a la Copa del Món.
En quin...
On hi ha més afició al tema dels raids
en quant a nacionalitats?
Jo suposo que a França.
A França.
Perquè van ser una mica els creadors d'això.
Sí, a Europa, a França.
I, de fet, a França,
els raids com aquest que m'ontem ara,
doncs, no sé, jo...
Jo no ho he vist, però he sentit parlar,
que tenen fins a 80 i 100 equips.
Vull dir, un dinamitzen d'una manera ja...
Has de tenir una infraestructura...
Tenen una lliga ja instaurada,
vull dir, tenen un sistema ja
que ja fa anys que vam fent això, no?
En canvi, també als Estats Units, per exemple,
tot el que són aquest tipus de competicions,
potser més encarades a nivell empresarial,
però tot i així també tenen competicions,
te podria dir competicions d'una setmana,
que en cinc hores s'esgoten 100 places d'inscrits.
Ni que fos un concert d'aquests del Bruce Springsteen, no?
Bueno, jo suposo que ho saben vendre molt bé.
Home, el territori que tenen també determinats estats
són molt adients per a aquestes pràctiques.
No, i que a nivell de federacions,
doncs, que ja són més pioneres,
ja ho tenen tot més reglamentat
i ja no vas tan perdut, no?
Com a vegades passa aquí, no?
Que no saps tampoc per on tirar.
Home, l'experiència que heu fet
tota la gent que us hi dediqueu
fa que, justament, com assenyalàveu,
sigui puntual aquest de la Pineda que ens ocupa avui
a la Lliga Espanyola i a la Copa Catalana.
Això és important
i, a més, li dona com una...
dignifica, podríem dir, aquesta pràctica.
No sé si la paraula és la correcta,
però, com a mínim,
li dona aquesta vessant com a edat d'esport,
de competició,
ho reglamenta una mica, no?
Sí, és que una mica...
Allà fa anys que s'estem lluitant per això...
A més, una colla d'amics que, mira, van a fer el cabra per la muntanya.
Sí, perquè els raios sempre van aparèixer aquí a Catalunya
com una espècie d'activitat d'oci
i, a poc a poc, ho estem reglamentant
perquè passi a ser una competició esportiva.
Amb això, què vol dir?
Que s'hauria d'entendre com un partit de futbol,
com un partit de bàsquet.
Doncs, en aquest cas, és una cursa
que té unes condicions, un reglament,
i s'intenta passar d'una banda oci a la banda esportiva
més que res per reglamentar-ho
i que sigui reconegut també a nivell d'esports, d'estatuts, de federacions
i, bueno, si algun dia ho arribes a l'olímpic, doncs mira, millor.
No, i que, a més a més, a l'escenari,
el ser tot el que és la muntanya
i a veure l'entorn i tot això,
doncs també s'ha de cuidar molt
que tot vagi, que no deixem res per desfet
i que, bueno, que els ecologistes no comencin a demanar caps aquí,
que llavors nosaltres mateixos ho cargaríem, no?
Implica una preparació prèvia important
en quant a permisos, visites als diferents municipis, institucions, entitats,
hi ha una preparació prèvia molt intensa, no?
Sí, tranquil·lament de tres o quatre mesos.
Per això.
I ara, abans de comentar al Pep,
que jo personalment soc licenciat en Educació Física
que ja em dedico exclusivament a organitzaments esportius
perquè abans estava la meva...
O sigui, tenia la meva feina i això ho feia com a hobby,
però, clar, en el moment que si ho vols fer bé
t'has de centrar en alguna cosa.
Per la vessant esportiva i per la burocràcia, no?
Sí, també.
Però, bueno, també és normal, eh?
Vull dir que tot segueix el seu procés
perquè això també limita, per exemple,
que altres que no volen seguir aquest procés
no se puguin ficar amb això, no?
Perquè, d'alguna manera, jo defenso també
que qui vol fer les coses bé,
doncs que tingui el seu espai
i, bueno, és acceptar les normes
i jugar amb això.
Clar que sí.
I què te'n va dir, Joan?
L'itinerari ja se sap que és el secret millor guardat,
sempre, no ens faltaria.
Top secret.
Top secret.
Ja el tens traçadet i tot,
perquè és el 2, el 3 i el 4 de març,
per tant, l'itinerari ja està.
Alguna pista en quant a les modalitats
i les pràctiques que hauran de fer els participants?
Home, hauran d'anar en caia,
que ja ens has donat una pista,
que necessitava 50 caies.
Això sí.
Patinaran?
Sí, patinaran i, a més, en guany,
la prova de patins és una cronoescalada,
que es diu.
Vull dir, hi ha, no sé,
hem de fer semblar que són 4 o 5 quilòmetres
i que fan un desnivell de 400 metres.
Què dius, amb els patins?
Sí.
Un desnivell de 400 metres.
Hi ha rampes de 15 i 16%
i, bueno, vull dir, és una pista.
Servei d'ortodonsi al final de la pista?
No, perquè és de pujada, és de pujada.
És de pujada.
És de pujada, només.
De baixada sí que no m'atreviria a pujada.
Per això jo, és que clar, que no m'has dit.
Per seguretat, no, no, no.
De baixada, no.
No, no, però de pujada, Déu n'hi do, eh?
Després també fan, bueno, cursa a peu,
per tot el que és la zona de la cursa,
ja n'han d'anar trobant fites,
s'han d'anar orientant-se,
i es fa una via ferrata també,
es fa el calla, com hem dit,
es fa canoa,
hi ha un ràpel de 90 metres,
seguit després d'un d'un de 40.
És una prova superespectacular aquesta.
I després la bicicleta de muntanya
s'ha acabat una mica de lligar
i d'enllaçar totes les altres proves.
Doncs Déu n'hi do, no?
Sí, en total faran 160 quilòmetres
els equips d'elit
i 100 quilòmetres els equips aventura.
I venen a fer en total uns...
Em sembla que són uns 7.500 o 8.000 metres
de desnivell acumulat
entre pujada i baixada.
La sortida es fa?
En quin lloc es fa la sortida?
Perquè a vegades fa gràcia o no?
Sí, però no es pot dir encara.
Home, però a vegades així,
com altres,
els avents us fan la sortida al balcó.
L'altre, el que sí que puc dir
és que el diumenge,
dia 4,
de les 11 del matí,
més o menys cap a les 1,
1, 1 i mig, 2 del migdia,
estarem al passeig de la Pineda,
fem un sector,
que és un circuit tancat,
que és un tipus triatló.
Ah, molt bé.
I això és molt espectacular,
que la gent que vulgui anar a veure,
doncs convida tothom
perquè fan proves de patins,
de BTT,
de caiac de mar
i de curs a peu, també.
I això sí que és el que puc dir.
No, t'ho preguntava en aquest sentit,
si hi havia una part, diguem,
de més pública,
perquè tothom, doncs veia,
és l'arribada, no l'arribada.
Sí, perquè a vegades trobem
que la sortida la fem
el dissabte a les 8 del matí
i no hi ha ningú que s'aixequi.
A mi una de les coses
que m'agrada dels raids,
ja t'ho dic ara,
és el misteri aquest, eh?
D'on es farà?
Cada any,
el transatlentor m'encanta.
Però costa molt,
manté una segreda.
Home, clar,
és que a més s'han de fer
tot aquest tràmit burocrat
i que hi ha molt de paper
que vaga cap a un cop.
Jo sempre dic
hi ha espies per tot arreu, no?
Perquè millor vas a un poble,
li presentes conforme has de passar.
No, és que venim a fer una calçotada
i no s'ho creuen.
I el que rep a l'escrit
se'l mira
i tot just a millor
aquest participa en un equip, no?
Ostres,
el coneix amb algú que participa
i llavors et truca,
escolta, mira,
que aquests han vingut aquí...
És que toques tantes tecles,
has de tocar tantes tecles.
No, i no només a nivell d'això.
Jo si veig amb el Joan
per la muntanya amb la bici...
Dius, ja, què t'està buscant ja?
I va sol i ja saps que...
És com quan me veuen a mi
buscant alguna cova.
Dic, ostres,
aquest és que...
Tu dius que estàs preparant itineraris
pel programa.
Sí,
però sí que la gent
depèn de l'època
i ja no s'ho traga, no?
Doncs, Déu-n'hi-do,
aquest 2, 3 i 4 de març
és el Rai Lapiner de Platja.
Després vindrà el Transaventur
i després el de l'Hospitalet.
En parlarem
en els propers programes.
Avui volíem centrar
la nostra atenció
en un Rai
que teòricament
tenia el període d'inscripció
fins demà.
No, fins avui.
Fins avui.
24 demà,
però que de fet
l'heu tancat
perquè ja...
Sí, no sé,
bueno,
hi haurà una llista d'espera
que si, bueno...
Si algú es donés de baixa.
Si algú es donés de baixa,
doncs acceptaríem
algun equip més,
però que hem fet pòsters
i flights de promoció,
però pràcticament
no ens han servit de res,
perquè tot avui dia
funciona per e-mail.
Internet.
I la gent ja coneix
els circuits,
la gent que s'hi dedica.
Tenim només 45 segons.
Joan,
jo espero que vinguis
un altre dia.
Sí, home.
Com a participant,
com a integrant
d'algun equip,
tens prevista
la participació
d'algun Rai
properament?
Sí, bueno,
comencem amb...
Faríem una roda de premsa
amb l'equip
abans de començar,
però del 18 al 24 de març
fem el Rai 20 Baix extrem,
que fa una part en guany
d'un circuit
de competicions internacionals,
que ja us informarem
i us presentarem
a la roda de premsa
i després ja vindrem aquí
també a presentar-ho.
Un abans i un després.
Perfecte,
cap problema.
Joan,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos avui.
Joan Carbonell,
responsable de l'organització
del Rai Lapiner de Platja.
Pep Calvet,
moltíssimes gràcies,
com sempre.
Sí, sempre.
No han donat cap pista,
Nail Travel,
Namasté,
al Carre Lleida
pregunten
i els organitzen
el que convingui.
Està clar.
Gràcies, Joan.
Molt bé.
Adéu, adéu.