La conferència inaugural té per títol
Com aconseguir el passaport català.
No parlarà de Déu, però potser també.
Home, tenint en compte que és un públic molt agraït,
el de Tarragona i tot plegat,
potser la cosa després deriva en un col·loqui.
Sí, perquè de fet és la inauguració del curs
i aquí hi venen els alumnes, però també hi pot venir qui vulgui,
perquè és una cosa oberta.
També venen els voluntaris del voluntariat lingüístic,
que no necessàriament són alumnes nostres.
I com que precisament es pensa també en el tema del voluntariat,
i que molts alumnes són de nova immigració,
per això ha triat aquest tema.
I ell, per experiència pròpia, fa anys que està a Catalunya,
podrà explicar la seva experiència
i la seva idea sobre com obtenir un passaport català.
Ara és curiós que vol parlar com obtenir un passaport català
quan, tot i que és un aspecte que contempla la legislació vigent,
encara no podem declarar en un jutjat en català
i ens poden instar a declarar en castellà.
És una de les notícies d'actualitat que ens portes avui.
Sí, però no és ben bé cert, això.
No?
No.
Una altra cosa és que hi hagi jutges que no ho entenguin.
No, però la legislació no m'empara
que jo pugui parlar en català en un judici?
Sí, sí.
Doncs és el que estic dient.
Sí, ah, jo ho havia...
Que tot i que la legislació...
M'empara.
M'empara.
M'empara i em deixa que jo pugui manifestar-me en català
i si algú no ho entén han de posar una persona que ho tradueixi.
Sí.
En aquest cas no se li va permetre el testimoni.
Exacte.
Aquest és el tema que voldria explicar una mica detalladament avui
perquè com que parlem de justícia
ens arrisquem a que ens vinguin a buscar els de l'uniforme i ens emmanillin.
Per tant, ho expliquem bé.
Això és que igual que segons quines fotos vulguis cremar
també et poden enmanillar.
Per tant, parlem del cas de l'assassinat de Josep Maria i Santa
que va començar el dijous passat i va començar amb bronca lingüística
perquè el primer testimoni de la defensa va començar a declarar en català
i la jutgessa, que és una senyora que es diu Anna Ingelmo,
el va tallar i li va dir que havia de declarar en català.
Jo vaig escoltar aquest tall de veu per la ràdio.
Jo tot això que explicarem ara ho he recollit de la premsa.
Aquell dia, casualment, vaig veure els noticiaris de TV3 i de TV1.
En cap dels dos es va esmentar en absolut la polèmica lingüística.
Efectivament.
Quan resulta que és un dels fets greus per alguna cosa,
a aquesta senyora li han plantejat dues denúncies,
una davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
i l'altra davant del Consell General del Poder Judicial
i avui el Consejo General del Poder Judicial de l'Estat espanyol,
aquest es reuneix avui i té damunt de la taula les dues denúncies
i ja haurà de decidir què fa.
Està bé aquesta observació que has fet,
perquè jo recordo que vaig escoltant un informatiu,
anant-hi al cotxe i vaig dir,
home, doncs posaré la tele a veure si ampliaran la informació,
perquè més que la informació en si em va sobtar,
el que va dir la jutgessa,
argumentant que parlés en castellà
perquè els presumptes autors del delicte que se'ls imputava
no entenien el català.
És a dir, que no ho argumentava en tant en quant
ella no comprenia el català,
sinó que no ho entendrien els presumptes culpables
del delicte que es jutjava.
Sí, això el que dèiem,
que el moment que va començar el primer testimoni
que era un que es deia David Pellemanyer,
quan s'ha agradat la justícia del batallà,
va preguntar,
algun acusant no entén el català?
Evidentment, això ho va dir que sigui.
Quatre dels acusats van dir que no entenien el català.
I és curiós que persones que han nascut
i viuen a Catalunya i a Berga mateix
puguin dir que no entenen el català.
Al marge que l'Estatut aprovat fa un any,
el 2006,
ja vigent,
digui que tothom té el dret i el deure
de conèixer les dues llengües officials.
Però en aquest cas suposo que podrien dir
que quan es va cometre el crim aquest estatut no era vigent
i per tant els acusats no estaven obligats
en aquell moment de fer el crim, etc.
Tonteries d'aquestes de la jurisprudència.
En qualsevol cas,
la senyora, doncs,
quan van haver quatre processats
que deien que no atenien el català espanyol,
va obligar el senyor,
el testimoni a utilitzar,
a expressar-se en espanyol,
i va alegar que el dret de la defensa
és molt superior al de triar llengua.
Per exemple, llavors aquí
es va saltar
l'article 231.3
de la llei orgànica del poder judicial,
una llei orgànica és una llei...
Sí, sí, hem de perds.
Un llegat compliment, etc.
En què estableix que les parts sense...
Les parts, els seus representants,
els testimonis i els pèrits
podran utilitzar la llengua
que sigui també oficial
a la comunitat autònoma
al territori on es faci l'actuació judicial,
tant en manifestacions orals
com les escrites.
Llavors, bé,
aquí hi ha hagut ja...
la consellera de Justícia,
Montserrat Tura,
ha condemnat
l'actitud de la jutgessa
i ha fet una queixa
formal al Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya.
Queixa.
Però, a banda de la queixa,
el dijous
el Fons López-Cena,
que és el vocal català
del Consell General
del Poder Judicial
a Madrid i tal i qual,
que és aquest
que últimament està bastant de moda
per les plataformes de sobiranisme,
tot això.
Doncs aquest...
Ara no estic segur
si és advocat o...
Jutge.
És jutge, no és advocat.
És jutge.
Bé, ell ja va presentar
la seva denúncia
per aquest cas
al Consell General
del Poder Judicial
i avui el tenen a la taula,
però l'endemà,
el divendres,
l'Associació Juristes
per la Llengua,
que és un enteat
que plega advocats
jutges i generalis
de Catalunya,
evidentment,
doncs també va fer
la seva corresponent denúncia
en aquest cas
al Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya.
I com deia,
les notícies d'avui mateix
del punt,
concretament el punt,
explica que el Consell
General del Poder Judicial
es reuneix avui
i té damunt de la taula
aquestes dues denúncies
i haurà de decidir
si obren un expedient disciplinari
a la jutgessa Engelmo,
però una possible falta
molt greu.
Perquè ja en són dues
de denúncies en aquest sentit.
Sí, n'hi ha dues.
I llavors,
hi ha una cosa
molt interessant
que explica,
que surt,
és un article
a les pàgines d'opinió
del punt d'avui
que escriu
Gregori Martínez,
que és el president
de la sectorial
de Justícia d'Esquerra
de Girona
i és un advocat
i dona tota una sèrie
d'argumentacions jurídiques,
explica quins articles
de l'Estatut d'Autonomia
de Catalunya,
de la llei orgànica
del Poder Judicial,
de la llei
de Política Lingüística
i fins i tot
de l'Arcat Europea
de les Llengües Regionals
que com que l'Estat espanyol
la va ratificar
també forma part
de la normativa estatal
i també és llei orgànica
que en tot aquest
aparatam
de lleis,
la majoria
de lleis orgàniques
que són lleis
de rang superior
i els jutges
haurien de complir,
totes aquestes
les ha de complir,
en totes aquestes lleis
hi ha articles
que aquesta senyora
el feia això
a incomplert
i s'ha saltat
i per tant
per això es parla
de falta molt greu
en el cas
del que ara
ha de decidir
el Consejo General
del Poder Judicial.
Deixa'm-ho aquí,
veurem a veure
què decidirà.
el que diu,
el que acaba dient
el Gregori Martínez
és que fins ara
casos similars
el Consejo General
del Poder Judicial
com a molt
els ha tractat
de falta lleu
i ara veurem
què passarà
en aquest cas.
Que, atenció,
diu,
diu,
no oblidem però
que el fet
que els jutges
dictin a consciència
resolucions
manifestament injustes,
això ho seria,
es considera,
és una conducta
descrita i tipificada
a l'article 446
del Codi Penal
amb el nom
de prevaricació.
i això és un delicte.
Llavors,
la conclusió
de l'advocat
és potser
que hauria començat
plendejar-nos
la possibilitat
d'acudir
a la via penal
i no a la via jurídico-administrativa
que és el que s'està fent fins ara.
Ja veurem què passa.
Així està la cosa.
Aquesta vida,
diguem-ne,
que a vegades
s'equilibra
d'una manera natural,
d'una notícia així,
lletjota,
per què no dir-ho,
doncs una bona notícia
pels amants del cinema en català.
Vinga,
posem un aire així
com a més a l'aire del tema.
Però també només faré
la primera dosi.
El cicle,
aquell cicle de cinema infantil
en català,
anomenat 5,
està a punt de començar.
Quan dius a punt de començar
és que ha començat ja.
Sí,
però aquest cap de setmana
comença només
a l'Espluga de Francolí.
I serà,
digui,
a veure,
de la zona
que ens afecta a nosaltres,
serà la setmana que ve,
el 21 d'octubre,
quan començarà ja
a Montblanc,
a Tarragona
i al Vendell.
Per tant,
el gruix de l'explicació
de tot això
la donarem la setmana que ve,
direm quines pel·lícules hi ha,
els horaris,
els preus
i de moment diguem
que aquest cap de setmana,
l'Espluga de Francolí,
el dia 14,
diumenge,
a les 6 de la tarda,
els 4 Fantàstics
i en Silver Surfer.
Ja està,
ja no dius-ho més.
No,
les altres,
no,
me les guardo
per la setmana que ve.
I que,
aviam,
l'Espluga de Francolí
és preciós
i poden comprar uns carquinyolis,
però, home,
no ho sé,
alguna cosa més propera?
No,
és que d'aquest cicle
no n'hi ha més aquest cap de setmana,
només hi ha aquest principi,
el gruix comença
a Tarragona Vendrell i a Montblanc
la setmana que ve.
I no amb les mateixes pel·lícules.
Algunes de les pel·lícules
són de les grans pel·lícules
de la temporada d'estiu
i ja està.
Has portat pregunta avui?
Sí.
Qüestió.
Sí.
Te regales.
Una pregunta,
una pregunta.
Regalo el lot de productes
en català de la queta.
El més interessant
és el quadernet d'entreteniments,
que està difícil,
és difícil?
O si és difícil,
un més que l'altre.
Quin?
El dos més que l'un?
El dos més que l'un.
Doncs ara el que durem
és el dos.
És el curs avançat.
No, difícil,
però està molt bé, eh?
Oh, clar.
Està molt bé, molt bé.
Els mots engreuats,
també,
les sopes de llés,
jo no soc molt de sopa.
Tu més de puré.
De puré.
O de pasta.
Escolta,
el sistema informàtic
no ens permet
posar la musiqueta
i tot allò.
No, ni musiqueta ni res.
A veure si ens fa cas
el nostre tècnic
que està enfeinadíssim
amb la resta de personal
de la ràdio.
Ja veurem
si ens permet
posar la música
aquella
mentre els ulls
ens pregunten.
Sí, home,
està en el cas.
Mira, primer,
abans de fer la pregunta
explico la cançó.
Com les últimes setmanes,
avui és el dia
que liquidarem
el disc
de O Tarragona 2007,
que és aquell
que surt amb la revista
Anderroc
del mes de setembre,
eh?
I vaig dir que
dels 21 grups
que hi havia,
ni més ni més
ni més en català,
que són els que posaríem
aquestes setmanes,
avui toca
l'últim grup
que és
Nemset,
amb la cançó
Lliure.
Aquest és un grup
del Baix Penedès,
bueno,
del Penedès,
no sé si
vols que el Lluís
te la posi així
de fons
per parlar
que queda més radiofónica.
Sí, perquè ja que no tenim
la nostra sintonia,
posem aquesta cançonera
que és marxosa
i ballable.
I fem la qüestió.
Per cert,
has desistit
de preguntar
sobre la teva sintonia
pel que veig?
No, jo...
Has fet un multis
pel fòrum,
que diria que ell?
No, avui no la pregunto,
com que no l'hem pogut sentir.
També tens raó,
no t'he sentit.
Però si algú hi pensa
i vol trucar
per endevinar
quina és la sintonia
del programa
que avui no hem sentit
que ho facin, eh?
Fem la pregunteta d'avui
que és macatona i tot.
Senzilla.
Digues el títol
d'algun llibre
del Matthew Tree
en català, esclar.
Perquè en anglès també en té,
però els últims anys
des que vio aquí
fa més en català
que en anglès.
En anglès a la web
hi té uns quants articles penjats,
per exemple,
n'he llegit algun,
però...
però...
Parlem dels llibres en català.
Jo he dit...
N'he dit cinc.
Per tant, d'aquests cinc...
Només un.
Un.
Hi ha que són molt fàcils
perquè són una sola paraula
i n'hi ha d'altres
que són sonors
i estan de moda.
Molt bé, per això
hem de trucar, com sempre,
al 977-24-47-67
i recordem que de premi
hi ha un lot de productes magnífic
que hi ha...
El claué,
un buf...
Em sembla que sí
que hi ha posat un buf.
Un buf al claué.
Claué de laqueta,
el buf,
bolígraf,
punts de llibre,
això,
el punt de llibre dels voluntaris.
Molt bé.
I el quadernet aquest
dels passat temps
per trencar-se una mica el cap.
Molt bé, doncs,
si saben la resposta,
al 977-24-47-67
algun títol
d'algun llibre
de Matthew Tree
en català.
Escoltem una miqueta de música,
a veure si ens truquen.
Sí, lliure.
Música
Música
Música
Música
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Són dos quarts d'una i mig minut.
Recordem que és un dels temes que hi ha al D.O. Tarragona 2007 que podem trobar a la revista Enderroc.
Fins demà!
Fins demà!
La pròpia tornada, indicava, es titulava lliure.
Ningú vol el teu lot o ningú coneix els llibres del Matthew Tree?
Doncs val la pena que s'acostin al 31 a la lliçó inaugural.
El lot queda lliure de propietari.
Queda lliure de propietari.
El guardarem per la setmana vinent.
Per cert, que si tenen algun llibre de Matthew Tree i volen anar-hi el dia 31, segur que els hi dedica.
Jo crec que sí.
Perquè és esponjant.
Segurament també, si li demanen que els filmi, algun es tira bot o altre els dirà, perquè també el xic ja suporta això.
Perquè sí, sí, li agrada el seu caràcter.
S'ho penya i tal, eh?
No sé, bé, en fi.
Novetats editorials i informàtiques, Enric.
En tinc unes quantes, però me sentaré i me limitaré a una.
És que és una mica faigenda en aquest sentit i, perdona, no t'insulto, eh?
No, és que volia parlar d'un manual de xinès.
En tinc molts, però només en dic un.
A lo millor és que no en tens molts.
Sí, tinc un manual de xinès en català, però no ho vull explicar.
Avui no és un bon dia de parlar de xinès.
És com les pel·lícules.
Oi, en tinc moltes, però només diré una.
Clar, jo també puc dir, oh, jo conec molta gent, però no diré qui són.
No, però és que jo...
I per què no és bon dia per parlar de xinès?
De manual de xinès?
Perquè avui toca parlar d'alemany, de Frankfurt, i de coses d'estil.
Però segur que hi ha representació també de la cultura xinesa
i les editorials xineses i els autors xinesos a Frankfurt.
No ho sé, no ho sé, no ho sé.
No tinc informació, ho hauré de mirar al web.
Mira, fes el que vulguis, que és el que fa sempre en aquest espai.
Explico una cosa, que és una novetat editorial recent,
important i per això només vull parlar d'aquesta,
per no despistar l'oient amb altres llibres.
Aquest és el que interessant d'avui i que es concentrin en aquest,
perquè no es despisti el personal.
Ja parlem del xinès un altre dia,
que és una cosa més secundària per nosaltres.
Això és important.
Manual d'estil, la redacció i l'edició de textos.
És la tercera edició d'aquest manual,
que ja és un clàssic de l'editorial Eumo.
És un llibre molt important i molt gran i molt bruixut
i molt dens i amb molt de contingut.
Té 1.088 pàgines.
Val 52 euros.
No és cap canga, però és una cosa...
Quantes pàgines, dius?
1.088 pàgines.
És una obra magna de Josep Maria Mestres,
Joan Costa, Mireia Oliva i Ricard Fiter
i que és una referència imprescindible
per a la redacció i l'edició de textos
en registres formals variats en general.
es diu així perquè està plantejat
com tots els passos que s'han de fer
per a l'edició d'un llibre.
Des de les primeres pàgines en blanc que et poses a escriure
fins a que allò és un producte que està a les llibreries.
Llavors, es parla dels processos editorials,
els processos d'edició, de maquetació, tipografia,
compaginació, totes aquestes coses.
Molt complet, no?
Sí, i això només és una part, però.
Perquè també, evidentment, si tu vols fer un llibre
és de saber llengua, no?
I llavors hi ha tot el compendi de gramàtica,
de convencions gramaticals,
no les convencions de les impremtes, diguem,
no la convenció del tipus de...
sinó convencions gramaticals de cursives,
de majúscules, tot aquest tipus de coses.
Tota la gramàtica, dèiem,
fins i tot no s'escaqueja de tocar
els temes de gramàtica controvertits,
com que n'hi ha,
de qüestions complexes de si els pers i paràs
i coses més complicades de règims verbals
i coses d'aquest tipus d'especialista.
Ja és la tercera edició,
està revisada, actualitzada,
perquè des de l'anterior,
que la veritat és que ara no recordo quan era,
però fa ja 7 o 8 anys,
com a mínim, jo vaig comprar la segona.
La primera no me vaig comprar la segona
i fa 7 o 8 anys.
Doncs, en tots aquests anys,
hi ha hagut el nou diccionari
de l'Institut d'Estudis Catalans,
que ha sortit l'any passat,
hi ha alguns canvis en la gramàtica,
normativa i tot això,
per tant, aquest està actualitzat,
però a part, a més de tot això,
de tot el que ja tenia fins ara,
a més a més,
en aquesta tercera edició
s'hi afegeix un CD-ROM
que conté informacions complementàries
del tipus
tots els topònims
dels municipis dels països catalans.
Toponímia.
Per no enfarfagar el manual amb apèndix
va amb CD-ROM.
La llista de les euroviatures
més usuals,
un índex analític,
un índex general
i més coses que hi ha en aquest CD-ROM.
Per tant,
evidentment no és un llibre
que s'hagin de comprar
ni els estudiants de l'Institut,
però potser els professors d'Institut
sí que els val la pena comprar-se'l
i tots els del nostre gremi,
diguem,
de filòlegs,
de normalitzadors lingüístics,
de gent que fa assessorament lingüístic,
tot això
és un llibre inexcusable.
Gràcies.