Ara són dos quarts d'una del migdia,
sis minuts val la pena subratllar l'hora,
que no es pensin que amb aquesta sintonia
i la convidada que tenim és una hora enrere.
Ja saben que amb motiu del dia postelectoral
i amb la programació especial que els hem ofert
al temps de la biblioteca, l'hem retardat una hora,
això sí, sempre amb l'amabilitat i la flexibilitat
que tenen els amics de la Biblioteca Pública de Tarragona.
Cristina Barber, bon dia.
Hola, bon dia.
Has estat una mica allò reflexionant
a la biblioteca d'Anaverat després del dia de les eleccions.
He reflexionat després del dia de les eleccions.
No el dia abans, sinó el dia després.
El dia abans ja ho tenia clar.
El dia després...
No portaré cap llibre de tall polític
perquè prou política hi ha a les zones en un dia com avui.
He hagut de reflexionar perquè la companya que havia de venir
era la Núria Gondolbeu,
que us havia de parlar dels 100 anys del naixement de la Katrin Herpon.
Ai, que bonic.
La Núria no ha pogut venir per una causa força major
i l'he hagut de substituir.
Per això he hagut de reflexionar molt.
A veure, què faig?
Què faig avui després del dia de política que deveu portar?
Però no renunciarem, sinó, avui un altre dia
als 100 anys de la Katrin Herpon, no?
Home, mira, la recomanació la portàvem
i mira, n'he pres nota.
I has agafat la xuleta.
Sí, he agafat la xuleta.
Fa 100 anys del naixement de la seva mort
i com que a mi és una persona,
és una actriu que, almenys a la pantalla,
sembla que porti una força i uns valors
que difícilment es veuen avui amb actrius d'avui en dia,
és més difícil, eh?
Tot és molt més tou,
tot és molt més...
Sembla que la dona només surti una mica de Florero,
segons quines pel·lícules,
quan no surt només perquè la pellissin.
Sí, una cosa o una altra.
Sí, de dones així en força,
a veure, generalitzant una mica,
però la Katrin Herpon sí que tenia aquesta força
que després s'ha discutit molt, no?
I ha sortit un llibre d'ella, justament,
que es diu Kate, el lado oscuro.
És a dir, que segons aquest llibre,
pel títol ni era tan estupenda ni tan...
Home, això que tingués aquesta força, ja,
doncs la va fer ser sospitosa de moltes coses.
No s'havia dit que si era lesbiana,
s'havia dit que si era misògina.
En tot cas, ella se sentia com un home,
pensava com un home i actuava com un home.
Probablement, si no hagués fet així,
no hagués fet res en el món del cinema
amb tant de transcendència, no?
Però, a més a més, doncs,
devia poder escollir els seus papers,
perquè en els papers també sortia així com a dona forta, no?
Bé, en tot cas, una nova biografia de la Katrin Herpon
pels seus admiradors i admiradores,
publicada per T.A.B. el 2007.
i l'autor és William Mann.
Però no ens deixarà d'agradar, eh?,
per molt que busquin la part fosca,
perquè nosaltres, com a espectadors de cinema,
ja ens agrada la Katrin Herpon, no?
Clar, nosaltres anem al cinema
i ens agraden les seves pel·lícules.
No és família nostra ni res d'això, la Katrin Herpon.
Gairebé tots els actors de Hollywood
després han sortit llibres explicant la seva part fosca, no?
És que jo de mal parlar dels altres, ja saps, Cristina,
que funciona molt bé
i sobretot quan es tracta de programes de televisió,
de llibres o de coses d'aquestes, no?
Doncs bé, aquesta, perquè és de commemoració, diguem-ne,
en tenim una altra...
Mira, per no deixar del tot la política,
encara que faci una mica d'angúnia...
Una pinzelladeta.
Una mica, però bé.
És un llibre de Javier Casals i Massagué,
aquest autor, que es titula Ultra Catalunya.
Ui, quin títol.
És un llibre, es titula Ultra Catalunya,
l'extrema dreta Catalunya,
de l'emergència del búnquer,
el rebuig de les mesquites.
Aquest llibre no és un pamflet,
aquest llibre fa un recull
des de fa 20 anys
d'on s'han anant situant
la dreta més dreta Catalunya,
tot i que, doncs,
molts es van introduir
en partits més de centre-dreta
o dreta que volien anar cap al centre,
però tots sabem que hi havia elements...
Sí, hi ha com un cert camuflatge, no?
elements que ara, doncs,
potser ara, més que mai s'ha vist, no?,
que es comencen a descamuflar, no?
Llavors ho entenen.
Jo he portat aquest llibre,
perquè a la biblioteca tenim de tot,
i aquest autor, el Javier Casals i Massagué,
és doctor en història
per la Universitat de Barcelona
i ha anat publicant llibres
en relació amb aquests temes.
Com a decent,
ha estat professor
de la Universitat Rovira i Virgili,
investigador, també estat becari
de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials
i de la Fundació Jaume Bufill.
Ha estat cap de redacció
de la revista catalana La Vents
i director de la revista Clio.
És un llibre molt extens,
de vora de 500 pàgines,
i d'aquells amb moltes pàgines de bibliografia.
És a dir, que aquest el posem, doncs,
a la part de política d'actualitat.
Un llibre molt interessant.
I sembla que preventiu, eh?
tan documentada en aquest sentit, no?
Llavors, he pensat, doncs, mira,
no està catalogat encara,
però el portarem.
Tot s'arregla parlant, no?
I també has portat un llibre així com de comunicació.
De comunicació.
En el sentit més personal,
més domèstic.
Sí.
Ai.
Sempre fem una tria d'aquests, eh?
Ja saps que a mi,
aquests d'autoajuda...
Tu ets molt exigent amb aquests llibres.
Bé, amb tots,
però amb aquests més, perquè, clar...
No, perquè si no m'ajuden, doncs no.
Però els que...
Això de l'auto val, però que t'ajuden una mica
que facin alguna cosa, no?
No, vull dir que no es perdin només en paraules, eh?
Que hi ha gent que potser busca bons consells.
També n'hi ha de llibres de bons consells,
però diguem-ne que no és un llibre de consells,
sinó és un llibre d'ajuda per pares i mares i nois
amb diferents situacions de la vida.
L'autor es diu Miguel Martínez López
i es titula Com abordar els petits i els grans conflictes quotidians.
Què puc fer?
Bé, és un llibre que està ben...
Mira, si mires una mica el sumari...
Si t'has espectat de guia...
El punt 1 és la construcció d'un model de relacions amb els fills.
El punt 2 és afavorir l'autoestima.
Això és important.
Potser l'autoajuda és més d'això.
L'autoestima és important per tirar endavant, no?
Una autoestima acceptable, jo crec.
La teva i la de l'altra.
La teva i la de l'altra, sí.
Bé, a vegades les mares el que hem de fer és pujar l'autoestima,
així en general, de tota la casa.
Clar, d'allò del lideratge, no?, que es diu de la mare, la família.
És difícil, eh?
I desenvolupar la comunicació.
És el punt 3.
I després el punt 4, aprofitar les situacions quotidianes
per resoldre els conflictes.
M'he de descuidar les ulleres i tinc una fillada.
Si no, ja et veig que si necessites ajudar...
Estic una mica clucant els ulls.
Jo no volia dir, perquè com que és la ràdio ningú no se n'enterrarà,
però està una mica Mr. Magut, he vist, eh?
Que els dibuixis animats antics, perquè posant-te els llibres...
No, no, res.
Hi ha confiança en els ullens.
Si necessites ajudar, me la demanes.
Jo també les tinc fora, però...
Mira si necessito ajuda, que posa el llibre al revés.
No sé com ho farem avui l'espai.
La Cristina sense les ulleres pot ser complicat.
No sé com seguirem.
Mira, agafo això que té la lletra grasa.
Mira...
Em penso que podràs llegir només els cartells electorals
que queden per l'Avinguda Roma, eh?
Saps què passa?
Que m'he canviat d'ulleres, a més a més.
I porto una mica de confusió ocular.
Mira, el proper dia 5 de juny, parlant d'un altre tema,
ja ho anunciarem, us ho recordarem el proper dilluns.
Però sí que ens agradaria ja avançar
que el dia 5, a les 7 de la tarda,
a la planta primera de la biblioteca,
vindrà l'Arcadi Oliveres
a parlar-nos d'una xerrada sobre la globalització.
Han fet a la biblioteca un monigràfic del racó del cinema
que es titula Globalització i cinema
i que està dedicat als films
que promouen la reflexió sobre els conflictes del segle XXI.
L'Arcadi Oliveres és una persona molt acreditada.
Professor d'Economia, president de Justícia i Pau...
professor del Departament d'Economia Aplicada
a la Universitat Autònoma de Barcelona
i és expert en relacions nord-sud.
És a dir, que tots hi sou convidats...
El dia 7, dius?
El dia 5.
El dia 5 de juny, dimarts, a les 7 de la tarda.
Molt bé.
Tots hi sou convidats perquè l'entrada és gratuïta.
Ja que parles d'això,
vau tenir també una visita il·lustre
des del punt de vista literari, no?
Il·lustre, il·lustre.
Com va anar?
Va anar molt bé.
Va ser el senyor Milita Eixidor.
d'aquí havíem llegit dues obres.
Havíem llegit Panegra el seu dia, el 2005.
Aleshores no li va ser possible venir.
I després hem llegit la continuïtat,
que és Laura Sants,
que és una obra que ens recorda moltíssim
a la clàssica,
Laura, la ciutat dels Sants.
No és...
L'argument és fraullar,
però bé, vam tenir motiu.
Amb les dues novel·les llegides,
doncs vam tenir motiu per comentar-li força cosa.
Però vaja,
és un autor que ell mateix ja...
Ja es fa les preguntes i les respostes.
Jo crec que sabia l'avançada,
que és allò que li havíem de dir.
I a més a més,
ens va ser molt...
molt engrescador pel club de lectura,
perquè l'Emili Teixidor és pedagog, bàsicament.
És mestre, és advocat, també és pedagog,
és periodista i sempre ha fet pedagogia.
I doncs bé,
també vam llegir un tros d'un article d'ell
que va estar premiat per la Fundació Germán Sánchez-Ruí Pérez,
dedicada al llibre infantil i juvenil,
amb el que ell ha publicat molt.
I aquest article, doncs,
eren unes pautes i trucs per a la lectura,
adreçades a pares
i també a gent interessada en la lectura.
I amb 10 punts exposa aquestes pautes
i és un article bonic per a guardar
o pels professors,
per a llegir-ho a classe,
per a engrescar els nanos a la lectura.
La galeria d'autors i autores
que estan passant per a aquest club de lectura,
Déu n'hi dóna.
Sí, i a l'Emili Teixidor
li agraïm especialment
perquè sé que en alguns llocs no hi ha anat,
és una persona ja una mica gran.
Li costa molt moure's, és cert.
i a nosaltres ens va dir que sí,
doncs, suposo, doncs,
perquè també per a uns de proximitat,
potser no som tan lluny
i potser també perquè havíem llegit
dues de les seves obres,
és a dir, que més les teníem coneixença
del que ha publicat el llibre infantil.
Nosaltres l'hi agraïm molt.
Va anar molt bé.
On sou ara, al Club de Lectura?
Què esteu fent?
Ara estem començant a llegir
una obra del Baulenes
que no és la darrera.
Llegim la Felicitat.
És una obra que ja té uns anys
sobre la remodelació de Barcelona...
L'època de l'Eixample...
Sí, l'època de l'Eixample
quan es volia...
quan es començava a fer
el que era abans la Via Laietana,
aquesta reconstrucció.
Una obra que no...
ni que porti en el seu títol
la Felicitat no és ben bé
la història d'un massa feliç,
però de moment encara l'estem començant.
El Lluís en Tamba Olenes vindrà
el dia 21 de juny,
ja us ho recordarem per si algú hi té interès.
Doncs sí, la veritat és que sí,
perquè a més és una persona molt propera també
quan fa reunions així amb l'actors.
I escriu molt bé, eh?
Estan molt ben escrites.
A mi particularment és una de les novel·les
que més m'agraden d'ella,
aquesta que està llegint ara de la Felicitat,
és molt bonica.
També és molt bona per un sac d'ossos,
però tampoc no volíem tornar a incidir
en el tema de la Guerra Civil
perquè no se'ns fes massa pesat.
Hi ha integrants del Club de Lectura
que això de la Guerra Civil,
doncs alguna sí,
però que tampoc no volen...
La gent més gran no s'hi troba gust.
Sempre diuen no hi tornem, no?
Però de veritat és que el tema de les guerres,
la Civil o la Guerra Mundial,
dona tema a moltíssimes novel·les.
On hi ha conflicte, hi ha novel·la.
Per cert, tu et veus amb corda,
com a mínim dir el títol d'aquesta que ens has portat?
Sí, el títol sí.
Si no, jo t'ajudo.
La lletra és petiteta.
Però mira, aquesta sí que em sembla
que és una novel·la d'èxit irrecomanable.
I normalment no ens equivoquem.
No.
Després, quan mirem les llistes de vendes,
un parell de mesos després...
No, perquè no els triem aquí així.
Els portem triadets, diem-ne.
Prenc en bona nota perquè se'n parlarà.
L'autor és Jason Godwin.
Godwin.
I va néixer l'any 64.
Ara jo ja estic veient molta gent
que ha nascut als anys 60.
És a dir, que estem aquí davant d'un canvi...
En literatura en català també, eh?
Avui dia hi ha un canvi de generació,
això que dèiem.
Clar, clar, persones entre els 40 i els 50,
que ara ja comencen a estar consolidats
com a escriptors o escriptores, clar.
Aquest noi va estudiar Història Bizantina
a la Universitat de Cambridge.
Jo crec que t'agrairà molt que li diguis noi.
Sí.
No crec que em senti.
No crec que em senti.
És un noi que està casat i té quatre fills.
I viu.
És que sap el que passa?
Que l'únic que la Cristina pot llegir en lletra grossa
és més aviat la part biogràfica del senyor.
No es pensin que ara se'ns ha tornat així frívola.
No.
Anem a l'argument.
Anem a l'argument que és important.
Ara ja ho tinc solucionat, això.
Veus?
Per en riure tant.
Anem a l'argument.
És una novel·la d'un tema que ens demanen molt.
És sobre l'imperi otomà,
que també està bastant de moda.
Ho ha deixat mai d'estar, l'imperi otomà, les novel·les?
Perquè mira que n'hi ha des de fa anys.
No, però torna amb molta força.
Des d'aquella novel·la tan famosa de part de la princesa muerta,
te'n recordes?
Que va haver-hi un moment que tothom volia llegir novel·les
ubicades en aquests escenaris.
Encara es llegeix, eh?
Aquesta novel·la encara.
Bé, la situació és que hi ha un misteriós assassinat
de quatre soldats de la nova guàrdia
i tots els indicis apunten a que els genísers,
crec que es diu així,
durant 400 anys van ser els soldats d'elit de l'imperi otomà.
Llavors es van fer tan poderosos
que el sultà va decidir d'eliminar-los.
Llavors es pensen que això és com una mena de retorn
per fer aquest assassinat.
Després hi ha un personatge que és el Yasmín Togalu
que pot resoldre el cas Sol.
Que és el detectiu, com si diguéssim.
Sí, és una mena d'insòlit investigador
que és amant de la cuina i de les novel·les franceses,
ens diuen aquí en el pròleg.
I escolta'm, si tingués una cosa a veure amb l'altra...
Però és un eunuc, m'ha semblat veure.
És un eunuc també, sí, sí, sí.
Doncs bé, aquest senyor és el que fa de mena de detectiu.
La novel·la és entre històrica i detectivestica.
Ara es porta bastant, es fa això d'aquesta mena de barreja d'estils
i ambientada dins l'imperi automà,
on hi ha una mena d'atmosfera, en una atmosfera així sensual.
I bé, és una obra traduïda allà a 30 idiomes
i és una obra que se l'ha comparat amb el nom de la Rosa.
Per dir unes pistes...
Però això de posar detectius en l'època de l'antiguitat
està ja molt...
Vull dir que no s'ho inventen ara.
No, ja és una mica l'estil aquest del nom de la Rosa.
Sí, no.
Abans i tot, eh?
Sí, sí, ja t'entenc, sí.
Que ja hi ha altres novel·les que hi ha el tema del...
Sí, aquest tipus de coses així que hi ha...
Són els CSIs televisius de l'època d'ada de novel·les.
Home, era una societat molt controlada, no?
Doncs algú havia de fer de detectiu.
Molt bé.
Aquest és recomanable i...
Com a llibre...
I ha de ser com una mena de tríler històric.
Sí, com a llibre entretingut, distret, per passar l'estona...
No sé si han dit el títol, eh?
De l'Anda.
Sí que ja has arreglat el teu tema.
Et pots...
El árbol de los genízaros.
En català no hi és, eh?
Jason Goodwin.
Aquest noi nascut a l'any 64 que té quatre fills.
El libro negro de l'emprendedor.
Sí.
De l'emprendedor.
De l'emprendedor.
Millor dit, que està en castellà.
De Fernando Trias de Vés.
És del...
Té un èxit aquest xic?
Sí.
Com a articulista, com a...
Oh, és una cosa mai no vista.
I de llibres d'aquestes d'empresa,
però adreçades a un públic ampli
i que els...
No, però parla de tot.
De relacions socials familiars,
la televisió, el consum...
Des de les tribunes, així.
Perquè ni que sigui un llibre d'empresa
no és un llibre tècnic.
No, no, no.
Diu que fa un llibre adreçat a tothom
que vulgui ser emprenedor.
També et diu que per ser emprenedor
no cal tenir estudis d'economia.
Però potser aquí que diu el libro negro
explica el que no s'ha de fer.
Clar, perquè t'explica el que no s'ha de fer.
T'explica trucs, eh?
Llavors diu que hi ha molts llibres d'aquest tipus
i és veritat,
perquè ara és com una tendència en el mercat.
Llibreries aquí a Tarragona mateix
que fins ara es dedicaven al llibre tècnic.
Avui en dia estan plenes.
Sembla que estiguin substituint el llibre tècnic
per llibres adreçats a consells...
De tècniques, justament.
De tècniques.
És a dir, hi ha un canvi en l'edició d'aquests llibres.
O sigui, el llibre d'aquell...
El públic sembla que demani coses més fàcils i més divulgatives.
Deixem-ho aquí.
Sí.
Deixem-ho aquí.
Per a l'autor ens diu
què té aquest llibre que no tinguin d'altres?
Doncs, ell diu que hi ha diferents motius, no?
Diu, per exemple, un d'ells és que aquest llibre
aborda qüestions que en quasi cap dels altres
no les diuen perquè està mal vist, no?
Diu, per exemple, quan em prens un negoci,
el que sigui, eh?
Ni que sigui una petita botiga de bisuteria, no ho sé.
Doncs, a ningú li agrada que li expliquin
com ha de reaccionar quan el seu soci
que han pres la idea junt amb tu
o boig d'alegria i d'il·lusió
doncs, quan ve l'hora de la veritat
doncs, es fa enrere, no?
Per exemple.
Que són coses que passen, no?
I el que has de fer, no?
I bé, o quan hi ha desavenències
doncs, entre aquests socis
o quan hi ha massa excés d'optimisme
respecte a les previsions
o hi falta de realisme, no?
És a dir, que sembla que sigui un llibre
escrit, doncs, des de l'experiència
i de l'experiència, a més a més
d'haver escrit altres llibres
juntament amb altres socis, jo crec
perquè ell és un dels coautors
del llibre d'aquell de La Bona Sort
que també estava orientat als negocis
Ai, doncs, mira, potser
potser visc això de ser soci
d'escriure, tenir un soci per escriure un llibre
potser el surt a compte d'escriure el tuzolet
Potser sí, per això que te'l fa sol
A més, mira, és el llibre negro de l'emprendedor
i se subtitula No digues que nunca te lo advirtieron
Sembla que estigui assenyalant amb el dit
A més a més, és negre, eh?
Sí, sí, no, no
Fernando Trias de Vés
i publicat per
la empresa activa
i dins de la col·lecció
Gestión del conocimiento
I aquí tens una altra novel·la
Les ovejas de Glenquil
Aquesta ens l'han recomanada amb una llibreria
Un llibreter, sí
I dius-hi que deu tenir aquest llibre
Doncs, almenys és original
L'autor és Leoni Swan
Es titula Les ovejas de Glenquil
I diuen que també és un llibre
que s'està venent molt bé
en països com Alemanya
I per què?
Doncs bé, m'assembla que aquí hi ha un assassinat
i d'un pastor
D'un pastor d'ovelles, esclar
Sí, d'un pastor d'ovelles
I, doncs, és un misteri
al voltant, doncs, d'un assassinat
però que s'aparta dels cànons
establerts, no?
Per què? Doncs perquè el mort és un pastor
i el detectiu, doncs, és el ramat d'ovelles
O sigui, el ramat d'ovelles
sembla que es posen a investigar
Sembla que descobreixen la mort de l'amo
Sí, i segons això
es posen a investigar
Llavors, no sé jo, si les ovelles parlen
Pensen...
Una mica rotllo Walt Disney
Salven les distàncies
És a dir, de dotar de facultats humanes
a les ovelles
Home, el plantejament curiós sí que ho és
Sí, diuen que és una novel·la diferent
i desenfadada, ja ho pot ser
En aquest món tothom s'equivoca
però els llibreters
i en aquest cas, quan entren amb allò del Premi Llibreter
s'equivoca en poquet
L'encerta en bastant, eh?
S'equivoca en poquet, sí, sí
Aquest ens l'ha recomanat
i jo l'hi he fet cas
No me l'he llegit
però, clar, no em diguis que el plantejament no és original
Home, molt original, realment
Si algú en té ganes d'entrenar en el fantàstic
i encisador món de les ovelles
convertides a detectius
doncs ja ho saben les ovelles de Glen Kill
de Leonie Swan
Sí que fa bona pinta, eh?
Perquè, mira
Està publicat per Salamandra
Molt bé
I ja veurem
Doncs ja està
Ja en venu tot el peix
Què diria aquell, no, Cristina?
Poqueta cosa, eh?
Poqueta cosa, però Déu-n'hi-do
És una època que estigui sortint
molta, molta novel·la, ara
Però ara, de totes maneres, sempre ens ho dieu, no?
Que surt d'una manera com a molt més esglaonada
i així, durant tot l'any, hi ha novetats
i ens hem de centrar-nos en determinats èpoques de l'any
Recordeu la taula de la setmana passada que us vaig dir
Tenim una taula adreçada als estudiants
que preparen la selectivitat aquests dies
Si algú necessita un llibre d'aquests
per preparar-se la selectivitat
d'orientació, doncs, de les matemàtiques
els exàmens de l'any passat de matemàtiques
de ciències socials, de biologia, de química, de física
Tècniques d'estudi, per què no dir-ho mai és tard, no?
Tècniques d'estudi, orientacions i màsters, també
doncs tenim una taula preparada aquests dies
I beques per trobar
per poder pagar tots aquests màsters?
De les beques, no
Però penso que per internet ho trobes
Això avui dia es troba fàcilment
Cristina Barber, com sempre, moltíssimes gràcies
tot i que a més us hem modificat l'horari
per venir avui al matí de Tarragona Ràdio
però no volíem renunciar a aquest temps
en el que ens poseu al dia
no de novetats editorials exclusivament
sinó de tots aquells llibres que s'incorporan
o que teniu als prestatges de la biblioteca
Moltíssimes gràcies, bon dia
A vosaltres, adeu