Temps ja de tertúlia, matí de Tarragona Ràdio,
temps aquest dimarts, aquest matí de dimarts,
per comentar l'actualitat d'aquest dimarts i 13,
un dia especial, com dèiem, pels supersticiosos,
un dimarts i una tertúlia que compartirem avui
amb quatre convidats, que ja els tenim a punt.
Tenim dos polítics, dos regidors de l'Ajuntament,
un del PSC, que és primer tinent d'alcalde
responsable de Pressupostos i Economia, Pau Pérez.
Bon dia, Pau.
Bon dia.
Tenim un regidor de Convergència i Unió,
que en l'anterior etapa havia estat tinent d'alcalde d'Urbanisme,
Jordi Sendra. Jordi, bon dia.
Bon dia a tothom.
I tenim altres dos convidats que no són polítics, de moment.
Són l'Antoni Vives, que és el degà del Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Bon dia, Antoni.
I Josep Maria Arias, que és periodista,
cap del Gabinet de Comunicació de la Universitat Rovira i Vergili.
Bon dia, Josep Maria.
Bon dia a tothom.
Amb aquests quatre convidats donarem una ullada a l'actualitat del dia,
que ens deixa, entre d'altres qüestions, un incident menor,
segons la Generalitat, i no tan menor,
segons el grup ecologista o l'entitat mediterrània,
que ha dit que presentarà denúncia per un incident
que es va produir ahir a l'empresa Arcros,
del polígon petroquímic sud,
per unes emissions de gas que fins i tot van provocar
una mena de núvol, de núvol de color taronja.
Recordem que Arcros és una empresa situada al polígon
davant de Bona Vista,
i que una aturada no programada en la planta,
en la planta d'àcid nítric,
va provocar aquest incident.
Ahir la Generalitat ja va dir que no era important,
que no havia suposat cap risc per la salut,
però tenim una altra vegada aquest debat entre administracions
i entitats o grups, en fi, ecologistes,
com és el cas de Mediterrània,
que critiquen la falta d'informació
respecte a aquest tema.
Què els sembla? Antoni, què et sembla?
Bé, no l'he seguit,
no l'he seguit la notícia,
només sé el que acabes de manifestar tu.
Bé, una vegada més aquí,
les associacions ecologistes compleixen amb el seu deure,
que és posar el llistó altíssim en matèria de seguretat química,
que ja em sembla bé, no?,
que hi hagi gent que critiqui i exigeixi
el màxim,
i m'imagino que la conducta de l'administració,
jo me l'he de creure.
Si diuen que l'incident no té importància,
en principi jo m'ho crec,
i el que crec que sí que s'ha de exigir
és la màxima diligència
amb el compliment de les normatives de seguretat química.
Jo imagino que l'administració ho fa,
però no està de més que hi hagi associacions
que siguin una miqueta l'ull vigilant de l'administració,
perquè hi ha vegades que es fa una miqueta de més i de menys.
Però en principi jo imagino que serà un incident
sense més importància,
però el que no es pot fer
és declinar mai en matèria de seguretat.
Josep Maria, com ho veus?
Jo em penso que està bé
que la gent tingui dret a criticar
i que això no vol dir que algú et faci callar,
fent-nos de la seva autoritat,
i no vull referir-me a ningú més.
Però jo crec que el que hem de fer
sobretot és transmetre confiança a la ciutadania,
i això està en bona part
en responsabilitat de l'administració.
Ja tenim una llarga tradició i cultura
d'aquest tipus d'incidents i d'algun accident,
i el que cal és dir les coses pel seu nom
i tractar amb respecte i amb maduresa a la ciutadania.
Mediterrània ha fet el que ve fent habitualment,
no és nou,
que és denunciar el que ell considera que és una irregularitat,
l'empresa ha de donar explicacions a l'administració,
i aquesta ha de tancar,
ha de completar el cercle.
Tancar no, perquè estem en un país lliure
i tothom pot fer la lectura que vulgui d'aquest tipus d'incidents,
però sobretot intentant resoldre els problemes.
En aquest tipus de situacions jo sempre demano dues coses.
Primer, resoldre el problema,
i després parlar clar,
i donar explicacions.
Si algú s'ha equivocat,
doncs assumir responsabilitats,
i si se li ha de picar el crustó amb algú també.
I si no,
doncs tantes coses passen
en un món global i en progrés
i en una ciutat com Tarragona.
Pau i Jordi, vinga.
Jo crec que ja és un tema de formació i d'informació.
Si mireu la notícia, en definitiva,
hi ha una parada no programada
i una sortida en teoria menor,
pel que diu,
que segurament passa sempre que es para d'aquesta manera
i que el problema és
que el veí que ho veu
no està informat i té por en aquell moment.
Jo crec que, per exemple,
ja sabeu que quan para el rep sol
normalment les flamarades són més grosses
perquè fan la crema dels combustibles
i això ja estem acostumats.
Ja ho sabem i ningú no s'espanta
quan veu aquestes flames tan grosses.
Però abans no,
o al principi quan no ho saps sí que et passa.
Jo crec que és un tema més aviat de formació.
Les coses han funcionat amb normalitat
i jo no us dic res
amb les parades no programades
entre els nuclears.
Una parada no programada
amb una planta,
en principi,
per l'experiència que també jo vaig tenir de sis anys,
és un tema de seguretat, precisament.
O sigui, quan hi ha un fallo de qualsevol tipus,
el que es fa és aturar el procés,
de manera que, sobretot en plantes d'energia tan grosses
que no hi pugui haver un risc posterior.
Aquí, pel que sembla,
és més o menys el que havia passat.
Un problema en un compressor,
parada automàtica,
se disparen els gasos que estan en aquell moment,
el que passa és que, clar,
són color toronja
i si fa un dia això,
ja està.
Això és el que diuen.
Jo crec que és un tema de saber el que passa
i dir, està, tens, jo crec que...
Però no dona la sensació que estem sempre fent,
cadascú fa el seu paper, no?
En tots aquests incidents,
sempre hi ha un que el denuncia
i l'administració que sembla que sempre diu
que és una cosa menor.
Tot i que després tenim vessaments,
com el que va haver-hi fa unes setmanes,
que la situació, en fi,
és més complicada
després del que es diu al principi.
Però, en fi, Jordi.
No, efectivament,
tal com diuen els companys,
jo crec que es tracta d'un problema d'informació,
es tracta d'un problema petit
o d'un problema no tan petit.
Jo crec que el ciutadà que viu a la vora,
especialment el que viu a la vora,
doncs té el dret a saber què és el que està passant.
O, com a mínim, té el dret
a poder telefonar en algun lloc
i que se l'informi adequadament.
I, per tant, jo entenc que l'empresa,
per molt no controlada
o no esperada que sigui la parada,
automàticament ha d'activar
els seus contactes amb l'administració
competent en el tema,
entenc que la Generalitat,
però també entenc que la Generalitat,
o qui sigui, o l'empresa,
ho ha de comunicar a l'Ajuntament.
No sé si l'Ajuntament
se n'assabenta permanentment
d'aquestes coses,
per tal de, a veure, per exemple,
així a l'aire, no, pilota a l'aire,
estaria molt bé que si un ciutadà
veu aquell front taronja
pugui trucar a la guàrdia de banda,
a la guàrdia de banda li digui
escolta, miri, d'acord amb el protocol,
tal no pateixi que això està controlat,
és això, és això, és això, és això.
És a dir, informació en el ciutadà.
De tota manera,
jo ara acabo d'arribar
d'un viatge a una ciutat
al costat de Belgrat,
a la ciutat de Panxa,
que té molt d'interès en establir
relacions de cooperació
amb la nostra ciutat
i tenen un complex petroquímic
a tocar-tocar.
I us ben asseguro,
a veure, per tranquil·litat a tothom,
a veure, no és allò de...
Per tranquil·litat a tothom
que estan com nosaltres fa 30 anys,
vull dir que en aquest sentit
nosaltres estem,
jo diria que, a veure,
per tranquil·litzar la gent
que estem molt i molt bé
en relació amb altres coses
que hem arribat a veure, no?
És a dir, en aquesta ciutat
han arribat a tocar les sirenes,
però en sèrio,
doncs més de 10 i més de 12 vegades.
I toca, toca amb Belgrat.
I estem, o sigui,
de temes,
accidents absolutament seriosos.
Existeixo, informació.
Segurament, i al fil d'això,
l'últim que comentava el Jordi,
si comparéssim la situació de Targona
amb altres ciutats
de l'Estat o d'Europa,
en fi,
ens adonaríem que estem
en una situació molt millor.
Ara hem de recordar també
que d'aquí un parell de setmanes o tres,
el dia 28 concretament,
hi haurà un simulacre d'accident
al polígon nord,
que afectarà bàsicament
això a la població del Morell
i de la Poble,
i serà un altre experiment
o un altre exercici, no?
I coses així serveixen,
Josep Maria,
o fins i tot l'estrena
de l'aula química
que ahir presentaven
als mitjans de comunicació,
que avui s'inaugura oficialment,
una aula de química
al complex educatiu, no?
Són coses aquelles
que segurament ens donen a entendre
que estem molt més avançats
que en altres zones.
Jo crec que hem de començar ja
a capitalitzar
la llarga experiència
que té la ciutat de Tarragona
i bona part del camp de Tarragona
de convivència.
En aquests moments
no la pots triar,
és una evidència,
és una realitat.
Tenim una llarga tradició
i n'hem d'aprendre
en positiu
de conviure,
de gestionar aquesta situació,
de fomentar la cultura
a partir de la informació,
evitant la demagogia
a vegades fàcil,
i demagogia l'hem fet tots.
Demagogia a vegades
l'hem fet els periodistes
informant a mitges
d'un incident o d'una incidència,
demagogia l'hem fet
a vegades les administracions
i no poso noms
intentant amagar el cap sota l'ala,
i demagogia l'hem fet
a vegades qui ha denunciat
les irregularitats,
sigui un polític
o sigui una entitat ecologista
o un ambient mentalista.
I per tant,
com que ja tenim
una llarga experiència,
el que hem de fer
és aprendre'n.
I no pot ser
que estem inventant
la roda cada dia.
Tenim el que tenim,
tenim una estructura
d'activitat industrial
química molt potent,
molt important
des del punt de vista econòmic,
i que genera
una sèrie d'inconvenients
i que té una sèrie de riscos.
I per tant,
mecanismes com aquests
dels exercicis normals
de simulacre
i d'informació
de la ciutadania,
arriba tard,
però arriba
i ens ho hem d'aprendre
molt seriosament
i a més a més
buscant aquest objectiu
de la màxima normalitat
a partir de la transparència
total i absoluta.
I per a mi em sembla molt bé
que es facin simulacres,
que es facin ben fets,
que no es facin només
de cara a la galeria,
de cara als mitjans de comunicació
per sortir a les fotos
o per obrir els informatius
de ràdio o de televisió,
sinó buscant
arribar a les ciutadans.
Molt bé,
doncs si al 6 sembla
canviem de tema,
parlem de trens,
parlem d'infraestructures,
aquests dies tothom
en parla de trens
i d'infraestructures,
tenim informes
i posicions
de la patronal catalana,
també dels empresaris
tarragonins
que la setmana passada
van calcular
els efectes negatius
que tenia
en la població
del camp de Tarragona
el tema dels trens.
De fet,
després ens acompanyarà
aquí en aquest programa
el president
de la Confederació
d'Empresaris,
Sebastià Cabré,
i tenim a més
declaracions
dels diputats
de Convergència
i Unió al Parlament,
els diputats de Tarragona
demanen la gratuïtat
del billet del tren,
tot això
en la quarta setmana ja,
en què comencen
la quarta setmana
de les restriccions
ferroviàries.
Com veuen
tota l'anàlisi
que fan,
per exemple,
els empresaris
en els últims dies,
avui també tenim
declaracions
al cercle d'economia,
també fent una autocrítica
de la posició
dels empresaris,
però sobretot
pel que fa
a les crítiques
en la falta
d'inversions
en infraestructures
que hi ha hagut
en els últims anys.
Antoni,
tot plegat,
tot aquest panorama
què et sembla?
Patètic.
Patètic,
deplorable.
O sigui,
no ho sé,
no trobo paraules
per descriure-ho.
Jo crec que,
bueno,
no cal ni ser victimista,
ni, bueno,
s'ha de ser victimista,
s'ha de ser autocrític.
Jo crec que l'origen
del mal
ni està a Madrid
ni està aquí,
està als dos llocs.
fa 30 anys
que tenim autonomia
i fa 30 anys
que hi ha
un govern democràtic.
El país,
ahir,
el partit
que governava
la Generalitat
ha donat suport
parlamentari
als partits
que estaven al govern
i, bueno,
el fet
que no hi hagi hagut
inversió
d'infraestructures
aquí,
serà també
per a algú,
serà aquí
perquè tampoc
ho han demanat
o perquè tampoc
se n'han preocupat.
Lo cert és que
estem
a l'any 2008
i que avui en dia
trasllada...
Jo tinc un fill
que va diàriament
a Barcelona
i que surt de casa
a les 5 i quart del matí.
Per arribar?
Per estar a les 9
al Passeig de Gràcia.
Això és patètic.
O sigui,
realment,
jo no trobo noms
i damunt
que se li exigeixi
com se li va exigir
el pagament del bitllet.
Realment,
el que tindríem
que fer
d'una vegada
és prendre mesures
i el més trist,
jo el que trobo
més trist,
més trist de tot
és que no s'hi veu al final.
O sigui que...
Al final de què?
Del tema del tren?
Del tema de la infraestructura?
Del tema del tren,
de la infraestructura,
de no sé què hem dit
el 30 de novembre,
però veurem el 30 de novembre
què és el que passarà,
no?
Jo crec que hem de fer
un examen de consciència
importantíssim,
veure el que han fallat
i prendre mesures,
que és el que s'han de fer,
prendre mesures rapidíssimes.
Ara,
a mi,
si s'han fet inversions
o no s'han fet inversions,
si hem tingut la culpa
o hem deixat de tenir la culpa,
crec que el que s'ha de donar
és un cop de timó
i realment mirar el futur
i prendre determinacions.
A mi,
miri,
que ara surtin
i em diguin
que fa 10 anys
o no sé què,
escolti,
el cert és que
hi ha gent que s'aixeca
cada dia
als 4 de la matinada
que no dorm,
que no pot descansar,
que arriba tard a la seva feina,
que té uns costos econòmics brutals
i aquesta gent
el que vol
és una resposta
a aquest problema
i fins avui
jo no he sentit
a ningú,
a ningú,
que hagi dit
escolti,
això té una solució
de tal manera
o això a vostè
se li farà això.
Encara no ho he sentit,
he sentit lamentos,
victimismes,
faltes de no sé què,
però crec que
el que necessita
la ciutadania
d'una vegada
és un missatge
d'esperança,
almenys que digui
escolti,
vostè el dia 15 de gener
de l'any 2027
anirà a Barcelona
amb 55 minuts,
miri,
patirà 20 anys,
però el que no pot ser
és que estiguem enganyant
la gent
diàriament
amb mentires,
perquè realment
primer van ser 3 dies,
després en va ser 15,
ara és un mes
i d'aquí 15 dies
potser en seran
dos mesos més,
això és l'indignant,
a mi és el que m'indigna
com a ciutadà,
que no hi hagi
un futur
cert,
o sigui que aquí
ningú s'hagi preocupat
de res,
i realment
estem orfes,
jo responsabilitzo
a tothom,
responsabilitzo
a tothom,
a mi no em val
que em diguin
Madrid,
miri,
Madrid,
Barcelona,
Tarragona,
Lleida i Girona,
tots.
Vinga,
més opinions,
Josep Maria,
vol que us digui,
avui els hi costa
arrencar,
no,
no,
el que passa
que sempre intentes
quan vens
amb una tertúlia
intentes transcendir
l'anècdota
per buscar
alguna reflexió,
una modesta reflexió
més profunda,
més profunda
no pas per la meva capacitat,
sinó per la temàtica,
no,
falta una aposta,
falta una aposta
pel transport públic
i tenim un dèficit
estructural
a l'estat espanyol
i a Catalunya
i això no es resol
en dos dies
i ni a final de novembre
ni a final de desembre,
ara ha patat rodalies
per problemes,
jo crec,
de planificació
i de coordinació
de les obres
de saturació
d'un espai
complicat
pel que diuen
els tècnics,
però el problema
és un problema
més de fons,
de l'aposta
decidida
com han fet
altres països
pel transport públic
en general
i pel ferroviari
en particular.
imprescindible
pel desenvolupament
econòmic
i social
d'un país,
incluent un altre factor
amb el que
ens li haurem
d'anar acostumant
que és el de la mobilitat.
Estem mal acostumats,
estem acostumats,
abans em preguntava
l'Antoni
has vingut amb cotxe,
ha vingut amb moto,
és a dir,
estem molt mal acostumats
i hem de canviar
de cultura
com han fet altres països,
però això
es facilitarà
si les administracions
conjuntament amb la societat
fan una aposta
amb diners
pel transport públic.
jo deixaré el cotxe a casa
el dia que tingui una alternativa
encara que amb certes condicions
per venir d'arreus
a Tarragona
amb tren
o amb autobús.
Si no és així,
doncs
em vei obligat
entre cometes
a continuar agafant
el transport
el transport privat.
I ara
la discussió
sobre els danys
que han patit
i que pateixen
els usuaris,
jo també tinc un germà
que hi va cada dia
i que ha perdut
dues hores
de descans
de la seva vida privada
per culpa
del que està passant
a Rodalies.
El problema
no és ara
el debat
sobre
si el bitllet
ha de ser gratuït,
sinó
la discussió
és
el que
els mateixos empresaris
venen denunciant
des de fa molts anys
que és el dèfic
de infraestructures
que algú s'ho prengui
seriosament.
i potser
si el que hem patit
aquí els últims mesos
hagués passat
en un altre territori
i no fa cap
crida
a la contundència
amb les accions
però potser sí
que hem de dir prou?
Potser sí
que hem de deixar
de ser tan políticament
correctes
a Catalunya
perquè així ens va?
Portem anys i panys
i en aquesta tertúlia
he d'haver estat testimoni
de múltiples
denúncies
de manca d'infraestructura.
Suposo que Sebastià Cabré
vindrà amb el mateix discurs
que és veritat
que la Confederació
l'haver denunciant
des de fa molt de temps.
i quin és el resultat?
Doncs que encara no hi hem avançat.
Hem de ser victimistes?
No.
Hem de ser crítics?
Sí.
I hem de ser sobretot ambiciosos.
I és un problema d'ambició
i és un problema d'opció.
Com volem funcionar?
volem tres carrils a l'autopista?
Quatre carrils a l'autopista?
La solució és l'autopista?
No.
Sabem que la solució no és l'autopista
i estem en un país
que encara ha viscut
molt tancat
cada ciutat en si mateixa.
Hi ha hagut poca aposta
de la comunicació
i Catalunya té un problema
de circulació interna
absolutament espectacular.
A veure, Jordi.
A veure, entrant en el debat.
A veure, tot això està molt bé, Josep Maria.
Estic absolutament d'acord amb tu.
És a dir, hi ha d'haver una aposta
decidida i clara
per part de totes les parts
implicades a Catalunya,
es diguin agents socials,
empresarials, polítics, tots.
Però no només a Catalunya.
Sí, sí, d'acord, d'acord.
Però això té un nom.
És un problema només de Catalunya.
Però això té un nom.
I es diu euros.
Hi ha algú que té la clau de la caixa?
Hi ha algú que al final
és el que les ha de realitzar
aquestes inversions.
Jo no...
A veure, el que deia l'Antoni,
a veure, tampoc hi estic massa d'acord.
És a dir,
Mani qui Mani Madrid
és un problema de fa 30 anys.
Mani qui Mani Madrid
és un problema de fa 30 anys.
Sí, sí, sí.
És un problema que l'autrissi...
El problema no és d'ara.
Em segre, perquè aquesta conversa
ja l'hem tingut més d'una vegada
en aquesta tertúlia.
I, home, uns acusaran els que hi havien abans
i els que hi havien abans
acusaran els que hi havien abans.
En qualsevol cas,
el que semblava ser
una discussió entre polítics...
Mira aquests polítics com es baralla.
Mira, els de Comerència Europeu
es barallen contra els socialistes,
socialistes acusen els del PP
perquè abans governava, tal i qual.
El que semblava una discussió de campanar,
ara al final la ciutadania ho nota.
Per què?
Perquè abans esperava l'estertura
i sortíem als diaris, tal i qual,
i ara el ciutadà per anar a Barcelona
les passa més canutes que jo què sé.
Jo no crec que sigui una discussió de campanar.
Per mi és indignant.
Jo tinc 53 anys
i l'estació de Tarragona està igual
que quan jo anava a Barcelona a estudiar.
Igual.
No s'ha fet ni un canvi.
Però fins que no ha petat tot...
I això és una cosa que s'ha reivindicat
al diari de Tarragona
i en cartes des de fa 30 anys diàries.
I aquí en aquest país
cap polític
i el problema de l'autopista
i de la circulació a Barcelona
no és d'ara.
És de fa 30 anys.
Que fa 30 anys
i el problema del desviu
de la ciutat de Tarragona
no és d'avui,
és de fa 30 anys.
Perdona, és un problema de model d'Estat.
I aquí la gent ha estat pensant
en el campanari
i ha estat dalt del campanari
i no ha deixat mai.
És un problema de model d'Estat.
A mi el que m'indica
és que al cap de 30 anys
em digui que el problema ha sortit ara.
El problema estava allí, xef.
Que fa 30 anys que està igual que allí.
Toni, quan es minimitzava
la discussió de l'Estatut
que era un tema
que no interessava als ciutadans
es deien segons quins llocs.
Home, mentida.
Per què?
Perquè al final
l'Estatut també
parlava d'això.
de qui gestionarà les infraestructures
de quants calés ens donaran
com a país
per poder
fer aquestes infraestructures
i al final
el que era una discussió
que semblava de campanar
no es conyarà el ciutadà
i se n'adona
que és un problema cert.
De què és un problema cert.
Pau.
Home, aquí com sempre...
D'aquí és la culpa.
No, no.
M'heu sentit dir
més d'una vegada
que una de les frases
que més
m'han impressionat
de l'alcalde de Sabadell
en un discurs
que el vaig sentir
era que la gent
no vol culpables
vol solucions.
A mi no em trobareu
parlant
de lo malament
que ho va fer Jordi abans
o Joan Areggio
o l'altre
o el de la moto.
Jo el que crec
és que aquí
en aquest cas
estem parlant
de moltes coses
a la vegada
com quasi sempre.
D'una banda
el tema d'infraestructures
que és recurrent
i que té raó Jordi
que nosaltres
ho hem parlat
i des de la cambra
conjuntament
des de fa molt de temps
i ara la gent
ho nota
d'una manera diferent.
D'una altra banda
el tema
de l'impacte
socioeconòmic
el pacte econòmic
que també
no sé si han anunciat
amb la mateixa
força
altres impactes
que ara comentaré.
I després
un tema molt interessant
és el de l'aposta
sobre el transport públic
i què s'ha fet
i què no s'ha fet.
Jo crec
que no és cert
a veure
en una conferència
que va fer l'alcalde Nadal
fa un parell d'any
o tres
sobre mobilitat
va dir una cosa
que ningú no es plantejava
que era
infraestructures
a banda del dret
a la mobilitat
les infraestructures
de Tarragona
són de primera magnitud.
Tarragona
ojo
ni l'estat
ni Barcelona
en la situació.
Tenim un port
capdavant
un dels primers
en tonatges.
Tenim un aeroport
amb un nou pla de director
i amb un increment
important de viatgers.
Tenim unes vies
de comunicació ràpides
que hem tingut
des de fa molt de temps
i amb unes certes mancances.
Què s'ha fet
darrerament?
Nosaltres
a la Cambra de Comerç
quan teníem
la reunió
d'infraestructures
del Consell Superior
teníem cada reunió
el pla
com anaven
els trams de carretera
a tot l'estat.
Doncs escolta
i també ens vam fer
aquell planning
que deia
que una carretera
des que es pensa
fins que es fa
són 15 anys.
Llavors jo
ara
que estigui fet
ja
que tu vagis a Barcelona
i ja tinguis
les obres del tercer carril
ja sabem
que es va denunciar
per la Societat
d'Estudis Econòmics
a l'any 94.
Però ja s'està fent.
Que ara estigui ja
el tema
de l'autovia Montblanc
i que estiguin en marxa
altres accions
d'aquest tipus
em sembla que no és
no fer res.
I en quant a
perdona
en quant a la posta
amb temes històrics
no?
Perdona
perdona
acabo
acabo
acabo
amb el tema
del transport
escolta
amb el tema
del transport públic
jo crec que
el govern anterior
i aquest
han fet una aposta
decidida
pel AVE
i a Barcelona
pels dos tramvies
i el tramvia del camp
que està plantejant
només dic això
perdona
i l'estudi
d'impacte
que deia
és
ara
segurament
l'estudi
del que ens està costant
aquest desastre
de cercanies
és molt important
però també
l'impacte de l'AVE
jo crec que també
és important
a veure
és una cosa
perquè el
el que vinc a dir
de tot plegat
és que
no pot ser
que sempre
estiguem
supeditats
que li caguem bé
amb el que entra a governar
o li caguem pitjor
o li caguem millor
o ens necessitin
per governar
o no
és a dir
ja està bé
si Catalunya
inverteix
si Catalunya
paga
una quantitat
ingent
d'impostos
volem
tenir dret
a que aquests impostos
es reinverteixin aquí
ni més ni menys
no que
ara
perquè al senyor Solves
li caguem simpàtic
ens doni 4 milions d'euros més
o no ens els doni
el que deies de l'Estatut
el que deies de l'Estatut
és un problema
que s'ha de solventar
d'una vegada
i d'una manera definitiva
que no estiguem sempre pendents
a veure qui mana
i a veure com guan les eleccions
no escolti
aquí ha d'haver una llei
de Catalunya
que garanteixi
dels seus impostos
que retornin
perquè es puguin invertir
i invertir des d'aquí
el que passa que jo crec que
fins que no resol això
que dius tu
hi ha un territori
que encara no s'ha treballat
i que ara comentaré
però abans deixa'm dir
algunes puntualitzacions
respecte al que comentava el Pau
i jo vull veure l'ampolla
sempre mig plena
no pas mig buida
el port
molt bé
només faltaria
que en tots aquests anys
no hi hagués hagut millores
en les infraestructures
el port continua tenint
problemes greus de comunicació
per treure les mercaderies
i connectar amb la via
l'aeroport de Reus
continua sent infrautoritzat
i quan es parla
del seu futur
hi ha molts plans directors
però les inversions
encara no han arribat
estan compromeses
i arribaran
però amb cert retard
i això ha limitat creixement
l'autopista
ens ha costat
sang
el tema del tercer carril
i encara hem d'anar
a pagar peatge
per fer cua
per anar a Barcelona
i per tant
enllaçant amb la primera reflexió
mentre no resolem
el problema estructural
de finançament
de Catalunya
jo crec
això és el que deia
jo crec
i aquesta tardúl
ja heu dit
en alguna altra ocasió
els nostres polítics
que són l'expressió
legítima del territori
haurien d'anar
sovint
molt més
de bracet
no
sempre s'ha dit
i molt poques vegades
s'ha fet
perquè si no
foment
o l'administració
competent
s'hauria vist
molt més
amb la tessitura
de prendre una decisió
sovint
hem trobat
molts projectes
que s'han demorat
o no s'han fet
justament perquè
hi havia discrepàncies
al territori
i això ens ho hem de fer mirar
perquè això
que no passa
amb altres llocs
i altres territoris
més organitzats
des del punt de vista polític
respectant
la diferència
de cada partit
són capaços
de funcionar
com un grup
quan els convé
això els passa a Girona
i no ens passa
a Tarragona
la famosa expressió
del lobby
jo crec que estem en línia
i jo crec sincerament
i vull ser positiu
que estem en línia
d'aconseguir-ho
però fa falta
fer un pas més endavant
mentre es discuteixen
d'aquestes grans qüestions
algunes de les quals
estan en mans
encara de la justícia
ja veurem com s'acabarà
el tema
el problema que expliques tu
rebaixat
a l'àmbit
més petit del territori
està clar
jo crec que Tarragona
el camp de Tarragona
ha d'actuar
en defensa dels seus interessos
però de manera
conjunta
institucions
i partits polítics
és el mateix problema
reduït a l'escala
de les nostres terres
però jo insisteixo
masses poques vegades
anem junts
en aquestes coses
jo discrepo
que tinguem una infraestructura
de primera
jo crec que Tarragona
jo crec que Tarragona
està incomunicat
viàriament està incomunicat
surtis per on surtis
arribar a Lleida
arribar a Lleida
tu vas a Lleida?
sí
quant trigues
amb arribar a Lleida?
amb
amb
i amb cotxe
i amb cotxe
i amb cotxe
i amb cotxe
una hora
una hora
d'aquí a Montblanc
són 35 minuts
o d'aquí a Valls
no sé com deuen anar
en quina velocitat
deuen anar
però estem
totalment incomunicats
la nostra sortida natural
a les Terres de l'Ebre
és buxornós
que Tarragona
no tingui una autovia
d'aquí a l'autopista
del Mediterrani
és buxornós
surt pel sud
el mateix
i pel nord
el mateix
i en tren
no te digo
jo
el que a mi
em dóna la sensació
el que em dóna
la sensació
és que
hem perdut 30 anys
la sensació que tinc jo
és que hem perdut 30 anys
i per què hem perdut?
perquè no ens estimen
per fer una expressió planera
perquè no ens estimen
o perquè no ho hem sàpigut fer?
una
perquè no ens estimen
i dos
perquè hem tingut
una classe política
que no ha estat unida
i que hem tingut
uns problemes
que no han volgut
juntar-se
per resoldre'ls
i ho dic jo
des de fora
no hi ha hagut
un sentit d'estat aquí
o un sentit de ciutat
aquí la gent
no hi ha hagut
Jordi
no hi ha sigut
és patètic
jo només poso un exemple
jo us he posat l'exemple
de l'estació de Tarragona
és patètic
que una ciutat
que és patrimoni
de la humanitat
tingui la mateixa estació
que fa 40 anys
és patètic
és molt justeta
és patètic
i que ni un invàlid
pugui
és que no hi pot accedir
hi havia un projecte
fet sobre aquest també
però és que no em contesta
però
i que em digueu
i que em digueu
que d'aquí a llei
estem comunicats
però posant aquest exemplar
per posar
allò
és perquè no ens estimen
que no han arreglat l'estació
o és perquè no ho hem sapigut
pressionar
no ho hem sapigut demanar
no ho hem sapigut demanar
crec que tots els diputats
de Tarragona
alcaldes de la zona
es tindrien que plantar
el ministeri de Foment
i fer pressió
escolteu
l'Ajuntament de Vilaseca
bé té la infraestructura
que l'he insolucionat
jo no sé per què
li han arreglat
el desvíu
i li arreglen tot
perquè els desvíos
s'estan fent
també s'està fent
el d'aquí
i el desvío
però quants anys
fa que s'hauria d'haver fet
però mireu
mireu la resta de l'estat
és el que deia Jordi
quan me demanis
que faci molt més
del que puc fer
quants anys fa
tenia l'Ajuntament
escolta
per exemple
pregunto
tenia l'Ajuntament
de Tarragona
reserva pel desvíu
si vam tindre problemes
per decidir
per on tenia que passar
pregunto
el Ministeri de Foment
pot vindre a fer un desvíu
que no sap on ha de fer
això jo vaig dir
amb una tertúlia
no fa pas massa setmanes
és a dir
si l'any 92
com que es fan les Olimpiades
i s'han d'invertir diners
a Barcelona
per les Olimpiades
s'inventen
els fastos del 92
del descobriment d'Amèrica
i llavors sí
l'AVE ha d'arribar
de Madrid a Sevilla
doncs en lloc
d'arribar a Madrid a Sevilla
que és arribar de Madrid
a Barcelona
ara ja estaríem a París
ara ja estaria a París
doncs a veure
jo no sé si ens estimen o no
però a vegades sembla que no
perquè és que
prioritzen amb altres coses
que no correspon
no és una tertúlia d'amor
això però
jo crec que la immensa majoria
de la gent
ens estima molt més
del que ens pensem
altra cosa és que hi hagi
tribunes incendiàries
que hagin atiat aquest foc
d'aquest odio
d'aquesta distància
o refredament de les relacions
de la resta de l'estat espanyol
amb Catalunya
jo crec que ens estimen més
però no és un problema d'estimar
quan tu vols alguna cosa
l'has d'anar a buscar
i jo crec que ara
hi ha canvides
hi ha hagut canvi
a les administracions
i jo crec que
el canvi
que hi ha hagut
a l'Ajuntament de Tarragona
el canvi
que hi ha hagut
a la Diputació
i hi ha dues persones
que poden jugar
un paper clau
si volen
des del punt de vista polític
que són
l'alcalde de Tarragona
i el president de la Diputació
Josep Félix Ballesteros
i Josep Poblet
si volen
poden intentar
posar l'accent
en un procés
que ja es mou
perquè és l'única solució
és a dir
mentre cadascú faci
la guerra pel seu cantó
no ens en sortirem
però no ens en sortirem
perquè jo em poso
en la pell
del tècnic
o del polític
del Ministeri de Foment
i m'arriben
sis visions diferents
del mateix territori
o de territoris similars
i això no és de rebut
i el Ministeri de Foment
s'haurien de posar les piles
jo crec que s'hauria de posar les piles
i la reacció política
al desastre
jo dic que tot el meu respecte
que hi ha hagut de persona
no ha estat a l'adequat
si després d'això
no s'ha de presentar
la dimissió d'una ministra
que vingui algú
i m'ho expliqui
Gerard Maria
si hagués sigut
si hagués sigut
en lloc de ser
la Magdalena Alba
hagués sigut
l'Alvarez Cascos
ui els SMS
i les manifestacions
de carrer
un ex PP del Piqué
això passa
però hagués sigut
brutal
passa que clar
és l'època talante
i sembla ser
que tingui carta blanca
doncs no
tampoc és així
el talante està bé
jo crec que està bé
el diàleg
i l'educació
però quan tots són somriures
i després
i palmalletes a l'escava
a l'hora dels pressupostos
però fem la nostra feina
fem la nostra feina
i també va venir
Zapatero
tampoc
i va dir
que era responsabilitat seva
va dir això
no, no
si això no compta
i això és no preocupar-se
i Víctor Morlan
que porta aquí sis mesos
i això no se rei de res
anem a crisi per més
en fi
Antoni
que sorreies
jo em vaig deprimit
com sempre
no val la pena
no val la pena
no hi ha res
que valgui
això no
els convidem a cafè ara
si ha de servir
perquè no hi hagi depressió
i aquestes hores
si voleu
podeu estirar una mica més
la pressupost
i posar unes galetes
farem uns croissants
i unes magdalenes
perquè no es deprimi
així l'Antoni Vides
acabem aquí
Antoni Vides
Josep Maria Arias
Pau Pérez
Jordi Sendra
gràcies a tots quatre
i fins la propera tertúlia
Bon dia
Bon dia
Bon dia
Bon dia