Jordi Bertran, molt bon dia.
I gràcies públicament per la teva intervenció en directe
al programa del passat dijous des de Sevilla.
Des de quin carrer, que no me'n recordo?
Està endavant de l'església del Valle.
Això mateix, eh?
És una de les esglésies més importants
dins de la Setmana Santa sevillana.
Com va anar el tema hooligans i cervesa, que tu et preocupava?
Doncs mira, els van tancar amb unes tanques,
mai millor dit.
Els hi van posar els tiradors de cervesa
i es van dedicar a veure cervesa tancats.
Però no van entorpir en cap cas?
No, no els van deixar sortir.
Van baixar dels avions i van anar directament amb un tancat.
Els hi van fer com un passadís, no?
Parells solets.
I han tancat molt bé.
Com si fossin un ramat de hooligans, doncs això.
Lleig, però si no hi ha més remei.
Per cert, que el temps també va fer leguits
a les processons andaluses, no?
A part, sí, sí.
Es van haver de suspendre alguns actes.
Unes quantes, unes quantes.
Déu-n'hi-do.
Avui ha vingut allò al refrener
i, a més...
Avui hem vingut desentès.
Home, és que aquesta faceta del programa
la teníem una mica abandonada.
No pot ser això.
A mi és un sant que ara no em preguntis per què.
Segurament quan parlis d'ell diré
no, no anava per aquí,
però a mi no sé per què.
Em penso que és d'aquells sants
que sempre m'han despertat una certa tendresa.
A lo millor quan acabis dic
que no, no era aquest, era un altre,
però ja saps que hem despistat una mica.
Avui parlem de Sant Vicenç Ferrer.
Sí, avui deixem enrere els temes passionístics,
que ens han ocupat una bona sèrie de programes,
i entrem en festes puntuals, no?
Quan s'escau?
La festa s'ha de celebrar el dilluns següent
al segon diumenge de Pasqua.
És a dir, el dilluns vinent,
per tant, toca el programa d'avui,
perquè nosaltres...
Clar, el dilluns ja...
El dimarts ja haurà passat.
Llavors farem aquest programa, no?
És un sant prou conegut,
un sant en aquest sentit proper,
perquè és un sant que va néixer a València,
a la ciutat de València.
De fet, n'és el patró,
és el patró de tot el País Valencià.
Bé, no sé si a partir d'avui
podrem continuar dient País Valencià
en aquest programa.
També ho haurem de passar a dir
Comunitat Valenciana,
o potser podem tornar a l'època
del Regne de València, no?
Com li hem de dir.
Això està molt divertit.
Bé, aquest programa pot arribar per internet
al País Valencià.
Sí, a tot arreu, per internet.
Això tenim la sort
que no ens ho poden competir
com els repetidors de televisió.
De fet, diguem-ne
que a través de l'empelleu de ràdio
no podia arribar,
era impossible.
És impossible.
Amb prou feines a vegades arribem.
Imagina't...
Ai, no anava a dir...
País Valencià, València,
Comunitat Valenciana...
Regne de València.
Regne de València.
Imperi...
Terres valencianes.
Sí, les Terres Valencianes.
Els valencians.
En fi.
Bé, aquest personatge
que ens ocupa avui
va viure al segle XIV-X,
és a dir, 1.300, 1.400,
fill de gironí
i de valenciana.
Ai, quina valenciana.
Havia de tenir un atac
a l'expedient.
Havia de tenir un atac
a l'expedient.
Això no sé si ho saben,
no sé si ho ha explicat molt
l'Ajuntament,
la Rita Barberà,
que el patró de la ciutat de València
és fill de gironí.
Fill de girona.
És terrible.
Fill de pare gironí, eh?
No, no, no.
Ell és valencià,
però és fill de pare gironí, no?
Però no és valencià-valencià.
Bé, doncs...
Xerneu, això es diu, no?
Xerneu, però bé.
Sant Vicenç Ferrer,
el Sant Xerneu.
Però bé, en fi,
en fi,
un personatge que,
com tenia un cert nivell econòmic
la seva família,
devia tenir dispenda
a tots aquests temes.
Va ser Dominic,
frere Dominic,
i també té un altre atac
al seu expedient.
Va ser defensor
dels papes de Vinyó.
Saps allò del sisme d'Occident?
Sí, i tant.
Doncs aquest senyor
es va liar
amb els papes de Vinyó.
Això ens cau també relativament a prop,
perquè un dels últims refugis
dels papes de Vinyó
va ser el castell de Peníscola,
un dels darrers papes d'aquesta...
N'has dit Peníscola, no?
Sí.
És que anava a dir Peníscola,
perquè jo sóc més vella que tu,
i clar, jo encara tinc la cosa que...
Bueno, podem dir Peníscola.
No, no, no, no,
escolta,
que venim de parlar del diccionari
de la llengua catalana
de la nova edició,
i ara hem de dir...
Escolta, si com que fem el programa
amb l'O, avui, eh?
Dona't el caçadós de paroles d'ell.
No, no, no em compliquis la vida.
Peníscola.
D'acord?
A partir d'ara direm Peníscola,
però és com dir flim o pel·lícula,
és que, clar, és complicat, eh?
Bé, aquest ataca a l'experient
que tenia aquest personatge,
doncs en té unes quantes, eh?
Es pot que també el van...
Primer.
No es compta.
Fill de pare gironí.
Això és una ataca
per la Vita Barberà, eh?
Sí, sí, Fidel als papes de Vinyó.
Sí, és un personatge
que es va dedicar molt
a convèncer tothom
que els papes de Vinyó
eren uns papes importants, eh?
Una cosa molt curiosa.
Després hi ha un senyor
que estava molt preocupat
en un dels prostíbols.
Ala!
Sí, sí.
No dic res.
Va ser el consell...
Ara entenc...
No, no és igual.
A relació d'un nom, no?
Però bé, també.
No, no, és que quan has dit això...
Ostres, és allò que fas...
És igual.
Explica, explica.
Bé, aquest senyor va aconsellar
a l'Ajuntament de València
que regulés la professió
aquesta de la prostitució
fins al punt, doncs,
que el barri de prostíbols
de València
va ser emmurellat.
És a dir, hi havia
un control d'accés.
Va tancar, doncs,
les persones que dedicaven
aquesta professió
durant la Setmana Santa.
Sí, però això no només
ho feia Sant Vicenç.
Però ell va ser el que van citar
que això es va estendre
a partir d'aquí.
L'origen és a la ciutat de València.
Aviam, seria un personatge
molt controvertit, ara,
amb això de la legalització
i legalització d'adoptar drets laborals, etcètera.
Això s'hi porta segles d'actuar, ja.
I després va defensar
la institució pública
d'adots matrimonials
per casar a les que rectificaven
la seva professió.
O sigui, si tu et canviaves
del món de la prostitució
amb un altre ofici,
pum, tenies un adot.
No, no, tenies un adot
perquè et poguessis casar.
Imagina't.
En fi, tot això va marcar una època,
fins al punt que,
és bo que els seus consells
van tenir tant èxit
que va arribar a ser professor
de la família rei al Catalana
durant els regnats del rei Joan I
i Martí Lomà.
Aquests reis, curiosament,
donaran suport al papa de Vinyó.
És a dir, el papa de Vinyó
estava enfrontat amb el papa de Roma.
Sí.
Llavors,
malgrat que en alguns moments determinats
l'església i la monarquia
a nivell europeu
es van intentar posar d'acord,
fins i tot es va arribar a pactar
un tercer papa,
el papa Alexandre V, per exemple,
això va anar continuant.
És a dir,
fins al punt que,
fins que l'any 1422,
va morir aquest famós papa Luna,
aquí a Peníscola.
Vull dir que això va durar
una bona pila d'anys.
Va ser una gran crisi, aquesta dels papes.
La Iglesia dividida,
el sisme d'Occident,
va ser una de les coses
que va fer tremolar
els fonaments de l'església.
Però el nostre sant,
Sant Vicenç Ferrer,
era un sant que,
malgrat que tot tremolava,
perquè hem de situar-nos
que no només tremolava Roma,
també tremolava
la consciència de la fi del món.
És a dir,
estem en un moment
en què es parla
de l'arribada de l'anticrist,
del judici final
que està a punt d'arribar,
que el món s'acaba.
Doncs ell,
davant de tot això,
Sant Vicenç Ferrer diu,
això no pot ser,
ho aconseguirem arreglar
a base de contricció,
de penediment
i de penitència.
Ja saps que no el situo,
aquest sant ara,
no sé si el veurà
com un sant més aviat progre
o més aviat
un sant més conservador.
És que,
clar, clar.
Ui, encara falten més coses.
Diguem-ne que el situaríem
si fos italià
el Partito Radicale.
Italià podria ser
perquè se'n va
allò d'herodes a Pilats.
Sí, sí.
Dius,
està protegint
a les prostitutes,
però després diu
que no ho sé,
em té desconcertada.
L'anomenaven
l'Àngel de l'Apocalipsi
perquè parlava
d'aquest afí del món
i d'aquesta situació.
És que,
entre les coses
que meravellaven
en la seva època
de Sant Vicenç Ferrer
era el seu do de llengües.
Un personatge
que anava per tot Europa
i parlava
amb multitud de llengües.
Això sí,
també utilitzava
la llengua catalana,
cosa important,
i els sermons
de Sant Vicenç Ferrer
són,
en llengua catalana,
són un dels exemples
clars
d'ús de la llengua
barrejant
l'estil culte
i l'estil popular.
Un personatge,
en aquest sentit,
molt a tenir en compte
i,
de fet,
els poders polítics
el tenien molt en compte.
Fixeu-vos
que quan anava
tombant per Europa
és notícia documental
que hi havia
molts ajuntaments,
molts consells municipals
que li erigien pulpits
perquè podés predicar
d'una manera
més adequada
perquè tenia
un munt de seguidors.
era un personatge
que tenia
molta prèdica.
Diuen els seus sermons
que a banda d'utilitzar
la llengua del país
on estava,
doncs
la farcia
de molts exemples,
de moltes dites populars,
de molts refranys,
de moltes paràboles
i això feia
que tingués
encara més èxit
entre els seus deixemples.
En els seus discursos,
en els seus sermons
hi havia
dos objectius.
Un,
l'extensió
del missatge cristià,
òbvi i evident,
i l'altre,
la rectificació
dels costums
i hàbits
que no havien de ser
adequats.
El tema moral
el tenia
molt obsessionat, no?
Això del joc
ho criticava.
No a les tavernes,
no als vestits luxosos,
no a la depilació
de les dones.
Això és una cosa
que m'ha sobtat molt.
I què?
Això està
pecaminós total.
Pecaminós total.
Imagina't.
si vivís en aquesta època
de liposoxions
i clíniques
aquestes
d'operacions.
No sé
què seria d'ell, eh?
Llavors,
li posaven malalts
endevins.
Això
era una cosa
que
suposo que li feien
una mica
la competència,
llavors
no li agradava.
I en el sud
de França,
la zona occitana
va combatre
moltíssim
allò que va ser
anomenat
heretgia
dels càters.
va ser
un gran
beligerant
contra el món
dels càters.
En fi,
un personatge
curiós.
Entre les seves
disputes
es coneix
a Tortosa,
en aquest cas
bastant
prop d'aquí,
una disputa
teològica
amb personatges
de diferents cultures,
musulmans i jueus.
I diuen
les males llengües
que va ser capaç
de convèncer
els rabins
de Tortosa
perquè abdiquessin
de la seva religió
i es passessin
al cristianisme.
Imagina't.
I ho va aconseguir?
Diuen que sí.
és una famosa disputa
que es coneix
com disputa
teològica
de Tortosa.
Llavors,
quan Sant Vicenç Ferrer
anava pel món
no anava sol.
No era un personatge
que anés sol.
Precisament,
el que explicaré ara
és el que m'ha portat
a parlar-ne avui
a banda
que hi hagués
la seva festa
la setmana que ve
perquè
aquest és el veritable
o un dels veritables
orígens
de les confraries
de la Setmana Santa.
Ah, sí?
Sant Vicenç Ferrer.
Per què?
Doncs mira,
perquè ell quan anava
a banda de parlar
doncs sempre anava
rodejat
d'un seguit
de persones
que doncs
com si fossin
doncs
no els hooligans
que parlàvem l'altre dia
però sí uns grans
forofos
de la seva...
Una mena de deixebles.
Sí,
però eren una mica
teatrals.
Aquests personatges
exemplificaven
el que explicava
Sant Vicenç Ferrer
i era
una corda
flagel·lants
és a dir,
aquests senyors
s'anaven
flagel·lant
allà on anava
Sant Vicenç Ferrer.
Però això no era una mica
una de les
diguem-ne
tècniques
de la Inquisició
que anava
un monjo
inquisidor
pels pobles
i portava
tot un seguit
de seguidors
que anaven
doncs fent això
explicant les penes
de l'inferri
i tot això.
Ho devia de copiar
de Sant Vicenç Ferrer
suposo.
Ah, clar,
que és anterior.
Més o menys
contemporani
diria jo.
Sant Vicenç Ferrer
en tot cas
és el que
dona lloc
a que aquestes
confraries,
aquestes fraternitats
s'acabin
constituint
de manera independent
i per allà
on ell passa
doncs es creen
aquestes agrupacions
de fidels
que creen
les primeres
confraries
que són confraries
doncs
penitencials
ja.
La majoria
alguna vegada
quan hem parlat
dels origens
de la Setmana Santa
doncs
abans
de les confraries
de la Vera Creu
hi ha les confraries
que s'aglutinen
al voltant
de Sant Vicenç Ferrer
és a dir
serien
i després encara
haurien de passar
uns segles més
perquè arribin
les de la sang.
I que es creaven
una mica
per deixar
allò
el record
del sang
que havia passat
i es mantingués
una miqueta
el seu missatge
exacte
ell el seu missatge
es mantenia
de moltes maneres
està claríssim
quin era el seu missatge
perquè entre altres coses
el no a tot
que sigui pecat
se li han reconegut
873
em sembla que no ho hem fet mai
en aquest programa
he quedat al·lucinat
quan ho vaig dir
si no ho hem explicat mai
aquest personatge té reconeguts
per part de l'església
873 miracles
miracles
documentats
hi ha de tot tipus
és el que t'anava a dir
estan per temes
per
jo només he tret
alguns dels més
clàssics
ja
per una banda
la secció
de malalts curats
molt àmplia
per altra
la secció
d'endimoniats
exorcitats
també molt àmplia
aquest és molt elàstic
aquesta s'utilitzava
això bastant
i l'altra
la de morts
ressuscitats
també n'hi ha
uns quants
la catalepsia
es veu que anava
en aquella època
no no te n'explicaré
un de
ara molt bona
aquesta
perquè a veure si la trobo
hi ha un parell d'anècdotes
que és que
en té moltíssimes
és que de literatura
n'hi ha moltíssima
hi ha un
que és molt
molt fort
que és gairebé
tètric
aquest personatge
els ajuntaments
ho explicava abans
li erigien altars
perquè pogués
predicar
doncs
puntaven púlpits teatrals
tal
quan va arribar a Morella
una de les seves peregrinacions
doncs
resulta que
el van rebre
els regidors de Morella
i això que té el poder
a vegades
doncs
li volien oferir
el millor de tot
no
i un regidor de Morella
que devia estar una mica
anat del cap
doncs
va decidir
oferir-li
una carn
que fos única
no s'ha de córrer
res més
que fer
una cassola
amb el seu fill
ala
això
és un dels miracles
que estaven
com un llum de ganxo
com un llum de morella
estaven
pel que veiem
i va cuinar el seu fill
va cuinar el seu fill
però alerta
perquè Sant Vicenç Ferrer
que per alguna cosa era
sants
se'n va adonar
i va recompondre
el fill
i el va ressuscitar
d'aquí a la mitjana
això és cert
què dius ara
però escolta
és un miracle
de pel·lícula de terror
hi ha d'altres
hi ha d'altres
home hi ha un altre
aquest és una mica tètric
és que jo m'imagino
Sant Vicenç Ferrer
amb la cassola de nen
davant
i fent
recomposant les parts
entre patates i pèsols
se'n va adonar
Déu-n'hi-do
hi ha un altre
molt bo també
perquè es veu que
no sé si per què
és dels Dominics
però Sant Vicenç Ferrer
quan aquest dia
aquest del de Morella
tenia un cert nivell
però hi havia
la fase d'aprenent
no es parla del càstig al pare
perdona?
no
no ho he sabut trobar
hi havia un altre
que és la de la fase
d'aprenentatge
és a dir
els miracles
de la fase d'aprenentatge
hi havia un moment
que Sant Vicenç
no sé si per què
pertenia als Dominics
perquè es veu que
els seus superiors
no deixaven fer miracles
i van dir
epa
aquest ens prendrà
el pa del cistell
llavors
aquest va passar a Barcelona
estaven a la plaça
reial de Barcelona
avui en dia hi ha
Terrasset
en aquella època
es veu que estaven
fent unes obres
hi havia unes vestides
d'aquestes
muntades primitivament
i va caure un obrer
llavors
l'obrer va veure
què passava a Sant Vicenç
i va dir
Sant Vicenç
ajudeu-me
Sant Vicenç va dir
preu-vos un moment
que he de demanar permís
al meu superior
i pum
en lloc de salvar-lo
primer el va aturar
el va aturar
i va quedar suspès
a l'espai
llavors va demanar permís
no sabem com ho devia fer
per via telepàtica
o com
tot el que al final
abans de caure a terra
doncs
va de veure el permís
corresponent
al seu superior
i va salvar l'obrer
però com pot ser
que Sant Martí de Porres
tingui una pel·lícula
Fray Escoba
i Sant Vicenç Ferrer
no tingui una pel·lícula
pot ser que sí
que n'hi hagi alguna
que no tingui
home és que amb aquests miracles
sí sí
aquests són dos
un de la fase ja d'aprenentatge
i l'altre de la fase
sí sí sí
bé
el cert és que tenia
una devoció
es tenia una devoció
per ell
i es té molt important
perquè
mira
des del 1461
es té constància
ja
que es muntaven
altarets efímers
en diferents pobles
de la península
i també d'Europa
altarets que es muntaven
i desmuntaven
no
al motiu de la festa
però això
ha quedat també
d'una manera estable
hi ha molts altarets estables
moltes capelletes botives
retaules de ceràmica
per exemple
al País Valencià
quants nens
es diuen Vicenç
al País Valencià
moltíssim
i quantes nenes
es diuen Vicenta
i Vicenteta
doncs mira
molt conegut
quantes ermites
moltíssimes
quants carrers
moltíssims
bé
la importància
va ser tan gran
que l'any 2655
en el segon
centenari
de la seva canonització
perquè aquest senyor
va ser canonitzat
a
això també és bo
però ara ho explicarem
el segon centenari
de la seva canonització
va ser
ja se li va dedicar
a una obra de teatre
que es deia
col·loqui
avui en dia
aquests col·loquis
encara existeixen
es representen
precisament
la ciutat de València
i moltes altres poblacions
són petites obres de teatre
d'uns 30 minuts de durada
que avui en dia
representen nens
damunt d'escenaris
petitets
i que normalment
sempre contrasten
la importància
de Sant Vicenç
amb algun personatge
còmic
que apareix
en les seves obres
i així
com a bastant distret
hi ha més de 200 textos
documentats
i conservats
d'aquests miracles
que es representen
anualment
per què deia això
de la canonització
va ser proclamat
Sant
per un papa valencià
aquest suc
que anava en tota casa
és a dir
el papa Calix III
Calix III
va ser el primer papa valencià
dels Borges
en castellà
los Borges
llavors aquest papa
de les primeres coses
que va fer
va ser canonitzar
el Sant Valencià
per excel·lència
o un dels Sants Valencià
per excel·lència
de fet
ell havia mort l'any 1419
és a dir
és un sant
que és canonitzat
relativament aviat
i quan el van canonitzar?
el 1455
oh i tant
molt a prop
tres anys després
Pius II
segon
hi ha un altre papa
li assigna la festa
el dia 5 d'abril
que després
un segle i poc després
el 1594
es trasllada
el segon diumenge de Pasqua
i actualment
doncs
en aquest dilluns
del segon diumenge
o sigui
el segon dilluns
després de Pasqua
no?
hi ha
amb la primera processó
que se li va dedicar
a València
quan va ser
doncs
nomenat patró
d'aquesta ciutat
també en va passar
una de grossa
no?
hi ha un miracle
que
és bo que
si vostès
fan una mica
de recordatori
respecte
a com se tocaven
les campanes
a Tarragona
fa pocs anys
es postaven
els finestrals
i les campanes
doncs
semblava que
sortissin
del finestral
de la catedral
és un dels jocs
de campanes
més antics
igual que
precisament
alguns de la ciutat
de València
doncs
en aquesta primera
processó
les campanes
es toquen totes
i per tant
hi ha repics
generals
i es necessiten
tantes mans
com sigui possible
doncs van pujar
els escolanets
a ajudar
a tocar
els campaners
i resulta
que es veu
que enrabassat
per una corda
un dels escolanets
va caure
va sortir
per la finestra
i va caure
del campanar
i Sant Vicenç
la mateixa operació
que el paleta
aquí ja s'havia mort
aquí va succeir
el miracle
que és que
va caure
del campanar
a terra
sense resultar ferit
diuen els actes
documentals
d'aquella primera
processó
això és cert
més miracles
després de mort
déu-n'hi-do
no sé
quin dels campanars
devia ser
se suposa
que ha de ser
la torre principal
de la catedral
però hi ha d'altres
perquè quan
les processons
de València
passen pel centre
hi ha el costum
encara de
sempre que passen
la processó
per davant
d'un campanar
o d'una església
tocar
aquest és possible
que sigui
la torre del Miquelet
però
en tot cas
qualsevol de les torres
d'aquestes esglésies
són prou altes
com per fer-te mal
bé
és un altre
dels miracles
explicats
hi ha
alguna cosa
negativa
també
que s'ha d'explicar
d'aquest senyor
home
per això
és molt subjectiu
la primera part
has dit coses
que per segons qui
poden ser negatives
perquè a mi això
que no ens podíem depilar
m'ha arribat a l'ànima
que vols que et digui
això
ho hem explicat
però aquesta podria ser
una cosa de context
de l'època
o no negativa
perquè això és un alliberament
de la dona
és a saber
veus jo crec que era per aquí
que li tenia simpatia
jo aquest
digues
digues
bé
aquest va fer
la va liar una mica
aquest personatge
malgrat que va ser
doncs
molt influent
en la cort
catalana
i va
ser mestre
de les famílies reals
curiosament
hi ha un moment
en la història de Catalunya
bueno
dels països catalans
que
s'ha de decidir
quina dinastia
continuarà
no?
és el famós
compromís de casp
no?
sí
estem al segle
principis del segle XV
i aquest personatge
curiosament
va
influenciar
moltíssim
perquè
i diuen que
ho va fer així
d'amagat
i realment
diguéssim
tenia bastanta
mà soterrada
no?
per fer aquest tema
perquè
la corona catalana
quedés en mans
de la casa de Trastàmera
que era una casa
d'origen castellà
i aquest lliurament
del tron català
a les famílies
diguéssim
d'origen castellà
la família Trastàmera
ha estat considerat
per molts
com l'inici
de la decadència
dels territoris
històris catalans
una mica un conspirador
aquest
sí
és un personatge
que tenia
aquesta més altra
molt posat en política
massa posat en política
i massa posant-se
a la vida de les persones
tampoc es parejava tot una mica
tampoc anava tan lluny
per saber que realment
això funcionava
bé
això encara
aquestes històries
encara
s'han pogut trobar documentades
i no és filosofia
ni és
no sé que té molta història
al darrere
ha estat molt estudiat
i molta influència
molta influència
molta relació
i ja veuen
que també feia molts miracles
vull dir que
si volen
una altra anècdota
per acabar
doncs
és l'únic sant
que jo conegui
que
a la capella
a la pila baptismal
on va ser batejat
que és una església
de la ciutat de València
si no ho recordo
malament
es diu Sant Esteve
va
o sigui
cada any
per la seva festa
se li recomposa
el bateig
i hi ha
18 personatges
que
són
els que
diguéssim
se suposa
que van assistir
al seu bateig
oficialment
que es reconstrueixen
amb el que en diuen
figures de bult
bult
que és una paraula
curiosa
una paraula
que té molta importància
perquè
ja l'edat mitjana
els primers passos
de Setmana Santa
el que serien
els precedents
dels actuals passos
eren figures de bult
les talles
serien bults
sí
perquè no eren
ben bé talles
la idea
és una imatge
més primitiva
i
podrien
bé
venia a ser
una mena de maniquís
més que aviat
més que talla
i té la seva gràcia
perquè és dels pocs personatges
que
que
que d'això
curiosament són 18
i això del 18
també té
bastanta
història
per això ho explicarem
un altre
un altre
però m'ho promets
el número 18
el número 18
vostès pensin
hem parlat abans
del número 3
del número 7
pensin del número 18
que té bastanta
en parlarem
mira m'ha agradat molt
eh
la cosa de
Sant Vicent Ferrer
per cert
tema filològic
jo aquí veig escrit
Sant Vicent
acabat en
una T
Sant Vicent
o Sant Vicents
tant se val
Sant Vicent
en aquest cas
és la normativitzada
i aquest senyor
però li podem dir
de les dues maneres
i estem parlant
del mateix personatge
no?
si ho trobem escrit
Sant Vicent
Ferrer i tal
és el mateix
sí
en aquest cas
normativament
quan mires els
els noms
diguéssim
a nivell de
tu estàs mirant aquí
per pantalla
la Viquipèdia
però bueno
si miréssim
la enciclopèdia
per exemple
de Festes Valencianes
sortiria
Vicent
sortiria amb T
amb T també
Jordi Bertran
gràcies
moltes gràcies
per la teva companyia
ja en directe
des dels Estudis
de l'Avinguda Roma
número 18
m'ho apunto
i ja en parlarem
seguint
adeu-siau
adeu-siau