Ara són dos quarts de 10 del matí i un minut segueix endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Els divendres substituïm el temps de la tertúlia
per al que podríem dir el que és una reflexió tranquil·la, relaxada, distesa,
al voltant de l'actualitat, local o general,
al voltant dels fets que han pogut cridar l'atenció més del nostre convidat d'avui.
Avui, en aquest cas, és Rafael Gabriel,
president de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense.
avui repassarem l'actualitat sota la seva mirada.
Rafael Gabriel, molt bon dia.
Bon dia.
Gràcies per venir, per acceptar la nostra invitació.
En un dia, li dic perquè, si li sembla,
podríem entrar una miqueta per allò que vostè generalment
sovinteja als mitjans de comunicació amb una previsió
que a més tenim aquí damunt de la taula,
que és la inauguració que es fa aquesta tarda de la Sala Flàvia,
al Conservatori de Música,
en el que són, a més a més, un treball, una rehabilitació,
d'una part de la Casa Montoliu,
que ha permès identificar restes importants.
No sé de quina època.
Vostè segur que ens podrà informar de la importància d'aquestes restes.
Sí.
A veure, el que passa és que,
quan va sortir tot això a la premsa escrita,
es va parlar de portes i coses molt especials.
Vull dir, no s'ha trobat cap porta, certament.
El que passa és que hi ha un accés,
o sigui, senzillament,
és que vostè ja sap que moltes vegades
als llocs una mica importants
hi havia plecats de marbre,
els paraments, no?
I aquests plecats de marbre s'identifiquen o es veuen,
perquè el marbre ha desaparegut,
ha servit, doncs, a ser reutilitzat
o s'ha esmiculat per fer calç,
però es veuen les grapes.
I llavors passa que
amb aquesta zona
resulta que
aquest plecat de marbre
es posa cap dintre
la part del foro,
o sigui, fa un àngul recte, no?
sugereix, doncs,
que hi havia alguna cosa,
quelcom,
un accés,
un, jo què sé,
una espècie de palco,
una cosa que
no acabem de resoldre, no?
Perquè és molt complexa
la connexió entre el circ
i el que és
el foro provincial.
En si mateix,
des del punt de vista material,
el valor és el que és,
en tot cas,
el que sí que el valoreix
és tota la informació que pot aportar, no?
Exacte.
És com s'ha de valorar.
Perquè a vegades hi ha qui pensa,
home, una cosa és allò
quan veus
el circ
o veus l'amfiteà,
això són restes a conservar.
Diuen, escolta,
troben una pedreta
i ja fan aquí un gran massa.
No, no és la pedreta en si,
i no ho dic
de manera pejorativa,
entengui.
No, no, ja estem acostumats,
eh?
Durant molts anys
nosaltres hem sigut
els de les pedretes
com al segle passat
l'Hernand de Sanaui
jo li deien
el bateix a testos.
O sigui,
bé,
no ens sorprèn, no?
Però se senten una miqueta
Pepito Grillo,
vostès,
en tema de patrimoni?
Home, a vegades sí.
A vegades sí,
sembla que
vinguin baixis
d'una altra galàxia,
no?
Que siguis un
un àlien d'aquests
que aterrissa per aquí.
Diuen, bueno,
de què van aquells,
no?
Per què donen tanta importància?
Per què
compliquen tant
la vida
la gent, no?
Bé,
escolta,
pensem que
les senyes
d'identitat
són
quelcom important
és el que defineix
la nostra cultura,
la nostra civilització,
el nostre poble,
i que s'ha de procurar
comprendre i conservar,
eh?
Perquè si
comprenem
i conservem,
doncs,
estem potser
més ben preparats,
doncs,
per afrontar,
doncs,
o per ser cívics
i ser ciutadans,
doncs,
i defensar
la nostra civilització,
no?
Molts cívics,
lògicament,
jo sempre parteixo
de la base,
diguem-ne que
intentem ser optimistes
de mena
que la majoria
de persones
ho són
i que realment
quan crida l'atenció
algú que té
un comportament
poc cívic
és perquè són
una minoria
i per això
destaquen.
Sí.
M'agradaria pensar així
i que és així
i que la majoria
són persones assenyades
i en condicions,
certament és així,
a veure,
sempre hi ha minories
que estan,
jo què sé,
escalabrades
o
o
antisistema
o que tenen,
jo penso que en el fons
sempre al darrere
hi ha una frustració
interna,
una frustració íntima,
doncs,
que es manifesta
doncs
en rebentar,
no?
O sigui,
en fer mal,
no?
O sigui,
i inclús una mica
de covardia
perquè ni s'atreveixen
a fer mal,
doncs,
en sèrio,
sinó que
són coses que dius,
bueno,
escolta'm,
què hi creus,
no?
Mira la figura
que s'ha de Gaudí,
no?
A Barcelona
que van fer mal bé,
no és la primera vegada?
No, no,
és una gracieta,
així,
entre encomillat,
no?
Però normalment
no solen haver-hi
atemptats
contra el patrimoni històric,
en general.
Home,
no,
no,
no,
dic així,
de bratolades,
de...
a veure,
la més dramàtica
a vegades
ha sigut
les pintades,
les pintades
sí que
no...
fan veritables
desgràcies
perquè,
a més certament,
les pintures
aquestes
impregnen,
impregnen les pedres.
Són molt poroses
i allò,
Déu-n'hi-do.
I llavors,
per treure-ho a vegades
fa més desgràcia
que no pas en la propi pintura,
no?
Si no es fa bé,
no?
Doncs miri,
a partir de dilluns
sembla que en alguna zona
de la ciutat
s'instal·laran
màquines
i s'iniciarà
el procés
perquè el Tribunal Superior
de Justícia
de Catalunya
autoritzi
per al tema
del dret
a la intimitat
de les persones
que s'instal·li
alguna que altra càmera
en algun punt
de la ciutat
que encara s'ha de dir on,
es veu que serà
criteri de la Guàrdia Urbana
que té una mica
la idea
de quines són
les zones més conflictives,
s'apunta que
aquesta càmera
o càmeres,
ja veurem si són
una o més d'una,
es volen posar
com a element
d'isuasori,
no?
De dir,
a veure què fem
que després
poden tenir proves
contra nosaltres,
no?
Sí,
aquí hi ha la discussió
de sempre,
de protegir la intimitat,
que no es transformi
la societat
amb un gran hermano,
el gran hermano.
De l'Orwell,
eh?
No parlem del de la tele.
No, no.
Bueno,
suposo que el de la tele
és un derivat,
no?
Sí, suposo que sí.
Del de l'Orwell,
no?
En fi,
sí,
certament,
és una mica preocupant
que tinguem
que anar
d'aquestes maneres,
no?
Però,
veritablement,
ja ha fet molt de temps
que coexistim
amb aquestes coses,
perquè càmeres de seguretat,
doncs,
els bancs n'hi ha.
Hi ha alguns municipis
que ja funcionen.
Alguns municipis funcionen.
jo, en principi,
a veure,
no,
no,
no m'agrada ser res.
O sigui,
a veure,
la intimitat,
defensar la meva intimitat
al carrer,
què vol que li dic,
no?
El carrer no és íntim,
és de tot menys íntim,
no?
Una altra cosa seria
que em posessin
la càmera a casa,
no?
Llavors,
sí que,
veritablement,
seria un d'altaballs,
no?
Segons aquests llocs,
no?
Però,
llocs de pública
com corrents,
jo no li ve
pas cap incomunitat.
Vostè creu
que pot crear
algun tipus
de polèmica
d'opinió,
em refereixo
al tema,
al fet de posar càmeres?
No ho sé,
eh?
Home,
tants caps,
tants barrets,
no?
A veure,
en principi també,
a poc a poc,
vull dir,
es va claudicant,
miri el que ha passat,
per exemple,
a Anglaterra
i molt especialment
a Nord-Amèrica
amb el tema
de la seguretat
i el terrorisme,
que veritablement
s'embedit
al terreny
dels drets.
O sigui,
això està molt clar,
en nom d'una entelequia
que,
bueno,
entelequia,
no,
una realitat
que com és,
doncs,
la seguretat,
no,
de tothom,
no,
es va invadint,
a més que arriba un moment
que no saps qui,
qui et controla
o què et controla
o de quina manera
et controla,
no?
Sí,
sí,
quan perds la fe,
no,
si es pot utilitzar
aquest terme.
Sí,
ja que hi ha dintre,
doncs,
un estat de xoc,
no,
o sigui,
fixi's que
la televisió
i la narrativa,
no,
acudeixen molt,
doncs,
a les figures aquestes
de grans corporacions,
grans estaments
que no saps qui són
i que es representen,
no,
que volen controlar
i dominar
i tota la noia.
O sigui,
està clar,
o sigui,
hi pot haver gent
de molt bona fe
i en principi
vull dir que defensin
el que això no es faci.
jo particularment
penso això,
no,
que en llocs de pública
concurrència,
espais públics,
doncs,
sí,
sí,
pot haver
perfectament,
doncs,
d'això.
Ara,
altra cosa és que es violés,
doncs,
la intimitat,
doncs,
de cada persona.
Clar,
el que es comenta,
i més aquests dies,
que ha sortit,
doncs,
a la llum allò
que tothom sospitava
o sabia,
però que havia,
diguem-ne,
d'adquirir
categoria de veritat,
entre cometes,
de tot el tema aquest
dels vols de la CIA,
de les presons
secretes a Europa
i el Parlament Europeu,
òbviament,
s'ha declarat en contra
d'aquest tipus
d'accions
i ara,
doncs,
una pica baralla
diplomàtica.
A cada vegada
perdem un llençol,
no?
I aquí diu que estem perdent
drets civils
per la cosa aquesta
de la seguretat,
no?
Que és una mica obsessiva,
en segons com.
El problema és una mica dramàtic
i és que
l'ordenació jurídica
de la democràcia,
o sigui,
en determinats moments
sembla que defensa més
els drets
del delinqüent
que no pas
el de la víctima.
Això és una mica dramàtic
i llavors
s'han de trobar
potser altres formes
o s'ha de fer
un salt qualitatiu
i quantitatiu
per millorar això,
no?
Però fins a quin punt
tot això pot ser
a costes
de precisament
o en detrimiment
de la llibertat individual,
és un tema
molt profuns
i suposo que
portarà a rius
de tinta
perquè no
no està gens clar
o sigui,
certament
no podem jugar
al mateix joc
perquè si no
estem caient
en el terrorisme
d'estat.
A tot s'està capgirant
i allò que confies
en que l'estat
sempre serà
on garantirà
els teus drets
quan veus
que és qui
en determinats moments
i en determinats escenaris
doncs el que fas
és restringir-los
dius
a veure,
a qui m'he d'encomanar?
Si sóc creient encara
em puc encomanar Déu
però si no...
És que els moments
són molt dramàtics
perquè és que
no és només això
el fet real
és que la justícia
ha perdut credibilitat
què està passant
amb aquest país
amb aquests embúlics
que ens estan fent
amb el Tribunal Constitucional
que si recusacions
i coses d'aquest tipus
aquestes decisions
que d'alguna manera
venen coaccionades
pel món polític
s'està qüestionant
un altre dels pilars
fonamentals
del nostre ordenament jurídic
com és la independència
i judicial
qui creu en la justícia?
A veure,
tots ja sabem
la maledició gitana
que dèiem fa molts anys
que pleitos tengas
i los ganes
que dèiem
o sigui que no és res de nou
però bueno
ho s'ha de reconsiderar
Això que diu vostè
és ben cert
que els darrers esdeveniments
aquesta politització
del que és el sistema jurídic
o diguem-ne
judicialització
del món polític
que també podíem mirar-ho
d'aquesta manera
sí que està creant
està desacreditant
una miqueta
al propi sistema
i el pitjor
és la resignació
amb la qual
alguns ciutadans
responen dient
no, no
si ja es veia venir
no, no
si ja
jo ja no confio
és una llàstima
no, això
és que
hi ha d'haver
un rearmament moral
amb totes aquestes coses
no, no
no pot ser
l'exitud
que no sé
que t'afectin
a tu personalment
les coses
tothom
ja li va bé
d'alguna manera
sembla que
s'hauria d'agafar
una actitud més positiva
més sortida
perquè
no
és que
no
no anem bé
o sigui
a veure
està claríssim
que
deien els antics
allò
que el poder
corrompe
ho dic en castellà
perquè són expressions
que hem sentit
doncs
de fa molts anys
no
i veritablement
aquí hi ha un afany
de poder
perquè
ja no saps
si és econòmic
o és
polític
o què és
no
i això intenta
coartar
i condicionar
a veure
i no sempre
amb mala fe
perquè
jo crec que
una de les coses
més greus
que té
tot això
és que
les mentes humanes
s'organitzen
uns mecanismes
d'autojustificació
i bueno
al final
doncs
tothom
doncs
vol ostentar
d'alguna manera
el monopoli
de la veritat
a veure
jo no soc
postmodern
no crec que la veritat
sigui com una ceba
doncs
que vas traient capes
i no queda res
la veritat
es pot basar
en coses
relativament
objectives
a vegades
són difícils
de discernir
però
però hi ha de ser
i bueno
s'ha d'intentar
doncs
portar les coses
al seu terme
a veure
sempre
vull dir
és un procés
que ha sigut històric
de molts anys
sempre a cavall
de finals de segle
començaments de segle
han sigut
períodes de crisi
de tot tipus
o sigui
si m'hi veu
a la història
sempre
sempre
a cavall
hi ha hagut
hi ha hagut
això
fins que no
reajusten les coses
són
aquests cicles
que ens té
que observem
a la història
això és certament optimista
de pensar que un cop
toquem fons
que tard o d'hora
acabem tocant
i doncs
sembla ser
confiem
que la cosa
diem que els antecedents
històrics són aquests
està clar
que bueno
el segle passat
després hi va haver
la primera guerra mundial
i la segona
i coses dramàtiques
d'aquest tipus
però més a ben
o sigui
hi ha una mica
de desorientació
o sigui
les estructures
o sigui
el món està canviant
d'una manera extraordinària
i en aquest cas
molt
i s'han de reajustar
les coses
i en aquest cas
ve molt agravat
amb
i sap que jo
sóc tècnic
amb la mala utilització
de la tecnologia
això és un disgrat
ens havia de salvar
de tot
no?
la tecnologia
sembla que ens està
condemnant
a moltes coses
no?
és en funció
de l'utilització
que es fa d'ella
no sinó
una ferramenta
llavors està clar
què està portant
la tecnologia
avui en dia
el mal ús
que es fa d'ella
a la immediatesc
escolti
el cas més clar
és el del telèfon
o sigui
els telèfonos celulars
aquests
hi ha més telèfons
que habitants
al país
sí
és algo dramàtic
això vol dir
que algú té dos o tres
sí
abans
vostè s'organitzava
la jornada
tenia ajudants
o no
el que sigui
i es tenia que trucar
a una sèrie de persones
s'organitzava
deia
aquest senyor
doncs
aquest el trobaré
el dematí
surt
el trucaré
a mig dematí
i s'organitzava
i localitzava tothom
ara no
el moment que s'ha tocat
una idea
has de poder parlar
amb la persona relacionada
ja ha de ser en aquest moment
no m'hi puc esperar
l'agafis on l'agafis
l'agafis on l'agafis
això està clar
està produint
aquesta immediatesc
es transforma
també en moltes coses
en molts aspectes de la vida
s'està calant
llavors
al costat de la immediata
separeix la precarietat
perquè l'únic que compte
és el moment aquell
ho vull tot ràpid
ho vull ara
exactament
Déu-n'hi-do
i no sé
hem d'anar reajustant
a veure
no he interpretat un poc
que és una
una
una rememorança
doncs
que els temps passats
ens van ser millor
no
vull dir
cada època
té la seva cosa
i s'ha d'afrontar
però sí que
potser s'hauria d'aprendre
una mica
a relativitzar
totes aquestes coses
i per contra
anar a l'essència
de les coses
perquè avui
estem més anant
o controlant
aspectes formals
de la forma
de la manera
que no pas
la pròpia
la pròpia naturalesa
la pròpia essència
les coses
representen
i potser
amb això
és una societat
probablement
senyor
Rafael Gabriel
molt
exhibicionista
molt benitosa
l'ostentació
sembla que està guanyant
la partida
altre tipus de valors
això a tots els nivells
fixi's en el que està passant
amb la moderna arquitectura
que tots
han de posar
per tot arreu
torres
a bar
si no
no som res
no som ningú
o hem de tenir
una obra
d'en Calatrava
o
o de l'arquitecte
moner
no
és
a veure
el que hem de fer
no ho sé
una mica més d'austeritat
també
no
austeritat
i defensar una mica
l'harmonia
o sigui
estem
dintre uns conjunts
dintre uns sistemes
o sigui
no
s'ha perdut probablement
aquella
aquella
sensació
que l'arquitectura
és alguna cosa més
que
que
que posar
cases o edificis
a les ciutats
no
que l'arquitectura
en definitiva
el que crea també
és la societat
des del punt de vista material
que condiciona molt
les seves funcions
d'una ciutat
d'una comunitat
no
la filosofia
de l'arquitectura
no
s'ha perdut una miqueta
o no
sí
vull dir
a veure
l'essència
l'essència de l'arquitectura
d'alguna manera
és
és
les relacions
humanes
és allò que dèiem
que
l'arquitectura
organitza l'espai
en definitiva
de les persones
en definitiva
exacte
vull dir
mira que l'eix
fonamental
de l'arquitectura
de molt de temps
ha sigut
la plaça major
o sigui
el carrer major
o sigui
és d'una manera
de vertebrar
la societat
no
i el sistema
el sistema social
no
amb justia
i sobretot
molt
amb harmonia
vull dir
no
no pot ser
vull dir
que no sé
que rebentis
un conjunt
històric
per exemple
doncs
amb modernitat
i cuida
hi ha arquitectes
i hi ha altres
que no són arquitectes
que això t'ho defensen
però
a vegades
de bé
no
és que aquí una cosa
al costat de l'antic
l'ultramodern
doncs va
va molt bé
per contrast
és
crea bellesa
a veure
mirem
de guardar
una mica més d'harmonia
sembla que d'alguna manera
està
també
en aquests moments
l'humanitat
està retornant
una mica
els orígens
pensem que originalitat
deia
gaudir
que venia d'orígens
sí
efectivament
no d'altra cosa
i sembla que
s'intento
almenys
almenys
en moltes corrents
que intenten
harmonitzar
l'home
amb el medi
en què viuen
i al revés
harmonitzar
el medi
a mesura
de la humanitat
o sigui
potser
d'alguna manera
tornem
a veure
estem defensant
o estic defensant
l'humanisme
una altra vegada
o sigui
no sé si és que torna
el renaixement
o no
això
podria ser
molt discutible
però
tampoc dic
que
hauria de ser
tota escala
de l'home
però és que
avui dia
és tot
desmesuradament
escala
de l'home
a més no saps
de quin home
que és el més
dramàtic
de tot
o sigui
és això
sempre
s'hauria d'intentar
integrar
l'home
amb la naturalesa
o sigui
i sembla
que és tot
el contrari
que aquestes
grans obres
aquesta ostentació
aquesta immensitat
que envolta tot
i aquesta gran
despesa econòmica
és per empatitir
aquest home
que se senti
una miqueta
sí
és que
d'alguna manera
qui estan definint
avui en dia
tot això
de l'urbanisme
són
o les grans
corporacions
per exemple
això que comentava
de la torre
d'aigües
o
les
empreses
públiques
o sigui
els arquitectes
no poden fer
o no saben
fer bona arquitectura
amb
l'arquitectura senzilla
amb la
per exemple
d'habitatges
a veure
quants edificis
recordem per exemple
aquí a Tarragona
de categoria
o macos
o bonics
diguem
de la guerra civil
l'ençà
només de tenir un
que és el govern civil
Alejandro de la Sota
exacte
o sigui
escolta
que a més
ve gent de tot el món
sí
tradicionalment
jo sempre sentit
que ve gent de tot el món
perquè és una referència
està catalogat
i tant
està els manuals
i és home
què hi ha hagut
d'aportació
o sigui
normalment
o sigui
està clar
quan fan
habitatges
doncs hi ha els promotors
que el que volen
doncs guanyar
el màxim
de benefici
especulant
doncs
amb el terreny
especulant
amb l'obra
perquè escolti
si un cotxe
hagués de vendre
la mateixa proporció
en què es ven
una vivenda
no tindríem cotxe
eh
com no tenim vivendes
com és el que allò
li anava a dir
ara
o sigui
que bueno
s'ha d'introduir
una mica
de sensates
en tot
està desquiciat
tot això
ara
aquests dies
és terrible
transitar
per la ciutat
amb totes les obres
que transitar
dic que a peu
a cotxe
ja és
missió impossible
com deia el títol
de la pel·lícula
les ciutats
te n'adones
a vegades
les mancances
que tens
quan estàs
visquent situacions
excepcionals
com poden ser tot un seguit
d'obres
que es fan alhora
miri
a veure
això és una malaltia
que patim cada 4 anys
o sigui
no podrien repartir
una mica més
que vostè
començar una mica abans
sembla que sí
començar
i que les coses
no vinguessin
però
de totes maneres
el que
a mi em preocupa més
i moltes vegades
m'indigna
és
la manera
com se fan les coses
perquè
moltes vegades
han vist
que acaben
i tornen a rebentar
i ara per exemple
ha passat això
amb el carrer
amb el carrer Granada
se sap que la part alta
doncs el carrer Granada
i Portella
estan renovant-nos
i tal
que està molt bé
però bueno
ara
primer
van rebentar
la claveguera
a tapar
ara
han rebentat
per fer l'electre
i tornar a tapar
llavors
ens rebentaran
per fer el gas
escolta
per mort de Déu
una cremallera
no podem
coordinar
a vegades
és molt difícil
coordinar
no es pensi
que sigui fàcil
home
si ho trasllades
a la cosa domèstica
a vegades
per fer coincidir
el palet
el lampista
el pintor
és complicat
però vaja
per això hi ha tècnics
suposo
no ho sé
vostè que ja
entén
més d'això
tècnics
i jo diria
que més aviat
és voluntat política
de fer
o sigui
no rendir-se
davant
mira això
concretament
una vegada
em queixava
amb el
o estava
millor dit
parlant
amb el regidor
de llicències
municipal
parlant
del carrer
com és possible
que rebentin
el carrer
per fer
una conducció
elèctrica
llavors
ho tapin
no posin
els penots
perquè resulta
que no en tenen
i
al cap de tres mesos
es tornin a obrir
per fer-ne un altre
diu
és que saps què passa
que si no
resulta
que
això
ho veix
doncs
que un senyor
ha fet una sol·licitud
i llavors
diu
si jo poso obstacles
van
les companyies
subministradores
van
agafen
aquest senyor
i li diuen
escolti
nosaltres
ja fem el que podem
però és que l'Ajuntament
no ens ho deixa fer
i llavors
em veuen
a mi
a pas de càrrega
la gent
protestant
i cridant
o sigui que
d'alguna manera
han cedit
el xantatge
d'aquestes
corporacions
d'aquestes
companyies
que fan el que volen
la veiat és que fan el que volen
i de la manera que volen
i jo
em penso que
no sé
l'administració pública
ha de tenir
i si no
hauria de tenir
els mecanismes
per poder exigir
una coordinació
ser més estricta
no?
Sí
en aquest cas
ara que esmentava
el carrer Granada
el carrer Portella
ja fa unes quantes setmanes
que va entrar funcionant
tot aquest tema
del trànsit
a la part alta
vostè ha notat canvis?
Sí
sí
en positiu
sí
sí
en positiu
veritablement
a veure miri
aquí
és que vaig estar
dintre
l'anterior junta
d'associació de veïns
precisament
perquè visca la part alta
i per
no sé
ens va semblar
que era important
posar una mica d'ordre
llavors aquí
per mi s'ha aconseguit
una cosa molt important
i és que
a veure
amb molt bona lògica
a instàncies municipals
el que es parlava
era de
la peatonalització
de tota la part alta
a veure
en principi
ja no pot ser
perquè hi hem fet
dos pàrquings
allà dintre
o sigui que això
ja no diu
i a més
hi ha un col·legit
molt important
hi ha centres oficials
i coses aquestes
que fa que a certes zones
això ja no sigui possible
però llavors
venen les altres
per contra
la gent
que estàvem
llavors
preocupant-nos
de tot això
vam considerar
que
fer una illa
de vianants
a tota la part alta
podia representar
una mort
del petit comerç
que queda
que és residual
el que està quedant
i que acabarà desapareixent
i
ens va semblar
important
no anar
a una peatonalització
si no a restricció
de trànsit
i això
ha resultat
una mica positiu
i quan l'Ajuntament
ha pagat canya
d'alguna manera
s'ha notat
molt l'efecte
o sigui
per exemple
el carrer de la nau
abans era impossible
caminar-hi
les cotxes
damunt la cera
molt bé
i ara molts dies
ara
hi ha altres carrers
que no
no han tingut
la mateixa sort
o sigui
potser ha faltat
una mica
de contundència
o millor dit
de continuïtat
o sigui
a vegades
anem a impulsos
o sigui
a veure
hi ha queixes
llavors
el polític
responsable
dona un cop
de puny
amunt de la taula
durant una setmana
s'unfla
la Guàrdia Urbana
de posar multes
i després
es relaxa
es relaxa
i és que un dels problemes
greus que té
aquesta ciutat
per mi
des del meu punt de vista
i ara parlo
amb un caràcter
molt personal
és precisament
la Guàrdia Urbana
o sigui
hi ha uns caps
a la Guàrdia Urbana
que la ciutat
no se'ls mereix
penso jo
el puc equivocar
i en tot cas
demanaria excuses
però no
el que he pogut veure
sí, sí, sí
les actuacions que fa
vostè no
per mi
gairebé resulten
incontrolables
la sensació que tinc
és aquesta
que fan
el que volen
ens queda un minut
escàs
i que consti
que és subjectiu
el que li estic dient
em vas amb algunes
evidències
objectives
i segurament
hi ha persones
que pensen com vostè
i altres no
vull dir que això
és lògicament
sempre parlem
des de la subjectivitat
o sigui que és un dels temes
que el nou consistori
que surti
doncs
tindria
que considerar
amb una mica
de valentia
doncs ara és el moment
ara que s'acosten
les eleccions
d'expressar
totes aquelles coses
sí, però a veure
miri
jo sempre creu
que democràcia
és participació
i
no, hi ha molta gent
que pensa
que democràcia
i sobretot
els polítics
és que cada 4 anys
vas a votar
i després
que els deixis tranquils
que fan el que volen
però en aquest període
de 4 anys també hem de dir la nostra
els ciutadans
Evidentment no, és que jo ho dic en sèrio
per mi democràcia
és participació
sí que a vegades complica
la vida de la participació
perquè si preguntes
al parer
pots tenir 20 parers diferents
i llavors casa'ls
però és que si no hi ha participació
si no hi ha
implicació
diguem
de la ciutadania
de la societat civil
en totes les coses
una cosa
una cosa va per una altra
per un camí
i l'altre per l'altre
implicació i participació
amb dues paraules
que apuntem
prenem bona nota
que a vegades les oblidem
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos avui
a la mirada
Rafael Gabriel
president de la Reial Societat Arqueològica
Terraconense
que consti que quasi
no hem parlat de pedretes
no, miri
i semblava difícil
no hem parlat quasi de pedretes
molt bon dia
gràcies