Seguim endavant des del matí de Tarragona Ràdio.
És el moment de dedicar una estona a parlar del món de les emocions,
del món de la psicologia.
És un espai setmanal que realitzem amb Sònia Navarro, psicòloga clínica.
Sònia, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Hi ha un tema d'aquells que és inesgotable, podríem dir-ho d'aquesta manera,
que és el tema del sexe.
Gran preocupació, tot i que moltes persones no la facin evident
i encara, malgrat tot, costi una miqueta de parlar.
Sembla que encara ens costi parlar del sexe habitualment.
Jo no dic que la gent hagi d'anar explicant les seves proeses
en les tertúlies, perquè no es tracta d'això,
però aviam, abordar una qüestió com el sexe
des d'una perspectiva tranquil·la, assossegada
i amb un esperit positiu, és una cosa ben bona, no?
És ben bona, el que passa és que sí que és veritat
que és un tema que encara continua sent bastant tabú.
De fet, de sexe només es parla en plan broma,
o en plan una mica així, doncs...
Bé, no es parla des d'una vessant realment realista, no?
I des d'explicar realment què em passa a mi amb el sexe,
ja sigui positiu o ja sigui negatiu, eh?
Amb la qual cosa també es crea, doncs, una mica la sensació
que a tothom li va molt bé amb el sexe,
menys a mi, no?
A vegades és una mica...
Aquesta és una altra, eh?
Sí que és veritat.
És una mica que tothom té una mica la sensació
que sembla que el sexe sigui alguna cosa molt fàcil,
que a tothom sembla que li va fenomenal,
i si a mi em passa alguna cosa,
ja sigui que no em ve gaire de gust tenir relacions sexuals,
ja sigui que tinc algun tipus de problemilla, no?
Que tampoc no és cap drama, però...
Doncs ja em sembla que jo soc diferent a la resta.
Això pot crear molta angoixa, no?
Moltíssima, però a més a més és que moltes vegades
les persones tenen preocupacions
que són absolutament naturals
i que tenim tots respecte al sexe, eh?
Però, clar, com que no ens atrevim a parlar-lo,
em sembla que només ens passa a nosaltres.
Realment continua sent un tema que només és això, eh?
És un tema de broma, cachondeo...
Sí, sí, de picardia...
Però realment parlar des d'una vessant realística
ja no des de cap...
sinó què em passa a mi o què no em passa o la realitat, no?
Realment costa, costa molt.
Clar, a mi em crida l'atenció un fet,
i és que els que tenen ja una miqueta d'edat, no gaire,
doncs abans, fa 30 anys, sense anar més lluny,
veure a través de la televisió, revistes, doncs, persones practiquant sexe,
veure dones, sobretot, perquè encara es veuen més dones despullades a les revistes,
a la televisió, que no pas homes...
Això, doncs, estava absolutament censurat i prohibit d'un temps cap aquí,
que les imatges de sexe de persones despullades
són habituals a qualsevol hora del dia,
escenes de llit, com es deia abans, a la televisió, revistes, als quioscos,
tot això semblava que ens hagués de portar
a un cert assossegament, a una certa naturalitat en el sexe,
i com tu deies, no.
No, no.
Fins i tot potser ho ha greujat en el sentit de la frustració, no?
Perquè dius, fixa't en les pel·lícules,
el bé que s'ho passa, no?
I jo no.
No, tot... A veure, el que s'ha posat de...
és la noesa, no?
La noesa sí que està al...
Molt assumida.
Sí, i a més a més es veu amb molta més naturalitat.
Però no, perquè moltes vegades a les pel·lícules
una relació sexual sempre és ràpida,
sempre és meravellosa, sempre és...
i les dues persones arriben a l'orgasme
d'una manera genial, compenetradíssims...
Bueno...
I en la primera relació, a més a més.
A més a més, no?
I us ja és.
Llavors, realment, doncs, moltes vegades
pots tenir la sensació que tu no ets exactament igual
que aquesta persona.
I a més a més, tu estan venent constantment
i això crea un problema, no?
Ara mateix deies que continuen havent-hi més dones, no?,
despullades.
És veritat, i continuaran.
Hi ha la publicitat, hi ha tot arreu, eh?
Però, primer, perquè el cos de la dona
s'està utilitzant com un reclam publicitari
per tot, perquè, vull dir, per vendre qualsevol cosa,
realment, és molt fàcil que surti una noia
si no despullada, quasi, quasi que despullada.
I perfecta, en les seves dimensions, eh?
Sí.
Però, a més a més, és que per qualsevol programa, no?
Si mires, a vegades estan presentant programes
i si ho presenta un home, ho presenta vestit d'una manera formal
i si ho presenta una dona, doncs, a la televisió, eh?
El primer que veus és l'escolta.
Vull dir, és...
I les cames.
Però, clar, aquí hem de tenir present una cosa, no?
Per què? Per què passa això, no?
I, en realitat, sempre funcionaran més les revistes,
per exemple, de dones despullades, n'hi ha moltíssimes
i les venen.
Les revistes d'homes despullats, que n'hi ha, es venen molt poc.
Sí, aquelles de dones despullades que normalment els compradors diuen
no, no, jo la compro pels articles que porta, que són molt bons, dius, bé.
Però, què? Hem de tenir present per què passa això, no?
De fet, els homes s'exciten molt visualment.
I les dones no, Sònia.
I les dones no.
Però aquest no és una altra mite que forma part d'aquesta educació
i aquesta cultura, doncs, una mica que fa culta a determinats valors?
No, una cosa és que la dona estigui, en aquests moments,
mirant més que abans, que podria abans ni mirava.
Però una dona no s'excita per veure un home despullat,
per molt bé que estigui l'home, és a dir, per molt maco que sigui l'home...
Quan dius despullat, dius, no s'excita contemplant els genitals,
però sí el seu cos o tot en general.
No, no, en general, és a dir, m'és igual que estigui despullat del tot
que estigui amb roba interior, no?
És a dir, una dona, sexualment parlant, eh?
És a dir, una dona se'l mirarà, evidentment,
tots tenim ulls i tots mirem,
això és una de les coses que hem de tenir presents, no?
Però els homes miren a les dones i les dones miren als homes.
Vull dir, això es dona cap a dos cantons.
Però sí que és veritat que una dona no s'excita per veure un home en roba interior,
despullat, per molt maco que sigui aquest home.
Un home és molt immediat, pot tenir una erecció fins i tot.
L'excitació pot ser tan ràpida que només de veure amb una dona que li agrada,
que li atreu sexualment, pot tenir una excitació, una erecció, perdona.
A mi em crida l'atenció un aspecte, hi ha opinions, eh?
Podríem pensar que no és res més que una imitació del comportament masculí
amb una, diria, no d'igualtat de drets, sinó d'imitació de comportaments
a aquest tipus d'espectacles d'homes que fan estriptis,
que cada cop hi ha més dones que van a veure aquests espectacles
i que bé, sembla que els hi vagi la vida, aquestes dones, no?
Que perden els papers d'una manera o no, que s'ho passen bé, que disfruten
i que aparentment s'exciten davant de la visió d'un home despullant-se.
Contradiu una miqueta aquest principi, m'imagino,
com a molt més científic i acadèmic que t'ho planteges, no?
A veure, una cosa és que les dones tenen molta capacitat de...
Estàs parlant d'un espectacle, de divertir-se, de fer la conya, de seguir, no?
I a part, realment, poden anar i s'ho poden passar molt bé,
però hi ha molta part de conya, més que d'excitació real.
Hi ha molta part de juerga, de riem, de toquem, de fem...
Més que d'una excitació pura i dura.
Les dones ens excitem més a través de la pell, a través de la oïda.
Estàs dient que anul·lem una mica el sentit de la vista, per exemple?
No és que l'anul·lem. A veure, tampoc dic que a l'home no li agradi la pell
o no li agradi la oïda. O sigui, en tots els sentits,
es posen en marxa a l'hora de tenir una relació sexual.
Però sí que és veritat que primordialment en l'home funciona la vista
i primordialment en la dona funciona el tacte i la oïda.
I això ho saben les editorials i per això no editen tantes revistes,
homes despullats, per exemple, de les altres dones.
És que s'ha vist que les que s'editen les compren els gais.
Gais, clar.
Les compren els homes homosexuals.
Llavors, doncs, clar, a veure, tenen un públic molt més limitat.
La sortida de les revistes d'homes despullats,
que clar, els homes, moltes vegades, les revistes de dones despullats,
els homes les utilitzen per la masturbació.
Doncs, evidentment, una dona per masturbar-se...
Utilitza la imaginació, generalment, no?
És que no sol utilitzar una revista...
No necessita utilitzar una fotografia.
L'home ho farà molt habitualment.
Llavors, no és que no tinguem tots els sentits, no?
Estem tots en marxa.
A l'home també li agrada que la carissin.
A l'home també li agraden que li diguin coses a l'oïda.
Però sí que és veritat que ell funciona molt més visualment.
Ell ja s'excita.
I la dona, només visualment, no.
Si aquí no afegim tot el contacte de la pell i l'oïda i altres sentits,
doncs només la vista no.
Evidentment, clar, que ens agrada un home més maco que un altre.
Evidentment, la vista està, no?
Però les prioritats, no?
I això ho hem de tenir present perquè en això funcionem diferent.
Per això, moltes vegades, es pot dir que el mite aquest de que la dona és molt lenta a l'hora d'excitar-se,
que no és real.
El que a vegades és...
Potser és que els altres són massa ràpids.
No, és que a vegades no estem utilitzant el sentit adequat.
Sí, perquè un home s'excita visualment, ell ja està preparat.
pensa que l'altre també ja està preparada.
I és que, potser, a l'altre li falten les carícies,
li falten les paraules,
li falten altres coses per realment arribar a l'excitació.
No és que sigui més lenta.
Potser no s'està fent de la forma adequada, no?
De totes maneres, això de la lentitud o la rapidesa és molt relatiu.
I no sé si estaries d'acord.
El nostre cuiner, el Francesc Lledó,
diu que quan entra a la cuina llança el rellotge.
probablement quan ens plantegem un contacte, una relació sexual,
també caldria llançar el rellotge.
Per suposat.
Prendre una altra mesura del temps.
Bé, no prendre mesura.
El tenir una.
És a dir, anem a disfrutar i acabem quan acabem.
I ja està, sense...
Aquest és un dels temes que moltes vegades es va en plan ràpid.
Inclús, moltes vegades s'aprèn en plan ràpid.
Perquè pensa que els primers contactes,
moltes vegades per molts homes i per moltes dones,
són d'amagat en llocs que ens poden trobar,
en llocs que no podem tampoc entretenir-nos.
Amb la qual cosa l'aprenentatge inicial que solem fer del sexe en l'adolescència...
Ja està marcat pel temps, no?
Sol ser anar ràpid.
Anar més ràpid del que tocaria.
I seria bo que no tinguéssim el rellotge marcat, per suposat, no?
Parlar de sexualitat, perdona, Sònia, no és parlar de genitalitat.
Per suposat que no.
No hi ha tantes sexualitats o maneres d'entendre el sexe com a persones, gairebé.
Abans d'entrar a parlar a partir d'avui en els propers programes
de les disfuncions dels problemes,
que si parla tu i jo de sexe,
tampoc no crec que tingui molt més interès pels ullens,
sinó més aviat el que tu ens expliquis que pugui orientar
els ullens del matí de Tarragona Ràdio.
Què podríem considerar?
Jo sé que és molt difícil aquesta pregunta, eh?
Què podríem considerar que és una sexualitat normal?
I subratllo la paraula normal.
O dit d'una altra manera.
Quin seria el...
Clar, és que parlar de patrons, tu m'entens, no?
Aviam, quan una persona diu
Escolta, la meva sexualitat és saludable, està bé
i em va bé a la vida en aquest aspecte.
No tinc problemes.
Vull dir que s'ho digui ell mateix, eh?
Vull dir que sigui el diàleg interior,
perquè l'exterior ja sabem que ho diem tots,
com tu deies a l'inici de la conversa.
Sí, de cara als altres, a tots ens va molt bé, no?
De cara a l'interior, doncs, bueno...
Això és una persona que no té problemes amb el sexe, no?
A veure, primer, una persona perquè estigui bé,
primer ha d'estar bé amb el seu sexe.
És a dir, amb la seva sexualitat.
Ha de tenir clar...
Amb el seu cos.
Qui és, no?
I això els homes i les dones.
Això els homes normalment ho tenen més clar
perquè des de sempre s'han masturbat més
i perquè des de més petits,
des de ben petits, no?
Doncs ja els preadolescents ja comencen a masturbar-se,
a conèixer una mica el seu cos i els seus genitals.
Però les dones també.
Llavors, és veritat que cada vegada hi ha més dones
que es masturben,
però encara estem per sota
del número d'homes que es masturben, no?
Llavors, primer, acceptar...
Però, Sònia, això com se sap?
Perquè és una cosa tan privada i tan íntima.
Perquè, clar, les estadístiques.
Tu surts al carrer i preguntes
vostè, senyora, es masturba?
Clar, pot dir que sí o que no,
però dins d'aquella intimitat que dèiem,
això de les estadístiques és una mica complicat
en aquests terrenys tan privats, no?
Clar, sí que ho és, eh?
El que passa és que també veus que...
Vull dir, tu des de consulta també...
Allà sí que se t'obre la gent, no?
És on realment pots fixar l'opinió.
I vas veient, no?
I si tu...
Si es pot fer una estadística
de recollida de diferents gabinets
i de gent que està treballant,
realment no ens aniríem gaire, eh?
Evidentment que cada centre té una mostra petita, no?
No té tota la població.
Però és prou indicativa, no?
Però no crec que sigui molt diferent
una mostra d'un despatx amb un altre.
És a dir, que més o menys
ens hem de trobar coses molt similars, no?
Patrons molt similars, no?
Llavors, sí que...
A veure, primer, jo he de veure el meu sexe
com formen part del meu cos.
I dic això perquè moltes vegades hi ha persones
que el seu sexe és com una zona bruta,
una zona tapada, una zona allunyada,
una zona que no es miren,
com si no formés part del cos.
És a dir, hi ha una negació.
Exacte.
Però com si no formés part del cos, no?
Inclús en el moment de dutxar-me,
doncs, mentre és més ràpid millor, no?
En el moment de la higiene dels genitals,
doncs, vinga, com si no formés part, no?
Llavors, clar, en el moment que jo nego
no m'agrada el meu sexe,
el trobo lleig, el trobo brut, el trobo...
Ja tinc un problema.
Clar, i això és una cosa que passa.
Llavors, clar, el primer, per tenir una bona sexualitat,
és que jo vegi el meu sexe que forma part del meu cos,
que és natural, que és una part que a mi em dona plaer
i que no té res de dolent.
Després, que jo conegui, que jo em conegui a nivell de masturbació,
és a dir, què m'agrada, què no m'agrada, com m'agrada,
a quin ritme, quina zona, vull dir que...
Això s'ha d'aconseguir amb l'experimentació, lògicament.
Clar, evidentment, la masturbació només...
El coneixement del teu propi cos
només es coneix amb la masturbació,
algú tan natural.
Inclús aquí diria una cosa.
Moltes persones pensen
que quan tenen parella
ja no es poden masturbar.
És a dir, que jo puc masturbar-me
quan no tinc parella,
precisament perquè no tinc parella...
I quan no hi és la meva parella.
Però, no, perdona, perdona.
Hi ha gent que, quan té parella,
clar, evidentment, a vegades es continuen masturbant,
però ho fan d'amagat.
Perquè creuen que si la parella,
inclús hi ha gent que pensa que
si la meva parella es masturba
és perquè no em desitja.
O hi ha gent que pensa que
si jo em masturbo i l'altre ho sap,
llavors serà un problema,
perquè pensarà que no estic satisfet o satisfeta.
Clar, això és una idea absolutament irracional.
Jo puc tenir una parella,
puc estar molt bé a nivell de parella,
a nivell sexual,
però també puc tenir necessitat de masturbar-me.
Per què?
Perquè les necessitats sexuals
de les dues persones que conformen la parella
és molt difícil que siguin les mateixes
a la vegada i alhora.
Clar.
Vull dir,
perquè probablement un de la parella
tindrà més necessitat o menys
a nivell sexual,
i això és molt susceptiu,
o tindrà necessitat en un moment donat
que l'altre no està per tenir una relació.
Llavors,
el sexe,
la masturbació és un sexe amb si mateix
que no l'hem de perdre de vista
perquè és un autoconeixement
i que no és dolent
i que l'hem de tenir
quan estem en parella,
quan estem sols
i quan ens vingui de gust.
Única i exclusivament.
i sobretot
que jo em masturbi
no vol dir que jo no desitgi
o que jo no estigui bé
amb la meva parella
o que ell ho faci
tampoc vol dir
que no estigui bé.
És sexe.
I punto.
Llavors,
per això ho hem de tenir present,
aquí faig aquest apunt
perquè a vegades
és una idea bastant extesa
a nivell social.
Pot crear sentiments
de culpabilitat, no?
Sí,
i per això es fa d'amagat.
I ho fas d'amagat
i el teu pensament,
per exemple,
amb allò que deia
en el cas dels homes,
que un home es pugui masturbar
amb la imatge
d'una altra dona
que no és la seva,
l'efectivitat va per una banda
i l'excitació sexual
per una altra
visionant una revista,
imaginant-se una altra dona
o la dona imaginant-se altres coses.
Un altre tema
és que les fantasies sexuals,
no?
Un altre tema que tocaria.
Però les fantasies sexuals
són necessàries
i a més a més
tothom les té.
Però també crea culpabilitat
a vegades, no?
Sí,
el que passa és que
perquè el sexe funcioni
hem de pensar
que el primer
que hem de tenir
és fantasia sexual.
El segon
no ens hem d'oblidar
de la pell,
que abans deia,
perquè a la pell
tenim totes les terminacions nervioses
que ens donen plaer.
I el tercer
parlaríem dels genitals.
I el tercer
perquè,
com hem dit
en un primer moment,
sexe no és genital...
no és...
la sexualitat
no és genitalitat.
És a dir,
que aquí
estem en una societat
que realment
es veu molt sexe
com genitals, no?
Per tant,
sexe és igual a coit.
I això no és real.
El sexe no és...
La majoria de vegades
sí que es plantegeixi, no?
Sí, la majoria.
I sobretot
les aventures ràpides,
aquests contactes
que es tenen
molt ràpids
i tal,
és coit.
Sònia,
perquè per no caure
en moralines,
que cadascú
s'ha d'administrar
els seus sentiments
i la seva vida
com cregui
que ho fa millor.
Sexualitat
i afectivitat.
Moltes vegades
si només hi ha sexe,
no hi ha cap altre tipus
de relació
més emocional,
més compromesa,
inevitablement
o moltes vegades
és sexe ràpid
o no necessàriament,
però la majoria de vegades
sí, no?
Per aquesta falta
d'experiència prèvia
entre les dues persones,
coneixent-se de l'altra cosa,
etcètera, etcètera.
A vegades sí, a vegades...
No parlem des del punt
de vista moral, eh?
No, a vegades sí o a vegades no.
El que passa és que
el coit
és una de les pràctiques sexuals
que estem fent sexe,
però d'alguna manera
no és la més íntima.
Això també ho hem de tenir present.
És a dir,
passar a segons quines pràctiques
són molt més íntimes
que no pas el coit
en si mateix.
Llavors,
jo quan no et conec molt
amb una persona,
realment em costa
passar a segons quines pràctiques,
però a tothom, eh?
Llavors, clar,
ens quedem en aquesta pràctica.
El coit, a més a més,
és una pràctica
que agrada moltíssim
als homes
i a les dones els agrada,
evidentment,
però no és tan fàcil
que les dones arribin...
No viuen com una sexualitat plena, eh?
L'orgasme no és tan fàcil
que arribin a través del coit.
Dependrà del moment,
dependrà del nivell d'excitació,
dependrà del contactant
que hem tingut d'excitació
i de fantasia, eh?
que tinguem en aquell moment.
L'habilitat
de les dues parts, també.
Dependrà de si en aquell moment
doncs estem molt excitats
o no estem excitades, no?
Però no és la via, no?
Llavors és una mica
la via més ràpida
en la que l'home
queda satisfet molt ràpid.
I a més a més
és la menys íntima
de totes.
Llavors, bueno,
jo crec que amb un sexe...
amb una aventura ràpida
i tal,
que no ens coneixem massa,
evidentment és aquesta la via
per on es comença.
Per tant, es genitalitza molt, no?
Hem fet un programa introductori,
pràcticament.
Tranquils els oients
que parlarem de disfuncions.
Si vostès, aviar-me,
volen consultar
alguna qüestió
aquí a través del programa,
ho poden fer a través
del correu electrònic
del matí de Tarragona Radio,
al matí arroba
tarragonaradio.com
i Sònia Navarro
els contestarà
amb tota mena
de detalls
i, lògicament,
no cal que ens diguin
el seu nom,
cognoms i adreça,
perquè entenem
que encara
aquest tema
pot provocar
una certa recança.
La sexualitat
necessita
absolutament
de l'erotisme.
Absolutament.
Però és que això
és la fantasia.
Llavors,
si no hi ha fantasia,
el sexe en si mateix
és pura mecànica,
no?
És a dir,
a més,
doncs realment
el sexe,
si no hi ha fantasia,
pot ser molt avorrit
sempre
amb la mateixa parella.
Podria ser,
llavors,
clar,
la fantasia,
l'erotisme,
ha d'estar
les carícies
per tot el cos,
per tot el cos,
descobrir
què és el que a nosaltres
ens excita,
què no és mai.
És veritat
que tots tenim
unes zones
que, a veure,
teòricament,
teòricament
ens exciten a tots,
perquè són molt erògenes
per tots.
Però després,
és veritat
que quan ens posem,
cadascú de nosaltres
té unes zones
que per ell
són erògenes
o excitants
i que per una altra
no ho són gens.
Llavors,
hem de descobrir.
I per això
es necessita
temps
i intimitat.
Clar.
Llavors,
moltes vegades
si nosaltres
ens hem descobert
prèviament,
ja sabem més,
ja podem demanar.
I un altre tema
és aquest,
el sexe
hem de demanar.
No passa res
perquè demanem.
Hem de dir,
hem de guiar a l'altre.
Si nosaltres ens coneixem,
nosaltres podem guiar a l'altre.
Si no ens coneixem,
difícilment podem guiar a l'altre.
Llavors,
difícilment.
I una coseta
que voldria dir
abans d'acabar.
L'objectiu
d'una relació sexual
no és únicament
l'orgasme.
Que moltes vegades
iniciem una relació sexual
amb un únic objectiu
i és arribar a l'orgasme.
Per tant,
anem ràpid
i la relació
és ràpida
per arribar
quan més aviat millor.
L'objectiu
d'una relació sexual
ha de ser
disfrutar
de tot el procés,
de tota la relació.
I probablement
arribarem
a l'orgasme.
Quan això no passa,
es diu que tenim
problemes,
que tenim
trastorns,
disfuncions.
Algunes poden obeir
naturalment
a un tema
diguem-ne
orgànic,
però d'altres,
bona part d'elles,
i la Sònia Navarron
s'ho confirmarà,
obeix en estats emocionals.
Si et sembla,
en parlem la propera setmana,
Sònia.
Perfecte.
Adeu-siau.
I recordin el matí,
tarragona,
almatí,
arroba tarragonaradio.com
per enviar qualsevol mail,
qualsevol correu,
qualsevol en consulta
a Sònia Navarron.
El proper programa
del proper dilluns,
Sònia ens donarà
la resposta.