El matí de Tarragona Ràdio comença l'Aventura de la Vida
com cada divendres en directe a la sintonia de la Ràdio de la Ciutat.
Dissabte, en repetim aquesta experiència.
Ja enregistrada per donar oportunitat a tothom que no pot divendres en directe
que pugui escoltar amb molta atenció tot el que ens expliquen nois i noies de la ciutat de Tarragona
a través d'aquesta aventura de la vida, una iniciativa de les àrees de serveis socials
i ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona
que compta amb el suport de la Fundació Catalana de l'Esplai
i, esclar, sense la col·laboració i el treball directe dels centres educatius de primària de la ciutat
fora impossible.
Avui ens acompanyen representants de 5è A del Col·legi La Salle.
Hi ha un col·legi també veterà a l'Aventura de la Vida.
Un col·legi a través del qual ens visiten diferents grups
i avui, com dèiem, són alumnes, nois i noies de 5è A.
Els saludarem immediatament i ens proposen un tema molt important,
molt transcendent als drets i els deures.
Primer que tot, però, volem saludar la seva tutora, Maria Dolors Soler.
Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per venir avui a la ràdio.
De veritat que és un plaer conèixer aquesta representació,
perquè sempre diem que no són tots els alumnes que poden venir,
perquè la ràdio té un espai limitat, tot i que tenim un estudi gran,
però fora impossible.
Però bé, jo crec que els nois i noies que queden a l'escola
estan ben representats i, sobretot, els estem veient,
a través d'aquesta mirada especial que té la ràdio.
Sí, sí, pendents.
Heu triat el tema drets i deures.
Sí.
Per què, precisament, aquest?
Doncs, bé, va ser, ja fa, des del primer trimestre,
a l'hora de fer la programació,
doncs vam pensar de canviar una miqueta,
perquè, com has dit abans, ja fa 3 anys,
que això ho treballem i estem familiaritzats.
I llavors, ells van arribar a la conclusió, entre tots,
de triar aquest tema, d'entre tots els temes que hi havia
a l'aventura de la vida.
Llavors, per Nadal, una de les seves tasques va ser
que fessin un conte del tema de drets i deures.
Tots els alumnes de cinquè van fer el conte,
després de vacances, el vam llegir tots, es van llegir,
i ells també van ser qui van escollir el conte
que al final, doncs, s'ha gravat.
Molt bé, un treball absolutament en equip,
un treball absolutament democràtic, d'altra banda.
Total.
I un treball que us permet a vosaltres, com a mestres,
en aquest cas, que tu també com a tutora,
treballar en diferents direccions, no?
Perquè, clar, drets i deures dins de l'àmbit escolar
és un camp que et permet treballar molts temes
i fins i tot, davant de determinades dificultats,
utilitzar com una eina aquest treball que feu, no?
Doncs sí, sí, perquè en principi, clar,
el que va sortir treballant el tema era, doncs,
situacions del dia a dia, no?
Situacions de companys, de família, casa...
Però, finalment, les...
A veure, el que es plantejaven ja era...
ja va anar més enllà del dia a dia, no?
O sigui, que el tema que van plantejant les preguntes,
les inquietuds, el debat que es va formar,
finalment ja va ser un debat ja que va anar més enllà
d'aquest dia a dia, de les situacions que es troben ells.
Nosaltres ens adonem aquí a la ràdio a través de l'aventura de la vida,
però, clar, és una situació excepcional per als nens i nenes
i tot així, Déu-n'hi-do.
A classe tu observes que siguin molt participatius
quan plantegeu, doncs, aquesta comunicació en forma de debat?
Hi ha allò nervi?
Sí.
I s'apugen els ànims en el bon sentit?
Sí.
Fins i tot costa, perquè, tot i que estan acostumats ja des de primer,
no?, però, doncs, ara, cinquè i sisè, doncs,
la tutoria, o els debats a classe, o les participacions,
doncs, són més serioses ja.
I llavors, els costa molt d'aprendre, d'aixecar la mà,
deixar parlar, això ens costa.
Està bé aquesta pluralització, perquè això ens costa molt als adults.
Ens costa, sí.
I els exemples que tenim, per exemple, els mitjans de comunicació,
de respectar el tor de paraula i tot plegat,
no és precisament l'exemple més positiu.
Ells, a vegades, ens ens ensenyen més, no?
Exacte, sí, sí, sí.
Doncs anem a aprendre.
Anem a aprendre'n de tots aquests nois i noies
del Col·legi La Salle de Cinqueà.
I a modus d'introducció, em penso que la Lara
ens pot situar una miqueta en el tema.
Quan vulguis, Lara.
Bon dia, sóc la Lara, i els companys i companyes
que avui som aquí venim en representació
de tots els alumnes de Cinqueà de la Salle Tarragona.
Enviem una salutació molt carinyosa a tots ells.
el Xavi, Aida, Iker, Laia, Núria, Pep, Montse, Eduardo, Maria, Guillermo, Dani, Carles, Aleix, Marc, Helena i Núria.
Molt bé.
Doncs jo saludo ara el Gerard, el Sergi, el Gabriel, el Marc C, la Lara, la Marta, la Sara, l'Anna, la Glòria i la Maite.
Nois i noies d'aquest grup que, juntament amb els companys que ja a la classe, han treballat el tema dels drets i deures.
I dic el conte perquè, com vostès saben, hi ha una certa veterania en aquesta aventura de la vida
i cada centre educatiu tria de quina manera i amb quins materials treballa aquests temes.
Independentment dels materials i els arguments que es puguin utilitzar a l'aula,
en el cas del Col·legi La Salle ja van iniciar aquesta experiència l'any passat.
ells i elles són els creadors dels contes, dels relats que donen peu,
que són el punt de partida al posterior Col·loqui.
En aquest cas, elaboren el conte, com explicava la Maria Dolors,
i després venen aquí a la ràdio, ho han enregistrat,
i bé, aquest és el primer dels tres contes que els diferents grups de la salle han preparat per l'aventura de la vida.
Escoltem, doncs, aquest conte que, justament, du per títol Drets i deures.
Hola, amics, sóc la Núria i us explicaré el que em va passar fa uns dies.
L'Enric, en Pau, la Laura i jo ens vam trucar per anar d'excursió.
Tots vam dir que l'endemà ja aniríem.
L'endemà, dues hores abans de l'excursió, en Pau em va trucar pel telèfon.
Em va dir...
Núria, sento molt, però ara et diré el que m'ha dit avui la meva mare.
Ja us imagineu per on anava la cosa, però, igualment, us ho explicaré.
Pau, vaig ser cap que hem d'anar a veure com balla la teva germana.
Com?
No pot ser.
Ahir vaig quedar amb els meus amics per anar a l'excursió.
Però li vas prometre a la teva germana.
Tinc dret a anar a l'excursió algun dia.
I la teva germana desitja que vagis al festival i crec que és el millor que pots fer.
Digues als teus amics que no podràs anar-hi.
Així ha anat la cosa.
Doncs ja saps que avui no pot ser. Fins demà. Adéu.
Jo, una mica decebuda, vaig sentir el contestador automàtic que deia.
Un missatge sense llegir.
De sobte, vaig clicar a continuar per escoltar.
Era l'Enric que em deia.
Hola, Núria. Espero que t'arribi el missatge i, sisplau, no et posis trista, però no podré anar a l'excursió.
El meu pare té un sopar amb un empresari a casa i diu que he d'estar a punt que és més important que una excursió amb els amics.
He protestat una mica a veure si em deixava, però m'ha dit que el meu deure era creure el pare com a fill.
Ho sento, però no podré venir. Fins una altra.
Llavors, jo vaig pensar amb la Laura, a veure si ella pot venir.
Tot de pressa, vaig buscar la meva agenda.
Vaig veure el telèfon de la Laura i immediatament la vaig trucar.
No responia. La vaig trucar al telèfon mòbil i llavors em va contestar.
Hola, que si pot posar la Laura? Va contestar la seva mare.
D'acord, ara s'hi posa. Ah, per cert, som a Port Aventura.
Hola. Hola, Núria. Què vols, ara?
Volia saber si venies d'excursió.
Què? Quina excursió?
Oh, no.
Què vol dir, oh, no?
Doncs que m'he descuidat completament de l'excursió.
I ahir, una hora després de quedar, em va trucar al meu cosí i em va dir si volia anar per Aventura.
Li vaig dir que no tenia plans i que ja aniria.
Ho sento molt. En Paul i Enric ja aniran, no?
Doncs no. No hi anirà ningú perquè ells m'han trucat i m'han avisat que no hi anirien.
Doncs ara ja ho sabem. El proper dia hem de preguntar si tenim plans. Adéu.
Vaig penjar i vaig recordar que el meu germà tenia un partit de futbol i que en el fons jo tampoc hi podia anar.
Estic content perquè al final, ai, perquè al final podràs venir a veure'm jugar.
Nosaltres quatre érem despistats i, a més, tots teníem dret a anar a l'excursió.
Però els deures que havíem afirmat eren molt més importants.
Déu n'hi do, eh? No és fàcil, eh? Prendre decisions d'aquestes característiques.
Jo em pregunto, hi ha el dret a anar d'excursió?
Quin silenci. No tenia dret a anar d'excursió, tot aquest grup de joves?
A veure, Gerard, comencem per aquí. Tots parlareu, i tant que sí.
Gerard, acosta't el micròfon, sisplau, així et sentirem perfectament.
Jo crec que sí que tenien dret, però que no hi va poder anar perquè...
Tenia deures. Sí.
Algú més? Vinga, va. Marc?
Jo, com el Gerard, també dic això, però que...
haurien d'haver sigut més responsables i haver pensat en els deures que havien assignat abans.
Perquè això ja estava planificat.
Sí.
Perquè, si no, també els altres podien pensar que ell tenia dret a l'excursió, no?
Que és el primer que arriba? Podríem dir-ho així?
Sí.
Ja anirem parlant, eh? Això que sembla tan enrebessat ja ho anirem desgranant.
Més opinions sobre si no tenien dret a anar d'excursió i prescindir de tot l'altre,
que al cap ja la feren compromisos d'altres persones, no? Marta.
Sí que tenien el dret, però jo crec que el seu deure era més important.
Més opinions sobre això?
De moment queda clar que el dret el tenien.
D'això no li nega ningú, però potser el pes estava en els deures.
Els drets que són?
Vosaltres, algú em podria... Jo sé que és difícil, eh?
Algú em podria dir que considerem un dret? Marc?
Jo crec que un dret és una llibertat que tens.
poder fer alguna cosa que t'agrada, que vols fer, que coses així.
Els teus desitjos?
Sí.
Molt bé. Algú més em pot dir que considereu que és un dret?
Les noies d'aquesta banda que estan molt silencioses.
Què creieu vosaltres que és un dret?
Tu quan dius, per exemple, Maite, tu quan dius
jo tinc dret... Què vols dir exactament?
Doncs que tots tenim drets a fer les mateixes coses.
És a dir que tu, allò que tu vols, ho has de poder fer, no?
Sí.
Per sobre de tot? Sí? Ja ho anirem esbrinant.
Algú més em vol explicar què és un dret?
Jo sé que he treballat molt aquest tema classe.
Per aquí veig, per exemple, respostes que heu anat adonant
com tot allò que hauríem de poder tenir.
I si partim d'aquesta base de tot allò que hauríem de poder tenir,
parlem només de desitjos, com deia el Marc o la Maite,
vull anar al cinema, tinc desitj d'anar al cinema,
tinc dret a anar al cinema.
Però només té a veure amb coses de divertir-nos, de passar-ho bé.
Tenim els tres drets, podíem dir, més importants?
Marc?
Sí.
Per exemple, a què teniu dret, els nens i nenes?
A poder jugar a futbol, per exemple.
Molt bé.
Gerard, a què teniu dret?
Anar a l'escola.
Molt bé.
A tenir una sanitat i una casa.
Això teniu dret, eh?
Gabriel?
A poder menjar cada dia.
Molt bé.
Més drets.
Marc?
Poder opinar sobre les coses.
Dret a la llibertat d'opinió.
Això també és un dret.
Més coses?
Més drets?
Marta?
Tenir la llibertat de sentiments.
De sentir i estimar i ser com un vol, no?
Sí.
Això és un dret també que tenim les persones.
Gerard?
Que si tu vols fer alguna activitat, que els altres no et diguin que això és de nenes, per exemple.
Exacte.
De poder-te expressar com ells, la capacitat, com vosaltres mateixos us heu definit, de poder fer alguna cosa.
Això són drets, diguem-ne, que teniu com a persones.
I drets materials?
Teniu dret a tenir coses?
Quina mena de coses teniu dret?
Penseu que teniu drets, Sara?
A tindre un llit.
Un llit.
Un llit, molt bé, per descansar. Això tu tens dret a tenir un llit, no?
Sí.
No te'l donen perquè si, és que tu tens dret a tenir-ho. Marc, a què més tens dret?
A tenir una tele.
Això tens dret a tenir una tele? O és que t'agrada tenir una tele?
No, m'agrada tenir una tele.
Ho deixem aquí.
Gabriel?
A tenir una casa.
Molt bé, a tenir una casa. Això, dret a l'habitatge, dret a la vivenda.
Tenim dret a tenir una PlayStation?
No.
Molt bé.
Més per aquí.
Qui més m'explica què tenim dret de tenir?
Mai té.
Tenim dret, però hi ha coses que les necessitem més.
És a dir, hi ha coses que les podem necessitar o desitjar, però dret, dret, jo crec que esteu fent un perfil magnífic de tot allò que tenim dret.
Marc?
Jo, una cosa que no és material, que és dret a tindre un pare i una mare.
També.
La família.
Tindrà família allà.
Un entorn familiar, algú que t'estimi.
Sara?
Roba.
Roba. Dret a vestir-nos. Molt bé.
Déu-n'hi-do, eh? Si tenim drets i tot això, doncs ho podem exigir. Vosaltres sabeu com es pot exigir un dret?
O com creieu vosaltres que s'hauria d'exigir un dret? Si és que s'ha d'exigir i no ens el donen. Gabriel?
Protestant.
Protestant. És a dir, jo tinc dret a això, no m'ho donen, doncs protesto. Marc?
Demanant-lo.
Demanant-lo.
Demanant-lo, de dir, escolta, i a qui ho demanem això, els drets? A qui demanem aquest tipus de coses?
Si jo vull alguna cosa, doncs li demano als meus pares.
Als teus pares.
Clar.
Molt bé, que són els que tens més a prop teu i els que decideixen què és el millor per tu.
Molt bé. Sergi.
Convenç-los.
Molt bé. Dialogant.
Sí.
pactant, no? Segurament també.
No sé.
Marc?
Si veus que no funciona tot això, doncs enfadant-te una mica i...
Pressionant.
Sí.
Gerard?
Que si t'ho deixa fer, tu li dones una altra cosa.
Per exemple, si et deixen fer una cosa, doncs tu li dones un plat de macarrons.
Això és fer un tracte, no? Això és pactar.
Clar. Jo tinc dret a la sanitat, necessito una aspirina i tu tens dret a menjar, doncs tu em dones l'aspirina i jo et dono el plat de macarrons.
La cosa aniria així. Perfecte.
Marc?
O fer una promesa, tu li dius, jo em portaré bé, si tu m'aixeques aquest càstig que tinc.
Això és pactar, també.
Sí.
Molt bé. Això és per exigir un dret.
Algú més? Sap com demanaria els seus drets si no els hi donessin o els hi faltés?
Anna? Com ho demanaries?
Sí, insistint fins que t'ho donin, fins que t'ho donin.
Molt bé.
Què fas?
Gabriel?
Demanant-hi, sisplau.
Sisplau.
Vosaltres us heu trobat en algun moment? Jo m'imagino que sí, perquè això ens hem trobat tots en un moment determinat de demanar.
No de demanar allò, una joguina o una cosa, diguem-ne, que no és molt, molt, molt important, sinó allò de demanar alguna cosa que vosaltres considereu que és justa.
Això ens hem trobat tots. Per exemple, hi ha un aniversari d'una nena
i jo tindré d'anar-hi, o d'un nen, i m'han convidat, però els meus pares no em deixen per la raó que sigui.
Jo tindré d'anar-hi, he de defensar i he d'argumentar per què vull anar i per què necessito anar.
He posat un exemple, però poden haver-hi molts.
Us heu trobat alguna vegada en la circumstància d'haver de defensar els vostres drets, Marc?
Sí, a vegades m'han castigat perquè he fet alguna cosa, he contestat o alguna cosa, i m'han castigat sense el futbol, que és per mi el que més...
El més important per tu.
Sí, sense anar a jugar el dissabte...
A veure, això és un castig maco, eh?
O sense anar a entrenar els llibres i els dijous.
I aleshores has intentat...
Sí, el que he dit abans, que he intentat dir-li jo, si jo no em portaré bé, i tu m'aixeques el castig aquest, que he fet.
I les dues pas han complert?
No.
Bueno, m'ha deixat anar, però jo no sé què dir que milloro molt.
Bueno, tampoc no et portaràs tan malament, no siguis exagerat.
Marc, a veure, en Gabriel, tu t'has trobat en alguna situació de reclamar els teus drets?
Sí.
Pots explicar-la si et ve de gust, eh?
No sé, a vegades que necessito alguna cosa o alguna cosa i no me la volen comprar o algun...
I que, aviam, què vas pel camí de la insistència? Allò de ser pesadet quan hi ha el final?
No.
O intentes argumentar-ho? Escolta, és que jo ho necessito o vull perquè això jo ho argumentes?
Sí, argumentant.
Sí? I funciona?
A vegades.
A vegades, sí, a vegades, no? Com tota la vida. Gerard?
Una vegada, que jo havia d'anar a un aniversari i que els meus pares em van castigar i al final no vaig poder anar.
I allà no va servir res, no?
Sí, em va protestar, però al final no.
Vas protestar. Tu vas anar de directe. Ja la protesta, eh? No vas pel primer. Digue, Sara.
Doncs que jo volia una Nintendo DS i no me la volien comprar perquè valia massa. I doncs vaig insistir tot un mes i al final me la van comprar.
I continuava costant massa. Tu vas fer el camí de la insistència, de la gota malalla, que diuen, eh? Clanc, clanc, clanc, fins que al final va caure el joc.
Està claríssim que podem parlar de jocs, de joguines, d'anar a jugar a futbol, un aniversari, però el que heu deixat molt clar és que vosaltres, com a persones, teniu claríssim quins són els vostres drets a l'habitatge, a la sanitat, a l'educació, a la comprensió, a l'efecte.
Són drets que, en principi, té tothom. I els deures, què són? Gabriel?
Són ordres que tenim que complir d'altres persones superiors a nosaltres.
Gerard, què són els deures?
Són obligacions que hem de fer perquè sí.
Marc?
Són les obligacions, és la mateixa. Algú més vol explicar què són els deures? Glòria, va, que no t'he sentit la veu, segur que la tens preciosa.
És que és el mateix que...
És igual, és igual, jo vull sentir-te a tu com ho dius. Què són els deures?
Doncs són les coses que has de fer perquè...
Perquè és la teva obligació, clar que sí.
Vosaltres creieu que tothom té els mateixos drets i deures?
Lara?
No, perquè un nen té dret a anar a l'escola i d'haure d'aprovar els exàmens.
I un adult té el deure d'anar a treballar.
Uh-huh.
I també té el deure d'estar tranquil i que no ens molestem els nens.
Uh-huh. Sara?
Entre els nens és el mateix, però entre els nens i els adults tot és el mateix, però entre els nens i els adults és diferent.
Vosaltres creieu que els adults i els nens tenen drets i deures diferents?
Sí.
La Marta també em penso que volia fer un comentari sobre això.
Depèn de l'edat.
Si una persona és més gran, tindrà uns deures iguals, però a la seva proporció.
I si una persona és més petita, també tindrà els mateixos drets, però a la seva proporció.
Però dins d'això, per si parlem d'edats, en general, tothom, les persones de tot el món, tenen els mateixos drets fonamentals i els mateixos deures, no?
És a dir, una persona que estigui a l'altre costat del planeta, independentment de la seva edat, té els mateixos drets i deures que una persona que estigui aquí, segurament, no?
Sí.
Això, ara, després feu aquesta distinció de l'edat, que és molt interessant. Digues, Gerard.
Que jo, entre els nens, crec que depèn, perquè si hi ha un nen pobre, no pot tenir els mateixos deures que un nen que té tot el que vol.
Ja entrarem en aquest grup de nens que no són tan afavorits econòmicament.
Tothom, digues, Maite.
Per exemple, els nens del tercer món tenen el deure de fer-se el llit, però potser no el tenen.
I allà tenen el deure o l'obligació, molts d'ells, de treballar, no?
Tinc entès. Algú em pot explicar? Voleu que en parlem d'això? Sí? Doncs vinga, Marc.
Que els nens del tercer món no tenen... És impossible que tinguin els drets i els deures d'un nen que està aquí.
Tindrien, tindrien que tindre'ls, però segons les seves condicions de vida no poden.
Són més durs, diguéssim, que els que tenim nosaltres.
Sara.
Que un nen del tercer món té el dret de tindre una escola i no la té, i en canvi nosaltres tenim una escola.
Una mica en la línia que em estava molt ben presentat a dir.
Té l'obligació de fer-se el llit, però com a vegades no té ni llit, doncs no se'l pot fer.
És un deure que no pot complir.
Coneixeu la situació d'alguns nens d'aquests països de l'anomenat tercer món? Gerard?
Sí, que com que no tenen menjar, que molts a casa, un món es moren.
Algú més coneix la situació d'aquells nens i nenes, Marc?
Sí, jo tinc un nen apadrinat, cada mes li dono uns diners.
Llavors el nen aquest pot anar tirant endavant entre el que pot guanyar ell amb la seva família,
el que li dono jo i la meva família, doncs va tirant endavant i pot...
Tu contribueixes d'alguna manera la teva família a donar suport a aquestes altres famílies de lluny.
Sergi?
Que quasi tots els nens del tercer món es moren per l'aigua, que està contaminada.
Efectivament. Gabriel?
Que jo i la meva mare cada temps donem uns diners a una ONG perquè els nens pobres...
Apropa't una miqueta, Gabriel, sisplau, gràcies.
Perquè els nens pobres puguin tirar endavant amb les seves coses.
Sara?
També els nens pobres es moren molt perquè la seva sanitat no els permet comprar-se els medicaments que necessiten.
I vosaltres per què creieu que hi ha tanta diferència?
Que no tenen els mateixos drets que nosaltres?
Tu què creus? Sí que els tenen, no?
Marc?
Sí.
Tindre'ls són diferents, però haurien de tindre'ls per llei de vida.
És a dir, que els haurien de tenir tot i que no els tenen.
Sí.
Algú més sobre aquest tema dels nens i nenes del tercer món?
Vosaltres sabeu que han de treballar per mantenir la família, en molts casos.
Nens i nenes com vosaltres o fins i tot més joves, no?
Sí.
I què en penseu d'això?
Marc?
que està malament que un nen amb 5 anys estigui treballant, construint el que sigui, per tal de guanyar diners perquè la seva família no es mori i pugui tindre un plat d'arròs per dues setmanes.
Si algú de vosaltres maneu en el món, què penseu que podríeu fer per canviar aquesta situació?
No sé si ho heu pensat alguna vegada. És una cosa que a vegades es pensa i a vegades no.
Gabriel, tu ho has pensat alguna vegada. Soc el president del món mundial.
Manu i jo hem d'acabar amb aquesta situació. Què faries?
Faria que la fam del món, que tots tinguéssim les mateixes coses i que ningú passés gana, ni fred, ni...
I per què creus que no es fa això?
Doncs perquè la gent no vol anar a aquests països a treballar ni a fer res.
Sergi?
Que si jo sigués...
El president del món, qui més manés?
que faria que tothom tingués els mateixos diners per comprar-se els medicaments necessaris i poder anar a escola.
I mai us heu preguntat per què és això? Per què passa d'aquesta manera?
Algú té la resposta? Jo no, eh? Per això us ho pregunto, Gerard.
Jo sí m'he preguntat, però penso que és perquè no... no... no... no tenen tant...
Tanta riquesa, no? Segurament.
Marc, i després la Marta.
Que hi ha gent com nosaltres que tenim les coses que necessitem...
Vivim molt bé tots, no? I tant.
I les coses que volem, a vegades.
I n'hi ha gent que té, que està molt desigualat, no?
Perquè n'hi ha gent que té molts diners i no dona ni un quart, ni mig quart dels diners als nens que ho necessiten.
Ja no perquè no es mori, perquè puguin menjar.
Per tant, que el món està mal repartit.
Uns tenen molt, molt, molt, molt, després estem els normals, com si diguéssim,
i uns tenen molt, molt, molt, molt, i altres molt poc, poc, no?
La cosa estaria així.
Una mica desigualat.
Molt bé, Marc. Marta.
Per exemple, jo dic que, per exemple, en alguns casos del Tercer Món, són rics en minerars, no?
I llavors, doncs, els gens d'altres països els diu, treballeu i us donarem tants diners.
Ells treballen i després els senyors dels altres països, doncs, li donen una misèria.
No els paguen allò que es mereixen, no els tracten justament.
Per tant, això podríem dir com que no respecten els seus drets, no?
Segurament seria aquesta la definició.
No hi ha respecte pels drets d'aquestes persones.
Sara.
Ara també ve molta gent dels altres països per treballar aquí, que li donen més diners i donar-li els del seu país.
Tu creus que tenen dret a venir aquí?
Sí.
Gerard.
Que jo una vegada vaig veure per la tele una nena de tres anys que estava damunt d'una pedra picant amb un martell.
Estava treballant amb tres anys.
Sí, sí, és ben cert.
Escolteu una cosa.
Vosaltres creieu que hi ha gent que no respecta els drets de les altres persones?
A veure, miro, miro, miro.
Fem Sara, Marta, Marc, Gabriel i Gerard.
Vinga, Sara.
Doncs, per exemple, els mitjans del tercer món no els respecten els seus drets, perquè ells tenen el dret d'anar a l'escola, tindre una casa, tindre una família i no els hi donen.
I per qui? Perquè així més a prop, sense mirar tan lluny, algú sap. Marta, no digues l'opinió que vulguis.
Que, doncs, sí, i jo crec que està molt malament, perquè si ells tenen uns drets i no els hi respecten, és com si estiguessin sent injustos amb ells.
L'Ara?
Doncs, per exemple, que un home li treu la vida a la seva mujer.
Sí.
La seva dona té el dret de la vida, el seu dret.
Exacte. Per tant, està vulnerant el dret de la seva dona. Exacte, li nega els drets. Marc?
Que hi ha gent que no respecta els drets dels altres. I, per exemple, una persona es mata a treballar i té, per llei, una setmana de vacances.
I el primer dia de vacances, el seu jefe el truca i li diu que vaig a treballar. Aquesta persona tenia el dret a les vacances perquè se l'ha guanyat.
I aquest jefe no li ha respectat els seus drets. Sí.
Molt bé. Gabriel?
Que hi ha gent que es fica en el món més oscuro, de les drogues i tot això, i es gasta tots els diners amb això. I va als pares i li prenen els diners per poder comprar-se tot.
Això, per tant, també és una falta de respecte als drets de la seva família, de viure tranquils, no? Segurament. Molt bé. Gerard?
Que, per exemple, hi ha una persona que té a la setmana tres dies de festa, no? I que, doncs, està en un dia de festa i el truquen i li diuen que ara, en lloc de tres dies de festa, en tindrà dos i a vegades un.
Això és com si li tragués tota la llibertat d'estar amb la família.
Clar, aquella persona que està treballant, i per això hi ha unes lleis que estan per defensar els drets, si té dret a una setmana de vacances, doncs ha de tenir la setmana de vacances.
Però si té el deure de treballar vuit hores i en treballa, cinc. Això també passa?
Per això ho dic, que a vegades els drets i els deures no els hem de portar compensats, i no molts drets i pocs deures, i al contrari.
Què creieu d'això, Marc?
Jo crec que sí, que tindria que estar tot igualat. Una cosa és, tu treballes i reps un sou o no, llavors està bé, perquè has treballat, te l'has guanyat, i te han de donar per obligacions, per la llei.
Perquè és el teu dret i és la llei, clar que sí, Gerard.
Jo crec que no pot ser que hi hagi algunes persones que durant el dia treballin deu hores i n'hi ha altres que en treballin tres.
Gabriel?
Hi ha gent que perquè es dona un copet a la mà, no treballa i està sense treballar a l'atur i està cobrant, perquè s'ha donat un cop a la mà.
Dolors, està claríssim que els drets laborals els tenen per la mà, eh? Seran treballadors responsables i treballadors que sabran exigir els seus drets, eh?
Esperem, esperem que sí.
I nois i noies sensibles a la situació d'altres nois i noies d'altres parts del món, no?
Doncs sí, és un fet que...
Els veus preocupats per aquest tema, oi?
Sí, sí. A part de l'escola, vull dir, és clar, no hem d'oblidar que ells, els mitjans de comunicació, doncs, els veuen i se n'adonen per la televisió, i doncs, i això se'n parla molt, i que els nens també se'n fan ressò d'això.
Déu-n'hi-do el coneixement que tenen dels drets i els deures i de quina manera saben traslladar-los a la seva vida quotidiana, que és el millor aprenentatge, no?
Que després ho interioritzin i creixin i es desenvolupin, doncs, amb aquest sentiment de drets i deures.
Era el Marc que li agradava al futbol, però tots feia una cara de futbol i de tot això.
El tema del nàstic, què tal?
Perquè si no els hi pregunto pel nàstic, o al Sergi no li va ni li ve, no?
Sergi, quin esport agrada a tu?
Al futbol.
Al futbol, però vas tranquil per la vida, no? No et deixes de perdre res, Gerard.
Que jo...
Aquest té una cara d'aficionat, eh?
Que jo l'altre dia, mentre es mirava el Barça-Liverpool, que quan Ronaldinho va ficar un xot al pal,
que jo em vaig tirar pel sopar perquè no va marcar.
Ai, ho vius, eh? Marc?
Que jo no soc d'enlàstic, però soc del Barça, soc soci i tot,
i tots els partits que puc anar a veure, els vaig a veure i m'encanta el futbol, jugo a la SAIE.
Doncs porta't bé, perquè si no ja saps el que et pot passar, eh? Gabriel.
Que el nàstic ara està una mica... perquè està perdent tots els partits...
A veure què passa aquest diumenge a Sevilla.
Ai, amb el Sevilla, volia dir.
Algú més?
Les noies, el futbol no us agraden, les noies d'aquest grup.
Escolteu, ahir va ser el dia de la dona, no?
Sí.
Us vau assabentar?
I què en penseu d'això?
Cal un dia de la dona?
La Glòria creu que no.
Sara, tu què creus?
Sí, perquè també tenen dret de...
Sí, perquè com que parlàvem de drets, probablement...
No sé si vosaltres penseu que els homes i les dones tenen els mateixos drets.
Sí.
També caldria un dia per a l'home.
Exacte, per tant, el que caldria és que no calguessin dies de, no?
Sí.
Això fos l'ideal, com diu la Glòria, que no és necessari un dia de la dona.
A veure, xiquetes, us sentiu discriminades com a dones, com a noies,
o sentiu que teniu el mateix tracte que els vostres companys?
Digues, digues, Maite.
El mateix tracte.
Marta.
El mateix tracte.
El mateix tracte.
Jo no sé per què intuïa que hi ha molt bon ambient en aquest grup
i, sobretot, el que dèiem, Dolors, no?
Les generacions, afortunadament, van superant tòpics,
barreres i perjudicis que han tingut generacions anteriors.
Sí.
Vull dir, a part del seu dia a dia de l'escola
i el que ells han de fer a l'escola,
doncs està bé que es preocupin i que es plantegin
i que es qüestionin, doncs, fets del que els envolten.
Ara, tinguem en compte, jo penso que hauríem d'estar una mica pendents
dels deures, eh?
A vegades, els drets s'acostuma a tenir molt clar,
però allò dels deures...
És el que dèiem abans, eh?
Tinc dret a les vacances, però també tinc l'obligació
de treballar a les vuit hores, que he impactat, eh?
Que les treballaria.
Doncs caldrà treballar tots plegats aquest sentiment dels deures
perquè els drets és una lliçó que tenim molt ben après.
Escolteu, heu triat una cançó que és el Paquito Chocolatero.
Us veig amb moltes ganes de festa.
Per què heu triat el Paquito Chocolatero per acabar el programa?
A veure, entre el Marc, el Gabriel i el Gerard ens ho expliquen,
o algú més d'aquesta banda, que estan com a més relaxadetes.
Vinga, per què heu triat el Paquito Chocolatero?
Que ja si el Lluís la pot començar a posar que soni
i vosaltres la podeu presentar.
Vinga.
Sí, sí, Marc.
L'hem triat per una part també perquè és de festa
i no volíem triar una cançó que fos trista per vindre aquí
perquè nosaltres estàvem molt emocionats de vindre
i volíem passar-s'ho bé.
Clar que sí.
Llavors, una part també hem triat aquesta.
Perquè us agrada i perquè és divertida i és alegre, no, Gabriel?
Sí.
Aquesta és la raó.
És molt divertida.
És divertida.
Ens fa agrada tot.
i jo m'imagino que més d'una vegada la balleu
i feu el gest aquest típic del Paquito Gerard.
Perquè...
És una mica música el Gerard, eh?
Perquè a mi, no, doncs m'agraden molt aquestes alegres així
i perquè algun cop també m'hem ficat a ballar.
A ballar a la festa.
Noies, vosaltres balleu el Paquito Chocolatero?
Sí.
També?
Bueno.
Moltíssimes gràcies per venir avui a la ràdio.
Gerard, Sergi, Gabriel, Marc, Lara, Marta, Sara, Anna, Glòria, Maite, Maria Dolors.
Moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
I una salutació i us sembla un aplaudiment
als companys que estan escoltant-vos des de la classe, d'acord?
Els hi fem un aplaudiment tots.
Vinga.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Paquito
1, 2, 3
2, 3