Saludem ja Enric Garrigà,
tècnic del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
Enric, bon dia, benvingut.
Hola, bon dia a tothom.
Què t'ha passat amb la cadira? Et veiem alguna dificultat?
No, no.
Hi havia una certa complicitat entre en Lluís i tu?
Em mira per a veure si t'he preparat el disc nou dels PETs.
Home, clar.
Com que l'altre dia no el vam poder posar, el posarem avui.
Però ara ja el tenim, però ara no, ara no.
Més tard, més endavant.
Ara comencem amb les informacions diverses.
Estirem de la llengua.
Aquest és el nom d'una campanya.
Sí, Andorra, cara i creu avui.
Estirem de la llengua, no m'agrada.
Perdona, estirem la llengua.
Estirem la llengua.
Estirem la llengua, no, estirem de la llengua, que seria incorrecte.
Seria un error.
Dematicalment seria incorrecte, això.
No apuntaré un curs.
No, a tu ja no cal.
Estirem la llengua és la nova campanya
que fa el servei de política lingüística d'Andorra.
Saps allò quan et descriuen en paraules una imatge
i que et posa sensible?
Doncs igual tinc la sensació que algú m'ha caçat i m'estira.
Molt desagradable.
Sí, però em sembla que, si no m'equivoco,
i ara me la jugo perquè no n'estic gaire segur,
però en algun lloc o altre,
sobre aquesta campanya de política lingüística del govern d'Andorra,
vaig llegir en un lloc o altre
que la imatge gràfica és la llengua dels Rolling Stones,
la famosa llengua dels Rolling Stones,
manipulada, en colors.
Ja.
No, no, que jo no dic que estigui malament fer campanyes,
però estirar amb la llengua em fa mal rotllo.
Si t'imagines allò, si t'imagines una escena estil ancient de l'ú,
Ah, veus-ho de l'ull, no?
Allò de l'ull, clar.
Mal assumpte.
Però si tu t'imagines la llengua dels Rolling Stones
amb la bandera catalana així a les pòpiles gustatives...
No m'agrada mai la llengua dels Rolling Stones,
per tant, per què no em convenceràs?
Però si més no entra, millor.
No, no, tu explica el tema.
Explica'm el tema.
La campanya.
El que jo digui no té cap importància.
La campanya.
La campanya.
La campanya.
Entra dintre del Pla Nacional de Política Lingüística
que van engegar l'any 2006
i que tindrà una vigència de quatre anys,
del 2006 al 2009.
Una d'aquestes coses és que,
com que hi ha estudis i tal,
no sé si els hem...
Em sembla que l'he explicat per aquí alguna cosa,
d'un estudi recent sobre l'ús social del català d'Andorra...
Que tenia a veure amb l'hostaleria i tot això.
Sí, va caient molt,
va caient molt justament per la forta immigració temporal
de mà d'obra, etcètera, etcètera.
Tot això.
Doncs bé, com que l'ús de cau,
han pensat una campanya dins d'aquest pla nacional lingüístic.
Hi ha aquesta campanya que es va presentar a mitjans del mes passat.
Em sembla que era el 14 o 15 de maig es presentava.
Amb la intenció de conscienciar la població
de la importància de parlar en català.
La llengua és l'única llengua oficial a Andorra,
i ho dic perquè això és important,
perquè després parlarem de la creu.
Això és la cara.
Hi ha una campanya per fomentar l'ús,
la campanya està feta per una empresa que es diu Kim Tim.
Que és com el Dona Corda, el català.
Sí, bé, el seu Dona Corda l'agrada,
en aquest cas ells fan estigar amb la llengua.
La cosa de dues fases,
una primera en què hi ha la típica cosa de missatges encoberts
i subliminals que la gent ens digui...
I què deu ser això?
Perdona, Enric, les dentetes de la queta per una taula,
si fan el mateix amb els llavis dels Rolling Stones,
serà un espectacle posar les dues joguines a la taula.
No, no sé, no, jo n'he dit que les facin en potes,
aquestes llengües, no ho sé, podria ser, podria ser,
no ho sé, això no ho sé, potser ho esbrinarem.
I llavors, la segona fase d'això és quan ja es revela
quina era aquella pregunta incògnita i tot això,
on volia anar a parar,
i llavors hi ha les frases del tipus,
els lemes d'Alemanya són frases com ara,
si em parles en català, m'ajudes.
Altres, que suposo que són de la primera fase aquesta de la incògnita,
no discriminis, tothom té dret a integrar-se.
Si no ho fem nosaltres, qui ho farà?
Frases perquè te incitin i te piquin la realitat.
Campanya d'expectació.
Sí, i després, doncs, punt de dir,
si em parles en català, m'ajudes.
Ah, val, ja ho entenc.
Doncs aquesta és més o menys la cosa.
Juntament amb aquesta campanya,
no només hi va la cosa publicitària,
sinó que també hi ha mesures més concretes,
com, per exemple, un pla de mòduls de català
que es començarà al setembre,
amb l'objectiu de complementar l'oferta de cursos
que ja tenen les diferents acadèmies.
I com està la cosa a les escoles a Andorra?
Ara ho explico.
No, el tema de l'ensenyament...
No, no, em sembla que està una mica malament.
Està una mica malament.
D'això em van parlar la temporada passada
per una ingerència del Ministeri Espanyol.
Efectivament.
El Ministeri Espanyol subvenciona si fan les coses en castellà,
si no, no.
Clar, aleshores dius, home, hi ha una mica de contrasentit, no?
L'estat francès, si fa o no fa el mateix,
amb la qual cosa, la situació és una mica delicada amb el tema.
Però avui no parlarem d'ensenyament, parlarem d'això i de la tele,
que és la creu avui.
Veus que bonic.
La creu de l'ensenyament l'explicarem un altre dia.
Aquests cursos venen a ser una espècie d'allò que fem aquí
de les sessions de capacitació professional,
enfocats a...
Són coses més breus,
enfocades a sectors professionals concrets.
Té una partida de 24.000 euros,
aquesta campanya de mòduls de català,
i els faran les acadèmies privades.
No hi ha escoles oficials d'idiomes a Andorra, em sembla,
llavors hi ha acadèmies d'idiomes,
llavors les acadèmies demanen la subvenció corresponent
al govern d'Andorra per fer aquests cursos.
Externalitzen els serveis.
Exacte, és una cosa així.
Aquestes diguem que és la part positiva,
ja veurem quin resultat té de la campanya,
però de moment és positiu que hi ha una campanya,
hi ha un intent de reflotar l'ús del català.
La creu, resulta que la creu és la cosa televisiva a Andorra.
Ara que explicàvem això del col·legi,
amb la tele passa una mica el mateix.
A Andorra tenen 15 canals disponibles.
Seus.
No, propis hi ha televisió d'Andorra i prou.
Ah, per això no.
Però aquestes són canals que es veuen
de canals procedents de l'estat espanyol,
de l'estat francès.
El TV3 també.
Llavors, a l'esulta que d'aquests 15 canals,
només 4 són en català.
I això, doncs...
Que són?
Andorra Televisió, TV3,
el K3300 digital i el 324.
Ara el canal TV3 no el veuen justament
per una cosa d'aquestes de les digitals.
El canal 9 tampoc no el pesquen.
Ara mateix tampoc.
I en canvi pesquen una sèrie d'emissores.
La majoria de les emissores de televisió que es veuen a Andorra
són en castellà.
N'hi ha alguna, també n'hi ha alguna de francesa,
evidentment, però està al costat.
Alguna en anglès i fins i tot en portugués.
Per què?
Doncs perquè un contingent important de treballadors immigrants
a treballar a Andorra són portuguesos.
Per això.
Total, al setembre començaran a emetre a Andorra
dues emissores, dos canals nous,
que són el canal 4 i la 6a,
televisions de l'estat espanyol,
amb la qual cosa la proporció quedarà pitjor encara.
I quedaran amb això.
De 15 canals, només 4 en català
i 9 en altres idiomes,
principalment en castellà.
I aquí que tenim aquestes que són...
I sabem quina feina té la tele,
quin paper té la televisió
en la difusió de models lingüístics i culturals.
Sí, però aquí a Catalunya, Enrique,
molta gent mira altres televisions
que no són TV3 ni el 33.
Sí, però hi ha una diferència.
Aquí també mirant molt la 6a i l'antena 3
i les mamatxitxos i tot.
A Andorra l'única llengua oficial és el català.
I que en diga mamatxitxos i així ja no existeix.
A Andorra l'única llengua oficial és el català.
Aquí no.
Deixem-ho aquí.
Aquesta la cosa.
Vull dir que així.
Això és el que hi ha.
Has portat un manifest.
Això dels manifestos és xulo.
A mi m'agrada.
A més, fa dies que el tinc damunt de la taula
m'ha d'estar llegint i caminant.
És un manifest que entra dins del sentit comú
de les persones humanes
perquè és un manifest a favor del programari lliure
i els formats oberts als municipis.
Ja recordem que fa molt de temps
es va dir que des de la Generalitat
s'impulsaria que les administracions públiques
mica en mica,
perquè s'ha de reconèixer que és una tasca
laboriosa i lenta,
però que mica en mica
les diferents administracions
anirien caminant cap a aquest programari lliure
i de format obert.
Sí, i aleshores apareix aquesta iniciativa
que procedeix de diverses entitats i projectes
agrupats al voltant d'un web que és lliure.eu
i l'adreça és molt senzilla.
Això està dins el món Viki,
el món Wikipèdia que és un món col·laboratiu, etcètera.
L'adreça directament del manifest
és sense les tres B dobles
directament wiki
amb B doble i amb K
wiki.lliure.eu
També podeu trobar informació sobre aquest manifest
i el manifest sencer
a la web de Soft Català
www.softcatalà.org
De què va el manifest?
El manifest es diu
Manifest a favor del programari lliure
i formats oberts als municipis.
Està dedicat precisament a això,
a l'absència del programari lliure
que justament a la manifestació pública
és un dels llocs on és més escandalós
perquè tots aproven mocions
i idees programàtiques
de què s'ha d'utilitzar
però a l'hora de la veritat
només fan que pagar llicències de Windows
com va comentar fa poc
de l'Ajuntament de Barcelona, etcètera.
Aleshores,
això fa que els ajuntaments
destinin una milionada
a pagar llicències
de programari, etcètera
quan aquesta milionada
es podria destinar
a altres coses.
No necessàvem de la informàtica
sinó a moltes altres coses
perquè és...
Quasi el programari lliure
no has de pagar res.
Una de les coses
i això ho sota el manifest
una de les coses
del programari lliure
és que la major part
del programari lliure
que hi ha disponible
d'entrada
també és gratuït
amb la qual cosa
no hi ha després llicències.
I segur que per ahir
hi ha algun càlcul
que diu
quants diners
es podria estalviar
a un ajuntament.
Segur que ja ho buscarem.
Jo encara no el sé
però és igual.
I és.
Els càlculs d'aquests
això a la web de Softcatal
es pot trobar informació
d'aquests temes
per exemple
i també a la mateixa web
que hem dit del wiki lliure
també aquest grup
lliure.eu
tenen informació
d'aquest tipus.
Total,
fan aquest manifest
explicant primer
la necessitat
i els avantatges
del programari lliure
com el tema aquest
que el programari lliure
no et lliga de mans
a un proveïdor
o a una empresa privada
el tema de què és més barat
tant d'adquisició
que generalment
és reduït
com de manteniment
perquè de manteniment
no estàs lligat
tampoc a l'empresa
que els comunistes
sinó que tu pots
tenir un propi equip.
És més segur
fins i tot.
És més segur
per això els bancs
l'utilitzen
els bancs l'utilitzen
el Linux.
Sí, sí, sí,
el Linux.
I després
d'explicar
els avantatges
del programari lliure
fan un esment
quins àmbits
són els àmbits
estratègics
on el programari lliure
té un impacte
especialment important
que són
la comunicació
amb el ciutadà
amb l'administració
la informàtica
als ajuntaments
en aquest sentit
de l'equipament
la despesa
que representa
tot això
i l'estàl·lic
que la presentaria
a utilitzar
el programari lliure
que tota
la milionada
que es destina
al programari
prioritatiu
es podia destinar
una petita part
tenir el manteniment
i els informàtics
que t'adaptin
al programari lliure
a la teva mida
del teu ajuntament
i la resta
es podia destinar
a altres coses
que els ajuntaments
però falta
sempre van curts
doncs això
el tema de l'educació
el fet que
el sistema educatiu
s'ensenya informàtica
però sovint
s'ensenya informàtica
amb Windows
jo no sé la proporció
però jo els casos
de les escoles
que conec
fan amb Windows
tots
i en canvi
l'aprenentatge
de la informàtica
sí
jo també
perquè jo sé
cosa que dius
home és estrany
clar
després com
aquests chiquets
arriben a casa
i volen un ordinador
i què fan?
pagar Windows
en lloc de baixar-se
el Linux
i utilitzar Linux
i Open Office
i tot això
atenció
però hi ha una cosa
que jo he sabut
que sí que és positiva
els telecentres
sí que ensenyen
programari lliure
els telecentres
com el d'aquí a Pere Martell
els cursos d'informàtica
que fan per als adults
o per a qui vulgui
que s'hi pot apuntar
qui vulgui
els fan amb programari lliure
em sembla que de fet
ensenyen totes les opcions
ensenyen Windows
això ho parlaríem un dia
però clar
moltes persones
el que a vegades
es queda una miqueta perplexes
perquè clar
d'informàtica
molt d'informàtica
en saben quatre
la resta d'humans
el que fem servir
és allò a nivell d'usuari
o què diuen
moltes vegades
hi ha persones
que tenen recansa
perquè desconeixen
i diuen
oi però és que ara van donar això
i posar això al meu ordinador
i com ho he de fer
també potser caldria
que ens ensenyessin
una miqueta
totes aquestes coses
els que ja més o menys
treballen amb ordinadors
però que
aquesta és una de les coses
que es demanen
en aquest manifest
és també el tema de l'educació
que s'ensenya informàtica
en programari lliure
i de fet
també hi ha
ara m'he perdut
és igual
sí
el tema de la llengua
justament el tema de la llengua
en el món del programari lliure
n'hi ha molt més
en català
i a més les traduccions
les acostumen a fer
gent desinteressadament
amb filtres
per assegurar
que estan ben fets
i no s'han de pagar
les traduccions
i no s'ha de pagar
no s'ha de pagar
la traducció
de cap empresa
sinó que les fan
per exemple
la de soft català
una de les seves feines
habituals
és traduir programes
i aquestes traduccions
i per tant
hi ha molt de programari
lliure en català
per tant
l'aspecte de política lingüística
també ens interessa
en aquest sentit
i aleshores
després de fer
totes aquestes reflexions
fan una sèrie de demandes
hi ha quatre demandes
argumentades
jo només en diré
el títol
del que demana
perquè ens estem passant
de temps
demanem
un
comunicació amb els ciutadans
utilitzant formes lliures
i obertes
formats lliures i oberts
perdó
dos
ús i desenvolupament
de programari lliure
dins l'administració
sobre la de formes lliures
tres
ús de programari lliure
en l'educació
això que estàvem dient
els col·legis
i quatre
promoció de l'ús
i desenvolupament
de programari lliure
en el teixit social
i econòmic
és a dir
afavorir les empreses
que es dediquen
al programari lliure
perquè ara
les empreses
que hi ha
diguem
nascudes aquí
que es dediquen
a coses d'aquestes
l'únic que poden fer
és assessorar
traduir i tal
però no tenen
major incentiu
ni major injecció econòmica
per a fer la seva feina
i Enric
és un manifest
d'aquells que s'assignen
o que només t'informen?
Sí
a la web aquesta
tant des de Soft Català
com des de Wiki Lliure Eu
hi ha una pàgina d'adhesió
jo ja l'he emplanat
i tu després
quan acabem
vas a la teva web
i també la posarem
si podeu adherir
com a persona individual
o com a associació
o com a grup
o com a empresa
estaria bé
que s'hi aderixin
a ajuntaments aquí
i enviar-ho
allò a la gent
que coneguem
exacte
fer-ne proselitisme
avui ja veig
que vens estupendo
i mira
s'està acabant
el temps
i encara tens
dues notícies negatives
has vingut
avui
com a
mig mig
no?
d'Andorra
una cara i una creu
un manifest positiu
una desgràcia judicial
i perquè no he portat
l'anecdotari preloberal
és el que t'anava a dir
l'he trobat a faltar
d'acord
perquè si no
a veure
atenció
ah que no ho hem dit
però ara és bon moment
per dir-ho
que l'Enric ha portat
la motxilla de la queta
amb tot el parament
a dins
sí
amb el lot primaveral
el buf
la samarreta
es pot triar talla
encara
ja no
ja no
avui toca
talla
ah la diré
quan truquin
d'acord
doncs això
la samarreta
el buf
la queta
els boligres
adhesius
penja coses
en fi
de tot
i la motxilla
sobretot
per la persona
que a través del telèfon
respongui a la qüestió
que l'Enric plantejarà
després
és quan acabi de donar
les properes informacions
atents
sí
això només és una pista
a veure
parlem de tema
ús del català
a les sentències judicials
que durant el 2005
això és un clàssis
baixa un 10%
ha baixat
aquesta és la novetat
resulta que de l'any 2001
al 2005
hi va haver un pla
pilot
de normalització
lingüística
als jutjats
el pilot no portava casc
es va estavellar
es va estavellar
contra la paret
i es va obrir el cap
doncs bé
gràcies a aquest pla pilot
es va passar
d'un 1,2%
de sentències judicials
emeses en català
l'any 2001
a un 20%
de l'1,2%
al 20%
en 4 anys
de pla pilot
veus que bé
es va acabar
el pla pilot
el 2005
i el 2006
que t'acroc
la davallada
la davallada
en percentatge
és d'un 10%
ha baixat
què vol dir?
que si l'any 2005
el total de sentències
va ser un 20%
podem dir les xifres
però no cal enredar
més números
diguem que
el total de sentències
a més en català
van ser un 20%
l'any 2005
a Catalunya
l'any 2006
només ha sigut el 18%
amb milers de sentències
són moltes
però doncs
la diferència personal
és que ha baixat un 10%
i a què ho atribueixen?
si és que ho han valorat ja
o han fet alguna anàlisi?
sí
entre altres coses
el fet que
mentre es va durar el pla pilot
hi havia
els jutjats
que s'hi apuntaven
tenien incentius econòmics
oh
miracle
un cop s'acaben
els incentius econòmics
s'acaba la motivació
en general
i els motius principals
d'això són
primer
això està posat
a la memòria
on es parla
de tot això
la memòria
però no ho entenc
això és la memòria
del Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya
de l'any 2006
explica que els motius
d'aquesta davallada
són primer
la constant arribada
de jutges secretaris
i fiscals
fora de Catalunya
de manera que
aquests jutjats
que havien participat
en la campanya
els que no han canviat
continuen funcionant en català
però si algun d'aquests jutjats
que ha canviat de titulars
i han vingut de fora
entenem que és lògic
que passi això
aquesta és una cosa
i després l'altra
la típica també
de tota la vida
que els operadors jurídics
és a dir
advocats
i tota aquesta gent
que es mou
al voltant dels jutjats
doncs no reivindica prou
o no demana prou
fer les coses en català
o simplement
no les fa prou
en català
en fi
una dada per recordar
de l'1 al 20%
Déu-n'hi-do
recordeu-la
més pistes impossible
apunteu-s'ho
això ho escolten
per interès
però res a veure
amb la qüestió
és que avui
més val que donem
la motxilla
directament
si no truquen
l'Associació d'Indústries
d'Alimentació
i de Begudes
de Catalunya
i a Beca
s'assalta els drets
lingüístics
dels consumidors catalans
què ens véns a dir
amb això
Enric?
Vinc a dir
que ja que la setmana passada
parlàvem de begudes
i de productes etiquetats
en català
doncs hi ha qui va
a la contra
de la xulicola
no, no
a veure
aquesta és una associació
que agrupa
això
Indústries d'Alimentació
i Begudes
doncs bé
aquesta gent
té un document
anomenat
la llengua
en l'etiquetatge
de productes alimentaris
que diu
és un document
aprovat i consensuat
per tots els de l'associació
l'any passat
llavors
aquest document diu
actualment
les empreses d'IABK
respecten
les tres normatives
essencials
sobre la llengua
de l'etiquetatge
la directiva 2013
la real decreto
1334 barra 99
i la llei
1.198
que és la de política lingüística
on està el problema?
que no esmenten
per enlloc
l'Estatut del Consumidor
que és tan llei
com aquestes altres
la diferència
és que
la directiva
aquesta 2013
és una directiva
europea
que simplement
recomana
que l'etiquetatge
sigui en una llengua
fàcilment intel·ligible
pel consumidor
per exemple
jo veia
l'esliquer
i l'alemany
jo no l'entenc
català no
però és que
castellà tampoc
a vegades
a vegades m'he trobat
amb coses
que només
estaven en
anglès i alemany
i per mandra
l'alemany
no l'entenc
l'anglès
però
per indignació
lingüística
les he deixat
i ja està
simplement
per a banda
d'indignació
això
és legal o què?
per això és legal o què?
que no estigui en una llengua
que es pugui entendre?
segons el decreto
1334-99
norma general
d'etiquetado
de l'estat espanyol
això no hauria de ser
és il·legal
perquè aquesta norma
espanyola
obliga
que
les dades obligatòries
de tots els productes
estiguin en castellà
no diu
que no puguin estar
però obliga
que estiguin en castellà
i per tant
aquests productes
que no estan etiquetats
en castellà
no s'haurien de poder vendre
i després
la llei de polític lingüística
diu el que diu
però ves que
la llei de polític lingüística
només obliga
l'etiquetatge en català
dels productes
amb denominació d'origen
i tradicionals i tal
però en canvi
la llei de l'Estatut del Consumidor
que és la que
aquesta entitat obvia
diu
a l'article 26
diu
els consumidors
tenen dret a rebre
en català
les informacions pertinents
per al consum
i l'ús dels béns
els productes i els serveis
i especialment
les dades obligatòries
relacionades directament
amb la sala de guarda
de lliure, salut i seguretat
però en les lleis
hi ha una jerarquia
sempre hi ha una llei superior
quina és la llei superior
en aquest cas?
no, no
aquesta és tan aplicable
com les altres tres
però aquesta
simplement no l'han volgut aplicar
perquè no els convenia
i això
llavors
qui denuncia això
la plataforma per la llengua
que un amic
diu
escolti
que m'he queixat
amb una empresa
que no m'etiqueten en català
i m'han esgrimit
aquest document
que diu
la llengua en l'etiquetatge
que respecta la cosa
i doncs clar
aquí hi ha l'estiria ronxa
és una cosa
menor
però
té a veure
amb el que
agafem aire
però ràpid
ens hi preventilem una mica
i tot seguit
fem la pregunta
i parlem
d'alguna que altra
novetat editorial informàtica
Has oblidat el títol
del llibre comentat?
No has pogut apuntar
a la web
on trobar
aquell programa informàtic
en català?
T'has perdut el telèfon
o l'adreça electrònica
que t'interessa?
No pateixis
Envia un missatge
a
eGarriga
arroba
cpnl
punt
org
o truca
a l'Enric Garriga
al 977
24
35
27
i t'ho tornarà
a repetir
per correu
o per telèfon
No t'ho perdis
Un quart de català
et respon
I diran
és fidelitat
és carinyo
no sé
sempre ens agraden
els discurs dels pets
Són els pets
A mi m'agrada
Sí, està bé
I el títol m'agrada
Jo no sé quin és
Era aquell de...
El títol del disc
Sí, del disc
Com anar al cel i tornar
Sí, exacte
Com anar al cel i tornar
No, però com que el dia
que volíem posar
perquè actuava
no el teníem
i ara el tenim
Posem-ho
Posem-ho
Que ja ens l'han portat
a la discogràfica
La qüestió
La qüestió
Vinga, va
977
24 47 67
A veure qui sap la resposta
A la pregunta que planteja l'Enric
Aquesta motxilla
de color beige
Avui, més discreta
L'ha portat l'Enric
Hi ha algun valent o valenta
que ja ha trucat
Saludem i fem la pregunta
Així li donem més emoció
Bon dia
Bon dia
Amb qui parlem
A veure, tinc un problema
A veure, sóc el David García
Sí, digues David
A veure, jo la motxilla ja la tinc
però Enric
la samarreta no la tinc
És a dir, que tu truques per la samarreta
Ai, és el mateix
Què fem, Enric?
Té un problema
L'hi has de solucionar tu
que ets el titular de l'espai
Tant simpela
com que si l'encerta
l'endevina i li toca
Et toca
i la motxilla
li regales un amic o una amiga
Ah, val
L'important és que la motxilla
si et coli pel carrer
Menys vendre-la
que fora lleig
La portis tu
o la porti un amic
un parent
és igual
La cosa és que suti
Doncs ja no tens un problema
David
Ara el tens
Ara el tens
Agafo jo la samarreta
i per un altre oient
que truqui
la motxilla
Dintre la motxilla
Els nostres oients
és una passada
Ocu
que diuen a la part alta
A la motxilla
també hi ha
el clauer
hi ha el buf
Ho tinc tot
però les pegatines
que la nena
me les enganxa
per tot arreu
Doncs ara en tindràs més
Doncs ara n'hi haurà més
I unes quantes
aquestes saltadores
perquè la nena
pugui fer carreres
d'aquestes
D'acord
Ara li regala
quatre amiguetes
i vinga
a fer curses
El problema el tens ara
A veure si saps la resposta
La pregunta
no és fàcil
El David és alumne
avantatjat
Sí, sí
La pregunta no és fàcil
però hi ha tres ofertes de resposta
per donar una mica
de delicien
o de facilitat
En els cinc anys
del pla pilot
de normalització
lingüística dels jutjats
com ha augmentat
l'ús del català
en les sentències?
T'adono tres opcions
De l'1 al 20%
Doncs sí
No calien ni les opcions
Déu-n'hi-do
Veus com se la mereix
la samarreta?
Se la mereix
Se la mereix
No calgut ni dir les opcions
Ho tenia claríssim
Ara espero que la samarreta
sigui per mi
no per la dona
És el que t'anava a dir
Quina talla és?
Ella
És grandeta
Va, doncs per mi
Ella
Te n'anirà
Te n'anirà
Ella gran
No
Jo soc
Ets de vida
Ets de vida
Sí, sí
Bueno
És que clar
No ho sé
Te l'hauràs d'emprovar
Sí, tu te l'emprova
Escolta
I la roba justadeta
també es porta
No, no, no
Ensenyant el malí
O el mitjali
Aquesta serà per la dona
Doncs que llueixi la dona
I David
Moltíssimes gràcies
Per trucar-nos
Vinga, a vosaltres
I per escoltar-nos cada dia
Vinga, una abraçada
Gràcies, igualment
Adéu-siau
Que hi faré molt bé el David, eh?
De l'1 al 20%
Aquí, hola, valent
Fantàstic
I amb total decisió
Per tant
I a més sincer
A mi, com que no hem dit mai
Que no es pugui patir
Els concursants
I a més sincer
Perquè diu
Escolta, jo la motxilla la tinc
Em sap greu quedar-me en un altre
Si la voleu donar un altre ullent
Tranquil
No és obligatori que te la quedis
La pots donar a qui vulguis
Mira, avui l'Enric ha tret el milió d'euros
Que hi havia a dins
Dic, home, deixa'l
Que també farà il·lusió
Però diu
No, no, avui no donarem el milió d'euros
Ho sento, David
Però hauràs de trucar un altre dia
A veure si et toca el milió d'euros
També amb la cara de la Queta
No et pensis que és
Sí, són euros especials
Euros de monopoli
De donar corda
A veure, vinga, va
Parlem de novetats editorials informàtiques
Tanquem amb una
Hem començat a Andorra
I acabem el País Valencià
Fem la torna completa
Anem pels països catalans
Jo vull anar a l'Alguer la setmana que ve
I vam anar fa poc, no?
Sí, aquell dia
Hauràs anat tu, jo, no?
Un dia, sí
No, tu vas anar un dia a l'Alguer
I jo vaig haver d'anar a l'Algó
Ah, sí que és veritat
Aquell dia que parlava
A ser tu a California
Com era la pel·lícula aquella?
Tu vas anar a l'Alguer
I jo a l'Algó
Bé, la novetat editorial valenciana
De l'editorial 3 i 4
Per més valencianisme i valencianitat
Es diu Drets cap a la normalitat
I és un llibre amb voluntat d'incidència immediata
És una sèrie de propostes
Estructurades
Totes factibles per a la normalització lingüística
Al País Valencià
Obre de dos germans
Que són l'Alfons i el Francesc Esteve
Un és llicenciat en dret
Per tant, aquest domina el tema legal
I l'altre és llicenciat en filologia d'anar
Domina el tema lingüístic
Les propostes
És un llibre publicat per 3 i 4
Són 9 propostes
Argumentades, explicades i tal
Només direm el titulet de cada proposta
Que a nosaltres ens sonaran a coses que ja sabem
Perquè a Catalunya ja les hem fet fa temps
Però al País Valencià
Encara no les hem fet i les han de fer
1. El valencià
Llengua d'us normal i preferent a l'administració valenciana
Cosa que ara no és
2. Disponibilitat lingüística
De les administracions radicades al País Valencià
3. Deure general del coneixement passiu
De la llengua pròpia
És a dir, que l'entenguin
3. Generalització de l'ensenyament en valencià
I de l'aprenentatge del valencià
5. Mitjans de comunicació en valencià
Mitjans públics, tot en valencià
Valencianització dels mitjans privats
I àmbit catalano parlant de comunicació
6. Perfilació de l'equiparació lingüística
El personal de l'administració ha de saber valencià
7. Equivalència fixada legalment de les denominacions valencià i català
Per a la llengua
8. Coordinació amb la resta de l'àrea lingüística
Coses com allò del Ramon Llull, de l'Institut Ramon Llull i tot això
I 8. Model lingüístic unitari
I vehiculació de la santa
I això està al llibre tot explicat
Saps què és això? Un cronòmetre
Tanco
Que tanques i que li posaré una alarma
Enric Garriga, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos
Dimecres més
I caldrà tornar-hi a algun d'aquests punts
Amb anecdotari, dimecres, que bé
De primaveral?
Sí, sí, tenim de divertides
Que bé, així m'agrada
Enric Garriga, moltíssimes gràcies
Fins la setmana que ve
Per fer més dolç
I planer aquest viatge
No hem triat el camí curta llarg
Ni que sigui tan fosca el mar
No hem triat el camí curta llarg
Ni que sigui tan fosca el mar
Gràcies