El matí de Tarragona Ràdio comença l'aventura de la vida.
Aquesta cita setmanal que tenim amb tots vostès
i que arriba mercés a la col·laboració,
a la iniciativa de les àrees d'ensenyament
i serveis socials de l'Ajuntament de Tarragona,
que compta amb el suport de la Fundació Catalana de l'Esplai
i, naturalment, amb el treball diari continuat
dels diferents centres educatius de primària
de la ciutat de Tarragona
que prenen part d'aquesta aventura de la vida.
Una aventura que compartim cada divendres en directe
al matí de Tarragona Ràdio
recordin de manera diferida enregistrada
els dissabtes a partir de les 10 del matí.
Avui estem, com sempre, molt ben acompanyats
amb una bona representació dels alumnes de cinquè,
de primària de l'Escola Santa Teresa de Jesús.
Ens acompanyen aquí els estudis de l'Avinguda Roma,
Luis, Marc, França, Carlos, Carlos Mendoza, Alejandro, Alba,
Mariona, Joel, Elia, Judit i Marina.
Nois i noies que venen en representació dels seus companys
sempre ho diem i ens agrada reiterar
que, òbviament, tots no poden venir aquí a la ràdio,
però que, d'alguna manera, aquests nois i noies,
companys dels que estan aquí, han treballat,
i de valent, també, en la qüestió que ens ocupa avui,
que no és una qüestió senzilla, poca broma.
Estem parlant d'afrontar els desafiaments,
estem parlant de somnis, de l'esforç,
però millor que la millor introducció la poden fer ells,
que són els que realment han treballat i han reflexionat
al voltant d'aquesta qüestió.
Nois, noies, benvinguts i quan vulgueu.
Luis.
Molt bon dia.
Som els alumnes de cinquè d'educació primària
de l'Escola Santa Teresa de Jesús de Tarragona
i venim en representació dels companys
que ara ens deuen estar escoltant
per tal de parlar-vos una mica
sobre com afrontar els desafiaments.
L'àlbum de l'aventura de la vida
treballa com tots nosaltres tenim unes metes concretes
i reals que cadascú vol aconseguir.
A classe hem estat parlant de coses
que ens hem proposat per aquest curs
i de si hem fet l'esforç necessari o no per no fracassar.
També a casa o en altres moments de cada dia
tothom té somnis i metes a aconseguir,
ja sigui personals o amb la família, els amics...
Sabem que moltes vegades ens despistem
i no escoltem la nostra veu interior
que ens diu el que està bé o malament
i, per tant, no fem l'esforç necessari que es requereix.
Davant d'un desafiament
hem de tenir clar quan i com estem disposats a fer-ho,
si algú ens ajudarà
i demanar aquesta ajuda sempre que ens faci falta.
I tenir clar que el premi final,
que de vegades serà material,
però que moltes vegades tan sols serà la nostra satisfacció
per la feina ben feta.
Ara ja s'acaba el curs
i aviat veurem el fet dels nostres esforços
i treball al llarg d'aquests mesos.
L'asseguro que en algun moment a tots ens ha costat,
però tenim clar que és pel nostre bé
i per això volem donar les gràcies
a totes les persones que ens han ajudat per tal d'aconseguir-ho.
Nosaltres hem escollit una cançó
que creiem que reflecteix aquest tema del qual estem parlant.
Es tracta de l'Operació Triunfo.
Us convidem a tots a escoltar-la.
Juste en el moment en que empeçava a encontrar oscuridad
hasta en el sol de mi ciudad.
Juste en el moment en que la resignació consumía cada día mi ilusión.
Apareces tú y me das la mano.
Y sin mirarme te acercas a mi lado.
Y despacito me dices susurrando que escuche tu voz.
Adelante por los sueños que aún nos quedan.
Adelante por aquellos que están por venir.
Adelante porque no importa la meta.
El destino es la promesa de seguir.
Justo en el momento en que empeçava a sospechar que la ilusión me abandonó sin avisar.
Justo en el instante en que empeçava a olvidar.
A atreverme a imaginar, a inventar.
Apareces tú y me das la mano.
Y sin mirarme te acercas a mi lado.
Y despacito me dices susurrando que escuche tu voz.
Adelante por los sueños que aún nos quedan.
Adelante por aquellos que están por venir.
Adelante porque no importa la meta.
El destino es la promesa de seguir.
Justo en el momento en que empeçava a encontrar oscuridad.
Está en el sol de mi ciudad.
Justo en el momento en el que la resignación consumía cada día mi ilusión.
Apareces tú y me das la mano.
Y sin mirarme te acercas a mi lado.
Y despacito me dices susurrando que escuche tu voz.
Adelante por los sueños que aún nos quedan.
Jo no me la sé. Cantem una mica o canteu vosaltres?
Millor dit, mentre va sonant de fons, què tal? Vinga, va.
Adelante porque no importa la meta.
El destino es la promesa de seguir.
Adelante por los sueños que aún nos quedan.
Adelante por aquellos que están por venir.
Adelante porque no importa la meta.
El destino es la promesa de seguir.
Adelante.
Justo en el momento en que empezaba a sospechar
que la ilusión me abandonó sin avisar.
Justo en el instante en que empezaba a olvidar,
a atreverme a imaginar, a inventar,
Apareces tú y me das la mano.
Y sin mirarme te acercas a mi lado.
Y despacito me dices susurrando que escuche tu voz.
Adelante por los sueños que aún nos quedan.
Adelante por aquellos que están por venir.
Adelante porque no importa la meta.
El destino es la promesa de seguir.
Adelante por los sueños que aún nos quedan.
Adelante por aquellos que están por venir.
Adelante porque no importa la meta.
El destino es la promesa de seguir.
Adelante por los sueños que aún nos quedan.
Adelante por los sueños que aún nos quedan.
Si no tingués molta curiositat per conèixer el que heu treballat,
ja marxaria perquè estic ja satisfeta.
Que bé, però que bé, no?
Doncs la sabíeu molt bé, aquesta cançó.
Per què l'heu triat?
Creieu que representa una miqueta allò que teniu al cap
quan parlem d'esforç i de somnis?
Per exemple, Carlos Mendoza?
Sí, jo crec que sí,
perquè parla de l'esforç per aconseguir alguna cosa
i que no ens hem de deixar de pensar en els nostres somnis
i esforçar-nos per aconseguir les coses.
Digues, Elia.
Jo també crec que sí,
perquè quan acabem una meta,
igualment hem de començar-ne una altra
i mai no s'acaba.
Escolteu una cosa,
ho podeu dir, eh, si voleu,
i si no, no cal que ho dieu, eh,
perquè són coses molt personals.
Vosaltres, els somnis,
allò que us agradaria aconseguir,
ho heu comentat amb algú
o és una cosa així molt personal i molt íntima?
Ho dic per si voleu que posem alguns somnis
damunt la taula, Marina, per exemple?
Doncs jo vaig pensar una vegada
que algun dia aconseguiria provar i passar de curs.
És un somni, per tant, molt realitzable.
Molt realitzable,
perquè depèn exclusivament de tu, no?
Judit, quin somni tens tu?
Doncs també arriba...
Serveixen els somnis de tota mena, eh?
Ja, també arriba a provar
i tindrà una carrera important
i que sigui bona
i que... no sé.
I de què t'agradaria aquesta carrera?
Doncs de veterinària.
Veterinària, t'agraden els animals, doncs?
Sí, és el que més m'agrada.
Elia?
Jo el mateix que la Marina de Judit,
també m'agradaria aprovar el curs
i també tenir una bona carrera.
També de veterinària?
No, de metge.
Metge.
Joel?
A mi m'agradaria ser arquitecte,
arquitecte tècnic,
i aprovar el curs sense dificultats
i amb els amics que puc tindre sempre.
Amb els amics, important,
perquè clar, sí que hem de pensar en el futur,
però el futur no és només fer una carrera,
que també...
Mariona, quins somnis tenim?
També aprovar el curs
i també la carrera, que sigui bona
i que la... no sé.
Quan dieu carrera que sigui bona,
voleu dir que guanyeu molts diners?
No.
No.
Va tot una mica, no?
Sí, sí.
Bé. Alba?
Jo també, com tots, aprovar el curs,
tindre una carrera que em serveixi
per tota la vida,
que sigui important
i que m'ho passi bé
i...
doncs...
també que sigui bona
perquè vull viatjar molt.
No està malament, eh?
El plan de vida que tens
no està gens malament, Alba.
Alejandro, com estem de somnis?
Doncs jo també
vull aprovar el curs
sense dificultat
i tindre una carrera molt bona.
De guanyar molts quartos, també.
O no cal?
Sí.
No, no cal molt.
No cal molts.
Carlos Mendoza.
A mi m'agradaria
que la meva àvia
es recuperés
de la mort del meu avi
i que tenia
aconseguir
a ser biòleg.
Biòleg, vol ser.
Perquè m'encanten els animals.
És una...
Doncs mira, podeu muntar alguna cosa
amb la Judit
quan sigueu grans.
Carlos.
Doncs a mi m'agradaria també
tindre uns bones notes
i vull donar gràcies
els pares perquè m'estan ajudant
i vull que recuperi la germana de la meva àvia
perquè ahir la van operar del cor.
doncs segur que es recuperarà
i una abraçada ben forta
als familiars dels dos Carlos.
Només faltaria.
Gràcies.
Frans.
Doncs jo m'agradaria
aconseguir ser jutge
perquè dels cinc anys
m'ha agradat molt.
Sí, ser jutgessa.
Frans, sí.
Ai, que és curiós, no?
Mai havies sentit
algú que a la teva edat
volgués ser jutge.
Molt bé.
Bueno, i que...
i que...
que també
el mateix que el Carlos Mendoza
perquè jo
el meu avi
també se va morir
i que la meva àvia
estigui més bé.
Està en un momentet difícil.
La família.
Home, recuperar-se per això
és l'esforç
no només d'ella
sinó de la família
i de tot l'entorn, no?
Tot i que se les estima
demostrar-los-hi
encara que se les estima més.
Marc.
A mi m'agradaria
aprovar el curs
com a tots
i també vull que recuperi
la meva àvia
que ahir la van operar
de l'esquena
i crec que està bé.
Després farem
una abraçada comunitària
a totes les àvies, eh?
Perquè...
No, no, no.
Ho dic en sèrio.
Ho dic seriosament.
Perquè segur que arriba
tota aquesta energia
que esteu deixant anar.
Lluís.
A mi m'agradaria
aprovar el curs
com tots
que em vagi bé
la carrera
i...
per ser metge
i també
que la meva família
estigui...
que tingui bona salut
i...
els meus amics.
Aviam,
tot el que...
tot el que us poseu
com a somni
com a meta
depèn de vosaltres
perquè hi ha qui té
somnis
potser més complexos
somnis que
poden
poden semblar
impossibles
però els somnis
que plantegeu vosaltres
són somnis
molt pragmàtics
molt racionals
sobretot
poc fantasiosos
val a dir-ho
o em direu
que no teniu cap
somni així
una mica esbojarrat?
Fem la ronda
dels esbojarrats
i després
ens tornem a posar
seriausos
conèixer el Brad Pitt
no ho sé
parlo de mi
jo també tindré
d'expressar
els meus somnis
impossibles
que és un parlar
jo no tinc cap interès
en conèixer aquest senyor
o sí
és igual
Marina
quin és el teu somni?
El meu somni
seria que
com que el meu avi
s'ha mort
doncs
que algun dia
me'l trobés
davant de la porta
de casa
no sé
Judit
tu no tens somnis
esbojarrats
tu ets una noieta
en condicions
sense ocells al cap
Elia
jo en tinc un
que no és gaire esbojarrat
però és un
que m'interessa una mica
que els meus gossos
que creixin bé
perquè
una té una malaltia
i que creixin bé
però per exemple
tu què voldies ser veterinària
no t'agradaria
que els teus gossos
parlessin?
no
no?
jo sí
Déu n'hi doi
deia que està com un llum
de ganxo jo
Joel
digues
oi quins nois
més racionals
i més estupendos
Joel
a mi m'agradaria
ser futbolista
i donar-ne els diners
que aconseguís
per ONGs
i perquè el meu avi
es recuperés
de l'esquena
i del coll
Mariona
ara no sé
però sí que en tinc
algun no?
de vegades estàs allò
i que se't
ai que m'agradaria
a mi això
ja veus
és com un entreteniment
Alba
a mi m'agradaria
que
algun dia
perquè
algun
potser
no arribarà
que
al món
ja estigués
els diners repartits
que hi hagués
pau
que tots ens estiméssim
però
potser no
perquè
és molt difícil
no deixa de ser un somni
eh
i un somni desitjable
i compartit
Alejandro
jo no tinc somnis
no tens somnis
i quan dorms
no somies
tampoc?
sí
i en què somies
quan dorms?
perquè potser no tens somnis
despert
però sí a dormir
penso que deus tenir uns somnis
quan d'ors
interessants
perquè els teus companys
fan un gest així
sí?
es poden explicar o no?
sí
explica'ns algun
un somni era
que el meu gos
eh
com li tenen
que operar
que
que
que es trobi bé
que es trobi bé
i es recuperi
clar que sí
Carlos Mendoza
eh
jo
a mi m'agradaria
que
les persones
que tenen molts diners
que el repartessin
perquè hi ha algunes
que
tenen moltes coses
però no donen res
i si jo fos milionari
o alguna cosa així
doncs jo el repartiria
clar
perquè tot
tot el món
no t'ho pots comprar
un cop t'has comprat
allò que necessites
ja
per això
vull dir
no pots posar-te
dos cents parells
de sabates alhora
oi que no?
no
només tens dos peus
clar
Carlos
doncs
a mi m'agradaria
que tot el món
estigués en pau
no n'hi hagués
tantes morts
i que la gent
tingui una mica més
coneixement
perquè
està n'hi havent
molta
a vegades
en tenim poquet
no?
sí
doncs
com has dit tu
que conèixer el Brad Pitt
a mi m'agradaria
conèixer el George Clooney
home encara sort
que no sóc l'única superficial
la Marissa també
s'apunta al tema
George Clooney
jo de veritat
deia
sóc una dona
absolutament superficial
perquè aquests nois i noies
parlen de coses
realment importants
i jo aquí sortint
amb els
bueno mira
ja som dos
però també
també m'agradaria
això que ha dit l'Alba
que
això del món
que estigués
repartit els diners
i tot això
Marc
doncs a mi
no és molt esbojarrat
però algun dia
m'agradaria
fer puenting
oh
doncs mira
això
és un somni
més que realitzable
luis
te n'aniràs
amb el Marc
a fer puenting
o què?
no?
a mi m'agradaria
conèixer a tots els jugadors
del Real Madrid
i
a tots
que m'agrada el futbol
t'agrada el futbol
ets el Real Madrid
ho deus passar malament
no?
amb aquest personal
que segur que la majoria és on del Barça
no?
Joel
tu de quin ets?
del Madrid també
vosaltres creieu
amb diferència
vosaltres creieu que
i del Nàstic
per això ja es dona
per entès
vosaltres creieu que els futbolistes
s'hi esforcen molt?
sí
a vegades
jo crec que sí
digues Carlos
jo crec que s'esforcen
però per guanyar el que guanyen
no
perquè només
xuten una pilota
i hi ha molta gent
que cura vides
o ensenya a les persones
com la senyoreta
i no
i guanyen menys
i els futbolistes guanyen moltíssim
molt bé
molt bé Carlos
escolta això que dieu
té un sentit comú
però aplastant
vull dir que sí
que Carlos
què en penses tu?
doncs que sí
que els futbolistes
tenen molta paga
i ganen molts diners
i hi ha gent
al món
que està morint-se de fam
però vosaltres creieu
que és culpa dels futbolistes?
perquè clar
ells no tenen la culpa
de la fam al món
no
no
hi ha molta gent
que
no ho vol compartir
Franz
això del
de
de la
de
ara
no em surt
a veure
si entre tots
la trobem
no
com ens diu
a veure
l'esforç
dels futbolistes
l'esforç
molt bé
doncs depèn
de l'afició
perquè
potser que
juguen
no sé
algun
equip de futbol
i hi ha
doncs una persona
animant
i això
doncs clar
no s'esforça
gaire
perquè
necessiten allò
com a més estímul
Marc
que en penses?
quan parlem dels futbolistes
jo crec que el futbol
ara s'ha convertit
més en un negoci
que en un esport
per tant
hi ha un esforç
però un esforç
potser no tan adreçat
a l'exercici
a l'esport
també els diners
els diners
Luis
els jugadors
també suen
la samarreta
sobretot els del
Real Madrid
Marina
a mi no m'agradaria
insultar
però trobo
que és una
tonteria
el futbol
d'anar
amb els jugadors
perseguint
una pilota
i anar-se fent mal
tu creus que això
és un esforç
una mica
és una opinió
Judit
no parlarem de futbol
no obrim debat del futbol
estem posant un exemple
d'esforç
que potser
perquè és una meta
perquè molts joves
volen ser futbolistes
continuarem parlant
d'esforç
Judit
que jo crec
que hi ha futbolistes
que
que si
que tenen molts diners
i que es compren coses
sense
o que es fan operacions
tontes
perquè no
no els serveixen per res
i
parles d'estètica
sí
i també
que tenen molts cotxes
moltes cases
i jo crec que
a més de comprar-se tantes coses
ajudar les persones pobres
i els països
que estan necessitats
Elia
que jo no estic d'acord
amb el que ha dit la Franz
perquè
per exemple
el nàstic té molta afició
i
no és gaire bo
i llavors
a veure
no és una opinió
és un fet constatable
no no
és un fet
on està el nàstic
ara
a veure
l'Àlia només
expressa una realitat
però jo
va molta gent
sempre i no guanya
el nàstic


no aprovaré
per res


ràpid
i mirar la tele




i quan ja s'acaba
em fico
fer els deures
però si és molt tard

ni perquè els pares
estiguin molt contents
continuem parlant d'esforç




















d'exercici
i vaig pensar
ostres






moltíssimes gràcies
per venir
ha estat un honor
compartir aquest temps
amb vosaltres
molt bon dia
per venir
a veure
a veure
a veure
a veure
a veure
just en el moment
en que empeza
a encontrar
oscuridad
està en el sol
de mi ciudad
justo en el momento
en el que
la resignación
consumía
cada día
mi ilusión
apareces tú
y me das
y me das la mano
y sin mirarme
te acercas
a mi lado
y despacito
me dices
susurrando
que escuche
tu voz
adelante
por los sueños
que aún nos quedan
adelante
por aquellos
que están
por venir
adelante
porque no importa
la meta
el destino
es la promesa
de seguir
adelante
por los sueños
que aún nos quedan
adelante
por aquellos
que están
por venir
adelante
porque no importa
la meta
el destino
es la promesa
de seguir
adelante
justo en el momento
en que empezaba a sospechar
que la ilusión
me abandonó
sin avisar
justo en el instante
en que empezaba
A olvidar, a atreverme, a imaginar, a inventar
Apareces tú y me das la mano
Y sin mirarme te acercas a mi lado
Y despacito me dices susurrando que escuche tu voz
Adelante por los sueños que aún nos quedan
Adelante por aquellos que están por venir