Tres minuts serà un quart de dotze,
sintonia habitual per tots els ollents que ens escolten
cada dimarts a aquesta hora,
perquè des de ja fa una bona pila d'anys,
cada dimarts després del butlletí de les onze,
compartim uns minuts amb diferents responsables
del Col·legi d'Advocats per parlar d'aquesta professió,
dels seus exiuts, de diferents qüestions legals,
de tràmits en l'administració.
Avui ens acompanya en Víctor Roca.
Víctor, bon dia i bona hora.
Bon dia.
I també ens acompanya l'advocada Laura Picó.
Laura, bon dia i bona hora.
Hola, bon dia.
Benvinguda i ben retrobada.
Gràcies.
És una bona excusa, un bon pretext sempre per poder gaudir de la seva companyia.
Avui, Víctor, plantegem parlar de custòdies.
Per què?
La custòdia forma part del dret de família,
del que representen situacions derivades d'un trencament d'una parella
o d'una ruptura d'un matrimoni.
Avui sabem que, bàsicament, les dues figures cada vegada es van equiparant més.
i la custòdia és un fet que genera molta controvèrsia.
Antigament, encara succeeix, sobretot fins a la reforma darrere de la llei del divorci,
la guarda i custòdia dels menors, dels fills, sempre parlem, referint-nos als fills menors del matrimoni,
acostumava a ser...
Bé, sempre intentàvem ajustar-la a les circumstàncies,
però s'utilitzava molt el sistema estàndard
en quant a règim de visites, en quant a la custòdia per la mare.
Jo voldria dir que això no és que hagi canviat radicalment.
Crec que abans, en part, existien custòdies, guardes i custòdies adaptades a la parella,
però perquè, ens entenguem, es va formalitzar o es va oficialitzar dintre del que conté
aquesta llei de reforma del divorci, relativament recent,
el fet de figures, insisteixo, no voldria dir innovadoreses, però...
Que cada vegada s'han consolidat més.
Correcte, i això ens parlarà a continuació la Laura,
doncs, el fet de la guarda i custòdia compartida,
figura, doncs, que se sent molt,
i, bueno, altres figures o altres situacions similars, no?
Parlem, doncs, d'aquestes custòdies compartides,
parlem d'aquests casos de custòdia dels pares.
És veritat, Laura, cada vegada s'estan generalitant més,
s'estan consolidant més aquests altres tipus que s'escapen
del que podríem dir que ha estat el més normal,
o el fet més normal els últims anys de l'estat espanyol.
El que passa és que ara la gent ho coneix més
i quan ve al despatx de l'advocat ho planteja més.
Abans d'aquesta reforma hi havia aquesta possibilitat.
El que passa és que sempre era amb un mútuo acord
i no només ho revisava el Ministeri Fiscal,
que és qui defensa els interessos dels menors,
sinó que també l'equip tècnic de psicòlegs i del jutjat,
perquè és una cosa molt novedosa
i que els jutges tampoc havien vist habitualment.
Però jo havia presentat demandes de mútuo acord
amb custòdies compartides i se m'havien donat.
El que passa és que a partir d'aquesta reforma
els clients ho coneixen més i et venen amb aquesta idea preconcebuda.
El que passa és que això no passa sempre.
Hi ha unes circumstàncies determinades en cada parella
que fan que això sigui possible o no,
o que sigui bo pels nanos o no.
Sense entrar en casos concrets,
perquè no és el costumar en aquest espai,
i quines són aquestes circumstàncies,
aquests denominadors comuns que s'haurien de donar
per poder arribar, per exemple, a una custòdia compartida.
Per exemple, si es tracta d'una família,
diguem, de les clàssiques dels nostres pares,
que el pare arriba a casa després de treballar a les 10 del vespre,
que la dona està sempre a casa cuidant dels nanos,
és absurd plantejar una custòdia compartida
perquè no seria viable,
perquè el pare hauria de col·locar els nens en un cangur
i per això ja estan amb la mare.
Això és el cas típic de custòdia per la mare,
si fos al revés igual.
El que passa és que ara...
Si parlem d'una família de les nostres,
de les nostres pares,
si parlem d'una família de les nostres,
en què la mare treballa i el pare treballa,
i habitualment els horaris,
a vegades la mare acaba més tard que el pare,
és aquest cas el de la custòdia compartida.
Sobretot perquè els pares són, avui en dia,
acostumant a banyar els nanos,
a donar-los i beberons exactament igual que les mares.
Llavors seria molt injust
privar el pare de veure dia a dia com creixen els seus fills.
Sí, de fet jo volia comentar una qüestió.
Com diu la Laura, aquesta figura existia,
en certa mesura, ara potser s'ha flexibilitzat una miqueta.
El que voldria dir aquí sempre,
o moltes vegades, o en moltes ocasions,
fem a vegades una mica d'apologia
de lo que pretenem sempre,
els que intervenim en aquests procediments,
en aquest cas advocats,
doncs que pretenem que sigui,
i òbviament sigui la custòdia compartida,
o sigui la figura que sigui,
en primer lloc diria que es té que tenir
amb compte, doncs, l'interès del menor, sobretot.
Després, òbviament, mai oblidar o deixar de banda
també les situacions dels pares, no?
Però el que voldria dir és que,
malgrat que qualsevol persona
que passa per una circumstància de trencament,
un divorci, òbviament,
doncs, donades les circumstàncies,
diguem, sentimentals, no?
Efectives.
Quan acudeix a un despatx d'advocat,
moltes vegades, doncs, tu fosques,
escolta'm, vull un procediment contenciós,
totes aquestes situacions de guardes i custòdies
sempre acostumen a poder-se contemplar millor
i defensar millor en procediments de mutuacord.
Òbviament, si anem amb una via contenciosa,
també ho pots assolir,
però sempre és molt més complicat,
i a la llarga, partint de la base
que tothom té dret,
si és necessari, a més a més,
tenir o aportar endavant
un procediment contenciós
si intentem adaptar o acordar
tots aquells termes de la separació
o del divorci,
tant per ells, sobretot,
pels fills, pels advocats
i per el que és el jutjat en si,
sempre és molt millor
i diria molt més suau
que una situació contenciosa.
I insisteixo, des del punt de vista
de la guarda i custòdia,
doncs, a veure, no és necessari,
però sempre convé
intentar arribar a acords,
des d'aquest punt de vista.
Com es formalitza en aquests casos
de custòdia compartida
pel que fa a qüestions
de repartiment d'horaris
i tot plegat?
Perquè, ho comentàvem abans,
hi ha fins i tot
alguna situació una mica surrealista
en què són els pares
els que han d'anar canviant
cíclicament d'habitatge.
Expliquem una mica l'hora.
Hi ha diverses maneres
d'estructurar això.
Hi ha una opció
que a mi no m'agrada personalment gens,
que és que els nanos
es queden a la vivenda familiar
i els pares.
Per exemple, cada 15 dies
estan els pares amb ells
i marxen 15 dies
i torna a l'altre.
Sempre parlant
que la mare X
viu amb el fill
i al cap de 15 dies
o el temps que sigui
la mare se'n va
a casa seva
i és el pare
qui va al domicili familiar
i comparteix
la vida amb el fill
i es va rotant.
Sí,
jo aquest cas
no m'agrada gens
perquè
no sé si és molt bo
pels nanos
però pels pares
és nefast
perquè anar amb la maleteta
cada 15 dies
trobo que
no sé
els pares tenim
les nostres coses
i és absurd
i si el pare
té una nòvia
resulta que s'ha deixat
jo què sé
coses d'ella
ho trobo una mica violent
llavors
l'opció que jo veig
més lògica
és
fer una custòdia
més que compartida
alternativa
cada 15 dies
per exemple
els nanos
estan amb
un dels progenitors
sencers
o d'altres opcions
un mes sencer
entre setmana amb el pare
i tots els caps de setmana
d'aquell mes
amb la mare
i així alternativament
i així els pares
i les mares
no es perden
part del creixement
dels seus fills
en detriment de l'altre
i això
jo crec que està força bé
sempre i quan
hi hagi un bon enteniment
entre els pares
que a vegades
no és possible això
perquè clar
una custòdia compartida
implica també
que tampoc hi ha
és possible
que tampoc hi hagi
una pensió d'aliments
d'un cap a l'altre
sinó que els dos
facin un ingrés al banc
i d'allà es treguin
totes les despeses
dels nanos
per fer això
s'ha d'entendre
una altra
bastant bé
perquè si hi ha una
despesa extraordinària
doncs per no tenir
que anar a jutjar
a reclamar
vull dir
trobo que
el punt essencial
d'aquesta custòdia compartida
és que
sigui amistós
o sigui contenciós
els pares
tinguin un bon enteniment
a l'hora de cuidar els nanos
això és molt important
i els jutges
el que fan és
jo penso
el criteri és
no donar custòdies compartides
quan l'atenció sentimental
i emocional
entre els pares
és molt grossa
perquè és impossible
arbitrar això pels fills
si veuen que la convivència
és impossible
es decanten
per un dels dos progenitors
sí
el problema és que a vegades
m'ha passat a vegades
que la situació
en els dos és tan exacta
és a dir
posem que els dos treballen
en dos bancs
l'horari és exactament igual
els nanos han estat
amb el pare i la mare
exactament igual
cap a qui et decantes
si la relació està multivant
és que no és senzill
això tampoc
a vegades no és just
però a vegades no és senzill
en aquest cas
quan parlàvem amb el Víctor
per història
i per costum
i per tal
és més probable
que tingui més possibilitats
la mare
de tenir la custòdia
que el pare
perquè
estendeix
encara es pot tendir
aquest pensament
més arcaic
o més tradicional
que és la mare
la figura protectora
la que passa més temps
amb els fills
i en cas de dubte
la mare
pot ser un pensament
més o menys generalitzat
per part de la judicatura
utilitzaré una paraula
que ara s'ha utilitzat
sens dubte
és a dir
sens dubte
i d'aquesta manera contundent
per X motius
alguns de caire
diria que quasi biològic
doncs la mare
sobretot
sempre
o quasi sempre
quan més petits
siguin els nens
més tendència hi ha cap a la mare
quan els nens
tenen certa edat
també necessiten molt
a la mare o al pare
però potser
es va cada vegada
equiparant més
però per raons
biològiques
hi ha estudis
que
temes psicològics
d'assistents socials
que
atorguen a la mare
sempre una posició
predominant
quan són més petits
això a vegades
costa d'entendre
perquè es produeix
la situació
que el pare
escolta'm
això és una situació
injusta
tampoc dubto
i torno a utilitzar
l'expressió
que no sigui
injusta
a vegades
perquè pot haver
doncs
dintre de la parella
utilitzar millor o pitjor
és complicat
però un millor pare
i una pitjor mare
per molt petits que siguin
o un pare més adequat
potser és una expressió
més adient
però
evidentment
la mare
té
molta importància
després volia fer
un altre comentari
arrel de lo que he dit
anteriorment
i també
amb lo que ara
deia la Laura
aquest mútu acord
al qual es fa un esforç
dintre del procediment
i hem de comprendre
que és un esforç
per una parella
que s'acaba de trencar
perquè estàs tractant
qüestions jurídiques
i has d'intentar esforçar-te
i passar els fills
i la comprensió
davant de la teva situació
emocional
aquest mútu acord
aquesta sensació
i tampoc
se té que pretendre
un bon rotllo
però
la gent
ha de esforçar-se
en que continuï
durant el temps
i assumir
que tu has tingut
una resta de parella
i que
costa de dir
aquesta paraula
i que els clients
la comprenguin
però que
segueixen a vent
i càrregues
el matrimoni
és una càrrega
que tu has de fer
la teva vida
renovar la teva vida
trencar lligams
però mentre hi hagi
un lligam
d'aquesta importància
com són els fills
doncs has de seguir fent
una miqueta aquest esforç
si tens una nòvia
i has d'estar
una setmana
doncs convivint
amb ton fill
a vegades és molt
fins i tot
violent
portar la teva nòvia
en un domicili
que la setmana que ve
ocuparà la teva ex-dona
però s'ha de fer
l'esforç
és molt fàcil de dir
després difícil de fer
però nosaltres
hem d'intentar
esforçar-nos
perquè això es porti a terme
a quin paper
jugant Laura
en tot aquest procés
els fills
els nens i nenes
a partir d'algun moment
poden decidir
escolti'm
no a mi m'agradaria més
estar amb el pare
a mi m'agradaria més
estar amb la mare
se'ls escolta
a partir d'algun moment
a veure
a partir de 12 anys
el juro està obligat
a escoltar
els danos majors
de 12 anys
obligat no vol dir
que el que diguin
sigui vinculant
per la sentència final
estan obligats
a escoltar-los
i els fills diran
el que creen
que han de dir
però
allò que diguin
no és vinculant
és important
però no és vinculant
els menors de 12 anys
però que tinguin
suficient cap
per poder parlar
amb el jutge
també seran escoltats
la gràcia
del procediment
de motocord
enfront
al contenciós
entre d'altres coses
és que
els nanos
els majors de 12 anys
amb el motocord
potser se'ls escolta
però simplement
els ensenya el convèn
els diuen
els pares
se paren bé
bé
doncs fora
en canvi
amb un contenciós
han d'entrar
dintre la sala
hi ha el fiscal
hi ha la secretària
i el jutge
i és més violent
perquè a més veuen
a fora la sala
els seus pares separats
amb els seus respectius
advocats i procuradors
i els seus respectius testimonis
i això és molt violent
pels fills
i molts pares
aquest punt
els tira enrere
a l'hora d'anar
amb un contenciós
i intentar fer un esforç
per anar amb un contenciós
intentar evitar aquest tràngol
sí
perquè
a veure
els d'anar
no són traumatitzats
els jutges
els tracten molt bé
i tot
però
veus els pares
que estan
veus
allà
expressat en forma
una guerra
entre els pares
perquè veus separats
llavors
és dur pels fills això
és obvi que no és
una situació
especialment agradable
d'altra banda
amb un motocord
no han d'entrar a sala
ni els pares ni ells
és molt més senzill
molt més barat
etc
i tot i que la seva opinió
no és vinculant
sí que és determinant
Laura
l'opinió del fill
jo diria
no sé Víctor
què penses tu
jo diria que és important
perquè som majors
de 12 anys
i poden explicar coses
sense
i la jutge veu
si estan coaccionats o no
etc
però a vegades
encara que un fill
digui
no no
és que vull anar amb el pare
si la jutgessa
entén que la situació
és millor
pel fill
que estigui amb la mare
o a l'inrevés
no serà vinculant
l'opinió del fill
és important
però no és vinculant
i un altre tema
damunt de la taula
moltes vegades
en casos d'aquest tipus
s'ha comentat
que per exemple
si el jutge
és una jutgessa
és una dona
pot beneficiar
de vegades més la dona
dius
escolti'm
em pot entendre millor
pot entendre la meva situació
realment
es produeix
aquesta situació
creieu que
segons el gènere
del jutge
les sentències
es poden decantar
cap a un sentit
o a un altre
jo penso que no
francament ho dic
jo estic d'acord
amb el Víctor
i soc home
però
és un professional
en aquest sentit
a veure
una cosa
és el que a vegades
en certs comentaris
de Sabreig
un digui
sense por ahí
però és una opinió
generalitzada
escolta'm doncs
te toca el jutjat
que són tot dones
a més avui en dia
les funcionàries
les jutgesses
doncs
han proliferat
jo ara no
no conec estadístiques
oi Laura
però francament
diria que quasi
que són majoria
però penso que no
un jutge
està preparat
per impartir justícia
doncs
de manera independent
òbviament
un jutge
té el seu gènere
les seves conviccions
personals
però que
les han de
posar per damunt
de qualsevol situació
i si veu una situació
més justa
injusta
legal
o il·legal
doncs jo diria
que en principi
no té per què
afectar
o almenys jo diria
que no afecta
no
de tota manera
a veure
insisteixo
després a nivell
de safreig
doncs es diu
escolta
me toca un jutge
me toca una jutgessa
o
després hem de tenir en compte
una cosa
un jutge
és imparcial
independent
i
aplica
la llei
però esclar
la llei
és
no diria precària
perquè potser no és la paraula
però curta
són unes quantes articles
tot això
està sormès
a una gran
interpretació
per part dels professionals
i dels jutges
aleshores
esclar
aquesta interpretació
la llei diu
escolta'm
el matrimoni
que es divorci
és la dissolució
del matrimoni
s'han de contemplar
aquesta circumstància
però aquesta circumstància
s'ha d'adaptar
aleshores
esclar
el jutge
té que valorar
i el jutge
és el que deia
és persona
pot tenir una ideologia
pot tenir un gènere
però malgrat tot
a mi em consta
i no vull
tampoc
doncs
tirar flors
però que s'esforcen
a aplicar
la llei
i fer prevaldre
el que és
aquell
aquell cas
doncs
o en aquell cas
concret i determinat
fer
el tratge a mida
a més a més
hem de tenir en compte
que hi ha uns professionals
que intervenen
en nom de les parts
i que també es tenen en compte
o s'han de tenir en compte
i que tot això
té certa influència
per la decisió final
del jutge
amb el qual
jo diria
que
no
que no
influeix
el gènere
del jutge
jo penso que
els jutges
intenten ser objectius
però arriba un moment
que són
arriba un moment
hi ha un límit intern
que en el fons
no poden destriar
perquè són persones
llavors
això no ve determinat
per si és un home o una dona
sinó per la ideologia
de cadascun
si hi ha un senyor
que és molt
un senyor
potser de certa edat
o no
però que és molt tradicional
i pensa que la mare
està a casa
etcètera
en el fons
segur que li donarà
la custòdia
a la mare
a igualtat de condicions
vull dir
no dic que preveriqui
dic que
segur que tindrà més tendència
a donar la custòdia
a la mare
perquè té una visió
de la vida
més tradicional
i mira és un home
però potser hi ha una jutgesa
que és dona
però que resulta
que té una visió
més progressista
de la vida
i potser
llavors tractarà
l'home i la dona
de manera igual
no?
Aquesta és la diferència
a més a més
per damunt
d'aquest jutge
de primera instància
per dir-ho d'alguna manera
jutjat de família
i en el cas de Tarragona
o jutjat de primera instància
en el cas
de molts altres
partits judicials
si un no està conforme
amb una sentència
perquè la troba
injusta
o no justat de dret
o etcètera
doncs per aquests motius
entre d'altres
hi ha l'audiència provincial
que en principi
doncs ja és
no és un jutjat
sinó un tribunal
format per varis
per varis magistrats
i a més a més
hem de tenir en compte
que a part
de la impressió
del jutge
el jutge té en compte
doncs per exemple
un aspecte
que els advocats
s'invoquem molt
que és la jurisprudència
i aleshores
doncs mirar altres sentències
doncs ho deixem aquí
hem conegut més detalls
hem desfet segurament
algun mite
algun d'aquestes frases
que són un vox populi
però que no sempre
s'ajusten a la realitat
avui hem conegut més detalls
sobre la custòdia compartida
de la mà
de la Laura Picó
Laura moltes gràcies
i del Víctor Roca
ens el retrobem la setmana vinent
gràcies a vosaltres
anem a la publicitat
i d'aquí uns d'incents
saludem el director
dels serveis territorials
de salut
el senyor Felip Infiesta