Ens acompanya el seu director gerent, el doctor Joan Mariet Serrat.
Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvingut. Ens acompanya la doctora Fernanda Bodí,
que és la cap d'intensius de la xarxa. Bon dia.
Hola, bon dia.
És una bona cosa parlar d'aquest tema,
sobretot quan parlem en positiu i quan parlem de cal balanç.
Generalment, sempre s'ha dit que és molt bo a Catalunya
en funció de les donacions d'òrgans que s'hi fan, no?
Sí, Catalunya va ser de les pioneres
en legislar tots els procès de donacions.
també val a dir que Catalunya, com en moltes altres coses,
però sobretot en salut, ha tingut i té hospitals
realment pioners en el tema del trasplantament.
Hem de dir que el primer ronyó que es va trasplantar a l'estat espanyol
es va fer a Barcelona, a l'Hospital Clínic, per posar un exemple.
I tota la recerca a Catalunya, a la ciutat de Barcelona,
hi ha diversos hospitals que trasplanten.
Hi ha l'Hospital de la Vall d'Hebró, però també hi ha l'Hospital Clínic,
que està a l'Hospital de Bellvitge,
i està per el tema de ronyó, que fan trasplantaments a l'Hospital,
a la Fundació Puig Verde de Sant Pau.
Per tant, hi ha diversos hospitals que estan preparats
per poder trasplantar òrgans,
i la recerca mèdica del trasplantament és molt important.
Tot això va encetar un procés
que realment ha acabat conduint amb els resultats
que englobar l'estat espanyol i Catalunya com a puntera
és el país en què, pràcticament de tot el món,
sobretot de tota Europa,
està per davant amb nombre de trasplantaments per mil habitants.
Això necessita una conscienciació col·lectiva
i necessita col·lectiva de la ciutadania,
però també col·lectiva dels professionals,
i tenir tota una sèrie de circuits
molt ben organitzats
i tot un reguitzell
de proves diagnòstiques
que garanteixin que realment
aquell òrgan que s'ha de trasplantar
té totes les condicions de poder-se fer,
perquè hi ha el propi trasplantament.
És una intervenció molt complexa,
molt costosa,
però fins i tot no només això,
sinó que pensi vostè
que quan se trasplanta un cor
a la persona que se li trasplanta un cor
se li treu el seu i se n'hi posa un altre.
Per tant, si allò no funciona,
tenim un problema.
Per tant, aquest cor que es treu,
que s'implanta una altra persona
o un trasplantament de fetge,
hem de fer-ho,
és un orga vital per la vida
i que a priori,
abans d'encetar el procés del trasplantament,
el donant l'orga que substituirà l'orga malalt,
hem de tindre totes les garanties suficients
que serà fins on la ciència avui
pot determinar que allò és correcte.
Clar, això ens situa en avui,
que el comentari d'avui era
no tant donar els resultats
que avui ho farà la consellera,
ni explicar les dades,
perquè és motiu d'aquesta tarda,
però sí intentar aprofitar
i dir quin és l'entorn
en què es mou tot això,
com ho viuen els professionals,
com es viu,
com es fa des que arriba una persona
que amb quines malalties,
per exemple,
per accident de cotxe,
mort cerebral,
doncs et trobes
que és una persona
que podria ser donant,
què passa?
Quina és la vida interna de tot això?
quines proves s'han de fer?
Com s'enceta tot aquest procés?
Com ho viu la família?
I quina és la realitat del dia a dia?
Aquesta realitat la viuen molt intensament
les unitats de cures intensives,
perquè són les necessàries
per poder sostenir
aquesta persona amb mort cerebral,
però amb un cos viu,
per poder encetar tot aquest procés.
s'ha de mantenir a estar viu,
lògicament,
i per tant ens acompanya
la doctora Fernanda Bodí,
que és la cap de servei
de la unitat de cures intensives
del nostre hospital,
d'aquí de Santa Tecla,
però que a més és la coordinadora
de la nostra organització
en el tema de trasplantaments.
Els hospitals s'han d'acreditar
per poder ser hospitals extractors,
hi ha hospitals que s'han d'acreditar,
no tothom pot fer un trasplantament,
però no tampoc tots els hospitals
estan acreditats
per poder ser extractors d'òrgans.
I l'acreditació
per poder ser extractors d'òrgans
demana que aquest hospital
tingui tot un seguit
d'equipaments
vital i fonamental
a la unitat de cures intensives
i a partir d'aquí
hi ha tot un conjunt de professionals
que fan tota aquesta validació prèvia
per poder identificar
aquella possible donant
i que allòs té
els requeriments
que hem dit
que són necessaris
per poder ser transplantats.
Com vostè deia a l'inici,
sempre s'ha dit que Catalunya
i l'estat espanyol també en conjunt
és generós, entre cometes,
d'aquest punt de vista.
Dic generós perquè no crec
que tampoc sigui,
per tant,
és una cosa que ens hauria de sortir
d'una manera natural
i no pensar que estem fent
un acte heroic,
però en principi
tots som donants
des del punt de vista legal.
Sí, des del punt de vista legal,
la llei d'extracció d'òrgans
que està ja feta
des del 79,
tothom som donants d'òrgans
salvo que
hagin dit
en algun moment
de la nostra vida
que no ho vulguem ser
i que, per tant,
la família ens dirà
si aquella persona
en algun moment
de la seva vida
ha manifestat
aquesta voluntat
de no ser-ho.
Per tant,
si fa uns anys
havies d'expressar
la teva voluntat
de ser donant,
ara és el contrari.
Bé, això ja dic
que ja fa molts anys,
vull dir que és el 79,
estem parlant
de fa uns quants anys.
De tota manera,
segons la política
de l'Organització Catalana
de Transplantaments
i de l'Organització Nacional
de Transplantaments,
que és l'espanyola,
doncs a tothom
es demana
el consentiment familiar.
Vull dir,
no es fa cap extracció
d'òrgans
sense el consentiment familiar,
pese a que la llei
digui això que hem dit.
Sovint la reticència
a determinades persones
o famílies
a fer-se donant
dels òrgans
és la por
i la por,
tots sabem,
que és el fruit
de la desinformació.
Sovint.
Per tant,
és bo informar
i explicar
com es fa,
de quina manera
estem beneficiant
a terceres persones,
quins són els circuits,
una mica tot això
que apuntava el doctor
Atserà en la introducció.
Anem a intentar
explicar-ho als oients.
Doncs la part fonamental
de la nostra feina
és, com diu el doctor Atserà,
la detecció
d'aquests possibles donants.
És el diagnòstic
fonamental
de la mort encefàlica,
és a dir,
hem d'estar segurs
de quin malalt
està en mort encefàlica,
pese a que nosaltres,
en una unitat
de curis intensives,
doncs mantenim
la resta dels òrgans vius
de forma artificial,
d'alguna manera.
i una part fonamental
és la
l'entrevista familiar,
que diguem nosaltres.
És, doncs,
aquesta família
angoixada
que té el seu
familiar,
doncs,
a una unitat
de cures intensives,
fer-li entendre,
sobretot,
la diferència
entre el que és
un coma,
perquè fins aquell moment
aquella persona
estava en coma,
o bé per un accident
de trànsit,
o bé per un accident
cerebral vascular,
és a dir,
una hemorratlla cerebral,
una embòlia,
i fer-li entendre
com ara en aquests moments
nosaltres ja hem diagnosticat
la mort encefàlica,
que és diferent,
és diferent,
vull dir,
aquella persona està morta,
el seu cervell és mort,
el que passa és que
la resta d'òrgans
es mantenim,
i hem d'aprofitar,
doncs,
aquest període
que tenim escàs
entre que
a poc a poc
van fallant tots els òrgans,
perquè encara que nosaltres
es ninguem a mantindre,
quan està la mort encefàlica,
doncs,
en unes hores
estarà mort.
Es va desconnectar
en tot.
Exactament,
exactament,
el cervell és el motor
i a poc a poc
va pagant-se
tota la resta,
doncs,
hem d'aprofitar
aquestes hores
per poder trobar
un benefici
per a altres persones
i per poder
treure aquests òrgans.
Li hem de fer entendre
això a la família,
li hem d'explicar
els beneficis,
com tu ben dies,
de tot,
de les persones
que es poden beneficiar
d'aquesta persona,
per dir-ho cruament,
i és així,
perquè pensem
que tenim dos ronyons,
tenim un fetge,
tenim un cor,
vull dir,
no sol una persona
es beneficiarà
si realment
aquella persona al final
té totes les condicions
per ser un donant,
sinó que es beneficiarà
amb diverses persones.
Perquè generalment
d'un cos humà,
i parlem des del punt
de vista material,
que ningú s'escandalitzi
aquí al cervell
els sentiments
i l'ànima
per a aquelles persones
que tinguin
determinades creences,
les deixem de banda
i parlem des del punt
de vista estrictament
mèdic
i pensant en la supervivència
de persones
que poden tenir
una vida llarga
i feliç
gràcies a les donacions.
Quants òrgans,
o gairebé tots
els nostres òrgans
vitals i altres
que no són vitals
els podem donar?
Sí, penso que
no són els òrgans
sinó teixits també.
Tenim, ja li dic,
dos ronyons,
un fetge,
un pàncreas,
un intestí,
uns pulmons...
Córnies?
Tint de tot.
Córnies.
Això entraria
dintre la part
de teixits.
La part de teixits
serien les córnies,
serien els ossos,
serien les vàlvules cardíques
i llavors
per fer una mica
la diferenciació
entre els òrgans
i els teixits
podríem parlar,
si vols,
dels diferents tipus
de donants.
Sí, sí, naturalment.
Els donants
poden ser
o de mort encefàlica,
que són aquells malalts
que necessiten
una UCI
perquè per mantenir
aquesta mort cerebral
i mantenir aquell cos
durant unes hores
fins que es pogués
fer l'extracció
o no,
o si la família decideix
al final que no,
doncs aquest malalt
se desconnectarà.
Tenim els donants vius,
és el donant que ell,
bueno,
jo tinc una germana
amb una insuficiència renal
que està en diàlisi
i decideixo
donar-ho un renyo meu
i jo estic viva
i jo decideixo.
Això és una part
important
avui en dia
dels donants.
Estes donants
de les persones mortes,
que només seran
vàlids
per donants de teixits,
no d'òrgans vitals.
Estem parlant,
per exemple,
d'un accident de trànsit,
de qualsevol persona
que s'hagi mort
pot donar-ho
independentment
del que sigui.
Hi ha excepcions
relacionades
amb les malalties,
imagino.
Clar,
per suposat,
tots els malalts
tenen unes contraindicacions
absolutes
que parlem amb els metges,
que són malalts
en sida,
malalts que tinguin
una infecció important,
malalts amb càncer,
doncs totes aquestes
contraindicacions,
sigui per tipus
de donant que sigui,
vull dir,
no es pot fer,
no es pot fer i, clar,
hem de,
en aquell moment,
mirar per la vida
de la persona
al que li donem,
li donem aquest òrgan.
Doncs amb això,
un altre tipus
de donant
que tenim,
doncs és el,
es donarà per teixits,
hem quedat,
la persona que s'ha mort,
de qual sigui
la causa que sigui.
Tenim el donant
a cor aturat,
això només es pot fer
avui en dia
aquí a Espanya
en dos o tres hospitals.
Està en l'Hospital Clínic,
està en Madrid,
això és a dir,
un malalt
que està mort
a un accident de tràfic,
suposem,
se manté
amb els serveis
de reanimació
cardiopulmonar,
amb les persones
de l'ambulància
que poden fer
una reanimació
bàsica
durant un temps,
un període
que es diu
d'isquèmia,
no?,
i aquest malalt
arriba a aquell hospital,
se continua fent maniobles
de reanimació
cardiopulmonar,
és a dir,
mantenim,
aquesta persona
està morta,
però mantenim
el seu òrgan
i en un període
menor
de mitja hora
des que no s'ha fet res
fins que es comença
la reanimació
cardiopulmonar,
si és més temps
ja no es pot ser,
està clar,
tot té uns requisits,
tots els protocols
que s'han de seguir
estrictament.
Si aquest malalt
abans de les dues hores
fa una reperfusió
d'òrgans,
és a dir,
tipus com,
perquè la gent ho entengui,
el que es fa
amb una extracorpòria
quan es fa
una intervenció
de cor,
doncs mantenim
aquests òrgans
en perfusió
d'aquest malalt
pot ser donant,
també.
Hi ha moltíssimes
circumstàncies,
el ventall
és molt ampli.
Però ja li dic
que això només es pot fer
en hospitals
molt concrets
perquè necessita
uns protocols,
necessita
un sistema
molt precís.
Per exemple,
aquí a Catalunya
no ens està
que jo sàpiga
i un cor artificial,
no?
Sí, exacte,
un cor artificial
mentre tant
arriba a l'hospital
i se li connecta,
per dir-ho d'alguna manera,
un cor artificial
que mantenga
aquests òrgans
fins que es puguin
estreure,
fins que no es dona
temps a demanar
els consentiments,
pensi que també
a part el consentiment
no només de la família,
a vegades
necessitem
el consentiment
del jutge
perquè són malalts
que tenen
una causa judicial,
un accident de trànsit,
necessitem
el consentiment
del jutge.
Alguna manera
es poden destruir
proves segons com,
després per una
investigació posterior.
I vull dir,
el consentiment
pot ser d'aquests dos tipus,
familiar
o del jutge,
que en algunes vegades
el necessitarem.
És important
parlar del tema
dels hospitals,
però m'ha semblat
i quan parlava
de teixits
que també els ossos
es poden donar.
No ho havia sentit
que es fes
trasplançament d'ossos
avui en dia
que hi ha
aquests materials
tan fantàstics,
no?
O sigui,
en aquest tipus
de teixits
el truco,
per dir-ho d'alguna manera,
està
que la vida mitja
fins que es mor
una cèl·lula
no és igual
una cèl·lula
que una altra.
Sempre ho hem comentat
i ho hem comentat
alguna vegada
que és
perquè fem
una regla molt clara
per filogenètica,
els teixits
més especialitzats,
els més finets,
que jo dic
perquè ens en tanquem,
és més sofisticadet,
són els que
han trigat més
amb l'evolució
de l'espècie
i són els que
filogenèticament
són més tarts
i són els més especialitzats.
Quins?
El sistema nerviós.
El sistema nerviós
és,
diem-ne,
la màxima expressió
en la nostra
economia humana
de la sofisticació
i de l'evolució,
que és realment
la intel·ligència
i és el sistema nerviós.
Però, en contra,
és el més feble
des del punt de vista
de la seva capacitat
de subsistència.
El sistema nerviós,
si no té l'oxigen
i no té la glucosa,
es mora.
Per què?
Perquè és tan finet
que necessita tot això.
I si anem baixant
amb l'escala
filogenètica,
ens trobem
que altres cèl·lules
de l'economia humana
aguanten més.
aguanten més
no tenir oxigen
i no tenir
sucre,
no tenir aliments,
però sobretot
l'oxigen.
I quins són els que més
aguanten?
Doncs els que més aguanten
a l'altre extrem,
l'os.
Pots tenir,
i per això
es poden fer
trasplantaments
de braços,
de dits,
que es congelen
i tens l'os,
el muscle,
els tendons,
que sense estar
connectats
amb les artèries
i les venes,
amb un procés
de congelació,
allò és possible
després reinsertar-lo,
reimplantar-lo
i tornar-lo
a connectar.
Per què?
Perquè això
seria impossible
en un cervell,
seria impossible
en la mèdula,
però sí que és possible
en aquests
tejits
que aguanten
molt de temps
vius
sense tindre
que li arribi
l'oxigen.
Llavors,
aquests tejits
són molt fàcilment
extraïbles
i trasplantables
a pesar
que la persona
ja estigui morta.
un exemple
també molt clar
d'aquest
és la còrnea.
La còrnea
que és un altre
banc d'ulls
que també fa molts anys
que existeix
és tau de cadàver
sempre,
pràcticament,
però és perquè
també aguanta molt,
de fet,
la còrnea
està molt poc
vascularitzada
i és que
ella mateixa
en el dia a dia
pràcticament
no està vascularitzada
i es pot fer
una extracció
de la còrnea
per fer un trasplantament
de còrnea
és probablement
el que va començar abans.
Quan parlàvem
d'hospitals
jo tinc la sensació
que aquests itineraris
des que hi ha
la donació
o des que la persona
podria ser donant
fins al carrer
aquest òrgan,
aquest itinerari
ha de portar
un ritme frenètic
perquè si no
tots els hospitals
són extractors
i no tots
poden fer trasplantament,
vull dir,
aquí hi ha d'haver-hi
una coordinació
entre tots els hospitals
de Catalunya
perquè pot haver-hi
un possible donant
necessari
en un hospital
que no sigui extractor.
Per tant,
què fan?
Es desplaça
un equip especialitzat?
Com és tot
aquest itinerari?
Normalment
s'intenta
fer el cos
és el que es trasllada
fins a l'hospital
que està...
Normalment aquest malalt
estarà en un hospital
que tingui una UCI
i tots els hospitals
per exemple
de Catalunya
que tenen UCI
són extractors.
Després hi ha
un sistema,
una red
important
que és
l'Organització Catalana
de Transplantament
l'AUCAT
que s'encarrega
de tota la coordinació
posterior.
Una vegada
tu ja tens
aquells òrgans
o ja tens
aquesta persona
que ja saps
que va ser
extracció d'òrgans
has de valorar
individualment
cada òrgan
si serà possible
aquella extracció
pot ser el cas
que pugui ser donant
només de ronyons
o fetge
per exemple
per l'edat
una persona
major de 50 anys
no pot ser donant
de cor
necessita que sigui
de 45 anys
o de 40
depèn dels homes
o les dones
i
s'encarregarà
de fer la distribució
després de mirar
les urgències
ceres
de veure
quines
les llistes
d'espera
de cada hospital
dels receptors
que estan esperant
i les compatibilitats
que és una altra qüestió
que s'ha de mirar
les compatibilitats
és el més important
també
hi ha qui parla
també
de les compatibilitats
per pes
després
hi ha alguns malalts
per exemple
que tenen una hepatitis
i no per això
s'esclauen
com a donants
però per exemple
tindrà que anar
a un receptor
que també sigui
hepatitis B positiu
en els casos
per exemple
dels donants
renals
hi ha molts malalts
que són hepatitis B
hepatitis C positiu
i no per això
s'esclauen
de poder rebre
llavors
el donant
també
tindrà aquestes característiques
clar
en aquest sentit
també
podrien entrar
els pacients
que esperen
un trasplantament
nens
joves
determinades
malalties
penso en cardiopaties
aquells
coses van creixent
normalment
per exemple
un donant
gran
per exemple
amb el jove
de 70 anys
s'intentarà
col·locar
per dir d'alguna manera
amb una persona gran
perquè no és la mateixa
expectativa
de vida
no l'hi
no oferiràs
jo no m'agradaria
que a mi m'oferissin
si tinc 40 anys
un ronyó
d'una persona
de 70 anys
és molt més cansat
i desgastat
exacte
tot s'adequa
i se busca
la parella
diguéssim
la parella
idònia
exacte
és l'organització
catalana
de trasplantament
que està en servei
durant les 24 hores
del dia
365 dies a l'any
de fer
tota aquesta
organització
entre els diferents
hospitals
després també clar
dins de les llistes
d'espera
estan les urgències
zero
és a dir
el malalt
que passa davant
de la llista
perquè no es pot esperar
per la causa que sigui
perquè està en fall
hepàtic
fulminant
perquè pot morir
en definitiva
si no rep aviat
un trasplantament
exacte
això que surt
a les pel·lícules
però això
és real
de les pel·lícules
de les poques coses
real segurament
això és real
potser
en 24 o 48 hores
el primer ronyó
que s'estregui
que tingui
aquestes característiques
però s'anirà a aquest hospital
perquè tenen aquesta urgència
zero
per això
la rapidesa
en el protocol
perquè un cop
està aquest cos
i es poden aprofitar
diferents òrgans
cadascú pot anar
a un centre hospitalari
diferent de Catalunya
en funció
de la llista d'espera
que hi hagi
es valora
orga a orga
a quin hospital anirà
a quin malalt
i això s'encarrega
amb això dels tamanys
una de les coses
que hi havia
el problema era el contrari
era amb trasplantaments
sobretot de fetge
amb nens
el que és difícil
és trobar
bueno
clar
estem parlant
d'adonants
des d'alguna
amb una certa alegria
però vol dir
que ha d'haver
una persona morta
llavors
afortunadament
la mortalitat infantil
és baixa
hi ha més accidents
amb gent de mitjan edat
i gent jove
i sobretot
per culpa del cotxe
però és així
que no pas amb nens
llavors el problema
estava en com adaptar
un fetge gran
amb un cos petit
i avui
gràcies a la tecnologia
la ciència mèdica
això que avança
que és una barbaritat
és veritat
s'aconsegueix
que d'un fetge
se'n poden fer diversos
i hi ha un material
un material
extraordinari
que aconsegueix
doncs fer com una
com si fos una
com si fos una
un bolcall
d'aquest fetge
que l'has fet petit
d'un fetge gran
i poder fer trasplantaments
amb nens
perquè li has fet
a mida un fetge petit
trossejant un fetge gran
i adaptant-lo
això ha estat
un avenç extraordinari
per la cirurgia hepàtica
i ha salvat
està salvant moltes vides
perquè sí que és veritat
que en nens
hi ha algunes malalties
congènites
que acaben destruint
aquell fetge
i sense el fetge
no es pot viure
jo diria que
la premsa en general
les poques alegries
que ens dones
quan parla
de grans gestes
perquè es poden qualificar
així de trasplantaments
inèdits
que s'aconsegueixen
en població molt jove
i no tan jove
davant de la
jo volia dir una cosa
aprofitant el que acaba de dir
això
tot això que és veritat
és veritat
té darrere
un instrument
que treballa cada dia
i no surt als diaris
i que està salvant
no aquest trasplantament
sinó cada dia
cada dia
cada dia
moltes vides
sense la qual cosa
el que vam explicar aquí
no es podria fer res
de tot això
i que és el que està
el que manté els hospitals
el que té el cor
dels hospitals funcionant
i ara
és una semblança
molt a doc
que són les unitats
de cures intensives
aquesta persona
que està aquí
davant meu
la doctora
i els seus professionals
que té darrere
no poden estar cap dia
fora d'allà
en qualsevol moment
la vida
és necessària
la seva presència
no és que sigui
que un
l'operes ara o després
és que la vida
de totes aquelles persones
passa perquè estiguin
connectades
amb aquella màquina
perquè aquell accidentat
aturat
que s'intuba
algú l'ha de mantenir
en vida
i una complicació
de qualsevol infecció
els primers dies
en què l'antibiòtic
no fa l'efecte
i s'ofega
i s'ofega
i s'intuba
i l'antibiòtic
fa la seva feina
i aquella persona
tira endavant
això
aquesta vida
aquesta
totes aquestes
cada dia de l'any
és gràcies
a aquests professionals
i és una jornada laboral
per dir-ho d'alguna manera
de lluita constant
per aquest exemple
que acaba de posar
el doctor Atzerà
hem de mantenir
aquell cos
adient
perquè pugui ser donant
exacte
tots aquests passos
que diguem
que és la nostra feina
doncs repassem
per dir-ho d'alguna manera
seria la detecció
del donant
seria el diagnòstic
de la mort encefàlica
i una altra base
fonamental
és el manteniment
és el manteniment
és a dir
des que diagnòstic
és la mort encefàlica
fins a aquest malalt
doncs
arriba
t'estàs esperant
que venen
l'equip extractor
doncs aquell
òrguer
s'has de mantindre
s'has de mantindre
amb una qualitat
quant de temps
tenen?
aproximadament
cada cas és diferent
m'imagino
cada cas és diferent
però pot ser
des d'unes hores
fins a pot ser
12
18
24 hores
com a màxim
per supost
a vegades
no ho aconseguim
i a vegades
durant aquest procés
mentre arriben
mentre esperes
en una analítica
que necessites
precís
doncs
es produeix
la parada cardíaca
i aquell malalt
no el pots remuntar
i al final
hi ha pèrdues
d'aquests donants
no tots els donants
efectius
i tot
que d'aquella família
ha decidit
donar els òrgans
al final
són donants reals
perquè
se perden
pel camí
no sempre
el procés
arriba
exacte
són els menos
però d'alguna manera
però
clar
això és una altra
de les nostres feines
és mantenir
mantenir aquells òrgans
funcionants
i que funcionin bé
la llei sempre
preserva la identitat
del donant
continua preservant-la
per sobre de tot
està en l'esperit
de ser donant
i davant d'aquella
reticència
que en casos
molt puntuals
i més que respectable
es pot tenir una família
de dir
no no
és que va dir
que no volia
clar
en l'altre
fotografia
trobes
aquella persona
que espera
que arribi
al seu òrgans
per sobreviure
senzillament
no per viure
millor
no no
senzillament
per sobreviure
doncs això
són les campanyes
de conscienciació
es fa
els coordinadors
també
intenten fer
campanyes de conscienciació
a nivell d'escoles
els nens
són els que més
aprenen
i els que més ràpid
i són
amb aquells
amb els que
es pot fer
més tasca
programes com aquest
doncs que es parli
del tema
i bueno
conscienciar
la població
parlant d'això
perquè
no me resisties
a explicar
les xifres
i dir que no em donaria
però aquesta
jo també deia
però és que
em crida
la teva
indicativament
indicativament
amb percentatge
espanya
espanya
som els que més
de tot el món
de tot el món
és que més
n'hi tenim
tenim uns 36
per mil
a l'any
36 donants
per milió
de població
pensa que
Catalunya
puja la xifra
perdó
un 33%
en Catalunya
36
40
per exemple
a nivell europeu
és la meitat
déu n'hi do
en canvi
una altra paradoxa
d'alguna manera
a nivell europeu
per exemple
o a nivell Estats Units
o a nivell
d'Austràlia
per dir-l'alguna manera
doncs
el porcentatge
de donants vius
és més alt
clar
han de buscar els òrgans
ja que no els hi donen
diguéssim
amb aquesta mort encefàlica
doncs
s'ha promocionat més
el fet
de donar en viu
pes i això
estan molt per sota
d'aquí
jo el que
completant això
el que em crida l'atenció
és que
de la gent
que hi ha negatives
és el 20%
sí
per tant
hi ha un 20% de negatives
de amb la consciència
i d'aquest 20%
de negatives
el 47%
se'ls justifiquen
perquè la persona
en vida
havia dit que no
amb la qual
absolutament de res
però l'altre
l'altre
53%
la immensa majoria
és que no hi ha
un motiu clar
i només el 5%
és per motiu religiós
o sigui
d'aquest 20
el 5
és per motiu religiós
la resta
no són motius religiosos
ni la persona
que ho ha dit
llavors aquí sí que
entenem
que aquesta
conscienciació
col·lectiva
de les famílies
i de parlar-lo
i d'explicar-lo
i de les bondats
que té tot aquest sistema
l'esforç tremendo
que s'està fent
i que s'està posant
per acabar aconseguint
salvar una vida
perquè
no hem parlat
dels equips extractors
només fer una pinzellada
però dir
clar
si hem de trasplantar
un cor
el cor que s'ha tret
la persona que l'extrau
ha de ser molt experta
perquè després
on s'ha fet el tall
d'aquella artèria
i aquella vena
sigui
amb les mesures
i les capacitats
suficients
per poder tornar a suturar-lo
una mala extracció
pot fer malbé l'hora
exacte
claríssim
no ja
perquè l'extracció
sinó
la manera en què
després
l'hauràs de reimplantar
per tant
aquest equip extractor
quirúrgic
és un equip extractor
expert
i fins i tot
moltes vegades
són de diferents
especialitats
perquè
si és un del fetge
o és el del ronyó
o són dels pulmons
hi ha un esforç
tremendo
darrere
de professionals
que estan de guàrdia
que no és un sinó
diversos
experts
per poder fer això
que
jo crec
que aquesta consciència
col·lectiva
fa que
aquests esforços
tots acabin
reeixint
i és molt trist
que a vegades
no puguin reeixir
per una negativa
no justificada
d'alguna manera
que no hi ha un motiu
les xifres són bones
es donaran a conèixer
oficialment aquesta tarda
ho farà la consellera
de salut
a la ciutat
de Tarragona
però vaja
tot i que
som una societat
molt conscienciada
des d'aquest punt de vista
no està de més
conscienciar-nos
encara una mica més
i d'aquest 20%
que deia
quedem només
en aquell 5%
que argumenten
qüestions de creences
religioses
això és legal
i legítim
i tant
si superem
i arribem a aquest
95%
escolta
ja seria magnífic
doctora
per escombrar cap a casa
felicitar tots els nostres
professionals
que es fan possible
això
perquè hi ha les persones
que ho fan possible
que són els metges
les infermeres
els anestesistes
els intensivistes
els cirurgians
que estan allí
de guàrdia
perquè quan es dona això
primer que res
és el seu ofici
salvar vides
per això jo crec
que un altre dia
podem treure
d'intensius
a la doctora Bodi
que torni
incidim
i toquem altres aspectes
perquè a banda
de tenir el coneixement
i aquesta informació
que hi hagi aquesta pèrdua
de por a vegades
de fer-se adonant
no passa res
bé
millor dir
passa molt
que salves una vida
segurament
doctora Fernanda
bodicap d'intensius
de la xarxa
gràcies per acompanyar-nos
enhorabona per la feina
que fan tots plegats
de la xarxa
de la xarxa