Cristina Barber, bon dia, benvinguda.
Hola, bon dia.
Clar, la biblioteca fonamentalment,
a banda que fan moltíssimes activitats,
fonamentalment el que fa és dedicar-se als llibres,
lògicament, i seguir molt atentament tots els adeveniments
que tenen a veure amb el món editorial i el món del llibre.
Per tant, no podia passar desapercebuda la cultura catalana
a Frankfurt, a la Biblioteca Pública de Tarragona.
Però en tot cas, Cristina, abans d'entrar a parlar d'aquestes qüestions,
recordem que heu tingut un cap de setmana molt mogut a la biblioteca,
perquè ja fa temps que des de la Biblioteca Pública de Tarragona
aposteu per col·laborar amb altres entitats de la ciutat de Tarragona,
en aquest cas amb el teatre al magatzem,
i col·laborar i prestar el vostre espai i anar a altres llocs
sempre amb aquestes activitats culturals.
Aquest cap de setmana heu estat una mica resseguint la figura de Joan Fuster.
Sí, en realitat, aquesta passada setmana, els dies 3 i 4 i 5,
vam fer un apartat més, una sessió més, del cicle Literatura Escena,
on amb la col·laboració del teatre al magatzem es representen uns textos.
En aquest cas, l'escriptor com homenatjat, jo diria,
perquè aquest any, el 2007, fa 15 anys de la seva mort, ja,
doncs ha estat Joan Fuster, l'escriptor valencià, sueca.
Vam fer una representació, primer basada en uns textos d'ell,
de l'obra Insolències, Consells, Insolències i Proverbis,
crec que es diu a l'obra sencera,
però el muntatge escènic es va titular Insolències.
Vam agafar només les Insolències, eh?
Vam agafar només les Insolències, sí.
I després, el dia 4, hi va haver una conferència,
una xerrada de conferència sobre el personatge,
sobre Joan Fuster,
de la mà del dramatur també valencià Manuel Molins,
que va ser prou interessant
i ens va fer una visió molt filosòfica.
Ell és de formació de més filòsof
i va fer una aproximació al pensament i a l'arbre de Joan Fuster,
però des del món de la filosofia.
I després, els muntatges escènics, jo crec que va estar bé.
En aquesta ocasió no vam anar al teatre al magatzem,
ho vam fer a les dependències de la biblioteca,
és molt més reduït.
tot envoltat de llibres,
però bé, ja es tracta d'això,
que fem fragments d'aquests llibres
i els posem en escena.
Us recordo que a finals d'any
també es farà una cosa similar
amb contes de Pere Calders.
Ah, molt bé.
I serà una cosa oberta
a la participació de persones que vulguin actuar.
No només com a espectadors,
sinó que vulguin participar també.
Sí, sí, si algú...
Home, suposo que faran una mica de prova,
però si algú vol fer...
Càsting, entre cometes.
Càsting, entre cometes.
Si algú vol fer,
aviat ja tindrem la informació
i la manera de posar-se en contacte
amb el director del teatre.
Doncs ja anirem parlant i anirem explicant les coses.
Però jo crec que també pot ser i serveix,
sobretot per recuperar una sèrie d'autors
que moltes vegades, com que ja som morts,
van anant caient fora d'aquest gran aparador
de les novetats que ara en parlarem, per exemple.
Sí, perquè el món editorial, escolta,
és un no parar, que diria que ell constantment no donem...
Si els lectors ja no donem a l'abast,
imagino que els llibreters i la pròpia indústria
ja no sap què fer, però continuen, eh?
I els bibliotecaris, eh?
Que també som mediadors en tota aquesta història.
Vingú pensa en nosaltres,
però nosaltres hem d'estar al cas
com si fóssim els primers, els lectors més interessats.
Jo em faig creus, Cristina.
I després també els hem de posar a l'aparador
catalogats i macos i bonics
i haver-nos-los llegit si pot ser.
I si no demanar opinions, eh?
I si no demanar opinions, sí, sí.
Cosa que fem molt sovint, eh?
Jo us planyo per l'espai, a vosaltres, sobretot.
A banda d'aquesta feina que és òbvia i que hi és,
jo us planyo per l'espai, perquè dius,
home, com ho poden fer per anar en cabint
sabent el problema d'espai que tenim aquí
a la Biblioteca Pública de Tarragona?
Sí, perquè els llibres tenen espai,
però em sembla que un percentatge de llibres
es poden retornar, nosaltres no.
És a dir que l'espai és important.
I la nostra prioritat, ho dic per si mai hi ha algú
que ens vol oferir algun donatiu,
d'aquells que a vegades l'analitzem
i l'hem de rebutjar perquè no hi ha lloc
i perquè ja tenim la millor, bona part
del contingut que ens ofereixen,
i és que la nostra prioritat és seguir una mica
la nostra cultura en el moment actual,
tenir una mostra de tot l'anterior,
però com a Biblioteca Pública hem d'estar al dia
amb el llibre tecnològic, amb el llibre d'ensenyament,
amb el llibre dels referents culturals d'aquest moment,
també els hem d'agafar.
Donar resposta a la demanda, que és ben clara.
Sí, sí, i la demanda de la nostra societat d'avui en dia.
Amb motiu de la Fira de Frankfurt,
vosaltres que teniu el llibre com la vostra eina de treball...
Això, per exemple, aquest any és una cosa a nivell de Catalunya molt important.
Aquesta setmana es realitzarà la famosa per anunciada Fira de Frankfurt,
del 10 al 14 d'octubre.
Mira que fa anys que es fa i mai s'havia parlat tant de la Fira de Frankfurt.
Sí, però fa molts anys que es fa.
I tant, de tota la vida.
Es fa des de l'any 49.
Veus de tota la vida el que jo et deia?
Tot i que Frankfurt era una ciutat ja amb molta tradició,
amb el món del llibre.
Oi, els nostres llibreters d'aquí de Tarragona, modestament,
alguns també cada any hi anaven també, tradicionalment,
vull dir que enguany perquè la cultura catalana és la convidada,
però Frankfurt ha estat present sempre en la gent que es dedica a aquest negoci.
Bé, aquest any si envia una des d'aquí,
la revista QS ha fet un article dedicat a la literatura al camp de Tarragona
i que també s'ha present a Frankfurt
i que en aquesta taula d'exposició d'aparador que hem fet a la biblioteca
en tenim força ejemplars d'aquesta revista.
Per qui vulgui veure la mostra...
Català, anglès i alemany, a més, no?
Sí, català, anglès i alemany, sí.
La nostra taula, doncs bé, és una modesta aportació
i ha de servir una mica com a recordatori
perquè de Frankfurt jo diria que d'una gran fira de la més important,
amb diferència, perquè després hi ha la de Londres
i la de Guadalajara, però jo diria que al costat d'aquesta
no són ni tan sols de segona divisió, són de tercera.
És a dir que és molt l'aparador que suposa Frankfurt
en quant a novetats i en quant a donar, conèixer...
Allà, Cristina, pel que jo tinc entès, es fan les compres i les vendes
del que seran després els bestsellers de tot el món.
Vull dir, el gran negoci editorial es fa a Frankfurt.
Sí, sí, sí, la firma és important, però un país amb una cultura petita,
com la nostra, doncs el que pot pretendre després és,
després d'aquests quatre dies, perquè estem parlant només de quatre dies,
a què en queda?
D'alguna manera, com aprofita aquesta projecció internacional,
que això sí que és.
Són quatre dies, però tens tot el món focalitzat allí.
i tothom se'n fa ressò, perquè es va a veure què és el que destaca.
Nosaltres, per exemple, a nivell de biblioteca,
hem posat una taula amb els autors catalans que tradicionalment...
Bé, que tradicionalment no ho he dit bé,
perquè, per exemple, hi ha el Tirant-lo Blanc
com la primera obra traduïda a l'alemany,
dels autors catalans que s'han traduït a l'alemany.
Has de ser la primera obra traduïda a l'alemany?
Jo diria que de tota la sèrie que tinc, jo diria que sí.
I després n'hi ha, fins a arribar amb obres,
de més contemporànies, no?
No les he portat totes, tot just ho estem acabant d'enllestir,
però, amb motiu d'aquesta fira,
doncs, ja d'entrada hi ha autors, quatre o cinc autors,
m'assembla, que ja han lograt que les seves obres
que no estaven traduïdes es tradueixin.
N'hi ha d'altres que són famoses,
com la Pell Freda, la Sànchez Pinyol,
que aquesta, per exemple...
Aquesta està a tots els idiomes, crec jo, eh?
En Suageli, probablement, també estigui...
Potser no estem parlant de projectar aquestes,
que han tingut aquesta sort d'estar força projectades, no?
O l'ombra del vent, del Ruiz Zafón,
que a Alemanya va ser dels països
on més empenta va tenir i més...
O sigui, ha tingut vendes de tot el món,
per a Alemanya especialment...
No sé si perquè hi havia un primer ministre
que va dir que l'estava llegint i li agradava molt,
i allà va servir...
Ja sabem allò de les modes.
I allà va servir una mica per impulsar-ho, no?
És com si aquí, doncs, el Zapatero digués
que li agrada molt una novel·la que està llegint.
Doncs l'autor, doncs, segur que estaria contentíssim, no?
Doncs, al tanto, el senyor Zapatero,
aviam què diu, que llegeix, eh?
Aquest mimetisme, després, amb el que entuem tots aquí...
Bé, potser nosaltres aprofitaríem per dir això no ho llegiu.
Això no ho llegiu, eh?
Però bé, simplement era això,
doncs, dir que sí,
que a pesar que aquesta setmana ho sentim molt
i que, diguem que pesats amb aquesta fira i tot això,
doncs, els que us dediqueu als mitjans de comunicació
sabeu la importància que té
que durant quatre dies només parlin de tu, diguem-ne, no?
Saps que tinc jo molta curiositat, Cristina,
i gràcies a internet i a aquestes coses serà fantàstic,
la visió, la repercussió real que té de fora,
és a dir, entrar, dic a través de la xarxa,
perquè és la manera més ràpida,
entrar a altres mitjans europeus
o fins i tot nord-americans
o d'altres països, d'altres continents,
i veure la repercussió real.
És a dir, agafar-te, per exemple,
el que sigui un Telenodícies a la Gran Bretanya
o un informatiu també a la televisió francesa
o italiana
i saber-ne la repercussió real,
perquè, clar, aquí, lògicament,
la repercussió és total,
amb un seguiment exhaustiu a diari.
Aquí hi estàs molt posat, però...
Però, a dir, realment serveix com a exercici,
suposo, de posar la...
de fer una visió aliena sobre la teva pròpia cultura, no?
També fa gràcia, no?,
que allà que les altres televisions
estiguin parlant de la cultura catalana
i a veure quina visió i quin enfoc donen, no?
És molt interessant,
és un bon exercici, segurament, però...
Després també voldria destacar
que dins d'aquesta fira,
durant els dies que dura,
també s'imparteix,
es dona un premi de la pau
i a veure en qui recaurà aquest any.
Per exemple, recordo que l'Amos Oz el va tenir,
un any...
Costa llegir aquest autor, no?
Depèn.
Jo he llegit molt poqueta cosa.
Té obres molt primetes
i he llegit aquestes.
Potser no són les més representatives,
però, no, per exemple,
n'hi ha una que és inesperada
amb el fons d'un bosc,
que em va agradar força,
però, doncs, potser,
admeto que no el conec a fons
i potser no és la seva obra més representativa,
però per comentaris sí que...
Els experts diuen que, literàriament,
que és un home extraordinari
i que escrit molt bé,
però hi has d'estar molt...
Hi has d'hi posar-hi ganes, no?
Potser jo ja penso que això va a gustosar
perquè hi sento persones
que sí que els hi ha agradat força
i no són grans lectores, diem-ne, no?
Per això que potser és una mica desigual.
Home, fantàstica,
la lectura és absolutament privada i personal,
d'això es tracta.
Aquest senyor li van donar aquest premi
als llibreters a Frankfurt
i després va ser
Premi Príncep d'Astúries.
Per exemple,
el Saramago també se li va donar,
també va ser...
va obtenir aquest premi de la Pau
en una ocasió
i al cap d'un temps va ser el Nobel.
És a dir que,
si analitzes els premiats
i després a l'home a Pamuc
també li van donar
i després també ha estat el Nobel.
És a dir que
jo sí que crec
que serveix molt de parador
i de dir alerta en aquest autor
i el que té la sort, per exemple,
d'anar a inaugurar la fira
o d'anar a tancar-la
i tot això,
doncs bé,
té una projecció
d'alguna manera assegurada
que segurament
que s'ha guanyat
amb el seu treball previ, no?
En fi,
escolta,
això ja són uns nivells...
També hi ha una fira
de llibres de vell,
que això no se'n parla gaire,
però per exemple
els que ens interessen
mínimament el llibre antico,
doncs a Frankfurt
també hi ha aquest apartat, no?
És a dir,
que no és només tot allò...
Sí,
però ara et diré una cosa,
no crec que sigui allò
rotllo,
si em permets,
encans, eh?
Els llibres de vell
que pots trobar a Frankfurt...
Són rotllo prohibitius,
totalment.
Has d'anar,
no amb la targeta de crèdit,
sinó amb la targeta de crèdit
i el teu agent de borsa darrere,
eh?
M'imagino jo
que deu anar la cosa així,
però vaja,
és bonic i tant,
es deuen veure coses
realment interessantíssimes,
no?
Sí, sí.
Molt bé,
doncs,
escolta,
ja teniu la taula aquesta
dedicada a Frankfurt
o l'esteu acabant d'enllestir?
La tenim i l'intentem
al llarg de la setmana
anar-la en bellugant una mica,
d'acord amb els esdeveniments
que tinguem.
Si ara hem posat els clàssics traduïts,
doncs ara ja posarem una taula
d'aquests autors tan coneguts
i dels cinc que s'han col·locat
d'entrada a traduir.
També tenim notícia
de l'Eugeni Schammar
que va escriure
L'ou de la serp,
que aquest és un cas a l'inrevés.
És un autor català
que ha estat traduït a l'alemany
perquè ha escrit molt sobre el nazisme
i és un autor que interessa molt
els alemanys.
I en canvi, doncs diries,
potser d'entrada aquí
no ho diríem, no?
Doncs aquest llibre, doncs també...
O sigui, els que aniran a la taula
estarà justificat
que vagin a la taula
De totes maneres,
no hem de perdre de vista
que més enllà de Frankfurt
també hi ha hagut vida anteriorment
i el català ha estat
de tots els països europeus.
Alemanya probablement hagi estat
el país que ha tingut una...
va tenir de les primeres facultats
en llengua catalana
que hi va haver a Europa,
però ja fa més d'una dècada.
Vull dir que sempre hi ha hagut
doncs aquesta possibilitat
de fer estudis en català
de manera testimoniant al principi
però després s'ha anat consolidant.
Hi ha hagut un lligam lingüístic
entre Alemanya i Catalunya
de fa molts anys.
És una tradició germanòfila important.
Jo recordo de molts anys
que sempre hi havia intercanvis
i que hi havia un gran interès
d'Alemanya per la cultura catalana.
Sí, esclar, les coses no passen perquè sí.
El país ho ha proposat
i això és així.
D'això en trobaríem un article
recentment
al suplement literari
de la Vanguardia
de la setmana passada.
Era un especial a Frankfurt.
Sí, és tot un especial de Frankfurt
i hi ha un article
que parla d'aquesta relació
de Catalunya i Alemanya
que jo diria que
un representant important
i viu
d'aquesta cooperació
és el Josep Morgades,
el professor Josep Morgades
que ha traduït, per exemple,
Kafka
i entre d'altres, no?
I és un dels traductors
que anirà a Frankfurt
convidat precisament
per aquesta fília seva
que és la germanofília.
Molt bé, Cristina,
el dia, com sempre,
des dels llibres,
des de la literatura
i en paral·lel també desenvolupant
moltíssimes activitats,
ocupant i aprofitant
l'espai de la biblioteca pública.
En aquest sentit,
recordem que aquesta tarda
hi ha contes
amb la Ima Pujol,
a la sala infantil
a partir de les 6 de la tarda
i les activitats més immediates.
Tenim una activitat
que encara ja em sembla
que hi ha places
que es pot...
la tenim anunciada
la inscripció
fins al dia 10 d'octubre,
que és el taller d'internet
Munta't un viatge per internet
on et donen pautes
per no perdre massa temps
per internet
buscant consells
i hotels
i avions
i tot això.
Ah, mira,
i és un curs
i aleshores dius...
Unes hores,
és una tarda, em sembla,
amb material ja
bastant elaborat
i preparat
i es titula així
Munta't el viatge per internet.
No sé si el curs...
Mira,
el dia d'inscripció
és fins al 10 d'octubre.
És a dir, fins dimecres?
Sí, sí, fins dimecres.
I quan el feu?
I el taller
és el dia 18
de 5 a...
Ah, perdó,
de 3 a 6 de la tarda.
Doncs pensin que és de caràcter gratuït
obert a tothom
si estan...
Home, però és que això del viatge...
O sigui, és un dia...
És per gent que ja sap navegar per internet
però que volen anar...
O sigui, es tracta d'anar al gra.
Sí, perquè quan dius que vols viatjar
surten tantes companyies,
surten tantes ofertes,
surten tantes coses
que dius
anem a preu fet
i mai millor dit, no?
I busquem...
I te'n vas a l'agència.
Això també pot passar.
En fi, Cristina Barber,
bibliotecària
de la Biblioteca Pública de Tarragona,
moltíssimes gràcies
per la teva col·laboració
una setmana més.
Si no hi ha novetat,
ens retrobem en un proper programa.
D'acord.
Adéu-siau.
d'acorda-siau.
D'acorda-siau.