Aquí seguim amb tots vostès en directe des de la sintonia de la Ràdio de la Ciutat.
Com cada dimarts, obrim una finestra al món de les lleis,
de la justícia en companyia i amb la col·laboració
del Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Una de les col·laboracions habituals és la de l'advocat Víctor Roca.
Víctor, bon dia.
Molt bon dia.
Benvingut. Avui tractem un tema d'aquells que sí que ens hi trobem
o ens hi podem trobar o alguna vegada ens hem trobat.
Dins de l'àmbit del dret civil,
parlem de les ejecucions de sentències, sentències fermes, esclar.
Aquí ja se suposa que hem fet tot el recorregut d'apel·lació, etcètera, etcètera.
I quan ja hem esgotat totes les vies, resulta que el jutge dicta una sentència.
Aquesta sentència s'ha d'executar, però no tot és tan senzill com sembla, no?
No.
Com es fa l'execució d'una sentència?
Els advocats sempre diem que, a més és cert,
que és com un nou procediment.
Fins i tot alguna vegada o abans s'utilitzava el terme incident d'execució.
és com un altre mini-plate.
Que a més...
Que no s'acaba aquí la cosa, no?
Molt bé.
I ho he acabat.
No, no hem acabat.
No, en absolut.
Compte, a veure, hi ha una particularitat,
que és que el que és el fons de l'assumpte no es pot tornar a discutir.
És a dir, que les causes o els motius d'oposició,
d'oposar-te amb aquesta ejecució,
és a dir, la persona que ha perdut el ple perquè ens entenguem,
digui, escolta, i no vull que s'executi la sentència,
són taxades.
No es pot tornar a discutir la qüestió que s'ha discutit
amb el que se'n diu el ple principal
i si hi ha hagut algun tipus de recursos.
Aquesta qüestió és el que, en principi,
li dona la denominació,
la nomenclatura de sentència civil ferma.
És a dir, que s'han exaurit totes les vies de recurs
i hi ha un títol judicial susceptible de ser executat.
Sempre a instància de la part que té interès en ejecutar-la,
que no diré normalment, diré sempre,
és el que se'n diu ejecutante.
L'ejecutador, en principi...
Home, molt d'interès no ha de tenir,
sobretot si ha de pagar, i d'això en parlarem ara,
perquè hi ha dos tipus d'execució.
Parlant a grans trets, sí.
L'execució dinerària i la no dinerària.
Hi hauria una altra qualificació per categories,
que avui no hi entrarem i només ho esmentaré,
i en dos segons exposaré breument el que és
el que és una execució definitiva de sentències,
és a dir, s'ha acabat el procediment
i executem aquesta sentència,
que és del que parlarem avui.
Però hi ha una figura,
ho dic perquè a vegades hi ha gent que ho pot escoltar,
que és l'execució provisional de sentències.
Aquesta execució provisional,
amb certs trets,
que la diferencien de la definitiva,
es dona quan el procediment encara està en vigor.
Imaginem una sentència que s'ha presentat un recurs,
i encara que el recurs estigui en marxa
i el procediment no hagi acabat definitivament,
no hi hagi sentència ferma,
pot instar-se una execució provisional.
Però potser això ho deixarem per un altre dia,
perquè té una sèrie de connotacions
que la diferencien de l'execució definitiva,
que és del que parlem avui.
Molt bé, doncs parlem d'aquestes execucions,
la dinerària i no dinerària.
Aviam, intuïm per on va la cosa,
una execució, una sentència en la que una persona
ha de fer efectiu una quantitat de diners a una altra.
Molt bé, aquest senyor o senyora no va amb la bossa
allà davant del jutge
i li fa el pagament d'allò que se li reclama.
Això era el millor dels casos.
Bueno, si ho fan, el que passa és que hi ha uns mecanismes.
Jo sempre, els advocats sempre diem
escolta'm, que ho faci, ja buscarem la millor fórmula, no?
Però, a veure, evidentment, el fet d'anar amb les...
La sentència diu, aquest senyor el condemno a pagar X diners
en concepte de no sé què, no sé quantes,
pim pam, pim pam, aquest altre senyor.
Dins d'aquest anunciat, darrere hi ha uns terminis,
unes formes, això conté més literatura,
més instruccions, per dir-ho d'alguna manera?
Ja et dic, el procés d'execució de sentència,
literatura, tot el que vulguis,
perquè, insisteixo, encara que no es discuteixi
la qüestió de fons, hi ha
substància, eh?
Hi ha substància perquè, òbviament,
es busca la manera de fer
a complir aquella sentència
en el cas d'aquest compliment
no sigui voluntari, perquè partim de la base
que l'execució es dona quan no hi ha
voluntarietat d'assumir
aquesta obligació que tens
a l'hora que
t'imposin una sentència
condemnatòria i que sigui ferma, no?
D'entrada, hi ha una qüestió
perquè es vegi
que, bueno, no deixa de ser
una espècie de nou procediment
dintre del mateix plet,
que és que
aquesta execució
ha de començar amb demanda,
és a dir, la part
ejecutant, la part que ha guanyat el plet,
ha de interposar una demanda,
una demanda amb la qual se
contemplen una sèrie de qüestions.
Tal com diu la llei, en principi,
és d'esperar 20 dies
des que s'hagi
decretat la sentència ferma,
és a dir, això està fet
o està estipulat
per donar un marge de temps
per poder complir.
Sí, però com tu dius,
dóna la sensació que sigui un segon
pleit,
el segon procés.
Quan, en principi, tu...
Home, si hi ha sentència,
ja, automàticament
i d'una manera natural,
doncs és un pur tràmit,
però és una mica més
que un pur tràmit pel que expliques, no?
Efectivament, no.
A més a més,
començarem per l'execució dinerària,
perquè els oients comencin una miqueta
a valorar aquestes situacions
que, a més,
els advocats
sempre els hi diem
que és tant o més complicat
que portar
o que dur a terme el pràmit principal.
Per què?
Una execució dinerària,
el primer que fas és presentar una demanda.
Tu, en aquesta demanda,
simplement,
t'ajustes
a dir o a contemplar o a recollir
que hi ha hagut una sentència,
s'aporta còpia o se'n diu testimoni,
una còpia assajada pel jutjat,
i dius
vull que s'acompleixi.
Tal com diu la llei,
com es fa?
Doncs,
d'una manera resumida,
dient
o afirmant
que es requereixi
de pagament
a la persona
que ha estat condemnada,
persona que pot ser
persona física,
societat,
és a dir,
hi ha que pot haver-hi complicació,
perquè a vegades...
El demandat, eh?
El demandat,
diem així.
Demandat condemnat.
Condemnat, exacte.
Però he dit allò de la societat
perquè
una de les dificultats
de les execucions de sentències
és la tanta muda insolvència.
El líquid, vaja.
La insolvència.
És a dir,
és insolvent.
La insolvència
pot ser un impediment
per poder
dur a terme
aquesta sentència,
per poder donar compliment
a aquesta sentència.
Si hi ha solvència
no hi ha que...
La cosa va ràpida?
Depèn.
Depèn.
A veure,
l'executat
pot posar traves.
El primer que es fa...
Però si hi ha una sentència
en ferma
és el que jo no entenc, Víctor.
Sí, però anem a veure.
Imaginem,
sentència ferma,
t'has d'esperar 20 dies.
20 dies
que en drets civils
són hàbils
és un mes.
I per què t'has d'esperar
aquests 20 dies?
Per què ho diu la llei d'acord?
És el que he dit abans.
És una miqueta
per donar un marge
per poder donar compliment
a la sentència.
És a dir,
la llei...
Hi ha un principi general
del dret
o una consideració general
dintre del dret
encara que
potser molta gent
em pugui tirar
el trastes al damunt
però no és que jo ho defensi
sinó que així s'estipula
que és
en moltes ocasions
el que se'n diu
i perdó
pel latinajo
favor de vitoris
és a dir
protegir el deudor.
Això és una miqueta
com la presumpció d'innocència
o com la protecció
tan discutida
i discutible
d'una persona
que estan processant
penalment
d'un presumpte
autor d'un delicte
oi que hi ha
la presumpció d'innocència
i el
indubio pro reo
s'a dir
el benefici pel reo
doncs aquí passa
algú semblant
amb dret civil
amb el qual
dius
escolti, miri
li dono un petit marge
vostè
ha estat
condemnat
és responsable
té que assumir
aquesta quantitat
econòmica
però la llei
el protegeix
una miqueta
per què?
Per donar-li
unes garanties
tal com es fa
el ple penal
insisteixo
és una anàlisi objectiva
assumeixo
el que diu la llei
si es vol
i que em tirin
els traços al damunt
però és així
és per donar un marge
amb aquella gent
doncs
potser perquè reculli
o perquè pugui
trobar aquesta quantitat
econòmica
imaginem
que en un particular
el condemnen
a pagar
30.000 euros
Per contrapartida
si no ho tinc mal entès
el nostre règim jurídic
també preveu
que aquella persona
aquests 20 dies
si tingués la temptació
d'utilitzar-los
per desfer-se
dels seus béns
per no haver de pagar
aquí la llei
també diguem-ne
que protegeix
el que ha de ser
indemnitzat
no pot tocar
cap dels seus béns
i sobretot
no pot fer
cap canvi de nom
pot arribar a ser
un delicte
exacte
el famós
alzamiento de vienes
exacte
em sembla que en català
es diu
distracció
no es diu
aixecament de vienes
no recordo exactament
l'expressió catalana
però
alzamiento de vienes
aleshores
continuem
amb l'execució dinerària
el que faig
després d'aquests 20 dies
és presentar una demanda
una demanda
amb la que insisteixo
dic
hi ha una sentència
que es té que acatar
i vostè
ha estat condemnat
a pagar-li al meu client
30.000 euros
clar
aquí la llei
dona
una inicial
no diré
avantatge
però
privilegi
i quan dic privilegi
no és mal guanyat
sinó que és
totalment merescut
tal com es diu la llei
que és
que
es
té que executar
per 30.000 euros
i inicialment
una quantitat prudencial
per
hipotètics
interessos
i costes judicials
fem una mica
barrioses
Samó
jo t'he de
pagar tu
30.000 euros
perquè ho ha dit
un jutge
d'acord
han passat els 20 dies
molt bé
no m'has pagat
jo et poso una demanda
amb la qual dic
Jolanda tens una sentència
que et condemna a pagar-me
com no m'has pagat
voluntàriament
jo et reclamo
30.000 euros
i de moment
expenses
del que es discuteixi
en aquesta execució
com
la majoria de sentències
la condemna és
principal
que són els 30.000 euros
més interessos
judicials
legals
més possibles
costes
normalment la llei preveu
que es pot incrementar
aquesta quantitat
de 30.000 euros
amb el 30%
prudencial
és a dir
expenses
del que després
perquè els interessos
es poden calcular
i les costes
també hi ha
unes tables
i unes tarifes
30.000
més el 10%
perdó
més el 30%
són uns 10.000 euros més
és a dir
l'execució
s'instarà
per 40.000 euros
d'entrada
i jo
que estic
jo soc l'executante
tu l'executada
ejecutada
sona una mica butxí
però civilment
no no no
però és el que hi ha
civilment
en principi
la llei
em diu
que jo
se'm requereix
que designi
béns
que jo conegui
que puguis tenir tu
deixa'm fer un parèntesi
digue'm
tinc els diners
i te'ls pago
en el millor dels casos
no tinc 40.000
però tinc 20.000
i negocio amb tu
privatament
i et dic
escolta
et dono 20.000
i ja no se'n parli més
és un pacte
entre cavalleros
qualsevol negociació
és absolutament voluntària
i depèn de dues parts
no només teva
exacte
que tu acceptis
però no intervindria
ningú més aquí
és un acord extrajudicial
amb el qual jo dic
clar això ho tinc que valorar
però és allò de la dita castellana
equipat
i després glòria
ens hem entès
cap problema
resulta que jo no et pago
els 40.000 euros
i tu saps que jo tinc
una menció
una menció
un cotxe
un no sé què
però no ho tinc el meu nom
ja hi som
com passa habitualment
insolvent
clar
sóc insolvent
Víctor
no et puc pagar
els 40.000 euros
el que està claríssim
el que està claríssim
encara que la llei
per exemple a nivell societari
la nova llei concursal
ha lluitat
o està lluitant
per
per exemple
en temes de societats
potser és un tema
per discutir un altre dia
no?
perquè també té substància
es persegueixi
a les persones
doncs que
o la responsabilitat
dels administradors
tota aquesta història
però a nivell
a nivell de persona física
de particular
si no tens res el teu nom
i està en nom del teu home
o del teu fill
o del teu amic
de qualsevol
ja no anem bé
perquè
no es pot
acusar
béns
que siguin d'una altra persona
sospito que tu no cobres
en aquest cas
no cobres
i la cosa queda així
per sempre
a veure
normalment
el que fem els advocats
que passa
és que els clients
ho entenen
i després d'una sèrie d'anys
per vegades
que parlo d'anys
quan te parlo d'anys
jo et posaria exemples
que portes anys
batallant
i buscant
i perseguint
que aquella persona
no tingui un renunci
la persona executada
i que en sec
pum
es posi un bé
al seu nom
clar
en el moment
que es posa un bé
al seu nom
aleshores
es pot executar
aquell bé
es pot embargar
però és molt difícil
estar darrere d'algú
has de començar el procés
de demanda
un altre cop
no
la demanda
l'execució
està oberta
jo la mantinc viva
a nivell d'escrits
no prescriu
les execucions
caduquen
sembla que
dos o cinc anys
depèn
però tenen una caducitat
però
clar
si jo la vaig movent
pot durar
a veure
hi ha vegades
i això és veritat
a vegades
t'arriba
la gran notícia
jo ara recordo un cas
d'una execució
que portàvem
doncs
a veure
no us enganyaré
des de l'any 96
i un dia
després de perseguir
buscar
enviar oficis
moure-se-li terra
a més a més
i un breu parèntesi
hi ha béns
que jo els puc conèixer
mitjançant el registre
de la propietat
hi ha uns registres públics
però d'altres
són privats
jo no puc conèixer
les joies
les joies
es poden amagar
però per exemple
un compte bancari
o el que tu puguis guanyar
amb una empresa
tot això ho he de demanar
pel jutjat
ho he de demanar
30.000 vegades
però el que et venia a dir
doncs un cas de l'any 96
que en sec
pum
un bon dia
rebo al meu despatx
una notificació
conforme
amb aquella persona
se li havia trobat coses
i s'ha pogut
ejecutar aquella sentència
també he de dir una cosa
com es diu en castellà
ser l'empecinamiento
i el seguiment
d'aquella ejecució
hi ha vegades
que abans
segons la quantia econòmica
ho deixes
perquè potser et surt
fins i tot més car
continuar aquest camí
de totes maneres
Víctor
no és el tema
que ens ocupa
però
està relacionat
davant de la insolvència
d'una persona
sobre la qual
ha recaigut
una sentència
d'aquest tipus
funciona exactament igual
quan la persona
li deu diners
a l'administració
vull dir
el procés
és el següent
l'administració
està amatent
perquè l'administració
sí que pot intervenir
en els teus comptes bancaris
i l'administració
sí que pot intervenir
directament
en l'empargament
de la nòmina
o no?
A veure
és que
el tema d'insolvència
o solvència
és exactament igual
quan es tracta d'administració
com particular
és a dir
el concepte d'insolvència
versa
sobre el teu patrimoni
patrimoni mobiliari
mobiliari
actiu
bueno
el passiu
òbviament
però bueno
és a dir
el líquid
a les comptes
el mateix
l'administració
té uns mecanismes
amb els quals
moltes vegades
normalment no precisa
de l'auxili judicial
per poder executar
és a dir
la premio
el constrenyiment
l'embargar-li
amb algú
i després
subestar-lo
o
xupar-li
aquests diners
del compte
això ho pot fer
un particular
el que passa
és que el particular
ho té que fer
amb l'ajuda
del jutge
l'administració
ho pot fer directament
aleshores
amb una simple notificació
notificació
però amb unes garanties legals
però
la premio
el constrenyiment
en català
és exactament igual
pels dos
en relació
amb referència
a aquest patrimoni
la situació
de solvència
o insolvència
afecta igual
els casos d'insolvència
en general
són molts
no?
al nostre país
bueno
són bastants
són bastants
i sempre
quan hi ha una sentència
i cites el client
al despatx
el que hauria de ser
un acte
bueno
diguem
d'alegria
o de joia
segons com se miri
depèn dels procediments
moltes vegades
es converteix
després
en una petita decepció
perquè clar
el primer que comentes
bé
s'ha guanyat el ple
t'escolti
s'ha guanyat
a tot nivell
interessos
costes molt bé
però escolti
em sembla que
la persona
executar és insolvent
ja hi som
oh
què tinc que fer
algú es permetrà
dic
miri escolti
la llei està feta així
el que no té
allò d'on n'hi ha
no enraiga
el que no té res
no se li pot
executar res
clar
això també porta
molta discussió
la gent diu
escolta
alguna cosa
es tindrà que fer
canviem la llei
però bé
fins avui
la responsabilitat
parlarem de persones físiques
després hi ha el tema societari
hi entrarem
però és personal
intransferible
és el que t'he dit abans
típica persona
que tot ho té a nom
del marit
o de la muller
o d'una altra persona
i no li pots enganxar res
clar
compte jo sempre fei dos comentaris
i que em perdonin les persones
que estiguin en aquest cas
que a vegades pot estar justificat
però a vegades prou tristest
que no puguis tenir res al teu nom
i per altra banda
també amb alguna persona
que jo
hagi pogut parlar
que digui
jo no tinc res al meu nom
perquè tinc molts deutes
bueno
si
aquest és el plantejament de vida
no
i si està en una altra persona
aquesta altra persona
aquells béns són seus
formalment
veurem a veure si després
se'ls treu del damunt
i et fa la guitza
vull dir que és perillós
també per la persona
entre cometes
insolvent
clar
una persona diu que no té res
però
té una nòmina
per exemple
si té un treball
dins del règim general
en aquest cas
aquesta nòmina es pot tocar
i en quin percentatge
marcar la llei
si és que es pot tocar?
sí
mira
bueno
hi ha una sèrie d'events
que són inembargables
normalment els mínims
per subsistir
anem a deixar-ho així
després n'hi ha altres
la casa
la casa sí
a veure
la vivienda
familiar
o habitual
i el mobiliari
home
en principi
no podria tocar-se
el que passa és que
és curiós
perquè és dins d'aquest món jurídic
no sé ara
però abans hi havia tot un llistat
de coses
deia
el llit no es pot
el sillón
si és d'unes característiques
no sé què
tampoc
vull dir que
anava fent
hi ha una relació
diguem-ne
de cadascun
dels estris i mobles
que hi ha a l'habitatge
que en funció de la necessitat
de l'individu
que és com a curiós
és singular
de llegir aquests llistats
de coses
és que és el que anava a referir
la llei diu
que el que és el mobiliari
és el que em referia jo abans
el mobiliari
menatge
de la casa
amb el que no sigui
em sembla que diu
superflu
és a dir
excessiu
no es pot tocar
un gerro de cebres
es pot embargar
però la supera
ni poses la sopa
no
aquí entraria amb la picaresca
dic
escolta
aquest gerro de cebres
el necessito
exactament
el necessito per menjar
però bé
broma a sa part
òbviament
sí que
és que
el tema de llistats
amb molts plets
s'utilitza
jo i mateix
tenia una persona
al despatx
que diu
escolta
hauríem de fer un llistat
un inventari
bé sigui per divorcis
bé sigui per lloguers
bé sigui per aquestes situacions
de fer un llistat
un inventari
bé sigui per herències
i clar
en un inventari
s'inclouen coses
tan petites
com aquest bolígraf
que tenim aquí davant
vull dir
escolta
el que todo vale
todo cuesta
i que
tot suma
bé
respecte a lo dels salaris
doncs un salari
retribució
segons quines pensions
etcétera
poden embargar-se
en una part proporcional
la llei
la llei considera
que el salari mínim
interprofessional
és intocable
és a dir
hasta 600 euros
per dir un número rodós
imagina't un pare de família
amb 3 o 4
que hi atures
i li deixes els 600 euros
i sense pare de família
també
és per tothom
molt bé
aleshores
tot
a partir de 600 euros
partint
en trams
de 600
en 600
és a dir
el doble
el triple
el quàdruple
tal com diu la llei
es podran embargar
en proporció
és a dir
si no recordo malament
de 600
a 1.200
que és el doble
aquell tram
no sobre el total
sobre trams
és a dir
sobre 600 euros
el 30%
és a dir
o
si en guanya
1.000
sobre aquests 400 euros
diferència entre 1.000
i 600
el 30%
així fins que
s'acabi de pagar el deute
clar
el tercer tram
és a dir
de 1.200 a 1.800
no dic mensualment
i ara aquesta retirada
de la nòmina
això ho fa automàticament
a instància de part
que a la vegada
ho demana el jutjat
o el jutjat d'ofici
a l'empresa
on treballi
pas que
bé
aquí
no voldria generalitzar
perquè hi ha de tot
però a vegades
també es produeix
la situació
insisteixo
que no és cap crítica
sinó
que
home
la que ho faci
que es critica
però insisteixo
no és una crítica general
en alguns casos
es fa
que l'empresa
per protegir el treballador
fa la vista grossa
i a vegades
està sis mesos
per retindre't
després
te surten
amb la història
que se li està retenint
a vegades
el que és deudor
de mena
doncs ho és
amb tu
perquè té una sentència
i ho és
amb la seguretat social
i ho és
amb altres ents
no
escolti
generalment
és un estil de vida
moltes vegades
no
d'aquestes persones
si haguéssim de fer
una valoració
de tipus sociològic
ja no jurídic
és un estil de vida
en moltes persones
doncs
sempre
viuen al límit
o a la corda fluixa
llavors
bé
cadascú escoll el seu
mitjà de vida
i hi ha gent
que ve al despatx
escolti
és que aquesta persona
miri com viu
i tal
bé
insisteixo
és un modus vivendi
i jo sempre utilitzo
l'expressió
que t'he dit abans
hi ha gent que viu molt tranquil·la
però
viure amb l'ai al cor
de tenir
desenes de deudes
encara que
en moltes ocasions
jo l'han de francament
tampoc ho vull justificar
però hi ha gent
que té mala sort a la vida
i que es veu abocada
i és una miqueta
és un
efecte dominó
no?
és a dir
té un deute
es fa gros
la bola
tal
no me n'en surto
hi ha de tot
sí, sí
generalitzem
i el que parlem
és de la llei
no dels casos particulars
no, però hi ha professionals
del deute
també ho tinc que dir
que hi ha gent que
bé
viu sempre
en débito
això sí
tots estem en débito
encara que siguin els bancs
i hipoteques
i tot això
jo a vegades també dic que
també estem en débito
amb altres entitats
però bé
en principi
tu no coneixes ningú que no degui diners
jo sí
a ningú que no degui diners
jo conec algunes persones
que no
que ni els bancs
ni hipoteques
ni res
algunes
algunes hi ha
hi ha poques
algunes hi ha
el que passa és que
no sé si avui veia la premsa
llegia la premsa
que Espanya és el país comunitari
més endeutat
amb tot aquest nivell també immobiliari
i tal
i a veure
francament hi ha gent que no deu
o deu molt poc
però com dius tu
a vegades és difícil de trobar
una persona
amb l'economia 100% sanejada
no i tant
però és difícil
parlàvem d'ejecució dinerària
i no dinerària
sí
aquesta com
en quins termes es resol
o es pot resoldre
més o menys igual
igual però diferent
doncs no dinerària
que podríem considerar
una sentència
jo si abans et devia
30.000 euros
40.000 ja
amb les costes
i els
i els interessos
de què podria
jo ser
d'autora
mira
breument
en primer lloc
les execucions
van en funció
del que també
diu la llei
el codi civil
del tipus d'obligacions
que hi ha
jo puc estar obligat
a pagar-te uns diners
obligació dinerària
jo puc estar obligat
contractualment
a fer-te una feina
o
jo puc estar obligat
amb tu
per un contracte
de lloguer
i
quan acabi el contracte
entregar-te
el pis
la vivenda
o el local
o el que sigui
és diferent
una cosa és
el pagament de diners
l'altra cosa
és l'obligació
d'entregar una cosa
però una feina
mal feta a casa
allò
un operari
o fer una feina
qualsevol feina
com a advocat
com a
moltes vegades
són feines
d'autònoms
o el paleta
o l'empresa promotora
un paleta
el condemna
a reparar els danys
per exemple
o la feina
que no està feta
en condicions
aquesta seria una sentència
no dinerària
i la no dinerària
en algunes ocasions
és més difícil
que la dinerària
encara ho poso
més complicat
per una senzilla raó
la dinerària
és una quantitat líquida
i pot ser solvent
o insolvent
però la no dinerària
pot convertir-se
en dinerària
i breument
si tu
tens un pis llogat
jo et llogo un pis
si t'obliguen
una cosa és
el pagament
de les rendes
això és dinerària
però entregar-me el pis
aquí sí que no hi ha dubte
que o m'entregues el pis
o res
els famosos desnonaments
i el llançament
llançament significa
que si no te'n vas
et faré anar
una comissió judicial
i et fan fora
d'això ja n'hem parlat aquí
però
hi ha un altre tipus
d'execució dinerària
que és per exemple
l'obligació de fer
partint de la base
que tot amb dret
és quantificable
què vull dir
si jo t'estic
jo soc advocat
i no et faig
el que tindria
que haver fet
o jo soc paleta
i no et faig la paret
o no tiro la paret
a terra
quan m'han obligat
a tirar-te-la
perquè t'estic molestant
tu em posaràs
el mateix
una demanda
executiva
dient
Víctor
que tiri la paret
a terra
perquè m'està molestant
d'acord?
obligació de fer
obligació no dinerària
jo tinc que fer
jo tinc que tirar
però tal com diu la llei
clar
i si no la tiro
la llei té els mecanismes
suficients
que si arribat el moment
jo no tiro la paret
a terra
tu ho puguis fer
a mi cuenta
és a dir
tu puguis
sempre amb supervisió judicial
per això dic
que és una miqueta
engurrós
perquè has de perdre
més temps
ho has de fer
i després entres
en el tema dinerari
després has d'esperar
cobrar
aquella actuació
que has hagut d'assumir tu
efectivament
sempre anem a parar
l'execució dinerària
és a dir
aleshores
es valorarà
es peritarà
normalment per un pèrit
un expert
quant costa tirar la paret
i si val
mil euros
el jutjat
requerirà
Víctor Roca
que no t'ha tirat la paret
que pagui
els mil euros
que a Iolanda
li costa tirar la paret
que tindria que haver tirat jo
perdó pel joc de paraules
però francament
anem a lo mateix
execució dinerària
i no hi ha més
molta de fulla
això s'ha intentat inventar
donar-li més toms
hi ha matisos
molta lletra petita
però al final és això
no
i a més
molta gent que es queixa
oh escolti això
perquè té que ser així
és que
hi ha vegades que
a l'educació es contesta
escolti
doni'm vostè una altra possibilitat aliena
a tot això
i francament
doni'm una alternativa
perquè si la persona
que ho té que fer
no ho fa
què hem de fer?
dir-li al jutjat
que se't pagui a tu
i ho fas tu
ho deixem aquí
Víctor
després del programa d'avui
jo entenc
aquella clàssica dita
de més val
un maltracte
que un bon pleit
perquè realment
val més un maltracte
que un bon pleit
amb allò que deia
tant de 40
et dono 20
i deixem-ho córrer
perquè més val tenir
aquests 20.000 euros
Víctor Roca
de veritat
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
sabem una mica més
de quin mal
han de morir
tant de bo
que no ens trobem
en aquestes circumstàncies
però tot i així
ha estat molt enriquidor
com sempre
moltíssimes gràcies
bon dia
a vosaltres
bon dia