Ja la tenim aquí entre nosaltres.
Venia caminant, venia a peu,
per tant no havia de tenir cap problema.
Un comentari gratuït i molt tòpic el d'avui,
però és que la veritat no podem deixar de pensar
en totes aquelles persones que s'han de traslladar
cap a la ciutat de Barcelona,
ja sigui per temes de feina, per temes d'estudi,
un dilluns i aquesta hora del matí,
qui va a Barcelona per plaer.
Poquets, Anabel, bon dia.
Bon dia.
Tu que ets molt d'anar a Barcelona també,
Déu-n'hi-do, perquè avui treballes
i no segurament tan bé t'hauries trobat amb aquest problema.
Ho haurem de tornar al carro d'aquí no a res.
Ah, doncs mira, els camins de ferradura,
el Rafael López Montné té una guia fantàstica
de camins de ferradura,
que potser l'hauríem de recuperar,
però no des d'una perspectiva històrica,
sinó des d'una perspectiva útil.
Podríem tornar, com tu bé deies,
anar a buscar els carros aquests que surten
pels Tres Toms,
agafar els camins de ferradura
i vinga, cap a la capital catalana.
Déu-n'hi-do.
Aquest matí a la televisió surti
una càmera d'aquestes de trànsit
que mai no posen,
comentaven,
no la posem mai aquesta
perquè no passa mai ningú.
És una carretera que no hi ha cotxes
i clar, no han de dir mai.
Està col·lapsada o no.
Que és un tros de Gavà,
precisament la carretera que passa per Gavà.
És que no hi ha mai trànsit.
Mirin, mirin avui!
Avui, terrible.
Ai, senyor, pobrets,
tots aquells que s'han de moure
per aquesta via.
Avui has fet com una miqueta d'allò
vens molt juvenil,
perquè el veig,
vens molt juvenil
perquè vens amb el món del manga,
que és una aposta que també,
lògicament,
teniu la biblioteca pública,
que és un lloc on ha de complir
les demandes de tothom
i també dels amants del manga.
Com esteu de publicacions de manga?
Mira, doncs,
quan vam començar a comprar còmics,
per la secció de còmics,
evidentment una part havia de ser manga
perquè té una forta demanda.
Una part ha anat cap a infantil
perquè hi ha un manga molt infantil
i l'altra part ha pujat a adults.
A infantil ha sigut
una cosa fora de sèrie,
el que arriba a consumir-se.
És una lectura molt ràpida
i moltíssim.
Té una quantitat de préstecs impressionants.
Adults costa,
costa una mica més
perquè el còmic manga d'adult
és una altra...
És molt diferent.
És una altra història.
Ja sigui en llibre, en còmic
o en cinema animat.
És molt diferent.
Llavors, hi ha la franja del mig,
com sempre els joves,
adolescents i joves,
que com que es poden moure
entre les dues sales,
doncs van fent les seves.
Pujen a agafar el que els interessa de dalt
i baixen a infantil
a agafar el que els interessa.
Si ho traslladem al còmic,
diguem-ne tradicional,
vindrien a ser personatges
com Astèrix o Mortadelo i Filemon
que pot agradar a una canalla
ja de cinc anys
o a tu o a mi.
De fet, per exemple,
Astèrix,
Lucky Luke,
Mortadelo,
són còmics que estan repetits,
que estan a la sala infantil
i que estan a la sala dels adults.
I aquell adult
que encara li agrada
o que recorda
quan ho llegia
i ho torna a agafar
i és curiós
perquè hi ha alguns
que surten igualment
a tots dos llocs
com, per exemple,
dir-te el Mortadelo.
Surt tant a infantil
com a adults, no?
En canvi,
Lucky Luke,
per exemple,
és un còmic
que surt molt més a infantil.
Clar.
Però aquí es pot resistir
davant d'un Mortadelo, eh?
Tot i que no llegeixes
habitualment còmic,
llegeixes altre tipus
de llibres,
però si per casualitat
ho estàs buscant,
el veus al prestatge
o el veus damunt una taula,
no pots resistir-te.
Jo recordo
l'últim Mortadelo
que ha caigut a les meves mans,
no sé si el coneixes,
que és la guia
per a joves.
La guia per a joves
és sensacional.
Jo diria que és una guia
més aviat per a pares
que tenen fills joves
que no pas pels joves.
És increïblement divertida, no?
Després hi ha...
A veure, surt molt, no?
Però també hi ha
la versió Mafalda,
per exemple, no?
Això és més intel·lectual, eh?
Jo el veig,
un còmic
gens infantil.
No, és la veritat.
És la veritat per a adults, sí.
I en canvi,
moltes vegades
està a sales infantils, no?
Inclús nosaltres
n'hem tingut un temps, no?
Ara la Mafalda que tenim,
per exemple,
no la podem tenir infantil
bàsicament perquè pesa
com a 10 quilos el llibre.
O sigui,
és una cosa impressionant, no?
Hem fet una edició...
L'únic problema
que té a Espanya
la Mafalda
són les edicions.
O sigui,
primer feien aquelles així
format rectangular, no?
que allò es desmanega
constantment
perquè va enganxat amb cola
i no és una bona edició.
Va cosit i la cola...
Bueno, cosit anava abans.
Cosit anava abans,
ara no va.
i després allò es va deixar de fer,
no hi havia manera de trobar-ho
i ara el que trobes al mercat
doncs és això,
és un llibre
amb un format enciclopèdic
que pesa moltíssim,
clar, t'has de llegir
tota la Mafalda.
A més,
un volum per a col·leccionistes
però no és útil ni pràctic.
Parlem del manga immediatament
perquè estem parlant
de molts còmics
però deixa'm
un darrer comentari
del món del còmic
perquè a més l'Anabel
ho sap
perquè ella mateixa
ho va tenir allà
i ho ensenyava tot orgullosa.
a la reedició
del Mundo d'Ester
de Purita Campos.
És increïble
ha sortit
senyores i senyors
sobretot
les senyores quarantones.
Ha sortit
es pot trobar
el còmic
d'Ester i su mundo
que sortia
insertat
en los TVOs de Lili
i ara surt
amb volums
engruixuts
recollint
les peripècies
d'aquella quinceanyera
i molt ben editadet
amb els dibuixos originals
i el teniu a la biblioteca
a més a més.
No, no el tenim.
Bueno, perquè l'heu prestat ja.
No el tenim.
No el tenim.
No, no hem comprat
encara això.
No l'hem comprat, eh?
No l'hem comprat.
Aquests còmics...
Per a mi em vas dir
que teníeu intència
de comprar-ho.
Aquests còmics
costen una mica
en el sentit
que són edicions
de gent
com a nostàlgica,
no?
Jo ho vaig llegir
i vull guardar
i no...
A veure,
hem de valorar
si realment allò
tindrà una sortida.
Home, a mi m'agradaria molt
parlar amb un adolescent
d'ara
que se llegeixi
aquelles històries,
no?
A veure què...
Se les han llegit
algunes
i estupendo, eh?
Perquè és un clàssic.
Chico que me gusta,
chico que no me gusta.
Sí.
I aquest tipus de coses
que, aviam,
hi ha coses
que no caduquen,
no?
I aquests tics...
I les problemàtiques
eternes, no?
Aquests tics adolescents,
diguem-ne,
que formen part
de la història,
són intrínsecs
a la condició humana,
segurament.
A veure,
el còmic és una cosa
que has d'anar comprant
constantment,
molt més
que les novel·les,
no?
I llavors
vas fent
com a tongades,
no?
Ara compro manga,
ara compro còmic europeu,
ara compro una mica
d'humorístic,
ara compro...
Perquè és una secció
que, evidentment,
la lectura del còmic
no requereix
l'esforç
d'una novel·la,
no?
Llavors, bueno,
tot es veurà,
però parlem de manga.
Manga,
si no acabarem l'espai
no hauràs dit.
No, parlem de manga
perquè aquest dimecres,
dia 24,
a les 6 i mitja,
tenim una xerrada
precisament sobre manga,
aprofitant
que del 1 al 4 de novembre
es fa a Barcelona
el Saló del Manga,
que ja porten
13 edicions.
Doncs, coincidint
amb la festivitat
de tots,
estarà pleníssima.
Sí, sí.
De fet,
l'any passat
jo no hi vaig anar,
però conec gent
que hi va anar
i no es podia
ni caminar.
És una cosa realment
que...
És com el Saló del Còmic.
Fa molts anys
que es fa
i té molta gent.
I té la seva
vessant friki,
també.
I tant.
Perquè els veus allà
la gent vestida
de personatges
del manga
i dius, bé,
potser que me'n torno
cap a casa
perquè fa com a por
i tot.
S'ho passen molt bé,
per això.
Doncs, aquest any
a l'edició del manga,
igual que han fet
amb el Saló del Còmic
que ha hagut de passar
de l'estació de França,
que allò ja era
insofrible
perquè no es podia
ni caminar,
l'han passat
a la sala de fires.
El Saló del Manga
que el fan a Hospitalets,
a la Farga,
ara han buscat
tres ubicacions diferents
perquè no els hi dona
l'espai.
O sigui,
realment ha sigut
un èxit tan brutal
que han hagut de buscar
un espai molt més gran.
doncs,
ens ve el Víctor Sarçal
que és un
un noi
que és
col·laborador
i redactor
de
ell es diu
que és un game master
de la web
3xl.
A mi és que em supera,
em supera aquest món
de...
Clar,
és un món que,
clar,
nosaltres no estem acostumats,
però,
de fet,
ell el que fa,
una de les coses que fa
és veure
quins animes
i quins mangas
hi ha
pel mercat
i criticar-los,
no?
Comentar-los,
criticar-los.
Llavors,
ell ara mateix
està col·laborant
amb un dibuixant
de còmic,
que ell
fa de guionista
amb el
Santiago Escalabrón
i Ceballos,
amb aquest nom
argentí,
genuí,
important,
però que ha viscut
a moltíssims,
és un senyor
que ha viscut
a moltíssims llocs,
és allò,
doncs,
ara m'agrada
l'art grec,
no?
Doncs me'n vaig
a viure a Tena
és una temporada.
Deus que bé.
Saps?
I trasllada
allò que viu
a la seva il·lustració,
no?
És un senyor
molt interessant
i va treballar
molts anys
per Walt Disney,
i llavors
ara viu a Mallorca,
en Drax,
que s'està empapant
del Mediterrani,
dic jo,
Sí,
potser és que fa alguna cosa així,
algun periple
de viatges,
ves a saber.
Sí,
doncs,
està col·laborant
amb ell,
també col·labora
amb Planeta d'Agostin
i també fent crítiques
de còmics
i és una,
d'aquella gent
que viu intensament
el món del còmic
i que sap
de tots els temes,
no?
Per tant,
la seva opció és,
jo aprofitant
que era el saló
del manga
i que ell
és jurat
del saló del manga
de Barcelona
aquest any,
doncs,
van voler lligar
el tema
de fer una xerrada
sobre manga,
de totes formes,
ell sempre ha dit
que, bé,
que ell està oberta
que la gent
li pregunti,
que ell pot parlar
de qualsevol tema,
que ell prefereix
que la gent
li pregunti
aquelles coses
que no entén
o que vol saber
respecte al còmic
en general.
Serà aquest dimecres
a dos quarts de sis,
a dos quarts de set,
18.30.
A la pròpia biblioteca,
molt bé.
Sí,
d'acord?
Llavors,
aprofitant
que venia el Víctor
que es fa el saló
del manga,
doncs,
dic,
bueno,
portaré dos o tres mangas.
I què has portat?
Perquè has portat,
això sembla un diccionari
d'aquells del llatí,
ara ho explico,
pels poc entesos,
no?
Hem d'explicar
que el manga
simplement
és el nom
que els donen
els còmics
al Japó.
No és un tipus
de còmic,
és el còmic
al Japó.
La paraula
que utilitzen
és manga,
no?
Doncs,
a veure,
jo per portar,
he portat la part
d'adults,
deixem infantil
i juvenil.
Sí,
perquè els infantils
ja saben
què anar a buscar,
però els adults
que vulguin introduir-se
en aquest món...
Llavors,
clar,
jo he portat,
ara han tret això
que és una antologia,
el gran llibre del manga
i és una antologia
i clar,
ho trobo,
el trobo interessant
per introduir-te
al món del manga
perquè t'explica
quatre nocions
d'on va sortir
el manga,
de fet,
d'on van sortir
els còmics
i com després
ha sortit
el manga
i que ara
el manga
ja és una manera
d'estructurar històries
i ara
no tots els autors
són japonesos,
sinó que
en molts llocs
del món
ja fan
la manera de fer
del còmic japonès,
de fet,
nosaltres
quasi que ho identifiquem més
amb un tipus
d'il·lustració
el manga
i ells ho identifiquen més
amb una estructura
d'història,
amb una manera
d'enarrer les històries
molt pròpia,
els japonesos
van fer molt pròpia
la manera d'escriure
un còmic,
no?
Llavors,
clar,
això està molt bé
perquè són
un seguit
d'històries,
totes són completes,
són petites històries
però totes són completes,
no són trossets.
A més,
el format és molt còmode
per llegir,
és un llibre més aviat petit,
gruixut.
Sí,
l'únic que han fet
és a l'occidental,
diguem que llegim els llibres
d'esquerra a dreta.
Doctor Slum i l'Arales?
No.
Doncs ja a mi ja no m'interessa
si no sobra el Doctor Slum.
Què més tens?
A veure.
Tenim,
a part,
he portat aquest,
el Jurado 13,
que això és un típic manga
d'adult,
vull dir,
amb una trama
molt més complicada,
que agarra-te fort
quan agafes un còmic infantil,
un manga infantil,
com jo hi he dit alguns,
perquè, clar,
hi ha temes que dius,
a veure,
jo vull saber
de què va això,
perquè si no...
A més,
amb tots els respectes,
a tu no sé si tens aquesta situació,
però a mi com que m'agaba
a fer molt lluny,
no?,
en distància.
A veure...
Connectar amb aquestes històries.
Jo,
personalment,
penso que és una cultura
molt llunyana,
la meva,
i llavors em costa.
Has de fer un esforç,
que val la pena moltes vegades,
però has de fer l'esforç.
Sí,
llavors,
però,
per exemple,
jo porto el Club Juvenil,
jo tinc una reunió mensual
amb gent de 15 a 16 anys,
no?
Per tant,
ells,
és un tema que controlen molt,
no?
Jo,
clar,
m'haig d'ubicar al seu nivell,
i hi ha coses que desconec.
Per tant,
sé que un tema recorrent
és el manga.
Per tant,
jo intento apropar-me
a què els agrada del manga,
no?
Perquè, clar,
per tant,
he llegit alguns,
procuro llegir d'aquests
que som un i volum,
diguem que s'acaba la història aquí,
perquè diria que són 50.
I bé,
són rarets.
Sí,
que són rarets.
Sí,
són rarets.
No sé,
conceptualment,
clar,
no ho llegeixes com un còmic europeu.
Un còmic europeu
t'agradarà més o menys
l'il·lustració,
més o menys la història,
però té un fil narratiu
semblant al que tu estàs acostumat a llegir.
A vegades,
on pensa que només és l'estètica
el que diferencia les històries,
però no és només l'estètica.
Exacte.
Això és el que,
entenem manga com un tipus,
el nen manga,
amb aquells ulls,
i no,
no és.
De fet,
amb aquesta antologia,
el que és més curiós
és que arribes a veure coses
que dius,
això et diuen que és suec,
i t'ho creus.
Mira aquesta senyora així,
tan provocativa.
Sí,
però,
clar,
sí que hi ha manga,
manga,
que dius,
o obres i dius,
això és manga,
i en canvi altres coses que dius,
no ho diries mai.
Bé,
doncs aquest del jurado 13,
és manga d'adult
en el sentit que la història
és complicada,
que ja té una trama,
que a veure,
que segur que s'ho pot llegir
un adolescent,
però ja no és
el nivell d'història
d'adolescents.
i hi ha un tercer.
Un tercer,
que això sí que són quatre volums,
que ho he portat
perquè és dels pocs mangas
que hi ha marcat en català.
I perdona,
que bonic
aquest llibre,
com a llibre parlo,
com a objecte.
És preciós,
està fet
amb una delicadesa
extraordinària.
De fet,
jo crec que
el manga d'adult,
una de les coses,
o per exemple,
o com a mínim,
el manga d'adult
que està arribant aquí,
o que jo estic veient,
és que cuiden molt més
la presentació.
El manga d'adolescent
és un manga pràctic,
és com el llibre de butxaca.
Tu te'n vas a Gran Bretanya
i vols anar a comprar
un llibre amb tapadura
i...
No, no,
et costa.
Perquè en llegeixen més.
Llegeixen més
i llavors
és un objecte pràctic,
útil.
Per tant,
no se'n descarrensia
amb la...
Efectivament.
Busquen una cosa
que pesi poc,
que sigui portable,
que t'acapirà en un bolso...
Clar,
que ho puguis portar
en el transport públic
i coses d'aquest tipus.
Llavors,
quan tu vols un llibre
per regalar,
maco,
llavors sí que hi ha
l'opció en tapadura.
El còmic d'adult,
o sigui,
el manga que ens ha arribat aquí,
el d'adolescent
és allò pràctic,
és per llegir
i passar.
En canvi,
el d'adult
és una altra història.
Estèticament
està molt més cuidat.
Les edicions
són molt més maques.
Llavors,
a veure,
es llegeix exactament igual
que els còmics japonesos
i al revés.
és el que t'anava a dir,
dir que si no ho diu,
com que soc tan preguntona,
l'hi preguntaré jo,
perquè justament...
Jo és que no m'has sentit,
però jo el llibre del manga
ha dit que està fet
a l'occidental,
és a dir,
que ho llegim
en el sentit normal.
oriental.
Perquè és una antologia
feta per un occidental.
En canvi,
aquests no.
El d'altre,
el de...
Conserva.
El jurat 13
també està escrit
a l'oriental.
Vull dir que si algú
es despista
el començarà a llegir
a l'inrevés,
aquest altre llibre.
En fi.
Anabel,
vaig sentir,
suposo que es publicitarà molt
i probablement
es mostri
al Saló del Manga,
que s'ha tret
una sèrie d'edicions
d'una adaptació
de les principals obres
de Shakespeare
en manga.
En dibuix,
amb el dibuix característic
del manga oriental,
però situant,
no sé,
ara penso al rei Lier
o al mercader de Venècia,
a Hamlet o a Othello,
en una societat futura,
però diguem-ne
amb aquells temes universals.
Estarem atentes
a veure si ens cau
algun d'aquests llibres
a les mans,
si més no per curiositat,
no et sembla?
Molt curiós,
la veritat és que sí.
I una última cosa,
ara saludarem
a l'Oriol Grau
i a l'Alexandra Palomo.
M'ha dit algú
que vas estar l'altre dia
a la Sala Trono
i que vas quedar-te
absolutament al·lucinada
amb l'espectacle
que van presentar, no?
Molt bé, molt bé.
Van fer un...
Mira,
és curiós,
perquè vaig intentar anar
fa dues setmanes
amb una obra que feien
i no vaig poder anar
perquè estava ple.
És que la Sala Trono
és petiteta
i fan coses tan bones
que tothom va...
Jo ja vaig dir que,
escolta,
els portaré una altra vegada,
em van dir que sí,
que els portaran.
Llavors,
divendres passat
i aquest divendres
fan un musical
i, francament,
molt bé,
molt bé,
molt bé.
Jo he anat a veure
moltes coses
a la Sala Trono
i crec que és el millor
que he vist
en qualitat
a tots els nivells.
O sigui,
el musical
el va fer el mateix
que el Mikado.
Ja va arribar un moment
que dic,
escolta,
aquesta gent
no pot ser
que hagin fet tot això,
no?
És increïble.
Està tot cuidat.
Ells tenen unes veus
fantàstiques,
empasten
d'una manera brutal
i estèticament
és maquíssim.
Està tot
cuidat al detall,
tot,
l'ha tret,
el vestuari,
amb un pianista,
ens podem quedar sense...
Rius moltíssim,
molt,
molt,
molt
i dura,
crec que 90 minuts,
però és que
no se't fa gens pesat.
Anabel Lambea,
bibliotecària,
en els últims minuts,
la seva vessant de crítica teatral,
la qual confiem molt
perquè l'encerta
i força.
Anabel,
moltíssimes gràcies.
Com sempre,
un ple i ens retrobem
en el proper programa.
Molt bé.
Adéu-siau,
bon dia.
Adéu.
Gràcies.