Tres minuts i mig, un quart d'una,
perdonin aquesta entrada tan poc respectuosa
cap als oients. Enric Garriga, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
I és que el nostre tècnic
del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
no necessita paraules per donar la nota,
perquè, de fet, porta avui una samarreta,
jo no sé si m'atreveixo a reproduir el missatge,
amb anònia per tant, però clar, per ràdio queda lleig.
Com que avui és el darrer dia
i sempre la cosa és més festiva als col·les i als cursos,
doncs com que això no deixa de ser una miqueta
cosa acadèmica, la samarreta
d'un verd ampolla preciós
amb verd ampolla de cava
que d'Olenric diu
It's wonderful to be a merda.
És allò, el bilingüisme anglès-català.
És catanglish.
Però no se'n parla gaire de catanglish.
Menys mal.
Es parla més espanglish.
Sí, però nosaltres som catanglish, en tot cas.
És una cita literària d'una cançó que es diu Brossa
i acaba així.
Està bé, però és el que dèiem, sempre dóna la nota,
sigui com sigui.
És l'últim dia de la temporada, Enric.
Sí, per això farem el mercadet d'estiu
amb informacions per passar l'estiu en català.
Però per què no dius als oients
que avui portes dues moxilles plenes de coses?
Sí, per fer el final de la festa, avui en fem dos.
Avui tot ho farem de dos en dos.
Més o menys, o de quatre en quatre, així tot múltiples de dos.
Sí, que no falti de res.
Dos discos, quatre coses per llegir, de tot.
I a les moxilles hi ha els bufs, els clauers, totes les cosetes.
Clauers dos, bolígrafs dos.
A cada motxilla?
Sí.
També has doblat el contingut?
Sí.
No, de buf només n'he posat un per agafar calor.
Has posat els passatems?
Passatemps també dos.
Són difícils, eh?
Dos de passatems.
No se'ls acabaran a tot l'estiu.
Dos de clauers, dos de bolígraf,
dos de punt de llibre i targeta dels voluntaris,
adhesius no sé quants, dues aquestes saltadores.
i de buf només un, perquè com que fa calor...
Has obert el calaix, has fet neteja, tot ho has posat allà
i diu, calla, que a l'últim programa us regalarem tot el que queda.
Com fan allò a les rebaixes de remate final.
Vinga, doncs remate final, un punt i seguit esperem.
En català, la rematada.
Vinga, rematada, comencem.
Informacions per passar a l'estiu en català, òbviament.
Quines són?
Sí, primer farem uns titularats breus de coses de si dels països catalans.
No, no res, només cosetes que tenia i que no volia deixar passar.
Una, d'aquelles típiques de...
A veure, comencem per Andorra.
Andorra multarà els que no compleixin la llei del català.
Ja està.
Però com, tant que s'espleiava en programes anteriors, està desconegut.
No, avui només donem pistes de la gent que busqui.
Jo avui dono moltes pistes, però s'han de buscar.
Balears, les webs en català arriben al 58,3%.
Un augment espectacular, com devien estar abans.
Balears, clam perquè es derogui el decret sobre tilingüisme
que prejudica el català.
M'imagino que amb la composició del govern de Balears actual
això serà possible.
A nivell europeu ho tenim malament, com sempre.
El president de l'Eurocambra prohibeix que els diputats parlin en català.
Els diputats catalans, els europarlamentaris,
catalans, balears, valencians,
havien demanat que, com que són ciutadans
i els ciutadans poden assar-se en català a l'Eurocambra,
doncs van dir, nosaltres som ciutadans, no podem parlar en català.
I el president va dir, no, vostès són ciutadans,
però aquí són eurodiputats,
i eurodiputats, europarlamentaris, no poden parlar en català.
Una altra. Empresaris anticatalà.
Doncs, com diu, és una cosa d'una web que es diu Ràdio Catalunya,
diu, quan no són figues són ràdics.
Ràdio què?
Ràdio Catalunya.k.
És una web, no és una ràdio, és una web d'informació.
Diu, els empresaris no volen l'etiquetatge en català
ni l'obligació de despatxar en català els comerços
perquè molt de personal és estranger.
I per això s'han reunit amb el conseller Antoni Castells
i li hem demanat que això no s'apliqui
i el senyor Antoni Castells diu, oh, és que la llei s'ha d'aplicar.
Ja veurem com acabarà.
I una cosa interessant per passar l'estiu en català,
aquesta ja comença a ser per passar l'estiu en català,
és les xancletes catalanes.
Què són les xancletes catalanes?
Doncs, unes xancletes, de les que es pot anar amb banderetes,
doncs, uns catalans van anar a Brasil...
Però són xancletes normals?
Sí, no, però tenen la bandereta catalana.
Ah, però diguem que l'estructura xancleta és la de cincleta.
Sí, és la decoració.
Aquests van anar a Brasil al canal
i van veure que feien furor les xancletes amb la bandereta
i els colors de Brasil.
I van dir, calla, que ho farem en català,
que també vell i groc també tindrà gràcia,
es diuen tacholes i si les voleu comprar...
Tacholes?
Sí, tacholes.
Però aquestes o les xancletes en català es diu tachola?
Doncs això ja es demana molt perquè no ho tinc clar en aquest moment,
però és igual.
Clar, no, no, però ja ho mirarem.
Si les voleu comprar, atenció,
que en la primera setmana que les hem posat a la venda
hi ha en menut 5.000 unitats, suposo que són parells.
Clar.
5.000 parells en una setmana.
La web on les podeu comprar és les3bw.tacholes.tacholes.
Jo espero que es continuï dient xancleta,
perquè és una paraula que m'agrada molt.
Nena, posa't la xancleta.
No, nena, posa't la tachola.
No, jo suposo que la cosa és xancleta
i tachola deu ser el model.
Aquest model.
Hi ha model en blanc, model en negre i model bicolor.
Tinc una notícia bonica per tu.
Digues'm-ho.
He llegit el titular només,
probablement m'equivoqui,
quina poca formalitat i quina poca manera de contrastar,
però crec que vaig pel bon camí.
A més, ho he llegit en un diari en castellà de tirada nacional.
El tema del llenguatge dels surmuts en català,
que s'admetrà.
Te'n recordes que hi havia una mica de problema?
Sí, és que em van parlar, em van parlar d'això.
Doncs ara ja és gairebé definitiu,
que ja està tot enllestit, sembla,
i ho tiraran endavant.
Qualsevol persona podrà utilitzar el llenguatge dels signes en català.
Ara nosaltres parlem amb signes, no ho veuen,
però com que tampoc sabeu el llenguatge oficial...
I clar, aquest matí que hem anat una mica...
Està avalats i calla, que li faré una fotocòpia a l'Enric,
i no hi he pensat, però vull dir-t'ho a tu
i convertir-ho també en els oients.
Doncs una bona notícia, que ens alegra el dia
i aquesta petita secció de titulars breus,
que acabem amb l'única notícia informàtica
que diré avui, que tot l'any parlem d'informàtica,
avui no en parlarem, només diré a les webs
perquè la gent busqui.
Càtics 1.3, ha sortit la versió 1.3 definitiva de Càtics,
ho podeu trobar a la web www.catics.cat
i una de les principals novetats
és que ja no cal ni instal·lar-lo,
es pot utilitzar directament des de la partició de Windows,
es pot utilitzar des d'un DVD, des d'una memòria USB,
en fi, i fins i tot des de la xarxa, no cal instal·lar-lo.
Per tant, el Càtics és aquell sistema operatiu
basat en Linux, tot en català i tal i qual.
Per cert, portem un ritme magnífic, podrem acabar a l'hora,
però jo, per preguntar-te quin preu tenen les tacholes,
ho sabem o no ho sabem? Ho deu posar a la web, no?
Com he dit abans, no veu ni detalls, busqueu-ho a la web.
Bé, bé, bé, doncs vinga, va, continuem, parlem.
Jo dono les pistes, els deures pels aviants.
No, no, trobo que vens una miqueta pujadet,
però, en fi, què hi farem, eh?
Déu-se l'estiu.
És que passar l'estiu en català no és fàcil.
No, no, ja m'ho penso, eh?
Lectures, va.
Passem al capítol lectures.
Ja tenim la informació, alguna de positiva, alguna de negativa,
bé, més de negatives que de positives,
però tenim positiu càtics, xancletes i llenguatge de sorts muts.
Passem a la lectura.
A l'estiu, temps de lectura,
per a molta gent que durant l'any no té temps de llegir
aprofita l'estiu per llegir una miqueta menys.
Doncs hi ha ara una gran novetat.
Has dit menys.
Sí, sí, ho he dit expressament.
Ja, ja.
Una cosa molt estival,
que és una col·lecció de literatura de butxaca.
Col·lecció de butxaca
que ha presentat fa pocs dies el grup 62,
que inclou un munt d'editorials,
un munt, edicions 62,
Empúries Prova, Columna, Destino Planeta en català
i alguna que em deig deixar.
Es tracta d'una col·lecció que pensen tirar,
de moment han sortit 20 títols,
ara en direm uns quants.
en fan 7.500 de cada títol,
pensen treure entre 60 i 70 títols cada any
i el preu mitjà d'uns 9 euros,
que oscil·la la cosa entre 6,5 i 12 euros,
doncs el preu mig, 9 euros.
Diguem-ne uns quants.
Ja ho tinc.
Les tacholes costen 15 euros.
15 euros.
Hi ha altres combinacions moníssimes.
Aquest estiu calçat la senyera.
Hi ha la tachola blanca i negra,
que vol dir la sola negra
i la part superior blanca,
negra total i blanca total.
I val a dir que es veuen de qualitat,
de plàstic bo,
de plàstic elàstic fantàstic.
Plàstic elàstic fantàstic?
Això és plàstic fantàstic.
No em digues que són de pell.
Per favor, són cincletes.
Les cincletes no han de ser mai de pell,
han de ser com de goma.
Com de goma.
Si ho duren des d'ara fins a setembre,
ja està bé.
Doncs 15 horets.
Vinga, va, parlem de llibres.
Per almenys podem tenir un munt de llibres de butxaca,
de la col·lecció.
Diguem primer,
títols en català d'aquesta primera fornada.
Toni Soler, Història de Catalunya.
Emilio Teixidor, Pa negra.
Valdessar Brussel, Cavalls cap a la fosca.
Josep Pla, El guadent gris.
Mercè Rodoreda, Viatges i flors.
Títols, diguem, internacionals,
archiconeguts i bestsellers del segle XX.
El Vigilant al camp de sècol, de Salinger.
El nom de la rosa, d'Humberto Eco.
Memòries de Adrià, de Margarit Jussanar.
I de Trilogia de Navallò, de Paul Auster.
I encara tenim algunes altres coses no tan conegudes,
com El cor és un caçador solitari,
de Carson McCullers.
L'edat del ferro, de Coetze.
I Una dona difícil, de Johnny Ring.
Tot això a la col·lecció,
que es pot trobar, atenció,
no només a les vides, sinó també en quioscos
i a les cadenes tipus Rosalena i tot això es troba.
Estan molt bé les col·leccions de butxaca,
perquè són llibres baratets i que estan bé.
A vegades fan la lletra una mica massa petita,
però no és costum d'edicions 62.
Jo ja els he vist, els he fullejat
i tenen una mida que jo que tinc problemes visuals
no em costa de llegir.
No et costa, molt bé.
Revista Cultura 21.
Si no voleu llibres, voleu revistes, revista nova.
Cultura 21 del grup...
del grup...
del grup de...
Cafè Babel, em sembla?
No, el grup Comunicació 21.
Això.
Doncs han tret una revista en web
que es diu cultura21, el 21.cat,
i és un portal del gruix principal,
són notícies, reportatges i articles
sobre la indústria i la política cultural,
però també hi ha tot un apartat d'una xarxa de blogs
i seccions de novetats literàries,
teatrals, musicals o cinematogràfiques
en col·laboració amb la revista Benzina,
que és del mateix grup.
He dit la web, no?
Les tres B dobles, cultura21.cat.
Molt bé.
I també tenim aquí el Diccionari de Telecomunicacions.
Novetat fresca del TNCAT presentada fa pocs dies
dintre de la col·lecció...
la col·lecció...
la col·lecció...
la col·lecció...
Ciència i Tecnologia és el quart volum d'aquesta col·lecció,
però dintre dels Diccionaris del TNCAT
ja no sé quin número és, n'hi ha molts.
Aquest té i defineix 4.214 telmes catalans
amb les equivalències en castellà i anglès.
Atenció, aquesta vegada no és en anglès i castellà,
no hi ha francès o italià o alemany com altres vegades.
Té quasi 600 pàgines.
Hi ha els sinònims entre els termes,
després hi ha, com sempre, els índexs bilingües
de cada parella d'idiomes,
un índex d'il·lustracions
i quatre anexos.
Un de cronologia de la història de les telecomunicacions,
un de biografies de persones importants
de la història de les telecomunicacions,
un d'institucions i un de símbols típics
de les telecomunicacions.
Preu? No el sé.
D'acord, doncs busquem...
Però és dels diccionaris del Tercat i es troba a les botigues.
Molt bé, i acabem amb un darrer títol,
la llengua que ens va parir de Jordi Soler i Camarduns.
I aquest és un editorial difícil,
boc coneguda, d'Uxelm,
dic difícil però poc coneguda,
però es troba, eh?
A les llibreries,
el que passa és que et miren una mica estrany
quan el demanes.
El subtítol és aclaridor.
Set pensadors a la recerca del català.
Jordi Soler i Camarduns és un sociolingüista
i el que fa en aquest llibre és mostrar la direcció,
el sentit, el criteri, l'originalitat,
la potència, les raons i contradiccions
del discurs català sobre l'idioma.
Centrant-se en les aposicions positives de set autors,
a veure, la sociolingüística com a ciència
neix als anys 60 del segle passat,
però ell el que fa és buscar des del segle XIX
aquests autors que direm ara,
que sense que existís com a tal
o que s'hagués formulat la sociolingüística,
tenien pensaments que avui en dia es consideren
de sociolingüística sobre la llengua
i sobre la cultura i tot això.
Els autors analitzats,
hi ha Josep Pichat, que era tarragoní,
Joaquim Casas Carbó,
Carles Riba, Ferran Soldevila,
Josep Armengou, Carles Maria Espinal i Joan Fuster.
Aquí tenim lingüistes, historiadors.
I també hi ha un contrapunt,
que és el contraexemple minimitzador
i culpabilitzador de Jaume Vicenç Vives,
aquí en aquest llibre es crítica
i matxaca per tots els costats,
perquè s'ho mereix.
Així ho dic, ja està, senzillament.
Llavors, aquest llibre ens parla
de llegir-hi una frase
que fa entendre el títol.
Diu,
Des de la consciència lingüística
queda més que clar
que el català és la llengua
que ens va parir els catalans
d'arreu dels països catalans,
que sense la llengua no som res.
És mitjançant la llengua catalana,
la nostra columna vertebral,
com deia Fuster,
que fem una aportació original
a la humanitat.
És a través de la llengua catalana
que som universals,
que som civilitzats,
mentre que la bilingüització social
apunta cap a la substitució lingüística.
El llibre és entretingut,
evidentment és una cosa més
per als que els interessi
la sociolingüística
i la història de la llengua,
però està molt bé
i és punyent i incisiu,
és crític.
Per tant, això està bé.
Més coses.
Cinema.
Passem al cinema.
Aquí només cal dir,
els titulars,
la majoria són pel·lícules
que ja estan anunciades
i tothom sabrà quines són,
direm les dates d'estrena.
Aquesta setmana mateix,
és recte tercer,
divendres 22,
la majoria s'estrenen en divendres,
excepte un cas que ja el diré,
totes les que diré s'estrenen en divendres.
Aquest divendres, no?
Sí.
És recte tercer, 22 de juny.
Harry Potter i l'olor del Fènix,
11 de juliol.
Ratatouille,
aquella de les ratolins frans i tal,
de dibuixos,
el 3 d'agost.
Els quatre fantàstics i Silver Surfer,
el 10 d'agost.
Bojos pel surf,
atenció, aquesta el 14 d'agost,
que és un dimarts,
però l'endemà és festa.
És una d'aquells de minutets
i en van parlar
quan encara no tenia títol en català,
ara ja en té.
Bojos pel surf.
Les Tortugues Ninja 3,
que també en van parlar,
el 17 d'agost.
L'última legió,
una de romans,
amb bona pinta,
estil el rei Artus i aquestes,
dels últims anys,
el 24 d'agost.
Destaco aquesta
perquè és de les poques
que no són directament infantils.
I Doraemon i el petit dinosaure
el 31 d'agost.
I atenció,
l'anècdota primaveral del dia
ve del món del cine
i és que,
oh, quina cosa,
pel·lícula,
Spider-Man 3,
mega d'allò,
supervendes i tal i qual,
mega taquillera,
doncs resulta
que estava doblada al català
però no s'ha estrenat
en cap sala de cinema de Catalunya
en català.
És que es veu
que no s'estrenarà.
I per què l'han doblat?
Perquè la volien estrenar.
Una cosa és qui dobla,
una cosa és qui promou el doblatge
i l'altra qui l'ha de doblat.
Això costa uns diners.
Bona part dels diners
ja sabem que ho paguen
en aquest cas
les institucions catalanes.
Aquí està,
per això s'ha doblat.
I aleshores no s'estrena?
No,
perquè depèn dels exhibidors
i els exhibidors
no l'han volgut estrenar.
Però la poden estrenar
a l'Alguer,
en fi?
Oh, sí,
no sé on.
No sé.
És l'anècdota
de primaveral d'avui.
perquè mira,
que no l'estrenin en català
i ja estem acostumats,
però que em diguis
que han fet el doblatge
i que no l'han estrenat
és el que sobta,
no?
Doncs aquí està.
És una anècdota.
Sí,
és una anècdota.
El titular de les webs
on en parlen
més o menys coincideix.
és el surrealisme
del cinema en català.
Molt bé.
Música,
festivals d'estiu en català,
escoltarem una miqueta de música
i haurem de plantejar
ja alguna que altra pregunteta,
no?
Sí,
perquè a veure,
per passar l'estiu
què necessitem?
Lectura,
cinema i música.
Les txancletes,
si volem informàtica,
càtics.
No,
com eren?
Les tacholes.
Les tacholes.
Les tacholes.
Les tacholes.
A mi me recorda allò
de les tachueles.
Les tachueles.
Però no,
són tacholes.
Les tacholes.
Doncs ja hem parlat
de lectura,
ja hem parlat de pel·lícules
que podrem anar a veure al cine,
ja no diguem
les que s'estanen en DVD
i que incloguin
sorprenentment el català.
I en quant a música,
doncs,
de novetats i escogràfiques,
a l'estiu no n'hi sol haver,
però el que passa
és que les novetats
han sigut des de Nadal cap aquí
i a l'estiu
hi ha els festivals
on molts grups actuen
i per tant,
parlem de festivals.
Dos festivals,
parlaré dels dos festivals principals.
Els festivals,
estem bé avui, tu i jo, eh?
Perquè són festivals d'estiu.
Primer,
el Sangle Rock,
Imminent,
el 28, 29 i 30 de juny
al Parc Municipal
de les Basses de Lleida.
És un dels dos festivals
on predomina
la música en català
i els grups catalans.
Per exemple,
un dels que hi actuarà
és el que hauríem
d'estar sentint,
que és el Papa Noes,
grup tarragoní.
Grup tarragoní,
el disc va sortir
a finals de l'any passat,
però és en aquestes últimes setmanes
del mes de maig
quan he vist informació,
han fet concerts
de presentació del disc al FANAC,
els han fet entrevistes
al loops del Canal 33,
etcètera, etcètera,
i és un grup de Tarragona,
parlem-ne,
posem la cançó
Generacions,
el del disc
segona classe
de la discogràfica
Caia Indústria,
em sembla,
no sé què.
Bé.
Fem una cosa,
per què no fas les preguntes
i així escoltem la música de...
No,
perquè he de parlar
d'un altre festival encara.
Ah,
doncs aleshores
què vols fer,
escoltar la cançó?
Dixem la cançó de fons,
dixem la cançó de fons
i expliques l'altre festival.
Per cert,
la web del Senglarroc
de grups
n'hi ha com a 50 o 60,
molts catalans,
alguns dels que hem anat posant
aquí durant tota la temporada,
i la web del Senglarroc
és
www.senglarroc.com
Aquí trobaràs la informació,
horaris dels grups,
tots ja confirmats,
ja predomina el pop rock
i el pop rock alternatiu,
però també hi ha músiques del món,
una mica de folk rock,
una mica de funk,
una mica de hardcore,
una mica de hip hop,
una mica de cançó
i una mica d'electrònica.
I l'altre gran festival
de grups catalans de l'estiu
és el Pop Arb,
que es fa a Arbúcies
i es fa al 20 i 21 de juliol.
Aquí també hi actuen
un munt de grups catalans,
alguns cantant i altres no,
i un dels que actuarà
serà Sant Jòsex,
que acaba de sortir
el disc Temps o rellotge,
que és el que posarem
després dels Papà Noés,
posarem la cançoneta
que dóna títol al disc,
el disc es diu
Temps i rellotge,
la cançó es diu
Temps o rellotge.
Doncs justament,
Temps i rellotge,
per què no dius la pregunta?
Aquí està,
perquè...
I escoltem després
els Sant Jòsex.
Sant Jòsex.
Sant Jòsex.
Amb el Carles Sant José,
que és de l'Avisbal
i és el segon disc
i ha sortit fa no res,
la setmana passada.
La pregunta d'avui la fem.
Em poden trucar dues persones
i compartir preguntes
perquè hi ha dos lots.
Dos lots.
Si no ens truquen
anem escoltant
la cançó dels Papà Noés.
La web dels Papà Noés
és a les tres B dobles
papanoestotjunt.com.
Són de Tarragona,
insisteixo.
Em penso que t'enviaria
suficiència,
com els nens del col·le.
L'Enric ens està confonent
a tots, de veritat.
A veure, pregunta,
Enric, organitza't la vida.
Va, pregunta,
jo dic el telèfon primer,
977 24 47 67
i fes la pregunta ara.
La faig?
Sí.
Bé, és que no és una pregunta.
Bé, home, doncs,
fes una aportació,
com a amigui.
L'aportació és que qui truqui
ha de dir dos títols
de qualsevol de les coses
que hem dit avui,
que n'hem dit un munt de títols,
de discos, de grups,
de música, de pel·lícules,
de butxaca, de sabates, de tot.
Qualsevol títol,
n'hem de dir dos.
És a dir, dos productes
que ha presentat avui l'Enric,
independentment del que sigui,
serveix per aconseguir
un dels dolts lots que tenim.
Sí.
Per tant, podem admetre
dues trucades avui, eh?
Sí.
Doncs em penso que ja tenim
la primera.
La primera, vinga.
Donem pas, bon dia.
Has dit, Gabriel?
Molina.
Molina, molt bé, Gabriel.
Digue'm dos títols
de qualsevol d'aquests
que hem dit avui.
Títols de grups i coses d'aquestes?
O de grups, o de discos,
o de pel·lícules,
o de llibres,
o fins i tot et matem xancletes.
Aquest de Papa Noés?
Papa Noés, com es diu el disc?
O sigui, no, això sí que no ho veus,
que estic mig treballant
i estic...
A segona classe.
T'ha dit el grup.
Ja serveix.
Papa Noés, un.
I després la pel·lícula
de Rectres, el tercer.
Perfecte.
Molt bé, Gabriel.
Doncs vinga,
motxilla adjudicada.
Amb, diguem-ne,
contingut doble de tot, eh?
Sí, de tot n'hi ha dos
a dins de la motxilla.
Gràcies per trucar, Gabriel.
Vinga, adeu.
Adéu, bon dia.
Ara, mira,
Sant Jossex.
Ara tenim temps.
Que ho he dit bé, ara.
Per un concurs
que menys que...
Temps i rellotge, no?
Temps i rellotge.
Sona bé, això, eh?
Oh, és que escolta'm...
Com un ganivet
que talla
tot un dia
entera en trossets.
977-24-4767
tenim encara
una altra oportunitat
perquè avui regalem
dos lots
que seran, doncs,
d'alguna manera
el comiat
per aquesta temporada
d'un quart de català.
Fes els honors, Enric, va.
Tenim més trucades?
Sí.
Hola.
Hola.
I tu qui ets?
La Pili.
Hola, Pili.
Què tal?
Pilar Castro.
Pilar Castro.
No hi sento gaire, eh?
Digues dos títols.
No ho tens clar.
Dos títols de dos concerts.
O dos coses,
o dos algo.
Música,
pel·lícules,
llibres
que ets de la col·lecció de butxaca.
Fic els dos macroconcerts aquests,
el Senglar Rock
i el Pop Art.
Molt bé.
Molt bé, doncs, vinga.
I Lleida.
Sí, senyora,
adjudicada a la segona motxilla del dia
amb tot doble dintre.
Dos clauers,
dos bolígrafs,
dos ketes,
no sé quants adhesius.
i els millors desitjos per l'estiu de l'Enric
que també hi són dins.
Per passar un estiu en català.
A veure si arreglem una mica tot això que al final...
Pilar, moltíssimes gràcies.
Aquí tens la motxilla.
Adéu, si jo, bon dia.
Adéu.
Adéu, adéu.
Sense...
No tinc paraules i mai...
Jo no tinc temps.
Jo no tinc temps, però tinc rellotge.
Perquè...
I mòbil, per cert,
que aquesta temporada,
la vuitena d'un quart de català,
passarà la història d'aquest petit espai,
història modesta, sens dubte,
però sentida,
que va ser la temporada que l'Enric va tenir un mòbil.
Per primera vegada,
ell, que era una persona que no se li coneixien,
aquest tipus d'estris,
doncs és la temporada del teu mòbil.
Sí, perquè, com deia Òscar a Wael,
l'única manera d'evitar una temptació...
I per què serà que últimament
ja no critiques a les companyies?
Sí que les critico.
Últimament, no?
Des d'aquest ens mòbil, no?
No, però és que les últimes notícies...
Mira, no discutirem l'últim dia.
Les últimes notícies sobre mòbils
eren que totes havien firmat
aquell conveni amb la Generalitat
per catalanitzar-se.
Mira, el que haguem de regla,
arreglem-ho fora d'antena, sisplau, eh?
I acabem bé l'estiu.
Adéu.
Doncs deixem-ho així.
Dimecres del setembre, octubre, més.
Més.
Adéu-siau, Enric.
El ritme que ens imposem
és el ritme que ens fa viure perduts.
Muts sense esperances
Hem de trobar temps per estar
molt més temps junts
sense comptar les hores passades
perduts entre abraçades.
Més.
Més.
Més.
Més.
Més.
Més.
Més.
Més.
Més.
Més.
Més.
Més.
Més.
Més.
Més.
Més.
Més.
Més.
Més.
Més.
Més.
Més.
Més.
Més.
Més.
Més.
Més.
Més.
Més.
Més.
Més.
Més.
Més.
Més.
Fins demà!