Amb aquesta sintonia, habitual cada matí a aquesta hora,
obrim el temps de la tertúlia, matí de Tarragona Ràdio,
matí de dimecres, en plena campanya electoral,
primera setmana de campanya, parlarem de campanya,
parlarem dels partits, parlarem de les activitats que fan,
dels debats i parlarem, per exemple, també del ple
que ahir a la tarda aprovava inicialment
el pla d'ordenació urbana a l'Ajuntament de Tarragona.
D'aquestes i d'altres qüestions,
a les que vulguin parlar els contartulis,
doncs tenim mitja hora per davant.
Avui, amb una periodista i professora
de la Universitat Roviri Vergili,
com és la Nani Rodríguez.
Nani, bon dia.
Bon dia, Benara.
I avui dos advocats, Javier Soler Poblet, Javier, bon dia.
Molt bon dia.
I Antoni Ober, Antoni, bon dia, també.
Bon dia.
Dos advocats que els posarem allò cara a cara,
per dir-ho d'alguna manera,
defensant postures diferents.
A veure si ho aconseguim en aquesta tertúlia.
Som gent de pau.
Gent de pau.
En fi, estem en plena campanya,
l'han notat com a ciutadans de Tarragona,
que estem en campanya pels cartells,
pels debats, per les informacions dels diaris.
Ho noten o troben que aquesta és una campanya
de moment de perfil baix?
És impossible no notar-ho, no?
Em sembla que està a tot arreu,
a tot arreu, connectes a la televisió,
a la ràdio, als diaris.
A més es parla del mateix.
I sempre del mateix.
Però com a molt igual, molt igual, molt igual.
Molt igual que vols dir?
Els cartells, per exemple.
Dramàticament uniformats.
No m'agrada gens.
Suposo que potser hauríem d'anar a buscar
en altres llocs, però a veure, no.
No sé.
Inclús hi ha un candidat,
bé, el candidat de Convergència i Unió,
que penso, no sé en què han pensat,
perquè per mi és contradictori.
Vull dir, és una persona que tothom que la coneix
és una persona prou seriosa.
És un senyor sèrio.
Vull dir, més eficients o menys eficients,
aquí ja no entraré perquè són valoracions
que no m'interessa entrar-hi,
però és una persona sèria.
A tots els cartells sembla que es peti.
Vull dir, tot el rat, tots els cartells rient.
Vull dir, aquí jo veig una contradicció d'entrada
comunicativa que no m'agrada gens.
Però ser sèrio no té per què...
No és negatiu, perquè ha de ser negatiu.
Perquè l'han de posar rient si no riu mai.
No té per què comportar-no riure.
Una persona sèria és aquella que fa les coses amb rigor,
a temps, en programa...
Però pot ser un rient llenat...
I per què és dolent demostrar-ho així,
que sigui seriós?
Però jo el veig riure,
li vi riure moltes vegades en molts ambients,
i en els privats, ni t'ho explico.
No, en els llocs públics, rarament.
Rarament.
I potser una rialla cínica sí que la té,
però rialla divertida no hi ha.
Això ja és una crítica.
Abans has dit que no valoraves...
No, no, no, és una valoració de com veig els cartells,
els veig tots iguals.
Vull dir, no veig...
A Barcelona em sembla que hi ha un dels candidats
que surt envoltat de gent.
Vull dir, no sé per què han de sortir la foto com de carnet,
com del C-Busca de tots,
amb una rialla més o menys forçada,
amb algú molt forçada.
I no m'agrada.
Vaja, jo penso que...
Però, precisament, aquests cartells...
En fi, no faig partidisme.
Aquests cartells són els més distesos,
els altres sí que són de fotografia de carnet d'identitat.
Però no és real.
I, a més, no reals,
perquè van amb indumentàries
i amb postures, amb rectus,
que no són els habituals de les persones.
No es piqui, senyor Uber.
Jo el que he dit és que no me n'agrada cap.
He fet el comentari d'un, però no me n'agrada cap.
El que queda clar és que la Nani Rodríguez
i el Torubert s'han fixat als cartells.
No sé si el Xavier s'ha adonat que hi ha cartells pel carrer.
Banderoles.
És més important les idees i les propostes que els cartells.
Això que ara, per quedar bé, està...
Xavier, això també ho sabem dir la Nani i jo, eh?
Però no ho heu dit.
No sou oportuns.
No en sabeu.
A veure, com veieu la campanya?
Jo el que veia és una cosa.
Aquesta campanya és diferent de les anteriors.
Primer, perquè hi ha canvi de candidat
amb el partit que fins ara havia governat.
Llavors, això crea més expectatives,
més a veure què passarà.
I la gent està, jo crec, que pensa
i que està més posada la campanya que altres vegades,
perquè altres vegades semblava que tot estava ja dat i beneït, no?
Tal com havia d'anar i s'acabava aquí.
En canvi, aquesta vegada no és el mateix.
i entenc que això és bo.
Entenc que això és bo perquè el ciutadà,
de la forma que sigui,
que critiqui, que no critiqui,
que digui, que deixi de dir,
això és fer política i és bo.
I genera polèmica, genera entusiasme,
és el millor que pot passar per evitar l'abstenció.
I excitació per anar a votar.
Però vols dir que això s'ajusta...
Això, aquesta situació que pot ser positiva,
d'entusiasme, de veure què passarà ara,
encara que només sigui aquesta incògnita,
es tradueix en el que després diuen els candidats
en el seu programa electoral.
No, però això, jo anava a dir, Xavier,
tu ho veus diferent anteriors vegades?
Si la veritat està succeint exactament el mateix.
Es diuen coses que són absolutament irrealitzables.
Es fa una quantitat de demagogia brutal
per part de tothom,
especialment, com deia ara la Nani,
amb promeses i amb propostes
i amb projectes que són absolutament inviables i irreals.
Vull llegir al diari, no sé qui,
qui deia que baixaria els impostos.
Home, vull dir, no ho sé,
és a dir, em sembla que no se'ns pot dir això.
A veure, jo crec que el ciutadà de peu,
aquesta vegada,
a primera, que no es fixa ni en el que diu aquest,
estic convençut d'aquest, no, no.
Tu creus, Xavier, que el ciutadà de peu
està més motivat en aquestes eleccions locals que en altres?
Jo no dic que estigui més motivat o menys motivat,
jo et dic que hi ha una expectativa,
que hi ha, a veure què passarà,
això és, avui es juga la final d'una Copa d'Europa
amb tots els equips espanyols.
Això tens raó, això.
A veure què passarà,
i nosaltres tots dos són de la pell de toro,
i a veure què passarà.
A veure, doncs hi ha una expectativa.
A veure, jo, el que no tinc clar
és que la gent es llegeixi els ciutadans electorals,
escolti el que vagin,
els que no siguin incondicionals,
a dir, escolta, jo ara, com soc un ciutadà
de Socarrel i tal,
ara aniré a escoltar tots els mítings
que facin tots els candidats.
Es moriria, Xavier.
No, home, és que si ven aquest senyor
és per treure la font del centenari
i posar-li amb ell.
Clar, és el ciutadà ideal.
Del que han vist o del que han sentit
tot el que han llegit fins ara
d'aquests dies de campanya aquí a Tarragona,
els hi sobte alguna cosa.
Recordem que el divendres vam tenir ja
un debat a 5
a la Facultat de Ciències Jurídicas
organitzat pel Col·legi de Periodistes.
Ahir al vespre es va poder veure
un altre debat a 5 al Canal 33,
enregistrat a la Televisió de Catalunya.
Avui també apareix al diari de Tarragona
les imatges i els continguts
d'un altre debat a 5
dels partits que tenen formació...
Jo vaig fer una exercici de masofisme
ahir al vespre
i vaig veure el debat dels 5 candidats
i la veritat és que he quedat
absolutament decebuda de tots.
Et vas autoflagelar.
Em vaig autoflagelar més
intentant buscar alguna proposta.
Jo, sisplau, els demanaria una cosa.
No tornin a dir
que el nostre programa
està pensat pels tarragonins i tarragonines,
pels ciutadans i ciutadanes
per fer una tarragona còmoda.
No ho tornin a dir més
perquè això és demagògia.
Digui'm com ho faran.
Obrirem la ciutat al mar.
Com ho farem?
A veure,
es van estar 25 minuts
parlant entre el Pla General
d'Ordenació Urbana
i Terres Cavades.
Vols dir que a mi com a ciutadana
m'importa ja Terres Cavades?
Ja ho sé que allà
és terreny urbanitzable
i per altra banda ho ha sigut sempre
i allà es faran vivendes.
Ja ho sé, punt o final.
hi va haver un mar d'interessos privats i polítics,
doncs els jutjats ja estan llestits.
Punto.
Passem a una altra cosa.
Expliqui'm què volen fer a Tarragona.
Vols dir que sempre s'ha estat parlant
o es continua parlant encara
de temes molt del passat?
No sé,
que no toquen de peus a terra,
que no concreten.
Que no concreten.
Jo no puc...
A veure,
sincerament haig de dir
que la ideologia de Sarkozy
no va amb mi,
però que potser sí
que haurien de prendre
una mica com a mínim
de la capacitat comunicadora de Sarkozy,
que sabia dir-li a la gent
opcions concretes,
estratègies molt concretes,
molt que la gent entenia molt bé
el que volia dir.
Que s'ho apliquin, sisplau.
Mira,
les preocupacions de la gent de Tarragona
acabarien,
depèn dels anys,
a l'ordre,
és immigració,
inseguretat i contaminació.
Doncs només vam parlar
cinc minuts d'inseguretat
i per donar la culpa a l'Estat
i a la Generalitat
que no enviava prou efectius.
Em sembla que els altres problemes
que són els que la gent
realment els preocupa.
és que ningú va dir
res en concret.
Em sembla que només va ser
el senyor Ballesteros
que va comentar
allò de les accions del Nàstic
i és el que avui
ha sortit als diaris.
Perquè jo diria que és l'única...
Això ja ho havia dit abans
en rodes de premsa.
Però ahir el debat
és l'única proposta
allò de dir
farem això
que no sé jo
si es pot fer o no es pot fer
per altra banda,
comentàvem abans
amb el Tonové,
que legalment
seria complicat
de fer això.
Sí, espera Nani
perquè d'això
em volia parlar
perquè era una de les propostes del dia.
A veure,
del que han vist aquests dies,
si és que han vist algú
o han seguit alguna cosa
dels candidats,
algun comentari,
alguna valoració a fer?
Jo sóc a dir la línia
que ha plantejat la Nani,
no?
L'èxit de Sarkozy
jo crec que ha estat
la seva sinceritat.
És un bon comunicador.
Però aviam,
a part de bon comunicador
perquè és valent
en transmetre
les idees
que creu i pensa
i diu les coses
pel seu nom.
I diu
la immigració és un problema.
Sí,
però aquí no residirà ningú
que no tingui els papers
en regla,
en permís de treball
i la primera
que la faci
això
tindrà un preu per ell
per poder continuar.
I amb això
i amb aquest tema
molts altres temes.
aquí potser sí
hi ha un plantejament
de titulars
d'això,
el que deies,
obrirem Tarragona al Mar,
bueno,
i com concretim,
o Terrescavades,
de Terrescavades
se'n podria parlar,
és a dir,
has dit bé,
ja ho sabem,
són urbanitzables i de més,
però potser sí
si ens expliquen
el contingut
d'aquell peri,
sabrem si les vivendes
seran de 10 plantes
com la Vall de la Rebassada
en algun punt
per poder opinar
si realment
estem fent bé
les coses
amb urbanisme,
si ens obrim,
no ens obrim,
etcètera.
L'aprofitament urbanístic
en quant a cúbics edificables,
espais de sotos verds,
veiem com serà,
això podria ser l'interessant,
no?
Terrescavades,
el tema del jutjat,
que això està superat,
certament no interessa
absolutament per res,
no?
Per tant,
tens molta raó,
caldria que en aquestes campanyes
ens concretessin
les postures
però possibilistes
que plantegen
per aconseguir
el que diuen.
Ja bé.
A veure,
a mi el que em sembla
és que en una campanya electoral
i en una ciutat en concret
es té que dir
i es té que manifestar
les idees que té cadascú,
no?
La idea que tinc,
doncs,
de fer això.
Llavors,
això,
si és convenient,
es pot fer això
i aquest serà
el modus operandi
per aconseguir això
i tots amb els,
tots els éxits.
Ara,
el que va explicant,
doncs,
oblidem la ciutat al mar
i què vol dir això?
Llavors,
que hem de posar
tots els edificis
de cara al mar
o...
I les finestres,
potser.
Sí,
no,
no,
la gent el que també vol,
a veure,
la gent no és tonta,
la gent és sàvia.
La gent no és tonta.
Exacte,
al tanto,
la gent és sàvia.
El que vol és dir,
escolti,
mira,
jo tinc aquesta proposta
i es farà així,
així,
així,
així.
Què els sembla?
Farem això
i això serà així?
Baixarem els impostos,
com i de quina manera
i per què?
I què deixarem de pagar
amb els diners que teníem?
A veure,
tot,
diguem-ho tot.
Exacte,
i tot allò...
I com ens ho farem
recaptant menys impostos?
Per això,
recaptarem menys,
però què és el que deixarem d'oferir?
Encara es digui això avui,
que l'objectiu és
rebaixar impostos,
perquè això no ha subsit mai
enlloc del món.
Se pot haver baixat
algun tipus impositiu,
però se n'ha creat un altre,
se n'ha posat el tipus impositiu
d'un altre fet imposable.
És que tot organisme públic
des de l'Estat,
fins als ajuntaments de poble.
De què viuen?
Si viuen del que el seu donà
aporta al seu poble
perquè hi hagi la Guàrdia Urbana,
perquè hi hagi l'enllumenat públic,
etcètera, etcètera,
és que tampoc podem dir
escolti,
nosaltres hem de treure
tots els impostos,
escolti,
de què?
De totes les propostes
que han sortit
en les últimes hores,
n'hi ha una que ja esmentava abans
la Nani,
que val la pena potser
detenir-se uns instants
per veure què opinen,
que és aquesta proposta
que feia ahir en roda de premsa
al cap de llista dels socialistes,
l'Ajuntament de Tarragona,
Josep Félix Ballesteros,
proposant que
les accions
que té l'Ajuntament
al Nàstic,
i que en aquests moments
són un 38%
de tota la societat anònima esportiva,
d'alguna manera
tornin els socis
a través del club.
És a dir,
que la representació
de les accions
les tingui la massa social
a través del club
i que a l'Ajuntament
que li corresponen
tres membres
en el Consell d'Administració,
tenint en compte
aquest 38%,
posi tres membres,
tres persones independents
sense vinculació política
en aquest Consell d'Administració.
Per contra,
Joan Arejo
de Convergència i Unió
ha dit que ell considera
que la fórmula actual
tenint un representant directe
de l'Ajuntament
al Consell
és positiva
perquè en cas
de problemes interns
dins del Consell
sempre està bé
que l'Ajuntament,
encara que no tingui vot,
sí que tingui veu
dins del Consell d'Administració
amb un membre directe
de l'Ajuntament
que en aquest cas recordem
és un regidor,
és el regidor d'Esports,
Raül Font.
No sé si els interessa
el tema,
si consideren que aquest
és un tema interessant
de campanya, no?
O què opinen?
Jo diria que
no fa gaire que en parlàvem
de si era bo o no era bo
que l'Ajuntament
hi fos dins del club
i tots vam arribar
a l'acord
de que en l'època
en què va entrar l'Ajuntament
era important que hi fos,
vull dir que d'alguna manera
era una injecció
de la ciutat
amb una aposta
de promoció
del conjunt
de la ciutat de Tarragona
però que
també era interessant
que a poc a poc
anés marxant
per deixar
que el club
fos el que és realment
un club, no?
No, no?
Aquest és l'objectiu
i em sembla
inclús l'objectiu
de l'actual equip de govern,
l'alcalde ho ha dit
moltes vegades
que ara hi ha
el moment d'anar
començant a transmetre
aquestes participacions
i de fet ho ha fet,
s'ha anat fent, no?
Amb això em sembla
que està tothom
absolutament d'acord, no?
La proposta
de Ballesteros, home,
és una proposta, jo crec,
jurídicament complicada
i materialment
materialment
poc coherent.
Com s'entén?
Com s'entén
que el titular
d'unes accions
no exerciti
els drets polítics
que són
els polítics
són això
per d'any
al Consell d'Administració
i prendre decisions, home.
Aviam,
sis tenen
que s'exerceixi
el dret polític
i si no
que es vagin
alliberant aquestes accions
i que es posin
a la venda
que se cedeixin
que es regalin
però
és una operació
complicada
que planteja
no l'he llegit
o no l'he explicat
a fons
de com
materialment
la pensa
executar
o la executaria
però se'm planteja
ja dic
des d'un punt de vista
jurídic
complicat
perquè no
per tant de vista
que és una societat
anònima
i que per tant
regeix
per llei
hi ha una sèrie
de pautes
que s'han de seguir
t'agradi o no t'agradi
i
en quant
a l'umaterial
qui és titular
de les accions
exerceix
els drets polítics
i punt
i punt
com ho veu Xavier
a veure
jo el ton ha dit
que trobava bé
doncs
que les accions
deixessin d'estar
a l'Ajuntament
i passessin al club
etc
i ara
comentant
el que el Pep Fèlix
ha dit
doncs
que és difícil
que no ho veu clar
i que ha de fer
exercir els drets polítics
que estem completament
d'acord
per exemple
l'abstenció
és un dret polític
i la prova
és que l'Ajuntament
es va abstenir
a l'últim
Consell d'Administració
per elegir
tot això
el president
i elegir
el Consell
i tal
a mi el que em sembla
és que
la meva idea
és diferent
de tot això
la meva idea
és que
com tu has dit
nani
tens tota la raó
l'Ajuntament
va donar
un molt bon cop
de timó
en un moment
determinat
en què el nàstic
feia aigües
o tenia problemes
o ells van intentar
que el club
en aquell moment
també ja ho pensava
que el nom de Tarragona
a través del gimnàstic
es podia vendre
fora de la ciutat
i fora de Catalunya
com i si ha sigut
com i si ha sigut
em sembla perfecta
l'actuació
de l'Ajuntament
dit això
i comprovat
que la cosa
ha anat així
considero
que l'Ajuntament
es tindria
que apartar
del Consell
d'Administració
es tindria
que vendre
les accions
que té
el club gimnàstic
no participar
i fi al cap
el club gimnàstic
malgrat que sigui
un assat
també hi ha un club
al costat
és una entitat
privada
és una entitat
privada
no és un ordre públic
el que sí
que li demanaria
a l'Ajuntament
és que
d'acord
les accions
han de estar
en mans
dels socis
dels accionistes
per cert
el preu
en què estan
jo entenc
que és un preu
molt assequible
i molt bé
i que aquest 38%
aniria a parar
a la massa social
però
el que sí
que li demanaria
a l'Ajuntament
seria
que fes
una funció
no tutelar
sinó
de coadjuvant
i no
consells
consells d'administració, per exemple,
si abans parlàvem que els ajuntaments es mantenen dels impostos,
doncs els clubs de futbol s'han de mantenir d'una sèrie d'ingressos
normalment extraesportius, com poden ser les propagandes a les camisetes.
Jo l'altre dia m'explicaven un equip, no sé si és de primera divisió,
que portava tota la camiseta plena de propaganda
i no sabies de quin color jugaven perquè tot era propaganda.
Aquesta potser és la missió de l'Ajuntament,
anar a buscar els espònsors de qualitat i importants,
que la seva aportació econòmica pugui fer funcionar el club
com econòmicament fins ara ha estat funcionant,
que sembla ser que econòmicament estem bé,
això ho ha dit el nou Consell d'Administració.
És a dir, buscar la iniciativa del superprivat
perquè l'Ajuntament no continuï aportant diners al club.
Perquè aquells diners són públics, eh?
No, no, ja, això ja està clar.
Però el que sí que demano a l'Ajuntament
és que vagi de recet amb el Consell d'Administració
per recaptar tots aquells diners
que deixaran de portar-los els ciutadans.
Per dir-ho d'alguna manera,
però l'Ajuntament, que també és representant dels ciutadans,
farà que per un camí més enrabassat o diferent camí
també estiguin ajudant el gimnàstic.
Jo crec que aquesta és la missió de l'Ajuntament.
Molt bé.
El nàstic ha entrat, doncs, en la campanya electoral en les últimes hores.
Veurem si això té continuïtat o no, o si els candidats en els 10-12 dies
que encara tenen d'activitat electoral, en fi, canvien de temes
i fan, i en fi, debaten al voltant d'altres qüestions.
En mig de la campanya, però, ahir teníem un acte polític prou important.
El ple de l'Ajuntament, en sessió extraordinària,
aprovava inicialment el nou pla general d'urbanisme,
el POUM, el Pla d'Ordenació Urbana Municipal.
De fet, el debat es va centrar en l'oportunitat o no d'aprovar-ho ara.
És el debat entre el govern que diu que s'ha de treballar fins a l'últim dia
i que si estava a punt s'havia d'aprovar,
i el debat de l'oposició que diu, o l'argument de l'oposició que diu
que, en fi, cada 10 dies a les eleccions no tocava aprovar-ho.
De fet, dels continguts del pla general d'urbanisme,
pel que vam sentir després de 4 hores de debat al plenari, poca cosa.
El tema va ser en si ara tocava o no tocava.
I jo els hi pregunto el mateix, creuen que tocava o no tocava?
Jo diria que això són ganes de posar pals a les rodes
o de buscar tres peus al gat.
No ho sé, ell ha de dir, perquè ens entenguem tots una collonada.
A veure, si el pla general s'ha d'aprovar ara o no s'ha d'aprovar,
a mi com a ciutadà és exactament igual si ho fan ara
com si ho fan d'aquí a tres mesos.
El fet és que hi ha hagut...
L'Ajuntament, afortunadament, és democràtic,
es proposa una cosa, la gent vota, s'aprova o no s'aprova.
Punto final, més igual.
Vull dir, el fet que algú es vulgui penjar una medalla
que li toca a l'altre o que no li toca a l'altre,
em sembla baralles de col·legi,
que a mi com a ciutadà no em diuen absolutament res.
A mi m'agradaria molt més saber què diu aquell pla general d'ordenació.
Ara, ara, dos mesos.
On hi ha un parc, què es fa amb la presó,
se l'emporten tota, deixen un centre de dia,
què faran amb els edificis de la zona de terres cavades,
si seran torres de 14 pisos o on seran de 4.
Això és el que a mi m'interessa.
I això és el que no arriba al ciutadano.
Ja ho poden aprovar, desaprovar i jugar-se-la als xinos,
més exactament igual.
Jo penso que és del tot coherent que s'hagi aprovat la revisió,
perquè és una revisió del pla general,
perquè tocava, tocava per a llei,
perquè portava molt de temps treballant-s'hi,
perquè estava enllestida com per que es pogués aprovar.
Però abans de les anteriors eleccions ja estava gairebé enllestida.
Però això és un tema...
El 2006 ja estava enllestida.
És un tema complicat, molt laboriós, molt laboriós.
Hi va haver el problema, com sabeu vosaltres,
de la concessió que es va fer amb uns urbanistes
perquè el fessin...
Exactament, i no va anar bé, etcètera.
Incoherent per part de la...
I una posició incoherent per part de l'oposició,
que estem cansats de sentir-los i dir,
que vigilés a les eleccions,
que ja hi ha una apatia i un desinterès
en tot el que és el tema de gestió municipal,
perquè l'alcalde acaba,
perquè això és un final de cicle,
perquè estem propers a les eleccions,
és a dir, quan es fa, per què es fa,
i quan es fa, per què no es fa.
Anem a veure, és un tema que va tocar,
que per calendari podia ser fins a l'últim dia de treballar.
A mi em sembla absolutament correcte i no passa res.
Escolta, si continua el mateix color de l'equip de govern,
continuaran al pla amb el tràmit
que requereix les successives aprovacions d'aquesta revisió,
i si no, el nou govern decidirà el que fa,
si ho suspens, si ho torna a revisar, etcètera.
Aquest és el joc.
Jo l'opino completament diferent del que diu el Ton,
això és desabent.
Ja m'ho imaginava.
A veure, home, dos, mira,
perquè ha sigut un pla que ha estat en Montcalaix,
allà, durmint el sueño de los justos,
i en sec, ara, quan queda una setmana per les eleccions,
ara cuita i corrents,
perquè el que sí és cert,
a veure, contingut d'aquest pla,
nada, cero patatero, ni idea.
Clar, bueno, doncs escolti,
a veure, si fins ara estàs aquí...
El contingut del pla sí que n'hi ha,
el que no el sabem, la majoria de ciutadans,
el que no s'ha explicat...
A veure, un moment, tu has vist el pla?
Tu, el contingut?
És que no l'ha vist ningú,
és que no l'ha de veure ningú.
Ah, no, no ho té a veure.
No, és que no l'ha de veure ningú.
Si no l'ha de veure ningú...
No, de la ciutadania, no, Javier,
però ni aquí ni enlloc,
la revisió la fan uns tècnics
sobre unes bases i unes línies
que marca l'Ajuntament de Torn,
que fan la proposta,
i llavors es passa a promoció.
L'Ajuntament de Torn vol dir
l'equip de govern de Torn.
Clar, evidentment, però d'aquí...
I no s'ha de provar un pla general
una setmana abans,
perquè si perdo allò,
tanto que ja tinc de tindre allò...
Que tocava, de més...
Aviam, però no,
no ho portem a aquests extrems.
És a dir, tocava,
tocava per allà la revisió.
Fa un munt de temps que s'hi està treballant.
Des del 2002 al 2007,
quan tocava?
Ara?
La revisió està en llestina.
Ara, quan falta això?
Javier, i de continguts,
òbviament una revisió,
el pla té continguts
i la revisió, lògicament,
ha practicat una revisió
sobre els espais d'aquest pla general.
Ara passarà a l'exposició pública
i ara es coneixerà,
però conèixer-la abans
perquè es produeixi un debat públic abans
no és el tràmit ni és la fórmula,
Javier.
En qualsevol calç.
A mi em sembla...
De les moltes propostes
que se'n parlen de futur
en aquest pla general,
no sé, els hi comento algunes.
Per exemple,
un parell de ponts,
construir dos ponts més
sobre el Francolí
per millorar les connexions
entre el centre i Ponent.
Molt bo, no?
Molt important.
Això estaria bé, no?
El Francolí ha de deixar de ser
una cicatria, una frontera
i ha de ser un nexe.
No ha de ser una barrera.
Cohesiona més.
De fet, la filosofia
diuen...
Fins ara ho és.
Els arguments...
No té que limitar la ciutat.
Els arguments del govern
que ha impulsat el pla general
és bàsicament,
la filosofia seria
cohesionar més el territori,
els nuclis que estan dispersos
i entre altres coses
s'aconsegueixen amb els ponts
o, per exemple,
fent equipaments
entre els barris de Ponent
perquè quedin més units.
Això és així, no?
El Francolí ha de passar a ser el Sena,
el Tamesis, no?
No s'ho posen barreres.
No.
Sí, és desitjable.
Sí, és desitjable que sempre baixés aigua.
I tant.
Em deixes proposar un tema
perquè parlin els polítics, sisplau.
Que ho toquin.
Advocats.
Polítics?
No, no, no, ells dos, no, no.
Jo dic...
Ah, com que els has mirat així.
Sí.
No, perquè...
No, perquè no faig en cap llista jo, eh?
Representen, jo els miro amb ells,
però és una mirada més llunyana.
I és que el 12 de juny del proper
farà 20 anys
que es va produir un atemptat d'ETA
a Tarragona
que va provocar
una evacuació espontània,
caòtica i dramàtica,
malgrat que no tràgica,
o afortunadament no va ser tràgica,
provocada pel desconeixement
que es té
de la situació de risc
que es viu aquí.
Un risc malentès
perquè la gent continua pensant
això un dia petarà i volarem tots
i això no és cert,
però sí que és cert
que s'ha de conèixer el que hi ha
realment,
no amb percepcions
desdibuixades
ni per amunt ni per avall.
Fa 20 anys va passar això,
ara l'administració
té l'obligació,
perquè la llei ho diu així,
d'informar els ciutadans
que conviuen amb empreses de risc
de com està la situació,
de què cal fer
en cas d'accidents
i avui per avui
el 80% de la població de Tarragona
continua sense saber
què ha de fer
si es produeix
no una explosió
d'aquestes caòtiques
i de pel·lícules,
sinó simplement
una fuita
d'un producte perillós.
Però creieu que si passés
una cosa igual
a la de fa 20 anys
la gent actuaria igual?
Per el que s'ha fet, sí.
Per el que s'ha fet,
podria,
podria actuar igual.
No tinc res
que em faci pensar al contrari.
L'Antoni i el Javier
estaven a Tarragona
fa 20 anys?
Recorden aquella nit tràgica?
Sí,
recordo perquè me la van explicar després.
Jo tinc la gran sort
que dormo profundament
i no em vaig enterar
de res del succeït.
L'endemà,
quan vaig posar la ràdio
com cada demà
i vaig sentir que Tarragona
era evacuada,
vaig dir,
estic sol,
vaig treure el cap a la finestra
a veure si realment
era així, no?
I després me van explicar
que va ser el que tu descrius.
Probablement tornes a passar el mateix,
encara que es posés la informació,
perquè és l'estampida.
I en l'estampida...
Però s'ha millorat molt,
no?
Els últims anys?
Pot haver millor informació.
En mitjans tècnics,
més informació.
No,
el que deia la Nani,
que no podem volar.
Això.
Quan passa una cosa així,
pot molta informació
que donguis molts altres,
moltes coses,
la gent el que vol
és marxar.
És marxada.
I l'estampida succeeix
amb aquestes catàstrofes
en camps de futbol
i, bueno,
afortunadament
la sortida d'una ciutat
no comporta tant de risc,
però penso que podria passar
exactament el mateix.
La gent té clar
que volar potser no volarem,
però contaminació,
per inhalació
d'aquestes tòxics
amb conseqüències fatals,
doncs
podem pensar-ho.
Vostès es consideren ben informats,
Javier?
Si passes una cosa així?
Exactament no.
No.
No, sobre pautes a seguir?
No.
Tant any, suposo que sí,
perquè...
Sí, per això ho dic.
El que sí que recordo
d'aquella nit
és que
ja era
quasi l'estiu
i jo estava...
El mes de juny.
Estava, el mes de juny,
i jo estava
a casa meva
al celet d'Altafulla
i en sec,
doncs
quantitat de cotxes
cap dalt a l'ermita
que passaven
per davant de casa meva,
gent d'aquí Tarragona
cap dalt a l'ermita
i jo
doncs me'n vaig entrar
l'entrem al matí.
en qualsevol cas.
I una estampida,
això és l'efecte estampida,
vull dir,
escolti,
la gent no es moguin
i estiguin tranquils.
Escolti,
com més aviat marxi millor
i potser m'equivoco,
que potser fent casa
el que em diuen
no surti
és el que aniria bé.
Sí.
però,
noi,
la por
desconeixem,
desconeixem les fautes
a seguir.
I no tenim confiança
per qui ens diu
que ens quedem a casa,
no?
No tenim confiança
en les administracions
en aquest cas?
Jo ho pregunto,
jo simplement he proposat
el tema
perquè se'n parli
en la campanya també.
Perquè em sembla
que toca parlar d'això
i com sembla
que tothom
està més preocupat
pel pla general.
Un tema interessant,
Nani,
aquest que acabes de plantejar
és un tema
que caldria reflexionar-hi
i que els polítics
n'haurien de parlar
i fins i tot
plantejar...
He fet proselitisme.
No, no, no,
i plantejar
plans d'actuació
amb aquesta línia,
la informativa
i la de credibilitat.
En els últims temps,
recordo ja
en l'última etapa
del govern de la Generalitat
de Convergència i Unió
i en els últims governs
de la Generalitat
amb el tripartit
ja s'ha parlat
en diverses ocasions
de fer simulacres.
De fet,
se'n va fer un
en Població
a Bona Vista
i la Canonja.
Creuen que serveixen
aquestes coses
quan es parla tant
de simulacre
i afecta milers de persones?
És molt, molt, molt perillós
fer un simulacre
sense haver-ho preparat molt.
Estarrèja en una ciutat
de Portugal
es va fer un simulacre
i van ensorrar el turisme
perquè no s'havia preparat bé.
Vull dir,
no es pot fer un simulacre
d'avui per demà.
Però hi ha d'haver
tota una campanya prèvia
d'informació.
Vull dir,
la gent ha de saber
el que ha de fer
sense tenir por.
Vull dir,
el que hem de fer
és d'esterrar la por.
La por la provoca
el desconeixement.
I en el simulacre
no hi ha el factor por
que és el principal factor
a tenir en compte
com perquè
qualsevol pla d'actuació
sigui ordenat,
se segueixi les pautes, etcètera.
Jo penso que s'ha de fer,
s'ha de començar
a fer alguna cosa.
Els simulacres
poden ser exercicis
de comportament,
de desplaçament,
però el desplaçament
si la gent està espantada
es produeix el pànic
i el pànic comporta
després el caos.
La por i el pànic
fa saltar-te les pautes
i com més aviat
campi qui pugui.
Ens queden 40 segons
de tertuliar.
Si em permeten una broma,
una porra electoral,
s'atreveixen a fer-la?
Qui guanyarà?
Com serà el futur govern
de la ciutat?
Hi haurà més partits
en el nou ajuntament?
Sí.
Més formacions polítiques?
Sí, és l'única cosa
que m'atreveixo a dir,
que hi haurà més partits
en el nou ajuntament.
Això sí que fas porra.
Jo diria que sí.
De qui guanya no?
No, de qui guanya no.
Jo faig porra
que no hi haurà més partits
i que guanyarà ningú
per majoria absoluta.
Això és bullar-se poc, eh?
Convergència i Unió
amb una aliança
que no diré amb qui,
que no té per què ser l'actual.
Això ja és bullar-se més.
Xavier,
hi haurà més partits
a l'Ajuntament?
Nous partits a l'Ajuntament?
Crec que no.
No hi haurà
nous partits a l'Ajuntament
i governarà el PSC.
Va, ja els pagarem
un cafè tots dos, doncs.
I governarà el PSC.
Amb qui, Xavier?
Doncs m'imagino
amb el que sigui millor pactar,
amb el que se costin més
els programes, etcètera.
Diuen que està fet el pacte.
Eren 40 segons.
Eren 40 segons de tertúlia.
Acabem.
Paltes amb el PP, potser sí.
Ho deixem aquí.
António Ver,
Xavier Soler Poblet,
Nani Rodríguez,
moltes gràcies
per compartir aquesta estona
amb nosaltres
i fins la propera.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.