Sintonia de Tertúlia en aquest matí de divendres
amb els tres convidats a punt,
contertulis que avui segur que no podrien al·legar
en cap cas problemes de trànsit,
tot i que suposo que no han vingut en cotxe
i que han vingut caminant,
però segur que avui no podrien al·legar
problemes de trànsit per arribar a Taramonecita
perquè es nota especialment aquest matí de divendres
gairebé com si fos un dissabte o un dia festiu.
Saludem els tres convidats, el Pere Valls.
Pere, bon dia.
La Carme Pedrol. Carme, bon dia.
I el Manel Roca. Manel, bon dia.
Hola, bon dia.
Suposo que no han vingut en cotxe, que han vingut caminant,
però que han notat una ciutat pràcticament buida, no?
Hi ha un pèl més d'aquietud,
sobretot perquè els teus col·legis tancats.
Això es nota molt.
Quan els col·legis tanquen, es nota molt.
Manel, què anaves a dir?
Pau i tranquil·litat.
Sembla gairebé un diumenge, no?
Sí, sí, certament.
En el cas que no hi ha molta gent pel carrer,
vull dir, de moment tot està molt calmat.
Carme, com sembla a mi, vaja.
Jo penso que el diumenge en què t'hora dormo.
No pots comparar.
No, però de fet sí, és veritat.
Vull dir, puixes i...
Però és el que dèieu, no?
Que els col·legis hi fan molt.
Vull dir, es nota molt quan el col·legi et fa festa.
Perquè segur que quan el col·legi et fa festa,
moltes famílies, molts pares i mares que treballen, potser...
Hi ha una cosa que és que, com que hi ha gent a les cases,
si surts, surts més tard.
Fins que no estan ni arreglats, ni esmorzats i tot plegats,
doncs són les 12, ja, no?
Això passa els dissabtes i passa els diumenges, no?
En fi, avui és un dia una mica especial.
Abans d'entrar en antena, ja dèiem que, en fi, aquests ponts,
sobretot aquest pont del mes de desembre,
d'una banda té la vessant aquesta de festa
gairebé per a tothom durant 3 o 4 dies,
o 5 dies, segons com caigui l'any,
segons com caigui el pont,
i després tenim la sensació que els centres comercials
s'omplen de gent.
Els petits botiguers, la Carme, que és botiguera,
ahir no vau obrir?
Jo no obro cap dia de festa.
I tampoc demà?
No, no.
Tampoc demà.
Tot i que demà la Federació de Botigues sí que ha recomanat obrir.
Però és que el meu metge m'ho té prohibit.
A la salut.
Però els dies de cada dia s'hi cobra.
Sí, sí, sí.
A veure, obro els dies de cada dia
i jo trobo que es pot fer l'horari
que un creu que li pot anar bé pel seu negoci, no?
Moltes a l'horari pel seu públic.
Però, bueno, és que si començo ara pot ser molt llarg, no ho sé.
No que cadascú faci el que vulgui, no?
No, no, no, d'obrir o tancar?
No, no, a veure, jo prohibiria terminantment
els diumenges i dia de festa
obrir els botiguers o les grans superfícies, qui sigui.
Hi ha molts dies per anar a comprar, eh?
Molts dies hi ha per anar a comprar.
Vinga, Pere, tu estàs d'acord o no?
Sí, jo estic d'acord amb la Carme.
El Pere que ha estat botiguer fa anys, però...
Jo només vull afegir que
tu has dit que és festa per molta gent aquests dies.
Això és mentida.
També és veritat.
Això és mentida.
Perquè hi ha molta gent que treballa més que mai ara.
Hi ha molta gent que els fan treballar, eh?
Certo.
A aquestes èpoques nadalancas sempre passa, això, sí.
I jo et puc dir que
no perquè les botigues estiguin obertes més hores i més dies
es venen més.
Això, si algú et diu que es ven més,
t'està enganyant.
T'ho dic així clarament.
Es ven el que s'ha de vendre
i, bueno, l'únic cosa que potser ho vens amb més hores.
Però amb més hores oberts, més gastos.
És segur?
Segur?
Perquè com més botigues obertes i més consum
i més reclams publicitaris...
Tu ho saps dues vegades, no?
Això no és veritat.
No ho vendràs un altre dia.
Pensa que hi ha moltes més botigues que abans.
Molta més gent tombant, però es ven el mateix.
Jo que he sigut botiguer molts anys
quan sentia l'endemà de no sé quins dies d'aquests
que deien que s'ha vengut un tant per cent més.
I com, això és mentira, no ho poden saber.
A mi no m'ho han preguntat mai si hi ha vengut més.
Jo pensava això, no?
Això és una història que beneficia bàsicament les grans superfícies.
És a dir, aquesta llei que existeix
no existeix per les botigues de sempre.
De sempre vull dir les botigues petites o mitjanes,
sinó que això és només per les grans superfícies.
Mira, de botigues n'hi ha hagut tota la vida.
Abans dels romans ja n'hi havia de botigues.
Els horaris de les botigues sempre s'han adequat a la gent.
Sempre.
La meva àvia era botiguera.
i m'explicava que fa 50 anys o 60 anys
les botigues obrien de 3 a 7 per la tarda, per exemple.
Després van obrir de 4 a 8.
I ara ja tanquen totes gairebé dos quarts de 9.
I això, no hi ha hagut cap llei que els obligués a fer.
Senzillament les botigues s'han adaptat
a la manera de fer del que havia de comprar.
I de fet algunes ja tancaran les 9 directament.
Ara, com que les senyores treballen,
i abans estaven a casa, que també treballaven,
però treballaven a casa,
és evident que això ha canviat.
Perquè l'hora d'anar a comprar,
o el dia d'anar a comprar,
és diferent,
perquè abans com que ja hi havia el costum
d'anar al dematí o hi podien anar i estar.
Però clar, ara què passa?
Ara s'hi ha de poder anar a comprar
dematí, tarda i nit, tots els dies de l'any.
No hi ha cap sector
que tingui obert tantes hores.
Ni tants dies, ni de cap manera.
Vull dir, escolta, els bancs tanquen els divendres
i s'ha acabat,
o els dissabtes i s'ha acabat.
I els altres també,
i els altres també,
i els altres també.
Jo m'agradaria poder anar el diumenge a la universitat,
i a mi no hi puc anar.
Per què? Perquè fan festa.
A veure, Manel,
tu que no tens res a veure amb el comerç,
que jo sàpiga, no?
Evidentment, no, res, res, res.
A tu què et sembla, com a consumidor?
A veure, a mi em sembla sempre
que el comerç es té d'adequar una mica
a les necessitats de la gent,
com esteu dient, no?
Vull dir que és un servei per la gent,
i aleshores que les persones
puguin assolir el que vulguin
en virtut d'aquesta possibilitat
de compra, d'anar i tal.
Mireu, aquí a Tarragona, per exemple,
sabeu que hi ha un centre
que obre els dies festius,
diumenges i de més,
no gaire lluny d'aquí, certament.
Si és una cadena que obre tota Espanya
totes hores.
Sempre hi ha gent,
sempre està ple.
Això què vol dir?
Que hi ha una necessitat,
una manca de servei
en un moment determinat
de comprar una cosa que fa falta,
d'un regal que fa falta, etcètera.
Bé, independentment d'això,
òbviament,
les coses es tenen que regular,
però amb aquest tema
sóc una mica,
una mica liberal
en el sentit ample
de dir que tothom
ha de fer els botiguers
que tenen que obrir
quan consideren
que han d'obrir
per la necessitat
de la seva clientela, no?
Com deia la Carme Massana,
que deia,
jo obro quan vull
i m'adeco
al que la gent necessita.
Bé, doncs,
partint una mica d'aquesta base,
la rigidesa
en horaris determinats
tampoc em sembla
que sigui massa dient
en general.
És a dir,
tu creus que cada botiga
en funció del sector
una mica més laxa
i en canvi la Carme
diu tot el contrari.
No, no, no,
a veure,
és que jo dic
el de l'horari sí,
o sigui que cadascú...
Tu el que dius
són els dies festius.
Dic els dies festius,
o sigui,
inclús les festes setmanals,
hi ha moltes botigues
que fan festes setmanals,
n'hi ha que ho fan
dilluns al matí,
n'hi ha que ho fan
dissabte a la tarda,
depèn del lloc
com t'està
la botiga ubicada,
perquè hi ha postos
que és com a més barri
i llavors es nota més.
Vull dir,
a veure,
jo quan horaris,
que cadascú faci
el que vulgui.
El que deia
és d'això
d'aquesta botiga
que tenen obert
tots els 20 anys.
Jo un dia vaig veure
un reportatge
d'aquestes botigues així
i la majoria de gent
estaven comprant...
A veure,
ja sé que tot són calés
al calaix,
ja ho sé,
bosses de patates,
algú de vi,
o...
Compres d'última hora
que es diu molt, no?
O compres d'aquestes
que si no la compres
no passa res.
Vull dir,
no era una cosa de necessitat.
Compulsives,
una mica.
Sí,
a veure,
jo...
És que jo amb això
de les festes festives,
o sigui,
d'obrir les botigues
amb festes,
és que jo
ho trobo demencial.
Ahir mateix,
bueno,
clar,
tothom ja s'ha posat
al serrallo
i jo em passejava
pel serrallo,
no?
Feia un goig,
bueno,
sempre em fa,
però els dies de festa...
Ara més.
Ara més.
Home,
ara més.
amb el passeig que teniu ara...
Ho dic per això,
estava a tope.
Ja sabem que hi ha unes fenyes
que, per desgràcia,
perquè uns disfrutin,
doncs els altres han de treballar.
Però perquè uns disfrutin,
no perquè uns disfrutin
d'anar a comprar,
han de treballar.
I llavors,
doncs,
bueno,
estava clar,
estaven totes les terrasses plenes,
fenya per trobar una taula,
clar,
feia un goig,
doncs,
és això.
que al dia de festa...
Resulta que estem dient
que si els horaris
de la canalla del col·legi,
que si no sé què...
I llavors que al dia de festa
què fem?
Portem la canalla a comprar?
On tots deixem els crios?
Per a veure, Carme,
no,
perquè el Manel deia
llibertat d'horari
dintre del dia,
però obrir festius,
sí o no?
A veure,
o alguns festius
molt concrets.
Això també obedeix
una mica
les necessitats
del col·lectiu social.
Mireu,
teniu, per exemple,
a la costa,
on hi ha turisme,
que aleshores aquí...
Sí, és un altre món.
Però esclar,
vull dir,
s'està produint un fet.
I a la ciutat de Tarragona,
tu creus que,
per exemple,
obrir ahir
o obrir demà,
que és festa?
Jo deixaria una mica
llibertat d'actuació
al botiguer,
en general.
Jo deixaria una mica
la llibertat.
No es pot deixar
la llibertat,
perquè no...
A veure,
potser és utòpic, Carme,
però vull dir que
una mica de dir
feu el que vulgueu
amb ser mòdus.
Mira,
abans, per exemple,
els diumenges festius
no es trobava mai pa.
Cert?
Ara des de fa un temps...
Hi havia algun forn de guàrdia.
Perdó?
Hi havia algun forn obert,
em penso.
No, com?
Amb aquest nou sistema
que hi ha
d'aquests forns individualitzats
que es porta el pa tal i qual,
ara el diumenge
es troba pa quasi a tot arreu.
I hi ha botigues de menjar
per emportar també,
que fa 15 anys
era impensable.
Què significa això?
Que la botiga,
el comerç,
s'està adequant
a les necessitats
que la societat demana.
Vull dir,
això és el que jo crec.
No és que es tingui que dir
bueno,
aquí això és campi qui pugui.
No.
Sinó,
anar adequant
el comerç
a la realitat social quotidiana,
no?
Fins i tot en festius,
no?
jo en concret,
perdoneu un segon,
més d'una vegada,
quan he necessitat,
per exemple,
això,
un pa
o alguna cosa
que se m'havia oblidat
o una botella
de qualsevol cosa,
una història,
doncs,
vaig a la botiga oberta
que el diumenge
puc trobar
que, bueno,
de tots coneguda.
Però mira,
un cas,
a tu sota espatlla
el cotxe dissabte,
divendres a la tarda
ja estàs llest.
Fins 10 llums
no te'l poden arreglar.
O has de fer
una operació bancària,
no?
O una consulta
i no tens ni banc ni caixes,
no?
És a dir,
hi ha sectors
que també ho podrien
entrar en aquest terreny
i al contrari,
és a dir,
es va al revés.
A l'estiu,
els bancs i les caixes
tancats des del divendres.
A tot arreu.
A la costa
i a la no costa.
Sí,
però hi ha els caixes automàtics.
Sí, sí,
bueno,
jo no estic...
No, no,
perdona un moment.
Però el botiguer,
és que ara aquí estem parlant d'això,
si necessita canvi,
ha de fer una previsió terrible
als estius.
Això ho ha de fer sempre.
No,
els estius més.
Els estius més.
Perquè l'han allà molt sigut.
Els estius més.
Els estius més.
Ara poso exemples.
Se t'espatlla el cotxe,
no hi ha ni un taller obert.
I també seria una necessitat.
En canvi,
doncs què passa aquí?
Hi ha un sector
que és més vulnerable,
que és el comerç,
on els grans
han guanyat la partida de lluny.
Ja l'han guanyada, eh?
Els petits jo crec que també
han tingut part de culpa
en alguns moments
d'aquest procés,
de no ajuntar-se prou
o de no ser prou fort
o de no plantar prou cara.
També ho he de dir, això.
I això jo penso que és així
i això no ho canviarà ningú.
Tu fixa-t'hi
que vas pels carrers ara
ja fa temps
i moltes botigues
li diuen que hi fa falta personal.
Això abans no passava.
Per què passa, això?
Primer,
perquè el sou deu ser just
i perquè la gent no vol treballar
tant de hores.
treballar els dissabtes i els diumenges.
O sí,
perquè mira,
una de les reivindicacions de tothom
és fer festa el dissabte i el diumenge.
Resulta que
allò que durant molts anys
ha sigut
un cavall de batalla sindical
de fer festa el diumenge,
ara ja no és.
Ara ja no és.
I això val per tothom.
Per les grans superfícies...
No, no, escolta,
si tot el dia s'està treballant,
es treballa.
Segons qui?
Segons qui?
No val per tothom.
Segons qui?
És a dir,
a veure,
la botiga unipersonal,
per dir-ho d'alguna manera,
o la botiga petita,
no té la mateixa problemàtica
que la gran superfície.
No.
Òbviament.
On existeixen
unes necessitats
de regulació laboral
molt més complexes
i difícils
que no pas
la persona
que té una botiga
o que treballa sola
o que té
un familiar
amb ella ajudant-lo,
etcètera.
A veure,
no vaig contra
el no respecte
a les condicions laborals
de la persona,
de l'ésser humà.
Això és sagrat.
òbviament.
Però no té res a veure
la gran superfície
amb tota l'estructura
que té
amb la botigueta
o amb la botiga.
Això és així.
El que està clar
és que el sector
té falta de personal,
no, Carme?
Que cada vegada
costa més trobar gent.
Sí, però jo,
això,
perquè es diu moltes vegades
el consumidor,
el consumidor,
és que els que estem
darrere un tolell
també són consumidors.
És que es parla
de la resta de consumidors.
O sigui,
nosaltres hem d'anar
de bòlit
per anar a comprar
segons què.
Perquè, clar,
o treballem les mateixes hores
o treballem més hores
que potser
que un altre comerç
que tens al costat.
Clar, vull dir,
és que s'ha de tindre present això,
és que es parla
com si es parlés
d'una altra classe de gent.
És que també
són consumidors
i ens hem d'adaptar
a l'horari que tenim.
No que nosaltres
ho podem fer,
però, home,
que no ho pugui fer
la resta de gent
que avui en dia,
per exemple,
en el cas del menjar,
la gent se compren
uns congeladors fantàstics
i unes coses fantàstiques,
doncs aprofita-ho,
vés a comprar, no sé,
un, dos, tres dies a la setmana
i omple-te el congelador.
No tens tan maco.
I de veritat que,
a veure,
que jo el que crec
és que es va fastidiar
el comerciant,
el petit i el gran, eh?
Perquè el gran,
aquests que volen fer
els números bonics molt bé,
però el que està treballant,
el que ha de donar el callo allí,
home,
i després,
què és el que deia el Pere
per el que paguen?
Perdona una cosa,
què ha de fer el botiguer
que té un horari,
per exemple,
de 9 a 1
i de 4 a 8
per poder comprar
o per poder portar
una vida més o menys normal?
Com a persona consumidora.
Sí, a veure,
què ha de fer?
Cadascú,
és el que dèiem
amb el dels horaris,
cadascú s'ho ha de fer
a la seva manera.
Jo, per exemple,
tanco la 1
i en botigues
que tanquen a la 1 i mitja.
Doncs jo procuro
tancar la 1 en punt
o em busco el dit
de tancar la 1 en punt
per poder anar a comprar
en aquella botiga
que sé que tanca
a la 1 i mitja.
Després jo també
soc d'aquestes
que jo no aniré mai
a comprar
en dia de festa,
mai a la vida.
Ja em pot fer falta
el que sigui,
perquè això és com
aquell que li falta.
Això és militància.
És que jo vull tindre,
tinc obert per si
algun necessita
un paquet de sal
que menja el menjar dolç.
Però han de tindre un
perquè a aquella senyora
o al senyor
se li ocorreixi
que li falta
el paquet de sal
i anar a buscar.
Home,
tampoc no cal tant.
Perquè volem ser europeus
i resulta que els europeus
a les 7 o les 6 de la tarda
han tancat.
Jo sé que és una altra.
Deixeu-me plantejar
de totes maneres.
Clar,
tenim el tema
dels festius,
dels horaris.
Hem parlat molt
de les grans superfícies,
però també tenim
un fenomen social
en els últims anys,
l'arribada
de la nova immigració
que fa que hi hagi
cada cop
més botigues
obertes
amb uns horaris
fora del que és normal
i que suposo
que també
no sé si fan o no
competència
a la petita botiga
tradicional.
M'estic referint
a col·lectius
de paquistanesos,
magrebins,
xinesos
que tenen
botigues obertes.
Aquests,
els diumenges
no normal.
Fora dels dies
aquests assenyalats,
si obren
estan complint la llei.
El que passa és que
per ell
el divendres
és festiu.
Fai festa.
No, no, no.
Un moment, un moment.
Ara,
i amb això
fa un temps
sí que estaven
totes les diumenges
i ara
em sembla que ja no.
Em sembla que ja no.
Jo no parlo
de durant tot l'any
sinó d'aquests dies així.
Aquest mes que estem
hi ha gent
que farà festa
el dia de Nadal
i el dia de Sant Esteve.
Estem dient això, eh?
Hi ha una incidència
en virtut de la immigració
a tot nivell
i no solament
relativa
als paquistanesos
o si no hi ha colombians
i argentins
i hi ha els xinesos
que porten una sèrie de
que tenen una sèrie de botigues
que voldrien obrir
tots els dies de la setmana
de 20 i tarda.
I les 24 hores al dia.
Tot això
és una mica
complex.
És clar,
és que
per això deia
que és un món
cada cop més complex
i suposo que més difícil
de regular.
Ara, també és difícil,
no és gaire fàcil això.
En Clarenza
amb el que hi havia
fa 30 anys
això seria
un error.
Avui en dia
el món és diferent, eh?
Total.
Llavors,
només faltaria
que no ho fos.
sí que és veritat
que
potser
d'aquí
no gaire,
no sé quan,
la realitat
ens portarà
que el comerç
vagi d'una altra manera
perquè això
a la vida
ho porta, no?
Però sí que és veritat
que totes aquestes
legislacions
que hi ha ara
no s'han fet
per les botigues
sinó que s'han fet
a partir de les grans superfícies.
De totes maneres,
per conciliar interessos
de petit botiguer
i de grans superfícies,
ara recordem
que a Catalunya
es poden obrir
8 festius a l'any.
consideren que
és una xifra
d'alguna manera
que intermitja
entre el que voldrien
les grans superfícies
i els petits botigués.
Hi ha comunitats autònomes
que obren més dies.
Per això anava a dir.
Això ho anava a dir.
A Madrid,
no fa gaire
sortir un estudi comparatiu,
a Madrid
20 festius a l'any
es poden obrir
els comerços.
Digues, Carme.
No,
amb això que dèiem
d'obrir
els dies que manen...
Però la possibilitat
d'obrir 8
des del petit comerç
seria un mal menor?
És molt difícil això.
Però un mal menor.
Clar,
jo sempre dic que cap.
Ja,
però,
clar,
si tenint en compte
que els altres volen...
Mira,
jo t'he de dir una cosa.
Per exemple,
en l'època de les rebaixes,
no?
Segons com cau,
llavors diuen
el diumenge aquell,
i si és el primer dia
de les rebaixes,
doncs s'obre.
Jo estic segura
que tota aquella gent
que va el primer dia
de les rebaixes,
si tanquessin el diumenge
i obriessin el dilluns,
aquella gent
hi aniria igual
el primer dia
de les rebaixes.
És que és igual.
vendràs...
O sigui,
avui,
les botigues que van obrir ahir
vendran menys avui.
A veure,
és que ho compraràs igual.
En cas,
potser hauràs d'anar
una miqueta més atabalat,
potser sí.
Després,
què és el que deia el Pere?
No hi ha cap col·lectiu,
ningú,
ningú,
que en un moment o altre
no pugui anar a comprar.
Si treballen de les set del dematí
a les tres de la tarda
ja han plegat,
tenen tota la tarda.
Si fan jornada partida,
segurament que a les set
hi ha pocs postos
que a les vuit treballin.
Si no,
fan torts.
Si no,
tenen una setmana de festa
i treballen tres dies.
A veure,
és que per anar a comprar,
jo el que dic
és que jo el que sí,
que això ho fa tothom,
te moldes
a l'horari comercial
teu que creus convenient.
Però festius,
amb els festius
és per disfrutar-los
amb la família
o amb qui vulguis,
però no per anar
a la botiga a treballar.
Vés a donar una volteta,
vés a la platja,
que hi ha gent
que encara s'estan banyant,
disfruta del dia teu de festa.
El que passa és que
això ens portaria a dir
que hi ha molta gent
que disfruta el dia de festa
i si volguessis obrir,
què passaria?
Que obriries
el festiu?
Obriries?
A veure,
jo vaig dir una cosa,
jo soc del Serrallo
i els pescadors
tenen els seus dies de...
Però jo parlo de la botiga.
No, no,
és que és el mateix.
Vull dir,
el pescador no anirà
a pescar el dia festiu.
Però si volguessis obrir,
què passaria?
Re.
No,
doncs hauria de tindre una multa
de la mateixa manera
que si el pescador
vol anar a pescar
perquè tindrà una multa
o si el pescador
ve més tard de l'hora
té una multa
perquè té un horari
per complir.
I l'apagues
i continues obrint.
No, no, no, no,
no funciona així.
L'apagues la multa
i a més a més
el dia següent
has de sortir una hora més tard.
O sigui, fixa't tu.
No, no me refereixo
als pescadors,
me refereixo a les botigues.
No, no,
però que em refereixo
que no,
que hauria d'estar...
A veure...
Però si volguessis obrir,
obriries.
No.
D'altra manera,
això és molt...
Ara ja donem voltes
al mateix,
no?
És evident que
jo penso que això
és una batalla
que han guanyat
les grans superfícies.
Però de totes maneres,
torno a recordar
la xifra aquesta
de 8 festius a l'any.
Tenint en compte
el que vol en un sector
i el que vol en un altre
seria 8
una posició intermitja.
Jo no ho sé,
jo crec que hi ha gent
que si obrissis cada dia
tombarien per les botigues.
No vull dir que compren,
eh?
Tombarien
i hi ha gent
que anirà a comprar
quan no necessita
ni s'acabar.
És a dir,
donar més facilitats
al que pot anar a comprar
és bo,
però s'ha de pensar
en l'altre.
És a dir,
no només has de pensar
en una banda,
sinó que has de pensar
en l'altra.
En altres zones
de l'estat espanyol,
totes maneres,
com deia a poc moment,
s'ha imposat encara més
el model de grans superfícies.
Perquè potser
pel punt de partida
era una altra.
I aquí
potser no hi ha tantes botigues
o aquestes coses,
però jo em penso
que tal com està,
està bé.
Però heu de pensar una cosa, eh?
Si n'hi haguessin més,
presentament diria aquesta besta dient.
Més que ganes de servei,
en general,
i excepte,
salvo excepcions,
el que existeix
amb l'abertura
de tot això així
són apetències econòmiques
i interessos creats.
O sigui,
anem per pas.
En descifrar.
No sorgeix la cosa
d'un impuls
de servei social.
No.
Gent no.
Un negoci generat
per una conveniència
crematística,
és a dir,
de venda,
de que la gent compri,
és a dir,
de generar ansietat
perquè la gent
vagi a comprar,
potenciant aquest afany compulsiu
que genera moltes vegades.
Però això que diu el Manel
ens portaria a dir
que aleshores
si obren
aquestes grans superfícies
és perquè guanyen diners.
Hombre, suposo.
Però, clar,
aleshores...
Perquè guanyen
o en volen guanyar.
Ja,
però l'argument
dels altres contartulis
dient que no perquè s'obri més
es vengui més...
Jo estic segur
que no es vengui més.
Però aleshores
les grans superfícies
per què tenen tant d'interès
en obrir els dies festius?
Perquè ells
deuen fer els números
i perquè els hi surtin
els humors
han d'obrir aquests dies.
Ja està.
És a dir,
pensa que
a aquestes grans superfícies
hi ha botigues
d'aquestes franquícies
i jo no crec
que totes les botigues
siguin rentables.
Estic segur
que totes les que tenen
no,
però una va per l'altra,
segur.
I pensa-t'hi tu
que quan encara
no diuen
que se n'hi posa una
saps que al darrere
venen no sé quants
i veus els emperadors
igual a tot arreu
i veus les botigues
totes iguals.
Bé,
això és el que ara es porta, eh?
Això en parla,
hi ha un article avui
a la premsa tarragonina
d'anàlisi editorial,
crec,
que parla
que aquí a Tarragona
ahir pràcticament
en general
només van obrir
grans superfícies
i franquícies
i que la botiga
s'espera el dia 8
que també és festiu.
Això és el que diu aquí.
Sí, però per exemple...
Això és el que diu aquí
una anàlisi.
De la franquícia
el que sigui, no?
Clar,
si tu a ells vas a comprar
aquella prenda
te la vas a comprar el diumenge
però és que si estigues tancat
te la vas a comprar el dilluns.
Clar,
o el dissabte.
Clar, vull dir,
no te la compras el diumenge
i el dilluns.
Qui diu dilluns o dissabte?
A veure,
és que és això,
obren allà sí
però és el que dic segurament
que l'aglomeració
que hi havia ahir
avui no hi és tirar
i potser si hi haguessin tancat
estaria repartida
entre avui,
entre dilluns,
entre dimarts.
Això és el que vull dir
que és el que dèiem
no compra la gent dues vegades
ni menja dues vegades
és que si ho necessita
ja hi anirà,
ja hi anirà.
Això és un fenomen
carma sociològic,
és a dir,
es potencia
l'ànsia compulsiva
de la gent a comprar
una mica com amb les rebaixes.
És a dir,
s'estimula
i aquesta espècie de cosa
que a vegades veiem
els mitjans de comunicació
on obren la viriera
del carrer
i la gent es llança.
Això és compulsiu.
És a dir,
es compra per comprar.
Abans,
quan anaves a comprar,
doncs compraves
més o menys
el necessari.
Ara tots sabem
que s'entra
en una gran superfície
de consum d'alimentació
per exemple
i coses d'aquestes,
entres amb el carro buit,
vas a comprar
qualsevol cosa
i surts amb el carro
a vegades ple
amb coses que no necessites.
Mira això, mira això.
I has comprat més
del que necessitaves.
Això és compulsiu.
Això és un fenomen sociològic.
Per això obren més hores
de les que haurien d'obrir.
Perquè si no els jutten els números.
Això és un negoci.
Aleshores es ven més
si obres més dies.
No.
Ja hi has anat a comprar.
En comptes de comprar
o aquí ho compres allà.
Però es ven més
perquè la gent compra més
perquè està envait
d'un ambient consumista, no?
Potser una part sí,
però jo no compro això.
Però això és cadascú.
Això és la botxaca de cadascú.
Bueno, jo prohibiria.
Home, la Carme,
ho tenim claríssim.
No, no, no, no.
És que hi ha la família,
hi ha els amics,
ho has de disfrutar.
Però jo insisteixo
que anem amb un model social
en què hi ha molta gent
que passa el dia
amb la família
en un centre comercial.
on trobarà de tot.
On trobarà les botigues,
els cinemes,
el dinar o el sopar,
en fi.
Un grotxador pel nen.
Exacte.
Un parque infantil.
No, vull dir,
això és un...
El pallasso
que entretén
a la batalla
que està guanyada...
Estava guanyada
abans de començar,
no?
Bé, i és així.
En fi,
de totes maneres,
recordem que la Federació
d'Unions de Botigues
és el petit comerç
que recomana obrir demà dissabte
que com que també és un dissabte
que és un dia
ja tradicionalment comercial,
la Carme,
però ja ens ha dit
que no obrirà,
però segurament
que l'eix comercial principal
també sempre això va molt
de la situació geogràfica
de la botiga.
Si totes les botigues
de la Rambla
i de la zona comercial
doncs obren...
I a més a més
el dia de la Puríssima,
no t'ho perdis.
Jo crec que
on hi haurà gent
és a les tardes,
perquè el dematí,
en dies de festa
el dematí són curs.
En fi,
molta gent passejant
i després es veurà
si es compra o no es compra.
Val, val.
En fi,
a banda del tema comercial,
a banda de viure un dia així
com mig festiu
amb els col·legis tancats,
moltes empreses també tancades
i amb els comerços,
això sí,
oberts,
esperen els clients.
En la recta final
de la tertúlia,
un altre punt,
ja que el pont
ha començat informativament
parlant
amb una notícia
en l'àmbit judicial
que té conseqüències polítiques.
Ahir suposo
que ja vam veure
en els diaris
i avui ho recollim
en els informatius
aquesta reobertura
del cas judicial
de Terrasa Cavades
a propòsit
d'un recurs
que havia presentat
un dels carallans.
l'audiència,
un dels jutjats
de l'audiència
l'ha acceptat,
aquest recurs,
i això vol dir
que les diligències
que s'havien arxivat
fa uns mesos
ara es tornen a reobrir.
El Manel,
que és advocat
en sintesi,
això què vol dir,
Manel,
en la pràctica?
La cosa està...
Que tornem a començar
des de zero?
Més o menys.
A veure,
això està subjudicent,
no es té que parlar
massa del tema,
però està claríssim
que hi va haver algú
que va recórrer
l'auto d'arxiu
del jutjat d'instrucció.
Aleshores,
en el moment
que es va formular
un recurs
contra aquest auto d'arxiu,
això va pujar
a l'audiència,
és a dir,
el Tribunal Superior.
El Tribunal Superior
ha examinat
aquesta incidència
i ha considerat
que es tenia
que retornar
el procediment
al jutjat
perquè es reobrís
el cas
i es realitzessin
més diligències
per esbrinar
què és el que hi havia
darrere de tot això.
Això,
en síntesi,
és aquest tema.
Però torna a posar
damunt de la taula
un altre cop el tema.
Sens dubte.
A nivell judicial
i a nivell també mediàtic.
El que passa és que sembla
que més limitat
perquè la resolució
de l'audiència
diu que només
es pot tractar
sobre temàtiques
que comportin lesió
per la persona
que presunta lesió,
per la persona
que ha fet el recurs,
no altres qüestions.
Però sí,
el jutge
haurà de realitzar
més actuacions
d'acord
amb l'inèrcia
de les parts
que estan allí
personades.
no sé si ho he explicat.
Sí,
més o menys.
S'ha fet un recurs,
l'audiència l'ha estimat
en part de la forma
que ha cregut adient
i ho torna el jutjat,
s'arroba el cas
i continua.
En fi,
per la pràctica
per la gent,
suposo que és dir,
un tema que teníem
pràcticament oblidat,
se'n tornem-hi,
no?
Pere i Carme?
Oblidat del tot no
perquè no estava vigent
des del moment
que hi havia un recurs.
Clar.
llavors el que passa
és que aquestes coses
per l'opinió pública
segurament.
Per exemple,
aquí és que en el cas
Terrescavades
hi ha dos vessants.
Aquesta que és la judicial
que jo,
perdona,
no hi entenc.
És la més important,
eh?
Sí,
sí,
exacte.
I a més a més,
pel que sembla,
no estava tot tan clar
com algú va dir un dia
de seguida
es va encarregar
de dir que
el meu honor
torna a ser
entera.
No ho sabem,
això ja en parlarem.
I després hi ha l'altre vessant
que és l'administrativa
que això és una altra història,
no?
Això sí,
una altra història.
Aquí hi ha dos,
hi ha dues com a dos,
dos papers,
no?
Però la que semblava
la part judicial,
que semblava,
en fi,
tot i que és veritat
que el Manel diu
que hi havia aquest recurs
però que semblava bastant
tancada o oblidada,
ara...
Perquè en el seu moment
també hauria d'interessar
dir que ja estava acabat.
Perdona,
diguem-ho així també,
no?
És a dir,
això quan va sortir
la primera sentència
on deien que allí
no hi havia cas per ningú
sinó que tot això
estava ben fet
i que no passava res...
Perdona,
no era una sentència,
no era una sentència,
era una resolució,
era un autojudici,
era un interlocutòria,
que és una cosa
que no comporta
una cosa jutjada.
Sí, sí,
no,
em refereixo,
per explicar-ho una mica,
però ho he dit malament,
per l'opinió pública,
pel fet aquest,
semblava que ja estava tancat,
doncs clar,
un dels que
és presumptament
perjudicats,
doncs va dir,
escolti,
jo me sento aquí ferit
i doncs
hi presento un recurs
o com es digui,
clar,
això té un temps,
això va ser abans de l'estiu
o no sé quan va,
no,
no,
i ara,
el febreu,
março,
segona nit,
i ara,
doncs veu,
què passarà,
no ho sé.
Carme,
què et sembla?
A veure,
si hi ha algú
que se sent,
doncs,
que les coses
no s'han fet
com havien de fer
i ho vol tirar endavant,
jo el trobo perfecte,
però vull dir
que li surti bé
i que sigui ell sol,
vull dir que no hi hagi
un col·lectiu
que li hagi impulsat
a fer altra vegada
aquesta,
vull dir,
a veure què si,
no,
ja hi ha.
Aquest recurs.
Que sigui ell
que pel seu propi criteri
doncs hagi volgut
fer aquest recurs
que al darrere
no hi hagi
altres mans
que li hagin impulsat
a fer
quan potser
ho té perdut,
no ho sé.
És possible
però també pot haver-hi
altres mans
a l'altra banda.
També.
De mans hi poden
per dalt arreu,
eh?
No, no, no.
I creuen que això,
només se'ns queda un minut,
creuen que tornar
al primer pla de l'actualitat
al tema judici
de Terrascavades
pot incidir
en el tema administratiu
que comentava el Pere
i en el futur
projecte d'urbanització
d'aquella zona?
Quan es va parar
el tema administratiu
d'Aenes
perquè hi va haver
un cas
que es va demostrar
que un dels regidors
tenia part
i art i part
no es pot ser, no?
Això ho explicaré així ràpidament, no?
I una altra cosa
és el tema judicial, no?
Hi ha Terrascavades
jo entenc
que si han de fer cases
quan toqui.
Manel.
Jo ja no tinc res més
que dir, crec.
Si això arriba al jutjat
i està reobert
s'ha de gastar expectativa
del que passa.
Es pot produir
un altre arxiu
o no?
Per tant,
però dit
d'una manera molt pràctica
mentre es funcionei
la justícia
millor que l'Ajuntament
no faci res
l'administració, no?
En principi
seria millor, abans.
Per tant,
el tema quedaria
frenat
o parat.
En fi,
senyors i senyora,
ho deixem aquí.
S'acaba el temps
de la tertúlia,
una tertúlia així
una mica especial.
Avui els hem d'agrair
als tres
que hagin vingut
a aquesta estona de tertúlia
perquè hi ha molta gent
que està allò fora,
mig de vacances
o de festa total.
Així que
que vagi bé
la jornada laboral,
Carme, demà festa.
Demà la gent
que vagin a passejar
i els que siguin catòlics...
Avui a comprar.
Avui a comprar.
Avui a comprar.
Acabem.
Carme Padrol,
Manel Roca,
Pere Valls.
Gràcies i fins la propera.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Téu-siau.