Sintonia de Tertúlia, temps per comentar l'actualitat d'aquest dimecres,
19 de desembre, a menys ja d'una setmana de Nadal.
Avui comentarem l'actualitat amb diversos convidats.
N'havíem convidat quatre, en tenim tres, una baixa d'última hora,
no sabem si encara es podrà incorporar, no sabem res,
de Josep Maria Sabatebós, que també l'havíem convidat a aquesta Tertúlia,
historiador i professor de la universitat.
El que sí que tenim són els altres tres convidats,
Àngel Cunessa, exsecretari general de Caixa Tarragona,
Àngel, bon dia, el botiguer Antoni Guàs de la plaça de la Font,
Anton, bon dia, i el llibreter de la Rambla, Ramon Marruat.
Ramon, bon dia.
Doncs amb aquests tres convidats, no sabem si es podrà incorporar
Josep Maria Sabatebós, amb aquests tres convidats donarem una ullada
a l'actualitat del dia, que una jornada més ve marcada pel tren.
En els últims dies hem parlat molt del tren per dos motius,
pel primer aniversari de l'arribada de l'alta velocitat al camp de Tarragona,
avui fa just un any dels primers trens que van entrar en funcionament
i que ens van comunicar amb l'alta velocitat amb la capital de l'Estat
i després pel tema de la façana marítima.
Ahir, en fi, avui sobre tots els diaris,
ahir al vespre ja ho vam explicar als informatius de Tarragona Ràdio,
va haver-hi una reunió de l'alcalde a Madrid
amb representants del Govern de la Generalitat i de l'Estat,
on es va acordar iniciar a principis d'aquest any 2008
un estudi informatiu per determinar el millor traçat ferroviari a Tarragona
i per tirar endavant el projecte de la façana marítima.
No és descarta cap possibilitat, però està clar que l'actual equip de Govern,
l'alcalde Josep Félix Ballesteros i l'actual equip de Govern
aposten clarament per desviar el tren per l'interior,
soterrar-lo per l'interior i alliberar tota la façana marítima
de l'actual traçata ferroviari.
Així que avui als contartulis els demano, en fi, què els sembla,
si estan a favor del soterrament per l'interior
o el que s'havia dit fins ara,
sobretot que es parlava més del soterrament
per l'actual traçat a Randa Costa.
Vinga, Àngel, comencen per tu.
A veure, realment el projecte està més de soterrament,
per el que dius tu, vull dir,
encara que sigui per l'exterior.
Ho dic perquè a mi em fa una miqueta de por,
totes les coses tenen la seva part positiva i la seva part negativa, entenc.
Evidentment, de treure'l de la costa,
em penso que és una cosa positiva,
al passar-lo per l'exterior potser té el problema
que m'adó la sensació que estem trinxant el territori.
Si es fa des d'una perspectiva que es pugui soterrar,
ho trobo molt correcte i molt adient.
I potser ressaltar una cosa positiva
que sembla ser, segons la informació de la premsa,
que per primera vegada s'han sentat
les tres administracions, diríem, més directament afectades
i això s'hauria de complementar, ara en tot cas, entenc jo,
també amb un acord ple dintre les forces polítiques
del propi Ajuntament, no?
Ramon.
Home, hi ha l'hora, eh?
I a l'hora, aquesta és una bona notícia per a la ciutat,
si és que tira endavant,
perquè amb això cal ser molt prudents
i l'experiència ens fa disprudents
i la llàstima és els anys perduts,
els anys perduts, en fi, amb idees i tot plegat.
Jo penso que aquesta idea,
i clar, que enrere la podem tornar,
perquè vos imagineu que fa 40 anys
bé fet això,
o hi ha el començament,
és que és lògic, és lògic.
que aquí on hi ha la parada d'autobusos,
hi hauria d'haver l'estació del tren per entendre'ns.
I això hi ha una cosa normal a Tarragona de tots els temps.
i mira quant de temps perdut i quants d'altres.
Avui és molt més difícil de fer-ho.
No solament per tritxar el territori i tot plegat,
i això, sinó...
Jo no sé si el projecte implicarà,
doncs,
soterrar un tren tants quilòmetres,
també no.
Jo no sé què vol dir,
perquè avui dia està edificat tot.
Clar, imagineu,
el tren ver-ho fet
allà a la Vall de la Rebassada
abans que s'hi edifiqués.
Esclar,
és que hi ha problemes
que no hi eren abans que m'hi deia
i cada cop més.
Per això,
llàstima el temps perdut,
però una cosa lamentable.
I una altra cosa,
l'altre dia vaig anar per primera vegada al TGB
a acompanyar un Familiars.
I realment,
allò que jo vaig dir aquí tantes vegades,
ara ho començo a comprovar amb tothom.
Tothom quedarà allí,
tothom diu
i com és que ens han posat l'estació aquí de tren?
No es concep una estació de tren
fora del casc urbà.
Enlloc d'Europa,
és que no existeixen,
és una cosa...
Som l'únic lloc on s'ha fet això.
Per què?
Doncs mira,
per motius diversos.
Tu ho saps per què?
Doncs per acontentar el territori.
Ho saps perfectament,
això que s'ha fet així d'aquesta manera.
Em permeten que després parlem de l'AVE,
perquè com que eren els dos temes de trens que teníem,
acabem primer parlant d'Antoni,
el tema de la façana marítima
i de la reunió d'ahir
i del fet que,
en comptes de soterrar per la línia de la costa,
desviar-lo per l'interior.
És a dir,
fer l'estació,
la proposta de l'Ajuntament,
que l'alcalde ha explicat a vegades,
seria una estació central
en aquesta àrea que tenim aquí a prop,
entre Joan XXIII,
el riu,
el barri d'Icomar.
Què et sembla?
Millor això que per la costa?
Sí, sí, sí.
A veure,
per què?
Per una raó molt senzilla.
Tot aquest tipus d'infraestructures
porten creixement,
tant sigui creixement de població
Llavors, què passa?
Que, baix el punt de vista comercial,
veureu sempre que,
inclús tu segurament també ho sàpiga,
dintre de la caixa,
vull dir,
sempre marquen les àrees,
dintre del món del comerç
i de les demografies,
marquen les àrees amb circunferències.
Què vol dir això?
Que si tu tens una població,
com ara, per exemple, Reus,
pots anar creixent amb circunvalació.
És a dir,
hi ha el tema de les rondes,
que en diuen,
doncs van creixent les ciutats
amb circunferència.
D'acord?
Què ens passa a nosaltres?
Que nosaltres tenim la façana marítima.
La façana marítima ens talla,
vulguis que no,
part d'aquesta circunferència.
Llavors,
vaja,
al meu punt de vista,
nosaltres tenim suficient territori,
diguéssim,
cap a l'oest,
en el que,
d'alguna manera,
les infraestructures
poden anar perfectament allà.
Tant és així,
que inclús el mateix corredor
del Mediterrani
ja està,
d'alguna manera,
pensat
per dintre,
no per la costa.
Vaja,
al meu punt de vista,
passar per dintre
és la idea bona,
és la idea acurada,
és la idea que,
d'alguna manera,
farà que la infraestructura,
d'acord,
ens serveixi a tots.
I sense ser tècnics,
perquè, evidentment,
nosaltres no som tècnics,
ho veuen complicat,
perquè també aquests dies
s'ha argumentat
que soterrar
per la façana marítima,
pel traçat actual,
en fi,
tenint en compte
l'experiència recent
que tenim a Barcelona
de Belvitge,
és a dir,
que seria fer obres
pel mateix traçat actual,
ho complicaria molt.
Però per l'interior,
suposo que també
té una complicitat tècnica.
Jo, sense ser un tècnic,
suposo que això està en funció
també de la proximitat
precisament a la ciutat,
vull dir,
jo penso que com més allunyat
el facis passar,
vull dir,
més fàcil deu ser,
més complicat
en quan t'acostis més,
vull dir,
el primer projecte
que hi havia hagut
sempre havia sigut
de travessar la ciutat
per sota,
vull dir,
i van sortir
tot aquell tema
de les coves urbanes
i tots els temes de...
En fi,
tenim l'experiència
del pàrquing
de Jaume I,
vull dir,
la quantitat de roca
i la dificultat
d'excavació,
el que passa,
que tornem el mateix,
si l'estació de tren
es fa en un lloc
on la majoria
de la població
hi ha d'en cotxe,
llavors la funció
del tren desapareix.
És que, Ramon,
a mi una mica
el que em fa por
d'aquest traçat
és a dir,
que al final
no acabem fent
una estació
a prop de la de Perefort,
vull dir.
Home,
no,
tan lluny
no estava previst,
eh?
El traçat,
insisteixo,
l'estació es contempla...
Allò és un mas robat.
L'altre dia
va sortir una
que té una botiga allí
i es queixava
perquè no li portaven clients
una que va agafar
una botiga,
va sortir en un programa
de televisió
d'aquestes preguntes
en directe
amb una autoritat
i li deia jo
que vaig pensar
burra
perquè ho feia això,
que es pensava
que allà hi anirien
milions de persones.
Esclar,
ara es veu
que va fer un guiós,
no sé què,
una botiga allí
i no guanya
per viure,
però és que es para,
a mi no se'n va robat.
Doncs parlem de la B,
ja que veig que té...
el Ramon té moltes ganes
de parlar
de l'estació de la B,
la veritat és que
la ubicació
de l'estació
un any després
de la seva obertura
encara porta debat
on difícilment
ara canviarem
l'ubicació,
però en fi,
vostès què en pensen
un any després
de la B,
s'ha ajudat alguna cosa,
s'ha notat,
en fi,
tenir l'alta velocitat aquí?
Sí, sí,
s'ha notat,
s'ha notat.
Sí?
I tant, home.
A veure,
no sé si s'ha notat
a nivell de
més gent
a la ciutat,
d'acord,
però aquesta infraestructura
d'alguna manera
a nosaltres
ens dona
una mobilitat
superior
a tots els ciutadans
de Catalunya.
A veure,
nosaltres
i tothom
aquí a Tarragona
tard o d'hora,
vull dir una vegada
o dos a l'any
i ha d'anar a Madrid,
sigui per el que sigui,
ni que sigui
veure un festival
o una estrena,
d'acord?
Estrenes que no
arribaran aquí,
d'acord?
Anar a Madrid
amb dues hores i mitja,
creieu-me,
és una passada,
però una passada.
Llavors,
què passa?
Que les encüestes
que fan
del tema
del TGV
és que
és gent
que va
a treballar
o que va
per feina
a Madrid.
Mireu,
ja a Valladolid
crec que és
una fauna,
una gent
que ja li diuen
els abelinos,
d'acord?
Els abelinos
són gent
que viuen
a 300 quilòmetres
de Madrid,
a les 6 del matí
agafen el primer ave
i a les 8 de la tarda
tornen cap a casa.
És a dir,
fixeu-vos-hi també
en Parafort.
Parafort
ha tingut
un creixement demogràfic
increïble,
increïble.
Ja sigui
perquè hi ha gent
de Barcelona
que per el que sigui
doncs
ha d'anar
o...
En fi,
no sé
ara mateix
quina classe
de població
hi ha a Parafort
però us puc dir
que ha crescut
en pocs anys
el doble.
D'acord?
Llavors,
vaig al meu punt de vista
és una gran infraestructura.
Jo l'hagués fet
a Parafort?
Doncs segurament.
L'hagués fet aquí
al centre
de la plaça Imperial
Tarraco?
Doncs segurament.
L'hagués fet
a l'aeroport de Reus
que hi havia
una opció
de fer-ho
a l'aeroport de Reus
que jo la trobava
la millor
de les opcions?
Doncs també.
Bueno,
vull dir,
en principi
a nosaltres
ens dona
molta més mobilitat
que no pas
a qualsevol
ciutadà de Catalunya.
Vinga,
més opinions.
Àngel.
Bé,
jo em penso
que
si pensem
amb els que utilitzen
bàsicament l'AVEC,
jo em penso
que són gent
d'empresa,
gent per treball
bàsicament,
evidentment
és un gran avantatge
perquè avui
estàvem pensant
que aquesta mateixa persona
agafava el cotxe
s'anava a l'aeroport
de Barcelona
normalment
amb el que això suposa,
vull dir,
el traslat,
el risc de...
I ara aquest trajecte
s'ha convertit
en 12 o 30 quilòmetres,
vull dir,
en deixar el cotxe
més fàcilment i tal.
En aquest sentit
crec que és positiu.
Ara,
evidentment,
des del punt de vista
del ciutadà de peu
ha sigut molt millor
que l'estació
hagués estat molt més a prop.
i a més a més,
les parades
estaran en funció
de l'ús
i el bé fet
d'haver d'acompanyar
o que portin allí
perquè el servei d'autobusos
en una línia
d'aquestes trajectòries
és una entelequia,
vol dir que la resta
dels ciutadats
pagarem el tio que va allí.
Això dels autobusos,
deixem-ho córrer,
no pot ser.
És a dir,
si baixen 30 persones
a l'Ava,
què vol dir?
N'hi ha dos que n'hi ha
a Torre d'Embarra,
un que n'hi ha a Salou,
un que n'hi ha a Reus,
un que n'hi ha a Tarragona,
aleshores què vol dir?
Que hi ha 15 autobusos
per 30 persones
és una cosa
que vol dir
que la resta dels ciutadans
ho haurien de pagar.
Això no ha d'existir.
És una pèrdua de temps,
però jo no parlem d'aquest tema.
Disquepo una mica
d'això que diu tot.
Jo disquepo una mica
en un sentit.
És a dir,
l'utilització,
a veure,
Pere Fort,
com tots els pobles d'allí,
la influència
dels que treballen
a la refineria
i tot plegat,
es nota
com tot el cap
que està creixent
i això jo penso
que Pere Fort
fins ara
no ha arribat.
Remeto
allò d'aquella dona.
Són,
o el que va passar a ella,
que es va especular,
que ara se n'adonen
que tenen el tren allí
i a la Vall d'Aran
hi van els mateixos
que hi anaven.
No,
és a dir,
no incideix allò
que deien.
S'han creat expectatives
excessives
sempre sobre
l'impacte
de l'alta velocitat.
Sí, entre altres coses
perquè a Tarragona,
em perdó,
a Tarragona,
Madrid
no és
una relació,
és a dir,
València
o Barcelona
és una altra història,
però la població
de Tarragona,
no parlo
del negociant
que ja li va bé
o el polític
que ha d'anar a Madrid,
però aquí
a nosaltres,
és a dir,
nosaltres en perspectiva
no vol dir que ho diuen
i podrem anar a Madrid.
És a dir,
l'AVE,
tal com està bé,
està concebut
i beneficia
els que viuen a Madrid,
però no els que vivim aquí.
això ho hem d'entendre
d'aquesta manera,
és a dir,
perquè ells cada cop
poden anar més lluny
des de Madrid
i totes les línies
de l'AVE
estan concebudes
d'aquesta manera.
És a dir,
nosaltres no,
a nosaltres,
si un TGB
nés de la frontera
València o Alacant,
doncs,
evidentment,
ens beneficiaríem,
entenc jo.
Per què?
Perquè, per exemple,
si fos urbà,
si fos urbà,
doncs ens situaríem
a Tortosa
a Tortosa
o a Barcelona
en un moment.
Si no pots anar a Tortosa
i a Barcelona,
que és el trajecte,
sobretot Barcelona,
és el trajecte
més usual
dels terrenorins,
doncs,
la línia actual
ja ens va bé,
perquè,
doncs,
en 55 minuts
ens situis a Barcelona.
Pel que hem parlat
aquests dies,
home,
sobretot en el món
de l'empresa,
és evident que ha estat
un benefici
tenir el tren
d'alta velocitat.
També és evident,
perquè ahir ho vam parlar
amb responsables
del sector turístic,
que des del punt de vista
de turisme
i, sobretot,
del que seria la costa,
és a dir,
el turisme de sol i platja,
és evident que no ha tingut
cap efecte positiu
perquè consideren
que aquest és un turisme
que ven transport
en vehicle privat
i que no utilitza
el tren.
Des del punt de vista
estrictament tarragoní
i efectes turístics,
vostès creuen que,
en fi,
potser un any és poc,
es pot potenciar més,
perquè el president
de la Càmera de Comerç
deia aquest dilluns
que la Diputació
i tots els patronats
de turisme
haurien de fer
més promoció
de la nostra ciutat
i de les nostres comarques
en els punts d'origen.
En aquest cas,
bàsicament,
seria Madrid i Saragossa,
en aquesta línia.
Creuen que ens pot ajudar
si no ens ha ajudat encara
en tema turístic?
Jo crec una mica
en la línia
del que deia el Ramon,
també vull dir que...
A veure,
l'estació la tenim
on la tenim,
per tant,
llavors,
hi ha una segona fase
importantíssima
que és el tema
d'infraestructura,
és a dir,
com arribar-hi amb facilitat
o com sortir-ne amb facilitat.
Llavors,
vull dir,
aquest tema és fonamental
perquè si una persona
va a la platja de Salou
o a Torredembarra
per a Fort
i llavors allà no té
un accés ràpid i fàcil
i em penso
que aquesta seria
la segona fase important.
Llavors,
a mi hi ha un tema
que em preocupa una mica.
Però, Àngel,
perdona,
parlem d'infraestructures,
de millors carreteres
o de més transport públic?
De més transport públic,
en millors carreteres.
Les dues coses.
Llavors,
una cosa que a mi
em preocupa una mica
és quan el tren
arribi a Barcelona,
és a dir,
m'agradaria veure
el tema de freqüència
de trens a Tarragona,
és a dir,
que no quedem altra vegada
com deia nosaltres,
llavors despenjat
perquè la prioritat
sigui d'arribar
de Madrid a Barcelona
o de Barcelona a Madrid
i llavors els uaris de Tarragona
es quedem,
com sempre,
en una situació.
Jo em penso
que hi ha un tema també,
és a dir,
la concepció des de fora
que es té de Tarragona
no és la de Barcelona a València,
evidentment,
sinó que es té una concepció
de camp de Tarragona una mica,
des de fora
i vull dir,
això és un tema
que als tarragonins
potser a vegades
ens costa més d'assumir-ho,
però vull dir,
des de fora
les coses veuen
una mica
des d'aquesta perspectiva.
El president de la Diputació
no fa massa
va dir que faria esforços grans
pel tema de la marca Costa Dourada
en el sentit precisament
d'aprofitar aquestes infraestructures,
ja sigui tant aeroportuàries
com les que estem tenint,
que vull dir,
funcionen i funcionen molt bé,
com les que estan previstes
a nivell de ferrocarril
i aquestes coses.
També és cert,
també és cert
que hi ha un problema gran
i és que d'alguna manera
nosaltres encara seguim sent
una destinació
exageradament cara.
Tampoc tenim tant sol i platja
com pot tindre Màlaga.
Màlaga s'està,
vull dir,
allà construint
una borrada.
La segona residència de Madrid
estava anant cap a València
i tota la costa del Llevant
i està anant cap allà baix,
precisament per aquestes infraestructures.
Coneixo gent de Madrid
que tenen casa a Càdiz,
per exemple.
I és clar,
és que costa tan poc anar a Càdiz
que dius,
hòstia,
escoltem el lloc ideal.
Però ara també costa poc venir aquí,
no?
D'acord,
però és que,
a veure,
entén-me.
El que passa és que segurament
l'estació de l'Ave de Màlaga,
que per cert s'inaugurant
em sembla aquest dissabte o diumenge,
deu ser una estació urbana
i l'estació d'aquí
la tenim on la tenim, no?
Vull dir que això també suposo
que té uns efectes
en què la gent
quan arriba aquí
hi veu un pare a l'estació, no?
I de fet,
el que deia ell,
això és veritat,
és a dir,
menys mal que d'alguna manera
ens hem ficat tots d'acord,
allò de dir,
vinga, va,
som-hi tots amb el mateix,
amb la mateixa força
i anem a treballar les coses
perquè, clar,
arriba un moment
que dius,
ostres,
la Diputació tira per un cantó,
la càmera tira per l'altre,
els patronats tiren per un altre,
dius, noia,
escolta'm,
això,
quin cacau és aquest?
I quan arriba el tren a Barcelona
i al fil del que comentava l'Àngel,
temen que hi hagi
un impacte més gran
sobre l'estació
i sobre els municipis
i sobre el territori?
Sí.
Perquè això era una altra cosa,
tindrem la gran ciutat
a mitja hora de trajecte.
No,
a mitja hora més al cotxe.
A mitja hora més al cotxe.
També és veritat.
El que deia jo,
que un tren més pròxim
hauria fet
que segurament
que l'ús del TGV
des de Aragona
o des de Reus
seria superior
al que serà.
I això vol dir
que si,
a mesura que augmentin
les línies de TGV,
que per força
aniran augmentant,
una part de les deixors
ja no pararan a l'estació
perquè no serà rentable
parar a l'estació.
Això és el que deia
abans l'Àngel.
En canvi,
si vés molt d'ús,
si vés molt d'ús,
però està clar,
el molt d'ús
vol dir la facilitat
d'anar-hi.
Si jo heu de perdre
20 minuts,
mitja hora
per anar allí,
agafo un tren normal.
Per anar a Barcelona
a tu no hi vas a buscar el TGV.
És a dir,
el gran a tot,
és a dir,
el gran triunfo
de la població de Tarragona
per donar un...
quan això,
això que diuen
els de ràdio
i de televisió,
l'audiència,
l'equivalent,
no?
És la mobilitat
Tarragona-Barcelona,
que és el que més mou.
I en futur,
el que més pot moure
seria València.
Això cal pensar-hi.
Crec jo,
més que anar a l'interior,
és el que és natural.
I sí que té
incidència turística
a les zones.
És a dir,
Barcelona-Tarragona-València,
això té molta incidència.
És que si vols rapidesc,
inclús és més fàcil
agafar un neuromet
o una altària
a Tarragona
que no pas anar a buscar
el TGV a Pere Forn.
Per aquí podem córrer
el risc del que apuntava
abans l'Àngel
que potser quan arribi
el tren a Barcelona
molts trens facin
trajectes directes
entre les dues grans capitals.
Això està previst.
que no passin de llarg,
però aleshores podem quedar
amb el risc
que aquesta sigui
una estació...
En fi...
No, que es redueixi
la freqüència
que hi ha en aquest moment,
que ara és bona.
Allà on està
és el típic
apeadero,
apeadero
d'un poble
que està a 3 km.
Però i aleshores
podem caure en el risc
que aquesta estació
de Parafort
sigui un apeadero
que diu el Ramon?
Jo ho veig així,
jo ho veig així.
Una mica el mateix
que la Taillot.
Hi ha també
una qüestió
de fons.
Primera,
una culpa
interna
a Tarragona.
A Tarragona
la gent
fan estructures
que la gent
agafa el cotxe
per anar-hi.
Terratòries,
exemple, no?
I això impunament
no hi ha cap ciutat
a Catalunya
que es facin les coses,
però a Tarragona
hi ha una facilitat
a fer aquestes coses.
I l'altre,
el problema
a Tarragona-Reus.
És a dir,
potser d'estació
només hi ha una,
però aquí
ens trobem
amb el dilema
del judici
de Salomó, no?
És a dir,
ni tu ni jo.
Jo penso
que fredament
un tarragoní
li convindria
que en lloc
de ser a Perafort
fos a Reus
l'estació.
I en un reusenc
li convindria
que en lloc
de ser a Perafort
fos a Tarragona.
Per què?
Perquè aquell problema
de relacions
de transport
Tarragona-Reus
està resolt.
Això n'hi ha,
n'hi ha per tots els costats.
I aleshores,
és a dir,
no hi ha problema.
I això faria,
és a dir,
però qui és
la persona
amb responsabilitat
política
que s'atrevia
a dir
no, no,
millor que es faci
Reus
o millor que es faci
Tarragona.
Qui és?
Ja tenim
la Universitat
Rovira i Virgili,
l'aeroport de Reus
i l'estació
del Camp.
Perquè no es molesti
ningú.
Però aquest és el gran mal,
doncs,
el territori?
Ho ha estat el gran mal
històricament del territori?
entre les dues
grans ciutats
no volia ser...
Jo penso que el que hem dibuixat
abans dels EO
també ho digue,
igual que hi haurà
horaris
que passaran de llarg,
doncs,
estació Reus
i estació Tarragona.
Ja està.
Hi ha població
per això.
I jo penso
que llavors
hi havia tres
que paririen a un lloc
i hi havia tres
que paririen a l'altre
i ja està.
Jo penso que
si hi ha hagut
una visió
unitària
sobre aquesta qüestió,
indiscutible,
segurament
aquest...
Jo penso que...
Però com que
els teòrics
del TGV,
jo n'hi he sentit,
els tècnics,
això,
el TGV farà
no sé què,
i bueno,
jo aquí
tu no n'has sentit
en quantitat
que han vingut
amb col·loquis aquí
gent entusiasta
que aquí vindran
milers de persones
i totes aquelles coses,
totes aquelles enteleques
benvingudes
perquè més val
una infraestructura
qui sigui
que no pas que n'hi sigui
però aquestes
borrades
que feien
d'allòs
allà ja se n'han adonat ara
que no...
En fi,
de totes maneres
abans comentava
el TGV
de passada
parlava de trens
i de les infraestructures
aeroportuàries,
avui hi ha una altra notícia,
avui un portaveu
o una dona
portaveu
de la companyia Ryanair
ha dit que
en fi,
el que s'havia anunciat
fa unes setmanes
per part de les administracions
locals d'aquí
de Tarragona
i de la Generalitat
en el sentit
de convertir definitivament
l'aeroport de Reus
en una mena de base
de Ryanair,
ja tenen
la de l'aeroport de Girona
ara la de l'aeroport de Reus,
aquesta portaveu
de la companyia Ryanair,
en fi,
ha dit que
de moment
no hi ha res tancat
que s'està parlant
i que ja veurem.
Això em ve
el Tom
per preguntar-los
si consideren
que realment
l'aeroport de Reus,
una infraestructura
d'aquestes característiques,
creuen convenient
que ha de dependre
tant
d'una companyia
de baix cos
com és Ryanair,
que a més a més,
recordem,
si fa això
serà també
gràcies a les subvencions
públiques
de les administracions.
Estan d'acord
amb aquesta política
de subvencionar
companyies de baix cos
i de dependre tant
que l'aeroport de Reus
depengui tant de Ryanair?
Jo he llegit
la notícia
simplement
i a mi la impressió
que he tret de la notícia
és dir
en quin moment
el que s'està negociant
és un tema econòmic,
no?
És a dir,
la senyora aquesta
diu
estem rebent
moltes pressions
però tenim altres candidats.
I tenim molts altres aeroports,
no?
S'estan dient
quant pagareu,
no?
Vull dir,
clar,
això jo crec que és perillós.
I aleshores amb diners públics,
per això els hi pregunto,
amb diners públics
hem de jugar,
hem de negociar
amb companyies.
Si no coneixes
les alternatives
que pot tenir,
em penso que l'aeroport de Reus
és un aeroport important,
no?
És allò que aquí té ganes
s'ho havia pagat,
no?
I la veritat
és que, esclar,
dius,
qui sigui que no hi sigui,
que aquest és la cosa.
A mi no,
jo,
si en condicions normals,
que sigui la base
d'una operació
de baix cost,
és igual
si l'aeroport de Reus
comencés
a tenir molt més
que altres companyies
t'havia acudirien.
Jo crec que l'atindrà,
perquè el problema
és les relacions
entre coses,
clar,
qui és el que posa
una base,
una cosa a Reus
si no hi va ningú?
Clar,
en el moment
que tingui més moviment,
llavors atraurà
altra gent.
Per tant,
és necessari
que primer hi hagi
una companyia
molt interessada
i que després
ja vindran altres.
A quin preu?
Esclar,
a quin preu?
Jo en aquest cas
seria una mica
d'esperar una mica.
No fa servir els avions
la majoria de la població
i tampoc
la majoria de la població
no ha de pagar els avions.
La majoria de la població
necessita carrils de bicicleta,
a la millor.
El pare des de quin punt de vista
deies,
Àngel?
Home,
vull dir...
De l'administració?
Sí, sí,
jo em penso que l'aeroport de Reus
és un aeroport en futur,
vull dir,
per una sèrie de circumstàncies
que...
Llavors,
vull dir,
no sé,
el que suposa
vendre'l així,
ràpidament,
i en presses,
vull dir,
no sé,
el que passa és que clar,
has de conèixer una mica
els intríngulis del tema,
no?
Si no,
és una mica gosarat opinar
sense tenir tots els elements,
no?
Jo utilitzo bastant
l'aeroport de Reus,
i us ho dic així,
i el que,
primer que tot m'ho sorprèn,
és que els avions que arriben
venen plens.
Els avions que marxen,
marxen plens.
I dius,
com és possible això?
Perquè,
evidentment,
doncs,
bueno,
a veure d'on surten
tota aquesta gent.
la gent surt tant
de Barcelona
com de Tarragona,
millor dit,
com del camp de Tarragona.
Perquè venen de Barcelona
perquè és de Baix Cors,
perquè són preus.
O de Girona.
O de Girona,
perquè aprofiten
precisament
aquests preus,
d'acord?
Llavors,
què passa?
Que hi ha un públic,
hi ha un públic
que demana això.
Però,
fixeu-vos bé
que a nivell
d'infraestructures,
a nivell polític,
sempre s'està dient,
i cada vegada més,
que la Costa Dourada
i tota aquesta zona
ha de ser
la Califòrnia d'Europa.
Es diu
i es parla d'aquest tema.
Part d'aquestes infraestructures,
a part de la mobilitat
que es representa
per la gent,
per les indústries,
per les empreses
i per tot,
part d'aquestes infraestructures
venen a solventar
precisament aquesta mobilitat.
No fa massa
es va parlar
d'una infraestructura
molt bèstia
que es vol fer
a nivell d'oci
a Saragossa.
A Los Monegros.
Sí.
Teniu el tema aquest
d'aquí d'Europesa,
que...
Com se diu això?
Com es diu,
sí,
la Ciudad de Vacaciones.
Molt bé.
Veieu també
que Port Aventura
d'alguna manera
està ampliant
el seu món
de l'oci,
que ho entens
amb un altre tipus
de públic
que pot vindre
a jugar golf
i tot això.
És a dir,
veus moviments
per a tot arreu.
Llavors,
esclar,
què passa?
Que ens fa falta
una companyia aèria
que digui,
escolta,
jo et portaré
a més a més
gent
que vol vindre
amb aviós.
I esclar,
què passa?
Que el que fa
la Diputació,
el que fa
la Càmera de Comerç,
el que fan
tota aquesta gent
és dir,
bueno,
si nosaltres
hem de donar
algun duro
perquè vingui
tota aquesta gent,
doncs endavant.
Ja n'arriben
d'avions.
El que passa és que
el debat d'Antoni
està fins a on
s'ha de subvencionar
aquestes companyies?
Clar,
clar,
però és que...
Perquè d'alguna manera
a les zones
la institució
queda segrestada,
entre cometes,
no?
Sí.
Queden manys
de la companyia.
Doncs, bueno,
vull dir,
jo m'imagino
que ja deuen estar
gent pensant
en el tema,
per exemple,
aquest de Clicker,
que és una companyia nostra,
doncs a veure
si poden fer
algun tipus de cosa
com ho té fet
aquest home.
D'acord?
Llavors,
esclar,
jo m'imagino
que si no està fet
és que encara no poden,
però tard o d'hora
jo estic segur
que es farà això
perquè de la mateixa manera
doncs que ja fem
trens d'alta velocitat
aquí a Espanya,
doncs tard o d'hora
doncs també arribarà
el moment
en què nosaltres
podrem donar
aquest servei
a través des de
d'una companyia aèrea catalana.
Ramon,
tu com ho veus?
Saltem a l'aeroport
i Ryanair.
Sí,
estem en un moment
que tot és qüestió de preus,
no?
I jo penso que és convenient
i és convenient
perquè s'ha d'iniciar
un llançament
de l'aeroport
que potser arribarà
que dius
que arribarà fatalment,
no?
Potser,
però llavors
el m'he passat 10 anys,
no?
Tenint en compte
l'experiència que tenim
de Girona,
encara que la vèiem
una miqueta lluny,
però ens podem comparar
o l'objectiu seria
que d'aquí uns anys
l'aeroport de Reus
estigui funcionant
com el de Girona?
A veure,
jo no sé si aquí sembla
Califòrnia d'Europa,
però la realitat
turística de Girona
és un altre món,
i ho hem d'entendre també,
això que de vegades
de Tarragona
no es veuen les coses,
les coses objectivament,
tu que has tingut
càrrec a la caixa,
ja ho saps això,
no?
Que a l'hora
que us venen
a demanar un crèdit
ho mireu,
ho mireu objectivament,
no?
I aquest és un cas.
La potència turística
de la Costa Brava
és la que és,
no?
I llavors,
doncs,
i això,
clar,
és a dir,
jo penso que aquí
no ens hem de posar
la balança
d'allí
i a tot plegat.
En canvi,
potser les perspectives,
industrials
i econòmiques
del Camp de Tarragona
en què moment
són superiors
a les de Girona,
per exemple.
Jo penso que
és aquí,
aquí,
jo penso que
potser s'ha de pensar
més en aquest vessant
que no pas
en el vessant turístic,
que és una regata
aquí,
aquí una costa,
diguéssim,
perquè vinguin milionaris
i jo em costa
de creure'ls,
la veritat,
eh?
Jo,
i hem de ser realistes,
no?
Llavors,
les coses baix coses,
un poble,
però caram,
la gent que té pocs recursos
també té dret a viatjar
i a tot,
i alguna cosa,
s'ha de controlar,
s'ha fet el que vulgui,
però jo penso que aquesta és l'aposta
que tenim i no tenim d'altre,
no?
En fi,
avui hem parlat bàsicament
de trens i d'avions,
així que tanquem d'aquesta manera
la tertúlia en una setmana prèvia a Nadal,
en què,
com dèiem,
com les infraestructures
tenen un paper protagonista
molt especial
en la informació local.
Acabem aquí,
gràcies a l'Àngel Cunesa,
al Ramon Marrugat
i a l'Antoni Guats
per haver compartit
aquesta tertúlia
en els dies previs
de Sant Nadal.
Moltes gràcies,
bones festes,
que vagi molt bé,
i ens tornem a retrobar ja
l'any vinent,
l'any 2008.
Bones festes.
Bones festes.
Bon dia.