logo

Arxiu/ARXIU 2007/MATI T.R 2007/


Transcribed podcasts: 558
Time transcribed: 10d 1h 14m 15s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

...
Jordi Bertran, molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
Benvingut.
Avui parlem de festes,
com passa normalment a l'estiu d'Iranclar,
les festes, la Mediterrània,
ja se sap, és la característica de l'estiu.
Doncs no.
Aquells que s'hagin volgut avançar
al contingut del programa d'avui
estan un palet equivocats,
perquè avui parlem d'una festa
que probablement tingui poc a veure,
en principi, amb les nostres.
Avui parlem d'una festa japonesa, Jordi?
Avui se n'anem al Japó,
que també n'hi ha mar, eh?
Home,
qui no ha sentit parlar del mar del Japó?
Exacte.
I per què parlem d'una festa del Japó?
Doncs mira,
perquè enguany que hem fet aquest recorregut,
o estem fent aquest recorregut pausat
i sense massa intensitat pel món,
doncs,
de la festa internacional,
podríem dir,
sempre partint des de casa,
però també mirant
algunes altres divinitats,
celebracions,
dates assenyalades
d'altres països,
d'altres cultures,
doncs,
se n'anem cap a l'Orient, no?
I resulta que en el mes de juliol,
especialment al Japó,
però també amb l'origen a la Xina,
si podríem dir
en el món oriental de la Xina i el Japó,
té lloc una festa
que és la festa del Tanabata.
Tanabata.
Tanabata.
És una festa vinculada als estels,
una festa, per tant,
bonica,
bonica perquè,
doncs,
ens trasllada una mica
cap a aquesta imatge,
si vols,
idíl·lica, no?,
que tenim
de la cultura oriental,
de la cultura ancestral oriental,
i que,
en definitiva,
és una manera que té
el món oriental japonès i xinès
per explicar als més petits
el nom d'alguns estels
del firmament, no?
i per què estan col·locats
uns estels concrets
on estan, no?
en aquest sentit,
trobo que és molt il·lustradora
i és molt bonica perquè,
d'entrada,
ens dóna una altra dimensió
de la festa.
nosaltres tenim l'estel de Nadal,
però aquest estel,
tot i que està inspirat realment
en un fet històric,
que va ser, doncs,
el pas del cometa Halley,
doncs,
pel firmament,
no té, avui en dia,
a la nostra cultura
una festa dedicada
a un visionament clar
dels estels, no?
És que, de fet,
quan dèiem,
parlem d'una festa
que ens agafa lluny,
jo no m'atreviria,
doncs,
a fer una competició,
quina societat
en ritualitza més,
quina societat
té més tradició,
però, de fet,
a l'Orient
i en particular
al Japó
és una societat
que ritualitza molt
totes les seves accions
i la seva cultura, no?
Sí,
és un país
molt allunyat
del nostre,
però que té,
penso,
una característica
molt comuna
a la nostra,
és un país històric
amb cultura,
i, per tant,
doncs,
amb rito.
Els carrers
i les places
del Japó
tenen història, no?
Però tu ja has estat
i el moviment
que es pot veure
a qualsevol ciutat
europea
o catalana,
fins i tot,
han res a veure
al moviment
que pots veure
en qualsevol dia
en una ciutat japonesa.
Jo sempre penso
que té més a veure...
O són estereotips,
com sempre, no?
Té més a veure
a Europa
i l'Orient
que a Europa
i als Estats Units.
Sí?
Sí.
La gran diferència
és que
hi ha països
que tenen
una història
molt clara, no?
Una història
com a país
i com a cultura, no?
I,
home,
jo personalment
em deixaria
més a mirar allà
per la cultura
i la història
de l'Orient
que no per la història
i la cultura
dels suposats Estats Units.
Home,
vista el que hem vist
fins ara,
anem amb compte, no?
Parlem del Tana.
No hem fet mai
cap festa
dels Estats Units,
potser.
No hem fet
que és
el juliol,
el...
Bueno,
hem tocat
de refilar
la importància
del 4 juliol,
però no.
L'any que ve,
ara ja,
perquè ja no hi som a temps,
perquè ja pràcticament
estem al mes d'agost,
tanquem el mes de juliol,
però que ara,
l'any que ve,
podríem fer...
Ara és parlar dels Yanquis.
Ai,
i per què no?
Tot s'ha de prendre
en aquesta vida.
Per tenir una opinió,
ja saps el que diuen,
eh?
Jo seria partidari
de parlar
d'alguna festa
dels Siux
o dels Apache,
que segurament
serien més nostrats.
Aleshores,
tampoc voldràs parlar
de la Fiesta
de la Fiesta de la Ciudad de Gràcia,
que és justament
el que comemora
és tot això,
però al contrari.
Ja parlarem d'això.
En fi,
parlem del Tanabata,
que això té aspecte
de ser així molt bonic.
I si parlem de calendari,
ens costa una miqueta,
no?,
situar-lo
en el nostre calendari europeu.
Parlem el mes de juliol.
Avui tocaria parlar
segurament
dels patrons,
alguns dels patrons
de la pagesia catalana,
que som Sanadón.
Els autèntics,
segons alguns pagesos,
no?
Exacte,
de fet,
al camp,
poblacions com el Morell
celebren aquesta festa,
que avui a la nit,
a dilluns,
tenim el correfoc de Cluenda
de la Festa del Morell,
que és un dels correfocs
que es cuida
any rere any
en aquestes petites
celebracions
de poblacions
que a vegades
queden,
doncs,
diluïdes
en el calendari
de grans festes
i en canvi
tenen el seu encant,
no?
També.
Bé,
en tot cas,
el Tanabata
és una festa
que ens parla
de dos estels extrems
de la Via Làctea.
O sigui,
si tu mires la Via Làctea,
hi ha dos puntes,
un inici i un final,
dos pols oposats.
al Japó,
que és un món
de contrastos,
d'antítesis,
doncs,
ens parla
a través
de dos estels
dels seus noms
i de la llegenda
que hi ha darrere
d'aquests dos estels
que estan
totalment,
diametralment oposats.
És a dir,
són dos pols
que no es poden trobar
pràcticament,
doncs,
d'una manera tangible,
no?
Darrere d'aquesta festa
dels dos estels
del Tanabata,
hi ha una llegenda
bonica,
no?
Una llegenda
que expliquen
cada mes de juliol
les famílies
al voltant
d'aquesta celebració,
no?
És la llegenda
del bober
i la filadora
o la filadora
i el bober,
no?
bober és un cuidador
de bous,
també
la festa
en aquest sentit
doncs,
molt important.
Un pastor,
però no de bous,
clar.
Bé,
en aquest cas
era un bober
que treballava
a la terra
amb una arada
i tenia un bou.
Però bé,
trepa aquest nom
la llegenda
del bober
i la filadora
i la filadora
del bober,
no?
Dos personatges
molt curiosos,
fixeu-vos,
estem parlant
del món oriental,
però el bou
té una importància
molt gran
a la cultura mediterrània,
també a la cultura catalana,
el bou
de les festes d'altura,
els bous
de les Mare de Déus
trobades,
que són els bous
que troben
precisament
una Mare de Déu,
una figura
a la muntanya,
al Prat
i indiquen
al seu amo,
al seu pastor
que vagi a buscar
aquesta figura,
no?
I la porti
al nucli poblacional
més proper,
no?
La filadora
és un personatge
també molt important
en la cultura catalana,
és un personatge
que ja
en el món
dels romans
apareix
com
el personatge
que marca
el temps
de la vida,
no?
És a dir,
el fil
pot ser tallat
o no pot ser tallat,
no?
Encara és un personatge
que es manté
en algunes representacions
de teatre popular
en tota la Mediterrània,
no?
I és un personatge,
per tant,
molt antic.
Curiosament,
el bou
i la filadora
apareixen
a l'altra punta
del món,
no?
És a dir,
apareixen
màgicament
al Japó,
no?
A la Xina,
també.
És curiós,
això,
si més no.
Bé,
la llegenda explica,
ens hem de situar
en el cel,
estem parlant
de constel·lacions,
hi ha un emperador
històric
que és l'emperador
de Jade,
que és el déu
dels déus,
és el nostre
equiparable
amb Zeus
o Júpiter,
és el déu
dels déus.
Aquest emperador
té una esposa
que és la reina
Guang,
aquesta reina
treballa
submisa,
podríem dir,
a l'emperador,
prepara
també una cosa
curiosa,
que m'ha cridat
l'atenció
en aquesta llegenda,
els banquets
de la resta
de reis
i hi ha un element
molt estigüent,
molt d'aquest moment
que són els préssecs,
els préssecs
de la immortalitat.
En la cultura oriental
el préssec
és un emblema
d'immortalitat.
Hi ha un conte,
que ara no és el moment,
que és el venedor
de préssecs,
que és un dels contes
populars japonesos,
així com a més atractiu,
sí que t'expliquen més.
Prèssec,
símbol d'immortalitat,
una cosa tan senzilla
com una fruita.
I llavors
la reina Guang
i l'emperador Jade
tenen una filla,
que és una filla
que és l'afiladora,
que afila la seda
per als vestits
del seu pare.
És una afiladora
que s'es va esgotant,
es va cansant
progressivament
perquè el rei
ha de tenir
molts vestits
i no para d'afilar.
I ella té aquesta propietat
de fer-ho molt bé.
Un dia
el pare
se n'adona
que la seva filla
està molt cansada
i diu
mira,
aquí no tenim
aquests rius,
aquests estanys,
aquests llacs
que tenen a la terra,
posa't el vestit
d'aquest màgic
volador que tenim
i vés-te'n cap
al món de la terra.
Aquí no té un vestit
màgic volador
a casa seva,
això és normal.
Llavors
l'emperador Jade
convida
la seva filla,
la afiladora,
que no apareix
el nom d'aquest personatge,
sempre és referit
com la filla afiladora, no?
Perquè es vagi a banyar
amb aquest riu, no?
Amb aquest estall, no?
Que és...
És...
No és que el cel
no tinguin rius,
és que el riu,
el cel,
té un altre sentit
que després veurem.
la terra té un sentit
en aquest moment
molt proper
al que podem veure
en contes o llegendes
en què apareixen
les dones d'aigua,
per exemple,
és a dir,
una mena de món màgic
dins de la terra, no?
Bé,
la filla
i la seva corda
immediata, no?
Se'n van cap a la terra, no?
A la terra hi ha,
curiosament,
un jove,
camparol,
i bobé,
que per la meitat
dels prats
i relativament a prop
d'aquest riu
miracler,
propietats màgiques,
doncs,
té els seus camps
i té un bou
amb el qual
prepara la terra, no?
Dia a dia,
treu l'arada, no?
I van preparant
i llourant
aquests camps,
però ho fan
enmig de la solitud absoluta, no?
Per la qual cosa
el jove està molt, molt trist, no?
El bou,
que coneix la solitud
del seu amo,
li adverteix
que hi ha una presència màgica
en aquest riu,
que és la presència
d'unes joves,
no li
assigna
ni li explica
aquest caràcter
reial
i celestial
de les joves,
i li dona
una estratègia
que li permetrà
superar
la seva solitud
i tenir esposa, no?
Que és
anar
discretament
al riu
i mentre s'estan
banyant
l'acord celestial
de l'afiladora
doncs
prendre
una roba,
una peça de roba
i amagar-la
en un lloc.
El jove,
que està
doncs molt sol
i avorrit,
tot el dia
amb el bou,
ho fa,
agafa la roba
i l'amaga
amb un pou
d'aigua
que té molt a prop
de casa
d'on viu.
Bé,
resulta que les noies
s'estan banyant,
i resulta
que un cop
acabant el bany
falta una peça
de roba
que curiosament
correspon
a la de la princesa
afiladora, no?
Clar,
recordem
que aquesta roba
és la que permet
viatjar
a la princesa.
És el vestit volador,
com si fos un episodi
del Torai Mon.
Exacte,
per tant,
si no hi ha peça
de roba,
la afiladora
no pot
tornar cap a casa seva
i és una peça
intransferible,
per tant,
la princesa
ha de trobar
la seva peça.
El cas
és que
no la troba
i el bober
es posa a plorar
i el bober
escolta els plors
de la noia,
és el símbol
que el porta
novament cap allà
i li diu
mira,
jo et facilitaré
una peça de roba
que era de la meva mare
que ja no,
que va morir
i tal,
i bueno,
s'enamoren allò
a primera vista,
en aquest cas.
El bober
és una mica pillo
i no li explica
que ha estat ell
el que ha robat
la peça voladora.
Bé,
total,
que s'enamoren,
es casen,
la princesa
continua,
curiosament,
treballant
el tema
de ser filadora,
tenen dos nens,
un nen i una nena,
i amb el pas dels anys
un dia
el bober
doncs,
s'està sincera
i li explica
el secret
que va ser ell
que li va robar
la roba
a la princesa
celestial.
La princesa
que estava
molt enamorada,
molt enamorada,
hi ha un dia
que té la temptació
però,
de veure
si allò
és veritat,
se n'adona
que sí,
entre el pou
agafa la peça
de roba voladora
que està molt bruta
la neteja,
diu,
bé,
me'n vaig cap al cel
i ja tornaré,
vaig un moment
de visita
a la família
i així ho fa.
Però,
en el cel,
això han passat uns quants anys,
hi ha hagut dues criatures,
però en el cel
el temps
no corre
el mateix temps,
el mateix ritme,
el temps va
a poc a poc
a la Terra,
el temps va
bueno,
a poc a poc,
però vull dir,
any rere any,
allà podia ser
una estoneta.
Exacte,
sí,
el temps va avançant
d'una manera diferent
en un lloc
i en un altre.
Total,
que a la Terra
han passat els anys
i els anys
i els anys
i al cel
només han passat
unes hores
o uns dies,
amb la qual cosa
el rei
ni s'han adonat
ni s'han adonat
que no hi era
pràcticament,
però jo,
escolta,
quan te'n vagis
no te'n vagis
tanta estona
perquè aquesta estona
resulta que
ara el temps
va a l'inrevés
a baix
i el marit
està molt preocupat
perquè no torna
la noia
que està a dalt
amb un altre ritme
de temps.
Les dues criatures
tot per fer.
Plorant,
un drama.
Total,
que el bou
li explica
al bober
el que ha passat,
no?
I llavors
el bou
torna
a agafar
un paper màgic
i
li recomana
al bober
que agafi
un bastó
d'on penjarà
això situem-nos
al món oriental
dues cistelles
posarà els dos nens
les dues criatures
i volaran
perquè el bober
és un bou
volador
és un personatge
també màgic
cap al cel
a saludar
l'esposa.
Clar,
quan arriba allà
l'esposa
no li havia explicat
res de tot això
al seu pare
i el pare
no sabia
que tenia dos nens
res,
res,
no sabia res.
Un gendre bober.
Llavors,
bueno,
hi ha una sensació
d'aquelles
una mica
curioses,
no?
L'emperador
ja accepta
la situació
es converteix
en un bon avi
en aquest sentit
però
adverteix
a la filadora
que no li permetrà
deixar de fer
la seva feina
i que el marit
mai podrà distreure
de les seves obligacions
a la seva filla
excepte
un dia a l'any
i
diguéssim que
entre cometes
desterra
el bober
a l'altra banda
del riu
celestial
que separa
la cort
on viurà el rei
la família
i la filadora
i a l'altra banda
viurà el bober.
La llegenda
explica
que
hi ha un dia a l'any
que és el dia
de la festa
de Nebata
que a totes
les garces
del món
volen
amb un branquilló
cap al riu celestial
per construir
el pont
que permet
que els dos
esposos
el bober
i la filadora
es trobin
una vegada
l'any
amb el permís
del rei
Jade.
Aquesta és la llegenda.
Té una part bonica
i té una part una mica trista.
És molt trista.
Jo la trobo molt trista.
Aquests dos esposos
estan representats
pels dos extrems
de la via làctea.
Els dos estels
que estan en cada punt
de la via làctea
són l'estel
del bober
i l'estel
de la filadora.
I
cada any
el dia de la festa
del Tanabata
els infants
xinesos i japonesos
surten a guarnir
les canyes
de bambú
amb paperers
de colors
i campanetes
per celebrar
aquest fet
i a la nit
seuen
a veure
els estels
i normalment
saluden els estels
amb focs d'artifici
perquè
els amants
tinguin la seva
troballa
il·luminada
amb aquests
focs màgics
de la nit
això
té lloc
aquesta trobada
anualment
jo diria que
és una altra cosa
que uneix molt
al món oriental
i al món occidental
la manera
en què es perceben
els focs
artificials
a l'orient
i a l'occident
és a dir
hi ha una
el que es veu aquí a Tarragona
els focs artificials
a la tarda
de les trobades
que la gent
va a menjar
i tot això
passa molt a l'orient
és a dir
és una cosa
també que ens uneix
no passa
en els països europeus
això
en els països europeus
no passa
un altre concepte
molt diferent
passa potser una mica
a Itàlia
la zona sud
però no passa
en els països europeus

la festa
antigament
també tenia altres coses
que avui
s'han perdut
com per exemple
el fet que les dones
cosien
llavors de meló
que és una foluita
pròpiament
estiuenca
amb agulles
de plata i or
i d'aquesta manera
pregaven els estels
perquè
tinguessin aquest do
de filar
cosir amb molta traça
això és una mica
allò de la nostra
espatronatge
Santa Llúcia
és la nostra
Santa Llúcia
traslladada
al Tanabata
a la festa
del
Wang que es deia
la princesa
es comenta
la dona
la princesa
només separeix
és la filadora
la reina es diu Wang
una història
realment com deies
trista
però molt
i molt bonica
doncs escolta
jo crec que
tenint en compte
aquesta proximitat
que hi ha
entre el món oriental
i el nostre
potser hem de fer
de tant en tant
algun viatge
ni que sigui
amb el vestit volador
aquest
i de tant en tant
fer també
i conèixer
i acostar-nos
aquestes cultures
que per desconegudes
en són alienes
perquè
hi ha moltes llegendes
que sí que sempre
trobem una certa similitud
amb altres nostres
la universalitat
de les rondalles
dels contes
de les llegendes
però jo ara
que intento
fer memòria
no recordo
cap conte
cap llegenda
cap història
que tingui
doncs
aquest guió
no?
i tampoc
hi ha una festa
com a mínim
no n'hem parlat
d'una festa específica
basada
en el món
dels estels
i em sembla
que és una mica
també
la gràcia
d'aquest tema
és a dir
suposo que
la nostra cultura
malauradament
ha anat
enfonsant-se
diguéssim
en un tema
de contaminació
lumínica
que fa
eliminar
aquesta percepció
però
té molt de sentit
és a dir
penso que
sortir al campill
i veure
els estels
i saludar
curiosament
en aquest moment
el tempo
el ritme
del cel
i de la terra
s'uneixen
també és una
de les altres coses
boniques
és a dir
malgrat que els dies
avancen a ritmes
diferents
el cel i la terra
hi ha un dia
que es troben
que és el dia
de la festa
del Tanàbata
Déu-n'hi-do
Jordi i Bertran
ho deixem aquí
perquè crec
que has d'anar
a preparar
la cerimònia
del T
jo he d'arreglar
uns centres florals
amb l'Ikebana
i no tenim
més temps
si no hi ha novetat
ens retrobem
el proper dilluns
exacte
i ja
en el mes d'agost
gràcies
adeu-siau