Saludem Jordi Berdran, molt bon dia Jordi.
Benvingut, dic avui, fixa't, m'he preparat, mira, jo ho tinc preparadet.
No sé quants refranys s'han relacionat el mes de maig,
no sé quants refranys s'han relacionat amb la primavera,
i tu m'has vingut amb tu un tema que no té absolutament res a veure.
Sí, avui, avui, ara li buscarem res.
Amb la història del circ es barregen dues tradicions absolutament diferenciades,
que són l'occidental i l'oriental.
Per tant, no sé si ve del circ, el circ actual ve del circ romà,
no sé si ve d'aquella època de Roma.
El que sí que és cert és que en l'època grecorromana
es tenen notícies de molts artistes.
No hi ha només amb els romans,
que seria el que tindríem aquí més ubicat, per exemple...
Les pel·lis que hem vist tota la vida des de l'antiu Oriente,
les pel·lis allò de paisatges, així com de les mil i una noix,
sempre sortien malabaristes i homes que llançaven foc i coses d'aquestes.
Sí, sí, això podria...
A la llunyana Índia, també, i que feien equilibris, i a la Xina.
Sí, la tradició...
Aquilibristes, malabaristes...
La tradició, en aquest cas, oriental, seria aquesta, no?
Potser és més antiga que la nostra, en aquest sentit.
És molt antiga, el que passa que hi ha un moment que es creua, no?
Llavors, en la banda d'aquí, podríem dir que en l'època de Grècia,
està clar, i per tant, tu per això suposo que deies-ho de Roma,
amb el tema de Grècia ja existeix el concepte de l'especialista
amb malabars, especialista amb gimnàstica, amb acrobàcia,
i també els tomadors de bèsties, no?
O sigui, els ex coneixen la doma dels ossos,
la doma dels monos, d'una manera molt habitual, no?
Després, amb l'entrada a Roma, el concepte de circ canvia una mica,
perquè el circ realment no seria pròpiament el lloc on tenen...
Bé, no es desenvolupen aquest tipus d'espectacles, diguéssim, malabarístics,
sinó que el circ més aviat és l'espai on es corren les carreres de cavalls.
Per tant, hi ha un concepte que seria una miqueta diferent.
Tot i així, coneixem, doncs, també amb el món romà,
no en l'espai anomenat circ, però sí amb l'espai anomenat amfiteatre,
multitud de lluites, en aquest cas lluites contra les bèsties,
que no vol dir lluites amb mort, sempre.
Hi ha una habilitat que és la de Marc Curnà, un bou,
que és un forçut, sortia a l'arena i intentava doblegar una bèstia terra.
Jo ho vaig veure a Coavadis o a Benur, no ho recordo.
Sí, bueno, hi ha diverses escenes.
Sempre les confongui, aquestes dues. Si algú sap que ens truqui.
Hi ha diverses escenes d'aquestes amb els pepons, podríem dir.
És que no sé si era a Coavadis o a Benur, sí.
Bé, en tot cas, existeixen aquestes dues tradicions.
Jo et diria que la grega és una mica més polida que la romana.
Sí, m'has dit que els grecs eren més finets.
És una mica més vasta, no?
Això seria evident que existia, no?
Ara, després ens hem de remuntar també a l'ada mitjana
per veure un altre tipus d'espectacle,
molt més, podríem dir, un cir de carrer,
on juguem moltíssim amb tot aquest aspecte gimnàstic i acrobàtic
i molt menys el que podríem dir amb l'aspecte de les bèsties, no?
Això succeeix en palaus, en cors,
però també succeeix en les places públiques, no?
I hi ha, de fet, prohibicions diverses en l'època de l'edat mitjana
que regulen que els artistes de circ,
donada la seva gran popularitat, no podien sortir cada dia.
Perquè, al final, bueno, hi havia un cert caos
i la gent no treballava ni feia el que havia de fer, no?
S'ajuntaven amb números teatrals, aleshores.
Vull dir, es confonia una mica el món d'espectacle de carretera o de camí,
millor dit, no? S'ajuntava a tot tipus de...
Sí, de fet, una de les característiques que trobem amb aquests tipus d'espectacle
és que moltes vegades havien estat identificats amb les forces del mal, realment.
La cosa dels comedians.
Sí, els comedians, els jugles, realment formen part...
Són uns personatges que són molt polifacètics i canten, reciten,
fan diferents disciplines acrobàtiques.
Això, aquesta multiplicitat i aquesta consideració d'estrany
i, per tant, una mica sobrenatural,
els dona un nivell també de persecució per part de l'Església en diferents èpoques, no?
Per tant, això hauríem de tenir en compte que no sempre van ser uns artistes ben aplaudits, no?
Ara, això té, podríem dir, les disciplines tenen una llarga tradició,
però difícilment aquestes tradicions estarien col·locades, podríem dir,
en l'escenari que nosaltres coneixem avui en dia com un dels més clàssics,
que podrien ser, doncs, la vela, no?
Això tardarà molt, no? Tardarà encara molt.
De fet, hi ha una notícia que és bastant important,
que és a la ciutat de París, en l'any 1783,
hi ha un personatge que tenia una espècie de teatre, no?
Aquest estava... era el senyor Philip Asley,
era un resident a París, però que ell era d'origen anglès, no?
Aquest Philip Asley va ser el primer que podríem, d'una manera o altra,
dir que va fer alguna cosa semblant al circ modern, no?
I per què? Doncs, bàsicament,
perquè ell tenia una concepció d'espectacle molt més avançada
que aquesta concepció que podríem dir medieval, no?
Que havia arribat, és a dir, era un, d'entrada,
un personatge que creava una escenografia espacial,
va generar un escenari circular,
que això seria una de les característiques importants
del circ modern, aquesta pista d'escenari circular.
És el que més la identifica, no?
Sí, però, curiosament, doncs,
i se'l va en aquesta distància de l'amfiteatre romà, diguéssim,
però vull dir, la concepció d'això es va produir,
doncs, uns anys després que aquest senyor,
doncs, abandonés, diguéssim, París,
perquè va coincidint a l'època de la Revolució Francesa,
de finals del XVIII i tota aquesta història,
doncs, aquest personatge va crear a Londres,
o a prop de Londres, un espai que es deia
el Royal Amphiteatre,
o sigui, l'amphiteatre real,
que va ser una miqueta l'espai on es pot considerar,
doncs, que amb el preàmbul de París
s'acaba, doncs, produint a Londres
una gran explosió, no?,
de què seria aquesta concepció del circ rodó, no?
De fet, el nom era més llarg,
es deia Asleys Amphitheatre Riding House,
que vol dir, doncs, l'amphiteatre on els...
la casa d'amphiteatre on els cavalls són muntats, no?
i, bueno, tenia 13 metres de diàmetre aquesta pista
i realment és el que podríem dir
que comença a definir el circ modern.
I juguen dos conceptes.
El Philip Asleys era un militar de carrera
i, per tant, un militar també que coneixia
tot el món de la cavalleria.
S'utilitza el tema dels cavalls,
el circ equestre, com una de les coses
més característiques, doncs,
que s'han de tenir en compte, no?
És que fins i tot quan nosaltres, bé,
jo era petita, recordo que un dels potencials del circ
eren els animals,
perquè avui dia que hi ha normatives i tot.
No, eren i són, eh?
Perquè el del circ...
Sí, encara?
Sí, sí, sí.
Hi ha moltes restriccions en quant a animals al circ.
El circ...
O sigui, en aquest país...
Em montaven aquella gàbia amb aquells lleons tremendos.
Es munta, es munta.
En aquest moment, a les comarques gironines
està girant un circ històric.
Ara jo...
Perquè els circs que he vist últimament,
cap d'ells portava animals,
ni tan sols gossets, allò per fer...
No, si vas en aquests moments a Girona o a Figueres,
veuràs el circ Medrano.
El circ Medrano és un circ estable de París
que fa, si no m'equivoco,
enguany 100 anys que gira pel món.
I és un circ que té la consideració
de zoològic permanent per part del govern francès.
Aquí hi ha una qüestió que és...
Ara fem un gran salt perquè tu has introduït aquest tema.
Si vols, ho deixem així com a penjat?
No, no, però és interessant...
O sigui, jo fixa't que he començat parlant de cavalls.
Això serien animals domèstics.
Després hi ha un altre concepte que serien els animals salvatges.
Les feres, que es deia aleshores.
El circ amb feres.
Però això segueix existint.
Aquí l'única gran diferència que tenim és,
més enllà que considerem o no que estan ben tractades
o ben protegides aquestes feres,
és que hi ha una concepció del circ cutre
que ens va arribar fins fa pocs anys
i ens segueix arribant aquí.
Us posaria un exemple de no fa masses mesos en aquesta ciutat.
va haver-hi un circ durament perseguit
per les forces policials
per diferents irregularitats en la seva trajectòria.
Això en aquests moments prové d'Itàlia.
A Itàlia hi ha una regulació molt laxa
sobre tot el tema de les feres,
tot a la contrària de la francesa.
A França hi ha una gran regulació.
Hi ha dos tipus de circ.
El circ, podem dir que sense feres,
i el circ amb feres.
Però els dos estan regulats i protegits per l'Estat.
el Jacques Lang, que va ser un ministre francès
que va impulsar moltíssimes escoles de circ,
va apostar per una renovació del circ,
per crear un circ que podríem dir
més semblant al que vostès poden veure
a la fila trapezi de Reus,
però sense prohibir les feres,
sinó regulant les feres.
Aquí, normalment, en aquest país,
el que fem és que no tenim llei de circ,
no tenim llei de teatre,
no tenim llei de monarquia,
no tenim llei de res,
i llavors ens dediquem a prohibir coses
sense coneixement de cas.
Però no donem alternatives, segurament.
Jo l'últim circ que vaig veure en feres aquí a Tarragona
era molt llestimós,
perquè els animals que s'hi exhibien
estaven en un estat, no dic maltractats,
no estic dient això,
animals que no eren lluïts.
I potser és allò del gran angular
amb el que apliquem la memòria quan ets gran,
però jo recordo de petita o més joveneta
aquelles feres espectaculars.
I no és perquè, com que ets petit,
tot t'entusiasme, no, no.
Eren feres espectaculars,
eren feres allò que es llançaven al domador,
que eren feres, no eren animalets de companyia.
Tanc et parèntesi, si vols.
Això és una realitat, però que existeix
i que en el seu origen, podem dir,
de quan a finals de 18 es munta aquest circ del Philip Asley,
a cavall de Londres i París,
no estaven a aquestes feres.
Tampoc és que estem parlant de l'edat mitjana
ni de la Roma.
Però fa 30-40 anys hi havia circamferes amb elefants, girafes,
tenies tota l'Àfrica allà i la Índia.
Sí, sí.
A més, un escenari enorme.
N'hi ha d'aquestos.
Vull dir que no és que sigui una cosa...
El que passa és que els bons no venen per aquí.
Els bons.
En tot cas,
el següent concepte que hauríem de pensar en el món del circ,
que ens portarà una mica cap a on tu deies,
és el fet que,
estàvem parlant d'Europa,
però hi ha un moment que
el circ també fa el salt cap als Estats Units.
Allà hi ha una gran concepció diferent,
en el sentit que es concep el circ com a circ amb volant.
És a dir, a diferència del circ de Londres o de París,
de Philippast,
són estables,
que encara que segueix aquesta tradició del circ estable en aquests llocs,
ara a Madrid, per exemple,
s'ha reobert el circ príci, no?
Per favor, això sí que està...
Teatre circs.
Podem dir que a partir del 1825,
els circs passen a ser amb volants
i ho passen a ser a Estats Units.
Aquí també hi ha tot un món de pel·lícules
de nord-americanes
que reflecteixen una mica aquesta...
Amb l'Spencer Tracy,
que sempre feia de boi,
que els nens treballaven...
Hi ha moltes pel·lícules amb el món del circ.
De fet, aquestes primeres carpes,
aquestes primeres veles,
perquè en català seria vela,
perquè una carpa és un peix.
La vela és realment bé d'envelada.
Doncs escolta, tot l'estiu que fem peixos aquí,
i per tot arreu,
només fem que pescar.
Les primeres veles americanes,
a diferència de les actuals,
semblaven una mica,
es fes una idea, un paraigües.
Tenien un gran màstil central
al voltant del qual penjava una vela.
Aquest màstil també existia
i encara existeixen en alguns llocs
a les processons religioses.
Com un pàlio.
Però amb un màstil central.
Això estarà en uns 25 anys,
funcionen així,
a mitjans del XIX,
existeixen ja unes carpes,
unes veles,
que s'assemblen més a les actuals,
amb quatre màstils,
que facilita la tecnologia
que s'aplica en aquests espectacles
i sobretot els temes aèris,
podríem dir.
Això seria,
és a dir,
estem parlant aproximadament
ni d'uns 200 anys
de la creació d'aquestes veles.
Parlarem de Pinito de l'Oro,
ara que veig una senyora per aquí o no.
Bé, jo tinc algunes dades,
tampoc les porto totes,
he portat algunes coses així.
A veure, una icona del circ de l'època,
no?
Ja que parlem d'història.
Sí.
Mira, en el XIX,
a banda de la vela,
el que passa als Estats Units
és que s'introdeix aquest concepte
de la fera, no?
Diuen que,
a partir del 1815,
més o menys,
doncs,
es comença a concebre
el circ zoològic,
podríem dir.
És que imagina't,
les persones d'aquella època
que no sortien del seu territori
més immediat,
del seu carrer a la seva ciutat,
un animal exòtic
que li arribés
de qualsevol altre continent,
devia despertar
una expectació.
Avui dia,
perquè ho veiem tot
i ho tenim tot,
no?
El més famós d'aquest circ
va ser el Barnum en Baile,
que és un circ molt important
d'Estats Units
i, bueno,
per exemple,
agafes una idea,
el 1887,
les cròniques
destaquen
que treia 60 elefants
aquest circ
o hi ha una altra cosa
molt més moderna,
el 1934,
el circ crone
que entreu
800 animals
en un espectacle,
no?
Això sí que hi ha
tot un concepte
molt important.
Aquest és el circ
que realment
durant
prop de
175 anys
funciona
sense cap problema.
Hi ha diferents
notícies,
més o menys,
interessants
sobre això,
vull dir,
hi haurien
diferents conceptes
i dir,
no sé aquí el moment
en què els he dit
quin va ser el primer
any que va sortir
una girafa maestrada
en un circ,
jo no arribo tant.
Però bé,
en tot cas...
Sí,
però jo he vist
hipopòtams al circ.
Sí,
he vist
tot tipus d'animals.
Hi ha molt tipus d'animals
que també és cert
que no tots els animals
tenen la mateixa capacitat
d'actuar.
I això també,
ara s'entraria en un debat...
Com les persones,
si hi ha gent més artista
que d'altres,
doncs els animals
és igual.
Sí,
llavors també hi ha hagut un tema,
això del concepte de zoològic
que no és ben bé el mateix
que el concepte de circ.
Però bé,
en tot cas,
hi ha una altra cosa
que sí que m'agradaria destacar,
que una altra data
paral·lela amb aquest tema
de les feres.
El 1813
hi ha un personatge
a Turquia
que es diu
Lluís Sauller
que munta
el circ imperial
i aquest circ
es caracteritza,
ara hem vingut
cap a la zona europea
o asiàtica,
per fer de pont
amb les grans tradicions
acrobàtiques
de l'Orient.
És a dir,
Rússia,
Xina,
però sobretot
aquests països més exòtics,
orientals,
fins i tot Japó,
és on
es descobreixen
grans acrobates asiàtics.
La cosa de l'equilibrisme
i tot això
ens ve d'allà.
En el circ, sí.
A mi sempre m'ha sobtat
una mica aquesta dada
perquè
és una cosa
que curiosament
és molt paral·lela
al desenvolupament
del fet castellí
aquí a Catalunya,
o al País Valencià
i Catalunya.
I sempre he pensat
que hi deu haver
alguna cosa
que encara no m'he acabat
de descobrir
però que
hi ha de tenir
bastant a veure.
El gran circ
xinès
que va venir
l'any passat
ha estat un dels espectacles
que han cridat
més l'atenció
a la ciutat
dels últims anys.
Sí,
és un exemple
clar
que seria
aquesta tradició
oriental
portada
a límits
més importants.
En aquest període
hi ha moltes coses.
Per exemple,
ja que parlàvem
del trapezi,
des de quin any
coneixem
la paraula trapezi?
En dic algunes
perquè me'n fan
una mica de gràcia
per l'entorn que estem.
la paraula trapezi
s'origina
de l'any 1859
i hi ha un gimnasta
de Tolosa
al sud de França
Jules Leotard
que...
Deu ni de Leotard
que es posen els trapeziistes.
La pronunciació meva
no crec que sigui bona.
És Leotard.
Per haver d'aquí o no?
No, no.
No ho crec,
no ho crec.
Però vaja,
aquest senyor
crea el trapezi volant
i triomfa, no?
I després, per exemple,
el mateix any,
el 1859,
hi ha un senyor parisenc
que es diu Blondín
que se'n va
al Niàgara
a les catarates
i hi ha aquesta
gran imatge
que s'anirà reproduint
també posteriorment
el fonambulista
que creua
les catarates
del Niàgara, no?
És una cosa
curiore, no?
I nosaltres, doncs,
que també em sembla
que és inevitable
que parlem avui en dia
són els clowns, no?
Els pallassos, no?
Aquests necessiten
un programa sencer
per ells sols.
Sí, de fet,
els pallassos
jo penso que sempre han existit
perquè si vostès
miren la tradició
dels pastorets...
Pallassos o t'agraden
o no t'agraden,
no hi ha termamig, eh?
Hi ha gent que odia
profundament els pallassos
i hi ha gent
que no concebeix
que val signe més
per veure els pallassos.
Però això és exactament
igual que les pel·lícules còmiques.
Exactament el mateix
i és molt més anterior
perquè realment...
Hi ha imatges de pallassos
que són repelents.
Perquè també hi ha
pallassos bons
i pallassos dolents.
Hi ha altres
que són absolutament
properes,
maques,
no ho sé.
Hi ha pallassos bons,
hi ha pallassos dolents.
com a tot a les arts.
Home, no era
el llès i el tonto
la definició?
El llès i el tonto
en el fons...
La beneiteria
sempre relacionava
amb la bondat, no?
Quina diferència hi ha
entre el llès i el tonto
i, per exemple,
el Lluquet, el Rovelló
dels pastorets
o, per exemple,
l'Aram i Batus
que és el Girona
o, per exemple,
en Garrofa i Pallanga
que són personatges
que existeixen
segons la població
i no són els altres.
És aquí aquest contrast, no?
O escolta les pel·lis de Disney,
que tots tenen
el seu personatge còmic.
Hi ha un tercer personatge
que és el que configura
el trio
que oblidem sovint.
És a dir,
normalment sempre hi ha
un tercer que se n'en fot
de tots.
Hi ha el llès i el tonto
però després hi ha
l'exèntric
que és un personatge
que se n'en riu de tots.
Aquesta per sobre, eh?
Sí.
I mai surt perjudicat.
No, perquè...
El tercer.
Se n'en riu de tots, aquest.
En tot cas,
l'any 1870
és a Alemanya
amb un circ
que es deia
Circ Renz
en què
es considera
que apareix
la figura
de l'August
o el que podríem dir
el pallasso tonto,
el més destraler,
podríem dir.
Això, a partir d'aquí,
n'hi ha hagut molts
i hi ha hagut moltes històries.
Bé,
això seria alguna mica
de les coses
més importants.
Per exemple,
en quin moment
realment,
nosaltres parlàvem de feres,
però en quin moment
el concepte del lleó
entra en el circ?
Doncs no és tan antic,
és del 1888.
Hi ha uns germans alemanys
que es diuen
Wilhelm i Carl Habenberg
que inventen
la gàbia
per als lleons,
és a dir,
l'encaixen
dins de la pista central.
Fins a les hores
que havien sortit
altres tipus
de bèsties
que no necessitaven
aquesta gàbia.
És a dir,
sempre es va complicant
una miqueta més
tot el tema.
I ara que està tan de moda
amb el cinema,
sabem quan s'introdueix
als espectacles
d'il·lusionisme
de Max?
Ara em fas una pregunta.
No, no,
però dic si ho sabem,
si no ho sabem,
doncs no res.
era un tipus de número
que es limitava molt
als teatres,
sobretot al segle XIX,
no?
Sí,
el que està clar
és que,
jo et puc parlar
en aquest cas
de la ciutat de Tarragona,
en el tombant
del XIX al XX
la màgia
funciona
en àmbits
de cafès
i de teatres.
No te sabria dir
en quin moment
comença això.
Bé,
en tot cas,
jo et diria
que per acabar
una mica
aquesta evolució,
hi ha tot el que seria
l'etapa més moderna
d'aquí,
el que seria
el nou circ,
o que s'ha volgut
anomenar
nou circ.
És un tipus
d'espectacle
que dona més
expressió
o més importància
més que
al més difícil.
A la creativitat,
a la imaginació.
A la creativitat,
a l'exposició corporal,
als llast dels artistes.
S'assembla més una mica
amb un fil dramàtic
o una obra teatral,
en aquest sentit.
Això,
més o menys,
han de tenir presents
que és a partir
dels anys 70
que comença
a funcionar
i prové
de l'estat francès.
És el que s'anomena
el nou circ.
I va en paral·lel
no a una davallada
de l'altre circ,
perquè precisament
el príncep
Rainero
de Monte Carlo
s'inaugura
aquells anys,
l'any 74,
el Festival
Internacional
de Circa de Monte Carlo,
que és un festival
que no es basa
en un fil argumental,
sinó en els millors
números de circ.
El circ tradicional.
Exacte.
Vull dir que
a França
sempre hi ha hagut
una gran
col·laboració.
sens dubte
el Jacques Lang
va ser un ministre
que va impulsar
moltíssim
i hi ha tota una sèrie
d'aficiars francesos,
jo els hi destacaré
alguns,
per exemple,
amb el Mone Cuestre,
perquè vegin que
seria la tradició,
un circ que ha estat
en algunes ocasions
a Barcelona,
que és el circ
cíngaro,
que es basa tot
en números de cavalls
i durant dues hores
vostè està veient
un fil argumental
a base
dels cavalls.
Però també,
per exemple,
existeix,
doncs,
saben la tradició
del circ canadenc,
actualment dic tradició
perquè també es va
funcionar
des de l'any 84,
ja té una certa trajectòria,
i és el circ de Soleil.
El circ de Soleil
és el contrari,
podríem dir.
Però diuen que ja és
una franquícia,
això del circ de Soleil,
no?
Exacte,
aquí hi ha el fil argumental,
però se combina
aquest fil argumental
amb fer cada vegada
més espectacle
i més impuls,
no?
I després hi ha
un altre personatge
que també és
de l'any 84
i amb això
jo crec que
podríem dir
que completaria
amb les diferents
tendències.
És un personatge
molt curiós
que és en Pierrot Bidón.
Pierrot Bidón
és un gran director de circ,
va crear un circ
molt mític
que és el circ Arcaos.
Aquest circ
va tenir molta transcendència
com a circ trencador,
com aquest de nou circ,
però el que ha fet
més important
el Pierrot Bidón
i si mai tenen
l'oportunitat
d'aquest circ
de veure'l
és essencial.
El Pierrot Bidón
ha viatjat
a països com Brasil
o a diferents zones
de l'Àfrica
per crear
espectacles
amb artistes
provenents
d'una altra òrbita,
és a dir,
el Brasil,
per exemple,
ha creat
un espectacle
increïble
a base
d'elements volants,
elements aèris,
tot l'espectacle
passa al cel
i es diu
Circo de Madrugada,
el circ
de la matinada
o, per exemple,
també ha creat
a la zona
africana
circ
com el Baobab
que es basa
en la construcció
de grans màstils
amb fusta
d'aquelles zones
sobre les quals
també
els africans
fan de monos,
realment,
és a dir,
una imitació
del mono,
és un dels grans creadors.
Bé,
la culminació d'això
podria ser l'any 85
en què el Ministeri
Francesc de Cultura
crea el Centre Nacional
d'Arts del Circ
i s'anivella
a aquesta escola
al que podrien dir
les altres
grans arts.
El circ evoluciona
com la resta
de la societat
i curiosament,
ara que has dit
escola,
tu recordes
algun circ
de la teva infantesa?
Sí,
a mi el circ
sempre m'agrada molt.
A mi em portaven
molt al circ
quan era partit.
Jo penso que
a nosaltres
se'ns barregen
dos tipus
de circ,
el circ guapo
amb el circ cutre
i
hi ha circs
d'aquella època...
Home,
jo de petita a petita
cutres no en recordo,
potser diguem
que era un entusiasta,
però vaja...
Començaven a haver
circs cutres.
Home,
jo el que recordo
era que parlaves
de formació,
estem ja pràcticament
fora de temps
i que va venir
a Tarragona
quan es muntava
el circ
a la zona
del Campo
l'Okei.
Això és el Pleistoceno,
el soc conscient.
Ara estàs fent
remember.
El Circo de la Ciutad
de los Muchachos,
del Padre Silva.
És una escola...
És que per això
t'ho deia,
perquè no només
era un circ magnífic,
que estava molt
en sintonia
amb l'època
d'allò
de los jóvenes
huérfanos,
però sobretot
és que era un circ
realment extraordinari
des del punt
de vista artístic,
més enllà
de la tasca social
que pogués fer,
però era un circ
molt bo.
I ha funcionat
i no sé si
continua funcionant
com a escola.
Aquí perquè els noms
s'han barrejat molt
i ara la gent
va robant noms
d'on sigui,
però a l'estat espanyol
i a Tarragona
en aquella època
el que seria
el circ de l'empresa
Ringling Bros
en Barnum & Bailey's,
que és una de les grans
empreses
de circ mundial
que està distribuïda,
portava,
girava per l'estat espanyol
el Circo Americano,
que era un circ
normalment
de tres pistes
de gran nivell
i de gran prestància.
Home,
el Circo de tres pistes
és el que acabes de dir,
això són paraules millors.
Sí, però no necessàriament
el circ passava
de tenir tres pistes.
Només una cosa,
crec que podríem parlar
amb altres coses,
però...
Tenim un senyor
que ens espera,
molt ràpidament.
No hem parlat
d'una cosa
que és essencial
i que això
és el que em va inspirar
també
el lligam
a banda
que es faci el trapeci.
Hi ha un element
del circ
que era fonamental,
que eren
les cavalcades
d'arribada a la ciutat.
Les cavalcades
d'arribada a la ciutat,
que això
n'hem vist molt poques
a Tarragona,
realment,
fins a la dècada
dels principis
dels 70
funcionava
i és un dels espectacles
diguéssim
més
fantàstics
que existia.
Jo,
si mai,
van a Estats Units
a una ciutat
que es diu
Milwaukee.
Aquesta tradició
encara per viu
i surten
mil participants,
600 cavalls
i 60 animals
exòtics
aproximadament.
Hi ha uns 500.000
espectadors
i és una cosa
que ha quedat
arqueològicament
aquí representada
però que era
tot un món especial
i tenia aquest concepte
de la gran desfilada.
Algun dels darrers
circs?
que han vingut
a la ciutat
de Tarragona
més modestament
amb menys persones
també han fet
una miqueta
de parada
i han anunciat
que eren
aquí a Tarragona.
Els ullens
no saben
que la Iolanda García
ha fet tot el programa
amb una màscara
de pallasso posada
a la cara.
Si no ho diu
no es queda tranquil·la.
És veritat,
que li hem portat
una careta.
Treballem a la ràdio
perquè no ens vegin
i mirem
la que surts ara,
Jordi.
Moltíssimes gràcies.
Fins la propera setmana.
Gràcies.